Sentencia Civil Nº 574/2010, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 150/2010 de 27 de Septiembre de 2010

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ CATORZENA

Rotlle 150/2010

Judici Verbal 760/2009

Jutjat de 1a. Instància núm. 2 Sabadell

S E N T È N C I A N. 574/2010

Barcelona, vint-i-set de setembre dos mil deu

La Magistrada de la Secció Catorzena de l'Audiència Provincial de Barcelona, la Il·lma Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA, HA VIST en apel·

lació les actuacions número 760/2009, seguides pels tràmits del judici Verbal en el Jutjat de 1a Instància núm. 2 de Sabadell a instàncies de Oxígen

Comunicació Gràfica, S.L. contra Ahidra, S.L., les quals es troben pendents de ser resoltes en virtut del recurs d'apel·lació interposat per Oxígen Comuniucació

Gràfica contra la sentència dictada el dia 19 d'octobre de 2009 pel Jutjat de 1a. Instància .

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: "FALLO: Desestimo íntegramente la demanda promovida por Oxígen Comunicación Gràfica, S.L., Contra Ahidra, S.L. y absuelvo a la demandada de la pretensión de condena ejercitada en su contra. Se imponen las costas procesales a la parte actora".

SEGON.- apel·là contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a Instància núm. 2 de Sabadell en base als arguments que consten en el seu escrit, del qual es va donar trasllat a la contrapart que s'hi va oposar, remetent-se les actuacions a aquesta Audiència Provincial.

Fundamentos

PRIMER.-Oxigen Comunicació Gràfica SL, que va interposar una demanda contra Ahidra SL en reclamació dels 748 € que falten per abonar de la quantitat que havien pactat pel disseny i creació d'un logotip i dels arxius per les seves aplicacions, recorre en apel·lació contra la sentència que acollint els arguments de la demandada, desestima la demanda en considerar acreditat un denunciat error en algun dels arxius que aquesta societat ha hagut d'esmenar contractant un altre professional.

Contra els raonaments de la sentència al·lega la demandant que:

a).- s'ha d'aplicar l' article 307 LEC pel que fa a l'admissió de fets perquè no va comparèixer a declarar el representant de l'empresa demandada que havia sol·licitat i amb qui havia mantingut els tractes

b).- els motius pels que s'oposa la demandada, suposen una reconvenció implícita que no hauria d'haver estat admesa ( article 406 LEC )

c).- errònia valoració de la prova en relació a un pretès error en alguns arxius d'aplicació, pel qual ha anat reclamant quantitats distintes. En tot cas , si la demandant volia que es fes alguna correcció havia d'haver-li-ho demandat i no encarregar-ho a un tercer per després deduir-ho del que se li devia.

SEGON.- Oxigen Comunicació Gràfica, SL va rebre un encàrrec per part d'Ahidra de crear i dissenyar un logotip per l'empresa i la realització de determinades aplicacions. Per aquests treballs es van emetre tres factures i el que es reclama és una part de la darrera factura ( 748€) que s'ha deixat d'abonar per Ahindra , per compensar-la amb una part dels danys i perjudicis que li ha causat la defectuosa execució d'algunes d'aquestes aplicacions. A partir dels raonaments de la sentència en relació a la correcció processal d'aquesta oposició ( no s'havia plantejat a l'acte del judici ni d'ofici pel Jutjat ni per la demandant) qüestiona ara l'apel·lant la possibilitat processal de poder formular una oposició en els termes exposats atès que, segons al·lega, es tractaria d'una reconvenció implícita que no permet l' article 406 LEC .

L'argument de l'apel·lant no pot prosperar. La reconvenció té la consideració d'una nova pretensió que s'acumula pel demandat a un procediment en curs, és a dir una demanda nova, encara que es tramiti en el mateix procediment que la principal( STC 63/1992 ). Serà implícita la reconvenció quan el demandat en oposar-se a la demanda , formula alguna pretensió més enllà de la sol·licitud de desestimació pura i simple d'aquella demanda ( STS 24 de gener del 2001 ). L'anterior legislació processal no en feia cap referència si bé la jurisprudència l'acceptava. La Llei d'enjudiciament civil del 2000 sembla que l'exclou atesa la rubrica l'article 406. No obstant,el mateix precepte en el seu apartat tercer puntualitza que no es considerarà formulada reconvenció en l'escrit del demandat que finalitzi sol·licitant la seva absolució, com succeeix en aquest cas. La demandada el que oposa és l'excepció de contracte defectuosament executat( exceptio non rite adimpleti contractus) que no és pròpiament una compensació de crèdits sinó més aviat una liquidació del contracte. En definitiva , l'exceptio non adimpleti contractus és una de les accions o excepcions ( segons el cas i el moment en què es plantegi) que pot exercir o oposar aquell a qui se li reclama el compliment de la seva obligació (pagament del preu) per part d'aquell d'aquell contractant que hauria complert defectuosament el contracte del que deriva l'obligació que se li reclama. En sentència de 28 de maig del 2009, assenyala el Tribunal Suprem que "la exceptio non rite adimpleti contractus, una de las variantes de la de incumplimiento, admitida por la jurisprudencia con apoyo en los artículos 1.100, 1.124 1.466 y 1.500 del Código Civil , responde a la necesidad de mantener en el funcionamiento de la relación jurídica el mismo equilibrio querido por las partes al perfeccionar el contrato".

També és constant la jurisprudència que manté que no es precisa la formulació de reconvenció per poder ser oposada si el que pretén aquesta litigant només és eximir-se de l'obligació de pagar el preu (o d'una part) en base precisament a aquell al·legat incompliment contractual. Qüestió distinta seria que la part demandada pretengués la condemna a realitzar una reparació in natura o reclamés una indemnització per aquest defectuós compliment més enllà de la simple exclusió o reducció del preu que se li reclama. Així manté el Tribunal Suprem en sentència de 26 de març del 2003 , rebutjant la incongruència que es denunciava, que "lo efectivamente realizado por él es una liquidación de la obra, de acuerdo con las posturas procesales de las partes, ya que si bien se reconoce a la actora un crédito, conforme a demanda, que se entiende probado, y que es el precio, pendiente de pagar, de la obra ( art. 1544 C.c ), la objeción al pago del mismo, por la demandada, debida a las deficiencias de ella, obliga a valorar éstas, y descontarlas del referido precio". En el mateix sentit es poden citar les sentències de 13 de maig de 1985, 24 d'octubre de 1986, 30 de gener del 1987, 8 de juny de 1996, 17 de juliol i 20 de novembre del 2001.

TERCER.- La sentència dictada en la primera instància considera acreditat els defectes en el compliment del contracte que denunciava al·legava la demandada des de mitjans de desembre del 2008, en un primer moment, amb una pretensió alternativa i ja en aquest procediment, amb la petició de ser eximida de l'obligació de pagar la part del preu que resta per abonar.

Impugnada en apel·lació,la valoració que se n'ha fet de la prova practicada, el primer que s'ha d'abordar és l'admissió tàcita de fets personals que l'apel·lant sol·licita que es declari. Examinades les actuacions, tampoc en aquest punt, pot prosperar el recurs. La demandant va sol·licitar l'interrogatori de la societat Ahidra SL, i per sotmetre's a les preguntes que se li volguessin formular a l'acte del judici va comparèixer, en nom i representació de la societat, un dels socis i administrador, el qual ni es va negar a declarar, ni ho ha fet donant respostes evasives ( articles 307 LEC , citat a l'apel·lació). Tot el contrari, el Sr. Jose Pablo ha donat tota mena d'explicacions sobre les qüestions que se li formularen perquè, segons al·lega i resulta de la prova documental aportada, també ell va intervenir en la relació ara litigiosa. És cert que la part demandant havia sol·licitat que en nom i representació d'Ahidra, SL comparegués a declarar el Sr. Cirilo , però s'ha de tenir present que, en principi, és el representant en el judici de la persona jurídica qui declara en nom seu , llevat que no hagi intervingut en els fets ( article 309 LEC ). Si així fos, a la societat li correspon al·legar i identificar la persona que ho hagués fet. En el cas que s'examina, l'administrador és qui va comparèixer al judici i lluny d'al·legar que no podia respondre, va explicar que ell havia intervingut personalment i per tant podia respondre en base a aquest coneixement personal, i ho va fer donant respostes concretes i detallades a les preguntes que se li formularen.

Feta aquesta precisió, i entrant ja en la valoració de prova, un nou examen de la practicada ens porta a les mateixes conclusions que ha dut al Jutjat a desestimar la demanda.

Ahidra, SL imputa a Oxigen Comunicació Gràfica, SL que alguns dels arxius d'aplicacions que li va entregar després de crear i dissenyar el logotip presentaven una lleugera asimetria que no va ser detectada fins que es va fer la impressió en paper del primer i segon full de cartes. La Sra. Guadalupe reconeix l'existència d'aquesta asimetria però nega que es tracti d'un defecte sinó d'una forma buscada per donar mobilitat i modernitat al logotip i per tant nega que només es presenti en alguns dels arxius d'aplicació. No obstant, l'anàlisi de la resta de la prova no permet arribar a aquesta conclusió. Ja en el burofax de que va remetre Ahindra per respondre a la reclamació del preu que se li formulava, exposava en detall les aplicacions en les que es detectava aquella asimetria i aquelles altres en les que no era així. A aquesta carta, no va respondre la Sra. Guadalupe a fi i efecte de mantenir que aquella denunciada asimetria era precisament el que es buscava al dissenyar el logotip. És en aquest procediment que se'n fa referència.

Ahidra, SL ha aportat a les actuacions el dissenyador gràfic que en el mes de juny-juliol del 2009 fou contractat perquè identifiqués la asimetria en aquells arxius en què apareixia i efectués les modificacions que fossin necessàries. Aquest dissenyador va emetre un informe ( f.46) en què detalla els arxius que li foren facilitats, per posteriorment identificar aquells en què es detectava la denunciada anomalia en el imagotipo. El Sr. Rodrigo ha comparegut com a testimoni a l'acte del judici i ha ratificat el seu informe en el punt que només en aquests darrers arxius la gota de color blau situada en l'angle inferior dret és de característiques diferents a les altres, el que no és fàcilment compatible amb una asimetria expressament buscada, com sosté la Sra. Guadalupe .

Una altra dada a tenir en compte és la resposta que va donar la Sra. Guadalupe al Sr. Jose Pablo quan, després de la impressió de còpies del primer i segon full del paper de carta van detectar "alguna cosa" estranya en el logotip, i que va resultar ser l'asimetria per la diferència d'una de les gotes blaves. En el mail de 18 de desembre, la Sra. Guadalupe els comunicà que " evidentment els arxius del primer i segon full de carta, es modificaran i se us enviarà. Així, si voleu reimprimir-ho, tindreu el document modificat" i afegia " t'envio en pdf tota la papereria revisada i en quan em donis l'ok, et faré arribar el doc. originals tan aviat com pugui". Els temes d'aquest mail no evidencien precisament una modificació graciosa i gratuïta per part de la Sra. Guadalupe , com aquesta ha volgut mantenir a l'acte del judici. Més aviat responen a l'existència d'un conflicte generat per unes anomalies en aquests arxius , detectats un cop feta la impressió del paper de carta, que portaren a la Sra. Guadalupe a haver de revisar " tota la papereria". En el mail de 19 de desembre, a l'al·legació del Sr. Jose Pablo de què "el error debe ser subsanado en todos los documentos a donde aparece el anagrama, es decir en toda la paeleria, CD's, roll-ups, presentación gernaral , biomasa y u LTC" , respon aquella que " ens sentarem i aclarerem tot, unificarem els colors i modificarem els documents que siguin necessaris"-sic-f.42) sense qüestionar, doncs, el que Ahidra qualifica d'error en els arxius i que la prova practicada permet acreditar. La situació que s'havia generat havia de ser examinada en unes posteriors reunions i si podia semblar que existia una bona predisposició a resoldre'l, finalment no ha estat així.

Finalment, cal fer referència a dues qüestions en les que incideix l'apel·lant. En primer lloc, no es tracta de què aquesta litigant hagi de respondre dels treballs que no van ser contractats(impressió), sinó de respondre d'un error o anomalia en alguns dels arxius proporcionats, errors que només s'han pogut detectar en fer la impressió, que és molt diferent. I en segon lloc, no es pot imputar a la part que apliqui a la quantitat que se li reclama, no només el cost de la impressió de les cartes amb el logotip defectuós, sinó a més la quantitat facturada pel dissenyador que ha fet les modificacions, quan els ara litigants van mantenir negociacions i els intents d'arribar a un acord varen fracassar.

QUART.- Les costes de l'apel·lació són a càrrec de l'apel·lant ( articles 394.1 i 398.1 de la Llei d'enjudiciament civil )

Fallo

Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per Oxigen Comunicació Gràfica, SL contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a. Instància núm. 2 de Sabadell en data 19 d'octubre del 2009 en el procediment del qual deriven aquestes actuacions, CONFIRMAR aquesta resolució amb imposició de les costes a l'apel·lant.

Contra l'anterior resolució no cap interposar cap recurs ordinari

La confirmació de la resolució comportarà la pèrdua del dipòsit al qual es donarà la destinació prevista legalment.

Un cop notificada aquesta sentència, s'han de tornar les actuacions originals al Jutjat de procedència amb testimoniatge d'aquesta resolució per al seu compliment i deixant-ne una certificació en el present expedient.

Així ho pronuncio, ho mano i ho signo.

PUBLICACIÓ- En el dia d'avui, i un cop signada pels Magistrats que l'han dictat, es dóna a l'anterior sentència, la publicitat que ordenen la Constitució i les Lleis. En dono fe.