Sentencia CIVIL Nº 57/2019, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 174/2018 de 26 de Febrero de 2019

Encabezamiento

Secció núm. 03 de l'Audiència Provincial de Tarragona. Civil

Avinguda Presid. Lluís Companys, 10 - Tarragona

43005 Tarragona

Tel. 977920103

Fax: 977920113

A/e: aps3.tarragona@xij.gencat.cat

NIG 4312342120168191104

Recurs d'apel lació 174/2018 D

Matèria: Judici ordinari altres supòsits

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Reus

Procediment d'origen: Procediment ordinari 1220/2016

Part recurrent / Sol licitant: IBERCAJA BANCO SA

Procurador/a: Jordi Garrido Mata

Advocat/ada: Rafael Hurtado Guerrero

Part contra la qual s'interposa el recurs: Rosario

Procurador/a: Miriam Torreblanca Mendoza

Advocat/ada: Jordi Anton Garcia

SENTÈNCIA NÚM. 57/2019

PRESIDENT

Il lm. Sr. GUILLERMO ARIAS BOO

MAGISTRATS

Il lm. Sr. Joan Perarnau Moya (Ponent)

Il lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 26 de febrer de 2019

Vist en aquesta Secció 3a de l'Audiència Provincial recurs d'apel lació interposat per IBERCAJA BANCO S.A., representat en aquesta instància pel Procurador/a Sr. Garrido Mata i defensat pel Lletrat/da Sr. Hurtado Guerrero, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 3 de Reus de data 21-11-2017 , en procediment Ordinari 1220/16, en el que figura com a demandant Rosario i com a demandada la recurrent.

Antecedentes

PRIMER.- Es va presentar per IBERCAJA BANCO S.A. recurs d'apel lació contra la Sentència d'instància que disposa: 'Estimo íntegrament la demanda interposada per la Sra. Rosario contra IBERCAJA BANCO, SA, i, en conseqüència:

1) Declaro, per assentiment de la demandada, nul la de ple dret la clàusula inclosa al

préstec hipotecari de data 31 de març de 2005, que vincula ambdues parts, amb el

següent contingut: 'INTERÉS DE DEMORA.- La demora en el pago a su vencimiento

de las cuotas de amortización o de los intereses devengados producirá a favor de la

Caja un interés del 19% anual [...]'. La demandada estarà i passarà per aquesta

declaració i s'abstindrà d'aplicar-la.

2) Declaro nul la de ple dret la clàusula sòl inclosa al préstec hipotecari, a l'apartat

'INTERÉS', amb el següent contingut: 'El tipo de interés mínimo será el 3'500% y el

máximo el 10%'. I condemno la demandada a estar i passar per l'anterior declaració,

que s'abstingui d'aplicar-la en el futur, i a restituir a l'actora les quantitats abonades de

més per aquesta clàusula declarada nul la, durant el desenvolupament del préstec

hipotecari i a comptar des de la subscripció de l'escriptura amb més els interessos legals

des de la constitució, i els que derivin de l' art. 576 LEC , el càlcul dels imports els quals

es difereix a la fase d'execució de sentència.

3) I declaro nul la de ple dret la clàusula continguda a l'apartat 'DEVOLUCIÓN DEL

CAPITAL'per la qual s'estableix que 'Las cuotas de pago resultantes a la Entidad

acreedora serán crecientes en un 1'02000% anual', havent d'estar i passar per aquesta

declaració, abstenint-se d'aplicar-la en el futur, recalculant les quotes i, si escau, amb

reintegrament dels imports que s'haguessin meritat per aquesta clàusula ara declarada

nul la.

Finalment, imposo les costes del present procediment a la part demandada.'

SEGON.- Rosario es va oposar al recurs.

TERCER.-En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

Fundamentos

PRIMER.-Es va interposar demanda sol licitant la nul litat, per abusives, de les clàusules del contracte de préstec hipotecari fet entre les parts en data 31-3-2005 següents: La clàusula sòl del 3,50% i sostre del 10%; la clàusula d'interessos moratoris del 19% anual i la clàusula de pagament creixent de les quotes en un 1,02% anual.

La demandada va assentir pel que fa a la nul litat de la clàusula d'interessos moratoris del 19% anual i es va oposar a la resta de la demanda. Es va oposar a la nul litat de la clàusula sòl del 3,50% i sostre del 10% al legant que l'actora i la demandada varen fer, en data 9-1-2014, una novació del contracte de préstec hipotecari de data 31-3-2005, en la que es va modificar el clàusula sòl i es va establir en el 2,25% anual, novació que convalidaria les deficiències que tingués la clàusula pactada en data 31-3-2005. I pel que fa a la clàusula de pagament creixent de les quotes en un 1,02% anual al lega que no és abusiva.

La sentència impugnada estima la demanda.

SEGON.-1. Interposa recurs la demandada reiterant que l'actora i la demandada varen fer, en data 9-1-2014, una novació del contracte de préstec hipotecari de data 31-3-2005, en la que es va modificar el clàusula sòl i es va establir en el 2,25% anual, novació que convalidaria les deficiències que tingués la clàusula pactada en data 31-3-2005. Al lega també que els efectes de la nul litat sols es produirien fins la novació feta en data 9-1-2014, al complir aquesta els requisits de transparència legalment exigits.

2. No ignora aquest Tribunal la STS d'11 d'abril de 2018 , en la que, en un cas amb similituds amb el present, el TS considera que les parts no han fet pròpiament una novació modificativa sinó una transacció, i desestima la demanda interposada pels deutors contra el banc.

Diu aquesta sentència: 'Los dos contratos privados de 28 de enero de 2014, al margen de su denominación (contrato de novación modificativa del préstamo...), en lo que ahora interesa contienen dos estipulaciones relevantes: se pacta que a partir de entonces y para el resto del contrato el tipo de interés mínimo aplicable será el 2,25%; las partes declaran que ratifican la validez de los dos préstamos originarios y los prestatarios renuncian a ejercitar cualquier acción que traiga causa en su formalización y clausulado, 'así como por las liquidaciones y pagos realizados hasta la fecha'.

Propiamente, ambos contratos no son novaciones sino transacciones, en la medida en que se conciertan en un momento en que existía una situación de incertidumbre acerca de la validez de las cláusulas suelo incorporadas a los dos contratos originales, después de que se hubieran dictado la sentencia 241/2013, de 9 de mayo , y los posteriores autos aclaratorio y denegatorio de nulidad de actuaciones, y en ellos se advierte la causa propia de la transacción, evitar una controversia judicial sobre la validez de estas dos concretas cláusulas y sus efectos. Conviene no perder de vista que la sentencia 241/2013, de 9 de mayo , expresamente refiere que la cláusula suelo en sí misma no es nula por abusiva, sino tan sólo en la medida en que no se cumplan las exigencias de trasparencia. El efecto mediático de aquella sentencia y sus consecuencias en la litigiosidad posterior explica la reseñada situación de incertidumbre y el animus de evitar el pleito, circunstancias que caracterizan la transacción y permiten diferenciarla de la mera novación.

De tal forma que, por lo expuesto, ambos contratos autodenominados 'novación modificativa', en atención a su contenido y la causa que subyace a los mismos, merecen la consideración de transacciones y no de meras novaciones obligacionales, sin perjuicio de que, como parte de las concesiones recíprocas de las partes al transigir, se modifique el límite a la variabilidad del interés convenido (cláusula suelo). Esta distinción tiene gran relevancia en relación con el juicio sobre su validez.

Es cierto que en la sentencia 558/2017, de 16 de octubre , entendimos que el art. 1208 CC 'determina la nulidad de la novación cuando también lo sea la obligación novada, salvo que la causa de nulidad solo pueda invocarla el deudor o que la ratificación convalide los actos nulos en su origen'. Pero además de que esta no fue la razón principal de la decisión, tal afirmación requiere alguna matización, sobre todo cuando la novación forma parte de la transacción.

6. En el presente caso, la transacción, en principio, no contraviene la ley, pues nos encontramos ante una materia disponible. No deberíamos negar la posibilidad de que pudiera transigirse en los contratos con consumidores, máxime cuando existe una clara voluntad de favorecer la solución extrajudicial de conflictos también en este ámbito. La imperatividad de las normas no impide la posibilidad de transigir, siempre que el resultado del acuerdo sea conforme al ordenamiento jurídico.

Partiendo de una situación de incertidumbre, controvertida, y para evitar un litigio, las partes convienen realizar concesiones recíprocas y alcanzar un acuerdo que convierta la incertidumbre en seguridad. Como recuerda la sentencia 751/2009, de 30 de noviembre , el acuerdo para eliminar la controversia y la reciprocidad de concesiones son los elementos fundamentales de la transacción, conforme al art. 1809 CC . En este caso, existía una cláusula suelo del 4,5% cuya validez podía ser cuestionada en vía judicial, de modo que si se constataba la falta de trasparencia, sería declarada abusiva y, consecuentemente, nula, mientras que si se apreciaba la trasparencia de la cláusula, esta sería considerada válida. Ante esta incertidumbre, las partes convienen recíprocas concesiones: el banco, que en principio tenía una cláusula suelo del 4,5 %, accede a una rebaja del suelo inicial al 2,25%, y los consumidores, aunque no querrían tener cláusula suelo, acceden a soportar un suelo más bajo que el inicialmente fijado a cambio de evitar el pleito que constituiría el presupuesto necesario para la declaración de abusividad. Ambas partes transigen, realizan concesiones recíprocas, y evitan el pleito, convirtiendo la incertidumbre inicial en una situación cierta.

Ahora bien, por el modo predispuesto en que se ha propuesto y aceptado la transacción es preciso comprobar, también de oficio, que se hayan cumplido las exigencias de trasparencia en la transacción. Esto es, que los clientes consumidores, tal y como les fue presentada la transacción, estaban en condiciones de conocer las consecuencias económicas y jurídicas de su aceptación: que se reducía el límite mínimo del interés al 2,25% y que no se discutiría la validez de las cláusulas suelo contenidas en el contrato originario'.

3. En el present cas, però, de la simple lectura de la novació feta en data 9-1-2014 el que resulta és que amb la mateixa el que es pretén no es fer cap transacció sinó esmenar els greus dèficits de transparència que tenia el contracte inicial fet en data 31-3-2005 pel que fa la clàusula sòl. Efectivament, no hi ha en el present cas -a diferència del que succeeix en el cas analitzat pel TS- cap renúncia del consumidor a exercitar accions respecte del contracte inicial, ni cap renúncia a reclamar liquidacions indegudament pagades derivades de tal contracte inicial. El que sí hi ha en la novació és una detallada explicació al consumidor del què és una clàusula sòl i de com opera, cosa que no existia en el contracte inicial, i també la voluntat de les parts d'adequar l'interès mínim -derivat de la clàusula sòl- a la nova situació econòmica-financera de baixada de tipus d'interès.

4. Així doncs, la convalidació que pretén la recurrent, d'acord amb les normativa comunitària i la legislació sectorial aplicable, resulta improcedent -com ja diu la sentència impugnada- donada la nul litat de ple dret de l'obligació objecte de la novació, tal i com preveu l' art. 1208 del Codi Civil i la Jurisprudència ( SSTS 654/2015, de 19 de novembre i 558/2017, de 16 d'octubre ). Sent les clàusules abusives nul les de ple dret no poden ser mai convalidades. No qüestionant-se que la clàusula sòl fixada en el contracte inicial de data 31-3-2005 era abusiva, i per tant nul la absolutament, per manca de transparència, no pot la novació convalidar-la. En el mateix sentit, en un cas idèntic al present, SAP Tarragona, sec. 1, de 16 de maig de 2018 .

5. Respecte a l'al legació de que els efectes de la nul litat sols es produirien fins la novació feta en data 9-1-2014, al complir aquesta els requisits de transparència legalment exigits, s'ha de dir que això és evident, ja que l'objecte del present plet són clàusules contingudes en el contracte de data 31-3-2005, ja que l'actora res impugna respecte la novació feta en data 9-1-2014, que ni menciona en la seva demanda. La sentència impugnada res anul la de la novació, ja que de la mateixa res es demanava a la demanda i, per tant, no ha estat objecte del plet.

6. Es desestima, en conseqüència, el motiu d'impugnació.

TERCER.-1. Impugna també la declaració de nul litat per abusiva que fa la sentència impugnada de la clàusula que estableix que les quotes de pagament seran creixents en un 1,02% anual, abusivitat que es declara per manca de reciprocitat i de transparència.

2. Com estableix, en un cas similar al present, la SAP Tarragona, sec. 1, de 16 de maig de 2018 , la SAP Girona de 10 de gener de 2019 i la SAP Barcelona-15ª, de 29 juny 2018 , amb arguments que fem nostres:'...ninguna de las razones expuestas por la resolución recurrida para fundar la nulidad de esas estipulaciones tiene el menor fundamento. Aun aceptando que pueda existir algún tipo de inconsecuencia en los términos empleados por el Banco para designar el método de amortización (la referencia al sistema francés cuando en realidad es un método distinto), creemos que la misma resulta completamente irrelevante desde la perspectiva de un consumidor medio. Un consumidor no está familiarizado con los nombres que reciben los diversos sistemas de amortización ni tampoco con sus concretas particularidades, de manera que no toma su decisión de suscribir un producto determinado a partir de datos tales como ése. Lo relevante, en cambio, es que el contrato explicita claramente el sistema de amortización como creciente, esto es, que no consta de una cuota fija durante todo el periodo del préstamo sino que lo integra una cuota creciente (más baja al principio y más alta al final que si se hubiera acogido un sistema de cuota fija). En sí mismo, tal sistema ni es beneficioso ni es perjudicial para el consumidor, ya que se trata simplemente de un método de cálculo que supondrá una cuota más baja al principio (si se toma como referencia el sistema fijo) y más alta hacia el final.

10. Que no sea el más frecuente en la práctica no lo hace tampoco poco transparente o perjudicial para el consumidor sino que es un sistema que se puede adaptar mejor que otros a las particulares circunstancias de consumidores con esperanzas de que sus ingresos vayan mejorando progresivamente. No se nos ocurre otra razón por la que los actores lo aceptaran que la confianza en el futuro, esto es, que su situación laboral y sus ingresos progresarían. Que finalmente pueda no haber resultado así, esto es, que los ingresos de los consumidores no hayan progresado de la forma esperada, no constituye un argumento que descalifique el sistema de cálculo de la amortización.

11. Y el hecho de que pueda resultar siendo inasumible para los consumidores, por no adaptarse a la evolución de sus ingresos, tampoco es una circunstancia que podamos tomar en consideración. En realidad, también se podría argumentar que el sistema les resultaba a los consumidores 'muy conveniente' (comparado con los sistemas de amortización fija) durante los primeros años del crédito, precisamente el periodo en el que el adquirente de la vivienda comúnmente debe asumir otros gastos extraordinarios. Por tanto, se trata de una circunstancia completamente irrelevante desde la perspectiva del control de transparencia y desde la del control de contenido...'

3. El sistema d'amortització de la hipoteca, sigui de quota constant o sigui de quota creixent, no es, doncs, abusiuper se, mentre el client hagi tingut suficient coneixement del mateix. En el present cas, el sistema d'amortització de la hipoteca escollit està degudament incorporat a l'escriptura inicial i supera el control de transparència ja que, per a un consumidor mitjà, és més que suficient la informació continguda en el contracte en ordre a la decisió sobre el mateix.

4. Procedeix, en conseqüència, estimar el motiu d'impugnació, revocar al respecte la sentència impugnada, estimant parcialment la demanda, declarant abusives les clàusules del contracte de préstec hipotecari fet entre les parts en data 31-3-2005 següents: la clàusula d'interessos moratoris del 19% anual i la clàusula sòl del 3,50% i sostre del 10%, de manera que es tenen per no posades, havent la demandada de restituir o compensar a l'actora les quantitats pagades de més per aquesta derivades de la clàusula sòl, des de la data del préstec i fins el 9-1-2014, sense fer imposició de les costes de primera instància conforme l' art. 394 LEC .

QUART.-Conforme als arts. 394 i 398 LEC , en estimar parcialment el recurs, no es fa imposició de les costes del mateix.

Fallo

ESTIMEM parcialmentel recurs d'apel lació interposat per IBERCAJA BANCO S.A. contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 3 de Reus de data 21-11-2017 , en procediment Ordinari 1220/16, que es REVOCA parcialment, fent els següents pronunciaments:

1.- Estimem parcialment la demanda, declarant abusives les clàusules del contracte de préstec hipotecari fet entre les parts en data 31-3-2005 següents: la clàusula d'interessos moratoris del 19% anual i la clàusula sòl del 3,50% i sostre del 10%, de manera que es tenen per no posades, havent la demandada de restituir o compensar a l'actora les quantitats pagades de més per aquesta derivades de la clàusula sòl, des de la data del préstec i fins el 9-1-2014, sense fer imposició de les costes de primera instància.

2.- No es fa imposició de les costes del recurs.

3.- Retorneu el dipòsit necessari per apel lar.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem.