Sentencia CIVIL Nº 559/2017, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 1067/2015 de 09 de Noviembre de 2017

Encabezamiento

AUDIENCIA PROVINCIAL

DE BARCELONA

SENTÈNCIA N. 559/2017

Secció Catorze

Rotllo núm. 1067/2015

Il lustres senyors magistrats:

AGUSTIN VIGO MORANCHO

Esteve Hosta Soldevila

MONTSERRAT CÁMARA MARTÍNEZ

Barcelona, 9 de novembre de 2017

VIST per la Secció Catorze d'aquesta Audiència Provincial el rotllo nº 1067/2015 dimanant de les actuacions de procediment ordinari seguides amb el nº 1131/2013-D pel Jutjat de Primera Instància nº 43 de Barcelona a instancia de BRAEB, SA, i FRACBES, SA, contra CAIXABANK, SA, en virtut del recurs d'apel lació interposat per la part demandada contra la Sentència dictada 23 d'abril de 2015 per la magistrada de l'expressat Jutjat.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la Sentència apel lada és del tenor literal següent:

ESTIMO LA DEMANDAinterpuesta por el Procurador Sr. Bagán en representación de BRAEB SA y FRACBES SA contra CAIXABANK SA, representada por el Procurador Sr. Segura y condeno a la parte demandada a pagar a BRAEB SA 91.792 euros y a pagar a FRACBES SA 65.089 euros, en ambos casos con sus intereses legales desde la demanda (3/10/13) y las costas del procedimiento.

SEGON.- La part demandada hi va interposar recurs d'apel lació, que fou admès a tràmit. La part actora es va oposar al recurs i les actuacions originals es van elevar a l'Audiència Provincial de Barcelona, que les va repartir a aquesta Secció Catorze, en la qual, seguits els corresponents tràmits processals, va tenir lloc la deliberació el dia 21 de setembre de 2017.

TERCER.- En la tramitació del present procediment s'han observat i complit les prescripcions legals.

VIST, sent ponent el magistrat Sr. Esteve Hosta Soldevila.

Fundamentos

S'accepten els de la Sentència d'instància en tant en quant no resultin contradits o desvirtuats pels que es desenvolupen a continuació.

PRIMER.- Antecedents i objecte del recurs.

Les companyies mercantils BRAEB, SA, i FRACBES, SA, van presentar demanda de judici ordinari contra CAIXABANK, SA, en què van sol licitar la condemna d'aquesta a pagar 91.792 € a BRAES, SA, i 65.089 € a FRACBES, SA, més els interessos legals i les costes. Les sumes reclamades corresponien a l'import de 59 xecs al portador que CAIXABANK, SA, havia fet efectius malgrat que la signatura estava falsificada.

La contestació a la demanda de l'entitat bancària va sol licitar la desestimació de la demanda amb imposició de costes.

La Sentència d'instància va tenir per acreditats els fets de la demanda i la va estimar íntegrament.

El recurs d'apel lació de CAIXABANK, SA, formula una colla d'al legacions que anirem examinant al llarg d'aquesta resolució.

La part actora s'oposa al recurs tot sol licitant la confirmació de la Sentència d'instància.

SEGON.- Les dues companyies mercantils demandants.

A) BRAEB, SA:

Constituïda l'any 1987. El seu objecte social és la promoció, adquisició, transmissió, comercialització, arrendament no financer, urbanització, divisió i parcel lació de tota classe de béns immobles; la construcció de tot tipus d'edificacions, així com la realització de qualsevol espècie d'obres. L'any 2013 constava a la CNAE (Clasificación Nacional de Actividades Económicas) a les activitats de compravenda i lloguer de béns immobles per compte propi.

Des de l'any 2006 i almenys fins l'any 2016 la seva administradora única fou Carmela . Elegida a la junta d'accionistes de 19 de gener de 2006 per cinc anys i reelegida a la de 10 de gener de 2011 també per cinc anys.

No consta documentat qui fou l'administrador de la companyia abans del nomenament d' Carmela , però pel resultat de la prova practicada en la vista del judici (en què van declarar/testificar la mateixa Carmela , Constancio i Gerardo ) sembla que fou la persona indicada al fet primer de la demanda, Patricio , pare dels senyors Constancio , que conforme va indicar el seu fill Constancio en la vista del judici va traspassar el mes de desembre de 2007 (dada aquesta última amb la qual la part apel lant està conforme en el recurs).

Apoderats de la companyia han estat o són Abelardo i Constancio .

B) FRACBES, SA:

Constituïda l'any 1977. El seu objecte social és l'adquisició i transmissió d'immobles, la seva segregació i parcel lació; l'explotació en arrendament de tota classe de finques i la construcció de tota classe d'edificacions.

L'any 2013 constava a la CNAE a les activitats d'agents de la propietat immobiliària i lloguer de béns immobles per compte propi.

Constancio i Gerardo van ser elegits administradors mancomunats a la junta de 14 de gener de 2008 i el segon i Carmela també administradors mancomunats a la junta de 14 de desembre de 2012.

Apoderats de la companyia han estat o són els mateixos Constancio i Gerardo .

No consta documentat qui fou l'administrador de la companyia abans del 14 de gener de 2008, però tot sembla indicar també que, com en el cas de BRAEB, SA, fou Patricio .

Les dades anteriors han quedat acreditades amb les escriptures per a plets annexades a la demanda (al full 12 i següents de les actuacions) i a la querella per falsedat i estafa presentada per ambdues companyies contra Humberto (al full 579 i següents de les actuacions), així com amb la nota d'informació del RM que constitueix el document 1 de la contestació a la demanda.

El resultat de la prova practicada sembla indicar que tots o la majoria dels socis d'ambdues companyies són membres de la família Arsenio .

TERCER.- Els xecs litigiosos.

A) Els de BRAEB, SA:

Són 35 xecs al portador la signatura dels quals vol imitar la de Carmela , estesos en el període comprès entre el 27 de març i el 6 de novembre de 2008, això és, durant set mesos i escaig (documents 1 a 12 de la demanda). L'import de cadascun dels xecs està en una forquilla per sobre dels 2.400 € i per sota dels 3.000 €. L' import total de tots ells és de 91.792 €.

Durant l'esmentat període es van carregar 37 xecs al compte de BRAEB, SA, a l'oficina 3291 de Rambla Catalunya-Diputació de LA CAIXA, dels quals només dos eren correctes i la resta, els falsificats (conforme resulta dels extractes bancaris que el banc enviava periòdicament a la companyia, que constitueixen el document 5 de la contestació).

Les firmes registrades al banc al compte de BRAEB, SA, eren les de l'administradora, dels apoderats i d' Efrain (document 6 de la contestació).

B) Els de FRACBES, SA:

Son 24 xecs al portador la signatura dels quals no s'assembla a cap de les registrades al banc, estesos en el període comprès entre el 27 de març de 2008 i el 3 de juliol de 2009, això és, durant catorze mesos i escaig (documents 13 a 21 de la demanda). L'import de cadascun dels xecs està en una forquilla per sobre dels 1.700 € i per sota dels 3.000 € L'import total de tots ells és de 65.089 €.

Durant l'esmentat període es van carregar 33 xecs al compte de FRACBES, SA, a l'oficina 3291 de Rambla Catalunya-Diputació de LA CAIXA, dels quals només nou eren correctes i la resta, els falsificats (conforme resulta dels extractes bancaris que el banc enviava periòdicament a la companyia, que constitueixen els document 8 i 9 de la contestació).

Les firmes registrades al banc al compte de FRACBES, SA, eren les de Agapito , Constancio , Efrain i Nuria (document 6 de la contestació).

C) L'autor de la falsificació i persona que va cobrar els xecs:

Tenim per acreditat que l'autor fou Humberto , atès que així ho va admetre en la declaració que va prestar com imputat el 23 de novembre de 2009 en les diligències prèvies 561/2009-P del Jutjat d'Instrucció nº 10 de Barcelona incoades arran de la querella presentada per les dues companyies mercantils, sobre la veracitat dels fets reconeguts en la qual no tenim cap motiu per a dubtar (al full 658 de les actuacions).

El Sr. Humberto treballava a l'administració de finques que administrava les finques de les dues companyies i ja des de l'època de l'administrador Sr. Patricio portava la comptabilitat i la fiscalitat d'ambdues. Treballava per a elles sense contracte laboral o mercantil i cobrava mensualment els seus honoraris en negre amb la firma dels corresponents rebuts (al full 315 i següents de les actuacions).

L'explicació més plausible de com els talonaris dels xecs van arribar a poder del Sr. Humberto és la indicada per Carmela en la seva declaració en la vista: que quan el Sr. Humberto anava al banc a retirar els talonaris, se'n quedava algun.

El Sr. Humberto va traspassar el 24 de juliol de 2012, la qual cosa va determinar l'arxiu de la causa criminal per extinció de la responsabilitat penal (fulls 868 i 870 de les actuacions).

D) Les falsificacions de les signatures.

En aquest punt, conforme a les regles de la sana crítica ( art. 348 de la LEC ) assumim els resultats i les conclusions a les quals arriba el perit cal lígraf judicial Sr. Santos en el seu informe unit al full 493 i següents de les actuacions després de confrontar les signatures dubitades dels xecs amb les indubitades d' Carmela ; Constancio , Efrain , Nuria i Agapito .

1.- Els xecs de BRAEB, SA:

En una primera observación de los documentos no se observa una especial similitud gráfica entre las firmas dubitadas y las indubitadas, a posteriori después de una observación minuciosa de todas las firmas, tampoco aparecen analogías de detalle entre las firmas y el ductus escritural es completamente distinto (...). A pesar de lo dicho anteriormente algunas firmas dubitadas presentan una lejana semejanza morfológica con la firma de Dª Carmela . No obstante tienen muchas diferencias significativas desde el punto de vista grafocrítico con la firma indubitada (...).

(...)

1ª.- Que las treinta y cinco firmas que aparecen estampadas en el anverso de cada uno de los treinta y cinco cheques de 'LA CAIXA', que figuran aportados al procedimiento, en los documentos 1 al 12 de la demanda (...) NO HAN SIDO HECHAS DEL PUÑO Y LETRA de Dª Carmela , ni tampoco por D. Constancio , ni por D. Efrain .

2.- Els xecs de FRACBES, SA:

En un examen preliminar no se observa similitud gráfica entre las firmas dubitadas y las indubitadas, tampoco después de una observación minuciosa de todas las firmas aparecen analogías gráficas entre ellas. El desarrollo gráfico de las firmas es distinto entre las muestras dubitadas y las indubitadas (...).

(...)

2ª.- Que las veinticuatro firmas que aparecen estampadas en el anverso de cada uno de los veinticuatro cheques de 'LA CAIXA', que figuran aportados al procedimiento en los documentos 13 al 21 de la demanda (...) NO HAN SIDO HECHAS DEL PUÑO Y LETRA de Dª Nuria , tampoco por D. Agapito , ni por D. Constancio , ni por D. Efrain .

QUART. - L' art. 156 de la Llei canviària i del xec (LCX) i la jurisprudència emanada del precepte.

L'art. 156 de la LCX té el tenor literal següent:

El daño que resulte del pago de un cheque falso o falsificado será imputado al librado, a no ser que el librador haya sido negligente en la custodia del talonario de cheques, o haya procedido con culpa.

La doctrina legal emanada del precepte està recopilada a la STS de 29 de març de 2007, dictada en el recurs 1299/2000 (al Cendoj no consta el número de la resolució):

Esta Sala ha venido manteniendo la responsabilidad del librado en el pago de cheques falsos o falsificados, como afirma la sentencia de 3 enero 1994 , que aun referida a la legislación anterior a la ley 19/1985 , proclamó que el principio había sido ya aceptado en la jurisprudencia: '[C]onstituye una muy constante doctrina jurisprudencial en torno a la responsabilidad económica que puede surgir del abono de talones y de cheques falsificados, la de proyectar ésta sobre los Bancos que les hubieran satisfecho, actuando negligentemente, o por error, y aun cuando hubiere sido de buena fe, responsabilidad que se mantiene incluso en los supuestos de falsificación de dichos libramientos de pago, [...]', de manera que '[n]o puede olvidarse que ya con mucha antelación y con base en el artículo 1162 CC y en los 534 y 536 del Código de comercio , se venía manteniendo por la doctrina de esta Sala el criterio de que el librado había de guardar la debida diligencia a fin de evitar perjuicios al librador abonando talones a terceros en perjuicio del mismo, responsabilidad que se extiende al abono de cheques falsos[...]'. En virtud de esta doctrina, esta Sala ha considerado responsable al Banco cuando ha pagado cheques falsificados por medio del sistema de truncamiento '[q]ue implica la inmovilización del título en la oficina bancaria donde se ha presentado para su cobro, de manera que se hace llegar al librado sólo la información en soportes electrónicos gestionados de forma centralizada por toda la Banca[...]' ( sentencia de 9 febrero 1998 ); también cuando el Banco conocía las irregularidades que ocurrían en la oficina y no tomó las medidas adecuadas para impedirlo ( sentencia de 24 marzo 2003 ) y en la disposición de fondos por una persona no autorizada, de lo que no se enteró la afectada, porque no había un buen sistema de información, lo que significa la vulneración del deber de diligencia ( sentencia de 25 noviembre 2003 ).

De aquí ha mantenido esta Sala que, según determina la sentencia de 9 febrero 1998 , con cita de la de 15 julio 1988 , '[l]a diligencia exigible al Banco no es la de un buen padre de familia, sino la que corresponde al demandado como Banco, comerciante experto que, normalmente, ejerce funciones de depósito y comisión, por lo cual, según establecen los artículos 255 y 307 del Código de Comercio , se le exige un cuidado especial en estas funciones[...]'.

TERCERO. Esta obligación de especial diligencia deriva, al mismo tiempo, del cumplimiento del contrato de cuenta corriente. En efecto, para la validez del cheque, el artículo 106 LCCh establece los requisitos que debe contener, entre los que se encuentran, por lo que se refiere al presente recurso, 'la firma del que expide el cheque, denominado librador'. A tal efecto, la sentencia de 17 mayo 2000 consideró que el Banco librado había actuado negligentemente cuando pagó '[d]istintos y numerosos talones, en los cuales la firma del antes mencionado apoderado no aparece manuscrita sino estampillada, y que no se había pactado entre la compañía mercantil «Anatronic, SA» y el «Banco Bilbao Vizcaya, SA», ni se permitió en ningún momento por aquélla a la entidad bancaria el dar por buena y como auténtica otra firma que no fuera la manuscrita por el mencionado apoderado, es evidente que el Banco ha abonado, como válidos, cheques nulos[...]' y ello porque el artículo 107 LCCh establece que el título que carezca de alguno de los requisitos indicados en el artículo precedente (el 106 ), no se considera cheque. De esta manera, sigue diciendo la mencionada sentencia que '[L]a entidad bancaria está obligada a mantener una actitud diligente respecto al pago de cheques y debe verificar que el título está correctamente firmado por el librador, de manera que ha de realizar una labor de comprobación de los requisitos intrínsecos y extrínsecos del talón, y en el supuesto de que mantenga una conducta negligente en las labores de comprobación incurrirá en responsabilidad contractual, sin que sea aplicable aquí la regla del artículo 156 de la Ley Cambiaria y del Cheque , que hace referencia a los cheques falsos o falsificados pero no a los nulos'.

CUARTO. Finalmente, debemos referirnos a la alegada concurrencia de culpas entre la entidad bancaria y la titular de la cuenta corriente contra la que se libraron los cheques por cuyo pago se reclama. Ciertamente, las sentencias de 18 julio 1994 y 9 marzo 1995 citadas como infringidas por el banco recurrente, contienen declaraciones en el sentido de que puede existir también una culpa compartida cuando ambos hayan actuado de forma negligente, pero debe recordarse aquí: a) que la sentencia recurrida declara que se ha probado que la negligencia de LOHUR, S.L. no tuvo la entidad suficiente como para producir este efecto; b) Que la sentencia de esta Sala de 3 enero 1994 entiende que sólo cuando se haya acreditado la culpa de la libradora, puede exonerarse al librado de la obligación de responder, y c) que no se ha probado, ni tan sólo se ha discutido, que el Banco estuviese autorizado para aceptar cheques estampillados, sin la firma autógrafa del librador.

Por todo ello debe concluirse que la aplicación de la excepción contenida en el artículo 156 LCCh para exonerar o hacer compartir la responsabilidad por la falsificación de un cheque debe ser probada de forma exacta, porque la norma general es la de que el librado responde, como se comprueba del examen de la jurisprudencia de esta Sala, que ha aplicado de forma constante este principio y sólo ha aceptado que se comparta cuando se ha probado que la culpa o negligencia del librador era de tal entidad que minimizaba la del librado en el pago del cheque. Porque como afirman las sentencias de esta Sala de 15 julio 1988 y 9 febrero 1998 , el Banco en el contrato de cuenta corriente en que se inserta el cheque, debe comprobar la firma del cliente y si está autorizada o no y no se ha probado en el caso actual que se hubiese pactado la admisión del tipo de firma que se utilizó.

Conjuntament amb les SSTS següents:

STS 185/2014, de 4 d'abril :

Se trata de una regulación insuficiente en tanto que del texto de la norma cabría deducir que basta que haya habido negligencia en la custodia o culpa del titular de la cuenta para que no exista responsabilidad del banco cualquiera que sea el carácter de la falsedad o de la falsificación y su posible apreciación por la entidad bancaria antes de proceder al pago del efecto. Ello ha llevado a exigir en cada caso una adecuada ponderación de las obligaciones de una y otra parte a efectos de determinar la posible responsabilidad del banco.

STS 709/2005, de 22 de setembre :

Aun cuando esta Sala, en relación con el pago por entidad bancaria de cheques falsos o falsificados, ha estimado de aplicación la doctrina del riesgo profesional inherente al tráfico bancario de modo que la entidad librada debe sufrir por lo general el daño cuando hace efectivo un cheque cuya firma resulta ser falsa pues «la diligencia exigible al Banco no es la de un buen padre de familia, sino la que corresponde al demandado como Banco, comerciante experto que, normalmente, ejerce funciones de depósito y comisión» ( SSTS, de 15 de julio de 1988 y 9 de febrero de 1998 , entre otras), y «constituye una muy constante doctrina jurisprudencial en torno a la responsabilidad económica que puede surgir del abono de talones y de cheques falsificados, la de proyectar ésta sobre los bancos que los hubiesen satisfecho, actuando negligentemente o por error, y aun cuando hubiese sido de buena fe» ( STS, de 1 de marzo de 1994 ), tal imputación general de responsabilidad ha de ceder por la necesaria aplicación del artículo 156 de la Ley Cambiaria y del Cheque cuando se acredita la negligencia del titular de la cuenta en la custodia del talonario de cheques o cualquier otra forma de actuación culposa.

STS 717/1994, de 18 de juliol :

[P]arece que el recurrente pretende sostener que, al ser patente la negligencia en que incurrió el banco librado al pagar los cheques falsificados, no procede moderar la responsabilidad del mismo por concurrencia de una conducta culposa suya (del recurrente) que, según viene a decir, no ha existido. Reiterando lo ya dicho en el fundamento jurídico anterior en el sentido de que el art. 156 de la Ley Cambiaría y del Cheque (en que se base la acción ejercitada), viene a tipificar un específico supuesto de responsabilidad por culpa contractual, el expresado motivo ha de ser desestimado, ya que si la responsabilidad indemnizatoria que, conforme al inciso primero del citado precepto, corresponde al banco librado por el daño que resulte del pago de un cheque falsificado, puede quedar totalmente excluida o eliminada cuando el titular de la cuenta corriente ('el librador», según la dicción legal), haya sido negligente en la custodia del talonario de cheques o hubiere procedido con culpa (incisos segundo y tercero del mismo precepto), resulta indudable que, cuando, existiendo negligencia por parte del banco librado, concurra también una evidente conducta culposa del perjudicado titular de la cuenta corriente ('librador»), cuya concurrencia culposa, como en todos los casos de responsabilidad por culpa contractual o extracontractual, es incluso apreciable de oficio ( Sentencias de esta Sala de 18 de octubre de 1982 , 22 de abril de 1987 , 7 de junio de 1991 , entre otras), resulta indudable, decimos, que en dicho supuesto los Tribunales deben moderar la responsabilidad del agente y reducir en proporción su deber de indemnización, repartiendo el daño con el perjudicado, siendo este el caso sometido a esta revisión casacional, pues sin desconocer la indudable negligencia del banco librado al pagar los cheques falsificados 'con una escritura burda», con la 'que ni siquiera se intentó la imitación», no puede tampoco desconocerse, por un lado, que la persona que luego realizó las falsificaciones era conocida por los empleados del banco como relacionada con la familia del titular de la cuenta, hasta el punto de que en diversas ocasiones había cobrado cheques con la firma auténtica y legítima de dicho titular, y, por otro lado, y sobre todo, que, en este muy atípico y anómalo supuesto, aparece también probada una ostensible e inexcusable conducta culposa por parte del perjudicado titular de la cuenta corriente, no sólo por no custodiar adecuadamente los trece sucesivos talonarios de cheques de los que, en distintas fechas, le fueron siendo sustraídos por esa misma persona más de noventa cheques, sino por no haber advertido durante tan largo periodo de tiempo (superior a un año), a través de los periódicos extractos del movimiento de la cuenta que el banco le remitía, no haber advertido, decimos, desde un principio, que su referida cuenta corriente venía siendo objeto de frecuentes y nada despreciables extracciones dinerarias, no conocidas, ni autorizadas por él, por todo lo cual ha de concluirse que la Sentencia recurrida ha hecho una correcta aplicación del art. 156 de la Ley Cambiaría y del Cheque , en relación con el inciso segundo del art. 1.103 del Código Civil , al moderar la responsabilidad del banco librado, por la ya dicha concurrencia de culpa por parte del perjudicado titular de la cuenta, por lo que el motivo, como ya se dijo, ha de fenecer.

En definitiva, doncs, la jurisprudència considera que l'art. 156 de la LCX en aplicació de la doctrina del risc professional inherent al tràfic bancari estableix la responsabilitat quasi objectiva del banc lliurat que paga el xec fals o falsificat; responsabilitat que només cedeix en cas que el lliurador hagi estat negligent en la custòdia del talonari o hagi procedit amb culpa, sens perjudici que es pugui produir una concurrència de culpes del banc i el lliurador, que també han apreciat algunes Sentències quan la culpa d'aquest és de suficient entitat per a no quedar anul lada per la del banc, en el qual cas pertoca ponderar la responsabilitat de cadascun i moderar en conseqüència l'import de la indemnització del dany.

Establerta la doctrina legal del Tribunal Suprem respecte de l'art. 156 de la LCX, passem a examinar els diferents motius del recurs d'apel lació de CAIXABANK, SA.

CINQUÈ.- Primer motiu del recurs: Error en la valoració de la prova i error en l'aplicació del dret respecte de la manca de diligència dels administradors de les societats anònimes actores.

En el desenvolupament del motiu, la recurrent al lega la manca de control de les dues companyies per part dels nous administradors després de la mort del Sr. Constancio pare, fent cas omís als extractes bancaris remesos periòdicament per LA CAIXA i, en el cas de FRACBES, SA, sense prestar tampoc atenció als moviments del compte online contractat per aquesta companyia, amb infracció de l' art. 127.2 de la Llei de societats anònimes (Real Decret Legislatiu 1564/1989) vigent a l'època dels fets, que obligava cadascun dels administradors a informar-se diligentment sobre la marxa de la societat; concorrent en la culpain eligendooin vigilandorespecte de la persona del comptable Sr. Humberto .

El motiu s'estima parcialment.

S'estima parcialment perquè amb el resultat de la prova practicada (en la vista del judici van declarar/testificar els administradors/apoderats d'ambdues companyies Carmela , Constancio i Gerardo ) es desprèn una important i decisiva negligència dels responsables d'ambdues companyies en el control i vigilància de la marxa d'aquestes i de l'activitat del Sr. Humberto , fent cas omís a les dades que resultaven dels extractes dels comptes que periòdicament els remetia el banc i, en el cas de FRACBES, SA, sense prestar atenció al servei de consulta on line que tenia contractat.

Carmela i Constancio van voler justificar en la vista aquesta manca de control amb el buit de poder que es traspàs del seu pare el mes de desembre de 2007, però, almenys en el cas de BRAEB, SA, això no fou així, ja que, com hem vist en el fonament de dret segon, apartat A), la Sra. Carmela ja n'era administradora única des de quasi dos anys abans, des del mes de gener de 2006. I en el cas de FRACBES, SA, el traspàs del Sr. Patricio tampoc no justifica l'absoluta manca de control de les finances de la companyia que es va produir en aquella època.

En els extractes bancaris de FRACBES, SA, s'observa que el Sr. Humberto va cobrar la majoria de xecs al portador d'aquesta companyia en data posterior a que deixés de cobrar els de BRAEB, SA. Fins el 6 de novembre de 2008 (data de cobrament de l'últim xec de BRAEB, SA) només en va cobrar quatre, i a partir d'aleshores fins al 3 de juliol de 2009 va cobrar els vint restants. Sembla com si el mes de novembre de 2008 el Sr. Humberto s'hagués adonat que era més segur 'col locar' al banc els xecs amb les firmes falsificades de FRACBES, SA, de manera que a partir d'aquell moment només va presentar al cobrament els xecs d'aquesta companyia.

Tenim present i valorem que durant els períodes de temps que va durar la falsificació la immensa majoria dels xecs carregats als comptes corrents de BRAEB, SA, i FRACBES, SA, eren els falsificats pel Sr. Humberto , amb la qual cosa la poca cura i diligència dels administradors d'ambdues companyies encara té menys justificació.

En tot cas, considerem que l'actuació dels administradors de BRAEB, SA, i FRACBES, SA, o si es vol la seva omissió en el control de les companyies i del Sr. Humberto , va coadjuvar amb l'actuació del banc de no comprovar les firmes dels xecs al fet que aquest pogués cobrar-ne tants, durant tan temps i per una suma total tan important com la litigiosa.

En conclusions ponderarem aquesta responsabilitat de la part actora per a moderar l'import de la indemnització a abonar per la part demandada.

SISÈ.- Segon motiu del recurs: Error en la valoració de la prova i error en l'aplicació del dret respecte de la manca de diligència dels administradors de les societats anònimes actores en lo referent a la custòdia del talonari de xecs.

El motiu es desestima perquè al fonament de dret tercer, apartat C), hem conclòs que l'operativa del Sr. Humberto degué ser la de quedar-se amb algun talonari quan els retirava del banc, amb la qual cosa la part actora no pot haver estat negligent en la custòdia d'aquests talonaris retinguts perquè, senzillament, aquesta custòdia no la va tenir mai.

SETÈ.- Tercer motiu del recurs: Error en la valoració de la prova i error en l'aplicació del dret respecte del grau de falsificació de les firmes de les actuacions i la manca de diligència de la demandada, que hauria d'haver advertit aital falsedat empleat la diligència exigible.

El motiu es desestima.

D'entrada, perquè en la interpretació que la jurisprudència ve efectuant de l'art. 156 de la LCX la dada del grau de perfecció de la signatura dels xecs falsificats és secundària: el banc respon sempre pel pagament indegut dels xecs falsificats llevat que el lliurador hagi estat negligent en la custòdia del talonari o hagi procedit amb culpa.

En segon lloc, perquè conforme a la prova pericial cal ligràfica del Sr. Santos -les conclusions de la qual com hem indicat al fonament de dret tercer, apartat D), hem assumit- són que les signatures falsificades dels xecs de BRAEB, SA, tot i presentar a una llunyana semblança morfològica amb la de l'administradora Carmela , tenien moltes diferències significatives des del punt de vista grafocrític, i, pel que fa a les signatures falsificades dels xecs de FRACBES, SA, no tenien cap analogia gràfica amb cap de les signatures registrades en la sucursal del banc. Per això, considerem que una mínima diligència dels empleats de LA CAIXA per a comprovar l'autenticitat de les signatures hauria estat suficient per a constatar la falsedat.

VUITÈ.- Quart motiu del recurs (al legació quinta de l'escrit): Infracció del principi de justícia pregada i incongruència omissiva comesa a la Sentència al no resoldre expressament la pretensió de desestimació de la demanda per l'aplicació de la doctrina dels actes propis.

En el motiu la part apel lant es queixa que la Sentència d'instància incorre en el vici d'incongruència omissiva al no entrar a valorar el fet que en la causa penal incoada arran de la querella de les companyies actores, aquestes (la part querellant) van sol licitar fins a set cops la condició de 'perjudicada' de LA CAIXA, mai com a responsable civil, la qual cosa -ve a dir la recurrent- hauria d'haver suposat la desestimació de la demanda de judici ordinari en virtut de la doctrina dels actes propis.

El motiu es desestima.

El motiu es desestima sense necessitat d'entrar en l'examen de la doctrina dels actes propis perquè, en primer lloc, en l'escrit de conclusions provisionals previ a l'obertura del judici oral (al full 779 i següents de les actuacions) la part querellant es va reservar el seu dret a reclamar per la via civil a LA CAIXA, i, en segon lloc, en la interlocutòria d'arxiu de la causa penal dictada el 20 de setembre de 2012 per la Secció 6 de l'AP de BCN (al full 870 de les actuacions), el Tribunal va declarar la reserva de les accions civils de la part querellant.

NOVÈ.- Cinquè motiu del recurs (al legació sisena de l'escrit): Subsidiàriament, infracció del principi de motivació de les sentències al desestimar l'argument de la possible connivència entre el traspassat Sr. Humberto i les companyies actores, invocat a la contestació a la demanda.

En el motiu la recurrent al lega la infracció del principi de motivació de les sentències al desestimar la Sentència d'instància sense motivació suficient la seva al legació de la possible connivència entre les dues companyies actores i el Sr. Humberto , que vindria plasmada en les diverses transferències bancàries efectuades des del compte corrent de BRAEB, SA, al de FRACBES, SA, per quanties similars a les dels xecs falsificats de la segona i en dates immediates al seu cobrament.

Efectivament, les transferències en qüestió consten als extractes bancaris d'ambdues companyies annexats de documents de documents 5, 8 i 9 a la contestació de la demanda.

La magistrat d'instància ventila l'assumpte al final del fonament de dret quart de la Sentència, on en forma concisa indica:

[N]i tampoco consta la alegada en el hecho quinto de la contestación connivencia entre el Sr. Humberto y las actoras.

El motiu es desestima.

Es desestima perquè d'acord amb les regles del criteri humà presumim conforme a l' art 386 de la LEC que l'objecte d'aquestes transferències bancàries d'una companyia a l'altra, sense dubte efectuades pel mateix Sr. Humberto , fou el d'intentar amagar els seus cobraments dels xecs falsificats de FRACBES, en els quals es va centrar en forma exclusiva a partir del 6 de novembre de 2008, data del cobrament de l'últim dels xecs falsificats de BRAEB, SA.

DESÈ.- Conclusió.

Com a corol lari de les consideracions i conclusions que hem exposat en els fonaments de dret anteriors, estimem parcialment el recurs d'apel lació només pel que fa a la culpa de les dues companyies actores que va coadjuvar a l'indegut pagament per part de la demandada dels xecs amb la signatura falsificada. El que implica que cal moderar la responsabilitat indemnitzatòria de LA CAIXA.

Atès el principi del risc professional inherent al tràfic bancari destacat per la jurisprudència, considerem que la diligència exigible a l'entitat bancària és superior a la de les dues companyies actores, amb la qual cosa el seu grau de responsabilitat també és major. Motiu pel qual establim la responsabilitat de CAIXABANK, SA, en 2/3 parts i la de BRAEB, SA, i FRACBES, SA, en 1/3 part, el que comporta la moderació de la indemnització reclamada a la demanda en aquesta proporció.

El conclusió, doncs, amb revocació de la Sentència d'instància condemnem CAIXABANK, SA, a pagar a BRAEB, SA, 61.194,67 euros i a FRACBES, SA, 43.392,67 euros. Més els interessos legals produïts des de la interpel lació judicial conforme a l' art. 1108 del CC .

ONZÈ.- Les costes.

Atesa l'estimació parcial de la demanda, conforme a l' art. 394 de la LEC deixem també sense efecte la condemna de la demandada al pagament de les costes de primer instància, que no imposem a cap de les parts.

Atesa l'estimació parcial del recurs d'apel lació, conforme a l' art. 398.2 de la LEC no imposem a cap de les parts el pagament de les costes d'aquesta alçada.

Fallo

1.- Estimant parcialment el recurs d'apel lació interposat per CAIXABANK, SA, contra la Sentència dictada el 23 d'abril de 2015 pel Jutjat de Primera Instància nº 43 de Barcelona , revoquem la resolució recorreguda i en el seu lloc condemnem CAIXABANK, SA, a pagar a BRAEB, SA, 61.194,67 euros i a pagar a FRACBES, SA, 43.392,67 euros, més els interessos legals produïts des de la demanda; i no imposem el pagament de les costes de primera instància a cap de les parts.

2.- No imposem el pagament de les costes de segona instància a cap de les parts.

Torneu a la part apel lant el dipòsit constituït per a recórrer.

Ordenem la devolució del dipòsit constituït per a recórrer. Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació sempre que la resolució del recurs presenti interès cassacional, per escrit presentat davant d'aquest tribunal dintre del termini dels vint dies següents a la seva notificació. Un cop notificada la resolució, les actuacions seran retornades al jutjat d'instància, amb un testimoni seu, per a compliment.

Així ho pronunciem i signem