Sentencia CIVIL Nº 514/2019, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 424/2018 de 09 de Diciembre de 2019

Encabezamiento

Secció núm. 14 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil

Carrer Roger de Flor, 62-68, pl. 1 - Barcelona

08013 Barcelona

Tel. 934866180

Fax: 934867112

A/e: aps14.barcelona@xij.gencat.cat

NIG 0826642120170086646

Recurs d'apel·lació 424/2018 C

Matèria: Judici verbal

Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4 de Cerdanyola del Vallès (UPSD)

Procediment d'origen: Judici verbal (250.2) (VRB) 583/2017

Part recurrent / Sol·licitant: Berta

Procurador/a: ANNA CLUSELLA MORATONAS

Advocat/ada: DIEGO CALLEJON MUZELLE

Part contra la qual s'interposa el recurs: STUDI GOVES S.L.

Procurador/a: CARMEN GROS DIAZ

Advocat/ada: ALEYDA PRATS LOPEZ

SENTÈNCIA NÚM. 514 / 2019

Secció Catorze

Rotllo núm. 424/2018

Il·lustre. senyor magistrat:

Esteve Hosta Soldevila

Barcelona, a 9 de diciembre de 2019

VISTES, per la Secció Catorze de l'Audiència Provincial de Barcelona constituïda per un sol magistrat en aplicació de l' art. 82.2 de la LOPJ, les actuacions del recurs d'apel·lació núm. 424/2018 interposat per la Sra. Berta contra la Sentencia dictada el 20 de febrer de 2018 pel Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Cerdanyola del Vallès en el judici verbal núm. 583/2017-A2 tramitat a instància de STUDI GOVES, SL, en què la Sra. Berta va formular reconvenció, que porta causa del procés monitori núm. 381/17 del mateix Jutjat.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la Sentència apel·lada diu el següent:

ESTIMO PARCIALMENTE la demandapresentada por la entidad ESTUDI GOVES, S.L., representada por la Procuradora doña Carmen Gros Díaz, frente a la Sra. Berta, representada por el Procurador D. Josep Gubern Vives, desestimando al propio tiempo la demanda reconvencional presentada de contrario y, en consecuencia, condeno a la parte demandada a abonar el importe de 3.646,41 eurosa la parte demandante, más los intereses egales desde la interposición de la demanda.

No se impone el pago de las costas procesales a ninguna de las partes.

SEGON.- La Sra. Berta hi va interposar recurs d'apel·lació, que fou admès a tràmit. Studi Goves, SL, es va oposar al recurs i les actuacions originals es van elevar a l'Audiència Provincial de Barcelona, que les va repartir a aquesta Secció Catorze, que em va designar magistrat únic per a resoldre el recurs.

TERCER.- En la tramitació del present procediment s'han observat i complit les prescripcions legals.

Fundamentos

PRIMER.- Resum d'antecedents.

Presentada per la contractista Studi Goves, SL, escrit inicial de procés monitori contra la propietària Berta en reclamació del pagament de 3.871,54 € corresponents a la resta del preu pendent de pagament de l'obra de reforma del bany de l'habitatge de la demandada, aquesta va formular oposició per mala execució de l'obra ( exceptio non rite adimpleti contractus) en relació a quatre particulars d'aquesta, i va formular reconvenció en què va sol·licitar que es condemnés la contractista a pagar-li l'import de l'obra de reparació dels defectes de l'obra executada, per la suma de 4.825,27 €. Studi Goves, SL, va impugnar l'oposició i va contestar la reconvenció, sol·licitant la seva desestimació.

Celebrada la vista del judici verbal, el jutge d'instància va dictar sentència en què va desestimar el defecte de l'estancament d'aigua al plat de dutxa; va estimar el defecte del frec de la porta de la dutxa i va valorar la seva reparació en 65,84 €; va desestimar el defecte de la instal·lació al revés de l'aixeta monocomandament de la dutxa; i va estimar el defecte de l'esquerda de l'encontre de l'alicatat amb l'envà de pladur, que va concloure que es podia reparar reposant la borada en les esquerdes i una tira de silicona en el perímetre del fals sostre, amb un cost de 156,35 €. Amb un cost total de l'obra de reparació, incloses les despeses generals i el benefici industrial, més l'IVA, de 225,13 €, que va descomptar de la pretensió de la contractista, que, en definitiva, la Sentència estimà parcialment la pretensió de la contractista Studi Goves, SL, en la suma de 3.646,41 € (3.871,54 € menys 225,13 €) més els interessos legals des de la presentació de la demanda, i sense imposar el pagament de les costes a cap de les parts.

Hi va interposar recurs d'apel·lació la Sra. Berta que va al·legar error en la valoració dels defectes constructius de l'acumulació d'aigua en el plat de dutxa; de l'aixeta monocomandament; i de les esquerdes a les parets; així com incongruència de la part dispositiva de la Sentència, per haver desestimat el jutge en ella la reconvenció; i, en la pètita del recurs, la part apel·lant va finalitzar sol·licitant que es dictés sentència estimant íntegrament la seva reclamació [la reconvenció] amb imposició de les costes [a la contrària].

Studi Goves, SL, es va oposar al recurs i en va sol·licitar la desestimació.

SEGON.- La Sentència de primera instància. La valoració de la prova en segona instància.

Assumeixo i faig meva la fonamentació fàctica i jurídica de la Sentència apel·lada, prou exhaustiva i argumentada, en allò que no quedi contradit o desvirtuat pel que indico a continuació, per tal d'evitar inútils reiteracions.

Tot i que en el sistema processal espanyol el coneixement del tribunal de segona instància és ple, de manera que el tribunal ad quemté plena competència per a revisar tot allò actuat pel jutjat a quo, tant pel que fa als fets com a les qüestions jurídiques oportunament deduïdes per les parts, per a comprovar si la resolució recorreguda s'ajusta o no a les normes processals i substantives que siguin aplicables al cas, quan es tracta de la valoració probatòria ( STS 255/2011 que reitera les SSTS 88/2013 i 562/2013, i STC 212/2000), la revisió de la sentència d'instància s'ha de centrar fonamentalment en verificar la legalitat de la producció de la prova, l'observança dels principis rectors de la càrrega de la prova i si s'escau de les regles legals relatives a la prova taxada, així com si en la valoració conjunta del material probatori el jutge a quo s'ha comportat de forma arbitrària, il·lògica, insuficient, incongruent o contradictòria o si, ans al contrari, l'apreciació conjunta de la prova realitzada pel jutge d'instància és la precedents per la seva adequació als resultats obtinguts en el procés.

Conforme a l' art. 217.2 de la LEC, la càrrega de provar l'existència dels defectes de l'obra i el cost de la seva reparació correspon a la part que els invoca, l'actora reconvencional i part apel·lant, Sra. Berta.

TERCER.- Al·legació primera del recurs: els defectes de l'obra controvertits en aquesta alçada.

En general, el criteri seguit pel jutge d'instància al tercer fonament de dret de la Sentència en relació a les actuacions a realitzar, en el qual es decanta per la reparació dels defectes (que era la proposta de la contractista) més que per refer de nou allò mal executat (que era la proposta de la propietat, considerablement més cara) em sembla raonable, proporcionat a l'entitat del defectes i ajustat a dret.

1.- L'acumulació d'aigua al plat de dutxa.

Després d'examinar la pericial del Sr. Alvaro (de la contractista), i la del Sr. Andrés (de la propietat) i el pressupost de l'industrial Sr. Apolonio (també de la propietat), així com l'actuació dels dos perits i del testimoni-perit en la vista del judici verbal, no em queda clar si l'entollament d'aigua al plat de dutxa obeeix al poc pendent d'aquest (que val a dir només va comprovar el Sr. Alvaro, que el va trobar correcte), que seria imputable a la contractista, o al fet que el baixant del desguàs del terra no és capaç d' absorbir el cabdal d'aigua de la dutxa, que no ho seria.

La part apel·lant tampoc no ha acreditat que la causa que el desguàs no absorbeixi prou l'aigua de la dutxa sigui l'existència de restes de runa de la mateixa obra al baixant. Per a això el seus perit o el testimoni-perit haurien d'haver aixecat i retirat la reixeta de desguàs, cosa que no van practicar.

Per tant, com que no ha quedat acreditat que el defecte de l'entollament de l'aigua al plat de dutxa sigui imputable a una mala execució de l'obra per la contractista, ratifico la decisió del jutge d'instància de no tenir per acreditat el defecte.

En tot cas, el conseqüent problema de la inundació de la cambra de bany es solucionaria col·locant el perfil inferior de la porta de la dutxa, que consta documentat que estava previst però que la propietat va decidir no instal·lar per motius estètics, o mitjançant la construcció d'un mínim esglaó en el llindar de la dutxa, però que la propietat no proposa.

2.- La suposada instal·lació al revés del monocomandament de la dutxa.

La propietat al·lega que el comandament està connectat al revés a la instal·lació d'aigua freda i aigua calenta, de manera que quan l'usuari obre pas a una aigua surt l'altra, i al revés.

Es tractaria d'un nyap important de la contractista que, tanmateix, aquesta nega ja que sosté que va instal·lar el comandament seguint la fitxa tècnica del fabricant i, atès que les màximes de l'experiència em diuen que sovint el funcionament d'aquests monocomandaments moderns és difícil de copsar, el defecte tampoc no ha quedat acreditat.

Per tant, també desestimo aquest particular del recurs.

3.- Les esquerdes en el encontre de l'alicatat amb la paret de pladur.

Tot i que les esquerdes no són controvertides, són mínimes, i la solució adoptada pel jutge de refer la vorada i instal·lar una tira de silicona en el perímetre amb el fals sostre em sembla correcta, pel seu menor cost, tenint en compte que la part apel·lant no ha acreditat que aquesta reparació ja s'hagués portat a terme abans.

En conseqüència, també desestimo aquest particular del recurs.

QUART.- Al·legació segona: la incongruència de la part dispositiva de la sentència.

En ella la part apel·lant es queixa que la part dispositiva de la Sentència és incongruent ja que desestima la reconvenció, quan en realitat l'estima parcialment.

Es tracta d'un error que no té cap conseqüència pràctica lesiva contra la part recurrent perquè, en definitiva, el jutge no imposa les costes processals del plet a cap de les parts, que és la dada realment transcendent. A més la part podia haver posat remei a l'error sol·licitant la correcció del pronunciament a tenor de l' art. 214 de la LEC. Al no haver denunciat la infracció en el moment processal oportú (al rebre la notificació de la Sentència), conforme a l' art. 459 de la LEC va perdre l'oportunitat d'al·legar-la en el recurs d'apel·lació.

Per tant, també desestimo aquest motiu del recurs.

CINQUÈ.- Les costes de segona instància.

D'acord amb l' art. 398.2 de la LEC, atesa la desestimació del recurs, s'imposa a la part apel·lant el pagament de les costes de la segona instància.

Fallo

Desestimant el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Berta contra la Sentència dictada el 20 de febrer de 2018 pel Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Cerdanyola del Vallès, confirmo la resolució recorreguda i imposo el pagament de les costes de segona instància a la part apel·lant.

Es declara la pèrdua per la part apel·lant del dipòsit constituït per a recórrer.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs extraordinari per infracció processal o de cassació per interès cassacional en el termini de vint dies des de la seva notificació, a resoldre pel Tribunal Suprem.

Un cop notificada a les parts la Sentència i aquesta sigui ferma, torneu les actuacions al Jutjat d'instància, amb el seu testimoni, per al seu compliment.

Així ho pronuncio, mano i firmo.