Sentencia Civil Nº 482/2011, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 252/2011 de 22 de Noviembre de 2011

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3a

Apel lació 252/11

Ordinari 458/10 del Jutjat de 1a Instància 4 del Vendrell

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il lm. Sr. GUILLERMO ARIAS BOO

MAGISTRATS

Il lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA

Il lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 22 de novembre de 2011

Vist en aquesta Secció 3a de la Audiència Provincial recurs d'apel lació interposat per Elisenda , representada en aquesta instància pel Procurador/a Sr. Solé Tomàs i defensada pel Lletrat/da Sr. Duque Moreno, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 4 del Vendrell de data 31-1-2011 , en procediment Ordinari 458/10, sent part actora Gregorio , i part demandada la recurrent.

Antecedentes

PRIMER .- La Sentència d'instància disposa: "Estimo parcialment la demanda formulada per Gregorio contra Elisenda, i condemno a aquesta a pagar a Gregorio la quantitat de 3.096,58 euros, pels serveis arrendats i prestats, amb els interessos del F.J. 5é, sense especial pronunciament en matèria de costes del FJ 6é".

SEGON .- En data 23-3-2011 es va presentar per Elisenda recurs d'apel lació contra la Sentència d'instància.

TERCER .- Gregorio en data 8-4-2011 es va oposar al recurs.

QUART .- En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

VIST i sent el Ponent l'Il lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA,

Fundamentos

PRIMER .- Es va reclamar, en el present procediment , per part de l'advocat -aquí actor- al seu client -aquí demandada i apel lant- els honoraris del primer, derivats d'haver contestat una demanda interposada contra la client en el Procediment 1269/08 del Jutjat de 1a Instància 22 de Barcelona, relatiu a la revocació d'una donació que l'exmarit de la demandada li havia fet. Es reclamen 3.596,58 euros.

Es va oposar la demandada al legant que ja havia pagat 500 euros; que varen pactar que pagaria al final del plet i en 2 o 3 terminis; mala praxis per part de l'actor, al no haver adjuntat a la contestació tots els documents que la demandada li va facilitar; dificultats per a contactar amb l'advocat; i ser els honoraris excessius, al ser la quantia del procediment de 125.000 euros i poder-se reduir els honoraris pel resultat del plet.

La sentència impugnada estima parcialment la demanda, al considerar provat que al demandada va pagar els 500 euros a compte dels honoraris, per la qual cosa la condemna a pagar la resta (3.096 ,58 euros).

SEGON .- Com dèiem a les nostres Sentències de 8 de gener de 2010 i 13 de juliol de 2011, estableix l' art. 44 de l'Estatut General de l'Advocacia, "1. L'advocat té dret a una compensació econòmica adequada pels serveis prestats, com també al reintegrament de les despeses que se li hagin causat. La quantia dels honoraris ha de ser convinguda lliurement entre el client i l'advocat, amb respecte a les normes deontològiques i sobre competència deslleial. A falta d'un pacte exprés en contra, per a la fixació dels honoraris es poden tenir en compte, com a referència, els barems orientadors del col legi en l'àmbit del qual actuï, aplicats d'acord amb les regles , els usos i els costums d'aquest, normes que, en tot cas, tenen caràcter supletori d'allò convingut i que s'apliquen en els casos de condemna en costes a la part contrària. (...) Pel que fa a les costes recobrades de tercers cal atenir-se al que acordin les parts lliurement, que a falta d'un pacte exprés han de ser satisfetes efectivament a l'advocat".

De l'anterior precepte resulta, per quan, com al present cas, no s'han pactat entre advocat i client els honoraris del primer, que aquests honoraris del contracte de serveis existent entre les parts s'han de determinar , a falta d'acord, pels Tribunals, atenent fonamentalment a proves pericials, com són els dictàmens aplicant els barems orientadors del col legi respectiu. Així ho reitera la Jurisprudència, com la Sentència del Tribunal Suprem, Sala 1a , S 25-6-2007, núm. 780/2007 quan diu que "en el contrato de arrendamientos de servicios profesionales por abogado, la exigencia de la existencia de un precio cierto se cumple no sólo cuando el precio se pactó expresamente, sino también cuando es conocido por costumbre o uso frecuente en el lugar en que se prestan los servicios, y que, tratándose de profesionales que figuran inscritos en una corporación o colegio profesional, la retribución o el precio de sus servicios puede estar regulado por aranceles o tarifas o , como es el caso de los Abogados, por normas orientadoras de honorarios mínimos que protegen frente a la competencia desleal, pero que también proporcionan criterios indicativos sobre el coste de los servicios (Sentencia de esta Sala de 19 de enero de 2005). Viene así la certeza del precio determinada por tarifas oficiales, por dictamen pericial o por informe del Colegio profesional, por lo que , en realidad , el consentimiento contractual alcanza el precio que resulte de datos que, existiendo a priori, se reflejan a posteriori, de tarifas de perito o de Colegio profesional (Sentencia de 25 de octubre de 2002). Con tales premisas, es reiterada también la jurisprudencia de esta Sala que señala que "ni el dictamen de un perito ni el de un Colegio profesional es vinculante para el órgano jurisdiccional, aunque éste no puede caer en la arbitrariedad fijándolo sin razonamiento, sino que puede apartarse del dictamen por argumentos objetivamente serios" (Sentencia de 25 de octubre de 2002), toda vez que , en definitiva, se trata de un dictamen pericial (sentencia de 24 de febrero de 1998. No puede olvidarse tampoco (Sentencia de 3 de febrero de 1988) que la intervención del Colegio de Abogados del lugar donde se presten los servicios del Abogado, junto al carácter detallado de la minuta presentada, es exigencia ineludible de orden sustantivo para que el Juez haga uso de sus facultades moderadoras, asumiendo el órgano judicial funciones de arbitrador por ministerio legal ( artículo 1.544 del Código Civil, a relacionar con el artículo 1.447 de igual texto legal )". Per tant , els Tribunals han de calcular-los tenint en compte, com a referència merament orientadora, els barems orientadors del col legi, sense perjudici de valorar també altres factors, com la complexitat del plet, naturalesa de l'assumpte o interès econòmic del mateix (Audiència Provincial de Zamora, sec. 1ª , S 30-6-2004, nº 218/2004; Audiència Provincial de Córdoba, sec. 1ª, S 17-1-2002, nº 24/2002; Audiència Provincial de A Coruña, sec. 6ª, S 22-7-2009, nº 386/2009; Audiència Provincial de Valladolid, sec. 1ª , S 14-10-2008, nº 210/2008, entre moltes)

TERCER .- En el present cas, la part actora reclama els seus honoraris, presentant res més que una factura (doc. 1 de la demanda) on consta simplement una quantitat total, dient simplement que els ha calculat conforme els Criteris orientadors sobre honoraris del Col legi d'advocats, i tenint en compte que la quantia del procediment que va contestar era de 150.000 euros.

La demandada reconeix que va contractar l'actor; que es va reunir amb ell 4 vegades; que la contestació que va fer l'actor tenia 7 pàgines; i que la quantia del procediment era de 125.000 euros.

La Norma 1.4.1 dels Criteris orientadors en matèria d'honoraris del Consell del Il ltres. Col legis d'advocats de Catalunya de l'any 2004 estableix que "la fixació dels honoraris professionals requerirà la ponderació de diversos elements com: el temps esmerçat, el grau de complexitat de l'assumpte, la quantia real de l'assumpte i el grau d'especialització requerit en el professional , així com el resultat obtingut, entre d'altres".

En el present cas, front a la petició de l'actor, que minuta una actuació determinada i realitzada (la contestació a una demanda), actuació doncs que no és indeguda, i estant la quantia de la minuta dins dels honoraris possibles a minutar -encara que consideréssim que la quantia del procediment era de 125.000 euros com oposa la demandada- conforme estableixen els Criteris orientadors en matèria d'honoraris del Consell del Il ltres. Col legis d'advocats de Catalunya (Norma 4.5, que remet al factor 4 de l'escala 2), no aporta la demandada cap prova que acrediti la seva oposició i permeti a aquest Tribunal reduir-la. Efectivament, si bé la demandada s'oposa a pagar-la i al lega que és indeguda i excessiva , no aporta la més mínima prova del que oposa, fins al punt que no s'ha aportat ni la demanda ni la contestació -aquesta última és la que es minuta- , ni queda clara la quantia del plet (l'actor la fixa en 150.000 euros i la demandada en 125.000 euros), ni sabem com va acabar el plet, ni si l'actor va fer correctament el seu treball o no, ni la dificultat que aquest tenia, en definitiva, res de res que permeti a aquest Tribunal valorar, conforme la Norma 1.4.1 dels Criteris orientadors , la correcció o no de la minuta presentada. Cap prova aporta la demandada -i a ella corresponia- del suposat pacte de que es pagaria la minuta al final del plet i en 2 o 3 terminis; ni de la suposada mala praxis per part de l'actor , que s'al lega al no haver adjuntat a la contestació tots els documents que la demandada li va facilitar, documents que no pot saber , però, aquest Tribunal si era necessària la seva aportació o no al plet ja que no s'ha aportat el plet i ni s'acredita tant sols com va acabar aquell. En resum, minutant-se un treball realitzat -la contestació a una demanda-, i estant la quantia de la minuta dins dels honoraris possibles a minutar conforme els Criteris orientadors en matèria d'honoraris del Consell del Il ltres. Col legis d'advocats de Catalunya, i no havent presentat la demandada cap prova de tot el que oposa per a no pagar la minuta , procedeix , en conseqüència, desestimar el seu recurs.

QUART .- Conforme als arts. 394 y 398 L.E.C., al desestimar el recurs, imposen les costes d'aquesta instància a la recurrent.

Vistos els preceptes citats i demés de general i pertinent aplicació,

Fallo

DESESTIMEM el recurs d'apel lació interposat per Elisenda, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 4 del Vendrell de data 31-1-2011, en procediment Ordinari 458/10. S'imposen les costes d'aquesta instància a la recurrent.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordo, mano i signo.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando audiencia Pública en el día veintinueve de noviembre de dos mil once. Doy fe.