Sentencia Civil Nº 59/2013, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Civil y Penal, Sección 1, Rec 30/2013 de 28 de Octubre de 2013

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

Sala Civil i Penal

R. de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 30/2013

SENTÈNCIA núm. 59

President:

Excm. Sr. Miguel Angel Gimeno Jubero

Magistrats:

Il·lm. Sr. José Francisco Valls Gombau

Il·lm. Sr. Enric Anglada i Fors

Barcelona, 28 d'octubre de 2013

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que s'indiquen més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 30/2013 contra la Sentència dictada en grau d'apel·lació per la Secció 14a de l'Audiència Provincial de Barcelona en el rotlle d'apel·lació núm. 1094/11 arran de les actuacions de procediment ordinari núm. 795/06 seguides davant del Jutjat de 1a Instància núm. 1 de Vic. Els Srs. Milagros i Carlos hi han interposat sengles recursos, representats pel procurador Sr. Alfredo Martínez Sánchez i defensats pel lletrat Sr. Joan Vidal. Els Srs. Inocencio i Angelica , part contra la qual es recorre en aquest procediment, han estat representats pel procurador Sr. Jaume Romeu Soriano i defensats pel lletrat Sr. Josep Rossell Fossas.

Antecedentes

Primer. El procurador dels tribunals Sr. Rossend Arimany Solé va actuar en representació dels Srs. Milagros i Carlos per formular la demanda de procediment ordinari núm. 795/06 al Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Vic. Seguida la tramitació legal, el Jutjat indicat va dictar sentència amb data 23 de maig de 2011 , la part dispositiva de la qual diu el següent:

'ESTIMO PARCIALMENTE la demanda instada por el Procurador don Rossend Arimany Sole, en nombre y representación de DOÑA Milagros Y DON Carlos , contra DON Inocencio , DOÑA Angelica , DON Jose Enrique , DON Aquilino , DON Fabio , LA VINYOTA SL, DOÑA Purificacion , DON Onesimo Y DOÑA Celestina , por lo que DECLARO, sin imposición de costas, a excepción de los informes periciales judiciales de bienes muebles e inmuebles que serán abonados por mitad entre las partes del presente procedimiento:

no ha lugar a la aceptación de la herencia a beneficio de inventario al haberse ocultado bienes propios de la herencia.

que la finca DIRECCION000 sita en Sant Roma de Sau e inscrita en el Registro de la Propiedad de Vic número 1 al Tomo NUM000 , Libro NUM001 de Vilanova de Sau, finca NUM002 y folio NUM003 ; la porción de terreno sita en Calldetenes e inscrita en el Registro de la Propiedad de Vic número 1 al Tomo NUM004 , Libro NUM005 de Vilanova de Sau, finca NUM006 , folio NUM007 , inscripción 1ª y 2ª; que la porción de terreno sita en Calldetenes segregada de la anterior finca para formar una finca nueva e independiente inscrita en el Registro de la Propiedad de Vic número 1, al tomo NUM004 , libro NUM005 , finca NUM008 , folio NUM009 , inscripción primera; y que la finca consistente en la porción de terreno sito en Vilanova de Sau en el que existe una casa llamada ' DIRECCION001 ' o el ' DIRECCION002 ', la cual no se halla inmatriculada en el Registro de la Propiedad pero sí figura en el catastro, han de ser computadas como fincas donadas.

que doña Milagros y don Carlos son legitimarios de la herencia de doña Amanda , por lo que se les ha de adjudicar 1/20 a cada uno de ellos del valor de la totalidad de los bienes de la herencia (2.182.445,07 euros), esto es, 109.122,25 euros más los intereses legales desde la muerte de la causante (17/03/03) hasta que efectivamente se paguen.

procede condenar a don Inocencio y los beneficiarios de la herencia de doña Amanda a liquidar a los actores las cantidades que resulten de la anterior declaración más los intereses legales, así como a suscribir, consentir y otorgar cuantos documentos públicos o privados que sean precisos y necesarios.

para el caso de no atender los demandados y beneficiarios de la herencia, las cantidades señaladas en concepto de legítimas e intereses, se declara la inoficiosidad de las donaciones realizadas por la causante sobre las fincas anteriormente indicadas y se condena a lo demandados a estar y pasar por las anteriores declaraciones'.

El 9 de juny de 2011 es va dictar una interlocutòria amb la següent part dispositiva:

'PROCEDE ACLARAR Y COMPLEMENTAR LA SENTENCIA DE FECHA 23 DE MAYO DE 2011 dictada en el presente procedimiento en el sentido de:

- que PROCEDE ACLARAR que el pago de la legítima corresponde en primer lugar, al heredero universal, esto es, Don. Inocencio , quien deberá entregar lo que corresponda a los hijos en concepto de legitimarios, liquidar a los actores las cantidades correspondientes más los intereses legales, así como suscribir, consentir y otorgar cuantos documentos públicos o privados sean precisos y necesarios y subsidiariamente, corresponde a los demás beneficiarios en la herencia, esto es, a la legataria doña Angelica y los legatarios don Aquilino y don Jose Enrique , así como el donatario don Fabio en los términos y límites establecidos en la ley.

- que PROCEDE COMPLEMENTAR la omisión existente en la sentencia habida cuenta que del caudal hereditario no se efectúa la deducción de las deudas de la causante de 23.028.929 pesetas (138.406,55 euros) en concepto de sanción tributaria, ni tampoco la deducción de la cantidad de 67.493,28 euros correspondiente a las facturas de los diversos pagos efectuados a industriales por las obras realizadas en las fincas.

Por lo que habrá que entender que doña Milagros y don Onesimo son legitimarios de la herencia de doña Amanda así como que se les debe adjudicar 1/20 a cada uno de ellos del valor de la totalidad de los bienes de la herencia (esto es, 2.182.445,07 euros menos 138.406,65 euros por deudas y 67.493,28 euros por mejoras, lo que hace un TOTAL de 1.976.454.14 euros) esto es, 98.827,26 para cada uno de los legitimarios.

- NO PROCEDE COMPLEMENTAR la falta de deducción de la cantidad correspondiente al importe de 600 euros consignado a favor de los legitimarios de conformidad con lo acordado en el testamento de la causante, dado que hasta que no se realice el ofrecimiento y pago efectivo, no procede descontarse.

- NO PROCEDE ACLARAR la petición de si se ha deducido del importe del suplemento de la legítima los 18.000.000 pesetas (108.182,18 euros) entregados en concepto de pago por la compra de las fincas, habida cuenta la fundamentación de la sentencia que declara la nulidad relativa de las ventas de las fincas así como que dichas transmisiones obedecían realmente a una fonación, en la que no había mediado pago de precio alguno que en consecuencia ahora se deba deducir.

- PROCEDE ACLARAR que en cuanto a los intereses debe remitirse a las disposiciones legales que establecen que la legítima devengará el interés legal desde el fallecimiento del causante, aunque el pago se efectúe en bienes hereditarios, y también devengará interés el suplemento desde que es reclamado judicialmente.

- NO PROCEDE ACLARAR el fundamento de derecho quinto relativo a la valoración de los saldos existentes en las cuentas abiertas a nombre de la causante, al entender que no concurre ningún tipo de error de tipo material o concepto oscuro, sin perjuicio del recurso de apelación que pueda interponerse respecto a dicho pronunciamiento.

- NO PROCEDE ACLARAR la forma de pago de la condena estipulada en materia de costas y más concretamente los informe periciales ya que no entiendo que exista ningún tipo de error material o concepto oscuro ya que la sentencia impone las costas por mitad a las partes, de tal manera que cada parte abonará las suyas y las comunes por mitad, a excepción de los informes emitidos por los peritos judiciales, tanto en relación a los muebles como a los inmuebles, respecto a los cuales se hace un especial pronunciamiento, ya que no se impondrá su coste a la actora, a pesar de haber sido solicitados por ella, sino que se impondrá por mitad, por lo que el coste del informe pericial se dividirá en dos partes, la actora deberá abonar un 50% y la parte demandada el otro 50%, debiendo a su vez, dicha mitad repartirse entre todos los demandados, los nueve, por partes iguales'.

Segon. Contra aquesta Sentència, les parts van interposar-hi un recurs d'apel·lació, que es va admetre i es va substanciar a la Secció 14a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència el 14 de gener de 2013 , amb la següent part dispositiva:

'1. Estimamos en parte los recursos de apelación y la impugnación.

2. Revocamos en parte la sentencia apelada, estimamos en parte la demanda y declaramos que el heredero Inocencio no puede aceptar la herencia a beneficio de inventario y le condenamos a pagar a cada uno de los dos actores la cantidad de 21.873,45 euros, con los intereses legales desde el fallecimiento de la causante.

3. No efectuamos una especial imposición de las costas de primera instancia, ni de los recursos ni de la impugnación.

4. Se acuerda remitir copia de esta resolución a la Agencia Tributaria a los efectos que proceda'.

Tercer. Contra aquesta Sentència, el procurador Sr. Alfredo Martínez Sánchez, en representació dels Srs. Milagros i Carlos , va interposar-hi un recurs de cassació. Per mitjà de la provisió de data 27 de maig de 2013 es va traslladar a les parts en relació amb la possible causa d'inadmissió dels recursos interposat, i van formular-hi les al·legacions que van considerar oportunes. Per mitjà de la interlocutòria d'aquesta Sala de 8 de juliol de 2013, es va admetre a tràmit, excepte el segon motiu del recurs cassació, i es va traslladar a la part contra la qual es recorre i personada perquè formalitzés la seva oposició per escrit en el termini de vint dies.

Quart. Per mitjà de la provisió de data 16 de setembre de 2013 es va tenir per formulada l'oposició al recurs de cassació i, d'acord amb l' art. 485 de la Llei d'enjudiciament civil, es va adiar per a la votació i decisió, que ha tingut lloc el 14 d'octubre de 2013.

Ha estat ponent l'Il·lm. Sr. José Francisco Valls Gombau.

Fundamentos

A) RECURS EXTRAORDINARI D'INFRACCIÓ PROCESSAL

PRIMER. 1. El primer motiu del recurs extraordinari d'infracció processal es fonamenta a l'empara de l' art. 469.1.4 de la LEC en relació amb l' art. 24 CE , pel fet que la Sentència objecte de recurs incorre en arbitrarietat, irracionalitat o error manifest en la valoració de la prova, en concloure que va haver-hi pagament en les transmissions realitzades per la causant, el 1979, basant-se en el rebut que consta annex com a doc. núm. 28 de la contestació a la demanda, amb infracció de l'art. 326 LEC , relatiu a la força probatòria dels documents privats.

Les esmentades transmissions que en la demanda se sol·licitava que fossin declarades nul·les o, alternativament, es computessin com a finques donades, als efectes del càlcul de la llegítima, són les anomenades DIRECCION000 de Vilanova de Sau (finca registral NUM002 , d'ara endavant), Granja Albó (finca registral NUM006 , de Calldetenes, d'ara endavant), finca ' DIRECCION001 ' o ' DIRECCION002 ' (immatriculada en el Registre) i, finalment, la quarta finca ' DIRECCION003 o DIRECCION004 ' (finca registral NUM008 ).

A aquest respecte, els recurrents van afirmar que la valoració probatòria pot, amb caràcter excepcional, tenir accés al recurs extraordinari d'infracció processal per l'existència d'un error palès o arbitrarietat com succeeix en les actuacions, en concloure la Sentència objecte de recurs que els negocis jurídics -referits precedentment- realitzats per la causant amb la part contra la qual es recorre (hereu i legatària, Don. Inocencio i Doña. Angelica , respectivament) van ser vàlids, i això perquè es va deduir que es va pagar un preu cert, segons que es desprèn dels documents 28 i 102. Seguidament, hi afegeixen que el rebut indicat com a doc. núm. 28 (datat el 3 de febrer de 1979) no pot acreditar res sobre el pagament del preu en la mesura que no s'ha aportat cap prova concloent del desemborsament. I encara que no s'hagi impugnat, conclouen, no '...puede acreditar por si sola la verdad intrínseca ...(y) debe valorarse con el resto de los medios de prueba....De conformidad con la doctrina expuesta es claro que el referido recibo ... no puede fundamentar por si solo la recepción material del dinero... por la causante..'.

2. L' art. 326.1 de la LEC estableix que els documents privats fan prova plena en el procés, en els termes establerts en l' art. 319 de la LEC , és a dir, quan la seva autenticitat no hagi estat impugnada per la part que perjudiquen. Per tant, s'estableix la força probatòria dels documents privats en els mateixos termes que disposa l' art. 319 de la LEC . Això no comporta que pugui deduir-se que fan una prova plena i total, ja que l'expressió 'prova plena' continguda en el precepte no significa sinó que el Tribunal n'ha de valorar el contingut d'acord amb les regles de la sana crítica, perquè en el cas que no s'impugni l'autenticitat del document privat presentat, no és que el seu contingut s'imposi sense possibilitat d'interpretació, com s'esdevindria si se l'inclogués dins del que s'anomena 'prova taxada', sinó que ha de ser valorat en conjunt amb les altres proves practicades ( STSJC 8/2007, de 26 de febrer ; 28/2011, de 20 de juny , i 48/2011, de 7 de novembre ; 72/2012, de 26 de novembre , entre d'altres).

Així mateix, hem d'afegir que l' art. 24 CE no pot ser utilitzat per pretendre una nova valoració de la prova, i l'esmentada valoració només pot excepcionalment tenir accés a la cassació mitjançant un suport adequat evidenciant un error palès o arbitrarietat en la valoració, ja que, en cas contrari, és funció del tribunal d'instància i aliena a la cassació tal com ha declarat reiteradament la jurisprudència del TS - STS S. 1a 9 maig 2005 , 17 juliol 2006 , 4 des. 2007, 2 juliol 2009, 30 setembre 2009, 6 novembre 2009, 26 oct. 2010 i 23 des. 2010, entre d'altres, com aquesta Sala en l'STSJC 4/2011, de 31 de gener , 15/2011, de 14 de mar ç, 19/2011, de 4 d'abril i 72/2012, de 26 de novembre , entre les més recents- i aquesta última hi afegeix que '...que sólo en caso de que se diera una clara y hasta grosera desviación del resultado probatorio podría pensarse en vulneración del artículo 24 de la Constitución Española , que contempla el número cuatro de del art. 469. 1 LEC ; pero nunca puede encauzarse por este recurso una nueva valoración de la prueba...'.

Això significa que les normes sobre valoració de la prova admeten un ampli marge de discrecionalitat, encara que subjecta a les regles de la lògica i, per tant, solament en el cas en què les vulnerin o el jutjador incorri en errors notoris, poden ser revisades en cassació ( STS 403/2009, de 15 de juny i 799/2009, de 16 de desembre , entre d'altres), fet que no s'ha donat en aquest supòsit, ja que la part recurrent, d'una banda, pretén imposar els seus propis criteris, i per una altra, no ha quedat demostrat -de manera palesa- una infracció de les regles del discurs lògic aplicables al procés per desvirtuar l'apreciació probatòria, mentre que la validesa de l'esmentat document ha estat realitzada pel jutjador d'instància tenint present no només l'esmentat document, en forma aïllada, sinó en un context en el qual:

(a) De la seva literalitat se'n desprèn que es refereix a les finques litigioses que consten numerades en l'esmentat rebut i per la seva data, de 3 de febrer de 1979;

(b) El seu preu, de 18.000.000 ptes., és lleugerament inferior a les 21.000.000 ptes., que consta en el pagament de l'impost general sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats que figura a les actuacions com a documents núm. 29 i 102; i,

(c) La dada que en l'escriptura pública hi figuren preus inferiors resulta irrellevant no només atesos els actes propis dels actors, com s'assenyala en la Sentència objecte de recurs, sinó per la mateixa realitat en què es feien constar preus inferiors. A això no s'hi oposa el fet que es tracti d'un preu satisfet en conjunt per diverses finques o que les escriptures públiques no hagin tingut accés al Registre, sinó uns quants anys (14) després, ja que la seva inscripció no era constitutiva i, en tot cas, des de l'esmentada inscripció fins a la formulació de la demanda han transcorregut 13 anys més. I si bé és cert que la causant va morir el 17 de juny de 2003, la inscripció de les vendes realitzades el 1979 havia tingut lloc el 1993.

En conclusió, no s'adverteix que la valoració del document i la constància del pagament posat en context amb la resta de les proves practicades s'evidenciï com a arbitrària o il·lògica, sinó com una de les possibles interpretacions que en lògica el jutjador podia realitzar dins del marc de discrecionalitat anteriorment esmentat i, per tant, ha de desestimar-se el primer motiu del recurs extraordinari d'infracció processal.

SEGON. A l'empara de l' art. 469.1.4 de la LEC en relació amb l' art. 24 CE , així com l' art. 9.3 CE , es denuncia la infracció de l' art. 376 de la LEC , sobre la valoració de la prova testifical conforme a les regles de la sana crítica, per arribar a conclusions manifestament arbitràries i il·lògiques pel que fa a la disponibilitat de recursos econòmics dels Don. Inocencio i Doña. Angelica , per a l'adquisició de les esmentades finques, l'any 1979.

En aquesta segona qüestió plantejada, els recurrents '...hace(n) referencia a la disponibilidad por los demandados del dinero constitutivo del precio en la transmisión de las fincas...'. En la declaració testifical prestada pel Don. Constantino , amic del Sr. Inocencio , els recurrents entenen que en afirmar que aquest (Sr. Inocencio ) cobrava, en aquells temps, un sou entre 75.000 i 100.000 pessetes, per la col·laboració en un despatx professional (del lletrat Sr. Ramón Montaña), no resulta versemblant, i això si es té en compte que el Sr. Inocencio tenia 29 anys i encara no havia conclòs la carrera de dret. Així mateix, la Sra. Angelica tenia 24 anys i no tenia capacitat econòmica, segons els recurrents, encara que afirmés en la seva contestació que col·laborava amb diversos negocis del seu marit, a Barcelona i Eivissa, dedicats a venda de roba, sense concretar quins eren els esmentats negocis i la retribució percebuda.

2. Reiteradament aquest Tribunal (STSJC 7/2009, de 23 de febrer , 53/2012, de 10 de setembre i 39/2013, de 13 de mar ç, entre les més recents, en línia amb la jurisprudència del TS - STS (S. 1a) 20 maig 1991 , 19 desembre 2005 i 19 de febrer de 2007 , entre d'altres-) ha declarat que la prova testifical és de lliure valoració per part del jutjador d'instància i, per tant, no és susceptible de ser revisada en cassació, i com a tal la seva valoració és facultativa -no preceptiva- ja que no és una regla de prova legal.

L' art. 376 de la LEC , en referir-se a les regles de la sana crítica, no conté una pauta de valoració taxada, ja que aquelles no consten en cap norma positiva, sens perjudici de la seva revisió cassacional, de forma excepcional, quan s'arribi a resultats forassenyats o absurds, ja que les esmentades regles de la lògica són màximes d'experiència -és a dir, normes empíriques- que s'han de tenir presents quan es valori la prova, prenent en consideració per fer-ho la raó de ciència, les circumstàncies, els rebuigs i els resultats de la prova que sobre aquestes s'hagués practicat. Només quan es pugui vulnerar el dret a la tutela judicial efectiva pel fet d'atribuir a un testimoni alguna cosa diferent del que s'ha dit o interpretar de manera absolutament il·lògica la seva declaració, pot estimar-se que s'ha violat l' art. 376 de la LEC . Cal remarcar que, tal com hem assenyalat, la revisió de la valoració testifical només escau en casos d'error patent o arbitrarietat ( STS 1a 88/2011, de 16 febrer FD4), i això encara que la valoració de la sentència objecte de recurs es fon en les declaracions d'un sol testimoni ( STS 1a 1059/1998, de 17 nov . FD2), especialment quan és l'idoni per donar notícies sobre el tema pel qual va ser preguntat, cosa que s'ha donat en les actuacions.

En efecte, la dada dels ingressos del Sr. Inocencio , malgrat la seva edat, podia ser certa i el testimoni en tenia un coneixement directe, sense que l'afirmada manca de capacitat econòmica tant del Sr. Inocencio com de la Sra. Angelica en una època tan llunyana (30 anys endarrere) també era possible suplir-la per altres vies, tal com manifesta la Sra. Angelica , mitjançant la col·laboració amb el seu marit.

En conclusió, els pagaments que podien fer-se al Sr. Inocencio per la seva col·laboració en un despatx professional o els ingressos de la Sra. Angelica no poden estimar-se que fossin insuficients per poder satisfer el preu de les finques litigioses, de manera que escau desestimar aquest segon motiu, que es basa en la valoració d'una declaració testifical pretenent restar credibilitat a les seves declaracions, la qual cosa rebutgem.

TERCER. 1. En el tercer i quart dels motius del recurs extraordinari d'infracció processal es denuncia a l'empara de l' art. 469.1.2 LEC la infracció de les normes reguladores de la Sentència prenent com a base l' art. 218.2 de la LEC , ja que, en el tercer, s'assenyala que es falta a la lògica quan s'afirma, en la Sentència objecte de recurs, que era pràctica habitual consignar en les escriptures un preu que no coincidís amb el real, amb la qual cosa es descarta la simulació. I en el quart, en considerar la Sentència impugnada, en relació amb el preu ínfim de les finques, consignat en les escriptures, que no cal que el preu sigui just de mercat per estimar la validesa de les compravendes, i això, a més, entraria en contradicció amb la necessitat de la causant de vendre les finques, a falta de recursos econòmics.

2. Es combaten en ambdós motius els raonaments i la motivació de la Sentència per tal d'afirmar que les vendes no van ser simulades.

La denúncia de la vulneració de l' art. 218.2 de la LEC , sobre el requisit de motivació de les sentències, no és precepte adequat per sustentar, com fa la recurrent, la revisió de la valoració probatòria encara que és possible denunciar ( STS 746/2011, de 10 d'octubre i STSJC 24/2012, de 16 d'abril ) una falta de motivació probatòria, o una mera aparença de motivació que la viciï d'arbitrarietat, no és això el que planteja la part recurrent en el que s'ataca fonamentalment la il·lògica i arbitrària valoració de la prova practicada.

D'altra banda, com declaràvem en les STSJC 18/2012, de 23 de febrer i 24/2012, de 16 d'abril , no escau confondre els defectes de motivació amb la correcció de la valoració probatòria, ja que una cosa és explicar les raons per les quals el Tribunal va arribar a identificar el supòsit de fet al qual la norma vincula la conseqüència jurídica i una altra de diferent que hagin estat correctament valorats els mitjans de prova que van donar lloc a la convicció judicial. És, en aquest punt, que la convicció judicial de lliurament i realitat del pagament del preu de les finques es fa conforme a una documental que s'ha analitzat, una altra prova testifical sobre la capacitat econòmica dels adquirents, així com altres dades no menys rellevants relatives al pagament de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, així com l'existència d'altres vendes realitzades amb anterioritat en què figuren també preus que no s'adequaven a la realitat del seu valor real. D'altra banda, l'existència d'un preu baix --que tampoc es dóna en les actuacions-- no fa desaparèixer la causa onerosa, i el simple fet del parentiu tampoc no és base per a l'anul·lació d'uns negocis entre parents legalment admesos.

El recurrent pretén en aquest motiu, com ha fet en els precedents, tornar a examinar les proves practicades, desconeixent que la valoració de la prova és funció sobirana i exclusiva del tribunal d'instància, no revisable en aquesta seu, llevat de supòsits excepcionals d'arbitrarietat o error notori, ja que el recurs de cassació no és una tercera instància, sinó un mitjà extraordinari d'impugnació que no pot ser utilitzat per avantposar, per part de la recurrent, la seva valoració a la del tribunal d'apel·lació quan els esmentats criteris, en el cas del motiu al·legat, relatius als preus satisfets i les seves discordances, són deguts a raons d'índole fiscal relacionades tant amb la causant com els adquirents i les discordances familiars que consten en les actuacions, i la Sentència impugnada refereix que ja provenien de l'execució del testament del seu marit, així com de l'elevat mitjà de vida que tenia l'esmentada causant, la qual cosa determina que les conclusions establertes per la Sentència objecte de recurs no siguin ni arbitràries ni il·lògiques, tampoc en aquest punt.

Han de desestimar-se els motius tercer i quart del recurs extraordinari d'infracció processal.

QUART. El cinquè motiu del recurs extraordinari d'infracció processal es formula a l'empara de l' art. 469.1.2 de la LEC , per infracció de les normes reguladores de la sentència, per infracció de l' art. 218.2 de la LEC , a falta de motivació, així com els articles 248.3 LOPJ , i 24.1 i 120.3 CE .

En el desenvolupament del motiu s'assenyala que la Sentència impugnada '...contiene una motivación insuficiente al obviar numerosos elementos fácticos que llevan a estimar la simulación de las compraventas... En este sentido, existe una amplia base fáctica acerca de la simulación que exigía un examen por el Tribunal de apelación teniendo en cuenta que nos hallamos ante un supuesto de simulación, en los que rara vez se presentan pruebas directas, por lo que ha de hacerse uso de las presunciones o indicios a fin de alcanzar la certeza de la simulación...' .

A aquests efectes, els recurrents afirmen que quant a les compravendes simulades de les finques, es dóna una motivació insuficient en evitar pronunciar-se sobre dades objectives que no es podia prescindir com (a) el fet de no aparèixer cap apunt bancari sobre les compres; (b) el fet de tractar-se de la compra, en conjunt, de diverses finques; (c) l'absència de necessitat de les vendes atesa la importància del patrimoni de la causant; (d) la dada que els demandats no es van traslladar a viure a la Granja Albó després d'adquirir la propietat, o bé (e) que ocultessin la compra durant diversos anys, i les inscrivissin 14 anys després, o l'atorgament de l'escriptura davant el notari de Castell d'Aro, i (f) respecte a una de les finques, la registral núm. NUM008 , es realitzessin fins a quatre transmissions entre germans i marit, per concloure la seva propietat en 'les mateixes persones', sense contenir cap raonament en la Sentència sobre l'afirmat 'trasbals de transmissions', i es desconeixen les raons per les quals s'exclouen com a indicis de simulació.

2. En el motiu es barregen qüestions tan dissemblants com ara la manca de motivació amb la valoració de les presumpcions judicials que per se comportarien la inadmissió per la falta manifesta de fonament del motiu.

D'altra banda, la motivació de les sentències, com hem declarat en les STSJC 24/2012, de 16 d'abril , 58/2012, de 15 d'octubre i 72/2012, de 26 de novembre , entre les més recents, ha d'expressar els elements i les raons del judici que permetin conèixer quins han estat els criteris jurídics essencials que fonamenten la decisió, o, el que és el mateix, que la seva ratio decidendi sigui conseqüència d'una exegesi racional de l'ordenament jurídic i no pas fruit de l'arbitrarietat, fet que s'incompleix tant (a) quan no es conté cap motivació o bé resulta aparent, i (b) quan l'efectuada és insuficient mitjançant apreciacions genèriques sense atendre al cas concret, però sense que hi hagi unes consideracions precises i intel·ligibles, la qual cosa comporta una denegació del dret a la tutela judicial efectiva.

Així mateix, la dada que no es prenguin en consideració determinats elements de prova, rellevants segons el parer de la part recurrent, no té transcendència en relació amb el compliment del requisit de motivació de la Sentència, ja que és suficient, per a una deguda argumentació, que el tribunal raoni sobre aquells elements rellevants a partir dels quals obté les seves conclusions sense necessitat que es refereixi de manera exhaustiva a tots els mitjans de prova que consten en les actuacions ( STS de 8 de juliol de 2009 i 10 d'octubre 2011 ), més si com es pretén en el motiu és contraposar la concurrència d'unes dades enfront d'unes altres estimades per la Sentència objecte de recurs i avantposar-les segons el seu criteri. En definitiva, la falta de motivació no existeix si consta de manera suficient la raó causal de la decisió i aquesta no és producte de l'arbitrarietat o bé com a referències genèriques que no guarden cap relació amb el cas concret examinat.

En aquest cinquè motiu del recurs extraordinari d'infracció processal, com ja hem dit, la recurrent denuncia la falta de motivació que basa en el fet de no haver recollit determinats indicis que hem ressenyat i com diu '... evitar pronunciarse sobre ...datos objetivos que no cabe prescindir...', la qual cosa no conforma una falta de motivació, ja que el Tribunal, en valorar el material probatori, no té cap obligació ni incorre en incongruència omissiva pel fet de tenir per provats uns punts i estimar que d'altres no resulten suficients per combatre les conclusions anteriorment analitzades, com que el pagament del preu no apareix en cap apunt bancari -punt que queda desvirtuat per la motivació continguda en el FJ 1r d'aquesta resolució- o la dada que el preu sigui global pel conjunt de les finques o la necessitat de la causant de vendre o bé no traslladar-se els adquirents a viure a les finques adquirides, així com les altres dues assenyalades en el paràgraf 1r d'aquest fonament, ja que pretén aïllar determinades dades del conjunt probatori per sostenir diferents conclusions a les de la Sentència impugnada, la qual cosa entra en el camp de la valoració probatòria (bé per documents o presumpcions) que, com ja hem dit, és una qüestió diferent de la falta de motivació de la sentència que ha rebutjar-se, ja que a través de les conclusions valoratives realitzades per la Sentència impugnada es coneix la raó causal de la decisió, que no resulta ni arbitrària ni il·lògica, amb un desenvolupament argumental, suficient en contra del parer del recurrent, de les raons que determinen que no va existir simulació ni absoluta ni relativa en la venda de les finques.

Finalment, el recurrent insisteix en aquest motiu en el fet que no es valora respecte a una de les finques, concretament ' DIRECCION003 o DIRECCION004 ' (finca registral núm. NUM008 ), diverses i diferents transmissions, concretament quatre des que va ser adquirida pel Sr. Fabio , marit de Sra. Angelica , a la causant, amb anterioritat a contreure matrimoni amb ella, per després, al cap de sis anys, adquirir-la la Sra. Angelica i després va transmetre al seu germà i després a la Sra. Angelica . No obstant això, en primer lloc, s'impugna la nul·litat de la venda de la causant al Sr. Fabio , que va pagar un preu i va dur a terme unes obres a la finca documentades en les actuacions (f. 248 a 268 de les actuacions) que no poden sinó revelar que l'esmentada finca va ser adquirida pel Sr. Fabio , mentre que la segona i posteriors transmissions poden obeir a altres qüestions que no conformen indicis de simulació en la primera venda, per la qual cosa tampoc en aquest aspecte pot estimar-se que la Sentència incorri en un defecte de motivació, ja que, encara que sigui de manera succinta, recull les esmentades consideracions que van determinar la no apreciació de cap tipus de simulació en la venda de la finca.

Ha de rebutjar-se el cinquè motiu del recurs extraordinari d'infracció processal i, per tant, la totalitat.

B) RECURS DE CASSACIÓ

CINQUÈ. 1. En el primer dels motius del recurs de cassació es denuncien com a infringits els articles 1261.3 , 1274 i 1275 del Codi civil (d'ara endavant, CCIV) en relació amb l'art. 1445 del mateix cos legal.

El recurrent afirma, en un primer moment, que la Sentència objecte de recurs no té present que els contractes de compravenda a què fa referència l'acció de nul·litat es van realitzar amb evident simulació i que hi concorria una causa il·lícita amb el propòsit de defraudar drets legitimaris, per la qual cosa ha de declarar-se nul·la tant la compravenda com la donació, d'acord amb reiterada jurisprudència del TS (veg. per totes l' STS 684/2007, de 20 de juny ).

Seguidament, afegeix que, en cas que no s'estimi frau de drets legitimaris o causa il·lícita, com va concloure la Sentència dictada en primera instància, es declari la nul·litat absoluta per inexistència de causa, i conclou que, en ambdós casos, segons el parer del recurrent, els resultats són idèntics '...puesto que mis mandantes no reclaman ningún derecho sobre las fincas objeto de las sucesivas operaciones simuladas, sino que su valor se compute a efectos de la legítima...'.

2. La part contra la qual es recorre, en l'oposició al recurs, assenyala que la nul·litat absoluta per inexistència de causa va ser rebutjada per la Sentència objecte de recurs, que els recurrents ara no impugnen, per la qual cosa es tracta d'un pronunciament ferm, i, en segon lloc, el plantejament cassacional del motiu peca d'indefinició, i, malgrat això, l'únic que segons el seu parer podria discutir-se és la nul·litat relativa de les compravendes, a la qual cosa s'oposa atès que no va existir simulació, va haver-hi preu i es tractava de compravendes reals, de manera que li és aplicable la doctrina establerta per aquesta Sala en l'STSJC 15/2011, de 4 de mar ç.

3. El motiu pateix d'un plantejament erroni, ja que no s'ha estimat el recurs per infracció processal, necessari, com la mateixa part admet, perquè pogués prosperar el de cassació.

Fixat com a fet provat que les compravendes van ser vàlides, que es va satisfer un preu i que va ser percebut per la causant, no escau estimar cap dels plantejaments que els recurrents realitzen en el primer motiu de cassació.

En efecte, no ha intervingut frau dels drets legitimaris ja que consta justificat, conforme als fets anteriorment declarats provats establerts en l'examen dels motius del recurs extraordinari d'infracció processal, que per les quatre compravendes els adquirents van pagar un preu que va percebre la causant. Tal com vam indicar en l' STSJC 15/2011, de 4 de mar ç, l'existència d'un preu baix no pot fer desaparèixer la causa onerosa, per la qual cosa no escau considerar -com s'ha dit precedentment- il·lògic el raonament de la Sala i excusa de major argumentació en relació amb la inexistència de causa de la compravenda, que presumeix l'art. 1277 CCIV, així com la seva licitud, en haver declarat la sala d'apel·lació, confirmat en aquesta seu cassacional, que la valoració de la prova no era arbitrària ni il·lògica, la compravenda va ser real, sense que hi hagués simulació ni relativa ni absoluta, ni tampoc haver apreciat existència de cap mena de frau.

D'altra banda, a mers efectes dialèctics, podem distingir les donacions que lesionen la llegítima que poden ser declarades inoficioses i les que poden ser declarades nul·les pel fet de tenir causa il·lícita. En aquest sentit, les donacions encobertes o simulades amb intenció de defraudar els legitimaris poden ser declarades nul·les a causa d'infringir l'art. 1275 CCIV, però per fer-ho cal declarar que ha existit tal simulació, la qual cosa no es dóna en el cas que tractem.

Per tant, un cop declarat que no va existir simulació en els quatre contractes de compravenda, que van ser vàlids, tampoc no podem estimar, com és lògic, que amaguen autèntiques donacions, i que, en tot cas, la jurisprudència ha declarat - STS (S. 1a) 11 de gener i 26 de febrer de 2011, així com la d'aquesta Sala de 15/2011 , de 4 de març-, que no pot admetre's que sota l'aparença i forma d'una compravenda pugui emparar-se vàlidament una donació de béns immobles. Tanmateix, perquè tal doctrina sigui aplicable cal que s'hagi declarat l'existència d'una simulació que es produeix quan els contractants realitzen una declaració deliberadament disconforme amb el que volen, si hi ha un acord entre les parts per dir en la declaració alguna cosa diferent a la seva voluntat real i, per tant, no provada l'existència de la simulació, és sobrera la declaració de nul· litat d'un contracte dissimulat no concertat.

En aquest sentit, les STSJC 2/2010, de 7 de gener (FJ 4t.4) i 15/2011, de 4 de mar ç (FJ 9è) que recull la precedent, han declarat que:

'... la existencia de la anomalía negocial en que consiste la simulación apreciada por el tribunal a quo, ya sea absoluta o relativa, constituye una cuestión de hecho cuya apreciación corresponde también al juzgador de instancia, la cual debe mantenerse en casación en tanto no resulte desvirtuada en la forma y por el medio adecuado para ello, que no es otro que la alegación de error de derecho en la valoración de la prueba ( SS TS 1ª 504/2005 de 28 jun. -FJ8 -, 1020/2006 de 20 oct. -FJ1 -, 1095/2007 de 19 oct. -FJ3 - y 262/2008 de 14 abr . -FJ5-) con exclusión de los planteamientos subjetivos del recurrente (S TSJC 20/2008 de 19 may.), debiendo ser denunciado dicho error, tras la promulgación de la vigente LEC y siempre que se trate de un error patente o de una valoración arbitraria, por medio del oportuno recurso extraordinario por infracción procesal ( A TS 1ª 12 feb. 2002 y STSJC 7/2007 de 26 mar.), al amparo del art. 469.1.4º LEC , por infracción del derecho a la tutela judicial efectiva, puesto que, como advierte el Acuerdo adoptado por los Magistrados de la Sala Primera del TS en Junta general celebrada el 4 de abril de 2006, no se admitirá la revisión de cuestiones relativas a la prueba mediante el recurso de casación (S TSJC 21/2007 de 21 jun.)...'

Per tant, escau desestimar el primer motiu del recurs de cassació.

SISÈ. 1. A l'empara de l' art. 477.1 de la LEC , es denuncia en el tercer motiu del recurs de cassació deduït (el segon no va ser admès per mitjà de la interlocutòria d'aquesta Sala de 8 de juny de 2013), la infracció dels articles 110 CS i 265.1 i 267.1 del Codi de successions (d'ara endavant, CS).

La Sentència impugnada declara que l'únic obligat a pagar les llegítimes ha de ser l'hereu, contravenint les disposicions testamentàries, amb infracció de l'art. 110 del CS i els altres dos preceptes esmentats (articles 265.1 i 267 del CS), ja que els legataris adquireixen el llegat des del moment de la mort del causant i no és necessària l'acceptació, contra el que declara la Sentència objecte de recurs.

2. En les disposicions testamentàries (clàusules segona, tercera i quarta del testament) s'estableix:

'SEGUNDA.- Lega a su nieta Angelica , hija de su hija Purificacion , el usufructo vitalicio sobre la mitad de todos sus bienes.

TERCERA.- Lega la nuda propiedad de tal mitad de sus bienes a sus biznietos Jose Enrique y Aquilino , hijos de su expresada nieta Angelica , por partes iguales entre los mismos imponiendo a dichos legatarios la obligación de sufragar la mitad del importe que el heredero deba satisfacer a los legitimarios en concepto de legítima así como la mitad de los gastos que ocasione el pago de las legítimas. Sustituye vulgarmente a dichos legatarios por sus respectivos hijos por partes iguales entre los mismos; y a falta de estos, con derecho de acrecer entre ellos.

CUARTA.- Instituye heredero universal y libre a su nieto Inocencio , sustituyéndole vulgarmente para todos los casos, por su hijo Maximo ....'.

3. L'obligació del pagament de les llegítimes correspon a l'hereu o les persones assenyalades en l'art. 362 CS i, en el cas examinat, la questio iuris que es planteja conformant el nucli jurídic de l'interès cassacional que va determinar l'admissió d'aquest motiu és si els legataris poden quedar gravats amb el pagament d'una part de la llegítima per disposició testamentària, tal com va establir la causant.

Sobre això, cal assenyalar que l'acte d'aclariment de 9 de juny de 2011 de la Sentència dictada pel Jutjat de 1a Instància núm. 1 de Vic, amb data de 23 de maig de 2011 , va declarar que el pagament de la llegítima correspon Don. Inocencio i subsidiàriament als altres beneficiaris en l'herència, és a dir, a la legatària Sra. Angelica i als legataris Sr. Aquilino i Sr. Jose Enrique . Contra aquest punt, el recurrent, en aquest recurs de cassació, no va impugnar la resolució i, per tant, en el moment actual, no pot pretendre que la condemna d'hereu i legataris sigui conjunta i sense distincions.

És cert que l'hereu és qui ha de satisfer la llegítima, però no ho és pas menys que els legataris, en virtut de la disposició testamentària, encara que siguin legataris d'una part alíquota, un cop satisfeta la seva part alíquota, són igualment responsables i d'aquesta manera la càrrega imposada en el testament ha de fer-se efectiva només respecte dels que figuren en la clàusula 3a.

Per tant, ha d'estimar-se aquest motiu del recurs de cassació interposat, però sempre tenint present que el pagament ve condicionat al fet que se'ls hagi satisfet la part alíquota. A més, el pagament s'ha de fer en forma subsidiària a l'obligació de l'hereu de pagar la llegítima i sempre en els termes i amb els límits establerts a la clàusula tercera del testament.

SETÈ. Les costes d'aquest recurs extraordinari d'infracció processal no escau imposar-les al recurrent, ja que la Sala considera que hi concorren dubtes de fet que en comporten la no imposició, d'acord amb l' art. 398 de la LEC .

Tampoc no escau imposar les costes del recurs de cassació que s'estima parcialment, en virtut de l' art. 398 de la LEC .

VUITÈ. Escau la pèrdua del dipòsit per recórrer referit a la interposició del recurs extraordinari d'infracció processal, i cal retornar el dipòsit per recórrer relatiu al recurs de cassació, de conformitat amb el que estableix la disposició addicional 15a de la LOPJ .

Fallo

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decideix:

DESESTIMAR el recurs extraordinari d'infracció processal interposat i estimar parcialment el recurs de cassació presentat per la representació processal de Sra. Milagros i el Sr. Carlos contra la Sentència dictada per l'Audiència Provincial de Barcelona (Secció 14a) de 14 de gener de 2013, dictada en el rotlle d'apel·lació 1094/2011 , amb confirmació de la Sentència dictada, si bé cal afegir-hi que el pagament de la llegítima correspon a l'hereu universal, és a dir, Don. Inocencio , i, subsidiàriament, als legataris Don. Aquilino i Don. Jose Enrique , en els termes establerts en el fonament jurídic sisè de la present resolució.

No han d'imposar-se les costes dels recursos extraordinaris d'infracció processal i de cassació a cap de les parts.

Així mateix, escau la pèrdua del dipòsit per recórrer derivat de la interposició del recurs extraordinari d'infracció processal i la devolució del dipòsit per recórrer del recurs de cassació a la part recurrent.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts personades i, juntament amb un testimoniatge, remeteu el rotlle i les actuacions a la Secció indicada de l'Audiència Provincial.

Així, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ. Han signat la Sentència tots els magistrats que l'han dictat, i s'ha publicat d'acord amb la Constitució i les lleis. En dono fe.