Sentencia Civil Nº 495/2011, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 318/2011 de 13 de Diciembre de 2011

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3a

Apel·lació 318/11

Verbal 405/10 del Jutjat de 1a Instància 2 del Vendrell

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il lm. Sr. GUILLERMO ARIAS BOO

MAGISTRATS

Il lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA

Il lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 13 de desembre de 2011

Vist en aquesta Secció 3a de la Audiència Provincial recurs d'apel lació interposat per CAIXA D'ESTALVIS DE CATALUNYA, TARRAGONA I MANRESA, representada en aquesta instància pel Procurador/a Sra. Ferrer Martínez i defensada pel Lletrat/da Sr. Badia i Chancho, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 2 del Vendrell de data 28-2-2011 , en procediment Verbal 405/10, sent part actora la recurrent, i part demandada Cayetano .

Antecedentes

PRIMER .- La Sentència d'instància disposa: "Desestimo íntegrament la demanda formulada per CAIXA D'ESTALVIS DE TARRAGONA i absolc Cayetano de les pretensions deduïdes contra ell en el present procediment, fent expressa condemna en costes a la part demandant".

SEGON .- En data 26-4-2011 es va presentar per CAIXA D'ESTALVIS DE CATALUNYA, TARRAGONA I MANRESA recurs d'apel lació contra la Sentència d'instància.

TERCER .- Cayetano en data 19-5-2011 es va oposar al recurs.

QUART .- En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

VIST i sent el Ponent l'Il lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA,

Fundamentos

PRIMER .- Es va interposar demanda de desnonament per falta de pagament de les rendes derivades del contracte de lloguer fet entre les parts en data 1-3-1994 de l'habitatge unifamiliar situat al c/ DIRECCION000 , NUM000 , de Cunit (abans Parcel la 10 de la urbanització DIRECCION001 de Cunit), demanant doncs la resolució del contracte d'arrendament i el desnonament del llogater.

Es va oposar el demandat al legant que no paga el lloguer perquè: l'actora va resoldre el contracte per carta remesa el 10-2- 1995; que el contracte de lloguer és simulat; falta de legitimació del demandat per no ocupar la finca; i litispendència respecte al Procediment 182/99 del Jutjat de 1a Instància 4 del Vendrell.

La sentència impugnada desestima la demanda, al estimar la seva falta de competència objectiva al haver d'anar les parts al Procediment 182/99 del Jutjat de 1a Instància 4 del Vendrell.

SEGON .- Són fets provats per la Sentència del Tribunal Suprem de data 16-1-2007 , resolent el recurs extraordinari de revisió contra la sentència ferma dictada el 30-11-1999 pel Jutjat de 1a Instància 4 del Vendrell en el Procediment 182/99 de desnonament per manca de pagament de les rendes, i de la documental aportada, els següents:

a) L'any 1992 l'actora va adquirir la propietat de la finca en procediment d'execució hipotecària contra l'aquí demandat, Fructuoso , Mercedes i Gustavo .

b) En data 1-3-1994 l'actora, ja com a propietària, i Cayetano varen fer un contracte pel qual la primera arrendava l'habitatge al segon.

c) L'any 1995 l'actora va instar un procediment de desnonament per precari contra l'aquí demandat, Fructuoso , Mercedes i Gustavo , que va ser el 168/95 del Jutjat de 1a Instància 2 del Vendrell. En aquest procediment solament va comparèixer com a demandat l'aquí demandat Cayetano , el qual va oposar tenir el contracte d'arrendament de data 1-3-1994, cosa que va donar lloc a que la Sentència de data 21-3-1997 desestimés el desnonament per precari al existir tal contracte d'arrendament de data 1-3-1994, no admetent-se el desistiment de l'actora al procediment de desnonament per precari que havia instat a l'advertir el seu error respecte al mateix.

d) L'any 1999 l'actora va presentar demanda de desnonament per manca de pagament de les rendes contra Cayetano , que va donar lloc al Procediment 182/99 del Jutjat de 1a Instància 4 del Vendrell. En aquest procediment es va declarar en rebel lia al demandat i es va dictar Sentència de data 30-11-1999 estimant la demanda, i ordenant doncs el desnonament. Contra la mateixa va interposar el demandat recurs extraordinari de revisió davant el Tribunal Suprem, el qual el va resoldre per Sentència de data 16-1-2007, que va estimar el recurs i va rescindir la Sentència del Jutjat de 1a Instància 4 del Vendrell de 30- 11-1999, retornant al Jutjat les actuacions perquè les parts usin del seu dret davant del mateix segons els hi convingui, rescissió produïda al considerar que l'actora no va facilitar correctament les adreces per a poder citar al demandat.

e) El Jutjat de 1a Instància 4 del Vendrell va dictar en data 20-2-2007 Interlocutòria acordant el sobreseïment del procediment, que estava ja en fase d'execució.

f) L'any 2010 l'actora presenta nova demanda de desnonament per manca de pagament de les rendes contra Cayetano , que ha donat lloc al present procediment, demanant la resolució del contracte d'arrendament fet entre les parts en data 1-3-1994 de l'habitatge unifamiliar situat al c/ DIRECCION000 , NUM000 , de Cunit (abans Parcel la 10 de la urbanització DIRECCION001 de Cunit) i el desnonament del llogater.

Es va oposar el demandat al legant que no paga el lloguer perquè: l'actora va resoldre el contracte per carta remesa el 10-2- 1995; que el contracte de lloguer és simulat; falta de legitimació del demandat per no ocupar la finca; i litispendència respecte al Procediment 182/99 del Jutjat de 1a Instància 4 del Vendrell.

La sentència impugnada desestima la demanda, al estimar la seva falta de competència objectiva al haver d'anar les parts al Procediment 182/99 del Jutjat de 1a Instància 4 del Vendrell, considerant que hi ha litispendència entre el present procediment i el Procediment 182/99 del Jutjat de 1a Instància 4 del Vendrell.

TERCER .- Procedeix estimar el recurs.

La sentència impugnada desestima la demanda, al estimar la seva falta de competència objectiva al considerar que havia d'anar l'actora al Procediment 182/99 del Jutjat de 1a Instància 4 del Vendrell, considerant que hi ha litispendència entre el present procediment i el Procediment 182/99 del Jutjat de 1a Instància 4 del Vendrell, consideració a la que arriba en base al que disposava la Sentència del Tribunal Suprem de data 16-1-2007 , que va resoldre el recurs extraordinari de revisió contra la sentència ferma dictada el 30-11-1999 pel Jutjat de 1a Instància 4 del Vendrell en el Procediment 182/99 de desnonament per manca de pagament de les rendes, la qual va estimar el recurs i va rescindir la Sentència del Jutjat de 1a Instància 4 del Vendrell de 30-11-1999, retornant al Jutjat les actuacions perquè les parts usin del seu dret davant del mateix segons els hi convingui, rescissió produïda al considerar que l'actora no va facilitar correctament les adreces per a poder citar al demandat.

Ara bé, en primer lloc, no hi pot haver litispendència entre dos procediments quan un d'ells està conclòs, i resulta que el Jutjat de 1a Instància 4 del Vendrell va dictar en data 20-2-2007 Interlocutòria acordant el sobreseïment d'aquest procediment, que estava ja en fase d'execució, no acreditant-se doncs, per poder estimar-se la litispendència, que aquest procediment estigui actualment obert sinó tot el contrari. En segon lloc, l' art. 516 LEC disposa que "1. Si el tribunal considera procedent la revisió sol licitada, ho ha de declarar i ha de rescindir la sentència impugnada. A continuació ha de manar que s'expedeixi certificació de la resolució i ha de retornar les actuacions al tribunal del qual procedeixin perquè les parts usin del seu dret, segons els convingui, en el judici corresponent. En aquest judici, s'han de prendre com a base i no es poden discutir les declaracions fetes en la sentència de revisió" , per tant, rescindida la sentència les parts poden usar del seu dret "segons els convingui en el judici corresponent", no sent doncs imperatiu que hagin d'usar-lo en el mateix procediment, podent perfectament fer-ho en un altre, ja que el procediment civil es bassa en el principi dispositiu per a les parts. Finalment, si bé la falta de competència objectiva pot ser apreciada d'ofici pels Tribunals requereix, però, dels requisits i tràmits establerts a l' art. 48.3 i 4 LEC , els quals s'han omès totalment en el present cas. En definitiva, ni hi ha litispendència ni falta de competència objectiva.

Examinant ja el fons de l'assumpte, l'estimació de la demanda és obligada, al quedar provat: En primer lloc, l'existència del contracte de lloguer fet entre les parts en data 1-3-1994 de l'habitatge unifamiliar situat al c/ DIRECCION000 , NUM000 , de Cunit (abans Parcel la NUM001 de la urbanització DIRECCION001 de Cunit), segons estableix expressament la Sentència del Tribunal Suprem de data 16-1-2007 , la qual s'ha de prendre com a base ja que no es poden discutir les declaracions fetes en la sentència de revisió, sent, a més a més, un fet oposat pel propi demandat per a no ser tingut com a precarista en el previ Procediment de desnonament per precari 168/95 del Jutjat de 1a Instància 2 del Vendrell, per la qual cosa no pot anar ara contra els seus propis actes, i sent també cosa jutjada al haver-lo declarat existent i provat la sentència ferma recaiguda en el Procediment de desnonament per precari 168/95 del Jutjat de 1a Instància 2 del Vendrell . I en segon lloc, que no s'han pagat les rendes des de fa més d'una dècada, corresponent la prova del seu pagament al demandat, que no l'ha aportat. Els motius d'oposició plantejats pel demandat no són admissibles, ja que si bé al lega que l'actora va resoldre unilateralment el contracte per carta remesa el 10-2-1995, resulta que el demandat segueix ocupant, directa o indirectament, la finca, el que explica la necessitat de plantejar el present procediment de desnonament al no haver-la doncs deixat lliure i a disposició de la propietària, conseqüència obligada si el demandat hagués acceptat la resolució del contracte; i respecte a la suposada falta de legitimació del demandat per no ocupar la finca, res a veure té no ocupar directament la finca (la ocupa indirectament, al ser ocupada per familiars del mateix), amb la seva condició de llogater de la mateixa.

Procedeix, per tant, estimar el recurs, revocar la sentència impugnada i estimar la demanda, resolent el contracte d'arrendament fet entre les parts en data 1-3-1994 de l'habitatge unifamiliar situat al c/ DIRECCION000 , NUM000 , de Cunit (abans Parcel la NUM001 de la urbanització DIRECCION001 de Cunit) i el seu desnonament, condemnant al demandat a deixar-la lliure i a disposició de l'actor en el termini legal, amb apercebiment de llançament si no ho fa, imposant les costes de primera instància al demandat conforme l' art. 394 LEC .

QUART .- Conforme als arts. 394 y 398 LEC , al estimar el recurs, no es fa imposició de les costes del mateix.

Vistos els preceptes citats i demés de general i pertinent aplicació,

Fallo

ESTIMEM el recurs d'apel lació interposat per CAIXA D'ESTALVIS DE CATALUNYA, TARRAGONA I MANRESA, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 2 del Vendrell de data 28-2-2010 , en procediment Verbal 405/10, que es REVOCA, fent els següents pronunciaments:

1.- Estimem la demanda, i declarem resolt el contracte d'arrendament fet entre les parts en data 1-3-1994 de l'habitatge unifamiliar situat al c/ DIRECCION000 , NUM000 , de Cunit (abans Parcel la NUM001 de la urbanització DIRECCION001 de Cunit) per manca de pagament de les rendes, condemnant al demandat a deixar-la lliure i a disposició de l'actora en el termini legal, amb apercebiment de llançament si no ho fa, així com al pagament de les costes de primera instància.

2.- No es fa imposició de les costes del recurs.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día quince de diciembre de dos mil once. Doy fe.