Sentencia CIVIL Nº 517/2018, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 1, Rec 359/2017 de 25 de Septiembre de 2018

Encabezamiento

Sección nº 01 de la Audiencia Provincial de Barcelona. Civil

Paseo Lluís Companys, 14-16 - Barcelona - C.P.: 08018

TEL.: 934866050

FAX: 934866034

EMAIL:aps1.barcelona@xij.gencat.cat

N.I.G.: 0801942120158213874

Recurso de apelación 359/2017 -A

Materia: Juicio Ordinario

Órgano de origen:Juzgado de Primera Instancia nº 43 de Barcelona

Procedimiento de origen:Procedimiento ordinario 404/2016

Parte recurrente/Solicitante: Buildingcenter, S.A.

Procurador/a: Angel Montero Brusell

Abogado/a: Juan Manuel Iserte Gil

Parte recurrida: INVERANEX, S.L.

Procurador/a: Ruben Franquet Martin

Abogado/a: Arnau Baqué Roig

SENTENCIA Nº 517/2018

Barcelona, 25 de setembre de 2018

La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, integrada per els Magistrats Il lm. Sr. Antonio RECIO CORDOVA, Il lma. Sra. Amelia MATEO MARCO i Il lma. Sra. Maria Dolors Montolio Serra, el primer de les quals ha actuat com a president del Tribunal, ha vist el recurs d'apel lació número359/17,interposat contra la sentència dictada en data 26 de gener de 2017 en el procediment núm. 404/16, tramitat pel Jutjat de 1a Instància núm. 43 de Barcelona . Han estat recurrentBUILDINGCENTER, S.A.iapel latINVERANEX, S.L.Un cop feta la deliberació, ha pronunciat, en nom de S.M. el Rei d'Espanya, la següent resolució.

Antecedentes

PRIMER.-La part dispositiva de la sentència objecte d'apel lació és la següent: 'ESTIMO LA DEMANDAinterpuesta por el Procurador Sr. Franquet Martín, en representación de INVERANEX SL, contra BUILDINGCENTER SA, representada por el Procurador Sr. Montero, condeno a la demandada a que eleve a escritura pública el contrato privado de compraventa de 26/06/12 referido a la finca registral núm. 31981 del Registro de Propiedad 2 de Chiclana de la Frontera y cuya descripción figura en el documento dos de la demanda, mediante simultáneo pago en dicho acto por la actora de la suma de 71.250 euros. Condeno a la demandada, asimismo, al pago de las costes del procedimiento.'

SEGON.-Les parts esmentades han manifestat en els escrits respectius d'apel lació o, si s'escau, d'impugnació les seves peticions i arguments en què les fonamenten, segons consta en les actuacions.

La ponent d'aquesta resolució ha estat la Magistrada Il lma. Sra. Dña. Maria Dolors Montolio Serra.

Fundamentos

PRIMER.- Plantejament del litigi

Inveranex Sl formula una demanda contra Buildingcenter SA amb la pretensió que se la condemni 'al otorgamiento (...) de la escritura pública de compravenda de la finca registral número 31.981 del Registro de la Propiedad número 2 de Chiclana de la Frontera (...) mediante el simultáneo pago en dicho acto por parte de la demandante de la suma de setenta y un mil doscientos cincuenta euros( 71.250.-€)'.

Explica que el dia 26 de juny del 2012 va comprar a Banca Civica SA aquella finca pel preu i condicions que consten en el contracte privat que van subscriure. Afegeix que en virtut d'aportacions i absorcions entre societat actualment és Buildingcenter SA qui està legitimada per complir les obligacions d'aquells contracte. Addueix que fins ara l'escriptura pública no s'ha pogut atorgar perquè la venedora exigeix que, a més del preu que falta ( 71.250€) pagui el 21% d'IVA. Argumenta que l'operació no està sotmesa a aquest impost perquè, malgrat que en el registre de la propietat consta com una finca en construcció, realment la construcció es va acabar, la finca ha estat habitada i objecte d'anteriors transmissions. Per tant entén que és una operació subjecte a l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.

Buildingcenter SA contesta la demanda per qüestionar la competència de la jurisdicció civil perquè la única qüestió controvertida és la fiscalitat d'aquesta operació. Entén que aquesta falta de competència hauria de ser apreciada d'ofici pel jutjat. Subsidiàriament, al lega que en el registre consta com una finca 'en construcció' sense que consti nota de finalització de l'obra; no existeix certificat final d'obra ni la resta de documentació necessària, la qual, d'altra banda, no està obligada a obtenir perquè la compradora coneixia i va acceptar la situació de la finca quan la va comprar . Sol licita en aquest cas que es desestimi la demanda perquè la compradora 'pretende tributar la compraventa por el impuesto de actos jurídicos documentados, y por tal debiera rechazarse de plano, la reclamación formulada por la actora'.

A l'acte de l'audiència prèvia, el jutjat no va apreciar d'ofici la falta de competència de la jurisdicció civil i, considerant que la qüestió controvertida era purament jurídica, van quedar les actuacions directament per sentència.

La sentència estima la demanda a l'empara de l' article 1279 CC que permet a qualsevol dels contractants reclamar l'atorgament de l'escriptura pública. Condemna així a la demandada a 'elevar a público el contrato otorgado debiendo la actora , como ofrece, en dicho acto abonar el resto del precio pendiente de pago, 71.250 euros' i afegeix, per concloure el seu raonament que 'no ha lugar a analizar sobre si resulta de aplicación a la operación un impuesto u otro por cuanto no ha sido cuestión introducida en el debate ni por la actora en su demanda ni por la demandada mediante la oportuna reconvención'.

Contra aquesta resolució recorre la demandada amb la única pretensió que es declari la falta de competència de la jurisdicció civil. Argumenta que la qüestió de l'operació és la única qüestió controvertida i per tant el jutjat no podia deixar-se de pronunciar en algun sentit. I atès que la jurisdicció civil no és competent per resoldre quina tributació és aplicable, ho havia d'haver apreciat d'ofici.

La demandant s'oposa al recurs i sol licita que es confirmi la sentència perquè ni ella va sol licitar una declaració sobre la fiscalitat ni ho va demanar la demandada per via reconvencional.

SEGON.- Obligació d'escripturar i fiscalitat de l'operació

És cert que la discrepància que ha dut a les parts al present litigi és la discrepància en la fiscalitat aplicable a aquesta operació de compravenda. Aquest tipus de controvèrsies són de naturalesa tributària ( art.8 j , 17 , 24 LGT ) i per tant la competència per la seva resolució no és de la jurisdicció civil. Les reclamacions sobre aquests conflictes sŽhan de plantejar per la via econòmica- administrativa ( art. 227 LGT ) i, per tant, la competència judicial correspon a la jurisdicció contenciosa administrativa. Així ho ha mantingut tant la sala 1a com la 3a del Tribunal Suprem en diverses resolucions. Així raona la sala 1a en la seva sentencia de 7 se novembre de 2007 ( 1150/2007 ) que'el conocimiento de las controversias entre particulares acerca del cumplimiento de obligaciones dimanantes de relaciones contractuales corresponde, en principio, al orden jurisdiccional civil, al que, según el artículo 9.1 de la Ley Orgánica del Poder Judicial [LOPJ ], corresponde el conocimiento de los conflictos inter privatos (entre particulares), puesto que se le atribuyen las materias que le son propias, además de todas aquellas que no estén atribuidas a otro orden jurisdiccional.

Este principio alcanza a aquellos supuestos en que la procedencia de la obligación entre particulares tiene un presupuesto de carácter administrativo- tributario, como el devengo de un determinado tributo a cargo de un obligado tributario, salvo en aquellos casos en que, por versar la controversia principalmente sobre la existencia o contenido de la obligación tributaria o sobre la determinación del sujeto que resulta obligado en virtud de la misma, no puede admitirse que el thema decidendi [cuestión que debe decidirse], de carácter jurídico-administrativo y llamado a ser resuelto por la jurisdicción de este orden, tenga carácter accesorio o prejudicial respecto de la cuestión civil planteada.

Estos principios son aplicables a las cuestiones que surgen en relación con la repercusión del IVA en relación con actos de los particulares. En estos casos deben distinguirse los supuestos en que básicamente se trata de obtener el cumplimiento de una obligación contractual no discutida, que se estiman de naturaleza civil -bien porque dicha obligación ha sido contractualmente asumida, bien porque no existe cuestión en cuanto a su existencia y alcance tributario que justifique la intervención de la Administración tributaria, sujeta al control de la jurisdicción contencioso- administrativa- de aquellos otros en que la cuestión debe resolverse por la Administración o en el orden contencioso-administrativo, por cuanto ha de determinarse el tipo impositivo correspondiente y con ello la procedencia o no de la repercusión por existir controversia sobre estos aspectos tributarios ( SSTS de 27 de septiembre de 2000 , 25 de abril de 2002 , 26 de mayo de 1993 y 29 de junio de 2006 )'.

En un supòsit en el que la discrepància entre les parts era només el tipus impositiu de l'IVA, la sala 3a en la seva sentència de 2 de març de 1998 es refereix a la naturalesa tributària de la controvèrsia a resoldre en via econòmica-administrativa i expressament refereix que 'cuando el sujeto repercutido se niega a aceptar la repercusion que presenta el sujeto pasivo, esta controversia debe ser resuelta, en vía económico-administrativa'.

També la sala 1a del Tribunal Suprem en la seva sentència de 7 d'abril de 2009 ( 279/2009 ) en un supòsit en que els particulars discrepaven sobre si una determinada operació estava subjecte o no a l'IVA i per tant si un dels contractats havia de repercutir-lo o no a l'altra, s'ha pronunciat sobre la competència de la jurisdicció contenciosa administrativa remetent-se a aquella sentència de 7 de novembre de 2007 .

Ara bé en el present litigi, sent certa l'existència d'aquesta controvèrsia entre les parts contractants, aquesta qüestió no s'ha plantejat com athema decidendien el present litigi. De fet, si s'hagués plantejat, el jutjat hauria d'haver declarat la seva falta de competència. Però, com bé entén el jutjat, aquesta controvèrsia de naturalesa tributària (si bé existent entre les parts i present en els seus arguments) no s'ha estat objecte del present litigi, és a dir, no ha estat una qüestió a decidir en aquest plet civil.

Així, la pretensió de la demandant és que es procedeixi a atorgar escriptura pública de compravenda'mediante el simultáneo pago en dicho acto por parte de la demandante de la suma de setenta y un mil doscientos cincuenta euros( 71.250.-€). El demandat, si bé també es referia a la discrepància sobre la tributació de l'operació, el que demanava és que s'apreciésla falta de competència de jurisdicció per dirimir la controvèrsia tributària existent i subsidiàriament, que es desestimés la pretensió de la demandant. En cap moment es demana (demanda/ reconvenció) per un o altre litigant que es pronunciï sobre l'impost aplicable a aquesta operació i per aquesta raó, la sentència no examina aquesta qüestió, sinó que condemna a la demandada a elevar a públic el contracte privat amb obligació de la demandant d'abonar en aquell acte'el resto del precio pendiente de pago, 71.250 euros'. No es pronuncia sobre el tribut aplicable perquè no és qüestió controvertida en aquest plet civil, ni podia ser-ho en la jurisdicció civil perquè no és una qüestió accessòria. Altrament, l'existència d'aquesta controvèrsia no impedeix que la pretensió d'escripturar la compravenda pugui ser estimada. Qüestió distinta és que, en el compliment d'aquesta obligació es pugui tornar a plantejar entre ells la controvèrsia de la tributació i si és així, les parts hauran de plantejar-la per les vies i conforme estableixen les normes tributàries a fi de resoldre-la.

El recurs ha de ser doncs desestimat.

TERCER.- Costes de l'apel lació

Les costes de l'apel lació són a càrrec de l'apel lant ( article 398.1 i 394.1 de la Llei d'enjudiciament civil)

Fallo

Desestimar el recurs d'apel lació interposat per Buildingcenter SA contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a. Instància núm. 1a Instància núm. 43 de Barcelona en data 26 de gener de 2017 en el procediment del qual deriven aquestes actuacions i confirmar aquesta resolució.

Les costes de l'apel lació són a càrrec de l'apel lant.

Amb pèrdua del dipòsit consignat.

La present sentència es susceptible de recurs de cassació si concorren els requisits legals ( art. 469 - 477-disposició final 16 LEC ), que es interposarà davant d'aquest Tribunal en un termini de vint dies a comptar des de la notificació de la present.

Un cop notificada i ferma aquesta sentència, s'han de tornar les actuacions originals al Jutjat de procedència amb testimoniatge d'aquesta resolució per al seu compliment i deixant-ne una certificació en el present expedient.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.