Sentencia Civil Nº 5/2015, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 270/2014 de 13 de Enero de 2015

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3a

Apel lació 270/14

Verbal 708/13 del Jutjat de 1a Instància 1 d'Amposta

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il lm. Sr. GUILLERMO ARIAS BOO

MAGISTRATS

Il lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA (Ponent)

Il lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 13 de gener de 2015

Vist en aquesta Secció 3a de l'Audiència Provincial recurs d'apel lació interposat per Antonia , gaudint del benefici de justícia gratuïta, representada en aquesta instància pel Procurador/a Sra. Ferrer Martínez i defensada pel Lletrat/da Sr. Pla Gisbert, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 1 d'Amposta de data 11-3-2014 , en procediment Verbal 708/13, en el que figura com a demandant la Comunitat de Regants DIRECCION000 i com a demandada la recurrent.

Antecedentes

PRIMER.-En data 9-4-2014 es va presentar per Antonia recurs d'apel lació contra la Sentència d'instància que disposa: 'Estimo la demanda interposada per la Comunitat de Regants DIRECCION000 , declarant no ser procedent la pertorbació realitzada per Antonia , condemnant la mateixa a efectuar les obres pertinents per a deixar lliure l'accés des del camí públic fins al pou de la comunitat actora perquè els seus integrants accedeixin com ho havien fet abans dels actes pertorbadors. Amb imposició de costes als demandats'.

SEGON.-La Comunitat de Regants DIRECCION000 en data 30-4-2014 es va oposar al recurs.

TERCER.-En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

Fundamentos

PRIMER.-Es va interposar demanda al legant que l'actora és propietària d'un pou i d'un camí d'accés al mateix, de superfície total 280 m2; que la demandada, que és propietària de la finca del costat, ha tancat la finca i accés de l'actora; s'interposa interdicte de recobrar la possessió.

La sentència impugnada estima la demanda.

SEGON.- DOCTRINA SOBRE L'INTERDICTE DE RETENIR/RECOBRAR

L'interdicte de retenir/recobrar la possessió 'es un procedimiento sumario posesorio y no declarativo del dominio o de cualquier otro derecho real, cuya finalidad no puede ser otra que la de conseguir un rápido aquietamiento entre las personas que se crean poseedoras de un mismo bien o con un mejor derecho a poseerlo y, en definitiva, el mantenimiento de la paz social; centrado o mejor aún, limitando el debate a dilucidar, de forma rápida y provisional, si se ha justificado o no, convincentemente, un simple hecho: si el o los actores ejercitantes del interdicto tienen - modalidad del de retener- o han tenido la posesión del terreno o del bien, en general, que se discute en el último año contado desde que se produjo la presunta perturbación -en el primer caso- o despojo -en el que nos ocupa- hasta la fecha en que la demanda interdictal se ha presentado ante el juzgado; dejando para el juicio declarativo correspondiente el examen sobre la existencia o no del derecho que legitime la posesión proclamada -dominio, usufructo, arrendamiento, etc.- puesto que, en el presente momento solo interesa resolver la cuestión de hecho dicha, cual es la relativa a quien es el poseedor actual al que se debe proteger o reintegrar en la posesión de la que ha sido indebidamente privado, con independencia de que ésta venga o no amparada por el derecho correspondiente que la avale.

Así, en el interdicto de recobrar la posesión sólo se pueden discutir los siguientes extremos:

1) si el reclamante se halla en la posesión o tenencia de la cosa;

2) si ha sido despojado de ella por el demandado o por otra persona por orden de éste;

3) si los actos representativos de la inquietación o despojo por parte del demandado han sido consumados dentro del año en que se ejercita la acción interdictal, ya que de no suceder así, la caducidad de la misma es evidente por imperativo de lo prescrito en el párrafo cuarto del artículo 460 y número 1 del artículo 1968, ambos del Código Civil ;

y 4) un elemento espiritual, un auténtico dolo, el animus expoliandi, que normalmente, aunque no siempre, se deduce del hecho de la perturbación.

Ahora bien, en cuanto los interdictos son juicios posesorios de carácter sumario, encaminados a proteger el hecho actual de la posesión, no pueden debatirse en los mismos declaraciones de derecho o situaciones de ámbito complejo que se reservan para los declarativos ordinarios, centrándose estos juicios interdictales fundamentalmente en el reconocimiento del hecho de la posesión del demandante y en el despojo del oponente.

La legitimación activa en el interdicto de recobrar la posesión perdida la tiene u ostenta, de conformidad con lo prevenido por los arts. 446 del Código Civil y 250-4 de la Ley Procesal , que viene a plasmar el clásico principio 'spoliatus ante omnia restituendum', todo poseedor o tenedor de una cosa mueble o inmueble o cualquier titular de un derecho susceptible de ser poseído que haya sido despojado de la posesión.

La legitimación pasiva corresponde al causante jurídico de la lesión posesoria; está legitimado pasivamente para soportar la acción interdictal el autor mediato o inductor y el autor material, pero no el autor instrumental. Autor mediato o por inducción es el sujeto que manda realizar el acto atentatorio de la posesión de otro, el determinante de la lesión posesoria. Autor material es aquel sujeto que, personalmente y por propia decisión e iniciativa, realiza el acto lesivo de la posesión. Y autor instrumental (mero ejecutor material o servidor de la ejecución) es aquél que lleva a cabo la acción perturbadora o despojante, personalmente, pero no por propia decisión, sino en interés ajeno y en cumplimiento de una orden recibida de otra persona; actúa por cuenta de tercero, siguiendo sus precisas indicaciones e instrucciones, merced a una relación de dependencia y subordinación funcional. Por tanto, el ejecutor material será autor material (y estará pasivamente legitimado), a no ser que conste con evidencia la existencia de una orden que lo transmute en mero ejecutor instrumental.

Finalmente, para que pueda prosperar la acción interdictal que nos ocupa, es preciso -aparte de los requisitos ya dichos de posesión y plazo de ejercicio dentro del año desde la perturbación o desde el despojo- que se determine con precisión y claridad los actos que integren el mismo y la persona o personas que los hayan realizado o intentado o bien de quien haya partido la orden de ejecución'.

En el mateix sentit, les SSAP Tarragona, sec. 1ª, S 2-11-2005, rec. 324/2005 , AP Tarragona, sec. 3ª, S 12-1-2005 , nº 145/2005 , AP Tarragona, sec. 3ª, S 12-7-2002, rec. 470/2001 , entre moltes.

TERCER.-I) Interposa recurs la demandada al legant, en primer lloc, falta de legitimació activa per no tenir el president que acciona autorització de la comunitat actora per a interposar la demanda.

Com hem dit, la legitimació activa en aquesta acció la té qui té la possessió de l'immoble sobre el que es demana l'interdicte, en aquest cas la comunitat actora, la qual ha d'actuar necessàriament a través de la persona que la representi, administri o actuï en el seu nom, en el present cas el seu president. No necessita tal president per a defensar la possessió dels béns de la comunitat autorització expressa d'aquesta, al no ser tal comunitat una propietat horitzontal i ser l'actuació feta ordinària i en interès de la comunitat, no constant cap mena d'oposició dels membres de la comunitat a la presentació de la demanda, tot el contrari, tal com han testificat al judici varis membres de la mateixa.

II) Al lega, en segon lloc, falta de legitimació passiva perquè la demandada té alterades les seves facultats mentals al patir un trastorn bipolar, i perquè el que va ordenar fer la tanca va ser el seu marit.

Respecte a que la demandada té alterades les seves facultats mentals al patir un trastorn bipolar, tal qüestió afecta a la seva capacitat processal ( art. 7 LEC ), no a la seva legitimació passiva. Però, en tot cas, no s'acredita en absolut que la demandada estigui privada de l'exercici dels seus drets civils i hagi d'actuar o de comparèixer mitjançant tutors o defensors.

Respecte a que qui va ordenar fer la tanca va ser el seu marit, no suposa això pèrdua de la legitimació passiva de la demandada, ja que ho va fer en el seu interès, al ser ella la propietària de la finca i, fins i tot, sent ella la que va demanar la corresponent autorització administrativa per a fer la tanca, per la qual cosa va ser l'autora mediata de la pertorbació.

III) Al lega, finalment, error en la valoració de la prova, per no acreditar l'actora tenir la possessió, ja que no tenen els comuners necessitat d'anar al pou excepte per a fer tasques de manteniment.

Per les testificals practicades (membres de la comunitat actora) queda perfectament acreditat la utilització del pou per part d'alguns membres de la comunitat actora. De fet, la demandada així ho reconeix, ja que reconeix la necessitat de fer tasques de manteniment en el pou i, fins i tot, manifesta haver ofert una clau de la porta que va posar per a poder accedir al pou, reconeixent, doncs, clarament la possessió per part de la demandada del camí i del pou. No es discuteix tampoc que la demandada va tancar tal camí, impedint l'accés al pou, per la qual cosa l'interdicte és d'obligada estimació.

Es desestima, en conseqüència, el recurs.

QUART.-Conforme als arts. 394 i 398 LEC , al desestimar el recurs, imposen les costes d'aquesta instància a la recurrent.

Fallo

DESESTIMEMel recurs d'apel lació interposat per Antonia contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 1 d'Amposta de data 11-3-2014 , en procediment Verbal 708/13. S'imposen les costes d'aquesta instància a la recurrent.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día catorce de enero de dos mil quince. Doy fe.