Sentencia Civil Nº 500/2012, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 560/2011 de 07 de Noviembre de 2012

Encabezamiento

Audiència Provincial

de Barcelona

Secció 11a

Rotlle núm. 560/2011

Jutjat de Primera Instància núm. 50 de Barcelona

Actuacions de procediment verbal núm. 1472/2010

Sentència núm.500

Illm. Sr.

Josep Mª Bachs Estany

Barcelona, a set de novembre de dos mil dotze.

HAVENT ESTAT VISTES per la Secció Onzena de l' Audiència de Barcelona, constituïda per un sol magistrat en aplicació de l' art. 82.2, 1º LOPJ reformada per LO 1/2009 de 3 de novembre, les actuacions de recurs d' apellació núm. 560/2011, interposat per la procuradora Sra. García i Cortés, en nom i representació d' Allianz, Compañía de Seguros y Reaseguros SA, part actora, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 50 de Barcelona a les actuacions de procediment declaratiu verbal núm. 1472/2010, ha estat dictada la següent Sentència.

Antecedentes

Primer.La part dispositiva de la Sentència apellada és la següent: 'FALLO.- Estimo la excepción de falta de legitimación activa opuesta por la soceidad demandada frente a la demanda formulada por la reepresentación processal de Allianz, Compañía de Seguros y Reaseguros SA, contra Endesa Distribución Eléctrica SLU y absuelvo a dicha Sociedad demandada de todas las pretensiones de condena contenidas en la demanda referida, con desestimación de todas elles, e impongo las costas procesales a dicha parte actora'

Segon.-Ha comparegut la part recurrent a través de la procuradora Sra. García i Cortés.

Ha comparegut la part oponent a través del procurador Sr. Montero i Reiter.

Es va assenyalar per a decisió del recurs l'audiència del dia 31 d'octubre d'enguany, havent tingut això lloc a l'hora prevista.

HA ESTAT VIST per l' Illm. Sr. Magistrat En Josep Mª Bachs Estany , President de la Secció.

Fundamentos

Primer.Apel.la la representació de la part actora la sentència d'instància (f. 102 i f. 110 i ss.) pels següents motius:

1er) Errònia valoració de la prova: la sentència estima la manca de legitimació activa, és a dir, que no considera acreditat que aquesta companyia assegurés a Automóviles Dimarán Sa a la data del sinistre (16-6-2009) en no constar la pòlissa signada per dita assegurada. També per considerar que Automóviles Dimarán no hauria estat la perjudicada sinó Tallmar SA. Ara bé, de la prova practicada resulta tot el contrari: de la documentació aportada resulta acreditat plenament que l'actora assegurava Automóviles Dimarán SA a la data dels fets, tot i que admet com a cert que la pòlissa no està signada perquè l'aportat és una còpia informàtica i entén que en tant que resulta de la mateixa una cobertura fins 1-3-2009 no és base suficient per a desestimar de pla la legitimació activa. Perquè sí consta el peritatge i la indemnització a l'assegurada. ¿Quin sentit tindria? En segon lloc, Automóviles Dimarán i Tallmar SA tenen la mateixa protecció jurídica ja que està acreditat que els dos estan assegurats per l'actora (a la pàgina 5 de la pòlissa d'Automóviles Dimarán SA entre les 'especificacions' es detalla clarament com assegurada addicional Tallmar SA (A08441495). Es donen tots els requisits de l' art. 43 LCS .

2on) Quant al fons, no judicat: no es va deixar adverar l'informe al perit a la vista perquè es va entendre no fet el dictamen amb les formalitats de l' art. 335 LEC ; aquest rigor formalista vulnera la tutela judicial efectiva. Mentre que sí es valora la pericial de contrari que va fer un experiment per demostrar que una sobretensió pot ser deguda a un element extern a la companyia subministradora. No va visitar les installacions com per afirmar manca de protecció.

3er) Subsidiàriament, combat la imposició de costes: estem davant d'un cas insòlit on el demandat mai va contestar les reclamacions extrajudicials, va donar peu al plet. I, a més, el cas presentava seriosos dubtes de fet o de Dret.

Postula la revocació i l'estimació íntegra de la demanda.

S'oposa al recurs la representació de la part demandada (f. 118 i ss.) pels següents motius:

1er) L'acció s'exercitava en base a que Automóviles Dimarán SA era prenedora d'una pòlissa d'Allianz el dia del sinistre, Endesa era la subministradora al seu local i el 16-6-2009 s'hauria produït una avaria per dany elèctric al local d'Automóviles Dimarán SA a Av. Borbó 2 de Barcelona, que hauria indemnitzat l'actora. Però resulta que el local és de la societat Tallmar SA, amb personalitat diferenciada d'Automóviles Dimarán SA, Endesa distribueix al local de Tallmar SA, els aparells suposadament avariats estaven ubicats al domicili d' Automóviles Dimarán SA, c/ Ramón Albó 37 de Barcelona, i no pas de Tallmar SA.

2on) El perit d'aquesta part va estar al c/ Borbó 2 i va poder comprovar la defectuosa installació de Tallmar SA.

3er) Ja és significatiu que subsidiàriament es demani la no imposició de costes.

Postula la confirmació amb costes.

Segon.La anàlisi de l' actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) L'actora a la seva demanda diu reclamar 4.824,22 €, interessos i costes, en exercici de l'acció de l' art. 43 LCS contra la demandada que considera responsable del sinistre de dany elèctric succeït el 16-6-2009 (avaria al quadre general del taller) al comerç de la seva assegurada Automóviles Dimarán SA situat a l' Av. Borbó 2 de Barcelona, cobert i indemnitzat en base a les condicions de la pòlissa 'Multiseguro empresarial' 024400833 de data 16-9-2010(f. 21 i ss. -de 12-12-2008 a 1-3-2009 renovable, en principi; prenedor, Automóviles Dimarán SA; risc assegurat, taller amb pintura a Av. Borbó 2-8 i 14, c/ del Prat i c/Ramón Albó 37 Barcelona) feta a través del mediador d'assegurances Pin y Díaz Correduría de Seguros SA on consten com assegurats addicionals Tallmar SA com a propietària de part del parament industrial assegurat, Bruno y Carolina com a propietaris del local-; l'exemplar acompanyat no està signat ni pel corredor ni per l'assegurat).

Acompanya un informe tècnic (f. 35 i ss.) de CGS Valoraciones SL on es diu que els danys van ser per una sobretensió la nit del 15 al 16 de juny de 2009 al quadre elèctric general, 4 ordinadors, una pantalla, 4 impressores matricials i el centre de diagnòstic i impressora d'aquest. Que consta la reclamació a la companyia i valora els danys en la suma reclamada. Sense IVA. Apareix com a perit el nom de Germán . No està signat. Fotos als f. 37 i ss.

Així mateix acompanya burofax de reclamacions extrajudicials no contestades de 16-6-2009 (f. 39 i ss., on ja s'indica que el contracte de subministrament de Borbó 2 correspon a Tallmar SA), fax de 13-11-2009 i 10-6-2010 (f. 46-47), rebut d'indemnització signat per Automóviles Dimarán SA (f. 42) i factura de reparació (f. 43) per 5.695,14 IVA inclòs.

Acompanya també informe tècnic de situació d'equips i danys (f. 44-45) a nom del cap de postvenda Sr. Obdulio , sense signarque

c) Consta aportat per la demandada informe pericial signat pel perit industrial Sr. Vicente (f. 83 i ss.) que entén que les impressores danyades per les que es reclama són models obsolets que fa uns dotze anys que costen de trobar al mercat. Indica que per a la installació elèctrica ja el Reglament de 1973 exigia un sistema de protecció ( art. 22 c) que es va perfeccionar amb la reforma de 2000 i 2002 (RD 842/2002 , art. 16.3), protectors comercialitzats com contra sobretensions, contra ruptura de neutre i contra sobreintensitats (illustrats al f. 85). Esmenta el perit que en la inspecció duta a terme el 20-1-2011 se li va mostrar el quadre afectat (foto al f. 87) on observa que manca l'interruptor general de tall automàtic, el que ja li fa pensar en un consum superior al contractat de 31.5 KW. Com a causa de les avaries: assenyala l'existència de 3 quadres consecutius el que indica dos subministraments (hi ha dos contractes vigents, f. 90-91, ambdues de Tallmar SA), que només estan afectats els aparells informàtics, res més, com ara fax, control de telefonia, aire condicionat, cabines de pintura, compressors, el que porta a pensar que ha estat la línia on estan connectats els equips d'informàtica, mancada de protecció. Considera que Endesa no és responsable.

d) Al judici celebrat el dia 7 de febrer de 2011 (f. 94 i DVD), la part actora s'afirma i ratifica (min. 0:40 i ss. DVD) en la demanda i protesta de la consideració de que els aparells siguin antics. I demana no s'imposin costes amb caire subsidiari per no haver contestat la demandada les reclamacions extrajudicials. La part demandada s'hi oposa (min. 5:08i ss. DVD) manifestant que l'assegurada no és Automóviles Dimarán SA; qui va patir una alteració del subministrament al local de Borbó 2 no fou sinó Tallmar SA, titular dels contractes de subministrament elèctric, el rebut no se sap qui el signa, no té data (s'impugna). No s'acredita cap alteració al subministrament. L'històric d'interrupcions que s'aporta (f. 95) on no apareix cap alteració del subministrament. El perit de l'actora tampoc concreta. Es limita a reiterar el que li han dit. No s'especifica l'avaria del quadre ni dels elements informàtics, ni es facilita la font de coneixement de la suposada impossibilitat de reparació de dits elements. Simplement es diu que s'han comprat nous elements. No està signat. Dubta que s'hagin trobat impressores matricials. I sembla que s'han substituït i ampliat la garantia. Estrany si és per causa d'una avaria. Segons el RETBT totes les installacions han d'estar dotades de proteccions. I aquí no n'hi havia contra sobretensions.

Replica l'actor (min. 14:40) que si bé és cert que usaven impressores antigues això és el que hi havia. No es reclama més enllà del pagat. La legitimació activa és clara, es remet a la pòlissa, el justificant de pagament és de l'assegurat. Demana no imposició de costes subsidiàriament.

S'admet la documental per reproduïda la documental de l'actora i la testifical del legal representant d'Automóviles Dimarán SA.

No s'admet la pericial de l'actora com a tal sinó com a document. No solament per no signar sinó per no ajustar-se a l' art. 335 LEC .

No es pot practicar la testifical del legal representant de la prenedora per no assistència (min. 28:52 DVD).

No s'admet com a diligència final complementar la documentació ni la testifical, perquè no existeix aquest tràmit en el judici verbal.

S'admet la prova de la demandada consistent en documental per reproduïda, unió del document que es presenta i la pericial Don. Vicente .

Declaren en qualitat de perits:

1) Don. Vicente (min. 31:44 i ss. DVD) diu que el que mancava a la installació era la protecció consistent en l'interruptor general de protecció i tampoc el limitador de tensió des de 2002. Mostra experimentalment cóm funciona un limitador de tensions. No es solen posar perquè són cars. Reconeix ser habitualment cridat com a expert per Endesa.

Tercer.La sentència d'instància, de data 18-2-2011 (f. 97 i ss.), entén que a l'actora li manca legitimació activa. Perquè la pòlissa no garanteix la cobertura a data del sinistre, duraria fins 1-3-2009, no està signada, el Taller de Borbó 2 és de Tallmar SA i no de talleres Dimarán SA i qui hauria cobrat és Automóviles Dimarán SA i no Tallmar SA. També perquè de qui era subministradora Endesa és de Tallmar SA i no de la prenedora.

No entra en el fons per bé que ex abundantia, sí diu que la pericial de la demandada abona la tesi de la demandada.

El primer motiu de recurs combat la sentència per errònia valoració de la prova quant a la legitimació activa. Segons la sentència ni Automóviles Dimarán SA hauria signat la pòlissa (no apareix la signatura a l'exemplar aportat) ni en seria la perjudicada pel sinistre, sinó un tercer, Tallmar SA. La pòlissa, en canvi, no es pot negar que hagi estat abonada la seva prima en qualitat d'assegurada per la prenedora Automóviles Dimarán SA (l'exemplar és una còpia informàtica i cal recordar que qui ha contractat ha estat un corredor d'assegurances, no la companyia directament amb l'assegurat); i deixa ben clar, segons el recurrent que la pòlissa assegurava Automóviles Dimarán i les installacions especificades a la pòlissa, d'on resulta com assegurada addicional Tallmar SA.

S'ha d'acollir el motiu plenament.

És efectivament una còpia informatitzada, resultat d'una contractació telemàtica sense signatura electrònica, però certa i de fet no ha estat discutida la qualitat d'assegurada d'Automòbils Dimarán SA, sinó la seva qualitat de perjudicada.

També resulta clarament de la pòlissa que hi ha més d'una empresa coberta a la mateixa. No solament Automóviles Dimarán SA, és la prenedora sinó que l'activitat empresarial assegurada o risc assegurat és el taller amb pintura del c/ Av Borbó 2-8 i 14, c/ del Prat i Ramon Albó 37, essent Tallmar SA assegurada addicional en tant que propietària de part del parament industrial del taller i Bruno i Carolina en tant que propietaris del local.

S'ha de declarar que l'ara actora exercita una legitimació activa per subrogació de la prenedora i assegurades. S'ha d'entrar a examinar el fons de l'afer.

Quart.D'entrar-se al fons, com ara pertoca fer, el segon motiu de recurs entén que s'ha de valorar la pericial de la part actora encara que no conté les formalitats de l' art. 335 LEC , quant menys com un document molt important, a l'igual que s'ha valorat la pericial de la part demandada que no va visitar les installacions de l'assegurada com per poder afirmar que hi ha manca de protecció.

S'ha d'acollir el motiu quant a que s'ha de valorar la pericial de la part actora. I s'han de tenir per acreditats els danys peritats.

Però, de la mateixa, no resulta sinó un seguit de danys per una aparent sobretensió de la línia exterior (dany al quadre general de protecció i a d'altres elements posteriors), però això no impedeix a la Sala entrar a valorar també la pericial de la part demandada que, després d'inspeccionar el lloc (les fotografies en són una prova), detecta que la installació no compleix al moment del sinistre la normativa de 1973 ni de 2000 quant a protecció contra sobreelevacions de voltatge procedents de la línia exterior.

Al respecte, per tant, la Sala ha de concloure que el cas presenta una clara i indissoluble concurrència de culpes entre companyia subministradora i abonat, que no permet acollir plenament la demanda; doncs, si bé és cert que el client final del subministrament no ha adequat la installació o installacions als requeriments del reglament de 1973 ni al posterior de 2000, això el que evidencia també és que la companyia subministradora ha negligit els seus deures, en no haver fet les inspeccions periòdiques pertinents, amb independència de que això es degui a no haver rebut denúncia de cap installador autoritzat amb ocasió de fer el manteniment ni de cap entitat collaboradora del Departament d'Indústria al moment de fer les inspeccions periòdiques de rigor.

El que ens ha de dur a revocar la sentència, a estimar en part la demanda i a condemnar la demandada a abonar a l'actora el 50% dels danys verificats. És a dir, a la suma de 2.412,11 €, interessos legals des de la demanda ( art. 1108 CC ), incrementats en dos punts des d'avui fins al total pagament ( art. 576 LEC ).

Cinquè.L'estimació parcial del recurs i l'estimació parcial de la demanda exclouen la imposició de costes en ambdues instàncies ( arts. 394 i 398 LEC ).

Fallo

Estimo en part el recurs d' apel.lació interposat per la representació de la part actora contra la Sentència dictada a data 18 de febrer de 2011 pel Jutjat de Primera Instància núm. 50 de Barcelona a les actuacions de procediment verbal núm. 1472/2010 (Rotlle núm. 560/2011) que revoco íntegrament.

En conseqüència, estimo en part la demanda i condemno la demandada a abonar a l'actora la suma de 2.412,11 € més interessos legals des de la demanda, incrementats en dos punts des d'avui fins al complet pagament.

Sense imposició de les costes de primera instància ni de l'alçada.

L'estimació parcial del recurs determina el retorn a la recurrent del dipòsit constituït per recórrer.

Així, per aquesta Sentència, tot jutjant definitivament, ho pronuncia, mana i signa aquest Tribunal.

PUBLICACIÓ.- Aquesta Sentència ha estat llegida i publicada el mateix dia de la seva data pel magistrat ponent, i s'ha celebrat audiència pública. EN DONO FE.