Sentencia CIVIL Nº 554/2017, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 1081/2015 de 19 de Octubre de 2017

Encabezamiento

Secció núm. 11 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil

Passeig Lluís Companys, 14-16, pl. 2a - Barcelona

08018 Barcelona

Tel. 934866150

Fax: 934867109

A/e: aps11.barcelona@xij.gencat.cat

NIG 0801942120148234274

Recurs d'apel lació 1081/2015 D

Matèria: Judici Ordinari

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 13 de Barcelona

Procediment d'origen: Procediment ordinari 1126/2014

Part recurrent / Sol licitant: Alfredo

Procurador/a: Fernando Bertran Santamaria

Advocat/ada: José Luis Valadez Lázaro

Part contra la qual s'interposa el recurs: CATALUNYA BANC, S.A.

Procurador/a: Ignacio De Anzizu Pigem

Advocat/ada: Ignacio Fernández De Senespleda

SENTÈNCIA NÚM. 554/2017

Il lms. Srs.

Josep Maria Bachs Estany

Antonio Gómez Canal

Nuria Barcones Agustín

Barcelona, 19 d'octubre de 2017

La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 1081/2015 les actuacions de recurs d'apel lació interposat pel procurador Sr. Bertrán i Santamaria, en representació del Sr. Alfredo , part actora, i ha pronunciat la següent Sentència.

Antecedentes

Primer.La part dispositiva de la Interlocutòria Definitiva apel lada és la següent: 'FALLO.- Que estimando la caducidad alegada por la defensa de la parte demandada, Catalunya Banc SA y declarando igualmente extinguida la acción de nulidad ejercitada en la demanda, debo desestimar y desestimo totalmente la demanda interpuesta por el procurador de los Tribunales, D. Fernando Bertrán Santamaría, en nombre y representación de D. Alfredo , sobre nulidad de contrato y reclamación de cantidad, contra Catalunya Banc SA, absolviendo a Catalunya Banc SA de las pretensiones contra él deducidas. No se hace expresa condena en costas a ninguna de las partes'.

Segon. Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent a través del procurador Sr. Bertrán i Santamaría.

Ha comparegut en aquesta alçada la part oponent a través del procurador Sr. De Anzizu i Pigem.

Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 11 d'octubre de 2017, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.

HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il lm. Sr. Magistrat Josep Maria Bachs Estany, President de la Secció.

Fundamentos

Primer.Apel la la part demandant la Sentència d'instància (f. 214 i ss.) pels següents motius:

1er) Disconforme amb la caducitat apreciada respecte de l'acció de nul litat instada, construïda sobre la premissa de que el dies a quo del termini corre des de la celebració del contracte de compra dels títols. No hi ha caducitat perquè estem davant d'un contracte de tracte successiu i no pas de tracte únic, invocant sents. TS des de 27-3-1989 i 3-3-2006, AP Barcelona -13a- de 25-7-2014 , - 4a- de 25-4-2015 , consolidant-se de forma definitiva des de la sent. TS de 12-1-2015 : la consumació es va produir quan la part actora va tenir ple coneixement de què li havien venut, entre juny i setembre de 2013, quan es van succeir els fets interventors del FROB.

2on) En disconformitat també amb l'apreciació per part del Jutjat a quo de causes d'extinció de l'acció basades en convalidació o confirmació per venda de les accions al FGD i conseqüent pèrdua de la cosa objecte del contracte. S'infringeix l' art. 1309 CC quan es diu que la venda de les accions al FGD, quasi obligada, a la desesperada i sota advertiment de poder usar accions davant dels tribunals malgrat dit consentiment, ha estat un cate conscient i voluntari de convalidar una nul litat clara. No es va renunciar a cap acció. Invoca la doctrina de l'AP Barcelona -16a- de 15-4-2015 i -17a- de 23-7-2014

3er) En cap dels casos és ajustada a Dret la sentència: considera infringit l' art. 1302 CC i la interpretació deguda de l' art. 1309 CC , així com dels arts. 22 LEC i 1307 CC . S'infringeixen ambdós preceptes perquè en cap cas estem davant d'una extinció sobrevinguda de l'objecte del procés. No cal demanar la nul litat de la venda per a awe aquesta hi esdevingui, per expansió de la del contracte original. I en tot cas s'ha d'aplicar l' art. 1307 Cc (segons l'interpreta l'AP de Balears -3a- en sentència de data 1-4-2014 i sent. de 16-7-2014, és a dir, considerant que hi ha una pèrdua per venda a tercer de bona fe)

4rt) Reitera les raons de l'acció de nul litat instada per vici del consentiment (manca total i absoluta d'informació precontractual, amb infracció d ela LMV i RD 217/2008 -ressaltant que la càrrega de la prova és del banc i que de la documental i de les declaració testifical practicada no es desprèn pas dita informació: consumidor, minorista, sense experiència prèvia inversora en productes de risc capital, reconeixent que sí havia invertit en fons d'inversió sobre quina inversió tampoc consta quin tipus d'informació li fou subministrada, ordre de compra on figura 'producte conservador' i 'per a inversors amb un horitzó temporal d'inversió no inferior a dos anys i rendibilitat esperada a mig i llarg termini superior a la de la renda fixa', sense cap al lusió a risc capital, extrems que no es corresponen amb la realitat, mancant la realització del test d'idoneïtat, tractant-se com es tracta d'un cas d'assessorament atesa la sent. TJUE de 30-5-2013-) i postula la revocació, l'estimació íntegra de la demanda i la imposició de costes al demandat.

S'oposa la part demandada (f. 238 i ss.) pels següents motius:

1er) Les subordinades ja havien desaparegut quan es va interposar la demanda de nul litat del contracte adquisitiu d'aquestes. Amb el bescanvi. Es passa per alt l' art. 49 de la llei 9/2012 de 14 de novembre que exclou cap altra acció (per incompliment dels termes de l'emissió) llevat d'allò que disposa l'art. 71 o l'art. 73 (compensació per danys i perjudicis per execució d'una acció de gestió d'instruments híbrids). Fa servir dits preceptes per defensar que no hi ha acció i per defensar que com que el deute subordinat ha deixat d'existir en ser convertides les participacions en accions (sent. AP Burgos -3a- de 13-4-2015) l'únic que es pot impugnar ja és la mateixa venda al FGD. I que no pot un Tribunal invalidar allò que ja no existeix.

2on) Compliment dels deures d'informació: sosté la part demandada que l'actor té un historial inversor malgrat ser minorista. Inversions en fons amb capital no garantit. Per tant, té consciència de quins riscos suposen aquestes inversions. Tres fons d'inversió va contractar abans de les subordinades. Insisteix en queel mateix dia de la contractacióli fou lliurat a l'ara actor el tríptic del producte, l'ordre de compra, el contracte de compte de custòdia de valors i se li va fer el test de conveniència on ell mateix va contestar que en els darrers dos anys havia invertit en productes de risc capital. Destaca també que de la testifical de la sra. Magdalena -ex empleada que no signa l'ordre però aclareix que sempre el va atendre ella- resulta que l'actor tenia un perfil mitjà, mig de banca privada mig conservador, que no és una situació estranya, que els professionals normalment són empreses,

3er) i 4rt) s'esplaia el demandat sobre la naturalesa del deute subordinat i dels productes híbrids.

5è) i 6è) destaca la part demandada que en tot cas estem davant d'una intermediació, una comercialització, un mandat de compra de determinats títols.

7è) Quant a la consumació del contracte, entès com una simple compravenda de títols, sosté que consumació i perfecció coincideixen en el temps. Que el vici de consentiment no pot afectar l'òrbita del contingut del títol sinó solament el negoci adquisitiu com a tal, ja que el crèdit documentat segueix la llei de l'emissió i és una declaració unilateral de l'emissor. Invoca sent. AP Madrid -20a- de 5-11-2012, sent. AP Saragossa -4a- de 30-3-2012, sent. AP Badajoz -2a- de 26-7-2011 .

8è) Quant al termini de caducitat (que no de prescripció) entén que comença amb la consumació.

9è) Sobre la nova interpretació que fa el TS (sent. 12-1-2015 ) admet que significa l'abandonament de la doctrina anterior (coincident amb la tesi de la demandada) però, emparant-se en que obre la porta a que comenci el termini des del moment que es va poder comprendre l'abast del producte, posant això en consonància amb els antecedents inversors de l'actor, entén que quan va comprar ja sabia dits efectes i, per tant, no es produeix el dies a quo en moment posterior a dita compra.

10è) Entén que la venda al FGD de les accions comporta l'extinció de l'acció (invoca les ja conegudes i encara úniques sents. recents de les AAPP de Madrid -19a- de 2-6-2014, Salamanca -1a- de 22-12-2014 i València -9a- també de 22-12- 2014) ja sigui per considerar convalidat el negoci, ja per pèrdua del seu objecte, ja perquè no es pot propagar la nul litat a un efecte normatiu com és el bescanvi.

11è) Subsidiàriament, entén que en cap cas seria aplicable com a rescabalament l'interès legal des de cada inversió. Invoca la sent. secc. 16a AP barcelona de 18-6-2015 que ho aplica des de la demanda, in sempre evitant un enriquiment injust, és a dir, deduint d'aquest límit (sents. TS 15-10-2013 i 21-6-2011) que no es pot demanar més d'allò que s'esperava obtenir pensant que s'estava concertant un dipòsit.

12è) subsidiàriament també invoca la presència de suficients elements que fan seriosament dubtosa la qüestió com per a imposar costes de primera instància.

Segon.L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) A la seva demanda (14-10-2014) l'actor insta la nul litat del contracte d'adquisició (33 títols a 1.500 euros cadascun) d'obligacions de deute subordinat de Caixa Catalunya (ara Catalunya Banc SA), reclamant la devolució de la suma d'11.098,30 €, diferencial entre la inversió feta, de 49.000 € i el preu obtingut (38.401,70 €) per la venda de les accions (quina nul litat també postula per expansió de la del negoci adquisitiu) en que van ser obligatòriament bescanviades les obligacions al FGD, més interessos legals i costes, per error de consentiment basat en manca d'informació precontractual plena i franca, i sens perjudici de retornar els rendiments en base a l' art. 1303 CC .

La tesi de l'actor és que no se l'ha informat dels trets essencials del producte ni dels riscos inherents, ni oralment ni per escrit. De la documentació contractual resulta publicitat el producte sense indicació de riscos, venciment a més de dos anys sense especificar dies ad quem, rendibilitat esperada similar a la renda fixa i sens einformació quant a liquiditat; contràriament, molt després s'ha sabut (juny de 2013, mitjançant carta de la pròpia entitat on se li bescanviaven i amb una rebaixa de valor les obligacions per accions no cotitzables) que es tracta d'un producte d'alt risc, per a inversors disposats a córrer risc capital, venciment perpetu, rendibilitat condicionada a l'obtenció de beneficis per l'emissor i liquiditat exclusivament per venda en mercat secundari.

La part actora se sent enganyada. I expressa que no va tenir més remei que anar a la venda d'accions al FGD per la urgència imposada pel termini màxim donat que acabava el 12 de juliol de 2013, per així recuperar quant menys una part de la inversió. Al seu moment es va expressar la disconformitat amb la nova rebaixa.

Acompanya l'ordre de compra (f. 31) de 28-1-2010, la denegació de l'arbitratge, de 13-9-2013 (f. 32), l'oferta de venda al FGD de 10-6-2013 (f. 33), l'acceptació (f. 34) de 26-6-2013 i l'ordre de pagament dels 38.401,70 e (f. 35) resultants de dita venda.

b) En contestar la demanda, la part demandada va oposar-se invocant caducitat de l'acció (segueix la seva coneguda tesi de que el dies a quo començà amb la perfecció del contracte ja que la nul litat només es predica del negoci adquisitiu, no dels termes de l'emissió i que no es tracta d'una relació d'assessorament inversor, sinó de mera comercialització) per haver transcorregut més de 4 anys des de la compra (28-1-2010) i la demanda (14-10-2014).

Quant al fons, nega els fets, afirma el ple compliment de les obligacions d'informació, partint de que l'actor havia invertit anteriorment en productes de risc capital (f. 95) entre 2003 i 2013, CC Creixement FI, CC Propietat FI, CC Diner FI, CC Borsa 8 FI, així com bons de la Generalitat), de manera que no poden negar que coneixien el risc inherent a les obligacions de deute subordinat.

Sosté que es va donar plena informació partint de que no hi ha hagut assessorament: acompanya el tríptic informatiu d ela sisena emissió (f. 100 i ss., no signat), el contracte de custòdia de valors (f. 106 i ss.), comunicació de categoria minorista (f. 110), programa compromís (f. 111 i ss., signat), fulls de rendiments no sumats ni auditats (f. 113 i ss.),test de conveniència (f. 120, signat) on s'afirma haver adquirit en els darrers 2 anys productes amb risc capital, i s'han anat subministrant els fulls de seguiment (informació fiscal al f. 122 i ss.) de cada exercici (2010-2013).

Nega, per tant, la possibilitat de nul litat per manca d'informació.

Admet que les operacions de bescanvi han estat obligatòries, dintre del marc legal de la intervenció de l'entitat per part del FROB, que va imposarla recompra de les obligacions per reinvertir-les en accions noves de Catalunya Banc, per un preu fixat pel propi FROB. I ressalta que el que sí fou voluntària fou la venda d'aquestes accions al FGD, per preu que no excedia el de mercat.

D'aquí extrau la conclusió de que en qualsevol cas la nul litat del negoci adquisitiu està convalidada o confirmat el contracte, negant la possibilitat d'expansió de la nul litat inicial, de concórrer, al segon negoci, de venda al FGD perquè ha intermediat un acte d'autoritat que ha convertit les obligacions en accions i ha extingit aquell primer objecte i contracte. A més concorre conformitat amb dit bescanvi des del moment que no es va recórrer en via contenciosa-administrativa.

En tot cas la venda al FGD s'ha de contemplar com un contracte totalment diferent.

Ressalta aquests actes propis contradictoris amb l'acció exercitada.

Ressalta també que l'actora ha obtingut un rendiment de 4.826,25 €. De manera que el diferencial reclamat en tot cas s'ha de minvar per dita xifra fins als 6.272,05 €.

Acaba negant que es pugui reclamar en cap cas l'interès legal del diner (la seva coneguda tesi de que el rendiment mig de les operacions a termini ha estat d'entre l'1.85 i el 2.50% entre 2005 i 2012)

Acompanya l'ordre de compra (f. 94),

c) L'audiència prèvia es va celebrar el 25-3-2015 (DVD itinerat). Cada part va mantenir la seva tesi. L'actora va demanar l'interrogatori de la demandada, documental per reproduïda, aportà el tríptic de la sisena emissió (f. 134 i ss.) i les fitxes dels productes suposadament amb risc capital (f. 174 i ss.) CX Propietat FII -sembla no garantit el capital- i CX Garantit 8, FI -garantit el capital-; i testifical de la directora de l'oficina Sra. Magdalena . La part demandada demana la documental per reproduïda i demana la testifical de la gestora que va signar l'ordre de compra, Sra. Milagros . Es van admetre tots els mitjans de prova.

d) La vista va tenir lloc el 16-7-2015 (DVD itinerat)

Declaren com a testimonis:

1) la Sra Aines, directora aleshores de l'oficina, no recorda bé el cas, però sí que coneix l'actor i va comercialitzar l'operació; manifesta (min. 0:38 i ss. DVD) que se li donava un tracta de client de banca privada més que de minorista, una zona intermitja entre professional i minorista.

Se li va assignar categoria de minorista, però això és perquè gairebé tots els professionals són empreses i els particulars són gairebé tots del segment minorista, però dintre d'aquest n'hi ha que contracten productes sofisticats. Alfredo cercava productes garantits quant a capital però també tenia productes amb risc capital. Va recomanar les subordinades. No reconeix com seva la signatura a l'ordre de compra.

Ella duia la relació amb el client, i destaca que podia signar qualsevol apoderat. Desconeixia si tenia solament el graduat escolar. No van rebre cursos especialitzats per a vendre aquest producte. Coneixien la informació a donar. No tenien instruccions de col locar aquest producte. Era un producte més del catàleg. Objectius sí en tenien, incentius no. No li consta si es va fer una política de col locació en massa, s'oferia als clients que et sembla els pot convenir.

No fou ell qui ho va demanar. Van ser ells qui li van oferir, creu. No ho pot assegurar. El test de conveniència el fa el gestor del client. Es fa abans d'oferir el producte i no recorda si hi havia un protocol. Ara sí hi ha una normativa. No recorda si el va fer ella. A la vista del document, diu que no. Al peu diu que no desitja fer-lo. Els continguts els marcava el client que era qui el feia. No recorda si es solia fer el d'idoneïtat.

En aquell moment era un producte prudent. Sabia que no tenia obligació de retornar per cas de fallida. No es preveia en cap manera. Sempre s'informava d'aquesta situació extrema. Suposa que se'l va informar de que no estava garantit pel FGD, no recorda. No se li va explicar que foren fons propis, es desconeixia que els obligacionistes no participessin. Segur que no s'explicava.

Se li va donar el fulletó informatiu. Es llegia la versió reduïda. No recorda si es va explicar que no hi havia qualificació de cap oficina deratingquant a aquesta emissió. Tenia un tipus d'interès pactat. Se li va informar de la qüestió del mercat secundari. Quan ja era molt difícil el mercat secundari ella ja no hi era. Va marxar el juliol de 2011. No sap si l'entitat va avisar als inversors d'aquest tancament del mercat secundari.

El Sr. Alfredo vivia de rendes. De lloguers d'immobles. Sabia al seu moment alguns d'aquests immobles, però en detall no. Era propietari d'uns locals de la Illa. Sempre va parlar amb ell personalment. Ella tenia el tracte amb el Sr. Alfredo . Referma que ella fou qui va tancar el tracte. Com a alternativa a d'altres productes. Dintre del catàleg hi havia fons d'inversió, terminis fixos i tot tipus de productes.

Es va tenir en compte que tenia diversos fons d'inversió contractats el 2003 segons el doc. 2 de la contestació. Ell no fou qui li va fer subscriure el programa compromís que creu recordar que era una millora del percentatge. No va fer cap simulació de termini fix. No recorda pràcticament res de l'entrevista. Era una persona amb coneixements. Se li va lliurar l'ordre de subscripció, el fulletó i el contracte d'administració i custòdia de valors, depenent de si el tenia obert ja o no. No va actuar com abrokero assessora, estaria entre comercialització i assessorament; no estava contractada pel client i en aquest sentit comercialitzava; abans dl bescanvi no es va queixar de res mentre ella fou a l'entitat. Amb els rebuts trimestrals s'havia de veure que el valor era més baix. Però això no va passar fins que es va intervenir l'entitat. No va intervenir al bescanvi.

Tercer.La Sentència d'instància, de data 21 de juliol de 2015 (f. 198 i ss.) desestima íntegrament la demanda.

Examina la naturalesa de les obligacions de deute subordinat, la naturalesa jurídica dels contractes bancaris complexos, els requisits de l'error i aprecia la caducitat de l'acció considerant que la consumació coincideix en aquest contracte amb la perfecció (sents. AP Madrid -20a- de 5-11-2012 , de Saragossa -4a- de 30-3-2012 i de Badajoz (núm. 266/2011 )

Entén a major abundor declarada extingida l'acció per la decisió voluntària de vendre les accions resultants del bescanvi al FGD i per pèrdua de l'objecte.

Conseqüentment, absol

Sense costes, per la disparitat de criteris existent.

Quart.El primer motiu de recurs combat l'apreciació de la caducitat.

S'ha d'acollir.

Com és conegut, aquesta secció no comparteix la doctrina d'instància exposada quant al moment de consumació del contracte. A banda d'haver-ho avançat en nombroses resolucions d'aquesta secció i d'altres, com les invocades de la secció 13a de 25-7-2014 i 4a de 25-4-2015, el propi Tribunal Suprem ha establert clarament des de 12-1-2015 que en aquest tipus de contractes, de tracte successiu i no pas de tracte únic, la consumació no es produeix amb la perfecció del contracte sinó des del seu complet compliment o incompliment. En el cas que ens ocupa és obvi que el contracte va tenir un aparent compliment fins juny o setembre de 2013, moment en que també la part ara actora va poder ser conscient del que succeïa i des del qual va poder instar l'acció de nul litat.

Cinquè.El segon motiu combat l'apreciació,ex abundantia, d'una causa de convalidació del contracte consistent en la venda voluntària de les accions al FGD.

S'ha d'acollir.

No concorre en el cas present cap causa de convalidació o confirmació. Aquesta secció no comparteix tampoc la tesi d'instància, com tampoc la compartien les invocades resolucions de la secció 16a de 154-4-2015 i de la 17a de 23-7-2014 i, finalment, també el TS de 13-7-2017 (ROJ: STS 2846/2017 ) que va considerar aquesta venda com gairebé forçada per les circumstàncies i sota indicació per part de l'entitat de que no comportava renuncia a cap acció.

Sisè.El tercer motiu de recurs considera que la pèrdua o carència sobrevinguda dels títols per part d l'ara actora per venda d'aquests al FGD no constitueix carència sobrevinguda de l'objecte de l'acció ni impedeix que es declari la nul litat i els seus efectes. En concret es consideren infringits els arts. 1302 , 1307 i 1309 CC i 22 LEC .

S'ha d'acollir substancialment.

No hi ha una infracció de l' art. 1302 CC atès que no es qüestiona la capacitat natural de la part actora per a interposar l'acció de nul litat. La sentència no li ha negat la capacitat per a ser part. Ara bé, en la mesura que li atribueix actes propis extintius de l'acció l'efecte seria gairebé equivalent.

Sí s'infringeix de forma frontal l'art. 1307: l'actor no té títols que retornar però sí els guanys adquirits amb aquests títols que retornar, més el seu valor, que actualment és zero.

També s'ha infringit frontalment l'art. 1309. Com ja hem establert més amunt, l'acció no s'ha extingit per la venda de les accions al FGD.

Cal entrar, per tant, a considerar l'acció de nul litat exercitada.

Setè.El quart motiu de recurs reitera l'acció de nul litat per vici de consentiment per manca total i absoluta d'informació essencial i prèvia, ressaltant que la càrrega de la prova de dita informació és del propi banc. I reconeixent que havia invertit abans en fons d'inversió quina naturalesa de capital garantit o no no consta exactament i respecte de quines inversions no consta el nivell d'informació donat.

S'ha d'acollir.

Quant a les inversions prèvies, que podrien ser indicatives d'un cert coneixement del producte o de productes similars, no hi ha aquesta pretesa similitud objectiva. Es tracta de fons d'inversió, respecte dels quals tot apunta -ja que la informació bancària és molt escassa- que només un d'ells comportava risc de capital, respecte de quines inversions no consta tampoc, en absolut, una prèvia i plena informació precontractual entorn d'aquesta característica. Cal concloure que foren objecte de recomanació irregular com la de les obligacions de deute subordinat que ens ocupen.

Certament, en el cas present no consta una informació cabal per part del banc. Ni lliurament, amb la suficient antelació, del fulletó de l'emissió i esborranys de contractes, ni explicació exhaustiva, ni simulacions de diversos escenaris, res de res. Només consta signada l'ordre de compra de la qual no és possible fer-se una cabal idea del producte adquirit, la seva naturalesa veritable i els seus efectes adversos possibles en un futur previsible com possible o probable. Per escrit es qualifica el producte de conservador i per a inversors amb un horitzó temporal d'inversió no inferior a dos anys, sense més concreció de terminis, amb rendibilitat esperada a mig/llarg termini superior a la de la renda fixa, sense al lusions a risc capital, i sense realització del test d'idoneïtat tot i tractar-se d'un cas clar d'assessorament atesa la doctrina del TJUE i del propi TS.

Aquest Tribunal no alberga cap dubte raonable de que en aquestes condicions l'adquisició fou viciada d'error i ha de ser anul lada conforme als arts. 1265 i concordants del CC . I, en conseqüència, cal centrar els efectes en l'aplicació de l' art. 1303 CC , de forma que la part demandada haurà de retornar a l'ara actora la suma reclamada -diferencial entre la inversió i el preu resultant de la venda quasi forçosa de les accions resultants del bescanvi obligatori al FGD- més els interessos legals des de l'adquisició, als tipus dels arts. 1108 CC fins a aquesta sentència i de l' art. 576 LEC des d'aquesta. Altrament la part demandant haurà de retornar a la demandada els beneficis o rèdits obtinguts al llarg del temps de possessió dels títols amb els seus interessos legals meritats des de cada venciment de beneficis, a determinar tot plegat en execució de sentència i sobre aquestes bases.

Cal, per tant, estimar plenament el recurs, revocar íntegrament la sentència, estimar íntegrament la demanda i condemnar la demandada en el sentit indicat.

Vuitè.La prosperitat plena del recurs exclou la imposició de costes de l'alçada ( art. 398 LEC ) alhora que l'estimació íntegra de la demanda comporta la imposició de les costes de la primera instància a la part demandada ( art. 394 LEC ) sense concurs de dubtes d efet o de dret que en puguin excusar la imposició.

Fallo

Estimem íntegrament el recurs d'apel lació interposat per la representació de la part actora contra la sentència dictada el 21 de juliol de 2015 pel Jutjat de Primera Instància núm. 13 de Barcelona a les actuacions de procediment ordinari núm. 1126/2014 (Rotlle núm. 1081/2015) que revoquem íntegrament.

En conseqüència, estimem íntegrament la demanda i condemnem la part demandada a abonar aretornar a l'ara actora la suma reclamada d'11.098,30 € -diferencial entre la inversió i el preu resultant de la venda quasi forçosa de les accions al FGD- més els interessos legals (als tipus corresponents fins a aquesta sentència i després) des de l'adquisició. Altrament la part demandant haurà de retornar a la demandada els beneficis o rèdits obtinguts al llarg del temps de possessió dels títols amb els seus interessos legals meritats des de cada venciment de beneficis (igualment al tipus anual corresponent), a determinar tot plegat en execució de sentència i sobre aquestes bases , amb imposició de les costes de la primera instància a la part demandada i sense imposició de les costes de l'alçada.

L'estimació total del recurs determina per al recurrent el retorn del dipòsit constituït per recórrer.

Així, per aquesta Sentència, ho pronuncia, mana i signa aquest Tribunal.