Sentencia Civil Nº 50/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Civil y Penal, Sección 1, Rec 119/2014 de 06 de Julio de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

Sala Civil i Penal

R. de cassació núm. 119/2014

SENTÈNCIA núm. 50

President:

Excm. Sr. Miguel Angel Gimeno Jubero

Magistrats:

Il·lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués

Il·lm. Sr. Joan Manel Abril Campoy

Barcelona, 6 de juliol de 2015

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació núm. 119/2014 interposat per la Sra. Claudia , representada davant aquest Tribunal inicialment pel procurador Sr. Antonio de Anzizu Furest i, posteriorment, pel procurador Sr. Ignacio López Chocarro en substitució del primer, i dirigida pels advocats Màrius Miró i Gili i Gracia Llácer Muñoz, contra la Sentència dictada per la Secció 14a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 26 de juny de 2014 en conèixer del recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 22 de Barcelona el 12 de juliol de 2012 en el procediment ordinari núm. 1374/11. La Sra. Montserrat , aquí part contra la qual es recorre, ha estat representada en aquest Tribunal pel procurador Sr. Francisco Javier Manjarín Albert i dirigida per l'advocat Sr. Xavier Genover Huguet.

Antecedentes

Primer.El procurador Sr. Antonio de Anzizu Furest, en representació de Doña. Claudia , va formular demanda de judici ordinari núm. 1374 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 22 de Barcelona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 12 de juliol de 2012 , la part dispositiva de la qual diu el següent:

'DESESTIMAR TOTALMENTE LA PETICIÓN PRINCIPAL de la demanda interpuesta por la representación procesal de DOÑA Claudia CONTRA DOÑA Montserrat y por ende ABSOLVIENDO A LA DEMANDADA DE LOS PEDIMENTOS DE LA DEMANDA.

Se imponen a la demandante las costas procesales causadas'

Segon.Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar un recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 14a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 26 de juny de 2014 , amb la següent part dispositiva:

'Que DEBEMOS DESESTIMAR Y DESESTIMAMOS el recurso de apelación interpuesto por la actora Doña Claudia contra la Sentencia 12 de julio de 2012, dictada por la Ilma. Magistrada del Juzgado de Primera Instancia núm. 27 de Barcelona , y, por ende, DEBEMOS CONFIRMAR Y CONFIRMAMOS íntegramente la misma.

Se condena a la apelante al pago de las costas causadas en esta alzada'.

Tercer.Contra la Sentència anterior, Doña. Claudia va interposar aquest recurs de cassació. Per interlocutòria de 4 de desembre de 2014, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre perquè en un termini de vint dies formalitzés l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 25 de maig de 2015, en què es va celebrar.

Ha estat ponent l'Il·lm. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

Fundamentos

PRIMER.-La representació processal de Doña. Claudia ha interposat recurs de cassació contra la sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona que fonamenta en dos motius. Abans d'examinar aquests motius de recurs, atès que no s'ha interposat recurs extraordinari d'infracció processal, correspon fixar quins són els fets provats a la instància, els quals resten incòlumes en cassació.

En aquest sentit, són fets provats necessaris per a la resolució del present recurs:

El Sr. Juan Ramón , casat amb la Sra. Flor , va tenir dos fills: Ernesto i Montserrat . Després de la mort de la seva esposa, l'any 1994 va contraure matrimoni amb Doña. Claudia . D'aquesta unió van néixer quatre fills: Amparo , Ovidio , Jose Augusto i Graciela .

Don. Juan Ramón , de veïnatge civil català, va morir el dia 29 de gener de 2001. Des del mes d'abril de 1998 fins a la seva mort va atorgar sis testaments diferents. El darrer testament, i baix la vigència del qual va ordenar la seva successió fou el de 16 de novembre de 2000.

Entre els darrers testaments de 5 de juliol, 6 de setembre i 16 de novembre de 2000 s'aprecien, en el que interessen per a la resolució del present recurs de cassació, importants diferències. En el primer dels testaments esmentats, institueix hereva a la seva filla Montserrat i determina, en relació als seus quatre fills menors d'edat i fins que assoleixin l'edat de 30 anys, que els béns rebuts en herència seran administrats conjuntament per la seva mare, Sra. Claudia , i per l'hereva Sra. Montserrat . Així mateix, s'observa que als fills menors els llega la nua propietat de les accions que indica a la clàusula cinquena i a la seva esposa l'usdefruit de totes els béns llegats en nua propietat als seus quatre fills. En el testament de 6 de setembre de 2000 les accions de LOGSA són llegades als sis fills en plena propietat i estableix que l'administració dels béns hereditaris rebuts pels fills menors d'edat correspondrà a l'hereva fins que assoleixin l'edat de 23 anys. Finalment, el testament de 16-11-2000 manté el llegat en plena propietat als seus sis fills de les accions de LOGSA i l'administració dels béns que rebin en herència a favor de l'hereva fins que assoleixin l'edat de 23 anys.

El testament de 16-11-2000, pel qual s'ordena la successió del testador, conté la clàusula tercera, en la que s'estableix el següent: 'Lega a su esposa. Doña Claudia , los siguientes bienes:

1.- Las participaciones propiedad del testador en la sociedad 'MARPUSOL, S.L.'.

2.- El usufructo vitalicio de todos los bienes cuya nuda propiedad después legará a sus cuatro hijos comunes, Amparo , Ovidio , Jose Augusto y Graciela .

Manifiesta el testador que es su voluntad que su esposa disponga de unos ingresos anuales fijos para atender las necesidades de sus hijos menores de edad hasta que el último de ellos cumpla la edad de veinticinco años, a cuyo efecto promoverá la reforma de los Estatutos sociales de las Sociedades TRANSPORTES Y DISTRIBUCION, S.A. en anagrama 'TRADISA', o las sociedades a que hace referencia el apartado '1' de la clàusula cuarta del presente testamento a fin de que las citadas Sociedades se hallen obligadas a repartir una cantidad fija cada año del total de los beneficios obtenidos o, en su caso, con cargo a las reservas acumuladas.

3.- La cantidad de cincuenta millones de pesetas en efectivo metálico'.

5.- Aquesta clàusula tercera del testament de 16-11-2000 ha estat modificada en relació a les clàusules corresponents dels testaments de 5 de juliol i 6 de setembre de 2000, tota vegada que en aquests testaments anteriors solament s'imposa la reforma dels Estatuts socials de Tradisa, sense fer cap esment a altres societats, ni 'LOGÍSTICA OPERATIVA GUIRAL, S.A.' (LOGSA), ni les previstes a la clàusula quarta del darrer testament. Tampoc apareixia en els testaments de juliol i setembre el llegat de 50 milions de pessetes a favor de la vídua.

6.-Consta a les actuacions que la reforma dels Estatuts Socials de TRADISA (junta general de 18 de setembre de 2000) i de LOGSA (junta general extraordinària i universal de data 13-11-2000), en el sentit del repartiment obligatori de dividends fins a una quantitat determinada, ja s'havia portat a terme amb anterioritat a l'atorgament del darrer testament.

SEGON.-La sentència de l'Audiència Provincial, confirmatòria de la de primera instància, interpreta la clàusula tercera del testament de 16-11-2000 en el seu fonament de dret segon. Assenyala que, a diferència del que pretén la part actora, en la referida clàusula es conté un llegat d'usdefruit vitalici però no inclou també un llegat de pensió periòdica temporal. Així, en consonància amb les exigències de l' article 110.1 i 2 del Codi de Successions i amb cita de la jurisprudència d'aquesta Sala, després de posar de manifest les diferències, quant a l'administració i la introducció d'un llegat de quantitat en l'apartat tercer de la clàusula tercera, mentre que en l'apartat primer s'estableix un llegat de les participacions de la mercantil MARPUSOL, entén que l'apartat segon integra solament un llegat d'usdefruit vitalici. Afirma que quan el testador va voler establir un llegat ho va fer de forma expressa, com succeeix en les clàusules 4 a 10 del testament i aquí no s'efectua així. Acull la sala d'apel·lació les afirmacions del testimoni Sr. Horacio , segons el qual el testador va ordenar els llegats de forma diferent, va millorar a l'esposa amb el llegat de 50 milions de pessetes i coneixia que la única societat que podia pagar dividends era Tradisa, així com que va modificar la clàusula relativa a que ella percebés una quantitat fixa anual pel manteniment dels seus fills menors i per això s'havien de modificar els Estatuts socials. La Sala també argumenta que la vídua va actuar contra el seus propis actes, atès que va rebre i acceptar els imports que l'hereva abonava en concepte d'usdefruit dels dividends, mentre que manté que el testament inclou un llegat de pensió periòdica. Finalment, assevera la Sala que els rendiments de LOGSA no s'han de lliurar a la vídua, sinó, segons la clàusula 27, a l'hereva com a administradora dels béns dels menors i, en relació a Tradisa, considera que del clausulat del testament, dels actes previs i posteriors a la mort del causant, de l'actuació de l'actora, de les manifestacions del marmessor Don. Horacio i de la contesta dels marmessors a la part actora, s'extreu que la voluntat del testador era establir un usdefruit dels dividends de Tradisa, que era la única empresa que en aquells moments generava beneficis.

El recurs de cassació interposat es fonamenta en un únic motiu que, a la vegada es divideix en dos submotius. Entén la part recurrent que la sentència de la Sala d'apel·lació porta a terme una interpretació il·lògica, errònia i arbitrària de l'apartat segon de la clàusula tercera del testament, per quant s'haurien infringit l'article 110.1 i 2 CS en relació amb l'article 299 del mateix Codi i amb la reiterada jurisprudència d' aquesta Sala que cita (SSTSJC 23-09-2010 , 24-04-2006 , 20-12- 2004 , 23-11-2003 , 22-02-2001 , 9-06-1997 , 3-11-1995 i 12-06-1995 ).

En primer terme, addueix la infracció de l'article 110.1 en relació a l'article 299 CS. Manifesta que la interpretació de l'Audiència es contrària a la voluntat expressa i persistentment manifestada pel causant en el seu darrer testament i en els dos anteriors atorgats al juny de 2000 i setembre de 2000. Així, afirma que la interpretació de l'Audiència és il· lògica perquè es contradictòria amb la voluntat expressada pel testador en la clàusula tercera, apartat segon: 'Manifiesta el testador que es su voluntad que su esposa disponga de unos ingresos anuales fijos para atender las necesidades de sus hijos menores de edad hasta que el último de ellos cumpla la edad de veinticinco años'). Aquesta voluntat, expressada per un tècnic en la redacció del testament, comporta l'establiment d'un llegat de pensió periòdica. És il·lògica perquè per ordenar un llegat d'usdefruit vitalici no calia afegir un paràgraf en el que manifestava la seva voluntat que l'esposa gaudís d'uns ingressos fixes anuals durant un determinat període de temps i per això s'ordenava la modificació dels estatuts de TRADISA i LOGSA. És errònia quan conclou que es va ordenar un repartiment anual de dividends pels fills, ja que la clàusula està destinada a favor de l'esposa, mentre que la dels fills comuns es troben a les clàusules 6 a 10 del testament. I com que la modificació dels Estatuts socials ja s'havia efectuat amb anterioritat, la clàusula esdevé supèrflua a no ser que s'establís un llegat de pensió periòdica. La interpretació és arbitrària perquè la Sala inclou els dividends de TRADISA però exclou els de LOGSA quan aquests foren inclosos expressament a la clàusula testamentària. Precisament, perquè les accions de LOGSA pertanyien als fills no hi ha cap usdefruit sobre les mateixes sinó un llegat de pensió periòdica. Afegeix també que la interpretació és il·lògica perquè deixar de pagar els dividends per la situació econòmica significa que no disposi d'ingressos anuals i esdevé errònia per quant invoca la doctrina dels actes propis com a element interpretatiu de la voluntat del testador quan l'actuació de la vídua no pot tenir significat respecte d'esbrinar la veritable voluntat del testador.

En segon terme, assevera que s'ha infringit el segon paràgraf de l'article 110 CS perquè la interpretació sistemàtica de l'Audiència no pren en consideració les singularitats de la disposició ordenada en el paràgraf segon de la clàusula tercera del testament i a més es diferencia de la clàusula ordenada a favor del fill major d'edat Antonio. La voluntat fou ordenar un llegat de pensió periòdica a favor de la mare i no dels fills, per tal que fos l'esposa, amb qui convivien els menors, qui ho administrés i disposés per l'atenció dels seus fills. La interpretació sistemàtica no té en compte els apartats 1 i 3 de la clàusula tercera, on no es vinculen les disposicions amb el sosteniment dels fills menors. En canvi, l'apartat segon contenia una voluntat diferent i més complexe. També manifesta que s'ha infringit l'article 110.2 CS, segons el qual les clàusules ambigües o fosques s'interpretaran en sentit favorable a la seva eficàcia, en la mesura que la interpretació efectuada deixa completament ineficaç la voluntat de que l'esposa gaudís d'uns ingressos fixes anuals.

TERCER.-La jurisprudència d' aquesta Sala (cfr. SSTSJC 23-09-2010 , 25-05-2009 , 26-07-2007 i 20- 12-2004) i també la del Tribunal Suprem (cfr. SSTS 30-01-1997 , 21-01-2003 i 28-07-2009 ) és reiterada en el sentit d'establir que la interpretació de les disposicions testamentàries és funció sobirana dels organismes jurisdiccionals d'instància i que solament es pot accedir a cassació de manera excepcional; és a dir, quan la interpretació efectuada pel tribunal a quo es pugui qualificar d'arbitrària, il· lògica, clarament errònia o desorbitada. En el sentit indicat, la STSJC de 23-09-2010 exposava el que segueix: ' Sobre la interpretación de la voluntad del testador, esta Sala se ha pronunciado desde su origen en muy diversas ocasiones. En general, hemos dicho que en la interpretación del testamento es necesario atenerse a la verdadera voluntad del testador (STSJC 16/1993 de 22 jul) y si bien la primera aproximación para reconstruir dicha voluntad viene determinada por las concretas palabras utilizadas en el testamento ( STSJC 38/2004 de 20 dic , sobre todo cuando en su otorgamiento hubieren intervenido profesionales ( STSJC 15/2006, de 24 abr ), conforme a lo que prescribe el art. 110.1 CS, no será necesario sujetarse necesariamente al sentido literal de las mismas ( SSTSJC 5/2001 de 25 ene , 10/2001 de 22 feb , 34/2002, de 11 nov , 40/2008 de 1 dic y 20/2009 de 25 may ), siendo lícito para determinarlo acudir, incluso -cuando no venga limitado legalmente, a 'elementos probatorios extrínsecos' ( STSJC 34/2002 de 11 nov ), aunque siempre 'con las debidas precauciones' ( STS 1ª 2 sep. 1987) y sin olvidar que conforme a lo que resulta de la tradición jurídica catalana de raíz justinianea (D. 34,5,24) y a lo que prescribe el art. 110.3 CS ( art. 421-6.3 C.C .Cat), en los casos de duda la interpretación debe hacerse en sentido favorable al favorecido por la disposición testamentaria ( SSTSJC 13/1997 de 26 may y 20/2000 de 6 nov ). Con estos presupuestos, también hemos dicho reiteradamente que la interpretación de las disposiciones testamentarias es función soberana de los organismos jurisdiccionales de instancia, de manera que el motivo que la impugne sólo podrá tener acceso a casación de forma excepcional, es decir, si la interpretación del tribunal a quo puede calificarse de arbitraria, de ilógica, de claramente errónea o de desorbitada'.

Aleshores, el triomf o el refús del present recurs de cassació depèn de si la interpretació de la clàusula tercera, apartat segon, del testament de 16-11-2000 es pot considerar una interpretació absurda, il·lògica, clarament errònia o desorbitada. Ja hem tingut ocasió amb anterioritat de transcriure la referida clàusula, d'indicar les diferències entre els anteriors i el darrer testament, així com d'indicar l'aparell argumentari pel qual el tribunal a quo considera que en l'esmentat apartat segon de la clàusula tercera no s'inclou, junt al llegat d'usdefruit vitalici a favor de l'esposa, un llegat de pensió periòdica a favor de la mateixa. Correspon ara a la Sala procedir a la hermenèutica de la referida disposició testamentària, de conformitat amb les exigències legals contingudes a l' article 110 del Codi de Successions i amb la jurisprudència d'aquesta Sala que l'ha complementat.

L'article 110 CS, aplicable a la successió del causant, atès que la mateixa es va obrir l'any 2001, disposa que 'En la interpretació del testament cal atenir-se plenament a la veritable voluntat del testador, sense haver de subjectar-se necessàriament al significat literal de les paraules emprades.

Les clàusules ambigües o fosques s'interpreten en sentit favorable a llur eficàcia, comparant les unes amb les altres, i si existeix contradicció irreductible no és valida cap de les que pugnen substancialment entre elles. Les disposicions inintel·ligibles es consideren no formulades.

En els casos de dubte, la interpretació es fa en sentit favorable a l'afavorit, i les disposicions que li imposen qualsevol càrrega s'interpreten restrictivament'.

Aquest article 110 CS, a diferencia del que disposa l ' article 675 CC ('Toda disposición testamentaria deberá entenderse en el sentido literal de sus palabras, a no ser que aparezca claramente que fue otra la voluntad del testador En caso de duda se observará lo que aparezca más conforme a la intención del testador según el tenor del mismo testamento. El testador no puede prohibir que se impugne el testamento en los casos en que haya nulidad declarada por la ley'), no inicia la seva redacció amb el mandat d'interpretar tota disposició testamentària segons el sentit literal de les seves paraules, sinó que el seu punt de partida inicial és la consecució, per part de l'intèrpret, de la veritable voluntat del testador, de manera que la literalitat de les paraules emprades resta en un segon pla. Aquest precepte que aposta per la primacia del subjectivisme en la interpretació testamentària ja es contenia a l'article 241 de la Compilació de 21 de juliol de 1960 i porta causa del Digest 50,17,12, alhora que es reflecteix en l'apotegma jurídic 'In testamentins plenius voluntates testantium interpretantur'. I s'adequa perfectament amb el fet que la declaració de voluntat unilateral i no receptícia del causant, en el seu negoci de darrera voluntat, no pot ésser interpretada des d'un punt de vista objectiu, tota vegada que la manca de caire receptici de la mateixa impedeix acollir els principis de confiança dels tercers i de responsabilitat pròpia de qui emet la declaració de voluntat que impulsen la interpretació objectiva, com és el cas dels negocis contractuals.

Si s'inicia l'examen de la darrera disposició testamentària, el testament de 16-11-2000, i el codicil de 5-2-2001, que estableix el règim d'administració del llegat efectuat a favor del fill Juan Ramón , s'ha de posar de manifest que existeixen una sèrie de disfuncions entre diverses clàusules testamentàries que impedeixen la troballa de la veritable voluntat del causant només amb la lletra del testament. Extrem que sobta, tota vegada que el testament ha estat redactat per un tècnic en dret molt qualificat com és el Notari.

Des d'aquesta òptica, s'ha de partir que, segons la literalitat de les disposicions testamentàries, la clàusula tercera del testament recull les disposicions a favor de l'esposa del testador. I aquesta clàusula tercera ha patit dues modificacions rellevants respecte del testament anterior: una, la introducció d'un llegat de cinquanta milions de pessetes i dues, que després del llegat d'usdefruit vitalici de tots els béns llegats en nua propietat als fills comuns, s'indica, a l'igual que en anteriors testaments, que és voluntat del causant que l'esposa disposi d'uns ingressos anuals fixes per a atendre les necessitats dels seus fills menors d'edat i per això promourà la reforma dels Estatuts socials de determinades societats, de manera que estiguin obligades a repartir beneficis. I aquí rau una diferència, que la part recurrent entén que abona la seva tesi favorable a l'establiment en aquest paràgraf d'un llegat de pensió periòdica, junt al llegat d'usdefruit vitalici. En efecte, en testaments anteriors s'obligava a promoure la modificació dels estatuts socials de Tradisa. En canvi, ara a més de Tradisa s'inclou Logsa i les societats a les que es refereix l'apartat 1 de la clàusula quarta.

Aleshores, de la lectura literal es podria considerar una primera opció, que seria entendre que junt al llegat d'usdefruit vitalici de l'esposa, se li llega una pensió periòdica per atendre les necessitats dels seus fills. La problemàtica d'aquesta interpretació, derivada de la lletra de la llei, es troba, per una banda en que aquesta pensió periòdica no estaria determinada en el testament i, per l'altra, es confondria objectiva i temporalment amb el llegat d'usdefruit vitalici. Objectivament, perquè el llegat d'usdefruit no podria abastar les accions de Logsa, atès que aquestes han estat llegades en plena propietat als fills comuns i seria vitalici, mentre que el llegat de pensió abastaria els beneficis de les societats llegades en nua propietat (aquí coincidiria amb l'objecte del llegat d'usdefruit) i Logsa, i la seva durada es perllongaria fins que el darrer dels fills comuns assolís l'edat de vint-i-cinc anys. La segona opció seria entendre que només existeix un llegat d'usdefruit vitalici a favor de l'esposa i el testador promou les reformes estatutàries amb la finalitat de dotar de contingut econòmic aquest llegat, per tal que l'usufructuària disposi de numerari i pugui atendre les necessitats dels seus fills com a titular de la potestat parental. Aquí el problema sorgeix amb la modificació del darrer testament, tota vegada que inclou reformes estatutàries de societats com LOGSA que no han estat llegades en nua propietat als fills comuns, sinó en plena propietat, de manera que l'usdefruit no es pot projectar sobre les mateixes.

Aleshores, atesa la manca de claredat d'aquesta clàusula tercera, en el seu apartat segon, hem d'interpretar la mateixa amb la resta del clausulat del testament per tal de donar-li eficàcia a la mateixa (art. 110.2 CS) i obtenir amb la interpretació global del testament, així com amb els actes previs i posteriors del causant, quina va ser la seva veritable voluntat.

Arribats a aquest extrem de l'anàlisi, s'ha de posar en relleu, en primer terme, que esdevé estrany i, certament contradictori, que es volgués ordenar un llegat de pensió periòdica en aquest apartat segon de la clàusula tercera i que en el mateix s'incloguessin els beneficis de LOGSA, de manera que aquests el obtingués l'esposa i els administrés en benefici dels fills, quan, precisament, en la clàusula 25 llega a tots els seus fills les accions de LOGSA en plena propietat i en la clàusula 27 estableix que l'administració dels béns hereditaris adjudicats als fills menors d'edat s'efectuarà per l'hereva Sra. Montserrat quan s'havia eliminat de l'administració a l'esposa, com succeïa en anteriors testaments. En segon terme, la lectura del testament i de les seves diferents clàusules evidencia que el mateix ha estat redactat per un tècnic amb rigor i precisió. I així, quan es vol establir un llegat s'efectua en clàusules diverses i quan s'inclouen diversos llegats en una mateixa, com succeeix en el cas de la clàusula cinquena a favor del fill Juan Ramón , cada llegat es conté en una lletra diferent. I aquest extrem esdevé rellevant perquè és precisament en els llegats efectuats al fill Juan Ramón que en l'apartat c) de la referida clàusula es conté, aquí sí, un llegat de pensió periòdica. I aquí el causant determina perfectament la quantia, preveu els mecanismes de revalorització, ho combina i adequa amb els beneficis que ha d'obtenir de determinades societats i atorga un codicil per a fixar un règim d'administració dels béns hereditaris que rebi. És, per tant, simptomàtic que quan el testador ha volgut determinar un llegat de pensió periòdica contempli el quantum, la revalorització, l'administració i l'adequació amb altres disposicions testamentàries i en la clàusula tercera no hagués emprat un apartat propi per cada llegat, no hagués determinat la quantia de la pensió i tampoc hagués efectuat una delimitació precisa entre el llegat d'usdefruit i el pretès llegat de pensió periòdica.

Les anteriors consideracions, derivades de la interpretació global del testament, així com de l'actuació prèvia del causant en l'atorgament d'altres testaments i posterior amb l'atorgament el codicil, permeten esbrinar quina fou la veritable voluntat del causant. Cal tenir també en compte que el causant quan s'atorga aquest darrer testament de 16 de novembre de 2000 ja havia modificat els Estatuts socials de Tradisa i Logsa per tal que les referides societats repartissin beneficis, de manera que l'apartat segon de la clàusula tercera, a diferència de les altres clàusules no solament esdevé inexacta i imprecisa en aquest extrem, sinó que la lectura de la mateixa amb comparació amb la d'anteriors testaments, únicament referida a Tradisa, porta a pensar que es va aprofitar la clàusula tercera per a introduir l'obligació, ja efectuada, de promoure una sèrie de modificacions estatutàries per a obtenir un repartiment de beneficis de les societats. Des d'aquesta òptica, la veritable voluntat del causant va ser que les societats, fonamentalment Tradisa i Logsa, repartissin beneficis al final de cada exercici. Aquesta voluntat va comportar la nova redacció de l'apartat segon de la clàusula tercera del testament de novembre de 2010 i acomodar-lo amb les modificacions ja acordades per les Juntes generals de les societats. Així, s'aconseguia que els fills obtinguessin beneficis com a plens propietaris de Logsa, de manera que aquests, quant als fills comuns, serien administrats per la seva germana Montserrat , hereva del causant, i que l'esposa, a més dels 50 milions de pessetes, i de les participacions de la mercantil MARPUSOL disposés de numerari que integrés el seu usdefruit vitalici; fonamentalment, de les accions de Tradisa.

I és des d'aquestes coordenades que, malgrat la imprecisió tècnica que es pot atribuir a l'apartat segon de la clàusula tercera, la tasca d'hermenèutica indicada ha permès copsar la voluntat del causant, que no és altra que dotar de contingut econòmic a l'usdefruit vitalici a favor de l'esposa, per tal que pogués disposar de numerari, al marge dels 50 milions llegats a ella, per a atendre les necessitats dels seus fills menors, i alhora beneficiar als fills amb l'obligació de repartir beneficis de LOGSA que els hi reportaria a aquests uns diners que serien administrats per l'hereva.

Per consegüent, la interpretació que efectua la Sala d'apel·lació, en virtut de la qual conclou que no existeix, al marge del llegat d'usdefruit vitalici, un llegat de pensió periòdica a favor de l'esposa, s'ha de mantenir per aquesta Sala, no solament perquè la mateixa no es pot entendre com a arbitrària, errònia, desorbitada o il·lògica, com resulta de les consideracions efectuades amb anterioritat, sinó perquè és també la interpretació que aquesta Sala entén que cal atribuir a la voluntat del causant plasmada en el testament de 16-11-2000, com resulta d'aquest negoci mortis causa interpretat de forma global i amb els actes previs i posteriors del causant.

QUART.-La desestimació del recurs de cassació s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Art. 398 LEC ).

Fallo

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decideix:

DESESTIMARel recurs de cassacióinterposat per la representació processal de Doña. Claudia contra la sentencia, de data 26-06-2014, dictada per la secció catorze de l'Audiència Provincial de Barcelona, en el rotlle 946/12 . Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts personades, i juntament amb un testimoniatge remeteu el rotlle i les actuacions a la Secció indicada de l'Audiència Provincial.

Així, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.La sentència ha estat signada per tots els magistrats que l'han dictat i publicada de conformitat amb la Constitució i les Lleis. En dono fe.