Sentencia CIVIL Nº 553/2017, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 729/2015 de 19 de Octubre de 2017

Encabezamiento

Secció núm. 11 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil

Passeig Lluís Companys, 14-16, pl. 2a - Barcelona

08018 Barcelona

Tel. 934866150

Fax: 934867109

A/e: aps11.barcelona@xij.gencat.cat

NIG 0802242120148083119

Recurs d'apel lació 729/2015 11

Matèria: Judici Ordinari

Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de Berga

Procediment d'origen: Procediment ordinari 210/2014

Part recurrent / Sol licitant: Florencia

Procurador/a: Yolanda Rodriguez Silva

Advocat/ada: JOAN BAPTISTA PARERA SURIÑACH

Part contra la qual s'interposa el recurs: Ofelia

Procurador/a:

Advocat/ada: Josep Sensada Tor

SENTÈNCIA NÚM. 553/2017

Il lms. Srs.

Josep Mª Bachs i Estany

Antonio Gómez Canal

Nuria Barcones Agustín

Barcelona,19 d'octubre de 2017

La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 729/2015 les actuacions de recurs d'apel lació interposat per la procuradora Sra. Gorgas i Pujol, en representació de la Sra. Florencia , part demandada, i ha pronunciat la següent Sentència.

Antecedentes

Primer.La part dispositiva de la Interlocutòria Definitiva apel lada és la següent: 'FALLO.-Que estimando sustancialmente la demanda formulada por Dª Ofelia , representada por la procuradora Sra. Sensada Tor frente a Dª Florencia , declarada en rebeldía, acuerdo: 1º.- Condenar a la demandada al pago de la indemnización de 13.652,92 euros, junto con el interés legal previsto en el Fundamento de Derecho Quinto. 2º.- Condenar a la parte demandada al abono de las costas del procedimiento'.

Segon. Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent a través de la procuradora Sra. Rodríguez i Silva.

No ha comparegut en aquesta alçada la part oponent.

Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 11 d'octubre de 2017, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.

HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il lm. Sr. Magistrat Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.

Fundamentos

Primer.Apel la la part demandada la Sentència d'instància (f. 180 i ss.) pels següents motius:

1er) Infracció dels arts. 496.3 i 217 LEC pel que fa als efectes de la rebel lia processal, que no comporten conformitat amb els fets ni amb les accions objecte del litigi. No s'han acreditat els fets constitutius de l'acció.

2on) incorrecta valoració de la prova: del declarat per l'actora resulta que aquesta va caminar marxa enrere per no perdre de vista uns gossos que la bordaven; que dits gossos no eren agressius ja que quan va ser a terra van girar cua i se'n van anar; i que en aquesta tessitura va caure i es va trencar el canell dret; que els gossos no la van mossegar; també que ningú va veure els fets i que la primera en arribar fou una veïna (que no és qui va actuar de testimoni al judici). Qui va testificar és parella de l'actora (incurs en causa de tatxa, art. 377.1 LEC ), no va veure els fets ni els gossos, de manera que difícilment els podia reconèixer dies més tard. Tot això s'ha d evalorar de nou pel Tribunal. No és de rebut que es condemni aquesta part a manca d'una versió diferent dels fets, com es permet dir la pròpia sentència.

Justifica la seva inassistència a l'audiència prèvia invocant el seu estat mental (minusvalia del 71%, 76% si es compten factors socials)

S'oposa la part actora (f. 189 i ss.) pels següents motius:

1er) Els arguments del recurs no desvirtuen els fets en que es basa la sentència: en primer lloc fou citada a termini i no va comparèixer; fou declarada en rebel lia i ara intenta emparar-se en unes malalties que en cap cas acrediten o justifiquen que fora declarada en rebel lia; els fets són de l'any 2012, dos després de la declaració de minusvàlua i set després de la depressió major diagnosticada.

2on) En segon lloc, contràriament al que sosté el recurrent, no hi ha cap error de prova. La responsabilitat és objectiva, en base a l' art. 1905 Cc , responsabilitat pel dany causat per un animal, encara que s'escapi; de l'atestat resulta que el 26-7- 2012 que la demandada era la propietària dels gossos; la demandada no va negar els fets al judici de faltes; només va dir que no tenia assegurança; no es qüestionen les lesions determinades pel metge forense.

Postula la confirmació amb costes.

Segon.L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) A la seva demanda, l'actora (20-3-2014) reclama a la demandada 13.709,52 euros per les lesions que es va causar en caure a terra en entrebancar-se i perdre l'equilibri caminant marxa enrere (f. 12) espantada pels lladrucs d'uns gossos de la demandada, al c/ del Bosc, de la Rodonella de Cercs, davant del núm. 14 (on viu la demandada).

La tesi de l'actora és que van sortir de dintre, de sobte dos gossos (un de blanc i un de ros) que corrien en direcció a l'actora, el que va provocar que caigués a terra i es fracturés el radi dret. Les lesions van ser tals que va haver de ser intervinguda a l'Hospital Comarcal de sant Bernabé i més endavant a l'Hospital Germans Trías i Pujol de Badalona.

Al judici de faltes (f. 7 i ss.) que va seguir la denúncia presentada es van objectivar lesions (comunicat d'urgències al f. 16) consistents (informe forense al f. 22-23) en un dia hospitalari i 70 més impeditius -en realitat és un total de 70 dies, un d'ells d'hospitalització- (el que representa 69,61 € + 3.962 €?, i seqüeles consistents en limitació de flexió valorada en 3 punts, limitació d'extensió valorada en 3 punts, inclinació radial valorada en 1 punt, inclinació cubital valorada en 1 punt, dany estètic lleu en grau baix-mig, que es valora en 2 punts i material d'osteosíntesi que es valora en 4 punts (7.620 € + 1.177,38 €) i perjudici econòmics (879,91 €).

A les actuacions de faltes consta que els gossos no estaven assegurats el dia dels fets (s'aporta una assegurança posterior, de data 30-8-2012 al f. 63-64)

A la declaració en seu judicial prèvia al judici (f. 27) l'ara actora va dir que els gossos no la van mossegar ni tocar, ella va pensar que l'enganxarien i es va moure cap enrere per a que no la mosseguessin i es va entrebancar i va caure. Que tampoc la van mossegar estant a terra. No va veure l'amo dels gossos.

La sentència del procediment de faltes (f. 120 i ss.) de data 31-7-2012 del mateix Jutjat fou absolutòria perquè el Ministeri Fiscal va demanar l'absolució.

S'exercita l'acció de l' art. 1905 CC .

b) En no comparèixer a contestar la demanda, la demandada fou declarada rebel per diligència de 4-11-2014 (f. 138) que va fixar l'audiència prèvia per al 17-2-2015

c) L'audiència prèvia es va celebrar en la data prevista (f. 143 i DVD itinerat). La part actora es va ratificar en la seva demanda i va demanar l'interrogatori de la demandada, la testifical del Sr. Federico i la documental per reproduïda.

d) Al judici celebrat el dia 28-4-2015 (DVD itinerant) es va practicar la prova d'interrogatori en absència de la demandada i la testifical del Sr. Federico , que va declarar que quan va anar a recollir l'actora els gossos sortien del núm. 14.

Tercer.La Sentència d'instància, de data 30 d'abril de 2015 (f. 150 i ss.) estima íntegrament la demanda.

Entén que l'acció de l' art. 1905 Cc determina responsabilitat objectiva per a l'amo de l'animal que causi dany.

Entén que la causació del dany per l'animal és suficient per a determinar dita responsabilitat.

Considera que la versió de l'actora coincideix amb la donada en l'atestat i al judici de faltes i que la demandada no ha contradit amb un altre relat de fets.

Entén legitimada la demandada en tant que propietària dels gossos que 'van atacar l'actora'

Considera que els dies de lesions són 70, un d'ells impeditiu, i en base a l'informe forense valora la sanitat en 3.905,40 €; les seqüeles funcionals en 12 punts (7.620,72 €), les estètiques en 2 punts (1.177,38 €9 i el factor de correcció en 879,81 €

Conseqüentment, estima substancialment la demanda condemna la demandada a abonar a l'actora la suma de 13.652,92 € més l'interès legal de l' art. 1108 CC i costes.

Quart.El primer motiu del recurs de la part demandada, rebel a instància, invoca infracció de l' art. 496.3 i 217 LEC .

No es pot acollir.

Certament la situació de rebel lia processal, en si mateixa, no comporta conformitat amb els fets constitutius de l'acció ni amb la pretensió instades per la part demandant, ni inverteix la càrrega de la prova. Però una cosa ben diferent és que el rebel mai pugui ser condemnat. Certament també, si de la prova practicada vàlidament a la instància, tant documental, com pericial com derivada de les declaracions de les parts o dels testimonis resulten acreditats els fets constitutius de la demanda, el que procedeix és la condemna.

Cinquè.El segon motiu de recurs combat la sentència per errònia valoració de la prova.

No es pot acollir.

El recurs del rebel només pot contenir argumentacions demostratives de fets extintius de l'acció segons una inveterada doctrina jurisprudencial anterior a la LEC 1/2000, possibilitat que no es contempla en la posterior en aplicació de la vigència d'aquesta.

El recurs conté al legacions extemporànies sobre els fets provats declarats a la sentència de primera instància que esdevenen ja inatacables.

A major abundor, la prova practicada és clara i ben interpretada a judici d'aquest Tribunal. Si l'actora cau és perquè és presa del pànic quan els gossos se li atansen, i això no succeeix en terreny privat de la demandada, sinó circulant per via pública, a la que accedeixen els animals sense anar lligats ni controlats per la seva propietària.

Gossos i corresponent propietària han estat suficientment identificats i no alberguem dubte raonable entorn d'aquesta identitat respecte dels causants de l'accident.

Per tant, cal desestimar íntegrament el recurs i confirmar plenament la sentència d'instància.

Sisè.Les costes de l'alçada s'han d'imposar a la part recurrent ( art. 398 LEC ).

Fallo

Desestimem íntegrament el recurs d'apel lació interposat per la representació de la part demandada contra la sentència dictada el 30 d'abril de 2015 pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de Berga a les actuacions de procediment ordinari núm. 210/2014 (Rotlle núm. 729/2015) que confirmem íntegrament, amb imposició de costes de l'alçada a la part recurrent.

La desestimació total del recurs determina per al recurrent la pèrdua del dipòsit constituït per recórrer.

Així, per aquesta Sentència, ho pronuncia, mana i signa aquest Tribunal.