Sentencia Civil Nº 480/2014, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 1, Rec 1010/2012 de 24 de Octubre de 2014

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ PRIMERA

ROTLLE NÚM. 1010/12

Procedent del procediment ordinari núm. 1419/11

Tramitat pel Jutjat de 1a. Instància núm. 8 de Barcelona

S E N T È N C I A NÚM. 480

Barcelona, a 24 d'octubre de 2014.

La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, integrada per els Magistrats Il·lma. Sra. Mª Dolors PORTELLA LLUCH, Il·lma. Sra. María Dolors MONTOLIO SERRA i Il·lm. Sr. Ramón VIDAL CAROU,la primera de les quals ha actuat com a presidenta del Tribunal, ha vist el recurs d'apel·lació número 1010/12,interposat contra la sentència dictada en data 18 de setembre de 2012 en el procediment núm. 1419/11, tramitat pel Jutjat de 1a Instància núm. 8 de Barcelona . Ha estat recurrent COMUNIDAD DE PROPIETARIOS DE LA CALLE000 Nº NUM000 DE BARCELONA. Un cop feta la deliberació, ha pronunciat, en nom de S.M. el Rei d'Espanya, la següent resolució.

Antecedentes

PRIMER.-La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: 'Que estimando íntegramente la demanda interpuesta por DON Íñigo contra la COMUNIDAD DE PROPIETARIOS DE LA CALLE000 NÚMERO NUM000 DE BARCELONA, declaro que la demandada debe asumir la mitad del coste de las reparaciones u obras de sustitución necesarias que se acometan sobre el albañal aprovechado y compartido con la finca de la CALLE001 nº NUM001 de Barcelona y condeno a la comunidad demandada a pagar al actor la cantidad de DIECISEIS MIL DOSCIENTOS VEINTIOCHO EUROS CON CINCUENTA Y SIETE CENTIMOS, con más el interés legal del dinero desde la fecha de la interpelación judicial (2-12-2011) hasta la de esta sentencia y el legal incrementado en dos puntos desde la fecha de esta resolución hasta la del pago.

Se imponen a la demandada las costas de esta instancia.'

SEGON.-Les parts esmentades han manifestat en els escrits respectius d'apel·lació o, si s'escau, d'impugnació les seves peticions i arguments en què les fonamenten, segons consta en les actuacions.

La ponent d'aquesta resolució ha estat la Magistrada Il·lma. Sra. María Dolors MONTOLIO SERRA.

Fundamentos

PRIMER.-El propietari de l'edifici del carrer CALLE001 NUM001 d'aquesta ciutat reclama a la comunitat de propietaris de l'immoble del carrer CALLE000 NUM000 la meitat del que li ha costat la substitució del clavegueró que comparteixen ambdós edificis i que transcorre pel subsòl del seu.

Explica que el clavegueró es va haver de canviar perquè era d'obra, molt antic i tenia fuites que provocaven importants danys a la seva finca.

La comunitat demandada sosté que la demanda no pot ser estimada perquè no s'acredita que el clavegueró estigués en mal estat i s'hagués de canviar. A més no es compleixen els pressupostos de l'acció exercida ( art.1158CC ) ni pot ser d'aplicació l' article 556-6 CCcat perquè no ha estat aquesta l'acció exercitada i finalment, perquè, en tot cas, la reparació s'ha efectuat a esquena seva sense donar-li l'oportunitat d'intervenir.

La sentència estima la demanda en considerar que ha quedat acreditada la necessitat de substituir el desaigua i el cost de la reparació. Sent aquest clavegueró compartit pels dos edificis, els seus propietaris han de contribuir al 50% d'acord amb l' article 551-1 CCcat . Considera que concorren els pressupostos de l'acció de l' article 1158 CC i condemna la demandada a abonar la quantitat reclamada sent indiferent que no hagués participat en l'execució de les obres atès que sabia que s'estaven fent i no consta que s'hi oposés.

Contra dita resolució recorre la comunitat de propietaris demandada que insisteix en els motius que va formular per oposar-se a la demanda. Invoca errònia valoració de la prova i incorrecta aplicació de l' article 1158 CC i de l' article 151-1 CCcat .

SEGON.-Atesos els termes que s'ha plantejat el recurs, es fa necessari efectuar dues precisions.

La primera que, malgrat la referència que es fa en algun moment del procediment a les normes que regulen la servitud, realment no es un fet controvertit que el que es dóna entre els ara litigants és una situació de comunitat ( articles 551-1 i 2 CCCat ) que ha de ser resolta d'acord les normes del codi civil català que la regulen atès que no hi ha constància de pactes entre les parts.

La segona que, encara que no es considerés d'aplicació al present cas l' article 1158 CC que regula el pagament per compte de tercer, la demanda no hauria de ser estimada per aquest sol motiu.

L'error en la invocació d'un precepte no ha de impedir que aquest Tribunal resolgui la controvèrsia en base a una fonamentació jurídica diferent. L' article 218.1 LEC , després d'establir que les sentències han de ser clares, precises i congruents amb les demandes i amb la resta de pretensions de les parts, deduïdes oportunament en el plet, afegeix que ' el tribunal sense apartar-se de la raó petitòria acudint a fonaments de fet o de dret diferents dels que les parts hagin volgut valer, ha d'emetre resolució d'acord amb les normes d'acord amb les normes aplicables al cas, encara que no hagin estat esmentades o al·legades encertadament pels litigants'.

El Tribunal Suprem, ja durant la vigència de l'anterior legislació processal havia mantingut amb certa reiteració (entre d'altres a les sentències de 27 de maig de 1996 , 18 de novembre de 1996 , 29 de maig , 28 d'octubre i 5 de novembre de 1997 , 11 de febrer , 10 de mar ç i 27 d'octubre de 1998 i es reitera en la de 19 de juny del 2007 ) que una sentència incorre en incongruència si canvia la causa petendiperò aquest defecte no s'estén a la identitat dels preceptes o normes aplicades sense modificació substancial dels termes en què s'havia plantejat el debat que és el que no es trobaria emparat pel principi iura novit curia( SSTC 88/1992, de 8 de juny ; 95/1993, de 22 de mar ç; 112/1994, de 11 d'abril ; SSTS 10 Maig. 1986 , 24 Mar ç i 30 Setembre. 1987 , 19 i 21 de novembre de 1988 , 26 de setembre de 1989 , 24 Juliol. 1990 , 31 de desembre de 1991 , 8 de gener de 1992 , 18 Juny. 1992 , 8 de juny de 1993 , 13 de maig del 2008 ).

El simple canvi de punt de vista jurídic ( da mihi factum, dabo tibi ius), de manera general, no suposa ni determina la incongruència de la sentència. En definitiva, com ha assenyalat reiteradament el Tribunal Constitucional, una resolució incorre en incongruència extra petitumsi s'ha dictat un pronunciament estrany a les respectives pretensions de les parts, de manera que la decisió judicial s'hagi pronunciat sobre temes o matèries no debatudes oportunament en el procés i respecte de les quals, els litigants no van tenir oportunitat d'exercitar adequadament el seu dret de defensa, formulant o exposant les al·legacions i els arguments que tinguessin per convenient en defensa de les seves respectives decisions processals ( STC 20/1982, de 5 de maig , 86/1986, de 25 de juny , 29/1987, de 6 de mar ç, 142/1987, de 23 de juliol , 156/1988, de 22 de juliol , 369/1993, de 13 de desembre , 172/1994, de 7 de juny , 311/1994, de 21 de novembre , 91/1995 , 189/95 de 18 de desembre , 191/95 de 19 de juny , 60/96 de 15 d'abril , 9/98 de 13 de gener , 29/99 de 8 de mar ç, 182/00 de 10 de juliol , 194/2005, 18 de juliol ).

En el cas que s'examina, el que manté el Sr. Íñigo a la demanda és que el clavegueró és compartit per ambdós edificis, com ho són altres trams de la xarxa de desaigua i per en tractar-se d'una instal·lació comuna i compartida pels dos immobles, els seus propietaris han de fer-se càrrec per meitats del cost de la seva reparació.

Doncs bé, plantejada la reclamació en aquests termes, res ha de impedir que es resolgui la controvèrsia d'acord amb les normes del CCCat que regulen les situacions de comunitat. Concretament, disposa l' article 552-8.2 CCCat que el cotitular que ha avançat despeses pot exigir-la als altres el reeemborsament de la part que els correspon més els interessos legals meritats des del moment en què es reclamen fefaentment. Aquesta és la situació que es planteja en el present litigi, i en definitiva, la reclamació que formula el Sr. Íñigo al marge del major o menor encert en la citació de preceptes .

TERCER.-En una situació de comunitat, la seva administració correspon a tots els cotitulars que acorden per majoria els actes d'administració ordinària. Els de caràcter extraordinari s'han d'adoptar per una majoria qualificada llevat que es tracti d'actes que imposa la llei, supòsit en el qual qualsevol dels titulars els pots emprendre, fins i tot encara que els altres s'hi oposin i amb dret a obtenir el seu rescabalament ( art. 552-7 CCCat ).

Tots els cotitulars ha de contribuir, en proporció a la seva quota, a les despeses necessàries per a la conservació, l'ús i el rendiment de l'objecte de la comunitat, i també a les de reforma i millora que hagi acordat la milloria ( art.552-8 CCCat ).

En el cas que s'examina, el demandant admet que la decisió de canviar tot el clavegueró amb la instal·lació d'elements dels que abans no disposava la va prendre només ell. Ha explicat aquest litigant a l'acte del judici que, quan va observar que era necessari abordar una reparació com la que ha fet, va comunicar-ho a l'administrador de la comunitat de propietaris ara demandada. I com que aquest li va respondre que aquest era un tema que s'havia de parlar entre tots i havia de plantejar-ho en una junta, el Sr. Íñigo va decidir tirar endavant les obres que tenia projectades al marge d'aquella comunitat.

Ja no de la urgència, sinó de la mateixa necessitat d'abordar aquelles obres no s'ha aportat més prova que el testimoni de l'arquitecte tècnic que les hauria projectat i de l'industrial que les va executar, els quals normalment treballen per 'Finques Gual' que és l'empresa de la que és titular l'ara demandant.

No s'ha aportat cap fotografia dels desperfectes que es produïen a la finca del demandant a causa del mal estat del clavegueró i que evidenciarien la necessitat d'abordar una reparació més o menys urgent ni tant sols de l'estat d'aquesta instal·lació un cop es va posar al descobert. L'únic que consta és un informe dels serveis tècnics de l'Ajuntament que després d'efectuar unes comprovacions, conclou que si be és un clavegueró molt antic, ' la rapidez con la que ha salido el color a la red municipal es indicativo de un buen funcionamiento del mismo'( f. 18).

El resultat d'aquest informe i l'absència de fotografies que evidenciïn un mal estat de la instal·lació que justifiqués la necessitat que el Sr. Íñigo abordés unilateralment la seva ràpida reparació, fins i tot, sense comptar amb l'autorització de l'ara demandada. En aquestes circumstàncies, el sol testimoni d'aquelles dues persones es considera insuficient per acreditar-ho.

I si no hi ha prova del mal estat del clavegueró i de la necessitat d'abordar una reparació urgent que no podia esperar que la comunitat de propietaris veïna pogués discutir-ho en junta de propietaris, encara menys prova hi ha de la necessitat de canviar tota la instal·lació per reparar les deficiències que podia presentar aquesta instal·lació.

Unilateralment, el Sr. Íñigo va decidir canviar tot el clavegueró per col·locar unes canonades de major diàmetre amb instal·lació d'arquetes d'obra amb demolició d'envà i paret divisòria i nova pavimentació del vestíbul del seu edifici i d'un dels seus habitatges. La falta de prova d'un mal estat que exigís la seva realització, permetria poder entendre que ens trobem davant d'una millora decidida i realitzada unilateralment pel Sr. Íñigo .

L' article 552-6.3 CCCat prohibeix que cap titular pugui modificar l'objecte de la comunitat sense consentiment dels altres ni tan sols per millorar-lo. No obstant, es preveu en aquest mateix precepte que si un d'ells ho fa sense que els altres manifestin oposició expressa dins de l'any següent a llur execució, podrà exigir el rescabalament amb els interessos legals .

En el cas que s'examina, no hi ha, però, constància que la comunitat de propietaris tingués coneixement de l'entitat de les obres que s'estaven fent. No és suficient perquè deduir que en tenien coneixement el sol fet que se'ls hagués informat que durant unes hores no podien usar els sanitaris perquè es procediria a la connexió perquè bé podia respondre a una reparació puntual. No és fins onze mesos després que l'industrial que va fer les obres emetés la seva factura que el Sr. Íñigo , després de referir-se al conflicte que havia sorgit en relació amb l'ús d'una part d'un pati, 'aprofita l'avinentesa per a comentar la distribució entre ambdues comunitats de les reparacions efectuades pel Sr. Íñigo sobre l'albanyal comú a ambdues finques i que ha importat la quantitat de 32.457,15€' (f. 24).

Molt abans d'un any que la comunitat ara demandada rebés aquesta reclamació, es va interposar la demanda per reclamar-los la meitat d'aquest import, reclamació a la que la comunitat demandada s'ha oposat en els termes exposats.

En conclusió, per tant i per les raons exposades, no pot el Sr. Íñigo obtenir el reemborsament del cost d'unes obres sobre el clavegueró que només va decidir efectuar sense acreditar que era necessari abordar-les i havia de fer-se amb certa urgència de manera que no li era possible esperar que es plantegés en una junta de propietaris de la demandada. La falta d'aquesta prova ha de perjudicar al demandant que és a qui corresponia acreditar-ho perquè és ell el propietari de la finca que suposadament tenia els desperfectes i per on transcorre el clavegueró i qui ha ordenat les obres amb l'execució dels treballs i en les condicions i circumstàncies que ha considerat convenient. La demanda, per tant, ha de ser estimada.

QUART.-Les costes causades en la primera instància són a càrrec del demandant i no es fa imposició de les costes que deriven de l'apel·lació ( articles 394.1 i 398.2 de la Llei d'enjudiciament civil).

Fallo

Estimar el recurs d'apel·lació interposat per la COMUNITAT DE PROPIETARIS DEL CALLE000 NÚM NUM000 DE BARCELONA contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a. Instància núm. 8 de Barcelona en data 18 de setembre de 2012 en el procediment del qual deriven aquestes actuacions i revocar aquesta resolució.

Desestimar la demanda formulada per el Sr. Íñigo i absoldre la comunitat del carrer CALLE000 núm. NUM000 de Barcelona de les pretensions contra ella exercides.

Les costes causades en la primera instància són a càrrec del demandant.

No es fa imposició de les costes que deriven de l'apel·lació

Amb devolució del dipòsit consignat a l'apel·lant.

La present sentència es susceptible de recurs de cassació si concorren els requisits legals ( art. 469 - 477-disposició final 16 LEC ), que es interposarà davant d'aquest Tribunal en un termini de vint dies a comptar des de la notificació de la present.

Un cop notificada i ferma aquesta sentència, s'han de tornar les actuacions originals al Jutjat de procedència amb testimoniatge d'aquesta resolució per al seu compliment i deixant-ne una certificació en el present expedient.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ-Barcelona, a ......................, el dia d'avui, i un cop signada pels Magistrats que l'han dictat, es dóna a l'anterior sentència, la publicitat que ordenen la Constitució i les Lleis. En dono fe.