Sentencia Civil Nº 50/2014, Audiencia Provincial de Girona, Sección 1, Rec 47/2014 de 18 de Febrero de 2014

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

SECCIÓ PRIMERA

GIRONA

APEL·LACIÓ CIVIL

Rotlle núm. 47/2014

Actuacions: modificació mesures supòsit contenciós núm. 242/2013

Jutjat Primera Instància 5 Figueres

SENTÈNCIA NÚM. 50/14

PRESIDENT

Fernando Lacaba Sánchez

MAGISTRATS

Maria Isabel Soler Navarro

Carles Cruz Moratones

Girona, divuit de febrer de dos mil catorze

Hem vist el rotlle d'apel·lació núm. 47/2014, en el qual ha estat part apel·lant Urbano , representada per la procuradora MARIA ELISA MARTINEZ PUJOLAR i dirigida per la lletrada SUSANNA DE TORRE COMA, i part apel·lada Carlota , representada pel procurador NARCÍS JUCGLÀ SERRA i dirigida per la lletrada LOURDES BARCELÓ BLANCH, i essent part apel·lada no compareguda Juliana . Ha actuat com a ponent en la vista d'aquest recurs el magistrat Carles Cruz Moratones.

Antecedentes

Primer. El Jutjat Primera Instància 5 Figueres, en les actuacions 242/2013, que se segueixen a instància de Urbano , representat per la procuradora MARIA ELISA MARTINEZ PUJOLAR i defensat per la lletrada SUSANNA DE TORRE COMA, contra Carlota i Juliana , representades pel procurador NARCÍS JUCGLÀ SERRA, i defensades per la lletrada LOURDES BARCELÓ BLANCH, va dictar Sentència la decisió de la qual, literalment copiada, diu així: ' FALLO:QUE DESESTIMO la demanda de modificación de medidas definitivas, por lo que sigue vigente la contribución de alimentos de 215 euros que el sr. Urbano deberá realizar a favor de su hija Juliana , en los términos acordados en sentencia de 3 de julio de 2007 , dictada por este Juzgado con las actualizaciones ya operadas conforme al índice de variación de precios de la Comunidad Autónoma de Cataluña, tal y como acuerdan las partes en el convenio aprobado por sentencia judicial.

Contra esta Sentencia cabe recurso de Apelación'.

Segon. La part demandant va recórrer en apel·lació contra la Sentència esmentada i per aquest motiu les actuacions es van elevar a aquesta Audiència, i es van seguir els tràmits establerts a la LEC.

Tercer. En la tramitació d'aquest recurs s'han observat les prescripcions legals corresponents.

Fundamentos

Primer.Acceptem els de la Sentència contra la qual s'apel la.

Segon.En el present procediment de modificació de mesures de divorci, el pare interessa que la pensió d'aliments que ve pagant a la seva filla Juliana de 19 anys d'edat per import de 215 € més actualitzacions sigui deixada sense efecte o subsidiàriament reduïda perquè la seva filla ja està incorporada al món laboral.

La sentència desestima tal modificació perquè la filla continua precisament de la pensió d'aliments atès que ja no treballa ni té acabada la seva formació.

Tercer.En el recurs d'apel lació el pare continua insistint en què cal deixa sense efecte la pensió d'aliments o subsidiàriament reduïda a 50 € mensuals.

Amb base a l'argument bàsic de que la seva filla treballa i guanya aproximadament 700 euros al mes. Cal dir que l'actitud processal del pare al llarg del procés ha estat la de l'obstaculitzar la veritat de la situació de la filla com ho demostra el fet de que si bé des del primer moment va insistir en demanar el full laboral de la filla i les seves nòmines tant a la demanda com en l'acte del judici com a diligència final, posteriorment i just abans de dictar sentència va desistir de la seva pretensió probatòria sense que hi hagués motiu justificat.

Cal recordar que l'aportació de material probatori un cop demanat al jutjat i acordat per aquest ja no est`+a a l'abast de la part decidir si s'aporta o no. Però es que a més l' article 752 de la LEC estableix uns criteris flexibles en matèria de prova en els processos matrimonials que la defensa de la part demandant no sembla tenir present. En efecte en aquest precepte -i degut a les peculiaritats del processos de separació i divorci i els de capacitat, filiació i menors- les següents peculiaritats: a) caldrà estar als fets provats independentment del moment en el qual hagin estat al legats o introduïts en el procediment; b) el Tribunal pot acordar d'ofici les proves que estimi pertinents; c) el Tribunal no ve vinculat pels fets conformes de les parts ni resoldre en congruència amb aquesta conformitat; d) Tampoc el Tribunal vindrà vinculat a les disposicions sobre la prova contingudes en la LEC respecte l'interrogatori de les parts, els documents públics o els documents privats. I en tractar-se en aquest cas d'una pensió d'aliments d'una persona de 19 anys i en edat de formació no es pot considerar que sigui matèria disponible per a les parts a la vista dels articles 237.1 ; 237.12.1 i 233.1.1 lletres d) i e) del Codi Civil de Catalunya (CCC).

Quart.A la vista d'aquestes consideracions no podia desconèixer la jutgessa d'instància el fet ja anunciat en la contestació a la demanda del caràcter temporal del treball de la filla que va comprendre el període entre l'1.7.12 al 30.9.13 i, en especial, el fet que la jove Juliana de 19 anys va veure finalitzat el seu contracte temporal de formació en una empresa en la darrera data esmentada. Altra cosa seria posar-se una vena al ulls, com sembla que es postula. Tampoc es pot passar per alt el fet sorprenent que no es demanés l'interrogatori de la filla en l'acte del judici que també hagués pogut aportar claror tant sobre la seva contractació com sobre el curs a distància que va fer en matèria de Decoració va seguir i que el pare es va negar a pagar-ne la meitat argumentant que preferia que la filla (major d'edat) continués els estudis de batxiller. En conclusió, la filla, encara que major d'edat, continua en edat de formació i fa els esforços per aconseguir-la i no disposa d'altres ingresso. Per això, no es pot veure extingida ni disminuïda l'obligació d'aliments per part del seu pare que fins ara ve pagant, obligació que ve imposada per l'article 237.1 del CCC

Cinquè.També demana en aquesta alçada la part apel lant que especifiquem que no hi ha imposició de les costes en la instància en coherència amb el fonament jurídic segon de la sentència. Però aquesta omissió no correspon resoldre en aquesta alçada sinó a la pròpia instància. Tampoc és procedent la pretensió de la recurrent que corregim un suposat error en la part dispositiva conforme la pensió de 215'00 e per fill no va ser fixada perla sentència de 3.7.07 però de la mateixa sentència que va aprovar el conveni regulador ja es feia constar una pensió mensual de 214'40 €, qüestió doncs intranscendent en aquesta alçada.

Sisè.La desestimació del recurs d'apel lació comporta imposar el pagament de les costes d'aquesta alçada a la part apel lant com a conseqüència del seu recurs en aplicació de l' article 398.1 de la LEC .

Setè.Contra aquesta sentència hi cap recurs de cassació per interès cassacional en els termes indicats en l' article 476-2-3 ª i 3de la LEC davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Fallo

1. DESESTIMEMel recurs d'apel lació interposat pel procurador MARIA ELISA MARTINEZ PUJOLAR.

2. CONFIRMEMla Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 5 de Figueres, en les actuacions de Modificació de mesures definitives núm. 242/13, de les quals dimana aquests Rotlle.

Imposem el pagament a la part apel lant de les costes causades en aquesta alçada.

Contra aquesta sentència hi cap recurs de cassació per interès cassacional davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en els termes indicats en l' article 476-2-3 ª i 3de la LEC .

Expediu testimoniatges d'aquesta resolució, uniu-los al rotlle corresponent i trameteu-los al Jutjat de procedència, juntament amb les actuacions originals.

Aquesta és la nostra Sentència que, jutjant de manera definitiva, pronunciem, manem i signem i que es dipositarà al Llibre de sentències d'apel· lació.

PUBLICACIÓ.En data d'avui, el magistrat ponent, Carles Cruz Moratones, ha llegit i publicat la Sentència anterior en audiència pública. En dono fe.