Acerca de operadores lógicos
Última revisión
03/02/2022
Sentencia CIVIL Nº 535/2021, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 407/2019 de 12 de Noviembre de 2021
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 25 min
Orden: Civil
Fecha: 12 de Noviembre de 2021
Tribunal: AP - Barcelona
Ponente: HOSTA SOLDEVILA, ESTEVE
Nº de sentencia: 535/2021
Núm. Cendoj: 08019370142021100509
Núm. Ecli: ES:APB:2021:13527
Núm. Roj: SAP B 13527:2021
Encabezamiento
Carrer Roger de Flor, 62-68, pl. 1 - Barcelona
08013 Barcelona
Tel. 934866180
Fax: 934867112
A/e: aps14.barcelona@xij.gencat.cat
NIG 0826642120188041161
Matèria: Judici Ordinari
Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 6 de Cerdanyola del Vallès (UPSD)
Procediment d'origen: Procediment ordinari 148/2018
Entitat bancària:
Per a ingressos en caixa, concepte: 0660000012040719
Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274
Beneficiari: Secció núm. 14 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil
Concepte: 0660000012040719
Part recurrent / Sol·licitant: ALLIANZ COMPAÑIA DE SEGUROS Y REASEGUROS SA
Procurador/a: Mª DOLORS RIBAS MERCADER
Advocat/ada: MONTSERRAT PONS PRATDEPADUA
Part contra la qual s'interposa el recurs: Alonso, Sara
Procurador/a: EMMA FRIGOLA CASALI, Emma Frigola Casali.
Advocat/ada: Roberto Toro Pujol
Il·lustres senyors magistrats: Agustín Vigo Morancho
Esteve Hosta Soldevila Antonio J. Martínez Cendán
Barcelona, 12 de novembre de 2021
VIST per la Secció Catorze d'aquesta Audiència Provincial el rotllo núm. 407/2019 dimanant de les actuacions de procediment ordinari seguides amb el núm. 148/2018-A pel Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Cerdanyola del Vallès a instància del Sr. Alonso i la Sra. Sara contra ALLIANZ SEGUROS, SA, en virtut del recurs d'apel·lació interposat per la part demandada i la impugnació de la part actora contra la Sentència 203/2018, de 20 de desembre, dictada per la magistrada de l'expressat Jutjat.
Antecedentes
PRIMER.- La part dispositiva de la Sentència apel·lada és del següent tenor literal:
Debiendo descontarse las cantidades que fueron consignadas y abonadas a su favor, conforme consta en los autos (17.222,16 euros deben descontarse de la indemnización debida a la Sra. Sara, y 21.153,28 euros deben descontarse de la indemnización debida al Sr. Alonso).
SEGON.- La part demandada va interposar recurs d'apel·lació i la part actora va impugnar la Sentència. Ambdós escrits van ser admesos a tràmit i les actuacions es van elevar a l'Audiència Provincial de Barcelona, que les va repartir a aquesta Secció Catorze, en la qual, seguits els corresponents tràmits processals, va tenir lloc la deliberació el dia 1 de juliol de 2021.
TERCER.- En la tramitació del present procediment s'han observat i complit les prescripcions legals, tot i que aquesta resolució no s'ha dictat en el termini legal de l' art. 465.2 de la LEC degut a causes estructurals, la qual cosa es fa constar als efectes de l' art. 211.2 de la LEC.
VIST, sent ponent el magistrat Sr. ESTEVE HOSTA SOLDEVILA.
Fundamentos
PRIMER.- Objecte del recurs d'apel·lació de la part demandada i de la impugnació de la Sentència de la part actora.
L'objecte del recurs d'apel·lació d'Allianz és la concurrència de culpes en l'accident de circulació; l'abast dels danys personals patits pels actors; i la procedència dels interessos moratoris de l'art. 20 de la Llei del contracte d'assegurança i les costes de primera instància al pagament dels quals fou condemnada l'asseguradora demandada.
L'objecte de la impugnació de la part actora és l'abast dels danys personals patits pel Sr. Alonso.
SEGON.- L'accident de circulació litigiós.
Sobre les 21,40 h del 24 d'octubre de 2015 l'scooter Honda Forza, matrícula .... RRS, conduït per Alonso amb Sara com passatgera, i el turisme Seat Córdoba, matrícula N-....-VE, que conduïa Leonardo, circulaven per la carretera de Terrassa a Barcelona, sentit Barcelona, dins del terme municipal de Ripollet. Es tracta d'un tram recte i ben il·luminat, amb un carril per a cada sentit de circulació que travessa una zona urbana de Ripollet (al qual pertany la part de la carretera sentit Barcelona) i Cerdanyola del Vallès (al qual pertany la part de la carretera sentit Terrassa), amb línia continua de separació entre els dos sentits de marxa excepte a l'alçada del carrer Sant Pere (de Cerdanyola del Vallès), que surt a la carretera, a l'esquerra del sentit Barcelona, en què la línia és discontinua en uns pocs metres.
El conductor de l'scooter venia avançant sense enviar el sentit contrari de circulació els vehicles que circulaven sentit Barcelona quan el conductor del turisme va iniciar un gir de noranta graus cap a l'esquerra en direcció al carrer de Sant Pere, malgrat l'existència d'un senyal de direcció prohibida a l'entrada del carrer, i va envair amb part del morro del vehicle el sentit contrari de circulació. La maniobra va tallar de manera sobtada la trajectòria de l'scooter, que acabava d'avançar el turisme conduït per Raimundo que circulava immediatament després del Seat Córdoba, el que va provocar que l'scooter topés frontalment de manera violenta amb el lateral esquerra d'aquest, a l'alçada de la roda davantera del turisme, i que a conseqüència de l'impacte els dos ocupants de l'scooter (el conductor Sr. Alonso i la passatgera Sra. Sara) caiguessin a terra i en la caiguda patissin greus lesions.
El Seat Córdoba tenia subscrita l'assegurança obligatòria de responsabilitat civil amb Allianz, SA.
La forma que es va produir l'accident ha quedat acreditada amb la prova practicada al respecte: l'atestat de l'accident aixecat per la policia local de Ripollet; les testificals de dos agents que van intervenir en la seva redacció; la testifical del Sr. Raimundo; i les pericials biomecàniques de reconstrucció de l'accident presentades respectivament per cadascuna de les parts; que valorem en forma conjunta, com permet la jurisprudència, i d'acord amb les regles de la sana crítica i les màximes de l'experiència a les quals es remeten diversos articles de la Llei d'enjudiciament civil (LEC) relatius als mitjans de prova
TERCER.- La responsabilitat per l'accident.
1.- El recurs d'apel·lació d'Allianz sosté l'existència d'una concurrència de culpes entre ambdós conductors (que en la contestació a la demanda i en el recurs estableix en un 60 % a càrrec del conductor de l'scooter i un 40 % a càrrec del conductor del turisme assegurat per ella).
2.- Als fonaments de dret primer, segon i tercer de la Sentència d'instància la magistrada realitza un acurat i exhaustiu estudi de la normativa aplicable, que essencialment consisteix en l'art. 1 del text refós de la Llei de responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor (TRLRCACVM), en la redacció vigent a la data de l'accident, i el resultat de la prova practicada, de manera que en el dos darrers paràgrafs del tercer fonament de dret arriba a les següents conclusions:
[Els punts suspensius de la nostra transcripció del paràgraf corresponen a preceptes de la normativa de circulació viaria que la magistrada considera que va infringir el turisme].
3.- Compartim la fonamentació fàctica i jurídica de la Sentència, excepte la conclusió final a la qual arriba la magistrada, en la qual exculpa de responsabilitat al conductor de l'scooter.
4.- Del redactat de l' art. 1 del TRLRCACVM (en la versió donada per la Llei 21/2007, d'11 de juliol, vigent a la data de l'accident, el 24 d'octubre de 2015) resulta que quan acorre un accident de circulació en què es produeixin danys en les persones, el conductor del vehicle a motor causant de l'accident és responsable, en virtut del risc creat per la seva conducció, tret que provi que els danys van ser deguts únicament a la conducta o negligència del perjudicat o a força major estranya a la conducció (dins de la qual la norma exclou els defectes del vehicle o el trencament o fallo d'alguna de les seves peces o mecanismes) o funcionament del vehicle, tot i que el precepte contempla la concurrència de la negligència del conductor i la del perjudicat, en el qual cas es procedirà a l'equitativa moderació de la responsabilitat i al repartiment en la quantia de la indemnització atesa la respectiva entitat de les culpes concurrents (art 1.1 del TRLRCACVM).
En definitiva, com bé indica la magistrada d'instància, la responsabilitat del conductor és de naturalesa quasi objectiva (el que significa 'sempre', llevat de força major o culpa exclusiva del perjudicat), basada en el risc creat en la conducció del vehicle a motor, amb la precisió que el precepte també preveu la possible existència d'una concurrència de culpes entre el conductor i el perjudicat que moduli la responsabilitat del primer.
5.- En el cas que ens ocupa, no ha quedat acreditat que l'scooter en el que circulaven els dos perjudicats trepitgés en el seu avançament dels vehicles que circulaven per la carretera en sentit Barcelona la línia continua que separava els dos sentits de circulació o que envaís el sentit contrari, ni que circulés a una velocitat superior al límit genèric dels 50 km/h del tram de carretera on es va produir l'accident. Com tampoc no ha quedat acreditat que el conductor del turisme indiqués prèviament la maniobra de gir amb l'intermitent o que en el darrer moment, suposadament a l'adonar-se que el carrer Sant Pere cap on es dirigia era de sentit prohibit, deixés d'efectuar la maniobra de gir. D'altra banda, l'accident es va produir en una carretera (tot i que en un tram d'aquesta que travessava una zona urbana), circumstància que és assimilable a la circulació 'fora de poblat' que esmenta l'art. 85.5 del Reglament general de circulació.
El conductor del turisme va infringir els art. 74.1, 75.1 a) i 109.2 a) del Reglament general de circulació, ja que ha quedat acreditat que no va mirar pel retrovisor abans d'iniciar la maniobra de gir, ja que si ho hagués fet no l'hauria efectuat.
6.- Tanmateix, juntament amb la responsabilitat del conductor del turisme considerem que també concorre la del conductor de l'scooter, tot i que de menor entitat que la d'aquell, per avançar els turismes que circulaven en sentit Barcelona sense respectar la distància de seguretat de 1,5 m que estableix l'art. 85.5 del Reglament general de circulació i també per efectuar l'avançament en una cruïlla, la de la carretera amb el carrer Sant Pere de Cerdanyola, el que també va infringir l'art. 87.1 c) del Reglament.
7.- Atesa l'entitat de la negligència respectiva de cadascun dels dos conductors implicats, molt més greu la del del turisme pel risc que la seva maniobra de gir implicava per als altres usuaris de la via pública, establim la responsabilitat del conductor de l'scooter en un 20 % i la del conductor del turisme assegurat per la demandada en el 80 % restant.
El que significa que en aquest particular estimem parcialment el recurs d'apel·lació d'Allianz.
QUART.- La quantia de la indemnització a la qual tenen dret els perjudicats.
1.- Per la data de l'accident de circulació (el 24 d'octubre de 2015) és d'aplicació el Barem annex al Real Decret Legislatiu 8/2004, de 29 d'octubre, que va aprovar el text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor, en la seva actualització corresponent a l'any de l'accident, ja que el nou Barem annex a la Llei 35/2015, que va modificar el text refós, no va entrar en vigor fins l'1 de gener de 2016 (disposició final quinta de la Llei).
2.- La demanda va reclamar el pagament d'una indemnització de 47.922,94 € per a la Sra. Sara (de la qual s'havien de descomptar 7.097,20 € ja abonats per l'asseguradora demandada) i de 201.580,04 € per al Sr. Alonso (de la qual s'havien de descomptar 11.028,32 € també ja abonats per la demandada).
La Sentència d'instància va estimar parcialment la demanda i va valorar els danys personals i despeses de farmàcia de la Sra. Sara en 26.803,31 €, i els mateixos conceptes en relació al Sr. Alonso en la suma de 74.181,14 € (descompte dels pagaments ja efectuats per Allianz, apart).
El recurs d'apel·lació d'Allianz indica que els danys indemnitzables de la Sra. Sara serien 13.714 € (dels quals la part ja descompta els 7.097,20 € ja abonats i sobre el resultat aplica el 40 % de responsabilitat del seu assegurat), mentre que els danys indemnitzables al Sr. Alonso serien 32.600,41 € (sobre els quals la part ja realitza també el descompte dels 11.028,32 € ja abonats i practica la mateixa reducció per concurrència de culpes que en el cas de la senyora).
La impugnació de la Sentència de la part actora impugna l'import de la indemnització establerta a la Sentència pel factor corrector de la incapacitat permanent total reconeguda al Sr. Alonso per l'INSS en resolució de 12 de maig de 2017 (document 32 de la demanda), que la part impugnant considera insuficient, i a més sol·licita que s'apliqui a l'actor el factor corrector per incapacitat permanent absoluta enlloc de la total que va estimar la Sentència (tot i que reconeixent al perjudicat una indemnització situada en la part baixa de la forquilla del barem) ja que l'INSS en resolució dictada el 19 de març de 2019, amb posterioritat a la data de la Sentència de primera instància, va declarar la incapacitat permanent en el grau d'absoluta (resolució que la part va annexar al seu escrit d'oposició al recurs d'apel·lació / impugnació de la Sentència (que el magistrat ponent va admetre a la provisió que va dictar el 30 de desembre de 2019), i sol·licita que a la sentència a dictar en aquesta alçada s'apliqui el factor corrector per incapacitat permanent absoluta en la quantitat de 140.000 € o, subsidiàriament, per incapacitat permanent total en la quantitat de 95.862,67 €.
3.- A les actuacions de primera instància hi ha tres jocs de dictàmens o pericials mèdiques: els dos de la metgessa forense del Jutjat núm. 2 de Cerdanyola on es va tramitar una causa penal per delicte lleu, que es va arxivar, Dra. Gregoria (document 35 de la demanda, a la pàg. 122 de les actuacions); el dos del perit de la part actora, Dr. Fernando (documents 46 i 47 de la demanda, a les pàg. 144 i 149 de les actuacions); i els dos del perit de la part demandada, Dr. Gonzalo (documents 5 i 6 de la contestació a la demanda, a les pàg. 269 i 271 de les actuacions). El Dr. Fernando i el Dr. Gonzalo van defensar els seus informes en la vista, cosa que la magistrada no va considerar adient en el cas de la metgessa forense (criteri aquest que no compartim, entre altres motius perquè la Sentència d'instància està farcida de referències als seus dos informes de sanitat).
A continuació passarem a examinar el cas de cadascun dels dos actors.
CINQUÈ.- La quantia de la indemnització de la Sra. Sara. (1) Antecedents.
1.- L'informe de sanitat de la metgessa forense estableix els següents dies de sanitat i seqüeles:
256 dies de sanitat , dels quals 88 d'impeditius i 2 d'ingrès hospitalari.
Seqüeles: perjudici estètic lleuger de l'espatlla dreta (1 punt); artrosis posttraumàtica de l'espatlla dreta (2 punts); i material d'osteosíntesi a l'espatlla dreta (2 punts).
2.- L'informe del perit de la part actora, Dr. Fernando, estableix el següent:
346 dies de sanitat, dels quals 176 d'impeditius i 4 d'hospitalaris.
Seqüeles: espatlla dreta dolorosa (2 punts); limitació del 28 % de la mobilitat de l'espatlla dreta (6 punts); i perjudici estètic lleuger de l'espatlla dreta (1 punt).
A més, atesa la limitació de la mobilitat de l'espatlla dreta, el Dr. Fernando considera que la Sra. Sara presenta una incapacitat permanent parcial per a la realització de les seves activitats habituals.
3.- L'informe del perit de la part demandada, Dr. Gonzalo, estableix el següent:
261 dies de sanitat, dels quals 88 d'impeditius i 2 d'hospitalaris.
Seqüeles: agreujament d'artrosis posttraumàtica de l'espatlla dreta (2 punts); material d'osteosíntesi a l'espatlla dreta (1 punt); i perjudici estètic lleu (1 punt).
4.- El dotzè fonament de dret de la Sentència de primera instància va tenir per acreditat el següent:
346 dies de sanitat, dels quals 178 d'impeditius i 2 d'hospitalaris. Sobre la quantitat resultant va aplicar el factor de correcció del 10 % de la taula V del Barem.
Seqüeles (funcionals): espatlla dolorosa (2 punts) i limitació de la mobilitat de l'espatlla (6 punts). Sobre la quantitat resultant va aplicar el factor de correcció del 10 % de la taula IV del Barem.
Seqüela estètica de perjudici lleu: 1 punt.
Despeses de farmàcia: 2.039,95 €.
5.- El recurs d'apel·lació d'Allianz reprodueix la valoració del Dr. Gonzalo, més el 10 % del factor de correcció sobre les seqüeles, i refusa les despeses de farmàcia, per no haver-se acreditat fefaent ni que fossin necessàries per a la curació.
La part actora no impugna la valoració dels danys i perjudicis patits per la Sra. Sara que la Sentència d'instància efectua.
SISÈ.- La quantia de la indemnització de la Sra. Sara. (2) Decisió de la Sala.
1.- Ens decantem per les conclusions medico legals de l'informe de sanitat de la metgessa forense per la coneguda competència, imparcialitat, professionalitat i habitualitat en el tracte de lesionats en accidents de circulació dels membres d'aquest cos auxiliar de l'Administració de justícia; i també perquè, d'acord amb les regles de la sana crítica i les màximes de l'experiència, els informes forenses ens mereixen més credibilitat que les pericials de part, tret que el metge forense de torn cometi un error palès en les conclusions medico legals de l'informe de sanitat, que entenem que no és el cas. A més, en aquest supòsit quan el 4 d'abril de 2017 la metgessa fa redactar l'informe de sanitat la pacient ja disposava de l'alta mèdica (expedida el 3 d'octubre de 2016) i li va poder exhibir tota la documentació mèdica de la que disposava, segons resulta de l'extensa relació de mesures terapèutiques que inclou l'informe.
D'altra banda, conforme a la jurisprudència el factor de correcció del 10 % per perjudicis econòmics no només és aplicable a les lesions permanents o seqüeles funcionals, sinó també a les lesions temporals, sempre que la part perjudicada estigui en edat de treballar, com és el cas dels dos actors, independentment que no acreditin que estiguessin treballant.
Les despeses de farmàcia han quedat acreditades amb les factures del document 48 de la demanda.
2.- En definitiva, la indemnització que correspon a la Sra. Sara és la següent:
Pels dies de sanitat: 10.501,14 € més 1.050,11 € del factor de correcció del 10 % de la taula V. Total: 11.551,25 €.
Per les seqüeles: 2.871,04 € per les seqüeles funcionals (aplicant la fórmula de Balthazar del Barem, amb el resultat de 4 punts) més 287,10 € del factor de correcció del 10 % de la taula IV més 668,23 € per la seqüela estètica. Total: 3.826,37 €.
Despeses de farmàcia: 2.039,95 €.
La suma de les tres partides anteriors és 17.417,57 €, que amb la detracció del 20 % corresponent a la responsabilitat en l'accident del conductor de l'scooter Sr. Alonso es converteixen en 13.934,06 €, dels quals encara hi ha que detreure els 7.097,20 € ja abonats per la demandada, que no són controvertits (la part dispositiva de la Sentència d'instància indica 17.222,16 €, però es tracta d'un error).
En conseqüència, amb estimació parcial del recurs d'apel·lació, establim en
SETÈ.- La quantia de la indemnització del Sr. Alonso. (1) Antecedents.
1.- L'informe de sanitat de la metgessa forense estableix els següents dies de sanitat i seqüeles:
381 dies de sanitat , dels quals 377 d'impeditius i 4 d'ingrès hospitalari.
Seqüeles: perjudici estètic lleuger de l'espatlla dreta (1 punt); artrosis posttraumàtica de l'espatlla dreta (3 punts); material d'osteosíntesi a l'espatlla dreta (1 punt); limitació espatlla dreta de més de 90 graus (3 punts); artrosis costal (2 punts); gonàlgia dreta posttraumàtica (1 punt); i coxàlgia posttraumàtica (1 punt).
2.- L'informe del perit de la part actora, Dr. Fernando, estableix el següent:
381 dies de sanitat, dels quals 377 d'impeditius i 4 d'hospitalaris.
Seqüeles: espatlla dreta dolorosa (3 punts); limitació del 38 % de la mobilitat de l'espatlla dreta (8 punts); maluc dret dolorós (3 punts); limitació del 30 % de la mobilitat del maluc dret (8 punts); gonàlgia dreta dolorosa (1 punt); neuràlgia intercostal costelles dretes (2 punts); trastorn depressiu reactiu (7 punts); i perjudici estètic lleuger (1 punt).
A més, ateses les seqüeles del pacient, considera que presenta una incapacitat permanent absoluta.
3.- L'informe del perit de la part demandada, Dr. Gonzalo, estableix el següent:
281 dies de sanitat, dels quals 377 d'impeditius i 4 d'hospitalaris.
Seqüeles: coxàlgia posttraumàtica (1 punt); gonàlgia dreta (1 punt); fractura costella amb neuràlgies (2 punts); limitació abducció espatlla dreta (3 punts); material d'osteosíntesi a l'espatlla dreta (1 punt); i espatlla dreta dolorosa (3 punts); i perjudici estètic lleuger de l'espatlla dreta (1 punt).
4.- El vintè fonament de dret de la Sentència de primera instància va tenir per acreditat el següent:
381 dies de sanitat, dels quals 377 d'impeditius i 4 d'hospitalaris. Sobre la quantitat resultant va aplicar el factor de correcció del 10 %.
Seqüeles (funcionals): espatlla dolorosa (3 punts); limitació de la mobilitat de l'espatlla (8 punts); maluc dret dolorós (3 punts); gonàlgia dreta dolorosa (1 punt); neuràlgia intercostal costelles dretes (2 punts); i trastorn depressiu-reactiu (5 punts). Sobre la quantitat resultant va aplicar el factor de correcció del 10 %.
Seqüela estètica de perjudici lleu: 1 punt.
Incapacitat permanent total: 22.435,95 €.
Despeses de farmàcia: 917,95 €.
5.- El recurs d'apel·lació d'Allianz reprodueix la valoració del Dr. Gonzalo, més el 10 % del factor de correcció sobre les seqüeles, accepta la valoració de la incapacitat permanent absoluta, i refusa les despeses de farmàcia, per no haver-se acreditat fefaent ni que fossin necessàries per a la curació.
VUITÈ.- La quantia de la indemnització del Sr. Alonso. (2) Decisió de la Sala.
1.- De nou ens decantem per les conclusions medico legals de l'informe de sanitat de la metgessa forense, per les raons que hem indicat al sisè fonament de dret.
Com ja hem indicat, conforme a la jurisprudència el factor de correcció per perjudicis econòmics no només és aplicable a les lesions permanents o seqüeles funcionals, sinó també a les lesions temporals; i les despeses de farmàcia han quedat acreditades amb les factures del document 48 de la demanda.
2.- Mantenim la indemnització de 22.435,95 € per incapacitat permanent total establerta a la Sentència, admesa per Allianz en el recurs d'apel·lació, ja que l'import fixat per la magistrada d'instància és proporcionat dins de la forquilla del Barem per a indemnitzar el dany moral i patrimonial patit pel perjudicat en la seva limitació parcial de la seva ocupació o activitat habitual, considerant la seva edat propera a la de jubilació a la data de l'accident, i especialment l'entitat de les seqüeles que tindrem per acreditades al següent apartat 3.
Desestimem la incapacitat permanent absoluta declarada en resolució de l'INSS de 21 de febrer de 2019, que la part actora va al·legar com fet nou al seu escrit d'oposició al recurs d'apel·lació de la contrària i d'impugnació de la Sentència, resolució que la part va annexar a l'escrit (pàg. 406 de les actuacions de primera instància) i que es va admetre en aquesta alçada, ja que aital incapacitat permanent absoluta és reconeix pel motiu que la resolució de l'INSS descriu com un moderat deteriorament cognitiu per lesió axonal difusa frontal, que es tracta d'una malaltia que no té cap relació amb l'accident de circulació litigiós, en el qual el Sr. Alonso no va patir cap traumatisme al cap, i la seqüela de deteriorament cognitiu no està descrita per la metgessa forense en l'informe de sanitat ni tampoc pel pèrit mèdic de la mateixa part en el seu dictamen.
3.- En definitiva, doncs, la indemnització que correspon al Sr. Alonso és la següent:
Pels dies de sanitat: 22.307,93 € més 2.230,79 € del factor de correcció del 10 % de la taula V. Total: 24.538,72 €.
Per les seqüeles: 10 punts per les seqüeles funcionals (aplicant la fórmula de Balthazar del Barem), que suposen 7.898,70 €, més 789,87 € del factor de correcció del 10 % de la taula IV. Més 668,23 € pel punt de la seqüela estètica. Total: 9.356,80 €.
Per la incapacitat permanent total: 22.435,95 €.
Despeses de farmàcia: 917,95 €.
La suma de les quatre partides anteriors és 57.249,42 €, que amb la detracció del 20 % corresponent a la responsabilitat en l'accident del mateix Sr. Alonso es converteixen en 45.799,54 €, dels quals encara hi ha que detreure els 11.028,32 € ja abonats per la demandada, que no són controvertits (la part dispositiva de la Sentència d'instància indica 21,153,28 €, però es tracta d'un error).
En conseqüència, amb estimació parcial del recurs d'apel·lació d'Allianz i desestimació de la impugnació de la part actora, establim en
NOVÈ.- Els interessos moratoris de l' art. 20 de la LCA.
El recurs d'apel·lació d'Allianz sosté que no procedeix la condemna de l'asseguradora al pagament dels interessos moratoris de l' art. 20 de la LCA per haver presentat la preceptiva oferta motivada i haver consignat judicialment la suma ofertada, i també per la concurrència de culpes en l'accident.
És d'aplicació l' art. 7 del TRLRCACVM, en la versió de la Llei 21/2007, d'11 de juny, que va modificar el text refós, vigent a la data del sinistre.
Desestimem el motiu per les mateixes raons esgrimides al vint-i-unè fonament de dret de la Sentència de primera instància, que donem per reproduïdes, a les quals afegim que l'oferta que l'asseguradora va efectuar als perjudicats (documents 36 a 42 de la demanda) no complia els requisits de l'esmentat article, i que la jurisprudència ve efectuant una aplicació restrictiva de la causa justificativa de l'apartat 8è de l' art. 20 de la LCA, a tenor de la qual l'existència d'un plet per a determinar responsabilitats i establir el quantum indemnitzatori no justifica la mora de l'asseguradora, en particular en supòsits com el que ens ocupa en què les sumes ofertades i abonades per Allianz van ser molt inferiors a les estimades en aquesta Sentència.
DESÈ.- Les costes de primera instància.
És el darrer motiu del recurs d'apel·lació d'Allianz.
La Sentència de primera instància imposa el pagament de les costes a la demandada perquè considera que hi ha hagut una estimació substancial de la demanda.
Estimem el recurs en aquest particular i deixem sense efecte el pronunciament perquè l'estimació parcial del recurs d'apel·lació suposa una estimació només parcial de la demanda, el que implica que deixa de ser d'aplicació el criteri del venciment objectiu de l' art. 394 de la LEC.
ONZÈ.- Conclusió.
Estimem parcialment el recurs d'apel·lació d'Allianz en el sentit que establim en 6.836,86 euros l'import de la condemna a indemnitzar la Sra. Sara, i en 34.771,22 euros el de la condemna a indemnitzar el Sr. Alonso; i així mateix deixem sense efecte la condemna de l'asseguradora a pagar les costes de primera instància.
Desestimem íntegrament la impugnació de la Sentència de la part actora.
DOTZÈ.- Les costes d'aquesta alçada.
Atesa l'estimació parcial del recurs d'apel·lació d'Allianz, a tenor de l' art. 398 de la LEC no imposem les costes del recurs a cap de les parts.
Atesa la desestimació de la impugnació de la Sentència efectuada per la part actora, a tenor del mateix art. 398 de la LEC, l'imposem el pagament de les costes de la impugnació.
Fallo
1.- Estimant parcialment el recurs d'apel·lació interposat per ALLIANZ, COMPAÑÍA DE SEGUROS Y REASEGUROS, SA, contra la Sentència 203/2016, de 20 de desembre, dictada per la magistrada del Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Cerdanyola del Vallès en el procediment ordinari 148/2016-A, i desestimant la impugnació de la Sentència formulada pel Sr. Alonso i la Sra. Sara, revoquem la resolució recorreguda i en el seu lloc acordem:
Estimant parcialment la demanda presentada per la representació processal del Sr. Alonso i la Sra. Sara contra ALLIANZ COMPAÑIA DE SEGUROS Y REASEGUROS, SA, condemnem aquesta a pagar 34.771,22 euros al Sr. Alonso i 6.836,86 euros a la Sra. Sara, més els interessos moratoris de l'art. 20 de la Llei del contracte d'assegurança des de la data de l'accident de circulació fins a la del pagament de la indemnització, i, atesa l'estimació parcial de la demanda, no imposem el pagament de les costes a cap de les parts.
2.- No imposem a cap de les parts el pagament de les costes del recurs d'apel·lació d'ALLIANZ i imposem al Sr. Alonso i a la Sra. Sara el pagament de les costes de la seva impugnació de la Sentència.
3.- Torneu a la part apel·lant el dipòsit constituït per a recórrer.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs extraordinari per infracció processal o recurs de cassació per interès cassacional en el termini de vint dies des de la seva notificació. Un cop notificada, torneu les actuacions al Jutjat d'instància, amb el seu testimoni, per al seu compliment.
Així ho pronunciem, manen i firmem.