Sentencia CIVIL Nº 585/2021, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 684/2020 de 03 de Noviembre de 2021

Encabezamiento

Audiència Provincial

de Barcelona

Secció 11a

Rotlle núm. 684/2020

Jutjat de Primera Instància núm. 41 de Barcelona

Actuacions de procediment ordinari núm. 206/2018

Sentència núm. 585/2021

Il·lms. Srs.

Josep Mª Bachs i Estany

Antonio Gómez Canal

Gonzalo Ferrer Amigo

Barcelona, 3 de novembre de 2021

La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 684/2020 les actuacions de recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Sra. Rodríguez i Silva, en representació del Sr. Landelino, part actora, i ha pronunciat la següent Sentència.

Antecedentes

Primer. La part dispositiva de la Interlocutòria Definitiva apel·lada és la següent: 'FALLO.- Que debo desestimar y desestimo las acciones instadas y con ello la total demanda interpuesta por Don Landelino, representado por la Procuradora Sra. Rodríguez Silva, frente a Don Matías representado por la Procuradora Sra. Fuentes Millán, frente a BELLAVISTA LEGAL,S.L, representada por la Procuradora Sra. Manzanares Corominas, y frente a CASER, CAJA DE SEGUROS Y REASEGUROS,S.A, representada por el Procurador Sr. Gutiérrez Gragera, absolviendo a dichos demandados e imponiendo a la parte demandante las costas causadas a dichos demandados'.

Segon. Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent a través de la procuradora Sra. Rodríguez i Silva.

Ha comparegut en aquesta alçada la part oponent integrada per Bellavista Legal SL, a través de la procuradora Sra. Manzanares i Corominas.

Ha comparegut en aquesta alçada la part oponent integrada per Caja de Seguros Reunidos Cía. De Seguros y Reaseguros, a través del procurador Sr. Gutiérrez i Grajera.

Ha comparegut en aquesta alçada la part oponent integrada pel Sr. Matías, de la procuradora Sra. Fuentes i Millán.

Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 27 d'octubre de 2021, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.

HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.

Fundamentos

Primer. Apel·la la part actora la Sentència d'instància (EJCat) pels següents motius:

1er) La part recurrent comença advertint que aquest lletrat no va ser qui va formular la demanda, ni ha intervingut en el judici, essent el seu encàrrec fet pel torn d'ofici i per a apel·lar una sentència. Manifestant que, en compliment de la designa del torn, formula el present recurs en ares de l'estricta defensa dels interessos del Sr. Landelino.

Invoca en primer lloc error de dret i error en la valoració de la prova. Estem davant d'una prestació de serveis, on s'ha comès negligència, i cal valorar la provisió de fons com a prova de l'encàrrec de portar temes. La sentència analitza les tres negligències professionals de l'advocat Sr. Matías, així com també la responsabilitat del despatx Bellavista i per conseqüent la

responsabilitat civil directa como asseguradora d'aquest per part de CASER. Nega el Jutjat que hi hagués una prestació de serveis perquè entén que no hi va haver una provisió de fons. Com si d'alguna manera el lletrat no estigués obligat a fer res perquè no hi havia provisió. Fa una detallada descripció de les normes deontològiques de la professió d'advocat, que pensem no s'han d'aplicar al client.

Entén aquesta part que el Jutjat parteix des d'un prisma que no li és competent al Sr. Landelino. No oblidem que el Sr. Landelino és un particular, és un consumidor i que no és, en cap cas, un professional del dret, per tant no li haurien d'imputar- se-li les diferents consideracions que efectua el Jutjat, que semblen un retret al client en tant que desconeixedor totalment de la normativa que afecta al lletrat en particular en la seva relació amb el client, no cal dir-ho.

I encara més, totes les consideracions que fa la sentència sobre la relació entre el Bufet Bellavista i el Sr. Matías. Normes sobre l'advocacia, la col·laboració entre despatxos i lletrats i demés no poden ser usades en contra del Sr. Landelino que, tornem a dir, és un simple particular i ho era també en el moment en que contracta el Sr. Matías per a un seguit de treballs que, teòricament, estava portant a terme el Sr. Matías i que, ara, resultaria que no en va portar cap en concret.

De fet, un cop presentada la queixa davant de l'ICAB i després de finalitzada la seva relació professional és quan, per primer cop, presenta minuta per 6.000 € que, després analitzada la factura, foren per simples assessoraments que se'ns diu ara que no eren per a cap dels assumptes encomanats i als quals es girava la nombrosa correspondència electrònica entre ambdues persones en el temps en que la provisió va ser efectuada, sense que en cap cas es demanés per a cap dels conceptes que, després hi apareixen detallats.

Recordem que la minuta és a posteriori de la data en que es va efectuar i, per tant, va ser elaborada expressament per a exculpar-se de les responsabilitats que li atribuïa el Sr. Landelino.

Notem, doncs, a faltar en la sentència aquest prisma del consumidor,

aquesta mirada de protecció al ciutadà de peu que encarrega una sèrie de treballs a un advocat i que, el magistrat tampoc sembla fiscalitzar, donant per bo que no va existir provisió de fons per al desenvolupament de les tasques encomanades. Quan no va ser així.

Va existir provisió i va existir encàrrec d'una sèrie de treballs concrets que, més endavant, la sentència sí que relaciona. El que no fa és analitzar ni censurar la manca d'informació del lletrat sobre quines quantitats necessitava per a cada assumpte, si aquesta era la qüestió essencial de si era l'advocat o no, si feia això o no ho havia de fer. I descarrega tota la responsabilitat en el client.

Simplement el meu patrocinat va ingressar 6.000 € per a una sèrie d'assumptes, quan el lletrat li ho va demanar, en la confiança en que li tenia, i li havia de tenir al seu advocat. Recordem que, per a un tema penal anterior havia cobrat 24.000 €, quelcom que en cap cas fou

qüestionat, ja que hi confiava plenament. Així doncs, existeix una provisió de fons inicial de 6.000 €.

La sentència ens diu: '(...) En efecto en mail a 17-12-13 le dice el Abogado Sr. Matías al actor que 'Respecto al tema de tu deuda en el Juzgado sigo detrás de ella a igual que intento que el tema del hermano de Macarena avance en los Juzgados. Ahora mismo voy a ponerme con los dos para que avancen'. Pero lo único constatado es que respecto del tema del hermano de Macarena anuncia que intenta que el tema avance en os Juzgados, no hay en el resto de mails

referencia alguna del actor a cómo está el tema judicial, ni petición alguna de explicación sobre cuándo sale el juicio etc, lo que sería lógico si se hubiera interpuesto una demanda; ni manifestación alguna de extrañeza -como sería lógico- visto el transcurrir del tiempo, acerca de por qué no salía la sentencia, que es queja habitual en el mundo jurídico cuando se ha celebrado juicio y no acaba de salir la sentencia esperada.

Entenem que aquestes explicacions, aquesta informació, no la podia saber el Sr. Landelino i que en tot cas era l'advocat qui les havia d'anar donant. Consta perfectament acreditat l'allau d'e-mails que el Sr. Landelino enviava al Sr. Matías i per cada set o vuit e-mails del Sr. Landelino potser, i amb sort, podia haver-hi una resposta lacònica del lletrat però que no oferia cap explicació de les que, en la sentència, es diu que les havia d'haver demanat el Sr. Landelino.

No esmenta en cap moment la sentència que, ja sigui un contracte de prestació de serveis o un mandat, ambdós es basen en la relació de confiança. Obvi és, però la sentència no s'hi refereix en cap moment, que hi havia d'haver i era necessària una confiança del client cap al seu lletrat. Una confiança que el fa ingressar 6000 € per a una sèrie de temes que el Sr. Matías es compromet a portar i que, ara, se'ns diu que no portava perquè no hi havia provisió de fons. La pròpia sentència es fa ressò dels mails:'(...) 4-6-13,mail del actor al abogado Sr Matías: 'Recuerda el Lázaro hermano de la Macarena'

A 12-6-13 mail del actor al Abogado Sr Matías:'acuérdate del Lázaro hermano de la Macarena'

A 26-7-13 mail del actor al abogado Sr Matías: 'el tema de Lázaro supongo que sigue su curso'.

A 3-9-13 el actor pide al Abogado Sr Matías quedar para hablar entre otras cosas 'del tema de Lázaro, hermano de Macarena'.

A 17-12-13, mail del actor al Abogado Sr Matías: 'tampoco se nada del Lázaro hermano de la Macarena'

A 10-1-2014 mail del actor al Abogado Sr. Matías diciéndole que 'me queda muy poco dinero, ya que he invertido bastante en todo este tinglado, por esto te dije lo del hermano de la Macarena, porque si es algo de dinero, es ayuda que tengo'...'Mira como está, el tema de Lázaro, ya que este sí que no quiero perdonarlo, y achucharlo hasta el

final si se puede, en tu mano lo dejo'.

A 19-2-14, mail de actor al Abogado Sr Matías: 'podrías decirme si el tema de Lázaro tenemos mucho tiempo o como está, ya que quiero decidir algo respecto al negocio que tengo montado de internet'.

A 11-7-14 'te llamo el abogado de Mario hermano de Macarena, cómo tienes lo de la herencia, no lo descuides'.

A 17-7-2014 mail del actor al Abogado Sr Matías dándole

información sobre el tema de Lázaro añadiendo 'te lo digo por si hablas con el Sr este mayor, Sr abogado, que lo sepas, espero que todo vaya bien'

A 25-9-14 mail del actor al Abogado Sr Matías:'no olvides Lázaro, médicos....'.

A 2-11-14, mail del actor al Abogado Sr Matías le dice 'me gustaria saber un poco como tenemos los temas, y qué soluciones podemos encontrar en los temas del Lázaro,...' (...)'me gustaría ser posible, activar todo lo pendiente'.

A 19-12-14 mail del actor al Abogado Sr Matías 'no te olvides de mandar la carta al banco y de todas nuestras cosas, te las repito Lázaro, doctores...'.

A 18-2-15 mail del actor al Abogado Sr Matías: 'aprieta todo lo nuestro Mario'

A 11-3-15 mail del actor al Abogado Sr Matías: 'preocúpate de Lázaro de la herencia de los médicos'.

A 5-5-15 mail del actor al Abogado Sr Matías: sabes si este mes podremos saber algo del Mario'

A 11-5-15 mail del actor al Abogado Sr Matías 'sabes algo del Lázaro'.

A 18-5-15 mail del actor al Abogado Sr Matías: 'te pido a ver cómo está el tema Indalecio, el Lázaro, ya que me urge dinero... ya se que estás en ello pero aprieta todo lo que puedas'.

A 18-5-2015 mail del Abogado Sr Matías al actor: 'respecto a tus asuntos decirte que el jueves me veo con el abogado Contijoch esperando poder alcanzar un acuerdo, aunque el mismo sigue bastante en sus trece'

A 27-5-15 mail del Abogado Sr Matías al actor : 'ya te anuncio que Lázaro no quiere pagar nada porque dice que nada tiene que pagar por cuanto en vida se le dio una donación con la condición de que cuidara a las señoras y no sale de ahí. Su abogado le apoya. De todos modos nos volvemos a reunir a ver si podemos acercar posiciones. Por lo

tanto no cuentes con nada de Lázaro ahora.'.

Y si bien en mail de 27-5-15 del actor al Abogado Sr Matías, le dice que: ' Pero lo del Lázaro me dijiste que lo tirábamos adelante en el Juzgado tal como dijo la Generalitat. No entiendo por qué no se hizo ya con Macarena...Y lo del Lázaro yo creo que ya tenia que estar en el juzgado cuando vivía la Macarena... esto tendría que haberse resuelto en vida de Macarena y en el juzgado' y otro a 27-5-15 posterior 'Cuando se murió Macarena, me dijiste que

estaba entrado en el Juzgado, pero que intentarías hablar con el abogado, para agilizarlo'.

Y mail de 27-5-15 del actor al Abogado Sr Matías ' Macarena que en paz descanse, quería que los denunciaras, tu nos dijiste que era complicado, pero que contáramos con ello, ahora no me puedes decir lo que me dices',

Així doncs veiem com hi havia diferents temes encarregats i coberts per aquells 6000 € justificats només quan es presenta la queixa a l'ICAB i que semblen correspondre a altres coses. A cap dels e-mails del Sr. Landelino es contesta demanant una provisió de fons concreta per al tema en qüestió. Aquesta manca de petició no es pot tornar en

contra de qui no la ha de fer.

El Jutjat no pot argumentar la manca de diligència professional i negligència perquè no hi hagi provisió detallada, és quelcom del que s'hauria de responsabilitzar només qui l'ha de demanar i qui l'ha de detallar. Hi va haver un encàrrec professional i hi va haver una provisió per atendre aquells treballs.

En cap correu del lletrat apareix el requeriment a una provisió per a un tema en concret o cap resposta posant les coses en clar amb el Sr. Landelino, no hi ha cap correu que digui que no li porta l'assumpte en qüestió pel que sigui o per la manca de provisió de fons. Ni un. No n'hi ha cap.

Això sí, el que hi ha són respostes breus i concretament hi ha referència a que avance en los Juzgados (el tema dels aliments, el tema de Lázaro, el cunyat del Sr. Landelino a qui s'havien de demanar aliments). Per altra banda, no entenem ni podem acceptar que el Jutjat imputi al Sr. Landelino el tema de si s'ha provat la necessitat dels aliments i altres qüestions per a descartar la negligència professional del lletrat que ho portava.

Totes les consideracions al respecte del fons no les compartim; les havia d'haver fet el Sr.

Matías davant la insistència del Sr. Landelino i deixant-li les coses clares de que no ho podia demanar. En canvi, anava donant explicacions que no duien enlloc. No hi ha cap resposta de l'advocat dient o donant explicacions sobre si no era possible interposar la demanda perquè estigués l'acció prescrita. En canvi sí que hi ha un

'avance en los Juzgados': doncs bé, només avança en el Jutjat allò que s'ha presentat al Jutjat. Donat això, d'aquesta manca d'acció, d'aquesta manca de treball, d'aquesta negligència, se n'ha de responsabilitzar el Sr. Landelino? On queda la confiança en el lletrat? Qui havia de donar les explicacions? Qui havia de dir les coses clares?

Qui havia de fer signar un full d'encàrrec detallant els treballs i les provisions? No era el Sr. Landelino: qui ho havia d'haver fet era el lletrat i aquesta crítica no la veiem a la sentència, el que veiem és un seguit d'articles oposats al Sr. Landelino, com si fos ell qui hagués de saber les normes deontològiques en l'exercici de la professió d'advocat. Segueix la sentència:

'(...) en momento alguno reconoce el Abogado Sr Matías haberse obligado a interponer demanda en ese asunto, contestando a lo expuesto por el actor en mail de 8-6-15 'veo tus mails. Esta tarde paso el escrito y hablamos. Me parecen un poco ofensivos tus mails'.

Aquesta resposta no ho és precisament per a contestar 'haberse obligado a interponer demanda en ese asunto', sinó per donar resposta als e-mails del client descontent quan veu que no es satisfan els seus interessos per part de qui ho ha de fer. Fins i tot quan la cosa ja està trencada del tot, la contesta de l'advocat és igual de breu. Així doncs no compartim el que la sentència diu a continuació:

'En definitiva, por más que un concreto mail aluda a avanzar el tema en los Juzgados, los restantes mails igualmente reseñados apuntan a negociaciones y reclamaciones extrajudiciales, constando posicionamiento del Abogado en sentido de no prosperar el asunto, no explicándose en tales mails si realmente existiera interpuesta una demanda sobre la que nada se pregunta en todo ese tiempo (ni sobre su estado, prosperabilidad, qué ha contestado el cuñado, cuándo es el juicio, cuándo sale la sentencia, etc, y eso en un intervalo entre, como veremos, 2013 y 2015), con lo que no se aprecia negligencia profesional por no haber interpuesto una demanda que no se prueba suficientemente se hubiera comprometido el Abogado demandado a interponer. Pero es que, aún si se hubiere comprometido y no la hubiere interpuesto, asiste la razón a la parte demandada al hilo de la prescripción que

hacía inviable interponer tal demanda.

Amb tot el respecte. Prosperabilidad? això ho ha de preguntar el Sr. Landelino? No és més senzill i d'acord a la sana crítica que qui ho digui, qui n'informi, hagi de ser el lletrat que n'és el professional? En algun moment el lletrat diu que no es pot posar una demanda per estar prescrit? Ho sap que està prescrit? N'informa al client? Li diu que la provisió de 6000 € només es per a assessorar-lo, entre d'altres coses per les relacions amb el seu fill?

I discrepem també amb la sentència quan diu 'En definitiva, por más que un concreto mail aluda a avanzar el tema en los Juzgados, los restantes mails igualmente reseñados apuntan a negociaciones y reclamaciones extrajudiciales' ja que el fet de tenir interposada una demanda en el Jutjat (recordem que avance en el Juzgado) no obsta a intentar un acord extrajudicial per a treure el tema del Jutjat, d'aquí que l'explicació del lletrat de reunir-se no fos interpretat pel Sr. Landelino com que estava clar que no hi havia demanda en el Jutjat. Aquesta explicació del que havia fet o deixat de fer la tenia que facilitar el lletrat Sr. Matías i per tant no se li pot imputar tampoc al Sr. Landelino.

Ni es diu el que passa, ni es fa el que es diu, no s'explica perquè no es fa. No hi ha cap explicació jurídica de perquè no s'interposa la demanda d'aliments. La paraula prescripció apareix a la sentència de Mataró, no abans, mentre el Sr. Landelino va preguntant al lletrat com va 'lo de Lázaro'.

No s'informa, es vulnera la confiança dipositada,

no es diu perquè no s'interposa la demanda d'aliments, es van donant explicacions de tant en tant, per a que passi el temps però cap de les que s'hauria d'exigir a algú que ha estat provisionat.

No veiem la raó per dir tampoc 'abstracción de si luego pudiera reclamar o no al Abogado Sr. Matías por haberle proveído de fondos pese a negarlo éste, cuestión ajena a esta litis)' ja que, si és una qüestió aliena a la litis, perquè basar en no considerar negligència la manca de treball pel fet de que diu que no hi va haver provisió. També aquesta darrera consideració xoca amb el que diu la sentència més endavant: '(no prueba que lo entregado hasta entonces fuera específicamente para esto y no para otras actuaciones previas, o que en tal fecha existiera sobrante de la provisión)'. Així doncs, és o no, objecte d' aquesta litis? Tot el que fins aquí s'ha dit és perfectament atribuïble a la resta d'assumptes, ja que la sentència empra el mateix argument per a desestimar la negligència a l'entendre que fins i tot no hi va haver encàrrec per no haver-hi provisió.

Creiem que sí consta acreditat l'assessorament, ja que així ho testifica fins el tot el Notari (cosí del lletrat) de manera que la negligència radicaria en fer acceptar una herència que era tot deute a més amb l'agreujant de que no es verifiqués la minuta de l'escriptura abans de la seva signatura i es fes consignar que s'acceptava pura i

simplement. Consta com es va abonar la provisió corresponent que se li va demanar i que havia de cobrir tota la tramitació, no així l'errada no comesa pel Sr. Landelino, per tant sí que hi veiem una negligència malgrat que no ho entén així el Jutjat.

Pel que fa a la negligència mèdica tres quarts del mateix. No hi ha enlloc cap e-mail del lletrat explicant què s'ha de fer; quina provisió necessita; quin és el termini de prescripció ni les maneres d'interrompre-la; quines probabilitats d'èxit tindria una demanda d'aquest tipus, quin cost podria tenir i, sobretot, la petició expressa d'una provisió de fons pròpia i concreta per a dur un tema d'aquestes característiques. En cap comunicació del lletrat al client es posen les coses en clar, ni se li informa al Sr. Landelino dels riscos o probabilitats d'èxit. La sentència fa recaure l'exclusiva responsabilitat al Sr. Landelino demanant, fins i tot, que en aquest procediment, es fes una prova mèdica per acreditar la prosperabiltat de l'acció de responsabilitat mèdica que s'hagués hagut d'interposar. Creiem amb tot el respecte, que la sentència ha anat massa enllà. El Sr. Landelino no era el professional i en molts dels e-mails creuats entre advocat i client, en molts, es parla del tema mèdic i en cap se li informa que aquest tema no se li porta per cap dels motius que ara la sentència entén. Pensem que aquí la sentència s'extralimita.

2on) Quant a la pertinència d'haver demandat a Bufete Bellavista/Caser. La sentència descriu amb detall també les formes de col·laboració entre lletrats i despatxos d'advocat. Però tampoc aquí ho fa des del prisma d'un particular. No fa esment a l' article 7 del Codi Civil que estableix l'obligació d'actuar conforme a la bona fe i que estableix també la teoria dels actes propis. De tota la documental aportada es desprenia sense cap mena de dubtes que el Sr. Matías treballava per al despatx. La tarja professional; la fitxa de l'ICAB; la informació via web; els capçals de les cartes en la correspondència; l'adreça electrònica i fins i tot els regals, i no cal oblidar la pròpia presentació en el llibre diari del Registre de la Propietat on diu Valentín, no diu Matías, diu Valentín que és qui ho va presentar a Diari. Si fos un professional individual els regals ho serien a títol individual; mai els regals del propi despatx com a responsable. Com no podia creure un particular que no estava sota l'empara del Bufet Bellavista quan tots els actes del lletrat així ho indicaven? Per tant, que s'imposin les costes en aquest sentit ho trobem no ajustat a dret i més quan l' art. 394LEC estableix la seva no imposició quan es presenten dubtes de dret o de fet. Creiem que és massa penalització tot i existir la desestimació de la demanda pel que fa al bufet i a l'asseguradora com ara exposarem.

El mateix podem dir de la formulació de la demanda vers l'asseguradora professional del despatx. Lògic és demandar

l'asseguradora de la responsabilitat professional del despatx quan es

demanda al bufet. Hi ha una sèrie d'actes propis, d'aparences, d'informació documental que indicaven que el Sr. Matías treballava per al Bufet i aquesta ficció venia corroborada pels fets i els documents que utilitzava el Sr. Matías en la seva tasca professional.

Per a finalitzar, concloem que hi va haver encàrrec professional; hi va haver arrendament de serveis, hi va haver provisió i va existir la

negligència en els termes de diligència i vulnerar la confiança dipositada pel client; d'aquí que la demanda hagués hagut de tenir un altre resultat més favorable als interessos del Sr. Landelino.

Per tot això, postula que es revoqui la resolució recorreguda i s'acordi estimar la demanda, amb expressa imposició de costes a les parts demandades.

S'oposa la part codemandada BELLAVISTA LEGAL, S.L. pels següents motius:

1er) Nega quants termes venen expressats en el recurs de contrari en tant que no siguin expressament reconeguts per aquesta part. Ens ratifiquem en l'escrit de contestació a la demanda en el seu dia formulat, i fem nostres els raonaments dels escrits d'oposició de les demés co-demandades.

2on) Plena conformitat amb la sentència recorreguda.

La Sentencia recorreguda d'advers és totalment ajustada a Dret, essent clara, precisa i congruent, ajustada a l' art. 218 de la LEC; decideix i valora tots els punts objecte de litigi i la totalitat de les proves practicades. Es remet i dona per reproduït el FJ Primer.

3er) Quant a la manca d'al·legació per l'adversa dels pronunciaments jurídics impugnats de la sentència recorreguda: ia part actora avui apel·lant no cita en el seu recurs els pronunciaments que impugna de la sentència; ho considera greu infracció de l' art. 458LEC que genera a aquesta part indefensió ja que no es coneixen quines són les concretes al·legacions que l'actora pretén impugnar. mediante el Recurso de Apelación; de manera que el recurs està buit de contingut.

4rt) Motius en els quals es basa el recurs: en tot cas, el cert és que el recurs es sustenta en que:

1.- es diu, sense cap fonament, que la Sentencia, argumenta que cal negar l' encàrrec professional per falta de provisió de fons.

2.- la Sentència no ha tingut en compte la condició de client particular-consumidor del demandant.

3.- la Sentència parteix únicament de les mormes deontològiques del Col·legi d' Advocats.

4.- I que malgrat que critica l'aplicació de dites normes, al·lega en el seu recurs la queixa deontològica presentada per l'ara actor contra el Sr. Matías davant l'ICAB.

Quan li interessa les aplica i coneix i quan no li interessa, no les aplica i les ignora.

5.- Desgrana la Sentència dictada a primera instància al·legant que, segons el seu parer, la provisió de fons realitzada ho fou per diversos afers donada la confiança entre lletrat i client. La seva teoria no s'acredita amb la prova que li pertoca fer tal com li correspon ex art. 217 de la LEC, en ser el demandant.

6.- Quant a BELLAVISTA LEGAL, S.L., es centra en que:

a) S'argumenta al recurs que la Sentència no té en compte la condició de consumidor del demandant ni l' art. 7 del CC.

6.2. Manifesta, sense ulterior fonamentació, que de la documental aportada es desprèn que el Sr. Matías treballava per al despatx BELLAVISTA LEGAL, S.L.).

Quant a la condició de consumidor del Sr. Landelino, invoca infracció processal de la recurrent, per vulneració de l' art. 456.1. de la LEC: mai abans del recurs s'al·lega i es fonamenta jurídicament aquesta condició de consumidor, ni es fa cap mena de fonamentació en base a l' art. 7 del Código Civil. Res nova, per tant

('pendente apellatione', 'nihil innovetur').

Sens perjudici de l'excepció processal invocada, és indubtable que durant tot el procediment, s'ha tingut en compte la condició de client del Sr. Landelino.

En segon lloc, assenyala l'apel·lant en el seu recurs que el Sr. Landelino, en la seva condició de consumidor, no coneix la regulació aplicable ni l'existència de normes especials que reglamenten la professió. No és excusa per a la seva aplicació. Pretendre ara en seu d'apel·lació introduir un nou argument i fonament de Dret que no fou articulat als eu moment en la demanda, és un senyal de que la temeritat i la mala fe segueixen presents en el discurs d'advers.

Quant a la col·laboració entre Bellavista Legal SL i el lletrat Sr. Matías: resulta palès que no té cap sentit tenir en compte, quant a la relació entre Bellavista Legal, S.L. i el lletrat Sr. Matías, el prisma o visió que pogués tenir l' actor com a consumidor. S'estima precisament la falta de legitimació passiva de Bellavista Legal, S.L. en la normativa que regeix la relació entre el lletrat Sr. Matías y BELLAVISTA LEGAL, S.L. ( RD 658/2001 de 22 de juny pel que s'aprova l'Estatut General de la Advocacia Espanyola, arts. 27 i 28).

Els fets provats a primera instància, que no solament resulten de la documental, sinó també dels interrogatoris i les testificals practicades (a las que la demandant apel·lant ni en fa esment), ha quedat acreditada la condició de professional independent, per compte propi i en exercici individual de l'advocacia del Sr. Matías, amb una relació perfectament descrita de 'win-win' amb BELLAVISTA LEGAL, S.L.

Aquest tipus de relacions d'interès mutu estan emparades per l'art. 27 de l'Estatut de la professió i, com ho reconeix el FJ Primer de la Sentència de primera instància, ha quedat acreditada la mateixa a les actuacions. Per tant, no es pot deduir que entre l'actor i BELLAVISTA LEGAL, S.L. existeixi una relació contractual de prestació de serveis ni, per tant, que se'n pugui derivar cap responsabilitat contractual ni extracontractual dels arts. 1101 i 1903 del CC, ni tan sols que BELLAVISTA LEGAL tingui una facultat de direcció o control sobre el lletrat Sr. Matías, essent les facturacions d'aquest totalment independents del despatx BELLAVISTA LEGAL i no essent aquest soci de lamercantil. A major abundor, no hem d'oblidar que com a fet provat en primera instància, ha quedat acreditada la relació 'intuitus personae' entre el demandant Sr. Landelino i el lletrat Sr. Matías, relació que data de l'any 2003, mentre que s'acredita que la relació d'advocat col·laborador independent en règim de 'win-win' del lletrat Sr. Matías no s'inicia amb BELLAVISTA LEGAL, S.L. fins 2008. Per tant, ni BELLAVISTA LEGAL, S.L. tenia coneixement sobre els afers duts a terme pel lletrat Sr. Matías ni, en concret, cap relació, en cap cas, amb les suposades negligències professionals que descriu la demanda. Mostrem la nostra total conformitat amb el FJ Primer de la sentència en el sentit de que la relació entre el lletrat Sr. Matías i Bellavista Legal, S.L. està emparada per l' 27 ap. d, de l'Estatut de l'Advocacia.

I la condició d'advocat individual i per compte propi del lletrat Sr. Matías.

No hi ha cap document o justificació de cap mena que acrediti que l sr. Landelino contractés mai BELLAVISTA LEGAL, S.L., ni que realitzés cap pagament a BELLAVISTA LEGAL, S.L.; ni tan sols que indiqui que BELLAVISTA LEGAL, S.L. o qualsevol altre dels seus col·laboradors tingués coneixement de quin era exactament la labor professional del Sr. Matías, ni molt menys tenia BELLAVISTA LEGAL, S.L. facultat de direcció o control de cap tipus sobre el lletrat.

Per al supòsit que el Tribunal 'ad quem' decidís analitzar la litis des de l'òptica proposada per l'apel·lant ( art. 7 del CC), veiem com, en qualsevol cas, la única i exclusiva relació que ha existit entre BELLAVISTA LEGAL, S.L. i el demandant avui apel·lant, deriva exclusivament del correu electrònic de 23-6-2015 que li remet el Sr. Valentín al Sr. Landelino, amb l'única finalitat de comunicar-li que el Sr. Matías era un professional independent que no depenia de BELLAVISTA, S.L.

Per tant, és evident que decau tota possible vulneració de l' art. 7 del CC, des del mateix moment que el Sr. Valentín (responsable de BELLAVISTA LEGAL, S.L.) va tenir coneixement de que el Sr. Landelino volia contactar amb ell en relació al lletrat Sr. Matías, aquell, de cordial manera, l'informa de quina és la situació.

Quant a les negligències al·legades de contrari:

Subsidiàriament, per al cas que l'Audiència entengués que va existir directa o indirectament encàrrec professional a BELLAVISTA LEGAL, S.L., de cap manera podem acceptar, com sosté l'actora, que existís negligència professional de cap mena per part del Sr. DON Matías.

Tal i com estableix la Sentència de primera instància al seu FJ Segon, és jurisprudència reiterada que l'èxit de l'acció rescabaladora depèn de que l'actor provi que hi concorren un seguit de requisits. Però aquí és palès que l'actor ha estat incapaç d'acreditar-ne cap ni en el seu escrit de demanda ni mitjançant la pràctica de la prova a primera instància (ni que existís un encàrrec professional per a portar cap dels tres afers pels que pretén responsabilitzar els co-demandats; ni quin ha estat l'incompliment o la manca de diligència en la prestació professional; ni en què ha consistit el dany produït ni tampoc la relació causal entre ambdós elements; ni l'existència de culpa o negligència dels co-demandats).

En concret, l'apel·lant sembla ignorar que per a demostrar responsabilitat contractual hi ha d'haver previ contracte.

Per economia processal, fem nostres els fonaments de dret tercer, quart i cinquè de la Sentència on s'analitzen extensament i amb detall cadascuna de les negligències al·legades de contrari.

Quant a costes, demana que es declari temeritat i mala fe.

Entén que per venciment objectiu s'han de ratificar les costes de primera instància i s'han d' imposar les costes del recurs segons els arts. 397 i 398LEC, amb expressa declaració de temeritat i mala fe en ambdues instàncies.

Perquè, si hagués desplegat la diligència exigible, hauria copsat sense cap mena de dificultat que no l'assistia la raó. Temeritat i mala fe van existir en el procediment de primera instància des del moment en que l'actora va interposar la demanda malgrat conèixer, i així ho va reconèixer a la seva pròpia demanda, que existeix un correu electrònic en el qual s'explica la relació existent entre el Sr. Matías i BELLAVISTA LEGAL, S.L.

I temeritat i mala fe existeixen a la segona instància, doncs, havent estat desestimat pel Jutjat íntegrament la demanda interposada i havent estimat la totalitat dels arguments de BELLAVISTA LEGAL, S.L. i la sol·licitud d'estimació de la falta de legitimació passiva, l'actora ara apel·lant, abusant del benefici de justícia gratuïta, interposa un recurs d'apel·lació en el que no li dedica ni un sol paràgraf a BELLAVISTA LEGAL,S.L., amb l'esperança de que pugui prosperar malgrat la seva total falta d'argumentació.

Postula la confirmació amb costes.

S'oposa CASER (EJCat) pels següents motius:

1er)El recurs no té cap fonamentació fàctica o jurídica que pugui sostenir les seves al·legacions. No és més que la reproducció de las pretensions de la demanda, de manera que s'han de reproduir íntegrament l'escrit de contestació a la demanda i les proves obrants a l'expedient, així com les practicades al judici.

Per això interessa la confirmació amb costes. malgrat això, exposa com a arguments, els següents:

2on) Inexistència d'error en la valoració de la prova. falta d' acreditació dels fets al·legats

Crida l'atenció que l'adversa recorri la Sentència al·legant error en la valoració de la prova i infracció de garanties processals tan sols pel fet de que s'hagi desestimat la demanda del Sr. Landelino, però és que no podia ser d'altra manera, tota vegada que l'adversa no va acreditar en cap manera ni la responsabilitat del lletrat Sr. Matías ni el perjudici que es reclama, sinó que va restar demostrada la temeritat de esta demanda, temeritat que s'ha evidenciat en cadascun dels escrits presentats per la part demandant.

Per tant, per molt que insisteixi l'adversa en la existència d'un error en la valoració de la prova, crida l'atenció que el recurs no expliqui en què consisteix aquest error i quins han estat els preceptes infringits. Solament per això el recurs ja hauria de ser desestimat, doncs basta una lectura del mateix per adonar-se compte de que únicament conté al·legacions buides de contingut i que en cap manera justifiquen cap error judicial, sinó tot el contrari. El Jutjat ha tingut una paciència infinita en aquest afer en el que s'han realitzat peticions verdaderament surrealistes que podien haver estat despatxades amb més duresa.

El recurs plantejat demostra, un cop més, la obstinació del Sr. Landelino, el qual no es conforma i pretén seguir endavant fins a aconseguir obtenir una Sentència favorable, malgrat no tenir la raó i en base a arguments sense base, obligant les demés parts a fer una ingent labor de defensa, causant-los unes importants despeses, totalment alienes al recurrent, fent un clar abús del benefici d'assistència jurídica gratuïta que li permet pledejar impunement.

Considerem del tot reprovable aquesta actitud i per això sol·licitem que es desestimi el seu recurs con expressa imposició de costes per temeritat i mala fe.

En temes de responsabilitat civil professional és la part demandant qui té la càrrega de la prova i, per tant, és qui reclama qui ha d'acreditar els fets: en aquest sentit l'adversa havia d' acreditar la negligència del lletrat i el perjudici que la mateixa li havia ocasionat i, en cas de que hi hagués hagut negligència o perjudici, acreditar-la; res de tot això ha succeït.

En aquest cas la sentència ha deixat clar que l'actor no va acreditar els fets constitutius de l'acció. Per això no pot invocar error de valoració de prova. Simplement el que passa és que no li agrada la sentència que s'ha dictat.

La falta de concreció en els motius d'apel·lació ja hauria per se de comportar la desestimació del recurs; es limita a consignar '(...) hi va haver encàrrec professional; hi va haver arrendament de serveis, hi va haver provisió i va existir la negligència en els termes de diligència i vulnerar la confiança dipositada pel client d'aquí que la demanda hagués hagut de tenir un altre resultat més favorable als interessos del Sr. Landelino'.

Aquest esment genèric a que va existir responsabilitat i perjudici no pot donar lloc a l'estimació del recurs, sobretot quan les proves han demostrat el contrari i quan hi ha una Sentència totalment fonamentada que explica el perquè desestima la demanda formulada.

No seria precís entrar a analitzar els tres afers pels que es reclama però se'n fa un breu resum de perquè la Sentència és ajustada a Dret i de perquè procedeix la desestimació del recurs:

1.- Pel que respecta al primer afer en el que se li imputa al lletrat l'error d'haver deixat prescriure una acció de reclamació de prestacions familiars per un import de 15.746,54 €, hem d'indicar que l'adversa no va acreditar ni que se li fes l'encàrrec d'interposar demanda ni molt menys que es fes l'any 2009, ja que els primers mails són de 2013 -moment en el que l'acció ja estava prescrita en prescriure el 2010- i en dits mails es fa referència a molts temes i solament de passada s'indica que què es podria fer amb aquest afer. Per tant, va quedar acreditat que mai no va existir negligència de cap mena per aquest afer en tant que ni se li va encarregar reclamar judicialment aquestes prestacions familiars ni podia instar-se reclamació en haver prescrit l'acció en el moment en que es va comentar el tema amb el lletrat Sr. Matías. Però és que, encara que se li hagués fet l'encàrrec de reclamar, estant encara que hagués estat viva l'acció -quelcom que no va succeir pas- tampoc existiria viabilitat en existir un pacte vitalici que feia inviable la reclamació, ja que l'esposa del Sr. Landelino es va comprometre a tenir cura i alimentar sa mare i sa tia a canvi de que li cedissin el seu patrimoni, segons es desprèn de l'escriptura de 22-02-2000.

La decisió de desestimar la demanda per aquesta primera reclamació és correcta i el recurs no pot prosperar.

Així mateix, quant a la devolució d'honoraris (6.000 €) no procedeix tota vegada que no se n'acredita l'abonament; ni tampoc que s'abonés per aquest afer, doncs ha quedat més que acreditat que el lletrat Sr. Matías li portava molts altres afers al demandant/apel·lant. D'altra banda, la pòlissa concertada amb CASER i l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona que cobreix la responsabilitat civil del lletrat Sr. Matías en cap cas dona cobertura a la devolució d'honoraris atès que la mateixa solament cobreix els danys i perjudicis derivats de responsabilitat civil extracontractual del lletrat, però en cap cas de la devolució d'honoraris, en ser un deute de caire contractual i personalíssim, que resta totalment exclosa de la pòlissa.

2.- Quant a la segona negligència que se li imputa al lletrat i per la que hom pretén, sense més, que se li aboni el pagament de la hipoteca que grava la finca que el demandant va heretar de la seva difunta esposa sota el pretext de que se'l va assessorar incorrectament quant a la seva acceptació, hem d'indicar que, al igual que en el cas anterior, tampoc ha quedat acreditat ni l'encàrrec ni la data d'aquest. No acredità el Sr. Landelino ni incorrecte assessorament ni error de cap mena per part del lletrat Sr. Matías sinó que el Sr. Landelino volia la casa i per no confondre patrimonis l'herència fou acceptada a benefici d'inventari. El que pretenia el Sr. Landelino amb aquesta reclamació, de 335.038,97 € era que el lletrat Sr. Matías i la seva companyia d'assegurances li abonessin l'import de la hipoteca i així quedar-se amb la casa lliure de càrregues.

Així mateix, si l'habitatge es va inscriure malament al Registre, això no fou per error del lletrat Sr. Matías sinó per un error del propi Sr. Landelino i del nou lletrat que va assumir els afers l'any 2015, tal i com ho reconeix la pròpia Sentència a la seva pàgina 46, darrer paràgraf. Per això considerem que s'ha de desestimar aquest motiu d'apel·lació.

3.- El tercer i darrer error que s'imputa al lletrat Sr. Matías és un suposat abandó de funcions en un tema de negligència mèdica. En aquest punt creiem que el primer que hauria d'haver fet el demandant/apel·lant era convèncer'ns de la realitat del suposat encàrrec, això és, de les possibilitats reals de que aquesta reclamació per mala praxi mèdica pogués reeixir. Al igual que en els altres dos casos, en aquest tampoc s'acredita la realitat de l' encàrrec ni l'import que reclama, limitant- se a sol·licitar 50.000 € a tant alçat, sense justificar dita quantitat. Però és que, a més, la Sra. Milagrosa va morir el juliol de 2014 per la qual cosa l'acció per reclamar per aquesta suposada negligència mèdica estava viva el juliol de 2015, moment en el qual el Sr. Landelino ja havia prescindit dels serveis del lletrat Sr. Matías i en tenia un de nou.

Per això, i abans de donar per perduda l'oportunitat i traslladar les seves conseqüències sobre l'advocat, el que hauria d'haver fet la contraparte si tan convençuda estava

de que la pretensió era viable, era interposar demanda -a través del nou lletrat del Sr Landelino- contra l'equip de facultatius que al seu criteri havien errat en el diagnòstic de la malaltia de la seva muller.

En relació amb las al·legacions que realitza la contrapart quant a la condició de consumidor del Sr. Landelino, hem d'indicar que l'adversa tracta de modificar els termes del debat, doncs aquestes consideracions no apareixien a la demanda ni foren plantejades a l'audiència prèvia. Són res nova.

Per tant, no havent quedat acreditat en cap manera ni l' error que tracta d'imputar-se al Lletrat Sr. Matías en cap de les tres reclamacions efectuades, ni la quantia reclamada per cadascuna d'elles, postulem la íntegra desestimació del recurs amb expressa imposició de costes a la part demandant/apel·lant.

2on) Considerem que la part demandant/apel·lant hauria d'haver fet un esforç en el seu recurs per tal d'explicar en base a quins arguments considera que el Jutge d'Instància ha comès un error a la hora de valorar la prova, doncs s'ha tenir en compte que en temes de responsabilitat civil de lletra, la jurisprudència ha precisat que, tractant-se d'una responsabilitat subjectiva de caràcter contractual, la càrrega de la prova de la falta de diligència en la prestació professional, del nexe de causalitat amb el dany produït i de l'existència i abast d'aquest, correspon a la part que demanda la indemnització per incompliment contractual (sent. TS 14-7-2005). El judici d'imputabilitat en que es fonamenta la responsabilitat de l'advocat exigeix tenir en compte que el deure de defensa no implica una obligació de resultat, sinó de mitjans, en el sentit de que no comporta l'obligació d'assolir una estimació o resolució favorable a les pretensions deduïdes o a l'oposició formulada, car aquesta dependrà, entre altres factors, de haver-se assolit la convicció del Jutjat (sents. TS de 14 de juliol de 2005, 30 de març de 2006, 26 de febrer de 2007, entre d'altres).

El que suposa examinar -un cop demostrat l'incompliment al·legat- si com a conseqüència d'aquest s'ha produït una notable i certa disminució de les possibilitats de defensa de la part, suficient per ser considerada com una vulneració objectiva del dret a la tutela judicial efectiva i per això un dany rescabalable en el marc de la responsabilitat contractual. No obstant, no hi ha relació causal en aquells supòsits en els que la producció del resultat desfavorable per a les pretensions del presumpte danyat per la negligència del seu advocat s'ha d'entendre com raonablement acceptable en el marc del debat jurídic processal i no atribuïble directament, encara que no pugui afirmar-se amb absoluta seguretat, a una omissió objectiva i certa imputable a qui exerceix professionalment la defensa o representació de la part que no ha tingut bon èxit en les seves pretensions ( sent. TS de 30-11-2005 -EDJ 2005/207174-). Aquest criteri imposa descartar la responsabilitat civil de l'advocat quan concorrin elements aliens suficients per tal de desvirtuar la influència de la seva conducta en el resultat danyós, com la possibilitat d' interposar nova demanda, la dificultat objectiva de la posició defensada, la intervenció de tercers o la falta d'encert -no susceptible de ser corregida por mitjans processals- de l'actuació judicial ( sent. TS 23-7-2008 -EDJ 2008/147629-).

Doncs bé, en aquest cas conflueixen, no un, sinó diversos elements aliens suficients per determinar la inexistència de responsabilitat civil del lletrat, como són: la dificultat objectiva de la posició defensada que és subjacent en les tres negligències per les que es reclama, la falta d'acreditació dels suposats encàrrecs, la data i la falta de viabilitat dels tres afers pels que es reclama contra el lletrat Sr. Matías, per la qual cosa procedeix la desestimació del seu recurs.

És evident, doncs, que la pròpia part actora/apel·lant és conscient de la falta de viabilitat de la seva reclamació i per això no entra a analitzar els supòsits pels que imputa negligència al Sr. Matías, sinó que es limita a interposar el recurs fent una menció genèrica a la raó que assisteix al seu client.

El dany per pèrdua d'oportunitats és hipotètic i no pot donar lloc a indemnització quan hi ha una raonable certesa de la impossibilitat del resultat. La responsabilitat per pèrdua d'oportunitats exigeix demostrar que el perjudicat es trobava en una situació fàctica o jurídica idònia per realitzar-les. En altre cas, no pot considerar-se que existeixi cap perjudici, ni frustració de l'acció processal, sinó més aviat un benefici al suposat perjudicat en apartar-lo d'una acció inútil, i no hi ha cap dany moral en aquesta privació, quant menys en circumstàncies normals. Ensenya la jurisprudència que '(...) la indemnización no tiene que equivaler de modo insoslayable al derecho litigioso, como sostiene la parte, como si inexorablemente hubiera de ser estimada la acción en la que se perdió el recurso de apelación, siendo preciso el previo análisis de prosperabilidad de la acción'.

Finalment, i pel que respecta al dany moral pel que reclama 20.000 €, hem d'indicar que la jurisprudència té establert que el dany moral és indemnitzable però en les mateixes condicions que el dany material, per la qual cosa, si no existeix dany material tampoc pot haver-n'hi de moral (Sent. de l' AP Barcelona de 29-3-2017 -4a- Rotlle 617/2016).

Per tant, si hom parteix de la premissa de que l'afer era inviable, aleshores el correcte, a més de desestimar l' existència de qualsevol dany patrimonial, hagués estat fer-ho també en relació als danys morals.

Altrament, sembla que la finalitat d'aquesta concreta partida indemnitzatòria era clarament i evidentment patrimonial, doncs estava lligada a un perjudici i, essent així, no hi hauria base per la reclamació d'un dany moral pur derivat de la pèrdua d'oportunitats distint del patrimonial que ja és objecte de reclamació a banda, no havent-hi, a més, elements de judici suficients per extraure la conclusió de que la pèrdua d'aquesta oportunitat processal desencadenés en la demandant un estat de desànim que permetés concebre l'existència d'un dany pròpiament moral.

En aquest sentit volem citar la Sentència de l'AP de Barcelona, Secció 19a, de 4-4-2019 que precisament resol un afer molt similar i que estableix que 'Es por tanto evidente que el daño causado por la tardía interposición de la demanda debía calificarse como patrimonial, pues el objeto de la acción frustrada tenía como finalidad la obtención de una ventaja de contenido económico. Pues bien, en tales casos, lo que resulta de la citada doctrina jurisprudencial es que el daño por pérdida de oportunidades, como es hipotético, no puede dar lugar a indemnización cuando no hay una razonable certidumbre de la probabilidad del resultado, como ocurre en el presente caso, y siendo la pretensión frustrada de contenido patrimonial, no procede indemnización alguna, ni por daño patrimonial ni moral. Ocurre además que la concesión de una la concesión de una indemnización por daño moral es incongruente y arbitraria. Aunque en la demanda se decía que la actuación del letrado había causado a la demandante tanto un daño patrimonial como moral, uno y otro se cuantifican de igual modo, coincidiendo con la indemnización que se pretendía en la demanda por responsabilidad extracontractual más el importe de las costas procesales a cuyo pago fue condenada la demandante al ser desestimada su demanda. Es decir, aunque se mezclaban ambos conceptos, daño patrimonial y daño moral, su cuantificación era exclusivamente patrimonial, sin ninguna cantidad añadida por daño moral (aunque fuera improcedente), que además ni siquiera se explicaba y justificaba. Por esta razón no cabía conceder una indemnización por daño moral que en realidad no se pedía, y menos por una cuantía arbitraria y sin aparente límite'.

Per tot l'exposat, és evident que en aquest cas no existeix ni perjudici patrimonial ni dany moral, ni pèrdua d' oportunitat de la part actora que pugui dur aparellat dret indemnitzatori de cap mena, atès que la pretensió de la part demandant és inviable des de qualsevol punt de vista sense que sigui possible reclamació de cap tipus, ni material ni per dany moral, per la qual cosa s'interessa que es desestimi íntegrament el recurs, amb costes a la recurrent.

3er) Inexistència d'error en la valoració de la prova quant a la imposició de les costes a la part demandant:

Finalment, recorre l'actora el pronunciament relatiu a la imposició de les costes per la desestimació de la demanda. Entenem que és totalment correcte el pronunciament relatiu a les costes, atès que la part demandant ha vist desestimades les seves pretensions en desestimar-se la demanda formulada, de manera que en virtut de l' art. 394 de la LEC procedeix la condemna en costes.

Entenem que aquesta al·legació és una prova més de la falta de raó i mala fe de l'adversa per la qual cosa sol·licitem la íntegra desestimació del recurs amb imposició de costes (tant de primera com de segona instància) a la part actora/apel· lant no solament per imperatiu legal sinó per temeritat i mala fe.

Finalment, quant a l'aL3legació efectuada de contrario de que el demandant es va veure obligat a demandar CASER com a asseguradora del despatx Bellavista, simplement indicar que tal i com es desprèn de la contestació efectuada en nom de CASER, queda totalment evidenciat que CASER és l'asseguradora del Sr. Matías però no pas del despatx Bellavista.

4rt) Legitimació passiva de caser: límit de cobertura i franquícia:

Finalment i per al negat supòsit de que s'estimés en tot o en part el recurs, cal fer constar que les obligacions de pagament de CASER SEGUROS com a companyia asseguradora de la responsabilitat civil professional del lletrat Sr. Matías, s'ha d'indicar que aquest té un límit assegurat de 500.000 € i que segons la pòlissa (pàgina 3/41), existeix una franquícia de 900 € a càrrec de l'assegurat, de tal manera que en l'eventualitat de que s'estimés en tot o en part la demanda, dit import correria a càrrec del lletrat. Tenint present, a més, que en aquest procediment s'estan reclamant tres sinistres diferents amb encàrrecs suposats clarament diferenciats, s'hauria de considerar aplicar tres franquícies, una per cadascun dels sinistres.

S'oposa el Sr. Matías pels següents motius:

1er) El recurs no té base, la sentència és impecable. No hi ha error de valoració de prova: el lletrat contrari es veu en la obligació de posar-lo per ser d'ofici però no té cap base, no s'han acreditat cap dels fets constitutius de la demanda. El recurs ni tan sols indica en què consistiria el suposat error. La sola manca de concreció dels motius ja ha de dur a la desestimació. Es fan al·lusions genèriques a l'encàrrec i a la negligència. De tota manera s'examinen:

1a negligència: no interposar l'any 2013 la demanda d'aliments (afer Lázaro); dita reclamació no podia prosperar perquè l'acció estava prescrita des de 2010. A més enlloc consta l'encàrrec que tampoc es podia dur a terme. Ja se'ls va dir des del primer moment que només s'interposaria una acció si era viable. De la documentació facilitada ja es veu que la reclamació era inviable.

2a negligència: la minuta de 6.000 € és expressiva dels treballs fets pel Sr. Matías, per assessoraments diversos. D'anys en realitat.

3a negligència: quant a la pretensió de que se li pagui la hipoteca sota argument d'una presumpta mala gestió o assessorament sobre l'acceptació de l'herència sense benefici d'inventari, no té cap sentit. Es va acceptar a benefici d'inventari. Però és un bé gravat i la hipoteca es té de pagar; o s'ha de liquidar la propietat. Ara el que pretén és que li paguem nosaltres aquesta càrrega. A dia d'avui encara no ha inscrit l'acceptació. El seu valor real és de 499.000 € i es va valorar en 350.000 a efectes d'acceptació (amb un escreix d'actiu sobre passiu de 26.2147 €). S'executa per 180.000 €. Mai ha dit al procediment d'execució que havia acceptat a benefici d'inventari. No ho fa perquè no li interessa. Cal recordar que els béns de l'herència són un patrimoni separat que es liquidarà al marge del patrimoni propi. Quant a la meitat, respecte del bé gravat, [des del punt de vista obligacional (no real, ja que la hipoteca és única)] ja que ell és cotitular del crèdit que s'executa. La situació actual no és responsabilitat d'aquesta part sinó de l'actor.

2on) Aquest procediment és temerari.

3er) Mai hi ha hagut cap encàrrec d'interposar una demanda per responsabilitat mèdica. Si li ha prescrit l'acció és perquè ho ha deixat passar.

S'oposa el Sr. Matías pels següents motius:

1er) El recurs no té base, la sentència és impecable. No hi ha error de valoració de prova: el lletrat contrari es veu en la obligació de posar-lo per ser d'ofici però no té cap base, no s'han acreditat cap dels fets constitutius de la demanda. El recurs ni tan sols indica en què consistiria el suposat error. La sola manca de concreció dels motius ja ha de dur a la desestimació. Es fan al·lusions genèriques a l'encàrrec i a la negligència. De tota manera s'examinen:

1a negligència: no interposar l'any 2013 la demanda d'aliments (afer Lázaro); dita reclamació no podia prosperar perquè l'acció estava prescrita des de 2010. A més enlloc consta l'encàrrec que tampoc es podia dur a terme. Ja se'ls va dir des del primer moment que només s'interposaria una acció si era viable. De la documentació facilitada ja es veu que la reclamació era inviable.

2a negligència: la minuta de 6.000 € és expressiva dels treballs fets pel Sr. Matías, per assessoraments diversos. D'anys en realitat.

3a negligència: quant a la pretensió de que se li pagui la hipoteca sota argument d'una presumpta mala gestió o assessorament sobre l'acceptació de l'herència sense benefici d'inventari, no té cap sentit. Es va acceptar a benefici d'inventari. Però és un bé gravat i la hipoteca es té de pagar; o s'ha de liquidar la propietat. Ara el que pretén és que li paguem nosaltres aquesta càrrega. A dia d'avui encara no ha inscrit l'acceptació. El seu valor real és de 499.000 € i es va valorar en 350.000 a efectes d'acceptació (amb un escreix d'actiu sobre passiu de 26.2147 €). S'executa per 180.000 €. Mai ha dit al procediment d'execució que havia acceptat a benefici d'inventari. No ho fa perquè no li interessa. Cal recordar que els béns de l'herència són un patrimoni separat que es liquidarà al marge del patrimoni propi. Quant a la meitat, respecte del bé gravat, [des del punt de vista obligacional (no real, ja que la hipoteca és única)] ja que ell és cotitular del crèdit que s'executa. La situació actual no és responsabilitat d'aquesta part sinó de l'actor.

2on) Aquest procediment és temerari.

3er) Mai hi ha hagut cap encàrrec d'interposar una demanda per responsabilitat mèdica. Si li ha prescrit l'acció és perquè ho ha deixat passar.

S'oposa el Sr. Matías pels següents motius:

1er) El recurs no té base, la sentència és impecable. No hi ha error de valoració de prova: el lletrat contrari es veu en la obligació de posar-lo per ser d'ofici però no té cap base, no s'han acreditat cap dels fets constitutius de la demanda. El recurs ni tan sols indica en què consistiria el suposat error. La sola manca de concreció dels motius ja ha de dur a la desestimació. Es fan al·lusions genèriques a l'encàrrec i a la negligència. De tota manera s'examinen:

1a negligència: no interposar l'any 2013 la demanda d'aliments (afer Lázaro); dita reclamació no podia prosperar perquè l'acció estava prescrita des de 2010. A més enlloc consta l'encàrrec que tampoc es podia dur a terme. Ja se'ls va dir des del primer moment que només s'interposaria una acció si era viable. De la documentació facilitada ja es veu que la reclamació era inviable.

2a negligència: la minuta de 6.000 € és expressiva dels treballs fets pel Sr. Matías, per assessoraments diversos. D'anys en realitat.

3a negligència: quant a la pretensió de que se li pagui la hipoteca sota argument d'una presumpta mala gestió o assessorament sobre l'acceptació de l'herència sense benefici d'inventari, no té cap sentit. Es va acceptar a benefici d'inventari. Però és un bé gravat i la hipoteca es té de pagar; o s'ha de liquidar la propietat. Ara el que pretén és que li paguem nosaltres aquesta càrrega. A dia d'avui encara no ha inscrit l'acceptació. El seu valor real és de 499.000 € i es va valorar en 350.000 a efectes d'acceptació (amb un escreix d'actiu sobre passiu de 26.2147 €). S'executa per 180.000 €. Mai ha dit al procediment d'execució que havia acceptat a benefici d'inventari. No ho fa perquè no li interessa. Cal recordar que els béns de l'herència són un patrimoni separat que es liquidarà al marge del patrimoni propi. Quant a la meitat, respecte del bé gravat, [des del punt de vista obligacional (no real, ja que la hipoteca és única)] ja que ell és cotitular del crèdit que s'executa. La situació actual no és responsabilitat d'aquesta part sinó de l'actor.

2on) Aquest procediment és temerari.

3er) Mai hi ha hagut cap encàrrec d'interposar una demanda per responsabilitat mèdica. Si li ha prescrit l'acció és perquè ho ha deixat passar.

4rt) tampoc hi ha cap error quant a la imposició de costes. El cas no és dubtós.

Postula la confirmació amb costes.

Segon. L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) A la seva demanda, l'actor fonamenta la seva acció de danys i perjudicis per incompliment contractual contra els demandats i asseguradora en els següents fets: Actor i demandats es coneixen perquè ell i la seva difunta esposa, la Sra. Macarena, van ser encausats pel Jutjat d'Instrucció núm. 5 de Mataró per estafa (DP 1180/2003), passant a contractar l'advocat Sr Matías, del despatx BELLAVISTA LEGAL. El procés va acabar amb la retirada de l'acusació per part del Ministeri Fiscal dictant-se sentència absolutòria. Des de principis de 2009 fins a mitjans del 2015 va encomanar a l'advocat Sr. Matías un seguit de casos respecte dels qual va afirmar aquest, segons l'actor, que interposaria querelles/demandes judicials, però no ho va fer en cap cas, ni va cap treball al respecte, malgrat afirmar que sí ho havia fet i cobrant per això provisió de fons.

Concreta l'incompliment negligent en:

1a negligència: L'esposa de l'actor volia interposar demanda contra el seu germà, Sr. Juan Ignacio reclamant-li prestacions familiars a favor de sa mare (despeses de residència pagades solament per l'esposa de l'ara actor entre 2005 i 2007 per import de 17.746,64 euros, encarregant el cas als demandats a principis del 2009, prescrivint l'acció l'any 2010, sens perjudici de que s'anava interrompent entre germans i cunyats verbalment. El cas és que els demandats accepten el cas, afirmant que ho gestionaven extrajudicialment i que interposarien demanda, cosa que mai van fer. Van enganyar l'actor. Després de canviar de Lletrat, el nou va interposar la demanda en els Jutjats de Mataró però es va declarar la prescripció del deute per inexistència de cap reclamació extrajudicial entre 2007 i 2010 (docs. 7-12 acrediten l'encàrrec als demandats i el seu resultat), de manera que per això l'ara actora ha perdut la indemnització de 15.742 euros reclamats i no cobrats i els 6.000 euros de la provisió de fons abonada als codemandats i que no s'ha usat per a cap de les gestions encomanades.

2a negligència: Va consistir en l'assessorament que li van fer els codemandats per tal que acceptés l'herència de la seva esposa a benefici d'inventari per així poder quedar-se la casa, residència de l'actor, situada al Passeig de Vitamenia núm. 88 de Santa María de Palautordera. L'actor té amistat amb el Notari Sr. Alfonso Rodríguez Díez, però els demandats el van instar a usar els serveis del Notari Sr. Víctor Esquirol Jiménez, cosí del Sr. Matías, de manera que amb ell van fer l'escriptura d'acceptació. El cas és que sabien els demandats que l'actor no

tenia ingressos fixos en ser comercial, fins que va començar a cobrar pensió de jubilació i de viduïtat; així mateix sabien que no podia fer front a la hipoteca de la difunta esposa. Així que els va demanar que negociessin amb Caixabank, però no van fer res, de manera que, a instància dels demandats, l'ara actor es va adjudicar

l'habitatge a benefici d'inventari. Però es van equivocar ja que l'acceptació finalment es va fer 'pura i simplement' i no pas 'a benefici d'inventari' sense que els demandats fessin res per a subsanar-ho malgrat que la contradicció fou posada de manifest pel Registre de la Propietat, el qual va acabar registrant, després de tenir la inscripció en suspens i ser subsanada pels demandats. Els danys ocasionats són gravíssims ja que ara l'actor li està devent a Caixabank 334.252,39 euros quan abans no tenia cap deute, en convertir-se en propietari per l'acceptació de l'herència. Consta que, detectada la contradicció pel Registre de la Propietat, l'advocat Sr. Matías, en paper amb capçal del bufet BELLAVISTA va emetre una autorització a l'actor per poder personar-se en el Registre per poder retirar l'escriptura als sols efectes de subsanar dita contradicció, enviant el Sr Matías un fax al RP amb capçal del despatx esmentat per que li fora tramesa l'escriptura al seu despatx professional per tal de subsanar la contradicció. Sosté l'actor que, per informacions registrals de 21-10-2015 i d'11-12-2015 el RP, a 21-7-2015, va inscriure l'actor com a acceptant pura i simplement de l'herència de la seva esposa i el 13- 12-2016 se li va notificar a l'ara actor la demanda d'execució hipotecària 1446/2016 del Jutjat de Primera Instància 5 de Granollers instada per Caixabank, por 180.982,38 euros de principal més 9.000 euros en concepte de costes i 36.900 euros per interessos, litigi que està en curs. El perjudici irrogat, per tant, a l'actor per aquesta negligència puja 334.252,39 euros deguts a Caixabank més la factura del Notari de 786,58 euros (docs. 13-24 demanda, i 26 de la contestació).

3a negligència: Consisteix en no haver interposat els demandats, com se'ls va encomanar, l'acció judicial per negligència mèdica patida per l'esposa de l'actor, conseqüència de la qual va morir, havent prescrit dita acció. Fa al·lusió l'actor als mails ja indicats i a que l'esposa anava a controls mèdics i en un d'ells se li va detectar càncer de colon amb metàstasi al fetge, produint-se la primera negligència mèdica en no detectar els facultatius el càncer ni la metàstasi abans de produir- se. La segona possible negligència va tenir lloc en el tractament de la metàstasi, doncs l'esposa de l'actor va estar a l'hospital de Barcelona de 26-2-2014 a 29-3-2014

I després del 12-4-2014 al 17-4-2014, però no se li va permetre continuar amb el tractament mèdic en dit hospital i després de l'alta se li va recomanar tractament domiciliari (pal·liatiu) en espera de l'òbit, que es va produir el 20-7-2014 (doc. 25 demanda, historial mèdic), no instant els demandats cap acció malgrat afirmar que ho ferien, essent el dany estimat per aquestes negligències mèdiques de 50.000 euros

L'actor aporta com a doc 26 demanda la queixa deontològica instada per l'ara actor a l'ICAB arxivant aquesta corporació l'expedient (doc 26 de demanda). I com a doc 27 demanda aporta reclamació extrajudicial infructuosa.

Reclama 17.742 euros per la primera negligència per dita quantitat reclamada i no concedida per la sentència que va apreciar prescripció, a la que s'hi han d'afegir els 6.000 euros abonats com a provisió de fons i que no han servit per a res.

Pel segon incompliment reclama el deute amb Caixabank i la factura notarial, és a dir, 334.252,39 euros + 786,58 euros, total 335.038,97 euros.

Pel tercer incompliment reclama 50.000 euros, equivalent a la suma que al seu criteri es concediria judicialment en cas de reclamar judicialment.

Com a dany moral reclama 20.000 euros.

I com a 'dany punitiu' reclama altres 20.000 euros.

En total 446.780,97 euros

b) En contestar la demanda, Caser Seguros admet la legitimació passiva remarcant l'exist`ncia d'una franquícia de 900 € a càrrec del seu assegurat, el Sr. Matías. Quant a la prescripció de l'acció d'aliments, reconeix que està prescrita, però recalca que el que no està car és que es fes un encàrrec abans de 2010 per reclamar dits aliments. No resulta això dels correus acompanyats a la demanda. I això és el primer que s'hauria d'haver acreditat per culpabilitzar el Sr. Matías de la pèrdua d'oportunitat en que es basa la primera pretesa responsabilitat per negligència.

Quant a la segona, el que s'està defensant a la demanda és que l'herència es va acceptar pura i simplement i no és així: es va acceptar a benefici d'inventari. Remarca que les obligacions hipotecàries en cap cas esdevenen de la forma en que s'hagi acceptat l'herència, sinó per la qualitat d'avalista del Sr. Matías, com es demostrarà.

Quant a la tercera, el primer que cal valorar és si hi hagué encàrrec i de les possibilitats reals de que la demanda a interposar per negligència mèdica tingués viabilitat. L'òbit de l'esposava succeir el juliol de 2014 i la primera reclamació quan es fa, juliol de 2015, encara no havia prescrit l'acció. Quan trenca amb el Sr. Matías podia encara demandar.

No són aplicables al cas en cap cas els interessos de l' art. 20 LCS doncs la nostra oposició ha estat sempre raonable ( art. 20.8LCS). No hi ha mora.

Postula la desestimació amb costes a l'actor.

c) En contestar la demanda, Bellavista Legal invoca en primer lloc manca de legitimació passiva. Reconeix que l Sr. Matías ocupa un espai al bufet però no és membre ni empleat d'aquest. Pot usar la nostra sala de reunions i els mitjans materials de Bellavista Legal SL, però la relació amb el demandant va ser intuitus personae. Cap document demostra cap relació amb aquest bufet entre 2003 i 2008. El doc. 9 és una simple litografia enviada pels Nadals de 2009 a la Comercial del Descanso, de Mataró. De 13 a 23 de juny de 2015 envia mails l'actor només per intentar preconstituir alguna prova. I a 23-6-2015 se li contesta que Esquirol no forma ni ha format mai part de la plantilla del bufet.

En segon lloc considera que la demanda és defectuosa, que s'ha obrat de mala fe, que existeix una escriptura subsanatòria on resta clar que s'ha acceptat a benefici d'inventari i que s'ha ocultat per l'actor. Altrament la demanda d'execució hipotecària al seu dia no va ser admesa per clàusules abusives i Caixabank això ho té pendent d'apel·lació. A més, de la manera en la que ve redactada

la demanda desconeix aquesta part en quina forma pot defensar-se atès que la única imputació per presumpta mala praxi que fa l'actora és per un assessorament al Sr. Landelino per acceptació pura de l'herència i no a benefici d'inventari. Tal i com ve redactada la demanda, sembla que a l'actora se li hagi de pagar o d'indemnitzar per una execució per la qual no reclama, i per la que, per cert,

no ha sofert cap perjudici per part dels demandats. A més es pretén cometre un frau processal en sostenir que entre aquesta part i l'actor hi havia una relació de seveis que mai ha existit. És a dir, per una banda, l'actora està exigint una culpa contractual, de l' art. 1544 del CC, sobre un contracte de prestació de serveis que no s'aporta, basat en una relació 'intuitus personae' amb un advocat i, de l'altra, en els mateixos Fonaments de Dret, demana l'extensió de responsabilitat a aquesta part per culpa extracontractual, per cert prescrita a tenor de l' art. 1968CC, prescripció que s'invoca també.

Falta a la veritat, novament, l'actora, quan diu que el 18-9-2014 va abonar la suma de 6.000 Euros a BELLAVISTA LEGAL, S.L. Cap encàrrec professional, correu electrònic, factura d'honoraris o prova ex art. 217 de la LEC aporta l'actora al respecte.

Quant a la primera qüestió, es desconeix la relació exacta entre l'actor i el Sr. Matías. Però el primer requeriment que es dedueix de la demanda, realitzat al Sr. Matías acompanyat a la demanda és de 15-2-2013, pel sembla ser, i en relació amb el text de la sentència aportada, l'acció ja estava prescrita (des de l'any 2010) quan es va fer. El títol en el que basa la seva reclamació en la sentència que s'aporta aporta amb la demanda como DOCUMENTO NÚM. SET, segons ho valora avui la jurisprudència no és vàlida per fixar l'import dels danys doncs es tracta d' un càlcul prospectiu d'oportunitats del bon èxit de l'acció atès que la sentència no entra en el fons per prescripció de l'acció.

Quant a la segona qüestió, tampoc hem estat contractats per l'actor. Desconeix aquesta part la existència de mala praxi o no, ja que no va participar en l'encàrrec professional, però de la lectura de la pròpia demanda i de la informació a la que s'ha ha pogut tenir accés, i fins i tot es dedueix de la pròpia demanda, l'actora falta

a la veritat en el relat dels seus fets: així 1) L'herència finalment fou acceptada a benefici d'inventari. En conseqüència, presumptament, i així entenem que ho acreditarà el lletrat, s'hauria complert l'encàrrec professional. Diu l'actora que existia una contradicció en la escriptura i que la mateixa s'havia de subsanar. ¿Per què no aporta l'actora l'escriptura subsanatòria que el propi Notari va fer? Potser perquè en ella veuríem que es subsana en el sentit de que l'herència finalment s'accepta a benefici d'inventari. 2) Diu l'actora que quan accepta l'herència existeixen: a) drets per un valor de 350.000.- Euros (valor de la casa), més 0,39 Euros de saldo positiu d'un compte corrent, més l'aixovar valorat 'a ull' en 10.500 Euros. En total l'inventari suma 360.500 Euros. b) obligacions per valor de 334.119,51 Euros (valor de las hipoteques sobre la casa), més 132,88 Euros de saldo negatiu en un compte corrent. En total, els deutes sumen 334.252,29 Euros. En conseqüència i tal i com reconeix la pròpia demandant, resta un actiu líquid per import de 26.247,6 Euros a favor de l'avui demandant. c) existeix una execució hipotecària del primer tram d'hipoteca per principal de 180.982,38 Euros, en la actualitat sobreseguda (pendent de resolució a l'Audiència Provincial per clàusules abusives). Segons l'actora, la conseqüència de tot això, i essent l'assessorament sol·licitat l'acceptació de l'herència a benefici d'inventari, s'hauria produït un perjudici per import de 334.252,39 Euros més 786,58 Euros. És a dir, hom pretén imputar a la demandada com perjudici el passiu (hipoteca) de l'herència sense tenir en compte que aquesta tenia un actiu (l'immoble) de valor superior, amb la pretensió de quedar-se amb la totalitat de l'actiu lliure de càrregues. En cap moment de la demanda parla l'actora sobre un possible refinançament i que això hagués estat objecte d'encàrrec professional al Sr. Matías, deduint-se a més dels mails aportats la intenció del Sr. Landelino sempre de quedar-se amb la casa de Palautordera.

Quant a la tercera qüestió, tampoc hem estat contractats per l'actor. L'única prova de l'esmentat encàrrec professional, d'existir, són mails intercanviats entre el lletrat Sr. Matías i l'ara demandant Sr. Landelino entre març de 2014 i juny de 2015, segons s'aporta a les actuacions. Desconeix aquesta part l'existència de mala praxi o no, ja que no va participar en l'encàrrec professional. A més, podem afirmar, sens perjudici de quants arguments pugui esgrimir la defensa del SR. Matías, que segons diu la pròpia actora, la seva esposa va morir el 20-7-2014, i la relació entre el Sr. Matías i el Sr. Landelino finalitzà el juny de 2015. Aquesta part, igual que en el primer supòsit d' incompliment, desconeix el grau d'encàrrec professional fet al Sr. Matías, si aquest va existir. Es pregunta si es va encarregar un Informe Mèdic sobre la correcta praxi dels metges pel que fa a l'actuació respecte de la difunta esposa del Sr. Landelino. I on fou tractada. I davant de quin tipus de prescripció estem. L' únic que de contrari s'aporta és un historial mèdic. Cap informe pericial sobre una presumpta mala praxi. No s'aporta cap resolució judicial o dictamen que acrediti que la causa estigui prescrita. No s'aporta valoració de danys. Així mateix, l' actora, quant a la xifra de 50.000 Euros que utilitza sembla ser una xifra a 'tant alçat', sense aportar pericial o valoració de cap mena, el que per a aquesta part suposa una manca de tot rigor processal en seu de judici ordinari en matèria de

responsabilitat civil.

A la queixa que va fer l'actor a la Comissió Deontològica de l'ICAB no ens esmenta. Es va desestimar per versions contradictòries i manca de tota prova.

Es nega tot dany i per suposat tota relació causal.

Postula la desestimació amb costes a l'actor.

d) En contestar la demanda, el Sr. Matías reconeix com es van conèixer, que el cost d'aquell procés penal fou de 24.000 €, que ara no ho pot acreditar degut al temps passat, que efectivament li van regalar un Rolex, i admet que des d'aleshores l'ara actor i la seva difunta esposa es van convertir en clients seus. Que va treballar per a ells de mitjan 2008 a mitjan 2015. Facturant-se serveis que ara tampoc pot acreditar.

Que, pel que fa al despatx Bellavista, no hi té relació de dependència, simplement hi ocupa un despatx i tñé dret a usar les sales de reunió i ús de mitjans, entre ells el paper timbrat. Quan es van conèixer estava en un altre despatx. Sosté que Bufet Bellavista Legal no té aquí cap legitimació passiva. Quant als 6.000 euros entregats el setembre de 2014 com a provisió de fons, es van liquidar en la minuta d'honoraris 32/15 i que fou aportada a l'expedient de queixa seguit a l' ICAB (doc 26 de demanda), i es va girar aquesta minuta per afers aliens del tot a la queixa. La minuta és expressiva dels treballs de tot tipus duts a terme pel lletrat a favor del matrimoni, doncs com consta a la pàg. 5 de la demanda 'es va iniciar una reacció professional i d' amistat. La professional venia donada per casos a resoldre', i manifesta que per això la minuta principia amb assessorament en casos puntuals al matrimoni.

Quant a la primera negligència és obvi que el Jutjat de Mataró va apreciar la prescripció d ela reclamació d'aliments a favor de la sogra de l'actor. Però el primer encàrrec de fer aquesta reclamació fou el 15-2-2013, de manera que quan se li va comentar això del cunyat (Sr. Lázaro) l'acció ja estava prescrita. Nega que l'encàrrec es fes l'any 2009. Ni que s'hagués anat interrompent la prescripció verbalment. El cert és que s'inicia el coneixement de l'afer el 2013 quan després de la mort de la seva sogra, va pretendre el Sr. Landelino reclamar al seu cunyat (germà de la seva esposa Sra. Macarena) la meitat dels imports pagats pel matrimoni per a la cura de la mare a partir d'indicacions de la Generalitat l'any 2013. Així s'aprecia del doc 10 demanda, mail de 15-2-2013, primera vega que van parlar del tema. Se li va dir al seu moment que es posaria la demanda si resultava viable. Quan va rebre tota la documentació, el Sr. Matías va veure inviable reclamar el que s'havia pagat fins 2007 (la Generalitat va pagar des d'aleshores). A més, mai hagués pogut prosperar, de no haver prescrit el 2010, atès que el cunyat mai no va subscriure cap document ni es va comprometre a pagar res i, més especialment, atès que hi havia un document en el que la Sra. Juan Ignacio s'havia obligat a tenir cura i fer-se càrrec de sa mare en compensació a la donació que se li feia d'un habitatge. Finca cedida a la esposa del actor per tenir cura de mare i tia. I que fou venuda el març de 2012 per 220.000 euros. Tal pacte consta a l'escriptura de donació atorgada el 22-2-2000. El testament de la Sra. Sabina de 22-2-2002, fet davant el mateix Notari va instituir hereva universal la seva filla (l'esposa de l'avui actor), Sra. Macarena. Tals pactes estaven ratificats en la notaria el 13-9-2005. I la finca la ven la Sra Macarena per 220.000 euros a 15-3-2012. Però és que a més hi ha un mail de 13-6-2015 (doc 2 de contestació i 11 demanda) i en ell el propi actor explica que la reclamació de 9.000 euros -els aliments- al seu cunyat es va encarregar al Sr. Matías l'any 2013. Entén que no hi pot haver cap negligència per no instar una demanda d'una acció prescrita.

Quant a l'assessorament per acceptar l'herència de l'esposa, el que explica no és cert. En morir aquesta es troba amb una casa valorada en 350.000 euros però amb obligacions econòmiques per import de 334.119,51 €. Va voler quedar-se la casa sense pagar res. Val a dir que la reclamació del banc a l'actor o fou per 180.000 euros solament. Es van fer negociacions amb Caixabank per tal de

refinançar deutes. I si bé el banco no s'hi oposava, li demanava a l'actor documents que aquests no lliurava i li preguntava si acceptaria l'herència, cosa que es fa a benefici d'inventari per tal no confondre patrimonis, el seu i el de la seva difunta esposa i causant. L'escriptura es fa davant del Notari de Masnou només per no voler-la ferla l'actor amb el seu habitual; i es fa amb la mala fortuna de que el Notari en l' acceptació es confon i assenyala tant l'acceptació pura i simple com a benefici d'inventari, el que produeix la perplexitat del Registre de la Propietat. Es va rectificar per escriptura 8doc. 3er contestació) de 19-7-2015. El setembre de 2015 encara no havia estat retirada de la notaria per defecte de pagament d'honoraris. Ni va abonar les despeses d'inscripció. Serà que el lletrat que porta els afers del demandant des de juny de 2015 no ha fet res. Va intervenir en les negociacions del re-finançament però no lliurava la documentació que Caixabank demanava. A 20-1-2015 ens ho diu l'entitat. Des de maig no portem els afers de l'actor. No sabem què ha passat després.

Quant a la tercera suposada negligència, el relat de fets de la demanda no pot ser més desafortunat. Des de juny de 2015 no som lletrat seu. L'esposa va morir el juliol de 2014. Sempre se li va dir que si volia actuar contra els metges calia provar negligència i que es necessitava una pericial mèdica. Se li va dir que coneixíem el Dr. Horacio, eminent catedràtic de medicina legal, ja mort a dia d'avui; i que això tindria un cost. Mai va demanar l'historial, mai ens va donar cap documentació sobre la que poder encarregar la pericial. Mai li vam demanar diners com a provisió per aquesta suposada demanda. En un mail de 17 d juliol li diu que es farà quan tingui els diners, el setembre. No estaven fins juny de 2015 exhaurits els terminis de prescripció per accionar contra metges de la sanitat privada, com és el cas. Altrament, de la documental mèdica aportada no es dedueix cap negligència mèdica.

La queixa a la comissió deontològica ni es comenta.

Postula la desestimació amb costes a l'actor.

e) A 22-4-2018 (EJCat) el demandant presenta un escrit d'ampliació de demanda aportant l'escriptura de subsanació i estenent-la contra el Notari d'El Masnou Sr. Esquirol i Jiménez, parent del demandat; la provisió de 31-7-2018 denega l'ampliació.

f) La diligència d'ordenació de 14-9-2018 va citar les parts a audiència prèvia per al 16-1-2019 (EJCat).

Es va celebrar a la data prevista (DVD itinerat). L'actor es va oposar a l'excepció de falta de legitimació passiva de BELLAVISTA conforme documental aportada(quedant la qüestió per a ser resolta en sentència), i es va oposar al defecte legal en el mode de proposar la demanda tot aclarint que sols acciona contractualment, no per responsabilitat civil extracontractual.

Finalment es va rebre a prova, essent admesa a l'actora la documental per reproduïda, interrogatori de part, i documental aportada a l'acte; al Sr Matías l'interrogatori de part, la documental per reproduïda, més documentals (si bé va aclarir l'actor no haver inscrit encara l'escriptura aclarida d'acceptació d'herència), i prova testifical; a BELLAVISTA l'interrogatori de part, testifical i documental per reproduïda; i a CASER la documental per reproduïda; assenyalant-se data per a

celebrar el judici.

g) A 12-4-2019 aporta l'actor la sentència de 10-4-2019 de la secció 14a confirmant la prescripció apreciada pel Jutjat 2 de Mataró de 13-6-2016 en el plet d'aliments(EJCat)

h) La provisió de 4-10-2019 (EJCat), a la vista de la renúncia de l'interrogatori de l'actor pels demandats i la impossibilitat de postular aquell el seu propi interrogatori, denega la diligència final demanada per l'actora per tal d'explicar la situació creada. Recorreguda en reposició, l'Acte de 20-11-2019 (EJCat) la va confirmar.

i) Per escrit de 9-1-2020 aporta l'actor (EJCat), com a document de nova notícia, l' Acte de 23-12-2019 de la secció 4a de l'AP de Barcelona on es decideix que continuï l'execució que havia estat sobreseguda (manté la nul·litat de la clàusula de venciment anticipat però mana continuar l'execució tot apreciant un incompliment substancial, declara la nul·litat dels interessos de demora i de l'IRPH que substitueix per l'euríbor més el diferencial pactat).

Se'n dona trasllat a les demés parts i, evacuades les al·legacions respectives, la diligència de 27-1-2020 aixeca la suspensió del termini per dictar sentència.

Tercer. La Sentència d'instància, de data 20 de febrer de 2020 (EJCat) desestima íntegrament la demanda.

La sentència fa un acurat examen de la prova i dels arguments de cada part que creiem és bo que reproduïm.

Entén que Bellavista Legal SL no té legitimació passiva en base a l' art. 27 del RD 658/2001, de 22 de juny de l'Estatut General de l'Advocacia Espanyola. S'ha de descartar en aquest cas que el Sr Matías pertany al despatx col·lectiu BELLAVISTA, doncs clarament no consta enlloc als efectes de l'art 28 com a soci de dita societat limitada(així resulta dels docs 2-3 de demanda) sinó que en dita publicitat apareix com a 'professional' solament; i no havent estat aportada prova de que sigui soci de dita mercantil.

I pel que fa a l'art 27, no prova l'actor haver contractat a dita mercantil, i no existeix cap document al respecte, ni consta pressupost ni facturació de cap mena d'

honoraris, provisió de fons etc. per part de BELLAVISTA, ni mails ni fax propis d'una relació d'arrendament de serveis amb BELLAVISTA. L'únic reconegut pel Sr Matías i per BELLAVISTA és que efectivament el Sr Matías ocupava un espai dintre de les oficines de BELLAVISTA a Barcelona, amb dret a usar sala de reunions, rebre-hi persones en ella o en el seu despatx, utilització de mitjans etc, i fins i tot estar present en la pàgina web corporativa i usar el correu corporatiu. I si bé l'apartat c) de l'art 27 podria portar a entendre que perd la condició d'advocat individual en constar en targes de presentació i identificació conjunta, no és menys cert que l'apartat d) sí que encaixa en aquest cas (d: 'El abogado que concierte acuerdos de colaboración para determinados asuntos o clases de asuntos con otros abogados o despachos colectivos, nacionales o extranjeros, cualquiera que sea su forma'), atès que dit apartat d) no prejutja si hi ha presentació conjunta o no d'ambdós, a diferència de l'apartado c). i, a l'actuat, existeix prova que permet presumir l'existència de tal tipus d'acord en aquest cas, el que fa que no perdi el lletrat Sr. Valentín la seva condició de lletrat per compte propi (titular del seu propi despatx).

Certament, aquest tipus de relacions d'interès mutu al·legada en la contestació del Sr Matías i en la de BELLAVISTA no són estranyes en el sector jurídic, i s'assenten en un intercanvi consistent en que a canvi de poder fer ús de tals instal· lacions i mitjans del despatx aliè, el professional extern (en aquest cas el Sr Matías) no tenint aquest que buscar i costejar pel seu compte dits elements, instal·lacions i serveis, passa al despatx (aquí BELLAVISTA) aquells clients o assumptes que no pugui portar (sigui per excés de treball, sigui per tractar-se de matèries en las que no és especialista o que no domini especialment) beneficiant-se ambdues parts amb tal relació, doncs un no abona aquests costos i l'altre rep clientela pròpia que no té que buscar en el mercat.

Però això no permet parlar de relació als efectes de l' art 1101 ni del 1903CC entre actor i BELLAVISTA i, de bon tros, no consta que BELLAVISTA tingui poder de direcció o control del lletrat, que segueix essent autònom en les seves tasques, no barrejant-se facturacions, comptabilitats, etc. entre ambdós, no reservant-se ni tan sols el Sr Matías un percentatge de cada afer que passi a BELLAVISTA.

L'únic constatat en aquestes actuacions és la testifical del Sr Cristobal, soci de BELLAVISTA, qui refereix que el 'Sr Matías era independent, aportava clients de coses que no podia portar i, a canvi, tenia dret a ocupar la recepció, etc. Deixa clar que BELLAVISTA no pagava al Sr Matías. I que els treballs d' Matías eren independents. BELLAVISTA no sabia qui era la clientela d'Esquirol. Aquest no donava compte a BELLAVISTA de les seves actuacions, prenia vacances quan volia, etc. (...), Esquirol no era soci ni apoderat ni res de BELLAVISTA' afegint més endavant que 'el que tingui targes de BELLAVISTA, mail etc, és part de la contraprestació per dur ell clients, però no es fan liquidacions entre BELLAVISTA i el Sr Matías'.

En suma, s'explica que encara que consta als docs. 1 a 3 de la demanda com vinculat al despatx BELLAVISTA, no hi ha prova de que el Sr. Matías realment tingués la pròpia d'un assalariat, soci, apoderat, representant o administrador de dita mercantil. D'existir tal reconeixement, hauria de constar documentat, sigui amb un contracte formal, sigui amb altra documentació, com nòmines, o en el seu cas factures, liquidacions entre ambdues parts, documents constatant la relació professional conjunta o compartida, i de tot això podia haver demanat l'actor prova al despatx i al propi Sr Matías, així com de les seves comptabilitats oficials, declaracions tributàries, etc. per a constatar l'existència d'una relació jurídica entre els dos demandats, quelcom que i tan sols intenta en la litis.

A banda de l'anterior, la prova addicional en la que s'assenta tal pretesa relació és la litografia aportada com a doc 9 de la demanda i uns mails. Res d'això fa prova. La litografia està tramesa per BELLAVISTA a 'COMERCIAL DEL DESCANSO, (Sr. Landelino)', enviada a 16-12-2009, la qual cosa resulta fàcilment explicable com a mer regal que fan per Nadal moltes empreses a clients i amics. En el judici refereix el Sr. Matías que 'BELLAVISTA fa regalos als seus clients i li van preguntar a ell (al Sr Matías) si hi havia algun client seu al que volgués que li enviessin la litografia i fou així que es va enviar a l'actor', concretant el representant en judici de BELLAVISTA (Sr. Valentín) que 'per Nadal imprimeixen 650 litografies que envien a clients i no clients i a Matías n'hi deixen enviar'. No és quelcom increïble o sospitós, i entén que aquesta mena de regals típics de Nadal no proven que el receptor sigui forçosament client. Pot haver-ho estat, ser-ho encara, o existir fonamentat interès en assolir-lo com a client.

Quant als mails, s'ha d'observar que essent aquella litografia de 2009, no consten a l'actuat, com seria lògic cas de ser client, mails, fax etc. en aquella època que

relacionin l'actor amb BELLAVISTA. I quant als aportats amb la demanda, no proven tal anterior relació ni la relació com a tal amb BELLAVISTA, directa o a través de la persona de l'advocat Sr. Matías. Als docs. 10-12 demanda no hi ha mails de 2009, ni anteriors.

Quant a mails referits a la possible relació, examinats els dels docs. 10-12 de demanda no s'hi constata en ells cap relació en 2009; ni cap d'anterior, no podent ser afirmat que quan es contracta el Sr Matías per portar l'afer penal fora lletrat del despatx BELLAVISTA, no acreditant-se tampoc quan va passar a tenir relació el Sr Matías amb el referit despatx.

A major abundor, la transferència feta per l'actor de 6.000 euros (doc. 6 demanda) no es fa al despatx BELLAVISTA sinó a l'advocat Sr. Matías, quan, d'haver estat part del despatx col·lectiu BELLAVISTA, s'hauria d'haver fet a la mercantil, i existiria una factura de la mercantil, i hauria de constar a la comptabilitat de la

mercantil tal transferència (cosa de fàcil prova demanat al procediment la seva comptabilització, quelcom que ni intenta l'actor).

Així mateix, el notari Sr Matías refereix a la seva testifical que 'el encargo lo hizo Matías, no Valentín', y el lletrat Sr. Contijoch al·ludeix en tot moment a l'advocat Sr. Matías com qui va contactar amb ell i amb qui va negociar, no esmentant en cap moment a BELLAVISTA LEGAL.

Per tot el que entén que s'ha d'apreciar la falta de legitimació passiva de BELLAVISTA, absolent-la.

Afegeix -tot avançant raonaments posteriors- que, tot i de no haver prosperat l'excepció, igualment hauria resultat absolta BELLAVISTA un cop analitzat el fons de les accions instades.

Abans d'analitzar cada suposada negligència, recorda la jurisprudència sobre els requisits de prosperitat d'una acció de responsabilitat contractual, el deure de l'advocat com de mitjans i no de resultats i més en concret que a l'advocat sols cap exigir-li que realitzi les funcions encomanades (representació, assessorament o direcció tècnica en un procés), amb la diligència que exigeix la naturalesa de l'obligació i els deures imposats per la normativa reguladora de la seva professió, sense que pugui fonamentar-se la responsabilitat en que hagi perdut el plet.

D'aquí que l'èxit de la pretensió indemnitzatòria exigeixi demostrar que l'encàrrec no ha estat executat amb la diligència deguda, doncs el lletrat no es compromet a que el resultat sigui favorable, sinó a realitzar un esforç per a obtenir-lo.

Recorda com el TS ve mantenint la necessitat de que la prova dels requisits necessaris per a l'estimació queda a càrrec del client. Que el nexe de causalitat amb el dany produït i l'existència i l'abast d'aquest són extrems a provar per la part que demanda la indemnització per incompliment contractual (sents. TS de 14-7-2005 i 21-6-2007). I que si manca la prova d'algun d'aquests extrems, decau la pretensió indemnitzatòria del client ( sent. TS de 18-3-1998). Que la càrrega de la prova no s'inverteix en cap dels elements, doncs el client ve obligat a acreditar que el professional ha actuat de forma negligent o contrària a l'actuació normal, ( sent. TS de 7-2-2000), i que cal desestimar la demanda quan l'actor no hagi acreditat els fets constitutius de la negligència que imputa al lletrat (sent. TS de 23-10-1995).

Ha d'estar-se per tant a les normes rectores de la càrrega de la prova de l' art. 217LEC.

I recorda també la doctrina jurisprudencial i la distinció entre dany directe i dany moral per pèrdua d'oportunitat.

Descendent al cas concret, conclou en la desestimació de les accions instades i, amb això, de la total demanda, doncs analitzant las tres negligències professionals imputades (havent aclarit l'actor a l'audiència prèvia que sols acciona ex contractu, en mèrit de l'arrendament de serveis professionals que diu existent no solament amb el Sr. Matías sinó també amb BELLAVISTA), resulta acreditat que la relació professional finalitzà sobre juny de 2015, moment en que s'aprecia la intenció del lletrat Sr. Matías de retornar els documents al Sr. Landelino.

Ja en mail de dit advocat a l'actor, a 8-6-2015 s'aprecia com empitjora la relació, '...veo tus mails. Esta tarde paso el escrito y hablamos. Me parecen un poco ofensivos tus mails'.

I, en data 17-6-15 el Sr Landelino li diu a BELLAVISTA: 'Acabo de recibir un correo de Sr. Matías el cual me dice ue Ud no es su Jefe. Yo cuando hablé con Ud me dijo que hablaría con él. Yo interpreté que era su superior'. I adjunta el mail que li va enviar l'advocat Sr. Matías (per tant, coma molt de 17-6-15) en el que sembla el cessament de relacions -doncs diu el Sr. Matías al actor 'no hace falta que nos veamos y para la entrega de tus papeles sólo tienes que decirme si te los dejo en el despacho para que los recojas o si se los doy a algún abogado que me los pida.Tú decides. En el primer caso, los prepararé y te diré cuando puedes pasar a buscarlos a partir de la semana que viene. El Sr Valentín

no es mi jefe...'. I a data 3-7-15 envía mail l'advocat Sr. Matías a l'actor amb còpia per al notari Sr Rodríguez, tot indicant que 'la reunión -con Matías- no va a ser más que una entrega de papeles al cliente y mi alejamiento de sus asuntos'.

Tot el que (cessament de la relació professional sobre juny de 2015) es confirma quan en mail de 9-9-2015 a les 11:37 h. l'actor li diu al notari Sr Matías que 'Por descontado que no le voy a hacer ninguna provisión de fondos, ya que la escritura es mía, y me pertenece, si una vez la tenga, no se la pago, me lo puede reclamar judicialmente, no quiero que me pase algo parecido a lo que me hizo su primo. Lo lamento, pero Ud no puede retenerme una cosa mía, ni dejarla de ir a buscar, me la da y si no le pago, me lo reclama por la vía que usted conoce muy bien, en el caso que si se niegue a hacer lo lógico, que es entregármela, ya se lo diré a mi abogado y el hará lo más conveniente'.

I, de fet, la demanda interposada pel Sr. Landelino, amb la mateixa direcció lletrada que ha instat aquesta demanda, Sr. Fructuoso, en el Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Mataró reclamant el deute alimentari s'interposa el 2015 (ordinari 1033/2015-L). A major abundor, el propi actor ja afirma a la seva demanda que la relació contractual va finalitzar 'a mediados de 2015'(pàg. 6 de la demanda).

Per la qual cosa, tenint present dita dada i analitzant les concretes negligències imputades, resulta el següent:

1a negligència: Si examinem les comunicacions habudes entre l'actor i el lletrat Sr. Matías, hem de concloure que no prova l'actor com li pertoca que haguessin mai acordat interposar i interposat demanda reclamant aliments que, a dir de l' actor (hereu de sa difunta esposa, Sra. Macarena) li eren deguts per en Mario ( Juan Ignacio) a sa germana Sra. Macarena. Dit d'una altra forma, si bé en diversos mails al·ludeix l'actor a que l'advocat Sr Matías li va dir que havia interposat la demanda en el Jutjat, en realitat els demés mails obrants a les actuacions desmenteixen tal versió i permeten provar que sabia que no estava interposada cap demanda, sinó que l'advocat Sr. Matías el que feia era negociar el tema intentant aconseguir diners per tal concepte, fora amb Mario fora, sobre tot, amb l'advocat d'aquest, Sr. Contijoch; de tot el que n'estava cabalment informat l'actor.

Efectivament, en mail de 17-12-2013 li diu l'advocat Sr. Matías a l'actor que 'Respecto al tema de tu deuda en el Juzgado sigo detrás de ella a igual que intento que el tema del hermano de Macarena avance en los Juzgados. Ahora mismo

voy a ponerme con los dos para que avancen'.

Però l'únic constatat és que respecte del tema del germà de Macarena anuncia que intenta que el tema avanci en els Jutjats, però, al marge de no constar provisió de fons per a tal específica finalitat, no hi ha a la resta de mails referència de cap mena per part de l'actor a cóm està el tema judicial, ni petició de cap mena d' explicació sobre quan surt el judici etc, allò que seria lògic si s'hagués interposat una demanda; ni manifestació de cap mena d'estranyesa -com seria el lògic- vist el transcòrrer del temps, entorn de per què no sortia la sentència, queixa que és molt habitual en el món jurídic quan s'ha celebrat judici i no acaba de sortir la sentència esperada.

Ans al contrari, nombrosos mails evidencien solament negociacions amb Mario i el seu lletrat Sr Contijoch, que evidencien que no hi ha cap afer judicialitzat encara. Així (doc 10 de la demanda), a 15-2-2013 ja consta un mail de l'actor a l'advocat Sr. Matías donant-li l'adreça de Juan Ignacio, que por lògica només podria tenir relació amb el presumpte encàrrec respecte de l'esemntat Mario. A 4-6-2013,mail de l'actor a l'advocat Sr. Matías: 'Recuerda el Mario, hermano de la Macarena'. A 12-6-2013 mail de l'actor al Sr Matías: 'acuérdate del Mario, hermano de la Macarena' A 26-7-2013, mail de l'actor al Sr. Matías: 'el tema de Mario supongo que sigue su curso'. A 3-9-2013, l'actor demana al Sr Matías quedar per parlar entre d'altres coses 'del tema de Mario, hermano de Macarena'. A 17-12-2013, mail de l'actor al Sr Matías: 'tampoco sé nada del Mario, hermano de la Macarena' A 10-1-2014 mail de l' actor al Sr. Matías dient-li que 'me queda muy poco dinero, ya que he invertido bastante en todo este tinglado, por esto te dije lo del hermano de la Macarena, porque si es algo de dinero, es ayuda que tengo'...'Mira como está el tema de Mario, ya que este sí que no quiero perdonarlo, y achucharlo hasta el

final si se puede, en tu mano lo dejo'. A 19-2-2014, mail de l'actor al Sr. Matías: 'podrías decirme si el tema de Mario tenemos mucho tiempo o como está,ya que quiero decidir algo respecto al negocio que tengo montado de internet'.

A 11-7-14 li diu: 'te llamó el abogado de Mario, hermano de Macarena, cómo tienes lo de la herencia, no lo descuides'. A 17-7-2014 mail de l'actor al Sr. Matías donant-li informació sobre el tema de Mario, afegint 'te lo digo por si hablas con el Sr. este mayor, Sr. abogado, que lo sepas, espero que todo vaya bien' A 25-9-2014 mail de l'actor al Sr Matías: 'no olvides Mario, médicos....'. A 2-11-2014, mail de l'actor al Sr Matías on li diu: 'me gustaría saber un poco como tenemos los temas, y qué soluciones podemos encontrar en los temas del Mario,...' (...) 'me gustaría a ser posible, activar todo lo pendiente'. A 19-12-2014 mail de l'actor al Sr Matías: 'no te olvides de mandar la carta al banco y de todas nuestras cosas, te las repito Mario, doctores...'. A 18-2-2015 mail de l'actor al Sr Matías: 'aprieta todo lo nuestro, Mario' A 11-3-15 mail de l'actor al Sr Matías: 'preocúpate de Mario, de la herència, de los médicos'. A 5-5-2015 mail de l'actor al Sr Matías: 'sabes si este mes podremos saber algo del Mario?' A 11-5-2015 mail de l'actor al Sr Matías 'sabes algo del Mario?'. A 18-5-2015 mail de l'actor al Sr Matías: 'te pido a

ver cómo está el tema Indalecio, el Mario, ya que me urge dinero... ya se que estás en ello pero aprieta todo lo que puedas'. A 18-5-2015 hi ha un mail de l'advocat Sr Matías a l'actor: 'respecto a tus asuntos decirte que el jueves me veo con el abogado Contijoch esperando poder alcanzar un acuerdo, aunque el mismo sigue bastante en sus trece'. A 27-5-15 mail del Sr Matías a l'actor : 'ya te anuncio que Mario no quiere pagar nada, porque dice que nada tiene que pagar por cuanto en vida se le dio una donación con la condición de que cuidara a las señoras y no sale de ahí. Su abogado le apoya. De todos modos, nos volvemos a reunir a ver si podemos acercar posiciones. Por lo tanto, no cuentes con nada de Mario ahora'.

I si bé en tres mails (un de 27-5-2015 de l'actor al Sr Matías, on diu que: ' Pero lo del Mario me dijiste que lo tirábamos adelante en el Juzgado tal como dijo la Generalitat. No entiendo por qué no se hizo ya con Macarena...Y lo del Mario yo creo que ya tenía que estar en el Juzgado cuando vivía la Macarena... esto tendría que haberse resuelto en vida de Macarena y en el Juzgado', un altre a 27-5-2015, posterior, on diu 'Cuando se murió Macarena, me dijiste que estaba entrado en el Juzgado, pero que intentarías hablar con el abogado, para agilizarlo'. I un mail de 27-5-2015 on l'actor li diu al Sr Matías ' Macarena, que en paz descanse, quería que los denunciaras, tu nos dijiste que era complicado, pero que contáramos con ello, ahora no me puedes decir lo que me dices') es diu el que es diu, en cap moment hi ha cap mail on reconegui l'advocat Sr. Matías haver-se obligat a interposar demanda en aquest afer. Ans al contrari, li contesta a l'exposat per l'actor en un mail de 8- 6-15: 'veo tus mails. Esta tarde paso el escrito y hablamos. Me parecen un poco ofensivos tus mails'.

En definitiva, por més que un concret mail al·ludeixi a 'avançar el tema en els Jutjats', la resta de mails apunten a negociacions i reclamacions extrajudicials, constant un posicionament de l'advocat en sentit de no prosperar l'afer, no explicant- se en aquests mails si realment existia interposada una demanda sobre la que res es pregunta en tot aquest temps (ni sobre el seu estat, prosperabilitat, qué hagi contestat el cunyat, quan serà el judici, quan surt la sentència etc; i això malgrat trascorre un llarg interval entre, com veurem, 2013 i 2015), de tot el que no s'aprecia negligència professional per no haver interposat una demanda que no es prova suficientment que s'hagués encarregat interposar ni que s'hagués compromès l'advocat demandat a interposar.

Pero és que, tot i que s'hi hagués compromès i no l'hagués interposat, li asisteix la raó a la part demandada al fil de la prescripció que feia inviable, a limine, interposar tal demanda.

Efectivament, un cop cessades les relacions professionals (sobre 17-6-2015) entre el demandat i l'actor, va interposar l'actor (a través del nou lletrat Sr Fructuoso, qui després signarà també la demanda d'aquest litigi) demanda contra el Sr. Juan Ignacio (al·ludit com Mario als mails vistos) donant lloc a les actuacions de judici ordinari núm. 1033/2015-L (doc 7 demanda) on el Sr. Landelino demanava la condemna del seu ex cunyat Sr. Juan Ignacio al pagament de la seva part de contribució en els aliments que l'esposa del Sr Landelino havia suportat en exclusiva en benefici de la mare d'ambdós, constant clarament en el FJ Segon de la sentència d'instància que 'se reclaman alimentos prestados hasta el año 2007', tot invocant l' art. 237 CCC. La sentència aprecia prescripció de l'acció doncs segons l' art 237-11 CCC -diu la sentència- 'el derecho de repetición de quien preste alimentos, si la persona obligada no lo hace, señalando que podrá repetir las pensiones correspondientes al año en curso y al año anterior, con sus intereses legales'. Y resol que 'Conforme al anterior precepto, la demanda debe ser desestimada y ello en tanto se reclaman alimentos prestados hasta el 2007, sin que conste relación alguna previa antes del burofax de 24 de juio de 2015....'

Per tant, havent transcorregut vuit anys des de que es van prestar els aliments per la causant de l'actor, aquest no té acció per repetir contra el demandat. I remata que 'Y de igual modo, y como señala el demandado, la demanda debe ser desestimada aunque se entienda que el plazo a aplicar es el de prescripción, entendiendo de aplicación lo establecido en el punto 21 del artículo 121 del Código Civil de Cataluña, al haber transcurrido más de tres años desde que se prestaron hasta que se efectuó la primera reclamación extrajudicial, sin que la parte actora haya acreditado la existencia de actos que hayan interrumpido la misma'.

Dita sentència fou apel·lada i la sent. de l'AP Barcelona -14a- de 8-2-2019 (aportada còpia per mitjà d'escrit de l'actor a data 12-4-2019) va confirmar la d' instància.

Exposat tot això, cal remarcar que a les actuacions l'acreditat és que no podia prosperar mai tal pretesa demanda que l'actor censura al demandat que no hagués interposat.

Altrament, així doncs, d'entendre -que no és el cas- que va existir encàrrec específic de demandar al Sr. Juan Ignacio suposadament desobeït per l'advocat Sr. Matías, tal encàrrec hauria tingut lloc el 2013, doncs no hi ha dada de cap mena a l'actuat que permeti sostenir, com ho fa l'actor a la seva demanda, que l'encàrrec es va fer abans del 2013, doncs tots els mails que s' han ressenyat abans són de 2013 en endavant, i és el propi actor qui li diu en un mail a 13-6-2015 al Sr. Juan Luis, de La Caixa, que 'Una deuda pendiente que tiene el hermano de Macarena conmigo de 9.000 euros que pagué la residencia de su madre, y la Generalidad nos ha dicho que lo metamos en el Juzgado, de esto te hablo desde el 2013 que todavía vivía la Macarena, y no ha hecho nada, y en vida de Macarena ya me prometió que todo estaba en el Juzgado, y ahora resulta que no hay nada de ello'.

Per tant, si el 2013 s'hagués produït el pretès encàrrec -i la seva assumpció per part del Sr Matías- d'interposar la demanda ja, ja d'entrada la pretensió de reclamar aliments estava prescrita, com ho raonà la ulterior sentència a la demanda - aquesta sí interposada- d'altre lletrat, sense que existís cap interrupció de la prescripció, no solament pel ja exposat a dita sentència sinó perquè a les actuacions tampoc hi consta res documentat ni acreditat.

Per tant, i encara en aquesta hipòtesi, en el cas més favorable a l'actor, el demandat no li hauria causat cap pèrdua d'oportunitat ni perjudici patrimonial de cap mena. Tot al contrari, li hauria evitat un perjudici no interposant, precisament, la demanda, doncs d'haver-la instat s'hauria al·legat i sens dubte apreciat la prescripció; com després fou al·legada i apreciada per la sèntencia comentada més amunt.

El que, per si sol, ja justifica novament desestimar aquesta acció.

Devent d'afegir, encara, que d'haver-se entrat a judicar el fons de l'afer, existeix un argument de fons també per desestimar l'acció, atès que la donació de la tia de la Sra. Macarena a favor seu (doc 1 de la contestación del Sr Matías) és un pacte, via donació condicional però fet per la tia de la Sra. Macarena (no de la mare, és a dir, la Sra. Sabina), i si bé dit pacte merament convencional entre la Sra. Macarena i sa tia, la Sra. Elisa, amb efectes benèfics (aliments) no solament a favor de la mateixa sinó igualment a favor de la Sra. Sabina, només vincula a donant i donatària, no afectant al deure de prestació d'aliments que tot fill, en principi (el Sr. Juan Ignacio, per

ex.) te vers els seus progenitors (així art 237.2-1 CCC), el cert és que no hi ha prova en aquestes actuacions de que la Sra. Sabina precisés mai d'aliments ( art. 237.4 i 5 CCC) ni de que son fill Juan Ignacio no els hi volgués prestar, doncs cap prova de dita necessitat alimentícia s'ha adreçat a tal fi en aquesta litis, ni hi ha constància de les possibilitats del Sr. Juan Ignacio ( art 237-71CCC), amb tot el que, igualment, per aquesta via, amb les dades obrants a les actuacions, tot i en el cas d'haver- se fet l'encàrrec de demandar-lo, d'haver estat interposada la demanda i d'haver-se arribat a analitzar el fons, no és en cap manera segur que hagués tampoc prosperat dita demanda.

2a negligència: Respecte a l'assessorament per acceptar l'herència de la seva esposa a benefici d'inventari per quedar-se la casa on resideix, s'ha de desestimar la pretesa negligència exposada a la demanda. Consta en mails el següent: A 21- 11-2014 mail del Sr. Matías a l'actor: 'A La Caixa le he enviado varios mails y ellos me piden tus declaraciones fiscales e ingresos. Antes de dar nada les he comunicado tu intención de que se aclare el tema del préstamo de la casa de Palautordera, que se te devuelva lo ingresado por seguro, que te quiten del RAI y que acepten las condiciones que propusiste para subrogarte en la hipoteca. Y de todo esto nada me han dicho'. A 15-12-2014, en mail del Sr Matías a Juan Luis, de La Caixa,comunica reunió dels dos i l'actor per parlar de la 'refinanciacion de la hipoteca de su mujer y con ello, una vez resuelto, procederemos a la aceptación de la herencia', indicant el Sr. Matías els termes a tractar en la reunió. A 20-1-2015 hi ha un mail del Sr. Matías al Sr. Juan Luis, de la Caixa, on l'informa que 'el Sr Landelino ha firmado hoy la aceptación de herencia de su mujer y después de todo lo discutido estos días, observo que, en los certificados de expediente de defunción, manifiestan que el Sr Landelino es cotitular de los contratos de hipoteca, cuando él no ha suscrito la hipoteca, como ya hemos hablado mucho'. A 20-1-2015, un mail del Sr. Juan Luis al Sr. Matías diu: 'como ud sabe, en nuestra base de datos el Sr Landelino figura de titular en todas las operaciones' A 29-6-2015 hi ha mails de l'actor al notari Sr Matías (cosí de l'advocat Sr Matías) on es diu: 'hace tiempo me dijo que fuera a Sant Celoni a recoger la escritura, y llevársela a él ya que había un error, no se por parte de quién, no creo fuera mio, ya que pagué lo que me dijeron rigurosamente. Resulta que todavía no está presentada, a donde se tenga que presentar, ya que el 22 de julio acaba el plazo' i li demana que li solucioni el tema. A 3-7-2015, contestant l'anterior, l'actor al Sr Matías li diu que 'COMERCIAL DEL DESCANSO no hiciste nada porque no podías ya que no era mío'... 'Lo de la escritura fue culpa del Notario. Que me dijiste que fuera a éste ya que Jesús Manuel era muy lento y no lo quería hacer. Se equivocó tú o él, y el banco me llamó al al alto (¿), ya que el 22 de julio acababa el plazo de inscripción. Recuerda que siempre te dije que Jesús Manuel era nuestro Notario...pero tú me convenciste

de ir al de tu familia. Cataluña Caixa ni te conocen, lo hice todo yo con el Notario de Mataró, sí que te comenté cómo podía solucionarlo, pero tú nunca me dijiste nada, me dijiste que intentara negociar con ellos'.

I en la contestació a la demanda del Sr Matías s'aporten els mails següents: A 29-6-2015, 17:03 h., mail de l'actor al notari Sr Matías on li diu que 'Pero ahora hay otro problema, y es que hace tiempo me dijo (el demandat Sr. Matías) que fuera a Sant Celoni a recoger la escritura, y llevársela a él ya que había un error, no se por parte de quién, no creo fuera mio, ya que pagué lo que me dijeron rigurosamente. Resulta que todavía no está presentada, a donde se tenga que presentar, ya que el 22 de julio acaba el plazo. Le ruego hagan lo possible para solucionar el tema. La Caixa me pide que haga lo posible para solucionar este tema y espero que Ud lo pueda solucionar, y solucionar todos los temas que tengo con la Caixa'. A 17-7-2015 mail del notari Sr Esquirol a l'actor: 'Acabamos

de hablar con el Registro de la Propiedad y nos han dicho que el martes que viene irá la Registradora al Registro y la inscribirá. En cuanto la inscriban nos pondremos en contacto con ud...' A 22-7-2015, 13:02 h., el notari Sr Esquirol a l'actor: 'Me

acaban de informar del Registro de la Propiedad de Sant Celoni que su escritura ya está lista y que el importe de Registro es de 367,59 euros. Le ruego me haga una transferencia por dicho importe para poder retirar la escritura (mi primo me ha dicho que no tiene provisión de fondos de Ud) y se la enviaremos a Ud, todo eso sin cargo por nuestra parte. Mi número de cuenta es...'. A 22-7-15 a las 21:52 h. del notari Sr Esquirol a l'actor: 'comprenda que yo no me puedo hacer cargo de los gastos del Registro. Usted me pidió que le tramitara la inscripción y no le voy a cobrar nada por los trámites que he tenido que hacer (mensajero de ida, mensajero de vuelta, varias llamadas al Registro para pedir que inscriban con urgencia etc). Pero lo que no voy a hacer es asumir yo los gastos del Registro.

Con independencia de las cuestiones que Ud pueda tener con su abogado, mi primo, quien me confirma que no tiene provisión de fondos de Ud, le ruego que me haga la transferencia porque me hace quedar mal a mí ante el Registro (yo les solicité un trabajo y ahora quedaré muy mal si les digo que no puedo pagarlo)'.

A 22-7-2015 contesta l'actor al notari Sr Esquirol a las 1:16 PM 'No sé pero yo le pagué 800 euros nadie me dijo que tenía que pagar más, y esto lo tenía que hacer el notario de Mataró, dígame como se soluciona este tema (¿) su primo se quedó 6000 euros para este asunto se lo puedo demostrar, y no no puedo pagar nada más, ya ha estado engañándome a mi y a mi mujer durante mucho tiempo, ahora creo que si hay que pagar lo tendrá que pagar el Sr Matías abogado, dígame algo. Ya que si lo tengo que pagar yo entonces sí que lo denuncio en todas partes, y empiezo a hablar cosas....espero sus noticias para decidir lo que tengo que hacer' . A 23-7-2015 el notari Sr Esquirol li diu a l'actor: 'El error consistió en hacer constar en la escritura que la aceptacion era pura y simple y a beneficio de inventario, cuando se tenía que decir sólo a beneficio de inventario. Se subsanó el error sin más problemas que se demoró un poco la tramitación de la escritura. Como el error fue mio, asumo los gastos de tramitación; pero lo que no puedo asumir s son los gastos de inscripción, que le corresponde pagar a Ud. Las cuestiones que Ud tenga con mi primo no implican que yo tenga que pagar algo a que me he comprometido con el Registro, por lo que le reitero que me haga la transferencia' A 23-7-15 a les 11:27 hores l'actor li diu al notario Sr. Esquirol 'no se preocupe la transferencia se la haré llegar, mándeme el importe exacto y la factura y copia de la aceptación de testamento, y a la que pueda le mando el dinero, ya lo reclamaré yo a quien me lo debe...Cuánto tiempo tengo para mandarle el dinero, este mes no podré y el próximo son vacaciones para Uds'. A 8-9-2015 a les 18:46 h. l'actor li diu al notari Sr Esquirol sobre l'escriptura d'acceptació d'herència que l'ha denunciat a l'ICAB i afegeix 'ahora después de algun tiempo, habiendo hablado con el Banco y mi Abogado, me aconsejan, que la escritura de mi propiedad, que el Sr Matías me la hizo ir a buscar a Sant Celoni, me la devuelva Ud a mi ya que es mi escritura. Yo no tengo que hacer de recadero...no es mi obligación ni irla a buscar ni pagarla, la obligación es suya, de traérmela, urgentemente y pasarme los gastos si los hay, y darme su cuenta para ingresar el valor de la factura que me mande. Le ruego que esta semana cono máximo hasta el día 15 la necesito tener en mi poder, por lo tanto le pido que cuando la tenga me la traiga o me avise'. A 9-9-2015 a les 10:11 h. contesta el notari a l'actor 'Como ya le he dicho en correos anteriores, me ofrezco gratuitamente a recoger su escritura del Registro de la Propiedad, pero para ello necesito que Ud me haga la provisión de fondos necesaria para pagar los gastos del Registro y así poder retirar la escritura del mismo'. I contesta l'actor al notari Sr. Esquirol a 9-9-2015 a les 11:37 h. 'Por descontado que no le voy a hacer ningua provisión de fondos, ya que la escritura es mía, y me pertenece, si una vez la tenga, no se la pago, me lo puede reclamar judicialmente, no quiero que me pase algo parecido a lo que me hizo su primo. Lo lamento, pero Ud no puede retenerme una cosa mía, ni dejarla de ir a buscar, me la da y si no le pago, me lo reclama por la vía que usted conoce muy bien, en el caso que se niegue a hacer lo lógico, que es entregármela, ya se lo diré a mi Abogado y el hará lo más conveniente'. A 14-9-2015 a les 5:12 PM hi ha un mail de l'actor al notari Sr Esquirol on diu 'necesito la copia de la escritura, o bien que ud me confirme desde qué día está a mi nombre la casa y cuando tenga el dinero ya se lo mandaré para que vaya a buscar la escritura, no quiero tener más problemas con nadie y menos con ud que no tiene ninguna culpa'. A 15-9-2015 a las 0:41h. hi ha un mail del notari Sr Esquirol a l'actor: 'Sr Landelino, la casa ya está a su nombre desde que se escrituró. Sobre la copia de la escritura me remito a mis correos anteriores' A 15-9-2015 a les 8:03 h. hi ha un mail de l'actor al notari Sr Esquirol que diu: 'Ok, pero necesito saber la fecha exacta que se insribió a mi nombre, es por tema de bancos'. A 15-9-15 a les 9:26 h. hi ha un mail del notari Sr. Esquirol a l'actor que diu: 'no la se, para eso habría que recoger la escritura del Registro'. A 13-10-2015 a las 10:23 h. hi ha un mail de l'actor al notari Sr. Esquirol que diu: 'he ido a buscar la escritura a Santa María de Palautordera como me dijo, mi abogado el Sr Fructuoso, y claro no me la quieren dar, si no les pago la escritura. Pero hay un par de temas que me gustaría que Ud los supiera si es que no los sabe la escritura no fue presentada por el Sr Matías sino por el Gabinete Bellavista.2) me han dicho en el Registro que Ud tiene un copia simple y me puede facilitar una copia simple ya que Ud lo hizo todo, le rogaría me hiciera una copia simple, y la vengo a buscar esta semana, y así de esta forma podemos trabajar hasta que tenga el dinero para poder ir a buscar la original en el Registro' A 13-10-2015 li contesta el notari Sr Matías a l'actor a les 11:54 h.: 'Le adjunto copia simple'.

Com es pot apreciar, l'advocat Sr Matías va anar fent gestions davant La Caixa respecte a la finca gravada amb la hipoteca, i aceptació d'herència per l'actor, constant les negociacions amb el banc per tal de refinançar deutes, essent l'objecte de l' assessorament l'acceptar l'herència a benefici d'inventari per no confondre el patrimoni de l'actor i el de sa difunta esposa i causant, i intentar així refinançar deutes existents evitant -d'aconseguir-ho- l'execució hipotecària sobre l'esmentada finca.

El problema va sorgir quan, en atorgar-se l'escriptura d'acceptació d'herència es comet l'error per part del notari de consignar que s'accepta (doc 1 demanda) tant en forma 'pura i simple' como 'a benefici d'inventari', la qual cosa és un oxímoron i això va portar forçosament al seu pas pel Registre de la Propietat (assentament de presentació a 13-4-2015) i a que la Sra Registradora (doc 17 demanda) suspengués la inscripció fins que no es fes l'aclariment sol·licitat. Consta que l' escriptura fou aclarida (doc. 3 contestació) restant meridianament clar que l'acceptació s'ha fet a benefici d'inventari.

Però, com s'aprecia en els mails abans vistos i en paral·lel a la finalització de la relació professional entre l'advocat Sr Matías i l'actor, el que es constata és la passivitat de l'actor en proveïr de fons per abonar els honoraris en el Registre, no constant provat per aquest que hagués proveït a l'advocat demandat per a tal fi, i, per això, el retard en inscriure en el RP la subsanació de l' error no cap imputar-la al lletrat demandat, vista la ruptura de possible nexe causal existent entre la pretesa negligència del demandat i la inactivitat de l' actor per proveïr de fonsiy en el seu cas retirar l'escriptura rectificada inscrita (fins i tot a l'audiència prèvia, requerit per la representació del Sr Matías, informa el lletrat de l'actor que el seu client no ha inscrit encara l'acceptació rectificada).

Desta el Jutjat que els mails vistos posen de manifest la negativa de l'actor a abonar les despeses del Registre de la Propietat malgrat haver estat subsanat l'error. Com no consta que abonés tal diner (abstracció feta de si després pogués reclamar-ho o no al lletrat Sr. Matías per haver-lo proveït de fons malgrat negar-ho aquest, qüestió aliena a aquesta litis).

Per això, des d'aquesta òptica, no es prova negligència professional causant de perjudicis econòmics.

Si el juny de 2015 (concretament -pág. 6 demanda- a mitjan juny) cessen les relacions actor/lletrat Sr Matías, passant l'actor a usar els serveis professionals d'un altre lletrat, és clar que no hi ha indefensió de cap mena per la seva part per prosseguir les actuacions pertinents davant del Registre o davant de La Caixa.

Consta que l'adquisició del domini per l'actor de la finca de Passeig Vitàmenia 88 de Santa Maria de Palautordera figura en el Registre de la Propietat (doc 20 demanda) inscrita (via hereditària) a 21-7-2015 (un cop subsanada l'escriptura d' acceptació d'herència i adjudicació, de 20-1-2015), òbviament per les gestions i quefer professional del lletrat Sr Matías. I si, com consta en els mails vistos, no la va tenir a disposició l'actor en tal moment, fou per no proveir dels fons pertinents (no prova que el lliurat fins aleshores fora específicament per això i no per altres actuacions prèvies, o que en tal data existís sobrant de la provisió).

I tot això passa quan ja està assessorat per un nou lletrat, de manera que s'havia subsanat l'error, constava inscrit com a propietari per via hereditària, i ja estava acceptada l'herència de la Sra. Macarena a benefici d'inventari.

No s'aprecia en això negligència professional del Sr Matías per mal assessorament, sinó mera existència de negociacions amb La Caixa i cobertura del risc de confusió patrimonial del client amb l'acceptació a benefici d'inventari (amb error inicial subsanat després). Si la rectificació de l'error patit a la notaria es fa en diligència de 19-6-2015 (doc 3 de la contestación del Sr Matías), i cessa la relació professional a mitjan juny de 2015, difícilment cap censurar l'esmentat demandat per no fer quelcom a partir d'aquí quan a més l'actor ja té un altre lletrat, essent totalment aliè el Sr Matías a la realització del corresponent inventari ( art 465-15-1 CCC) si, com s'aprecia, el gener de 2015 s'accepta l'herència però amb l' error esmentat que lògicament s'havia de resoldre abans de poder formalitzar l' inventari, que, un cop corregit l'error a 19-6-2015, ja no era el Sr. Matías el lletrat que devia escometre tal actuació. Cal presumir que havia d'actuar el nou lletrat.

Però, a més, si el perjudici patit pel -no acreditat- negligent assessorament, deriva segons demanda del fet de haver-se instat l'execució hipotecària sobre la finca indicada contra el Sr Landelino, s'ha de significar que la mateixa s'insta (doc 23 demanda) el 24-11-2016 (així l' Acte del Jutjat de Primera Instància 7 de Granollers, execució hipotecària 1446/2016-5, dictat el 23-1-2017 resolent a limine litis sobre abusivitat de clàusules del préstec hipotecari que grava la finca). S'aprecia no solament que des de 21-7-2015 està inscrita l'adquisició dominical via herència (acceptada a benefici d'inventari), sinó a més que des de juny de 2015 fins a instar-se aquest procediment hipotecari ha passat un any i cinc mesos en els que s'ignora quines gestions ha fet el nou lletrat per tal d'evitar, negociant amb l' entitat bancària, o en la forma que fora, que s'arribi a instar dita execució, doncs res es prova al respecte en aquestes actuacions; però el termini és suficientment extens com per rompre tot nexe causal amb els presumptes perjudicis imputables al demandat per suposada negligència i/o inactivitat negociadora.

A major abundor, a data de la demanda (6-3-2018) l'execució hipotecària, instada a 24-11-2016, havia estat inadmesa a tràmit i sobresegut l'expedient a primera instància (doc 23 demanda, Acte de 23-1-2017) per apreciar existència d'abusivitat en la clàusula de venciment anticipat i altres).

Per tant, no acredita l'actor a data de la demanda ( art 410LEC), com li pertoca, l' existència de perjudicis patrimonials certs vinculats a la pretesa actuació negligent del demandat. I l'aportació via art 271.2 LEC per escrit de 9-1-2020 de l' Acte de l' AP Barcelona -4a- de 23-12-2019 revocant l'anterior resolució tot i mantenir la nul·litat per abusiva de la clàusula indicada però ordenant despatxar execució per aplicació de l' art 24 LCCI en un cas d'un préstec de 2003 en que els impagaments (17) permeten, per la seva entitat. acordar despatxar l'execució segons es raonava (document admissible via art 271.2LEC per la seva evident relació amb els fets exposats a demanda) no altera aquest raonament, doncs a data d'instaurar-se la litispendència ( art 410LEC) no existia tal resolució de la Superioritat ni, per tant, perjudici cert de cap classe en aquesta qüestió.

A major abundor encara, pertocava en tot cas a l'actor i al seu nou lletrat al llarg de la segona meitat de 2015 (de meitat de juny en davant) ocupar-se de realitzar l' inventari i, sobre tot, informar a l'entitat que després instà l'execució de que havia acceptat l'herència a benefici d'inventari, evitant així el compromís per al patrimoni propi de l'actor i limitant així l'execució hipotecària a la finca i, en el seu cas (si faltés, art 579 LEC) al restant patrimoni heretat de la Sra. Macarena. No consta que ho haguessin fet.

De l'exhort rebut de dit expedient el que consta en la demanda d'execució hipotecària és que la Sra. Macarena va accedir al domini de la finca per compravenda de data 22-4-2009 (doc 3 dels aportats a la demanda d'execució) per preu de 378.000 euros, assumint la Sra. Macarena les obligacions garantides amb les hipoteques que gravaven la finca subrogant-s'hi com a deutora. En heretar-la l'actor n'adquireix el domini subjectada la finca a aquesta garantia hipotecària com a subrogat en la hipoteca per la que se'l demanda, essent ell qui ha de fer constar en el seu cas l'acceptació a benefici d'inventari als efectes legals pertinents de no confusió en el seu patrimoni de les possibles responsabilitats que no es saldin en l'execució hipotecària. De fet, en els mails ja s'hi constata com el notari Sr. Esquirol li acaba proporcionant una còpia simple de l'escriptura contenint ja la rectificació (així mail de 13-10-2015 a les 11:54 h.) de manera que quant menys ja des d'aquell moment li consta formalment a l'ara actor la rectificació de l'error i que l' herència està acceptada a benefici d'inventari. L'execució hipotecària encara tardarà un any a ser instada (24-11-2016).

Pretendre, en definitiva, que l'advocat demandat devia d'aconseguir resoldre-li el problema obtenint un re-finançament és pretendre la seva responsabilitat per un

resultat que no estava al seu abast com a professional del Dret, no provant negligència concreta de cap mena (de fet, s'ignora en aquestes actuacions si negociacions posteriors amb el seu nou lletrat han assolit allò que reprova al demandat no haver aconseguit).

Per tot això, no s'aprecia l'existència d'aquesta segona negligència.

3a negligència: La mateixa, referida a no instar acció judicial per negligència mèdica patida per la Sra. Milagrosa abans del traspàs d'aquesta, que va tenir lloc el

20-7-2014, donant això lloc a la prescripció de l'acció, també s'ha de desestimar.

En essència, els mails referits a dita negligència no posen de manifest que es fes cap concret encàrrec d'interposar la demanda, no fent-se en conseqüència cap mena d' actuació que, òbviament s'hauria d'haver fet a tal fi, com encarregar una pericial mèdica. Axí: mail de 12-6-14 de l'actor al Sr Matías 'Esta mañana hemos estado juntamente con la hija de la Macarena en el médico, ya que la Macarena cada día está peor, nos ha dicho que no hay nada que hacer, y que seguramente no le daremos mas quimio, ya que la mataría porque está muy débil, y el tumor en lugar de ceder ha aumentado...también nos ha dicho que este tumor si lo hubiese cogido a tiempo, seguramente no estaría, y en noviembre seguían ella por lo rápido que va, no estaba. Te digo esto por la reclamación a los médicos, tu sabrás qué hacer'. A 17-7-2014 mail de l'actor al Sr Matías on li diu que 'después de vacaciones, podemos hacer cuenta nueva y liquidar lo de hasta septiembre; si te parece bien, creo que entonces ya dispondré del dinero, para pagar y hacer la reclamación de los doctores...'.

La Sra. Macarena va morir el a 20-7-2014. En un mail de 25-9-14 li diu l'ara actor al Sr Matías 'no olvides Mario, médicos....'. A 2-11-2014 hi ha un mail de l'actor al Sr Matías que diu 'me gustaría saber un poco cómo tenemos lo demás, y qué soluciones podemos encontrar en los temas del Mario, de la herencia, y también los médicos ya que creo, horrendamente, que si no hubiesen sido tan poco profesionales, la Macarena la metástasis no le hubiese llegado, el cáncer por descontado que ya lo tenía pero la metástasis no creo que hubiese llegado'... 'me gustaría [a] ser posible, activar todo lo pendiente'. A 19-12-14 un mail de l'actor al Sr Matías li diu 'no te olvides de mandar la carta al banco y de todas nuestras cosas, te las repito Mario, doctores...'. A 18-2-15 un mail de l'actor al Sr. Matías li diu 'aprieta todo o nuestro Mario, Italia, médicos...tantos años con fibromialgia no era normal, ella ya tenia el cáncer y no lo detectaron, por esto se merece cobrar más'. A 11-3-2015, nou mail de l'actor al Sr Matías on li diu 'preocúpate de Mario, de la herència, de los médicos'. A 4-7-15 nou mail de l'actor a Valentín on li indica entre altres coses 'para el tema médicos me dijo ( Matías) más adelante....'. A 21-7-2015, nou mail de l'actor al Sr Matías on diu 'pero lo que menos perdón tiene, es que ni siquiera hubiese hablado con algún médico sobre el caso de Macarena, y su enfermedad, yo he ido a un médico juez, y este caso se puede coger por dos puntós, pero seguro que se pierde ya que los médicos

entre sí se ayudan. Seguramente tú lo sabías y tu obligación era decírmelo, y no crearme ilusiones de poder (sic) denunciar a los médicos'.

En resum, no prova l'actor haver acordat amb l'advocat Sr Matías interposar cap demanda, essent un afer aleshores pendent, entre d'altres coses, de tenir l'actor fons a tal fi, quant menys per tal d'interposar demanda i fer pericial mèdica acreditant les negligències mèdiques suposadament existents. Així que no es justifica ara demandar per pèrdua d'oportunitat si fins al cessament de les relacions contractuals amb la seva direcció jurídica no s'havia encomanat interposar tal demanda, no existint negligència ce cap mena de part de l'advocat en aquest aspecte, doncs cap demanda estava obligat a interposar encara, i menys en aquestes condicions d'ignorància de si hi havia hagut o no negligència i de si era defensable jurídicament.

Però és que, a més, no consta que estigués prescrita tal acció en cessar la relació contractual amb el lletrat Sr Matías el juny de 2015 doncs, ocorregut el traspàs de la Sra. Macarena el 20-7-2014, en quin moment queden posats de manifest els possibles resultats i negligències en el seu cas succeïdes, quan cessa la relació professional el juny de 2015 no està prescrita tal acció, que, de ser de tipus contractual prescriuria als 10 anys ( art 121-20 CCC) i si fora extracontractual als 3 anys ( art 121-21 d) CCC), de manera que en cap cas no estaven prescrites les citades accions i podia el seu nou lletrat instar-les si així ho desitjava l'actor. De manera que per aquest motiu tampoc podria prosperar l'acció; si no s'ha accionat no és per causa imputable al demandat, interrompent tal situació el cessament de la relació i entrada del nou lletrat.

Com tampoc es prova que pogués prosperar, doncs cap prova es conté en les actuacions. Efectivament, no ha aportat l'actor a la litis prova tècnica de cap mena, de tipus mèdic, per tal d'acreditar com li pertoca que en efecte hi hagué tal o tals negligències mèdiques que culminarien amb la metàstasi i mort de la Sra. Macarena, doncs solament aporta como doc 25 demanda documents mèdics, però dels qual no cap apreciar cap signe de negligència en no tenir el jutjador coneixements mèdics, essent precís a tal fi haver presentat o demanat en seu judicial una pericial mèdica que permetés escatir tals afirmacions, activitat que ha de fer l'actor ( art 217LEC), de manera que amb aital absència absoluta de proves, necessàries en tot cas per acreditar el sostrat fàctic sobre el que assentar la pèrdua d'oportunitat i els perjudicis reclamats.

En definitiva s'han de desestimar totes tres accions acumulades instades, al no acreditar-se negligència professional del lletrat ni (fins i tot si s'hagués desestimat l' excepció de manca de legitimació passiva del despatx) del despatx professional demandat, ni tampoc, en conseqüència, cap responsabilitat civil ex art 73, 76 i concordants LCS de l'asseguradora demandada, absolent tots els demandats de les pretensions instades en contra seva.

Conseqüentment, desestima la demanda i absol.

Amb costes a l'actor.

[Conf.]

Quart. El primer motiu de recurs ens diu, en primer lloc, que hi ha a la sentència un error de valoració d ela prova en no considerar provat l'encàrrec per presentar demanda d'aliments contra el Sr. Lázaro perquè no s'ha acreditat cap provisió de fons. Insistint en que els 6.000 € cobrien també aquesta qüestió. Considerant, a més, que l minuta per aquests 6.000 e, a posteriori de la queixa deontològica, està feta amb la finalitat d'exculpar el lletrat davant de l'ICAB

No es pot acollir

No hi ha un rebut de lliurament de la provisió que indiqui el contrari que diu la minuta posterior. I no podem admetre que hi hagi, atesa la prova desplegada, cap ombra de falsedat documental, que és el que s'està imputant gratuïtament en aquest recurs al lletrat demandat.

Cinquè. En segon lloc, al mateix motiu, es reitera que hi havia un encàrrec d'interposar demanda d'aliments molt abans del que entén la sentència.

No es pot acollir.

Com anirem desplegant més endavant, la sentència es defensa per si sola també quant a aquest punt. Encara que hi ha un sol mail on l'advocat diu que 'intenta que el tema del germà de Macarena avanci en els Jutjats', que el recurrent interpreta com a signe inequívoc de que se li deia a l'ara actora que hi havia una demanda interposada, a 17-12-2013, la realitat és que no es pot interpretar dit missatge de forma aïllada de la resta de mails (creuats només n'hi ha tres en dos anys) que la sentència destria perfectament, on en cap moment es reconeix dita interposició i on, a més, el propi actor no s'interessa per com en concret estigui anant l'hipotètic procés.

No reiterarem els arguments al respecte de la sentència, que subscrivim totalment. Només afegirem que a 17-12-2013, d'haver estat interposada tampoc en constaria la data exacta. I de no quedar acreditat que s'hagués interposat abans de 2010 estaríem igualment davant d'una absència total de prova als efectes de sostenir que no havia ja prescrit l'acció quan l'ara actor 'encomana' o 'comunica' al lletrat demandat la necessitat d'interposar aquesta demanda.

I que avançar en els Jutjats no significa exclusivament que tiri endavant una demanda ja posada sinó que s'arribi a poder interposar de no reeixir negociacions extrajudicials en marxa en aquell moment. Que tot sembla indicar que hi eren.

Cert que hi ha un moment determinat, just en trencar-se la relació, que l'ara actor manifesta el seu enuig per mail dient que aquesta qüestió ja s'havia d'haver interposat en vida de la seva muller. Però això és insuficient a efectes de prova. La correspondència electrònica entre parts només va de 2013 a 2015 i està ja fora del termini on interposar la demanda era viable. Està reconegut que mai es va interposar. Però malauradament per a l'ara recurrent tampoc ho està de cap manera que abans de 2013 hi hagi encàrrec exprés, inequívocament cert, fet per l'actor al demandat en ordre a presentar aquesta demanda d'aliments.

El que no treu que per part del demandat es va intentar negociar un acord al respecte, que no es va assolir perquè el Sr. Lázaro va invocar no prescripció sinó manca d'obligació invocant un pacte d'aliments en exclusiva assumit per la difunta Sra. Macarena vers sa mare i sa tia (el que excloïa com a deutor, malgrat ser legalment obligat, el Sr. Juan Ignacio) que en cap cas es va discutir aleshores ni tampoc, com és lògic, en aquesta litis. Cert que es va tardar dos anys en informar sobre el resultat de dita negociació -tal vegada perquè se sabia que el darrer cartutx a cremar, estant prescrita l'acció?, o, més probablement encara, perquè s'era conscient de que hi havia aquesta assumpció de pagament en exclusiva per part de la difunta?- però, reiterem, això no incideix en que si el cas estava d'entrada prescrit o s'enfrontava a una excepció de manca de legitimació passiva quant al fons, ja no podia demandar amb èxit i aleshores, d'haver-ho fet, l'ara demandat s'hauria pogut veure demandat per negligència en enfrontar precisament una desestimació amb costes.

Sisè. No queda clar el recurs sobre si els mateixos retrets es fan a la sentència per al cas del pretès encàrrec de demandar els metges que van atendre la difunta esposa de l'actor. I tot indica que no es qüestiona ja la sentència pel que fa a la pretesa segona negligència.

No es pot acollir, en tot cas.

No hi ha cap indici de cap encàrrec concret de demandar els metges. Fins i tot un mail del moment de resoldre's la relació ve a reconèixer que quan es va parlar de la qüestió l'ara demandat hauria dit que era complicat aquest tema.

En qualsevol cas, al moment de la ruptura les accions civils estaven vives, tant la contractual com l'extracontractual i si no s'han interposat pel nou lletrat haurà estat per manca d'instruccions al respecte o per manca de fons, que sembla que ha estat el motiu central i cabdal de tot aquest episodi de manca d'actuació professional pretesament negligent i que l'actuat ha demostrat que no obeïa a cap negligència.

Setè. Al primer motiu també es qüestiona que la sentència d'alguna manera faci retrets a un consumidor que no té coneixements jurídics.

No es pot acollir.

La sentència en cap moment fa veritables retrets per manca de coneixements jurídics de l'ara apel·lant. Com no podria ser d'altra manera. El que no és expert cerca un expert que li porti determinada gestió. Aquí hi havia una relació de confiança, a més, de temps, entre actor i demandat. Ara bé, una cosa és una relació difusa i un altre un concret encàrrec. Simplement el que diu la sentència és que la mínima diligència exigible en aquests casos ha de passar per fer encàrrecs clars i certs quant al temps i la matèria objecte dels mateixos. I que no és indicatiu d'haver estat fet cap encàrrec concret de demandar, sinó tot el contrari, el fet que durant dos anys o més no es pregunti ni una sola vegada al lletrat presumptament encarregat, quant menys que consti provat, en quina fase del procés s'està, quan s'espera sentència, etc. No tenim cap dubte que aquesta inquietud és la comunament esperable de qualsevol persona mitjanament interessada i prudent en la gestió adient dels seus propis interessos.

Vuitè. El segon motiu de recurs insisteix en que no concorre manca de legitimació passiva del despatx Bellavista Legal SL.

No es pot acollir.

Tot i que partíssim de que la tarja de visita, el regal de nadal d'empresa que li trasllada, la pàgina web, etc. podien donar a entendre prima facie que l'ara demandat era integrant com a soci d'una societat professional més àmplia, amb un comandament superior al demandat, per dir-ho així, la realitat és que ha quedat acreditat que interpel·lat dit bufet al respecte se li ha dit de forma clara, abans d'interposar aquesta litis contra el despatx, que el Sr. Matías tenia una relació totalment independent i que gaudia del dret a usar despatx i mitjans materials del despatx a canvi de traslladar-los els clients que no podia assumir o que no responien a la seva especialitat. Des d'aquell moment, certament força anterior a la presentació d'aquesta demanda, l'ara actor i especialment el seu lletrat podien consultar el RM, l'ICAB, les fonts habituals de consulta empresarial (com ara Axsesor) per adonar-se de qui eren els socis de Bellavista legal SA i fins i tot tractar d'esbrinar si hi havia relació laboral entre el Sr. Matías i dit despatx fins i tot recurrent a diligències preliminars. Interposar una demanda sense haver-se cerciorat de que el demandat estigui legitimat passivament frega la temeritat.

Novè. Al mateix motiu segon es censura, pel dit més amunt, que s'hagin imposat les costes d'aquest demandat absolt, invocant seriosos dubtes de fet i que és massa penalització.

No es pot acollir.

No estem davant de cap seriós dubte de fet, entès com fruit d'error excusable. Reiterem que s'havia de cerciorar l'actor de contra qui interposava la demanda.

Desè. Al mateix motiu segon es censura també la imposició de les costes de primera instància per l'absolució de l'asseguradora del demandat, Caser Seguros.

No es pot acollir.

És clar que ha de regir el criteri de venciment de l' art. 394 LEC: Caser Seguros ha estat absolta perquè s'ha declarat absolt el demandat assegurat per aquesta. Per tant, no hi ha res a discutir, ara mateix (com tampoc es qüestiona la imposició de les costes respecte d'aquell demandat, si no és per via de prosperitat del recurs).

Tot el que ens ha de dur a desestimar íntegrament el recurs i a confirmar plenament la sentència d'instància.

Onzè. Atès allò que disposa l' art. 208.4LEC s'informa a les parts litigants que aquesta sentència no és ferma. I que contra la mateixa cabrà interposar recurs extraordinari per infracció processal i/o de cassació sempre que la quantia ultrapassi els 600.0000 €. Cas de que la quantia sigui inferior a 600.000 € només podrà interposar-se recurs de cassació per interès cassacional, conjuntament amb el recurs extraordinari per infracció processal, ja sigui davant el TSJCat. (si la cassació es fonamenta en infracció del Dret Civil català o la jurisprudència del TSJCat.) o bé davant del TS (si la cassació es basa en infracció de normativa civil estatal o jurisprudència del TS) atenent allò que disposen els arts. 477.2.3er i 3, 478.1 i D. Final 16a LEC i els arts. 2 i 3 de la Llei 4/2012 de 5 de març, del recurs de cassació en matèria de Dret Civil Català.

Fallo

Desestimem íntegrament el recurs d'apel·lació interposat per la representació de la part actora contra la sentència dictada el 20 de febrer de 2011 pel Jutjat de Primera Instància núm. 41 de Barcelona a les actuacions de procediment ordinari núm. 206/2018 (Rotlle núm. 684/2020) que confirmem íntegrament, amb imposició de les costes de l'alçada a la part recurrent.

La desestimació total del recurs determina per al recurrent la pèrdua del dipòsit constituït per recórrer.

Així, per aquesta Sentència, ho pronuncia, mana i signa aquest Tribunal.

Podeu consultar l'estat del vostre expedient a l'àrea privada de seujudicial.gencat.cat.

Les persones interessades queden informades que les seves dades personals s'han incorporat al fitxer d'assumptes de l'oficina judicial, sota la custòdia i responsabilitat d'aquesta, on es conservaran amb caràcter confidencial i es tractaran amb la màxima diligència.

Així mateix, queden informades que les dades que conté aquesta documentació són reservades o confidencials i que el tractament que se'n pugui fer queda sotmès a la legalitat vigent.

Les parts han de tractar les dades personals que coneguin a través del procés de conformitat amb la normativa general de protecció de dades. Aquesta obligació incumbeix als professionals que representen i assisteixen les parts, així com a qualsevol altra persona que intervingui en el procediment.

L'ús il·legítim de les dades pot donar lloc a les responsabilitats establertes legalment.

Amb relació al tractament de les dades amb finalitat jurisdiccional, els drets d'informació, accés, rectificació, supressió, oposició i limitació s'han de tramitar conforme a les normes que siguin aplicables en el procés en què s'obtinguin les dades. Aquests drets s'han d'exercir a l'òrgan o oficina judicial en què es tramita el procediment i n'ha de resoldre la petició qui en tingui la competència atribuïda en la normativa orgànica i processal.

Tot això de conformitat amb el Reglament EU 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, la Llei orgànica 3/2018, de 6 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals i el capítol I bis del títol III del llibre III de la Llei orgànica 6/1985, de l'1 de juliol, del poder judicial.