Sentencia CIVIL Nº 543/2017, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 20/2016 de 02 de Noviembre de 2017

Encabezamiento

SENTÈNCIA Nº 543/2017

Secció Catorze

Rotllo núm. 20/2016

Il lustres senyors magistrats:

AGUSTIN VIGO MORANCHO

RAMÓN VIDAL CAROU

Esteve Hosta Soldevila

Barcelona, 2 de novembre de 2017

VIST per la Secció Catorze d'aquesta Audiència Provincial el rotllo nº 20/2016 dimanant de les actuacions de procediment de judici verbal de suspensió d'obra nova seguides amb el nº 638/2015-A pel Jutjat de Primera Instància nº 21 de Barcelona a instancia de la COMUNITAT DE PROPIETARIS DEL CARRER DIRECCION000 NUM000 DE BARCELONA contra APLICACIONES CONTABLES, FINANCIERAS Y JURÍDICAS, SL, en virtut del recurs d'apel lació interposat per la part demandada contra la Sentència dictada el 5 de novembre de 2015 per la magistrada de l'expressat Jutjat.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la Sentència apel lada és del tenor literal següent:

Que DEBO ESTIMAR Y ESTIMO la demanda interpuesta por COMUNIDAD DE PROPIETARIOS DE LA CALLE DIRECCION000 NUM000 DE BARCELONA frente a APLICACIONES CONTABLES, FINANCIERAS Y JURÍDICAS, S.L. y acuerdo la suspensión de la obra nueva que está realizando invadiendo y utilizando espacios comunitarios sin la preceptiva autorización de la comunidad.

Todo ello con expresa imposición de costas a la parte demandada.

SEGON.- La part demandada hi va interposar recurs d'apel lació, que fou admès a tràmit. La part actora es va oposar al recurs i les actuacions originals es van elevar a l'Audiència Provincial de Barcelona, que les va repartir a aquesta Secció Catorze, en la qual, seguits els corresponents tràmits processals, va tenir lloc la deliberació el dia 26 d'octubre de 2017.

TERCER.- En la tramitació del present procediment s'han observat i complit les prescripcions legals.

VIST, sent ponent el magistrat Sr. Esteve Hosta Soldevila.

Fundamentos

S'accepten en part els de la resolució recorreguda, excepte els que resultin contradits o desvirtuats pels que es desenvolupen a continuació. En particular, ja s'avança que no s'accepta el fonament de dret segon en què la magistrada d'instància desestima l'excepció de manca de legitimació passiva de la demandada, que estimarem.

PRIMER.- Antecedents i objecte del recurs.

La Sentència d'instància va estimar la demanda de la comunitat de propietaris actora contra la companyia mercantil demandada, propietària del local baixos 1a de la finca de la comunitat, tot acordant -diu la part dispositiva de la resolució- la suspensió de l'obra nova que la demandada estava realitzant envaint i utilitzant espais comunitaris sense la preceptiva autorització de la comunitat; amb imposició de costes.

El recurs d'apel lació de la part demandada es basa en el següents motius: 1r.- Admissió de prova en la instància amb infracció de normes i garanties processals; 2n.- incongruència omissiva comesa a la Sentència per no pronunciar-se sobre totes les pretensions exercitades; 3r.- Errònia valoració de la prova pel que fa a tres sots motius: manca de legitimació passiva de la demandada, l'obra ja estava finalitzada al temps de presentació de la demanda, i inexistència de perjudici per a la comunitat de propietaris; i 4t.- Improcedència de la imposició de les costes, degut a l'estimació parcial de la demanda i l'existència de seriosos dubtes de fet.

La part actora s'oposa a tots els motius del recurs i sol licita la seva desestimació.

SEGON.- Primer motiu del recurs: l'admissió de prova en la instància amb infracció de normes i garanties processals.

La part recurrent es queixa de l'admissió per la magistrada en la vista que va tenir lloc el 4 de setembre de 2014 del mitjà de prova de l'actora consistent en una acta notarial de 10 de juny de 2015, que segons la recurrent és un anterior a la demanda. La part al lega infracció de l' art. 269.1 de la LEC .

El motiu es desestima, pel que raonem a continuació.

1.- La demanda es va presentar per via telemàtica a Deganat el 15 de juny de 2015 (full 1 de les actuacions), mentre que el notari va lliurar a la comunitat de propietaris còpia de l'acta notarial de presència i exhibició el 16 de juny de 2015 (full 49 de les actuacions). Això és, tot i que el notari va datar l'escriptura el 10 de juny (fulls 41 i 42 de les actuacions), el cert és que la part actora no va tenir a la seva disposició la còpia fins el 16 de juny, amb posterioritat a la presentació de la demanda, que fou el dia 15.

2.- Amb més motiu, la Sala no seria partidària d'una aplicació encotillada de l' art. 269.1 de la LEC com la que defensa la part apel lant si com succeeix aquí la part actora presenta el document amb posterioritat a la demanda però abans que amb la citació a la vista es doni trasllat d'aquesta i dels seus documents a la part demandada, inclosos els aportats amb posterioritat, degut al fet que aquesta no patiria cap indefensió.

TERCER.- Segons motiu del recurs: Incongruència omissiva de la Sentència d'instància per no haver-se pronunciat sobre la totalitat de les pretensions exercitades.

La recurrent fa esment al segon incís de la pètita de la demanda en què la comunitat de propietaris va sol licitar que es condemnés la demandada a cessar en qualsevol modificació i instal lació sobre els elements comuns de la finca i que també se la condemnés a retirar qualsevol instal lació que hi hagués realitzat i a reposar-los al seu estat anterior. Ve a dir que la part actora no va renunciar a aquesta pretensió de la pètita fins a la segona sessió de la vista que va tenir lloc el 27 d'octubre de 2015, i afegeix que la Sentència d'instància, al no haver resolt sobre la pretensió, està viciada d'incongruència omissiva.

La part apel lada oposa que no hi ha aital incongruència ja que l'objecte del plet va quedar fixar al decret de 7 de juliol de 2015 d'admissió de la demanda, en què aquesta només es va admetre per la suspensió de l'obra litigiosa.

El motiu es desestima, pel que raonem a continuació.

1.- El vici processal de la incongruència omissiva es comet quan a la sentència es deixa sense resoldre alguna de les pretensions de la part actora o alguna de les excepcions oposades per la demandada. El requisit de la congruència de les sentències està recollit a l' art. 218.1 de la LEC en aquests termes:

Las sentenciass deben ser claras, precisas y congruentes con las demandas y con las demás pretensiones de las partes, deducidas oportunamente en el pleito. Harán las declaraciones que aquéllas exijan, condenando o absolviendo al demandado y decidiendo sobre los puntos litigiosos que hayan sido objeto del debate

Des de la STC 20/1982 , el Tribunal Constitucional ha vingut elaborant un cos de doctrina sobre el vici d'incongruència en les resolucions judicials i, pel que fa a la incongruència omissiva, en múltiples ocasions a reiterat que no tots els supòsits són susceptibles d'una solució unívoca, sinó que cal ponderar les circumstàncies concurrents en cada cas per tal de determinar si el silenci de la resolució judicial constitueix una autèntica lesió de l' art. 24.1 de la CE o, pel contrari, pot interpretar-se raonablement com una desestimació tàcita que satisfà les exigències del dret a la tutela judicial efectiva ( SSTC 175/1990 , 198/1990 , 88/1992 , 163/1992 , 226/1992 , 101/1993 , 169/1994 , 91/1995 , 143/1995 , etc.). En aquesta línia, el Tribunal Constitucional ha recalcat la importància de distingir entre les al legacions adduïdes per les parts per a fonamentar les seves pretensions i les pretensions considerades en si mateixes ( SSTC 95/1990 , 128/1992 , 169/1994 , 91/1995 , 143/1995 , 131/1996 , etc.). Respecte de les primeres, perquè quedes satisfeta la tutela judicial efectiva no caldria una contestació explícita i detallada a totes i cadascuna d'elles, ja que en atenció a les circumstàncies concurrents pot ser suficient amb una resposta global o genèrica, tot i que s'ometi resoldre expressament sobre al legacions concretes no substancials. Tanmateix, l'exigència de congruència és més rigorosa respecte de les pretensions, en les quals per a poder apreciar una resposta tàcita i no una mera omissió cal que del conjunt dels raonaments continguts en la resolució judicial es pugui deduir no només que l'òrgan judicial ha valorat la pretensió deduïda, sinó, a més, els motius que fonamenten la seva resposta tàcita.

2.- En el cas litigiós, com bé afirma la part apel lada l'objecte del plet va quedar delimitat en el decret de 7 de juliol de 2015, d'admissió de la demanda, en la part dispositiva del qual es va tenir només per sol licitada (per la part actora) la suspensió cautelar de l'obra litigiosa, amb la cosa implícitament des d'aquesta resolució van quedar fora del plet les pretensions condemnatòries del segon incís de la pètita de la demanda, respecte de les quals la Sentència d'instància no pot cometre incongruència omissiva.

QUART.- El judici verbal de suspensió d'obra nova.

La Sentència nº 186/2009 de la Secció 13 d'aquesta Audiència Provincial recull la doctrina legal al respecte:

Conviene recordar que este juicio verbal especial ( art.250.1.5º en relación con los arts. 437 y ss LEC ) tiene por objeto la pretensión de 'que el tribunal resuelva, con carácter sumario, la suspensión de una obra nueva ', y cuya prosperabilidad requiere: 1) que se trate de una obra 'nueva'; 2) que la obra no esté terminada, sino en proceso de ejecución (dado que, en otro caso, procedería el interdicto de retener o recobrar la posesión); 3) que dicha obra perjudique, racional pero manifiestamente, la posesión del actor (a quien corresponde justificar la lesión real o, al menos, probable, deducida de las obras que se pretenden suspender, es decir que se constaten perturbaciones - perjuicio, molestia, inconveniente - en la situación fáctica de disfrute del actor, más allá de posibles arbitrariedades en la actuación del demandado) ; 4) que exista una relación de causalidad entre la obra y el perjuicio.

Está pasivamente legitimado el dueño de la obra, es decir, la persona que decide la ejecución de la obra, con independencia de ser o no el dueño del terreno

La sentencia que se dicte carece de efectos de cosa juzgada material, como proceso sumario, ex art. 447.2 LEC ( STS 23.11.1987 , 19.7.1996 , ....), que persigue una finalidad meramente precautoria y busca tan solo la suspensión de la obra no concluida, al margen de toda definición de posibles derechos, incompatibles con su naturaleza ( STS 14.6.1985 , 27.5.1995 ), o lo que es lo mismo, pretende el mantenimiento de un estado de hecho (sin discutirse el derecho de propiedad o posesión definitiva) que va a ser modificado con una obra de la que se teme una eventual lesión jurídica inminente y probable. Así, la demolición, en su caso, de lo edificado o construido (o o continuar la obra por su dueño), queda reservada a un proceso declarativo posterior, con mayores garantías, mayor amplitud de alegaciones y prueba, no restringidas necesariamente al hecho de la posesión.

CINQUÈ.- Doctrina legal sobre la legitimacióad causam.

Conforme a l' art. 10 de la LEC , seran considerats parts legítimes els que compareguin i actuïn en judici com titulars de la relació jurídica o objecte litigiós.

El precepte al ludeix a l'anomenada legitimacióad causam, tant de l'actor com del demandat.

Cal diferenciar entre l'anomenada tradicionalment legitimacióad procesum, que en la vigent LEC s'anomena capacitat per a ser part i capacitat processal, consistent en la capacitat per a ser part processal, això és, la capacitat que cal tenir per a ser subjecte d'una relació processal i poder realitzar actes processals vàlids i amb eficàcia jurídica (que la tenen totes les persones físiques i jurídiques, però també la resta d'entitats, ens, organismes i grups relacionats a l' art. 6 de la Llei), de la legitimació ad causam , que en la vigent LEC s'anomena simplement legitimació, que està relacionada amb la pretensió formulada en el procés, ja que la legitimació ve donada per la relació existent entre una persona determinada i una situació jurídica en litigi en virtut de la qual és precisament aquesta persona i no una altra la que ha de figurar en ell, sigui en concepte d'actora o de demandada. Les dues legitimacions es diferencien en què l'apreciació de la manca de la primera impossibilita al tribunal d'entrar en l'anàlisi de la qüestió de fons debatuda, havent d'arxivar el procés; mentre que la segona exigeix analitzar la qüestió de fons i si s'acaba estimant produeix el dictat d'una sentència desestimatòria de la pretensió de la part demandant, per manca d'acció, amb els conseqüents efectes de cosa jutjada material.

En definitiva, la relació jurídica sobre la que la part actora planteja el procés, amb independència del seu resultat, és la que determina quines són les parts legitimadesad causam, activament i passiva, per a intervenir-hi.

SISÈ.- Tercer motiu del recurs: Errònia valoració de la prova: 3.1.- Manca de legitimació passiva de la demandada.

La part recurrent sosté que la demandada Aplicaciones Contables, Financieras y Jurídicas, SL, està mancada de legitimació passiva, tot i ser la propietària del local baixos 1a de la finca de la comunitat de propietaris, ja que la propietària de l'obra litigiosa no és ella, sinó l'arrendatària del local, Granados Inves, SL, que és qui en va decidir l'execució i la va costejar.

El fonament de dret segon de la Sentència d'instància desestima l'excepció.

L'oposició de la part actora al recurs d'apel lació, tot i que implícitament accepta l'arrendament del local baixos 1a (en l'apartat de l'al legació quarta on diu, '...la Comunidad de Propietarios desconocía que el local había sido arrendado, y desconocía por ello la identidad del supuesto arrendatario'), manté que la demandada continua estant legitimada com destinatària de l'acció amb fonament a l'art. 553-37.2 del CCC, conforme al qual en els casos d'arrendament els propietaris continuen sent responsables davant la comunitat de les obligacions derivades del règim de propietat horitzontal.

Es tracta de la legitimació ad causamque hem examinat al fonament de dret anterior, en la seva vessant passiva relativa a la part demandada.

El motiu s'estima, pel que exposem a continuació.

1.- L' art. 441.2 de la LEC estableix que al rebre la demanda sumària de suspensió d'una obra nova, el tribunal, fins i tot abans de la citació per a la vista, dirigirà immediatament ordre de suspensió al propietari o encarregat de l'obra.

2.- Amb base a aquest precepte la jurisprudència de les audiències provincials ha reiterat que qui està legitimatad causamper a suportar l'acció de suspensió de l'obra és el seu propietari, que ha decidit executar-la, la programa, ordena que es realitzi i la sufraga. Això és, aquell per compte i en el benefici del qual es realitza l'obra, encara que materialment la porti a terme un tercer per ordre seva o que no sigui el propietari de la finca on l'obra s'efectua. Per exemple, les Sentències nº 177/2017 de la Secció 6 de l'AP d'Alacant ; nº 221/2006 de la Secció 5 de l'AP de Las Palmas ; nº 545/2012 i nº 81/2011 de la Secció 5 de l'AP de Les Balears ; nº 382/2009 de la Secció 3 de l'AP de Les Balears ; i nº 217/2005 de la Secció 3 de l'AP de Cadis, entre moltes altres.

3.- En el cas litigiós, la demandada/apel lant, tot i no haver aportat el contracte d'arrendament litigiós, la qual cosa no ha obstat que la part actora/apel lada hagi reconegut implícitament l'existència de la relació arrendatícia, ha acreditat a bastament amb la documentació municipal (assabentat d'obres menors i assabentat d'obertura d'activitats), contractual (el contracte d'obra amb la contractista) i tècnica (el certificat final d'obra) que ha presentat en la sessió de la vista que va tenir lloc el 4 de setembre de 2015 (fulls 145 a 153 de les actuacions), que qui va encarregar, contractar, tramitar i pagar l'obra de reforma del local per a instal lar un negoci de restauració fou l'arrendatària Granados Inves, SL.

4.- L' art. 441.2 de la LEC preval com norma processal sobre l' art. 553 - 37.2 del CCC, conforme a l ' art. 149.1.8 de la CE .

En conseqüència, doncs, amb estimació de l'excepció de manca de legitimació passiva invocada per la part demandada, estimem el recurs i, amb ell, desestimem la demanda.

L'estimació de la manca de legitimació passiva fa innecessari entrar a examinar els altres dos sot motius del tercer motiu del recurs.

SETÈ.- Les costes de primera instància.

Malgrat la desestimació de la demanda de suspensió de l'obra nova, no les imposem a la part actora per dos motius:

1.- Perquè -com sosté l'al legació quarta del recurs d'apel lació- la resolució de la litis presenta seriosos dubtes de fet i de dret.

2.- Amb més motiu, perquè amb el resultat de la prova practicada ha quedat acreditat que la demandada Aplicaciones Contables, Financieras y Jurídicas, SL, va ocultar a la comunitat de propietaris actora que havia arrendat el local a un tercer, que és qui anava a realitzar l'obra, la qual cosa ha estat determinant per a la desestimació de la demanda.

VUITÈ.- Les costes d'aquesta alçada.

D'acord amb l' art. 398.2 de la LEC , atesa l'estimació del recurs, no imposem a cap de les parts el pagament de les costes de segona instància.

Fallo

1.- Estimant el recurs d'apel lació interposat per APLICACIONES CONTABLES, FINANCIERAS Y JURÍDICAS, SL, contra la Sentència dictada el 5 de novembre de 2015 pel Jutjat de Primera Instància nº 21 de Barcelona , revoquem i deixem sense efecte la resolució recorreguda i en el seu lloc desestimem la demanda de la COMUNITAT DE PROPIETARIS DEL CARRER DIRECCION000 NUM000 DE BARCELONA per manca de legitimació passiva de la demandada; sense imposar però el pagament de les costes de primera instància a cap de les parts.

2.- No imposem a cap de les parts el pagament de les costes de segona instància.

Torneu a la part apel lant del dipòsit constituït per a recórrer.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació sempre que la resolució del recurs presenti interès cassacional, per escrit presentat davant d'aquest tribunal dintre del termini dels vint dies següents a la seva notificació. Un cop notificada la resolució, les actuacions seran retornades al jutjat d'instància, amb un testimoni seu, per a compliment.

Així ho pronunciem i signem.