Sentencia CIVIL Nº 486/2019, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 24/2018 de 26 de Noviembre de 2019

Encabezamiento

SENTÈNCIA NÚM 486 / 2019

Secció Catorze

Rotllo núm. 24/2018

Il·lustres senyors magistrats:

Agustín Vigo Morancho

Esteve Hosta Soldevila

Sergio Fernández Iglesias

Barcelona, 26 de novembre de 2019

VIST per la Secció Catorze d'aquesta Audiència Provincial el rotllo nº 24/2018 dimanant de les actuacions de procediment ordinari seguides amb el nº 820/2016-G pel Jutjat de Primera Instància nº 2 de Sabadell a instancia del Sr. Samuel i la Sra. Joaquina contra BANCO SABADELL, SA, en virtut del recurs d'apel·lació interposat per la part actora contra la Sentència dictada el 2 d'octubre de 2017 per la magistrada de l'expressat Jutjat.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la Sentència apel·lada és del tenor literal següent:

Debiendo estimar y estimando íntegramente la demanda presentada por el Procurador de los Tribunales D. Manuel Aguilar de la Rosa en nombre y representación de D. Samuel y Dña. Joaquina contra Banco Sabadell, S.A. debiendo declarar y declarando la nulidad del contrato de suscripción de Obligaciones Subordinadas Necesariamente Convertibles I/2009 que dio lugar a la orden de compra de fecha 8 de julio de 2009, así como el ulterior contrato de fecha 8 de enero de 2013.

Debiendo restituirse las partes recíprocamente las prestaciones del contrato, en especial, reintegrar Banco Sabadell al actor el importe del capital invertido y éste los intereses y/o remuneraciones percibidas en virtud del contrato nulo, y cada uno de ellos, el interés legal del dinero desde la fecha en que se percibieron las cantidades a reintegrar.

Todo ello sin perjuicio de los intereses legales del artículo 576 de la Ley de Enjuiciamiento Civil que se imponen a BBVA.

Se imponen las costas a la parte demandada.

SEGON.- La part demandada hi va interposar recurs d'apel·lació, que fou admès a tràmit. La part actora es va oposar al recurs i les actuacions originals es van elevar a l'Audiència Provincial de Barcelona, que les va repartir a aquesta Secció Catorze, en la qual, seguits els corresponents tràmits processals, va tenir lloc la deliberació el dia 13 de juny de 2019.

TERCER.- En la tramitació del present procediment s'han observat i complit les prescripcions legals, tot i que aquesta resolució no s'ha dictat en el termini legal de l' art. 465.2 de la LEC degut a causes estructurals, la qual cosa es fa constar als efectes de l' art. 211.2 de la LEC.

VIST, sent ponent el magistrat Sr. ESTEVE HOSTA SOLDEVILA.

Fundamentos

PRIMER.- Antecedents i objecte del recurs.

La Sentència d'instància va estimar l'acció d'anul·labilitat per error vici exercitada a la demanda, va declarar nul el contracte de compra d'obligacions subordinades necessàriament convertibles I/2009 formalitzat pels actors amb l'entitat bancària demandada el 8 de juliol de 2009, així com l'ulterior contracte de recompra de 8 de gener de 2013, amb els pronunciaments inherents de l' art. 1303 del CC, i va imposar el pagament de les costes a la demandada.

Hi va interposar recurs d'apel·lació la part demandada, que va fonamentar en dos motius: 1) la caducitat de l'acció; i 2) la no excusabilitat de l'error patit pels actors.

La part actora es va oposar al recurs.

SEGON.- La Sentència d'instància.

S'accepta i assumeix la seva fonamentació, que donem per reproduïda, tret d'allò en que resulti contradita o desvirtuada pel que exposem a continuació.

TERCER.- Primer motiu del recurs d'apel·lació: la caducitat de l'acció.

Conforme a l' art. 1301 del CC l'acció de nul·litat [anul·labilitat] per error caduca als quatre anys des de la consumació del contracte.

El quart fonament de dret de la Sentència d'instància situa el començament del còmput del termini de caducitat entre el 24 de desembre de 2012 i el 8 de gener de 2013, que és quan la magistrada considera que el Sr. Samuel va tenir coneixement cabal sobre el risc de l'operació contractada [l'any 2009] així com de la impossibilitat de recuperar el capital invertit, amb la qual cosa, havent presentat els actors la demanda l'u de juliol de 2016, desestima l'excepció.

El recurs d'apel·lació situa el dies a quo de la caducitat en el moment de la mateixa contractació del producte, això és, el 9 de juliol de 2009.

La STS 89/18, de 19 de febrer, va modificar la doctrina legal anterior i a partir d'aleshores l'alt tribunal sosté que la consumació del contracte referida a l' art. 1301 CC a partir de la qual començaria el còmput dels quatre anys de la caducitat, coincideix amb l'extinció o esgotament de la relació contractual, per ser aleshores quan té lloc el compliment de les prestacions d'ambdues parts i l'efectiva producció de les conseqüències econòmiques del contracte. Aquesta doctrina ha estat seguida per les SSTS 720/18, 722/18, 695/18, 632/18, 602/18, 582/18 579/18 i posteriors.

En conseqüència, com que l'extinció o esgotament de la relació contractual es va produir amb el contracte de recompra del producte financer pel banc formalitzat el 8 de gener de 2013, quan els actors van presentar la demanda l'u de juliol de 2016 l'acció d'anul·labilitat no estava caducada.

Per tant, desestimem el motiu.

QUART.- Segon motiu del recurs: inexcusabilitat de l'error patit pels actors.

L' art. 1265 del CC indica que el consentiment prestat per error (i també amb violència, intimidació o dol) serà nul. És l'anomenat error vici, que determina que la part que l'ha patit al contractar pugui exercitar l'acció d'anul·labilitat dintre del termini de l' art. 1301 del CC per a obtenir la declaració judicial de nul·litat del contracte, sempre que, a tenor de l' art. 1266 del CC, l'error recaigui sobre la substància de la cosa que sigui objecte del contracte o sobre les seves condicions que principalment hagin donat motiu a celebrar-lo -això és, que recaigui sobre un element essencial del contracte-, requisit al qual la jurisprudència ha afegit el de que l'error sigui excusable, que significa que no es pugui vèncer emprant una diligència mitja. A més, en els contractes de compra de productes financers complexos celebrats per uns clients minoristes com el litigiós, la jurisprudència presumeix que l'error s'ha produït si l'entitat bancària incompleix la seva obligació legal d'informar al comprador en la fase precontractual del contracte sobre la naturalesa, característiques i els riscos del producte, d'una manera clara, completa i amb l'antelació suficient.

La part apel·lant fonamenta la inexcusabilitat de l'error dels actors en el fet que se'ls va lliurar un document titulat 'Resumen explicativo de las condiciones de la emisión de obligaciones subordinades necesariamente convertibles 1/2009 de Banco de Sabadell, S.A.', que relatava de manera entenedora els riscos de la firmat pels actors (document 3 de la demanda).

Tanmateix, el document està datat de manera manuscrita en l'últim full el 8 de juliol de 2009, que és la mateixa data que els actors van formalitzar la compra del producte financer, el que infringeix la reiterada doctrina legal del Tribunal Suprem que ensenya que perquè la informació precontractual s'entengui proporcionada degudament cal que es faciliti amb l'antelació suficient, pressupost aquest que no es compleix si es facilita el mateix dia de la compra.

D'altra banda, el resultat de la prova practicada en la vista del judici, consistent en l'interrogatori de part dels dos actors i la testifical del Sr. Emiliano, el seu gestor en el banc, tampoc no acredita que la informació dels de la subscripció de les obligacions subordinades es lliurés degudament.

Per tant, també desestimem el segon motiu del recurs.

CINQUÈ.- Les costes d'aquesta alçada.

D'acord amb l' art. 398.2 de la LEC, atesa la desestimació del recurs, imposem a la part apel·lant el pagament de les costes de la segona instància.

Fallo

Desestimant el recurs d'apel·lació interposat per BANCO DE SABADELL, SA, contra la Sentència dictada el 2 d'octubre de 2017 pel Jutjat de Primera Instància n 2 de Sabadell, confirmem la resolució recorreguda i imposem el pagament de les costes de segona instància a la part apel·lant.

Es declara la pèrdua per la part apel·lant del dipòsit constituït per a recórrer.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs extraordinari per infracció processal o de cassació per interès cassacional en el termini de vint dies des de la seva notificació, davant d'aquest Tribunal i per al Tribunal Suprem.

Un cop notificada la Sentència a les parts, i un cop sigui ferma, torneu les actuacions al jutjat d'instància, amb el seu testimoni, per al seu compliment.

Així ho pronunciem, manem i firmem.