Sentencia CIVIL Nº 495/2021, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 439/2020 de 27 de Septiembre de 2021

Encabezamiento

Secció núm. 11 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil

Passeig Lluís Companys, 14-16, pl. 2a - Barcelona

08018 Barcelona

Tel. 934866150

Fax: 934867109

A/e: aps11.barcelona@xij.gencat.cat

NIG 0801942120188008962

Recurs d'apel·lació 439/2020 C

Matèria: Judici Ordinari

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 56 de Barcelona

Procediment d'origen: Procediment ordinari 52/2018

Entitat bancària: Banc de Santander

Per a ingressos en caixa, concepte: 0657000012043920

Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274

Beneficiari: Secció núm. 11 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil

Concepte: 0657000012043920

Part recurrent / Sol·licitant: SCYTL SECURE ELECTRONIC VOTING, S.L.

Procurador/a: Marta Negredo Martín

Advocat/ada:

Part contra la qual s'interposa el recurs: CONSEJO SUPERIOR DE INVESTIGACIONES CIENTÍFICAS (CSIC)

Procurador/a:

Advocat/ada:

SENTÈNCIA NÚM. 495/2021

Il·lms. Srs.

Josep Mª Bachs i Estany (President i Ponent)

María del Mar Alonso Martínez

Gonzalo Ferrer Amigo

Barcelona, 27 de setembre de 2021

La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 439/2020 les actuacions de recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Sra. Negredo i Martín, en representació de SCYTL Secure Electroninc Voting SL, part demandada, i ha pronunciat la següent Sentència.

Antecedentes

Primer.La part dispositiva de la Sentència apel·lada és la següent: 'FALLO.- Que estimando la demanda formulada a instancia del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), representada y aistida por el Abogado del Estado D. Marcos Mas rauchwerk, contra Scytl Secure Electronic Voting SL, representada por la procuradora Dª marta Negredo Martín, y desestimando la demanda reconvencional interpuesta por Scytl Secure Electronic Voting SL contra el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), debò condenar y condeno a la Sociedad Scytl a abonar al CSIC la cantidad de 96.800 € más el interès legal previsto en la ley 3/2004 desde el requerimiento extrajudicial de fecha 8 de mayo de 2017, y al pago de las costes del presente procedimiento'.

Segon. Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent a través de la procuradora Sra. Negredo i Martín.

Ha comparegut en aquesta alçada la part oponent a través del Sr. Advocat de l'Estat.

Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 21 de juliol de 2021, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.

HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.

Fundamentos

Primer.Apel·la la part demandada la Sentència d'instància (EJCat) pels següents motius:

1er) Discrepa l'actora de la interpretació i aplicació de la normativa en que es basa la sentència com a base de la seva decisió; en primer lloc quant a la interpretació que en fa dels contractes. Certament, les parts van signar els contractes que són base d'aquest litigi. Un primer, de data 16-6-2015, pel qual aquesta part va subcontractar els serveis de la contrapart i l'entrega dels resultats de tal subcontractació; i un segon contracte, de data 24-5-2017, mitjançant el qual senzillament es va prorrogar i reordenar els terminis de lliurament de la subcontracta per part del CSIC, contracte que ve denominat com addenda del primer. En el primer es va acordar realitzar tot un procés d'investigació tecnològica amb la finalitat de realitzar una papereta de vot intel·ligent en la qual el vot quedés reflectit i retransmès a un centre lector, tot això mitjançant sensors i xips d'intel·ligència, treball que s'havia de justificar mitjançant el lliurament d'informes en terminis determinats i amb lliurament de béns i prototips. Es discrepa de la preeminència que dona el Jutjat a una interpretació teleològica sobre la literal. Recorda els arts. 1281 i ss. CC. Recorda la sent. TS de 9-7-2012 que prima la interpretació literal. Els pactes són a més senzills i clars.

2on) Aquesta part ha exercitat front de la contrària l'exceptio non adimpleti contractuso acció d'incompliment total i previ d'aquella que ens eximeix del pagament de la factura reclamada. Invoca l' art. 1124Cc i la doctrina emanada del mateix en seu d'obligacions recíproques.

3er) El contracte celebrat era un contracte de resultats, amb obligacions determinades. La controvèrsia neix d ela interpretació d'aquest contracte, inicial de 16-6-2015 i posterior o addenda de 24-5-2017, pròrroga del termini d'execució del primer i que reestructurà els terminis de lliurament dels informes i material, anomenats 'entregables'; és essencial la consideració del primer contracte com d'obra i no de serveis. Segons la sentència, es tracta d'un simple contracte de serveis, de manera que només exigeix obligacions de mitjans, no de resultats. Entén la sentència que el demandant no tenia obligació de lliurar cap resultat, limitant-se la seva acció a una tasca d'investigació quantificada en hores de dedicació a la investigació subcontractada. Per això se'ns obliga a pagar la factura d'aquests treballs encara que no s'hagi lliurat resultat de cap mena. Entén el recurrent totalment equivocada aquesta concepció. Com a indici clar de que el contracte és de resultats, esmenta la condició 5a segons la que l'ara demandant es va comprometre a 'proporcionar segons el planificat a l'Annex I, sense necessitat de previ requeriment, tota aquella informació i documentació que pugui tenir relleu per a la prestació dels serveis i el desenvolupament del projecte, així com qualsevol informació i/o documentació addicional que li sigui sol·licitada per l'empresa'. Més en concret, a l'Annex I es descriuen els treballs encarregats que obliguen a la part demandant a realitzar un paquet de treball (04, PT4) que és el desenvolupament del prototip experimental 1 i l'execució de prova de concepte 1; i un paquet de treball 05 (denominat PT5) que consisteix en desenvolupament del prototip experimental 2 i execució de prova de concepte 2. I, a més, l'annex I conté un llistat 'd'entregables' (prototip d'antena en banda UHF, prototip dels sensors peça-elèctrics, prototips de marcadors electrocròmics/electroforètics, prototips de l'ASIC i informe de resultats experimentals, prototips de vehicle de test de biblioteca CMOS i informe de resultats experimentals, prototip final del sistema de papereta intel·ligent, prototip d ela plataforma lectora) i altres entregues diferents als prototips (desenvolupament d'una API per al programador, anàlisi de costos de fabricació amb tècniques industrials, informe del sistema de control i guia d'usuari, report de la metodologia d'hibridació, informe de disseny de la biblioteca CMOS), etc. En realitat són dos grans tipus de materials a rebre per aquesta part, constants informes explicatius del desenvolupament de totes les fases de la investigació i prototips. Amb terminis concrets de lliurament perfectament pactats. De fet l'Annex I el que fa és dividir el treball a realitzar dividit en paquets de treball (PT) i el llistat d'entregables. No es va demanar un resultat exitós sí es va exigir l'entrega dels prototips, entre ells el del prototip final de la papereta intel·ligent al llarg del mes 23 de la relació contractual. Exitosos o no, s'havien de lliurar tots els prototips. Si s'exonera la demandant de lliurar res estem buidant de sentit el contracte i el sentit dels acords assolits. És essencial lliurar el prototip 2 i l'execució de la prova de concepte 2, dintre del paquet de treball 5. Era una obligació prèviament adquirida per aquesta part amb la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i per a la societat de la informació depenent del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme. Si el projecte Smart Ballot estava subvencionat estatalment era a canvi d'obtenir uns prototips. Finalment, tot anava encarat a obtenir la papereta intel·ligent, i a fer la prova final; funcionés bé o no. La manca de lliurament podia representar incompliment per part nostre front als organismes subvencionadors.

4rt) La sentència diu que l'actora va executar tots els treballs a que es refereixen les factures girades a aquesta part. No és encertada aquesta conclusió: la factura reclamada (doc. 2 demanda) es correspon amb l'acord de pagament contingut al tercer paràgraf de l'acord 3.4 de 16-6-2015 on s'acordà el pagament de 80.000 € corresponent al lliurament de l'informe global d'aquests desenvolupaments i dintre de la segona anualitat del projecte; aquest exacte concepte facturat no es descriu a l'Annex I del contracte, de manera que resulta impossible saber en quin termini s'havia d'executar i lliurar (la factura vencia el 7-5-2017). Entén el recurrent que els treballs previs a desenvolupar abans del meritat d'aquesta factura són els diferents treballs a realitzar dintre del termini total de la clàusula 2a (fins la finalització del projecte, al mes 27): abans del mes 18, s'havien d'haver lliurat el prototip d'antena UHF s'havia de lliurar al mes 9, els dels sensors al mes 13, els del vehicle test d ela biblioteca al mes 12, els ASIC al mes 21, els requisits preliminars del sistema Smart Ballot havien de realitzar-se al mes 3, el report de substractes, materials funcionals i biblioteca CMOS al mes 9, l'informe del sistema de control al mes 14 i els anàlisis de costos al mes 18. Eren entregues d'informes, hardware i prototips físics, obligades per a obtenir l'ajuda estatal. tecnologia de fabricació, al mes 7; quant a investigació, s'havia de tenir completament finalitzada la relativa als paquets 1 i 2 PT i PT2 en finalitzar el mes 19 (gener de 2017); la factura reclamada es va girar el març i vencia el maig. La sentència, de forma absolutament errònia, ens diu que el març de 2017 (mes 23) la part actora va girar factura perquè ja havia fet el seu treball. No està provat de cap manera. La prova de que ni el març ni el maig complia amb el cronograma està a la pròpia addenda o pròrroga de 24 de maig; allí es marcaven com a fita les parts finalitzar totes les tasques tècniques corresponents als PT1, PT2, PT3, PT4 i PT5 on el CSIC participa com a soci tecnològic, que estaven aleshores en execució; la pròrroga fou fins desembre de 2017. I la fita segona era el lliurament efectiu de tots els entregables i informes tècnics corresponents a les tasques executades pel CSIC, quelcom que també estava el maig de 2017 en execució. Fins i tot quan es va girar la factura es va reconèixer que encara s'estava treballant en el tema. No s'havia complert amb allò que s'havia d'haver desenvolupat fins finals de 2016. De manera que la factura pretenia justificar quelcom que mes i mig després encara no estava fet. Es gira quan no s'han finalitzat els paquets PT1 i PT2 -previstos com acabats el gener de 2017- i no s'havia emès cap informe , estudi ni prototip.

No s'ha acreditat la prova dels treballs i lliuraments facturats. No és cert que aquest retard vingués motivat pel nostre retard en el pagament de les factures anteriors. Això ho diu la sentència, però mai ho ha dit la part contrària. Cap mail justifica el retard per temes econòmics. Sempre són excuses d'ordre tècnic. Només imputables al CSIC, fins i tot la manca de lliurament del xip de silici per part d'un tercer. El retard del pagament fou intranscendent. La primera factura, venciment 21-2- 2016 es paga el 25-5-2016; la segona, amb venciment 13-9-2016 es paga el 8-10-2016. No va complir l'ara actora amb els treballs pactats. Reitera el cronograma. I la causa de la pròrroga. La part actora va incomplir primer. Des del primer moment, a l'inici del contracte; no ha estat capaç de mostrar cap fruit d ela seva tasca al Jutjat. Les entregues estaven perfectament estipulades en terminis certs perquè l'Ordre IET/786/2013 de 7 de maig on s'estableixen les bases reguladores de la concessió d'ajudes del Pla 2013-2016, art. 34, indica que quan es tracti de projectes plurianuals (com aquest) l'òrgan encarregat del seguiment de l'ajuda revisarà la documentació justificativa presentada per a cada anualitat del projecte, emetent un informe de seguiment per a aquest període. Informe que tindrà caràcter merament informatiu per al beneficiari. I a la darrera anualitat s'emetrà la certificació acreditativa que recollirà la totalitat del projecte.

5è) la demandant va incomplir finalment el contracte de 16-6-2015: el realment sorprenent és que la sentència no ha valorat de fet ni tan sols la manca de compliment per impossibilitat de lliurament de l'anomenat prototip 2 o final. Això era un desenvolupament d'una segona versió del sistema, des d'un punt de vista global, en el qual s'havien d'integrar les versions definitives dels components principals. En definitiva, aquest prototip final havia de ser la papereta intel·ligent on ja s'hi trobessin tots els sistemes requerits, objecte de la tasca de la demandant i mitjançant el que es donés compliment final al projecte Smart Ballot. I això, evidentment, s'havia de realitzar físicament i havia de ser lliurat a aquesta part com un bé cert. Aquesta recepció no és ja que fora essencial, sinó el motiu exclusiu pel qual es va subcontractar l'ara actora. Si dit lliurament no se'ns hagués assegurat, l'operació i els seus contractes no s'haguessin dut a terme.

Aquest prototip era l'objectiu final del projecte, per a quina realització aquesta part va demanar una subvenció a Indústria, presentant la memòria completa, i la promesa de que es lliuraria a la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions tots els informes i prototips, inclòs el 2 (pàg. 22 memòria). Aquesta memòria és el doc. 3 de la contestació. Concedida la subvenció de 368.394'78 € per resolució administrativa (doc. 4 contestació) se'ns va imposar (cond. 2.19 un període d'execució que acabava el 31-12-2017 obligant a una realització que seguís estrictament el projecte (cond. 3.1); sobre la base d'aquest compromís amb l'Administració hem contractat l'actora. El contracte ho explica bé. Segons la recurrent, la clàusula 5a del contracte posiciona l'actora (CSIC) en la mateixa situació que nosaltres davant l'Administració, assumint termini d'execució i el repte de lliurar a aquesta part un prototip final. Mai se'ns va lliurar cap prototip final. Es remet als mails existents per justificar que això es va deure a negligència de l'actora. Al mail de 14-12-2017 ja ens diuen que no poden lliurar el prototip en termini; al de 15-12-2017 que no tindrien els xips fins finals de gener de 2018, i es preveia l'entrega el març. Se li diu a 20-11-2017 que el 31-12-2017 és el termini final de tots els contractes, inclosa l'extensió de 24-5-2017 i que això era un incompliment greu. Que ens obligaria a retornar la subvenció amb interessos de demora.

6è) per tant, el que cal és resoldre el contracte per incompliment greu. La sentència ens culpabilitza de no haver demostrat que no hem pogut prorrogar el termini de l'ajuda estatal i prorrogar per segona vegada el termini. No tenim cap obligació semblant front del Ministeri. El demandant havia de complir en els terminis pactats. Vam intentar-ho tot sense èxit (doc. 8 contestació). Ja ens havíem gastat 163.350 e del total de 368.394,78 € en els dos pagaments ja fets a l'ara actora. El termini d'execució era imperatiu. Essencial. L'art. 29.2 de l'ordre impedeix demanar pròrroga front de l'Estat. A la vistya de tot això vam haver de renunciar a la subvenció i al projecte. No podíem fer altra cosa. No fou una renúncia voluntària.

7è) Les conseqüències de tot plegat: retornar la subvenció amb interessos de demora (27.421,03 €). I vam perdre el benefici esperat de 2019 i 2020 de 1.492.469 e i 3.208.845 € respectivament. Hem optat per reclamar via reconvenció el pagament de les dues factures per import total de 163.500 e per pagament indegut.

Postula la revocació total, la desestimació íntegra de la demanda i l'estimació total de la demanda reconvencional, amb costes a l'actora.

S'oposa la part actora (f. 54 i s. I EJCat) pels següents motius:

1er) La recurrent s'oposa al pagament de la factura reclamada invocant incompliment greu i el caràcter del contracte com d'obra o de resultats i no d'arrendament de serveis professionals, extrems aquests que no es van plantejar a instància ni en la contestació ni en la reconvenció.Res nova, per tant. La factura que es reclama és per serveis prestats correctament, com hem acreditat i com així recull la sentència. En base a la testifical i la pericial. Admet que hi hagueren certs retards en la prestació però deguts als impagaments de la demandada. El contracte mai va estar lligat a les subvencions rebudes de l'Estat. Això vinculava solament a la demandada, no al CSIC. És un acte administratiu, no una disposició general.

2on) Quant als 163.500 € reclamats en reconvenció, en primer lloc no es fa una crítica de la sentència desestimatòria, altrament, es tracta de pagaments de factures anteriors per serveis prestats correctament. La pretensió de retorn implica una pretensió d'enriquiment injust. Es tracta a més d'una indemnització de danys i perjudicis, però la reconvinent mai va invocar negligència ni dol; ni compliment defectuós. Tampoc hi ha mora perquè aquí el retard en el compliment seria de les dues parts ( art. 1100CC). Aquesta part va prestar els serveis pactats i la contrària no va pagar-los prèviament la contrària va incórrer primer en mora.

Postula la confirmació amb costes.

Segon.L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) A la seva demanda (8-1-2018), el CSIC reclama a SCTYL Secure Electronic Voting SL 96.800 € més interessos des de la reclamació extrajudicial de 8-5-2017 i costes.

La seva tesi és que el 16-6-2015 van ser contractats els seus serveis (en concret del Centre Nacional de Microelectrònica pertanyent al CSIC) per tal de realitzar les tasques tècniques relacionades a l'Annex I, que es corresponen amb el desenvolupament i execució del projecte Smart Ballot, adjudicat a l'ara demandada pel Ministeri d'Indústria (clàusula 1 i Annex I); el CSIC s'ha obligat a prestar els seus serveis conforme a l'establert a la clàusula 5; per una contraprestació de 265.000 € (IVA no inclòs) a pagar segons el cronograma de la clàusula 3.4 (55.000 a l'inici de la planificació, sempre que l'empresa hagués rebut el primer pagament de l'ajuda estatal; 80.000 € a l'inici de la segona anualitat; 80.000 al lliurament de l'informe global dels desenvolupaments, dintre d ela segona anualitat; i finalment, altres 50.000 € pel lliurament de l'informe final, dintre de la tercera anualitat del projecte. Admet que la durada del contracte (clàusula 2) s'associa i vincula a la del Projecte Smart Ballot, quines tasques són l'objecte d ela prestació dels serveis contractats. Entra en vigor amb la concessió definitiva per part del Ministeri i dura fins la finalització de dit projecte, per bé que les parts el poden prorrogar de mutu acord. Admet que en data 24-5-2017 les parts van signar una pròrroga d'aquest contracte fins a 31-12-2018. Admet que la clàusula 7 permetia resoldre'l per greu incompliment o bé l'exigència del seu compliment amb indemnització en els dos casos, dels danys i perjudicis corresponents. Entén que es va complir i el contracte es va anar desenvolupant segons el pactat.

Sosté que, per raons desconegudes, la factura corresponent a l'informe global dels desenvolupaments, de la segona anualitat, no es va pagar, malgrat haver estat dit informe evacuat i acceptat per la demandada (doc. 2, factura de 8-3-2017 de 96.800 € iVA inclòs). Manifesta que s'han fet reclamacions extrajudicials els dies 8 de maig i 7 de juny de 2017, que no han estat ateses.

Acompanya el contracte (doc. 1)del qual cal destacar: la clàusula 1 defineix l'objecte del contracte com 'la subcontractació per part de l'empresa al CSIC, en concret a l'IMB-CNM'; la clàusula 2 fixa la durada, llevat de pròrroga per mutu acord entre aquestes parts, des de la concessió definitiva del projecte per part del Ministeri fins la finalització de l'esmentat projecte (és a dir, segons el calendari de la concessió); al que s'obliga el CSIC segons la clàusula 3 és a la prestació dels serveis detallats a l'annex I conforme al nivell de destresa que s'espera del CSIC, segons els termes i condicions establerts i amb les obligacions legals de la clàusula 5. Complint la normativa aplicable en tot moment. S'obliga (3.2) a fer informes periòdics del progrés dels serveis contractats i un cop acabats enviar un esborrany d'informe definitiu que cobrirà els serveis, desenvolupaments i resultats prestats i/o obtinguts (per tant, no solament són serveis sinó resultats el que es contracta). La clàusula 4 estableix que la propietat dels resultats patentables i dels resultats finals del projecte seran de l'ara demandada. La clàusula 5 estableix l'obligació de l'empresa de lliurar al CSIC tota la informació i documentació necessària i/o convenient per a la prestació dels seus serveis i el CSIC s'obliga a prestar aquests serveis amb la deguda diligència i professionalitat i proporcionar segons el planificat a l'Annex I tota la informació i documentació rellevant per ala prestació dels serveis i el desenvolupament del projecte. La clàusula 6 estableix la durada, des de la notificació a l'empresa de la concessió de l'ajuda i dura en principi 30 mesos. Es considera finalitzat quan l'empresa aprovi el darrer informe lliurat pel CSIC i s'hagin completat tots els esdeveniments previstos tal i com es detallen en l'acord. La clàusula 7 preveu la resolubilitat per denúncia unilateral, per incompliment greu d'alguna d les obligacions assumides en el contracte sens perjudici d'exigir el compliment efectiu amb danys i perjudicis en els dos supòsits. La clàusula 12.2 estableix una submissió expressa als Jutjats i Tribunals de Madrid. L'annex I conté les tasques a fer pel contractat (resultats tots ells o la major part): a. Anàlisi i selecció de sostrats, materials i tecnologies d'impressió en base a les especificacions del projecte aportades pel client; b. Caracterització física, elèctrica i electromagnètica dels materials per a l'extracció de regles de disseny; c. desenvolupament de dispositius impresos sobre sostrat paper; d. Especificació de l'arquitectura del sistema; e. Desenvolupament de la biblioteca CMOS de blocs crítics; f. Disseny i integració CMOS de l'ASIC; g. Integració dels subsistemes en sostrat paper; h. validació funcional i física del sistema complet; i. Anàlisi dels costos de fabricació amb tècniques industrials; j. Desenvolupament d'una API per al programador. Tasques totes elles agrupades en paquets de treball anomenats PT-01 a PT-03 (PT-01 és anàlisi dels requisits preliminars; PT-02 desenvolupament dels dispositius impresos sobre sostrat paper; PT-03 desenvolupament del sistema de control, integració i hibridació dels sistemes i sistema lector); i una activitat corresponent a cadascun dels paquets (PT-04 és desenvolupament del prototip experimental 1 i execució de proves de concepte 1; i PT-05 és desenvolupament del prototip experimental 2 i execució de prova del concepte 2. També descriu com objectius de la subcontractació el desenvolupament d'una solució híbrida mitjançant l'ús de tecnologies convencionals de xips de silici i noves tecnologies d'impressió electrònica sobre sostrats flexibles per la doble lectura per radiofreqüència i òptica del contingut de les paperetes de votació. Preveu que els subcontractat emeti els informes corresponents a les distintes fases dels desenvolupaments previstos i participi en les reunions de seguiment i planificació del projecte. Conté un llistat d''entregables' i cronologia dels lliuraments corresponents. L'annex II conté el pressupost i cronograma de pagaments. I conté l'addenda o pròrroga (s'encapçala dient que s'està en la fase final del disseny del nou xip que es preveu fabricar a mitjan juliol de 2017 amb la idea de poder iniciar les tasques de postprocessat i hibridació a partir de setembre de 2017 per a poder després abordar el test del sistema complet, que concorren les circumstàncies que permeten a CSIC i l'empresa redefinir les entregues a fer per part de CSIC i afegir al calendari fites addicionals de gran interès per ambdues parts sense que es vegi modificat ni l'annex tècnic (I) ni el pressupost final (II); i es prorroga a 31-12-2018 el projecte, de manera que els PT-01-05 estiguin el desembre de 2017 (estat: execució), el lliurament de tots els entregables el març de 2018; preparació de patents el juny de 2018 (pendent d'execució); desenvolupament d'un prototip final més integrat i robust per a la seva presentació a fires i congressos, d'interès per a SCYTL i CSIC l'octubre de 2018 (pendent d'execució); desenvolupament d'activitats de disseminació en congressos, fires, revistes especialitzades el desembre de 2018 (pendent d'execució). Mantenint el calendari de pagaments.

Acompanya com a doc. 2 la factura per la suma reclamada, corresponent a l'informe de desenvolupaments de l'anualitat 2, de 8-3-2017 i venciment 7-5-2017. I comunicació del compte bancari on abonar-la. El que es reitera a data 7-6-2017. Així com les reclamacions de 24-10-2017 i 30-10-2017.

b) La demandada es va oposar, en contestar la demanda; després d'explicar que va demanar una ajuda al Ministeri per dur a efecte el projecte Smart Ballot, i que li fou concedida, explica detalladament les condicions de l'adjudicació i la concessió de l'ajuda (realització del projecte màxim fins 31-12-2017, d'acord amb la sol·licitud-qüestionari i memòria presentats al Ministeri -vide doc. 3, l'Ordre preveu que no es podran autoritzar pròrrogues del termini d'execució dels projectes, art. 29.2; vide doc. 4, resolució de concessió de l'ajuda, que fixa com a termini el 31 de desembre del darrer any del projecte (2017) i es remet a l'art. 29 de l'ordre per a modificacions, per bé queles justificacions es poden fer de 1-gener a 31- març de l'any següent al de l'anualitat a justificar-; la subvenció de 368.394,78 € representa més o menys un terç del cost del projecte, 1.052.556,50 €); reitera que l'objecte del contracte amb l'actora fou l'assoliment dels treballs i fites de l'annex I, el qual es remet així mateix al contingut de la memòria tècnica del projecte. De manera que és essencial en aquest contracte no solament fer les tasques contractades sinó fer-les ajustant-se a la Memòria i al cronograma d'aquesta (doc. 3), entén la demandada. I aleshores relata que el desenvolupament del contracte ha patit des del seu inici retards significatius per part del CSIC. Si la factura que presenta l'actora és de data 8-3-2017 (en la tercera anualitat i darrera) això es deu a queels treballs realitzats pel CSIC van ser tardans. Això ha dificultat el compliment a temps de les fites del Projecte i posat en risc el lliurament a temps de les justificacions que aquesta part havia de presentar al Ministeri per tal de complir amb el seguiment de l'ajuda. Acompanya una cadena de correus electrònics (doc. 6 -el Sr. Ezequiel parla de problemes amb el xip i de manca de col·laboració del fabricant, de problemes amb una API que no es podia aplicar sobre el sistema lector perquè era propietari, i també perquè treballaven en un altre projecte anomenat SmartPaper -ex. mail de 4-5-2017-) entre el seu empleat Sr. Indalecio i el Sr. Ezequiel, integrant del CSIC. La pròrroga del contracte fou conseqüència d'aquests retards (no s'hi esmenta res d'això en ella); aleshores el CSIC estava fora de termini i va demanar la pròrroga a la que aquesta part va accedir. Reconeix que el que es diu allí sobre la concurrència de circumstàncies és un eufemisme. El pacte segon recull que els PT01-05 s'han de tenir a 31-12-2017. Segons la memòria presentada al Ministeri aquest era el termini final, però és que el paquet PT-01 s'havia d'haver lliurat el setembre de 2015, el PT-02 el gener de 2017 i el PT-03 el juliol de 2017; el PT-04 el desembre de 2016 i el PT-05 l'octubre de 2017; els tres darrers mesos (setembre -desembre de 2017) se'ls reservava aquesta part per ala validació final del prototip i la realització de les activitats del paquet PT-07. De manera que el CSIC portava un retard, en el millor dels escenaris, de tres mesos. I en el pitjor, de més de dos anys. La pròrroga preveié, per tant, l'acabament d eles tasques del projecte a 31-12-2017 i va deixar altres extrems que no formaven part de l'ajuda per a després. Considera quel'incompliment essencial per part del CSIC fou la no entrega del prototip experimental núm. 2 a temps, així com de l'execució de la seva prova de concepte, és a dir, l'activitat PT-05, que hauria d'haver estat segons contracte i memòria el setembre de 2017i que segons l'addenda es traslladava a desembre. El desembre ens assabentem que no estarà fins finals de gener de 2018 (acompanya de doc. 7 cadena de mails entre la nostra empleada Sra. Lorenza i el Sr. Ezequiel del CSIC -aquest al mail de 14-12-2017 diu que tindran a finals de gener un demostrador complet on quasi tot serà flexible excepte una cantonada on hi posarem un petit quadrat rígid amb un xip CPLD que farà les funcions de l'ASIC, serà un sistema 100% funcional amb una petita pèrdua de flexibilitat, amb l'única diferència de que el xip serà més gran que el definitiu; amb això entenem que podrem fer la primerademoi al ser 100% funcional permetrà validar el disseny, el sistema electrònic i tot el sistema que desenvolupeu vosaltres; a finals de febrer tindrem el mateix, però 100% flexible amb l'ASIC desenvolupat. Això ens permetrà fer una nova ronda dedemosi es vol i, com a mínim, tenir la foto final del sistema; amb això acabaríem el projecte 'a temps'; anirem treballant en els entregables mentrestant a que només quedin els relacionats amb la demofinal pel març; a data 15-12-2017, quan se li pregunta quin material serà el 100% flexible i quants prototips es disposaran, contesta que al requadre hi haurien d'anar dos xips, l'ASIC i el NFC. L'ASIC és el que s'ha retardat i que es confirma el tindran la tercera setmana de gener. I de prototips diu que en tindran 2 o 3 i parla del pla B, de fer servir la base flexible amb els polsadors i indicadors i el circuit flexible de control es faria amb un xip comercial CPLD fins que no es tingui l'ASIC; el pla B podria estar un mes abans i permetria desenvolupar el pilot tranquil·lament i deixar la solució flexible + ASIC per a la foto final-). A la vista d'aixòplantegem a través d'Aset Assessoria si es podria demanar una pròrroga al Ministeri. La resposta fou negativa (doc. 8, mail d'1-12-2017), alhora que CSIC insisteix en facturar les tasques de la darrera anualitat malgrat no haver-les acabat. I ens diu que no estarà el prototip fins febrer de 2018 (doc. 9 -el mail de 15-12-2017 no és una reclamació, només expressa la inquietud de que jurídicament s'ha de validar que cal facturar a la data prevista; el mail de la Sra. Lorenza del dia 20 no veu clar que es facturi per quelcom que no s'ha fet; se li pregunta al CSIC quines garanties tenen amb el proveïdor seu, que acabarà essent el responsable si s'ha de retornar l'ajuda; al mail del 20-12-2017 Ezequiel li diu a Lorenza que és complicat agafar-se a les dates de la memòria perquè aquest projecte havia de començar l'1-7-2015 i no va començar fins 23-12-2015, que és la data real de signatura del contracte i la posada en marxa no es va fer, telefònicament, fins 14-2-2016. Per tant, el projecte en sí ja va començar amb un retard de 7'5 mesos i recorda que la primera anualitat la van justificar com van poder a 30-3-2016 perquè amb personal propi no donaven l'abast; l'avaluació del prototipus primer es va fer el en el PT-04 de 3-3-2017 abans de tancar l'anualitat 2016 el 30-3-2017, endarrerits però just a temps de justificar-ho. Li recorda que hi ha hagut un problema amb l'endarreriment del pagament de les factures que s'arrossega des de la primera o segona; i encara està pendent la de març de 2017. Han tingut problemes interns perquè el CSIC no fa bestreta dels projectes i s'han de fer equilibris amb moltes coses, com p. ex. les compres d'aspectes com l'ASIC. Li recorda la complexitat de la contractació pública que pot fer que el personal contractat tardi 4 mesos en estar operatiu, que s'ha hagut de fer equilibris amb personal propi i compartint altres projectes i s'ha hagut de córrer quan s'ha disposat de l'específic d'aquest projecte; i que no s'han queixat fins que el CSIC ha començat a amenaçar amb els seus serveis jurídics; explica que l'empresa que fa els xips és una multinacional que hauria de complir però aquesta vegada no ha estat així; i que per això van plantejar un demostrador intermedi amb igual funcionalitat que el que es va validar el 3-3-2017 i el final, que permetés dur a terme la prova de concepte 2 (PT-05) en el termini establert; serà idèntic al final en un 95% excepte que la part del circuit serà substituït per un CPLD més gran i rígid que l'ASIC però que no afectarà el demostrador, per bé que el demostrador final, 100% flexible i amb l'ASIC es quedaria pel final de tot, per fer la foto; però s'ha de tenir clar que a nivell funcionalitat, des de que vau avaluar el primer demostrador i ens vau passar el llistat de coses a millorar, la funcionalitat no ha canviat perquè l'ASIC no és reprogramable i així es va plantejar des de l'inici; per tant, des del primer demostrador, que qualifica de caixa de sabates, fins a l'últim, que serà flexible com un foli, l'únic que canvia és el nivell d'integració, i que el que us afecta al vostre desenvolupament, que són els protocols de comunicació i funcionalitat, no han variat gens; podeu fet tot el vostre desenvolupament amb el prototipus de 30-3-2017; creiem que el projecte es podrà justificar correctament al final del període extraordinari per presentar els entregables que s'acaba el 30-3- 2018; i que la pressa per la quarta factura és que si no la generem abans de 31-12-2017 no la podreu justificar davant del Ministeri; en el mail del 22-12-2017 la Sra. Lorenza expressa que el problema que tenen és el termini final del projecte, 31-12- 2017 i expressa la seva temença de que a data d'avui es pugui disposar d'un prototip que compleixi amb tots els objectius d ela memòria en el termini establert -ni tenim cap garantia de tenir-lo ni de dates- i considera que no és cert que les diferències entre el primer prototip i el segon sigui només quelcom a treballar per vosaltres; a la memòria es demana que el prototip final haurà de permetre el recompte tant per radiofreqüència com manualment, i també per escaneig; li contesta Ezequiel el mateix 22-12-2017 que mirant el contracte s'han complert a temps 3 de les 4 fites. I això correspon a les 3 primeres factures, compresa la de març encara impagada; al seu entendre, aturar-ho ara condemnaria el projecte al fracàs deixant-nos sense marge de maniobra: No podem generar la factura a temps per a que la justifiqueu i no podem continuar treballant per tancar correctament el projecte a 30 de març; li aconsella parlar amb Aset i el CSIC ja decidirà com procedir- ).Aquests retards finals ens abocaren definitivament a un atzucac perquè no podíem complir amb el calendari del projecte amb el Ministeri. Tot això ens va obligar a renunciar l'ajuda (el 24-1-2018, docs. 11-12). Per això vam resoldre el contracte amb CSICper burofax de 22-1-2018, rebut el 23 (doc. 10). Entén que no correspon el pagament de la factura reclamada. Anuncia una pericial.

c) Reconvé la demandada reclamant 163.500 € fins ara abonats per treballs anteriors que formen part del mateix projecte. L'Acte de 4-5-2018 va tenir per contestada la demanda (EJCat) i va donar-ne trasllat a l'actora per a contestar-la.

d) Consta (EJCat) escrit de data 19-6-2018 de la demandada aportant l'estimació de la renúncia per part del Ministeri el 17-5-2018 i la liquidació per reintegrament total de l'ajuda rebuda (368.394,78 € d'ajut més 27.421,03 d'interessos de demora), documents que no es van poder aportar amb la contestació i reconvenció.

e) En contestar la reconvenció (f. 20 i ss.), l'actora principal va manifestar que no hi havia incompliment per part del CSIC. Anuncia una pericial i afirma el compliment estricte i diligent de les seves obligacions. Invoca el caràcter de contracte de serveis i no d'obra o resultats que lliga les parts, tal i com resulta de la clàusula 1. Altrament, la clàusula 5.1 li imposava a la demandada principal lliurar al CSIC tota la informació i documentació necessària i/o convenient per a la prestació dels serveis concretat a l'Annex I del contracte i a retribuir en els terminis acordats aquests serveis (clàusules 3.3 i 3.4 i Annex II) i les dues obligacions han estat incomplertes per la demandada principal. La clàusula 3.1 ens obliga a prestar els serveis entre altres coses d'acord amb la normativa aplicable. L'altra part identifica aquesta normativa amb la que regeix la subvenció atorgada a SCTYL. Però aquesta resolució no és una norma, sinó un acte administratiu que només vincula SCTYL i l'Estat. No forma part de les obligacions del CSIC ajustar-s'hi (clàusula 5). Després d'explicar les diferències entre acte administratiu i reglament remarca que l'ordre en qüestió mai fou publicada. No ha pogut tenir cap efecte normatiu. Només fou notificada a l'interessat, com correspon a tot acte administratiu. I, en qualsevol lloc, això no anul·la ni compensa l'incompliment de l'altra part. L'única llei entre parts és la civil, derivada del contracte. Altrament, el contracte es considera consumat amb l'aprovació del darrer informe, s'hagin completat tots els esdeveniments previstos al propi contracte (Annex I) i s'hagi fet el darrer pagament (annex II)i i només es podia resoldre (clàusula 6.2) anticipadament per denúncia, per qualsevulla de les parts, basada en incompliment greu. Cap referència a la normativa de subvencions. I la clàusula 8 diu que la resolució suposarà la subsistència dels drets i obligacions de els parts generats prèviament (s'ha de pagar el degut) i la renúncia de cada part a percebre cap indemnització. La renúncia de la subvenció, per tant, no implica cap sanció ni és base de cap reclamació a aquesta part basable en incompliment.

Postula la desestimació de la reconvenció amb costes.

f) El 24-5-2019 l'actora va presentar el seu dictamen pericial, de 16-5-2019 de l'enginyer de telecomunicacions Sr. Cesar (conté la conclusió de que s'han acumulat retards per part de CSIC, singularment que en data 1-12-2027 -quan el projecte s'havia d'enllestir el 31-12-2017- comunica a la demandada que es retardarà 14 setmanes. I ja fora de termini, el primer trimestre de 2018, és quan es subministra allò que l'actora identifica com prototip de dispositiu imprès sobre sostrat paper, però que no és tal ja que no compleix les especificacions tècniques del projecte. El prototip 2 o final, imprès en sostrat paper no ha pogut ser presentat en temps ni forma. No es va arribar a lliurar perquè el desembre de 2017 informa a l'ara demandada de que tindrà un retard de 14 setmanes. Ho considera un incompliment. Causant de que l'ara demandada no hagi pogut complir amb el projecte.

g) el 28-5-2019 l'actora va presentar el seu dictamen pericial (f. 28 i ss. i EJCat) confegit pel Sr. Eduardo. Aquest defineix el contracte que ens ocupa com subcontracte en el projecte Smart Ballot, que es va presentar a la convocatòria AEESD-Impulso tecnológico de l'any 2015 el 18-6-2015, acceptat el 19-11-2015 i iniciat segons cronograma el 1-7-2015. Les anualitats dels projectes AEESD es tancaven al final de cada any natural, sense possibilitat de pròrroga; i la justificació davant el Ministeri d'Indústria es duia a terme tres mesos més tard del tancament de l'anualitat corresponent. Es van preveure els següents pagaments: 55.000 € (inici de la planificació sempre i quan, a tal data, l'empresa hagués rebut el primer pagament de l'ajuda estatal); 80.000 € a l'inici de la segona anualitat; 80.000 € corresponents al lliurament de l'informe global d'aquests desenvolupaments i dintre de la segona anualitat del projecte; 50.000 € corresponents al lliurament de l'informe final d'aquests desenvolupaments i dintre de la tercera anualitat del projecte. Les parts no van entrar en contacte realment fins 14-1-2016 i s'inicia efectivament el projecte el 17-2-2016.Hi ha un retard inicial de 7-8 mesos (de fet, imputable a l'Administració). Analitza l'informe el que s'ha fet en cada anualitat i considera complertes les fites de 2016; la factura s'abona el 12-10-2016. La tercera, corresponent al lliurament de l'informe global dels desenvolupaments de la segona anualitat s'emet el 8-3-2017 i mai s'ha abonat. La quarta es va acabar no essent autoritzada i havia de dur data desembre de 2017. Valora el grau de compliment i on adverteix dèficits (f. 40) del 25% i del 50% és en la integració dels subsistemes en el sostrat paper (perquè aquesta activitat s'atura el desembre de 2017 en rompre la demandada el contracte) i en la validació funcional i física del sistema complet que funcionalment es va realitzar al 100% però físicament es va aturar en rompre la demandada el contracte el desembre de 2017. També hi ha un dèficit quant al sistema hibridat que arriba a fer-se un 75% quan a desenvolupament i validació tecnològiques però que no s'acaba de realitzar per trencar la demandada el contracte el desembre de 2017 i no finalitzar el projecte.

h) La diligència d'ordenació de 26-7-2018 va citar les parts a audiència prèvia per al 4-6-2019 (EJCt).

Es va celebrar a la data prevista (DVD itinerat). Cada part va mantenir la seva tesi.

Com a prova, l'actora va demanar documental per reproduïda i testifical, tota ells admesa.

Com a prova, la demandada va demanar documental per reproduïda, l'acompanyada a l'escrit de 19-6-2018, pericial i testifical, prova tota ella admesa

i) El judici es va celebrar el 2-7-2019 (DVD itinerat)

Declaren com a testimonis:

1er) el Sr. Ezequiel (min. 3.23 i ss. DVD 1), investigador contractat pel CSIC, però sense interès directe, ni que el repercuteixi, manifesta que les fases del contracte o anualitats, va passar el següent: ell feia el seguiment; adverteix que sempre i sol haver desfasaments; en tots els projectes, aquí el 2015 la notificació va arribar per octubre o novembre; no va començar fins desembre; la subvenció es sol retardar per 'efecte incentivador'; sabien que el primer any no hi hauria pagament i per això cerquen fer coses que poden fer amb personal propi; ells el que havien de fer el 2015 va anar bé i el Ministerio els va donar fins 31 de març per a lliurar la documentació; la primera factura segons contracte havia de ser al moment de la concedir la subvenció (75%) al voltant de gener (25% a lliurament dels informes); a març l'emprsa va cobrar; però el CSIC no; la primera factura no es va pagar; van discutir; no estava dintre del termini de pagament; es va pagar el maig de 2016; es va generar la segona que es va pagar tard, l'octubre; fins maig treballem sense rebre cap diner, com a institució pública no es pot contractar ningú sense fons habilitats previs; van anar cobrint les necessitats fins que van poder contractar tercers amb fons de l'empresa; van complir amb la primera anualitat i l'empresa no els va pagar a temps; li van haver de fer dos requeriments; la segona anualitat, 2016, es va començar malament per manca de personal però es van especificar els requeriments, van contractar sobre octubre de 2016, amb un any de retard, però malgrat tot es va decidir les característiques del prototip 1 i es va acabar a temps; hi van haver demandes afegides o millores i això també és normal perquè les memòries no sempre afinen; la demostració es fa el 17-3-2017 encara dintre del marge i l'empresa va avaluar el prototip i va donar el seu vistiplau i així ho fa saber al Ministerio; s'havia de lliurar el desembre de 2016; es va lliurar el març de 2017; amb millores; ert que es va fer un xic tard; no podien fer el prototip 2 sense avaluar bé el 1; a finals de maig havia d'avaluar l'empresa i no ho va fer fins maig; quant als pagaments hi hagueren problemes; les dates mai es complien; sempre van anar cercant excuses; les dues primeres es van pagar; es va negociar la tercera quan es pagava; l'empresa va acordar pagar-la i es va fer la tercera factura a dita data però no es va cobrar mai; l retard amb l'avaluació va impedir manar fabricar el juny el xip i es va haver de fer el setembre; les fàbriques afecten comendes en mesos predeterminats, no tot l'any i sempre; i aquí la fabricant els va notificar un retard de 14 setmanes i finalment enlloc d'arribar a principis de desembre va arribar el febrer. No estava previst aquest retard per retards de producció del fabricant, estaven encara dintre de termini (gener-febrer de 2018). Quan a mitjans de 2017 es va l'addenda al contracte ja es diu que són hàbils els tres primers mesos de 2018 per fer la demostració; s'hauria pogut acabar a temps, però l'empresa va resoldre, abans de vacances de nadal; van dir que no veien clar que acabés bé el projecte; finalment van rebre un burofax i el CSIC els ordenà parar. El prototip 2 no es va acabar de realitzar; les diferents tecnologies que preveia etaven preparades però no es va tirar endavant; per l'aturada del projecte; això precipità que tots els nostre scontractes queien també; el canvi de gestor del projecte els va afectar; amb el Sr. Indalecio es va treballar 2 anys; va començar el 2017 una altra persona que havia estat de baixa per maternitat; hi hagué desconnexió; fins a finals de novembre no es va concretar res i es va fer una teleconferència el desembre i no es va fer perquè vam rebre les informacions de retard del fabricant; i aleshores fou quan l'empres va dir que no veia clar que en tres mesos es pogués fer; ells van plantejar un pla B amb unademointermitja que hauria valgut per al Ministerio, però no van atendre a raons. Els dos primers pagaments es van fer, tard; i el tercer mai es va cobrar.

Es va cobrar el 2015, no la de 2016; eren quatre pagaments, dos per 2015 i 2 per 2016; 50.000 i 80.000 de la primera anualitat es van cobrar; quant al desfasament, és habitual; el Ministerio es retarda per incentivar l'interès en el projecte abans de subvenció, pressuposen que es comença abans, però cap empresa ho fa sense rebre fons; van signar un pla de compliments per la seva part sobre bases tècnicament certes, personal propi i contractat; ja jugaven amb que les primeres entregues serien estudis de viabilitat, etc. que es podia fer sense contractar personal. Ja des de la primera anualitat de 2015 (16 de juny) es va començar com calia, però es va cobrar 11 mesos més tard la primera (maig de 2016) i no a 30 dies factura; la factura que es reclama és de dos mesos; no ha vist el venciment de cap factura; ell no les veu; sap que hi ha uns terminis pactats; Smart Ballot va existir perquè hi havia un ajut d'Indústria; era un acte administratiu que contenia uns terminis d'execució; no solament un termini general o final; l'empresa va cobrar el 75% al concedir-se l'ajuda i el 25% amb els informes de la primera anualitat; ja havien cobrat abans; l'Estat els posava terminis; ells (CSIC) havia de fer el hardware; el prototip 1; el 2 era la tarja intel·ligent a certificar davant del Ministerio; s'havia de lliurar el 30-3-2018 per la documentació; el prototip havia d'estar fet el 31-12-2017 segons el pactat amb el Ministerio; per tant, s'havia de lliurar pel CISC a l'empresa abans; tot i així no estaria acabat, perquè faltarien les proves de validació, paquets de treball que devia fer l'empresa, encara que no era necessari; el prototip 1 era totalment funcional; amb això es podia fer tot el desenvolupament; tot i que no complia del tot amb allò que s'esperava del 2; paquet 4; servia per a desenvolupar el software; el 2 substituïa al final l'1; no es va arribar a lliurar; el 1 es feia sobre suport rígid, però els prototips eren equivalents. Era un prototip intermig per justificar el projecte. I era conforme als objectius i era satisfactori; el març de 2017 a s'havia validat el 1; es va acabar el 31-12-2016; li parlen del 'demostrador' i diu que es refereix al prototip 1; a la vista d'un mail a Rodríguez, de 4-5-2017, es diu que no es podia fer la demostració, que diu no poder justificar i es remet a d'altres mails de 30-3-2017; i diu que sí hi van haver anades i tornades per a canvis que es van provant; no sap a quin moment d'aquests canvis es produeix i refereix aquest mail. A 31 de desembre estava finalitzat, no lliurat (doc. 6). A preguntes novament de si estava provat, diu que no és cert; no és cert que no es provés fins a maig; ells van preparar un prototip amb el software definit per l'empresa però es van anar fent canvis i millores. Anava i venia per a fer millores. El 31-12-2016 està el pactat; a partir de gener es discuteixen qüestions de seguretat, etc. que no estava en cap especificació anterior. A maig encara no s'havia donat el vistiplau definitiu per l'empresa. No ho fa fins 28-6-2017. Els terminis d'execució del projecte els recorda (27 mesos des de juliol de 2015 a setembre de 2017). Se li pregunta per si recorda en quin mes s'havia de lliurar el 2 i diu que no recorda ara mateix. Amb exhibició del contracte era el 23, maig de 2017; el maig de 2017 no existia el prototip 2 i encara no es discutia la qualitat de l'1. Es refereix a ajustos de terminis en documents posteriors, pactes posteriors, deguts tots a que l'empresa havia pagat tard; s'especificava que el 2 es lliurava a desembre de 2017. Se li vol preguntar la vista de l'annex 1 del contracte, (doc. 1), per aclarir la data exacte segons l'únic contracte i el Tribunal aclareix que es deu referir el testimoni a l'addenda. I es conforma el lletrat. Però explica el testimoni que el 12-9-2016 van acordar una nova planificació més realista i plantegen que a desembre de 2016 tenien el 2 i entre novembre i desembre de 2017 el 2, i que les proves es feien de gener a març de 2018. Es va signar a 13-9-2016. L'addenda no solament va servir per perllongar la data d'entrega del 2. El CSIC sabia que els tres mesos de pròrroga del Ministerio els havien d'exhaurir per a tot, així van acordar la pròrroga. Encara que el maig no havien lliurat el primer prototip, Seitel sabia que tenien problemes de pagament. El maig de 2017 s'havia pagat la primera factura;: però no havien pogut contractar personal i tot anava tard perquè usen personal propi. La pròrroga era per acabar el primer trimestre de 2018. L'objectiu era fer servir aquest termini per evitar resoldre a 31 de desembre. Es via que s'anava amb retard. L'addenda es formalitza per esgarrapar aquests tres mesos a tots els efectes i poder acabar. I per poder anar al concurs en sis mesos després. CSIC no va poder obtenir el xip de silici intel·ligent perquè s'envien a fabricar a Àustria o Malaysia. Havia d'arribar la primera setmana de desembre, però en cert moment el fabricant els diu que tenien problemes i tindrien retard de 12 setmanes. No van ser tantes. Va arribar la primera setmana de febrer. Encara es podia justificar la justificació i demostració entre gener i març (30-3-2018). Tenien temps. Tenien dret a lliurar -complint- dintre d'aquests tres mesos encara que l'empresa hagués signat lliurar-ho el 31-12-2017. S'havia pactat amb Seitel. Quant menys aquesta era la seva interpretació. No es va lliurar res el desembre de 2017, faltava el xip. Van proposar una opció B. El projecte era molt ambiciós. Els problemes eren de fabricació. Van proposar un altre prototip en temps d'espera amb un xip diferent, funcional però no tant bonic ni espectacular. No desitjable com a final, però necessari per sortir del pas. Ells estaven amb el projecte, sabien que era patentable, i això era un resultat inacabat. Per justificar-ho al Ministerio hauria valgut. La papereta era més gran amb un xip comercial més gran que el dissenyat, més lleig i menys flexible, tot i que no estava discutible la flexibilitat. No estava definida en base a x radi de corba. Finalment aquest prototip no es va fer perquè es va resoldre.

2on) la Sra. Lorenza (min. 53:37 i ss. DVD 1), manifesta que és la project managerde l'empresa Seitel; manifesta no tenir interès; ella intervenia per a fer les proves de validació, de coordinar-les més aviat, Smart Ballot era un invent; només el CSIC havia de fer la papereta en sí; tot el que duia la papereta. Si s'hagués lliurat el prototip final, Seitel necessitava un temps per integrar el projecte i realitzar la prova pilot amb el Ministerio; no es podien fer sense el prototip; inicialment a la memòria tenien un termini de sis mesos; es va considerar finalment que amb 2-3 mesos es podia fer; després del lliurament, previst el maig; entre maig i desembre de 2017 tenien de termini per fer proves. Per això es va pactar el lliurament el maig. El prototip 1 s'havia de lliurar a finals de 2016. I el 2 el maig de 2017. El treball del CSIC s'acabava amb el lliurament del prototip 2 i altres entregables, informes, etc.; i un software de comunicació; per al mes 27; el març-abril de 2017 encara no s'havia lliurat el prototip 1; creu que es va lliurar l'abril de 2017; entre fer l'1 i el 2 el temps necessari per a CSIC era, segons l'estimat, sis o set mesos; el 1 havia de ser una papereta de paper amb els components impresos; va ser finalment molt bàsica; de manera que per a lliurar el 2 s'havia de treballar més. L'1 no complia ja el previst; no era un paper imprès. El retard per part de CSIC va motivar allargar els terminis. Es va intentar que acabessin el prototip 2 i es lliurés; aleshores ja els deien que fins novembre, res; el nou termini era per a 31-12-2017; tots els paquets de treball, havien de finalitzar el 31-12-2017; això feia impossible que ho lliuressin el 31-12-2017, sinó el novembre, finals de novembre; el xip havia d'arribar a principis de novembre; l'empresa fabricant era contacte del CSIC, no de Seitel. El desembre no tenien el xip. Quan els comuniquen que hi ha un retard de 14 setmanes saben que tot plegat els duria a febrer-març de 2018. Els van proposar un xip opció B; tenia un xip comercial amb substracte de plàstic, no paper, més rígid. Però també s'havia de lliurar fora de termini, gener de 2018. Creu que no hauria servit per passar els controls del Ministerio; hauria pogut avançar només algunes proves i estava fora de termini.

Ella es va incorporar el setembre de 2017. Se li parla d'un mail de setembre de 2017 on es diu (doc. 35) que no sabia dels acords anteriors entre CSIC i Seitel, no havia estat en el dia a dia; però sí sabia què s'havia de fer i quan; per a ella el novembre s'0havia de lliurar tot; li era indiferent perquè s'havia produït tant de retard; quan es va lliurar l'1 es va parlar de millores; no sap si hi hagué un retard d'un mes per Seitel quant a avaluació del prototip 1; ella dels pagaments no ho porta ella i no ho sap. No era conscient de que si no es pagava a temps no podia el CSIC contractar tercers. No era tema seu. Ni que el retard del CSIC vingués d'aquest retard en pagar, sempre se'ls havien donat raons tècniques.

3er) el Sr. Eduardo (min. 10:54 i ss. DVD 2) manifesta que és investigador a Bellaterra (IMEB), amb el CSIC era la seva 'casa gran' ja que el l'IMEB pertany a CNM i aquest al CSIC; són qui li paguen; no té cap interès en el resultat; manifesta que del seu informe resulta que sempre hi havia problemes de pagament de factures; l'informe és el del projecte Smart Ballot; el Jutjat rcorda que ve coma testimoni; ell era investigador principal tot i que no va dur-ne el dia a dia; quan hi ha problemes el truquen, està al cas que Seitel pagava tard; mai dintre dels terminis de la convocatòria; estaven inquiets i sabien que si no es pagava dintre de termini el Ministeri no pagava, és a dir, s'havia de retornar el cobrat; va passar amb la primera factura i ell ja va aconsellar resoldre; perquè ells si no tenen diners ingressats, no poden contractar tercers; i tot així es sol retardar dos mesos; van fer el possible per pressionar, es va pagar tard i ells van pensar que no depenien de recuperar aquesta subvenció; van pagar tard primera i segona i la tercera no es va pagar mai; la quarta i darrera es va discutir i es va pactar però ja no es va arribar a fer perquè Seitel va tombar el projecte. El prototip 1 es va lliurar informes en març de de 2017, es fa una domo l'abril o maig, es diposita perquè es vagin fent proves, després Seitel va demanar ajustos i millores, i Seitel no sap si es va retardar un mes més; van recuperar el prototip i informe en juny-juliol; això els va fer perdre una finestra de fabricació del xip i es va haver d'encarregar l'octubre; la fàbrica els va dir que 14 setmanes de retard i no va ser tant, i va arribar a començaments de febrer de 2018; tard; molts detalls se li escapen; després de cada anualitat demanaven un fit-backde conformitat de Seitel. Hi ha dues classes de projectes, quan van de socis tenen tota la informació tècnica; aquí anaven de subcontractats i emetien els informes pactats; no tenen accés normalment a l'informe anual que fa Seitel; econòmic i científic; la part econòmica es sol protegir molt pels gestors; entenen, pel que han llegit, que es reflectia els aspectes tècnics que es discutien amb Seitel. Aquesta situació de diferents retards sap que va donar lloc a una addenda d'execució prorrogada fins març de 2018. La idea era que quan arribés el xip es podia muntar i fer els informes tècnics finals. Quant a que van perdre una finestra de fabricació, explica que són cars de fer, que hi ha organismes que fan d'intermediaris Universitat/fàbriques; el EUROPRACTICE és l'organisme europeu intermediari i fixa finestres separades. Si el xip és gran es va a una finestra o si és petit en unes altres. Si es perd un, s'ha de saltar a un altre adient, i aquí es va saltar a octubre. Unes sis setmanes. Però estaven dintre l'addenda. Ell era responsable dintre del CNM i el trimestre final de 2018 [vol dir 2017] comença Seitel a decantar-se del projecte; ell adverteix que no fessin el ruc que encara estaven a temps. Sabia que Seitel no recuperaria les factures no pagades a temps, però li era igual d'on vingués el diner, si tenien múscul financer. Van tirar el projecte. No fou el Ministerio. El CSIC ja els deia que hi haurien problemes. La darrera factura ni es va emetre. S'havia d'emetre a finals de 2017 i ja es va decidir no emetre-la en veure com anava tot. No sap si l'actuació seva fou més o menys adequada, però insisteix que van intentar salvar el projecte. Ho sabien per altres projectes. Es requeria més per salvar el projecte que per cobrar.

El PT05 és el prototip final. S'hauria d'haver lliurat segons l'addenda, per extensió del contracte tres mesos, de manera que es va de finals de 2017 a finals del primer trimestre de 2018, abans de finals de març. A la vista del contracte de 14-5- 2017, l'addenda, manifesta que a la pàg. 2, diu que la fita 1 acaba amb el PT05 on el lliurament previst diu desembre de 2017. Formalment aquests projectes quan el projecte acaba hi ha tres mesos per tancar documentació. Val que posa això. Es va signar abans de l'estiu i preveuen que el xip arribarà a finals d'any. Després se'ls diu que es retarda. Dues opcions: si arribava abans de finals de febrer es pot muntar. O si no el tenim abans de mitjan febrer, muntar-ne un d'estàndard per poder passar lademo. Ja no se'ls respon. Ells el que proposaven era fer servir el trimestre de validació documental per acabar la feina. Insisteix que temps, 31-12-2017, ja no s'hi arribava; quan Seitel resolt no ho fa per termini finalitzat; ells tenien garantia a mitjan octubre que estaria el xip abans de 31 de març; es va demanar tard per la pèrdua de la primera finestra de fabricació. El primer retard de finestra sí fou culpa de Seitel, del segon, no; ells en principi havien de lliurar el prototip 1 a finals de 2016. L'abril de 2017 el prototip 1 encara no havia estat lliurat. Es va lliurar l'abril o maig. El 2 s'hauria de lliurar creu a finals de 2017. El gener de 2017 estaven pagades totes les factures probablement, ho hauria de consultar, no recorda; afegeix que la segona es va pagar. I recalca que ells necessiten els diners abans de començar; i que els retards han estat de cinc mesos, tot fora de mida.

Declaren com a perits:

1er) el Sr. Javier (min. 40:43 i ss. DVD) es referma en el seu informe i manifesta que ha mantingut runions amb el departament jurídic i l'anterior i actual manager de Seitel; ha vist la documentació aportada; explica el projecte; va demanar voler veure com funcionava i Ezequiel li va comentar les demostracions que s'havien fet; per a l'ajuda, era important subcontractar el CSIC no específicament, sinó a transferència centres d'investigació/indústries; la convocatòria era per a projecte individual (empresa que subcontracta o no centres d'investigació); no era precís subcontractar el CSIC; la part subcontractada al CSIC finalitzava amb el lliurament del prototip, però hi ha vàries coses; són diversos paquets amb fites (com es fa, implementarsoftware, implementar el prototip, etc.) ; hi ha hagut problemes en els prototips; el primer o prova de concepte és similar; el definitiu és el 2; per la documentació hi ha hagut demores i no s'ha arribat a lliurar el segon; i això era tasca del CSIC; l'1 era part del PT04, prova de concepte (creu que és el PT03 o PT04, això és irrellevant) per demostrar que el software va; després s'havia de fer el 2 i fer les proves. Li consta que es va lliurar el 1; es pot discutir si s'esperava més proper al final o no; i no ha existit el 2; el sostrat havia de semblar paper; ha vist fotografies; no ha vist el prototip; era com una caixa; res semblant a una papereta; però pot estar bé funcionalment; el segon sí havia de ser exacte al projecte. Hi havia demores en el lliurament del prototip 2; es va signar una addenda per prorrogar-ho. Està a la contestació. Desenvolupament d'API vol dir que els dos sistemes parlin entre sí, hi ha moltes maneres de fer-ho, són mecanismes tancats de contacte A-B; ho explica; no ha revisat aquesta API; hi ha un document de manual, creu que el 3.8, manual d'instruccions del primer prototip. Al capdavall, a la primera prova ja ha de funcionar aquesta API. No és expert en sostrats de paper; sap que hi ha hagut problemes a l'hora d'implementar els xips.

El seu informe s'ha fet sobre la documentació; no ha tingut el prototip 1 en mà; es retornà al CSIC. Fotos, sí. Era com una caixa ('caixa de sabates', en diu Seitel). Era una innovació. La prova de concepte hauria d'haver estat més a prop del paper final. Una caixa no és assimilable. La funcionalitat sí complia.

Tercer.La Sentència d'instància, de data 6 de setembre de 2019 (EJCat) estima íntegrament la demanda i desestima íntegrament la reconvenció.

Entén que l'acció deduïda per l'actora és d'incompliment del pagament de la factura reclamada, en base al contracte de 16-6-2015, que tenia per objecte la subcontractació dels serveis de l'Institut del centre Nacional de Microelectrònica del CSIC per a la realització de les tasques tècniques relacionades a l'Annex I de dit contracte i que es corresponien amb el desenvolupament i execució del Pojecte Smart Ballot adjudicat a l'empresa demandada en el marc de l'Acció Estratègica d'Economia i Societat Digital (AESSD) del ministeri d'Indústria, Energia i Turisme (clàusula 1, Annex I), i pel qual el CSIC s'obligava a prestar els serveis de conformitat amb les regles de la clàusula 5 i que com a contraprestació, la demandada SCTYL havia de pagar 265.000 € (IVA no inclòs) facturat segons un calendari i en la forma establerts a la clàusula 3.4 (55.000 € a l'inici de la planificació, 80.000 a l'inici de la segona anualitat, 80.000 al lliurament de l'informe global dels desenvolupaments, dintre de la segona anualitat -2017-, i finalment altres 50.000 e pel lliurament de l'informe final, dintre de la tercera anualitat del projecte -2018. La durada del contracte (clàusula 29 es va associar i vincular a la del projecte Smart Ballot, advertint que el contracte estaria en vigor a la concessió definitiva del projecte per part del Ministeri i fins a la finalització de l'esmentat producte, podent aquest contracte prorrogar-se de mutu acord. L'eficàcia del contracte es va lligar suspensivament a la concessió de la subvenció per part del Ministeri. A data 24-5-2017 les parts van signar unaaddendaper la qual es prorrogava la relació de prestació de serveis fins 31-12-2018. En cas d'incompliment greu per part d'alguna de les parts, la clàusula 7 permetia no solament la resolució sinó l'exigència del compliment efectiu i la reclamació, en ambdós casos, dels perjudicis produïts.

Entén la sentència que el contracte es va desenvolupar normalment però l'import corresponent a l'informe global dels desenvolupaments de la segona anualitat no fou satisfet per la part demandada, malgrat que dit informe fou evacuat i acceptat per aquesta; la factura impagada, emesa el 8-3-2017, de 96.800 € IVA inclòs, suma que aquí es reclama, mai s'ha abonat i es va reclamar extrajudicialment en dates 8-5-2017 i 7-6-2017

Entén que la demandada s'ha defensat sobre la base de que havent demanat i obtingut una subvenció estatal, tenia un calendari que complir amb l'Administració i que s'acabava el 31-12-2017; que les parts, anticipant-se a la concessió de l'ajuda van contractar el 16-6-2015 la subcontractació dels serveis de CSIC per al desenvolupament i execució del projecte; que el CSIC havia de realitzar no solament els serveis prestats i relacionats a l'Annex I, sinó fer-los de conformitat amb la memòria i dintre del cronograma de la mateixa i adoptat per les parts al contracte; que des de l'inici hi van haver retards; conseqüència d'aquests es va prorrogar el contracte a data 24-5-2017 fins finals de 2017; no hauria complert el CSIC i això va fer que la demandada renunciés al projecte el 22-1-2018 i que resolgués el contracte amb l'ara actora reclamant-li la totalitat dels pagaments fets. Que és el que es reclama a la reconvenció (163.500 € -factures de 66.550 i de 96.800 €-).

Entén que cal interpretar el contracte; de la documental aportada i de les testificals practicades, estima acreditat que el que es va signar a 16-6-2015 fou la subcontractació de l'empresa al CSIC (en concret el Centre nacional de Microelectrònica -IMB-CNM-) la prestació de serveis detallats a l'Annex I de l'esmentat contracte; on ja es preveia la possibilitat de pròrroga (clàusula 2); com a conseqüència de les circumstàncies concurrents, a 24-5-2017 les dues parts van prorrogar el contracte fins 31-12-2018, reeestructurant les fites a assolir; així la fita 1, finalització de totes les tasques tècniques dels PT-01, PT-02, PT-03, PT-04 i PT-05, on el CSIC apareix com a soci tecnològic, es preveia a 31-12-2017; i com a fita 02 l'entrega de tots els entregables i informes tècnics corresponents a les tasques executades pel CSIC, es va preveure per a març de 2018.

Entén també que, tot i que a la resolució de la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació, del Ministeri d'Indústria i Energia, de concessió d'ajuda, es preveia a l'ap. 2 de les condicions, punt 1, la possibilitat d'eventuals pròrrogues per a l'execució del projecte,no s'ha acreditat que ni tan sols la demandada hagi intentat assolir aquesta pròrroga; tampoc acrediten les manifestacions fetes en el sentit de que el Ministeri hagi denegat dita pròrroga. Sí s'ha acreditat que l'escrit de renúncia conté la manifestació d'haver restat demanada i denegada dita pròrroga, sense més.

Entén que les dues factures abonades es van pagar el maig de 2016 i l'octubre de 2016, amb retards de tres i un mes respectivament; segons la testifical del Sr. Ezequiel, i la Sra. Lorenza, aquests retards van provocar retard en la fabricació del prototip si be la fase final no es va poder dur a terme per problemes d'un tercer, el fabricant d'un xip, però que el març de 2018 haurien estat tots els treballs fets; segons ambdós testimonis, van fer els treballs facturats i pagats.

Conclou que no hi ha relació entre cap incompliment de l'ara actora i la renúncia a la subvenció per part de la demandada sense haver fet, que consti, cap temptativa d'obtenir una pròrroga.

Conseqüentment, estima íntegrament la demanda i desestima íntegrament la reconvenció; condemna la demandada a pagar a l'actora la suma reclamada i absol a aquesta de la reclamació reconvencional.

Amb costes a la demandada.

Quart. El primer i tercer motius de recurs (aquest darrer, fent una extensa explicació de la seva tesi) discrepen de la interpretació que el Jutjat ha fet dels contractes i demana una interpretació literal i valoració correcta del veritable abast de l'addenda o contracte de 2-5-2017.

S'han d'acollir.

Hi ha dos contractes successius que s'integren i complementen mútuament i que només cobren sentit en tant que revelen les dificultats d'una i altra part per a assolir els resultats pactats en el temps inicialment previst.

Aquí realment no interessa tant si la factura reclamada (i que no es nega impagada) respon a treballs realment realitzats al moment de ser emesa perquè és el conjunt dels dos contractes el que cal tenir present, ja que cap de les factures abonades es va pagar tampoc a la data prevista i atès que el contracte final es va incomplir, amb diferent grau, per les dues parts, com exposarem tot seguit.

Cinquè. Els motius 2on, 4rt, 5è i 6è en el seu conjunt (i quin contingut donem per reproduït als efectes de ser breus) sostenen que qui va incomplir greument i de forma total els contractes en el seu conjunt i molt especialment el de 16-5-2015, sostenint que es tractava de contractes d'obra, per obtenir uns resultats, un prototip de butlleta intel·ligent que presentar a l'Administració.

S'han d'acollir en part.

Certament els contractes són de prestació de serveis professionals però fonamentalment de resultat, es contracta la producció d'un prototip, de manera que no es contracten solament els serveis propis del CSIC o dels seus subcontractats, sinó aquest concret resultat, un prototip viable i ajustat al projecte, no qualsevol prototip, i dintre d'uns terminis.

Qualificar quina part ha incomplert resulta complex en aquesta situació, perquè aquí s'han encadenat incompliments per part de tothom (inclosa l'Administració que va tard en el tema subvenció a l'ara actora): l'empresa que encarrega el prototip va tard perquè la subvenció li paguen tard; tot i que per manca de recursos propis (tot indica que els retards administratius es donen sovint en aquest camp i el risc de no tenir capital suficient era, d'entrada, previsible) però per manca de previsió, precisament, d'aquest retard, compleix en general, tard; els seu retards en el pagament de les factures ja abonades, però, integra un incompliment que el CSIC va anar condonant.

El CSIC mateix també va complir inicialment; està reconegut que va complir en lliurar un prototip 1 que tot i assemblar més una caixa de sabates que una butlleta electoral, des del punt de vista funcional, complia.

L'empresa encarregant accepta en tot moment que el CSIC subcontracti la producció del xip a una empresa estrangera, però evidentment complint també terminis.

Posteriorment, es perd l'anomenada primera finestra de subcontractació del fabricant de xips i això cal concloure que fou per culpa de l'empresa encarregant, avui demandada. Però, finalment, és aquest fabricant subcontractat pel CSIC qui es retarda per qüestions atinents exclusivament a la seva pròpia producció -les conseqüències d'aquest retard han de ser de càrrec (culpa in eligendo), front de l'ara demandada, del seu subcontractant, el CSIC-.

Quan, en darrer terme, l'empresa encarregant, ara demandada, no vol acceptar el prototip 2 que se li ofereix lliurar a finals de març de 2018, perquè està fora de projecte i de terminis, perquè va tard vers l'Administració, no se la pot responsabilitzar del fracàs final de tot l'entramat contractual, malgrat haver estat responsable en el passat d'acumular un retard temporal similar, perquè les conseqüències no són les mateixes. Aquells retards passats van ser condonats per l'ara actora que va seguir amb el contracte. Però finalment el projecte esdevé insostenible perquè el prototip definitiu no arriba a temps.

Entenem que no era acceptable el prototip amb xip comercial que pretenia lliurar el CSIC per salvar la cara del projecte davant l'Administració (no sabem com seria això, perquè no s'ajustava al projecte) i intentar substituir-lo finalment dintre del termini de verificacions pel definitiu.

D'acceptar aquesta matussera solució, l'ara demandada s'exposava a perdre definitivament el concurs. Però podia haver intentat salvar el projecte enlloc de fer saltar pels aires la relació i perdre també tota oportunitat front de l'Administració.

Per tant, si bé l'incompliment del CSIC quant al retard en sí és menys greu que el de la demandada (que enlloc de pagar sempre podia haver consignat a resultes) cobra major gravetat en tant que determina en bona part que l'ara demandada hagi decidit en un moment de màxim estrès dinamitar la relació.

No estem davant d'una demanda de danys i perjudicis per resolució culpable, més enllà de la reclamació concreta d'una factura concreta; que la part demandada deixa de pagar invocant un incompliment total de l'entramat contractual per part de l'actora, que ja hem avançat que no és total, però sí parcial.

En conseqüència, aquesta sala entén que cal estimar en part el recurs als efectes de declarar una concurrència de culpes, que estimem ponderadament de l'ordre del 70% en cap de la demandada i del 30% per part del CSIC -que per a complir la seva prestació es val de tercers que no li funcionen com caldria-, resultat del qual hem d'estimar parcialment la demanda i acordar que la part actora percebi el 70% de la suma reclamada. que l'actora ha de cobrar el 70% de la suma reclamada.

Sisè.L'estimació parcial del recurs determina la revocació parcial de la sentència i l'estimació parcial de la demanda, el que determina la no imposició de costes de cap de les dues instàncies ( arts. 394 i 398LEC).

Setè.Atès allò que disposa l' art. 208.4LECs'informa a les parts litigants que aquesta sentència no és ferma. I que contra la mateixa cabrà interposar recurs extraordinari per infracció processal i/o de cassació sempre que la quantia ultrapassi els 600.0000 €. Cas de que la quantia sigui inferior a 600.000 € només podrà interposar-se recurs de cassació per interès cassacional, conjuntament amb el recurs extraordinari per infracció processal, ja sigui davant el TSJCat. (si la cassació es fonamenta en infracció del Dret Civil català o la jurisprudència del TSJCat.) o bé davant del TS (si la cassació es basa en infracció de normativa civil estatal o jurisprudència del TS) atenent allò que disposen els arts. 477.2.3er i 3, 478.1 i D. Final 16a LECi els arts. 2 i 3 de la Llei 4/2012 de 5 de mar ç, del recurs de cassació en matèria de Dret Civil Català.

Fallo

Estimem en part el recurs d'apel·lació interposat per la representació de la part demandada contra la sentència dictada el 6 de setembre de 2019 pel Jutjat de Primera Instància núm. 56 de Barcelona a les actuacions de procediment ordinari núm. 52/2018 (Rotlle núm. 439/2020) que revoquem en part.

En conseqüència, estimem en part la demanda i condemne la demandada a abonar a l'actora la suma de 67.760 € més interessos des de la demanda al tipus ordinari i des d'aquesta sentència al tipus ordinari incrementat en dos punts fins al seu total pagament.

Sense imposició de costes de cap de les dues instàncies.

L'estimació parcial del recurs determina per al recurrent que li hagi de ser retornat el dipòsit constituït per recórrer.

Així, per aquesta Sentència, ho pronuncia, mana i signa aquest Tribunal.

Les persones interessades queden informades que les seves dades personals s'han incorporat al fitxer d'assumptes de l'oficina judicial, sota la custòdia i responsabilitat d'aquesta, on es conservaran amb caràcter confidencial i es tractaran amb la màxima diligència.

Així mateix, queden informades que les dades que conté aquesta documentació són reservades o confidencials i que el tractament que se'n pugui fer queda sotmès a la legalitat vigent.

Les parts han de tractar les dades personals que coneguin a través del procés de conformitat amb la normativa general de protecció de dades. Aquesta obligació incumbeix als professionals que representen i assisteixen les parts, així com a qualsevol altra persona que intervingui en el procediment.

L'ús il·legítim de les dades pot donar lloc a les responsabilitats establertes legalment.

Amb relació al tractament de les dades amb finalitat jurisdiccional, els drets d'informació, accés, rectificació, supressió, oposició i limitació s'han de tramitar conforme a les normes que siguin aplicables en el procés en què s'obtinguin les dades. Aquests drets s'han d'exercir a l'òrgan o oficina judicial en què es tramita el procediment i n'ha de resoldre la petició qui en tingui la competència atribuïda en la normativa orgànica i processal.

Tot això de conformitat amb el Reglament EU 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, la Llei orgànica 3/2018, de 6 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals i el capítol I bis del títol III del llibre III de la Llei orgànica 6/1985, de l'1 de juliol, del poder judicial.