Sentencia CIVIL Nº 596/2017, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 75/2016 de 03 de Noviembre de 2017

Encabezamiento

Secció núm. 11 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil

Passeig Lluís Companys, 14-16, pl. 2a - Barcelona

08018 Barcelona

Tel. 934866150

Fax: 934867109

A/e: aps11.barcelona@xij.gencat.cat

NIG 0810242120138244229

Recurs d'apel lació 75/2016 11

Matèria: Judici Ordinari

Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 d'Igualada

Procediment d'origen: Procediment ordinari 255/2014

Part recurrent / Sol licitant: Porfirio Alvaro SUCESOR DE Nazario Landelino

Procurador/a: Mªremei Puigvert Romaguera

Advocat/ada:

Part contra la qual s'interposa el recurs: Saturnino Desiderio , Felicisima Herminia , Miriam Dulce

Procurador/a: Elsa Ribera Sierra

Advocat/ada:

SENTÈNCIA NÚM. 596/2017

Il lms. Srs.

Josep Maria Bachs Estany

María del Mar Alonso Martínez

Antonio Gómez Canal

Barcelona, 3 de novembre de 2017

La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 75/2016 les actuacions de sengles recursos d'apel lació i impugnació, interposats respectivament per la procuradora Sra. Puigvert i Romaguera, en representació del Sr. Porfirio Alvaro , successor processal del traspassat Sr. Nazario Landelino , part demandada, i per la procuradora Sra. Ribera i Serra, en representació dels Srs. Saturnino Desiderio , Felicisima Herminia i Miriam Dulce , successors processals del traspassat Sr. Cesar Teodulfo , part actora; i ha pronunciat la següent Sentència.

Antecedentes

Primer.La part dispositiva de la Interlocutòria Definitiva apel lada és la següent: 'FALLO.- Que debo estimar y estimo parcialmente la demanda interpuesta por D. Cesar Teodulfo , con la posterior sucesión procesal por causa de fallecimiento, según el art. 16 LEC , y acordada por Decreto de fecha 26 de junio de 2015, de D. Saturnino Desiderio , Dª Felicisima Herminia y Dª Miriam Dulce , representados por la procuradora de los Tribunales Dª Elsa Ribera Sierra, contra D. Nazario Landelino . Representado por la procuradora de los Tribunales Dª Maria Remei Puigvert Romaguera, y que debo condenar a dicho demandado a estar y pasar por los pronunciamientos declarativos que se efectúan a continuación: 1.- Que debo declarar y declaro la nulidad de la escritura de manifestación y aceptación de herencia de los cónyuges D. Faustino Damaso y Dª Vanesa Celsa , de fecha 18 de agosto de 1994, y que fue otorgada ante el Notario de Igualada, D. José bauzà Gayà, por haber concurrido vicio del consentimiento, consistente en dolo en su otorgamiento. 2.- Que debo declarar y declaro la nulidad de todas las operaciones contenidas en la citada escritura de manifestación y aceptación de herencia, dejando las mismas sin efecto, así como sus actos realizados en la misma en ejecución de partición de herencia, acordándose la cancelación de las inscripciones registrales que se hubieren practicado en relación a los citados actos de aceptación, partición y adjudicación de la herencia. En cuanto a las costas procesales, cada una de las partes deberá hacer frente a las causadas a su instancia, y las comunes por mitad'.

Segon. Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent a través de la procuradora Sra. Puigvert i Romaguera.

Ha comparegut en aquesta alçada la part oponent i alhora impugnant a través de la procuradora Sra. Ribera i Sierra.

Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 25 d'octubre de 2017, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.

HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il lm. Sr. Magistrat Josep Maria Bachs Estany, President de la Secció.

Fundamentos

Primer.Apel la la part demandada la Sentència d'instància (f. 329 i ss.) pels següents motius:

1er) caducitat: s'han de comptar els quatre anys des de la data de consumació del negoci; és a dir, de l'atorgament de l'escriptura de manifestació d'herència, que no de partició. No estem en cap cas davant d'un cas de prescripció, ni de l'art. 344 Comp.

Ni de cap altre. Admet la tesi de la sentència d'aplicar el Llibre IV del CCC i que el termini és també de quatre anys. Tot i admetre que el dies a quo seria el de coneixement de l'engany, no està d'acord que aquest dia sigui el 13-2-2013 perquè dita data resulta d'una simple afirmació no contrastada ni contrastable, d ela pròpia filla de l'actor. I no és cert que la visita hagi estat reconeguda pel demandat Sr. Nazario Landelino .

Entén que és molt agosarat dir que en aquesta visita li va confessar el que es diu a la sentència com 'sembla ser', és a dir, no provat. No haver negat que l'hagués visitat la seva neboda no equival a admetre la visita. Ni que fora precisament aquell dia. Es podria dir que la visita va tenir per objecte comprovar coses que el pare de la testimoni ja sabia de feia temps.

No es pot tenir per imparcial el testimoni de dita filla. Té interès indirecte en l'afer. Suposa que de ser certa la 'confessió' aquesta hauria estat fruit d'assetjament o de pressió moral. Conclou que és impossible poder acreditar què es va dir en dita visita. Ni mai es podrà provar.

Hi ha altres elements de criteri a valorar:

a) a Igualada tothom sap que hi ha un barri o urbanització anomenat Pla de la Massa, des de fa més de 25 anys. I que abans tot eren camps. És impensable que això no ho sabés l'actor. Les obres s'han fet a la seva ciència i paciència damunt el que és palès que era la vinya de la seva família. Si no hagués estat conforme no hauria esperat més de 20 anys a reaccionar.

b) Qui va fer les despeses d'urbanització va ser exclusivament el demandat, i això sí s'ha acreditat documentalment. El Sr. Cesar Teodulfo mai va protestar i va consentir que l'herència dels pares es tractés com es va tractar. Per això va signar amb plena conformitat. Sabent què signava.

c) Estem davant d'una clara acceptació tàcita de la situació i de transcurs pacífic del termini de caducitat.

2on) inexistència de vici de consentiment: el que prova per què es va acceptar l'herència com es va acceptar fou perquè el demandat va pagar totes les despeses d'urbanització (redacció del projecte de reparcel lació, projecte d'urbanització i despeses d'urbanització pròpiament dites) per 29.929.150 pta. I és del tot inversemblant que el seu germà no sabés que l'ara demandat estava invertint aquesta suma en aquest projecte. Precisament perquè ho sabia i no volia invertir és per la raó per la qual va consentir l'acceptació com es va fer. Cap engany ni cap maniobra per convèncer-l. Quan es constitueix la Junta de Compensació és del tot habitual que no es compti amb els títols adequats a la realitat extraregistral. I que les inscripcions al Registre es facin durant la tramitació.

3er) la sentència no ha fet cap aplicació, malgrat haver-se-li demanat, de la doctrina dels actes propis ( arts. 111.8 i 111.7 CCC): no es pot fer valer una acció contradita inequívocament durant anys i anys per la conducta de l'actor. No es pot desdir del signat 20 anys abans. Invoca l ' art. 7.1 CC i les sent. TS de 12-7-1999, 24-6-1996, 22-1-1997 i 6-6-1992, així com la més recent de 4-10-2013 que transcriu.

Postula la revocació i l'absolució amb costes de primera instància a l'actora.

S'oposa la part actora i impugna la sentència d'instància (f. 347 i ss.) pels següents motius:

A) Oposició:

1er) No cap la caducitat: la única acció exercitada ha estat la de nul litat de la partició ( art. 997 CC ) i no procedeix aplicar l' art. 1301 Cc sinó la prescripció general (Comp. De 1960) de l'art. 344 Comp. (30 anys) segons la sent. TSJC de 26-5- 2011. Recorda que actualment l'acció d'anul labilitat és a més imprescriptible (!). I que essent de trenta anys el termini, hauria estat vençut el 18-8-2014, interromput per la demanda de 1-4-2014. Si s'apliqués la caducitat seria en base a l' art. 461-10.2 CS de 1991, des del coneixement de l'engany. És la tesi que aplica el Jutjat en base a la DT 8a del Llibre IV. Si s'apliqués l ' art. 1301 CC com proposa el demandat la solució pràctica no seria diferent en base a la sent. TS 12-1-2015 , seguida per les de 7-7-2015 i 16-9-2015 . Insisteix en que no va saber res fins la conversa de febrer de 2013 entre la neboda i el demandat. Més perquè l'escriptura de 1994 era molt difícil d'entendre.

2on) concorre engany: invoca la sent. TS 28-9-2011 sobre el significat del dol. Es basa en la testifical de la Sra. Miriam Dulce que relata la conversa mantinguda amb el demandat el 15-2-2013. Ara es tatxa de parcial aquest testimoni però no es va fer al moment oportú. Invoca a més la lliure valoració del Tribunal. Ressalta l'acarament entre el demandat i la testimoni d'on resulta admesa la conversa.

Ressalta que el demandat ja constava com a propietari a un llistat d'afectats de 1994 i a la constitució de la Junta de compensació de 1992, com a pendent només de formalitzar l'inventari, quan encara no ho era, i això ho ha acreditat l'Ajuntament.

Sosté la parcialitat i complicitat del notari. La testimoni va dir que tenia la conversa gravada i el lletrat va amenaçar demanar-la com a prova en diligència final i finalment no ho va fer. I va manifestar fins i tot que no volia que es tingués ple coneixement de la conversa.

Denuncia l'actora actitud obstruccionista i actes propis d'admissió de fets en aquest sentit.

Que es va tractar d'un engany i greu ho demostraria el fet que si bé es pacta la trebel liànica o quarta de l'hereu gravat de fideïcomís, no se l'informa al beneficiari de l'abast de la trebel liànica (ni del valor de l'herència i per tant e vicia d'error la conformitat amb la valoració); de fet el notari treu còpia dels capítols de l'arxiu 8 dies després de l'escriptura d'acceptació.

Quant a que tothom a Igualada sap avui de la urbanització de la zona del DIRECCION000 pot ser cert, però el demandant no ho podia saber el dia que va signar. I no ho va poder saber que l'havien enganyat fins 15-2-2013. La possibilitat que es suggereix de que els dos germans arribessin a un acord segons el qual s'ho quedava tot qui pagava les despeses d'urbanització és surrealista. Per què no es va fer constar doncs la situació urbanística de la finca. L'actor és el fideïcomissari i el demandat l'hereu fiduciari. No és normal que es repartissin i adjudiquessin els béns i valors que es van adjudicar.

El 10-8-2012 el demandat va passar de casa seva a la residència Centre de Dia L'Estada d'Igualada. El mateix dia va atorgar poder al seu nebot Sr. Porfirio Alvaro . On li va fer donació de tres (19984, 19985 i 19986) de cinc finques mortis causa; les restants a la neboda Sra. Porfirio Alvaro (20038 i 20039). La conversa de referència no pot ser anterior a dita data. I tot i així a data d la demanda no haurien passat els quatre anys. I el dies a quo ha de començar amb el cabal coneixement de la causa d'exercici de l'acció (això és igualment exigit als arts. 121-23 i 122-5 del CCC com al 1969 CC i al 461.10 CS de 1991)

3er) quant a la suposada errònia apreciació de la prova: es basa en la profusa prova documental per deduir que d'haver sabut tot el referent al procés d'urbanització no hauria signat com ho va fer. El recurrent pretén una interpretació interessada. Invoca tota la jurisprudència sobre la impossibilitat de substituir la interpretació del Tribunal per la pròpia i la que sosté que només es pot impugnar en apel lació les interpretacions il lògiques o no ajustades a la sana crítica. I defensa en conjunt la lògica de la interpretació donada.

4rt) quant al valor probatori de l'escriptura , en relació a la doctrina invocada pel recurrent dels actes propis, recorda que és perfectament ajusta a Dret anul lar una escriptura per error o per error causat per dol (sents. TS 20-7-2011, 23-6-2010, 16-5-2011, 14-6-2006, 18-12-2006, 26-3-2007, 22-10-2007, 30-11-2007).

5è) quant a la possible renúncia del Sr. Cesar Teodulfo a impugnar l'acceptació no ha estat feta de forma inequívoca, clara ni expressa. Insisteix en la complicitat del notari Sr. Romualdo Geronimo i a que mai podria haver renunciat una acció que desconeixia tenir. Contra la renúncia tàcita invoca les sents. TS de 30-9-1996, 30-10-2011, 25-11-2002, 11-6-2012 i 14-7-2014.

6è) quant a la prohibició d'anar contra actes propis, diu que no es dona el cas. Si el demandat hagués donat al seu germà ara actor la totalitat de la informació deguda sobre el procés d'urbanització de la finca DIRECCION000 , cap problema hi hauria hagut per fer-ho constar a l'escriptura. Les valoracions denoten l'engany. Per això no es pot parlar d'acte propi.

B) Impugnació:

Quant a entendre que l'estimació ha estat substancial i per tant hauria d'implicar la condemna en costes de la part demandada.

Es van apartar de l'acció de nul litat de la quarta trebel liànica per manca d'inventari per causa sobrevinguda: per la mort del Sr. Cesar Teodulfo consolida l'herència el demandat, amb qui acaba el fideicomís. Quan es va fer saber es va manifestar la bona fe del seu exercici, atesa la prova de la manca d'inventari. Refermant-se en que efectivament mancava dit inventari. Per detraure la quarta el demandat havia de fer inventari en 180 dies d ela delació hereditària i mai ho va fer.

Postula la revocació solament quant a la imposició de costes de l'alçada al demandat i la confirmació de la resta.

S'oposa a la impugnació la part demandada (f. 393 i ss.) pels següents motius:

1er) Fa consideracions prèvies negant tota participació en el suposat engany

2on) Reitera que no hi ha estimació substancial sinó parcial de la demanda tota vegada que de dues accions se n'ha retirat una del debat i si no s'hagués retirat també s'hauria d'haver sobresegut per manca sobrevinguda d'objecte processal ( art. 22 LEC ) tota vegada que als capítols el fideïcomissari no té substitut.

Segon.L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) la part actora (fideïcomissari Sr. Severino Eliseo , nascut el ) ha instat (31-3-2014)

1) la declaració de nul litat absoluta de la quarta trebel liànica a favor del demandat, que no hi hagi lloc a la seva detracció, i, per tant, la nul litat de l'escriptura de manifestació d'herència dels cònjuges Srs. Faustino Damaso i Sra. Vanesa Celsa (pares dels litigants originals i avis dels successors processals), de data 18-8-1994, per absència de l'inventari exigit per l'art. 199 de la Compilació de 1960;

2) la declaració de nul litat relativa de l'escriptura de manifestació de l'herència dels pares (f. 55 i ss.), els cònjuges Faustino Damaso i Vanesa Celsa abans esmentats, per vici de consentiment (dol);

3) la declaració de nul litat de totes les operacions contingudes a l'esmentada escriptura, deixant-les sense efecte, així com dels actes realitzats en execució de la partició, amb cancel lació de les inscripcions registrals que s'hagin practicat amb ocasió de l'acceptació, partició i adjudicació de l'herència;

4) la condemna de la part demandada a estar i passar per dits pronunciaments, amb costes.

La tesi de la part actora és que

1) els difunts pares (morts el 1967 i 1988 respectivament) van succeir els avis (consta la manifestació d'herència del pare dels litigants, de 1956, al f. 29 i ss.) que havien atorgat capítols matrimonials en data 29-11-1927 (f. 23 i ss.) segons els quals van acordar que el sobrevivent fora de per vida usufructuari universal de tots els béns i drets del premort amb dispensa de prestar fiança devent guardar viduïtat i complir totes les obligacions inherents a tot usufructuari; i van instituir així mateix preventivament heretament a favor dels fills que deixessin el dia de la seva mort (pacte cinquè, f. 26 girat), però no tots junts sinó uns després dels altres, amb preferència de mascles a femelles i ordre de primogenitura en el mateix sexe, substituint-se entre si, successivament, per al cas de que qui fora hereu morís sense deixar fills o amb fills que no arribessin a l'edat de testar.

2) El NUM000 -1929 va néixer el demandat Sr. Nazario Landelino . El 4-3-1935 va morir l'avi patern i el 2-10-1956 es va atorgar escriptura de manifestació d'herència per la qual el pare de les aquí parts processals, va heretar una finca rústica procedent de l'heretat DIRECCION000 i un habitatge a la ciutat d'Igualada.

3) Un cop morts els pares d'actor i demandat, el juliol de 1993 (abans de l'escriptura de manifestació d'herència de 18-8-1994, f. 55 i ss.) es va constituir l'associació de propietaris del sector NUM001 del PAU ' DIRECCION000 ', de la ciutat d'Igualada on constava com a propietari el demandat (doc. 4, f. 33 i ss. expedient urbanístic) amb el núm. NUM001 , parcel la cadastral NUM002 (f. 35), quan encara no se li havia adjudicat la finca.

5) El 18-8-1994 es va fer dita escriptura. L'actor recorda la substitució fideïcomissària que consta al pacte cinquè de les capitulacions essent el demandat fiduciari i l'actor fideïcomissari, que no s'ha fet l'inventari dels béns que integrarien el cabal relicte per part del fiduciari, que nogensmenys el demandat ha detret 9/48enes parts en concepte de pagament de la quarta trebel liànica, i que li correspon per legítima 6/48enes parts; tanmateix li atribueix un seguit de malifetes doloses, com ara haver aparegut com propietari sense ser-ho a l'expedient urbanístic, haver-se adjudicat la finca rústica afectada en pagament de trebel liànica i legítima, atribuint-li molt baix valor (1.700.000 pta. la finca rústica i 4.125.000 pta. la urbana) a l'hora de fer la manifestació d'herència i corregir-ne la superfície de la rústica per a aportar-la al PAU, no haver esmentat que dita finca estava afectada pel PAU, silenciant que passaria a ser de rústica a un seguit de subfinques urbanes amb major valor i queixant-se de la complexitat i difícil comprensió de dita escriptura.

Acompanya (f. 72 i ss.) notes simples de data 4-11-2013 de les finques registrals NUM003 -urbana d'Igualada-, NUM004 , NUM005 , NUM006 , NUM007 , NUM008 , -urbanes resultants de la reparcel lació, adjudicades al demandat el 1-8-1996.

b) En contestar la demanda (26-5-2014), la demandada oposa defecte en el mode de proposar la demanda, qüestió resolta a l'audiència prèvia, i quant al fons accepta en bona mesura el relat fàctic de l'actora i diu que allò que va fer fou en defensa del fideïcomís i que posteriorment fou acceptat i convalidat per l'actor; que el que va fer va servir per millorar la finca; que va assumir (resguards d'ingrés que consten com a f. 107 bis i liquidació provisional per 29.929.150 pts. Al f. 108) totes les despeses d'urbanització del DIRECCION000 ; nega tot engany i considera que l'escriptura de 1994 (f. 109 i ss.) es va atorgar amb ple coneixement i consentiment de l'ara actor.

Considera que no pot prosperar l'acció d'anul labilitat de l'escriptura per dol, que de la seva sola lectura ja es pot descartar aquest dol i que la mateixa acredita que l'ara actor va tenir plena informació per a prestar consentiment vàlid a dita escriptura. Que coneixia tots els tràmits pels quals devia de passar la finca per a poder arribar a tenir consideració urbana i reitera que fou el demandat qui va sufragar totes les despeses de dit procés. Conclou que si va acceptar la detracció de la trebel liànica i la legítima en la forma en que està fou amb la plena consciència de no haver contribuït en res a dites despeses.

Invoca el principi general dels actes propis. Quan van morir el pare i la mare no es van fer inventaris de forma individualitzada i en el cas d'aquesta escriptura l'inventari es va fer al mateix moment, amb unitat d'acte amb la manifestació, l'acceptació d'herència i la detracció de la quarta.

c) L'audiència prèvia fou assenyalada per a l'1-9-2014 (f. 137). Es va celebrar a la data prevista (f. 188 i DVD). Cada part va mantenir la seva tesi. L'actora va demanar l'interrogatori del demandat, documental per reproduïda, més documental d'ofici a l'Ajuntament (demanant certificació de si a la memòria de l'ordenació de juliol de 1993 constava el demandat com a propietari de la parcel la NUM002 (al f. 54 de l'expedient), de si dita parcel la era de 10.840 m2, còpia de tots els documents aportats pel demandat com a propietari d'algun dels terrenys del SPP-II del programa d'actuació urbanística del DIRECCION000 d'Igualada, identificació de les finques originàries propietat del demandat dintre de dit Pla i que van donar lloc a que figurés com a propietari de la parcel la cadastral NUM002 , relació de totes les finques adjudicades al demandat finalment; més documental requerint a la notaria d'Igualada per tal que aporti còpies simples de les escriptures d'adjudicació per les quals es van lliurar al demandat les finques finalment fruit de la reparcel lació; més documental oficiant el notari Sr. Jiménez Fueyo o a qui el substitueixi a fi de que trameti còpia simple de l'escriptura de poder autoritzada el 10-8-2012 per la qual el demandat va donar finquesmortis causa(tres al Sr. Porfirio Alvaro - NUM004 , NUM005 i NUM006 - i dues a la Sra. Ana Hortensia - NUM007 i NUM008 -); es va demanar també la testifical de la Sra.

d) Consta al f. 152 i ss. la certificació relativa a la documentació requerida a l'Ajuntament (de la que resulta que el demandat figura al llistat d'afectats com núm. 2 respecte de la parcel la cadastral NUM002 , de superfície 10.840 m2), còpia de les escriptures de protocol lització de l'expedient de parcel lació, el plànol de distribució de propietat al sector NUM001 on s'identifica la propietat anterior i actual del demandat i el projecte de compensació on consta que se li han adjudicat les parcel les NUM009 - NUM010 , NUM011 i NUM012 , totes de 640 m2 menys la NUM010 que és de 720 m2 i les NUM011 i NUM012 que són de 704m2. Consta al f. 179 i ss. el poder a favor del Sr. Porfirio Alvaro i la còpia certificada notarialment de dita escriptura (f. 194 i ss.).

e) Per Interlocutòria de 28-11-2014 es va acordar celebrar diligències finals (f. 207 i ss.) consistents en demanar certificacions registrals de les registrals 19987 i 19988, després (consten al f. 213 i ss.). Al f.224 i ss. consta l'escriptura de venda de la parcel la NUM013 -finca NUM014 - al Sr. Belarmino Felix i palomes i a la sra. Belinda Nieves per meitat i en comuna indivisió i al f. 239 i ss. l'escriptura d evenda de la parcel la NUM010 -finca NUM015 - als Srs. Jaime Leopoldo , i Bernardo Alfonso i Aurelio Rafael . Al f. 244 i ss. consta la resolució de l'Ajuntament aprovant l'acta de cessió d'obres d'urbanització.

f) En data 16-4-2015 va tenir entrada al Jutjat (f. 249) notícia del traspàs del demandant i petició de successió processal per part dels seus tres fills Saturnino Desiderio , Miriam Dulce i Felicisima Herminia . La representació del demandat va demnar que es tingués per renunciada, per mort del fideïcomissari abans que el fiduciari, l'acció de nul litat de la quarta trebel liànica per manca sobrevinguda d'objecte. Van comparèixer els successors processals (f. 257 i ss.) acreditant-ne ser els hereus de l'actor (f. 259 i ss.). Per decret de 26-6-2015 se'ls va tenir per successors processals.

g) Les conclusions de les diligències finals emeses per la part actora consten al f. 279 i ss.; les de la part demandada al f. 289 i ss.

h) La vista celebrada el 17-11-2014 (DVD) es va limitar a l'interrogatori del demandat i a la testifical de la neboda d'aquest.

Es renuncia l'interrogatori de l'actor que no ha vingut per malaltia.

Declara en interrogatori el demandat Sr. Nazario Landelino (min. 1:59 i ss. DVD) que diu amb moltes dificultats que sí va fer inventari dels béns del seu pare, no recorda quan; no recorda si abans o després de l'acceptació, de 1994; a la vista de l'escriptura d'1-8-1996, de protocol lització del projecte de compensació, que ha costat de trobar, se li pregunta sobre per què el notari el 30-9-1992 a dita escriptura va dir que estigués pendent de fer l'inventari. Vint anys després.

Contesta que no ho sap. Ni com és possible que a dita data (1992) aparegués com a propietari dos anys abans d'acceptar l'herència de son pare (1994). Contesta que va tenir un accident fa poc i diu no recordar res. Preguntat per què no li va dir al notari que la finca rústica estava en procés de ser de rústica a urbana, contesta que no sap què contestar. No recorda si el va acompanyar algun advocat a signar l'escriptura. Li van donar set finques urbans resultants de la reparcel lació i n'ha venut dues, no recorda quan.

La neboda Miriam Dulce va anar a veure'l un dia acompanyat d'una noia. No recorda si van parlar de com van preparar l'escriptura ni si van obligar son germà a signar. No recorda si li va dir a la neboda que el notari havia enganyat al seu germà. No recorda si li va dir a la neboda que com el germà havia signat ja estava tot fet. Torna a invocar el cop al cap que es va donar.

Declara en qualitat de testimoni la Sra. Miriam Dulce (min. 23:41) manifesta que és filla de l'actor i neboda del demandat. Lluís és el més gran, el seu pare hi ha confiat sempre. El seu oncle passa els dies en un centre d'assistència o de dia, des de l'estiu de 2012, per un expedient de ruïna de la seva casa. Se n'hi ha anat a viure. Creu que el Sr. Porfirio Alvaro és qui va fer les gestions necessàries. Mai li va dir res sobre que DIRECCION000 estigués a l'expedient. Saben d'això des de que van contactar amb l'advocat. El seu germà Saturnino Desiderio ho va localitzar tot això per Internet. Va anar una vegada a veure'l, el 15-2-2013. Li va explicar que quant a l'escriptura de l'herència, després de parlar uns 50 minuts, el notari i l'advocat ho van arreglar tot per a que no es fes esment de res de l'expedient urbanístic, que ho havien manejat tot per a enganyar al seu pare. L'advocat va dir que era el Sr. Morros (és l'advocat del demandat).

Es demana un acarament entre la testimoni i el demandat i s'acorda (min. 27:23 i ss. DVD). S'acorda que un advocat pregunta i l'altre repregunta. Qui interroga ho pregunta als dos alhora.

Va anar ella el febrer a veure'l (ja ho ha acceptat ell) i van parlar de com es va fer l'escriptura. Diu que recorda que hi va anar amb una noia. Havia estat el seu aniversari. No se'n recorda de que haguessin enganyat son pare. Sí recorda que ja estava tot fet i que ara està perdut. La testimoni diu que té la conversa gravada. I que això és el que ella ha manifestat.

L'advocat del demandat pregunta qui l'acompanyava i contesta que Encarna Valle . Li requereix de portar la gravació com a diligència final. El Jutge intervé i els diu que ho demanin en forma i ja s'acordarà.

Diu que va anar a veure'l per decisió pròpia. El pare o ella el visitaven. Sempre que ho necessitava i més. No volia marxar d ela casa encara que li recomanaven. Li va reconèixer que tenien raó, però sempre ha estat molt seu. No es deixava ajudar.

Tercer.La Sentència d'instància, de data 1 de setembre de 2015 (f. 297 i ss.), estima en part la demanda.

Entén amb caràcter previ que cal tenir en compte que, de les mesures cautelars seguides com actuacions núm. 856/2013, seguides a instància de l'actora, de prohibició de disposar, se segueix que les finques registrals NUM004 , NUM005 , NUM006 , NUM007 i NUM008 del registre d'Igualada han estat blocades a les resultes d'aquest litigi des de 27-1-2014 sota caució de 20.000 euros.

Entén la sentència, després d'exposar la posició de cada part, que de l'interrogatori del demandat no resulta clarificat quan es va fer inventari, si abans o després de 1994, que no va saber contestar per què apareixia a una escriptura de 1996 que estava pendent l'inventari ni per què apareixia a 30-9-1992 com amo de la finca DIRECCION000 ; de la testifical de la Sra. Felicisima Herminia , filla del demandant, que el demandat mai hauria comunicat que s'anés a requalificar la finca, que fou els eu germà qui va localitzar la llista de propietaris de 1993 a Internet i que li hauria explicat, a presència d'una amiga seva, el 15-2-2013, que entre el notari i l'advocat del demandat havien obligat son pare a signar, amb engany

Entén que efectivament apareixia el demandat a la llista de propietaris abans de ser-ho, que apareix a l'escriptura del projecte de compensació d'1-8-1996 per relació a l'escriptura de 30-9-1992 de constitució de l'associació de propietaris en Junta de compensació, que de la documentació municipal resultant del PAU es van adjudicar al demandat set finques, 5 d eles quals encara consten al seu nom al Registre i 2 haurien estat venudes el 29-3-2004 i el 13-1-2006.

Entén que en tràmit de conclusions, atès el resultat de les proves practicades com a diligència final, l'actora (els successors processals) es van apartar de l'exercici de l'acció de nul litat de la quarta trebel liànica per manca d'inventari, tot i considerar que la demandada no havia provat que s'arribés a fer dit inventari, pendent encara a 1-8-1996 segons l'escriptura del projecte de compensació.

Entén quant a l'acció de nul litat absoluta de la detracció de la quarta trebel liànica per absència d'inventari (nul litat per infracció de norma imperativa), que aquesta es va detraure perquè no havia estat prohibida pels causants de forma expressa, com manava la legislació tradicional (que hauria passat als arts. 198 a 203 Comp.) i que, per tant, s'ha de desestimar, ja que a l'escriptura de 1994 es fa un inventari de mobles i altres estris i es promet addicionar inventari posterior, tot el que estava permès per la legislació del moment.

Conseqüentment, desestima l'acció de nul litat absoluta de la detracció de la quarta trebel liànica.

Quant a la caducitat de l'acció d'anul labilitat (l'actora indica que s'hauria de resoldre en base a la prescripció trentenària de l' art. 344 Comp. Vigent l'any 1994, mentre que la demandada invoca el termini específic de quatre anys de l ' art. 1301 CC ), la sentència es decanta per aplicar l' art. 1301 Cc però no des deldies a quode l'acceptació, sinó des del moment en que s'hauria esvaït l'engany o l'error consecutiu, el 15-2-2013, dia en que li va explicar a la testimoni filla de l'actor en una visita a la residència on vivia (visita que va existir, com ha reconegut) i també ateses les respostes evasives del demandat quant al moment de l'acceptació real.

Parteix de que les finques dintre del PAU tenien un gran valor econòmic des del punt de vista del seu desenvolupament urbanístic, que apareixia a la llista d'afectats el demandat -tot i no ser-ne encara propietari- com a titular de la parcel la NUM002 , de cabuda 10.840 m2, que a l'escriptura de manifestació d'herència de 1994 consta que al pare dels litigants li corresponia heretar-lo el fill Nazario Landelino , en nua propietat, com a primogènit baró (només hi ha dos fills, actor - Cesar Teodulfo - i demandat - Nazario Landelino -), que s'hi ressenya la finca DIRECCION000 com peça de terra, s'hi fa una rectificació de cabuda, coincident amb la dels documents del PAU, però no s'hi fa constar ni que estigui afectada pel PAU ni que formi part del PPU del sector DIRECCION000 i se li atorga a efectes d'acceptació d'herència un valor de només 1.700.000 pta.

A la finca urbana d'Igualada se li atribueix un valor de 4.125.000 pta. valors que considera manifestament inferiors, especialment el de la finca rústica, comparat amb el que tindria després de la seva requalificació urbanística de rústica a urbana.

Afegeix que, com resulta el Sr. Nazario Landelino hereu preventiu de son pare Faustino Damaso , tot i gravat amb la condició resolutòria desi sine liberis decesserit, acorden mútuament atribuir a l'ara demandat la llegítima (750.000 pta.) i la quarta trebel liànica (1.125.000 pta.), la llegítima a l'ara actor (750.000 pta.) i a qui resultés hereu lliure, les 27/48enes parts restants de l'herència (3.375.000 pta.)

Entén que dites xifres es van pagar amb atribució d'immobles (a Nazario Landelino la finca objecte d'aquest litigi per cobrir legítima i quarta, amb l'aixovar domèstic, cobrint l'import de la finca i l'aixovar 1.700.000 + 175.000 pta., exactament la suma dels dos imports de llegítima i quarta -consta al Registre que això es va convertir en les parcel les urbanes NUM009 , NUM016 , NUM017 , NUM011 i NUM018 , totes entre 620 i 670m2-; a Pere se li va atribuir 2/11 parts de la finca urbana descrita a l'escriptura -valor 750.000 pta., tot i que l'Ajuntament en fa constar l'estat semi-ruïnós- i al demandat la resta, 9/11 parts) i restant així alliberada la finca del gravamen fideïcomissari (es va demanar al Registre que constés alliberat Nazario Landelino de la condició resolutòria).

Entén que de la documental aportada per l'Ajuntament resulta que la finca en qüestió, de 10.840 m2 es va reparcel lar i convertir en parcel les urbanitzables, i que al demandat se li van adjudicar les set esmentades més amunt. Les NUM013 i NUM010 van ser venudes pel seu apoderat, Porfirio Alvaro per 120.202,42 i 84.141,69 € respectivament. El valor que els fou assignat en l'acceptació fou, junt amb altres cinc, de poc més de 10.000 €

Parteix de que la càrrega de la prova de la nul litat és de l'actor.

Recorda els termes del fideïcomís establert als capítols de 1927. I que la ruta dissenyada s'ha complert fins al pare dels causants. Que l'escriptura de 1994 es fa ja un cop morts els pares dels litigants. Que el notari és el mateix que va fer l'escriptura de constitució d ela Junta de Compensació del DIRECCION000 , en quin àmbit s'incloïa la finca amb número cadastral NUM002 .

Entén que l'ara demandat (fiduciari) en assabentar-se del valor que tindria la finca va voler lucrar-se en solitari i perjudicar son germà (fideïcomissari)presentant-se ja l'any 1992 com únic propietari. Que l'estratègia dissenyada fou usar la quarta trebel liànica i la llegítima per tal d'alliberar la finca valuosa de la resta del fideïcomís, adjudicant-la en pagament d'aquelles al demandat, mentre que se li va pagar, amb previ engany, a l'ara actor la seva legítima amb adjudicació d'una part d'una finca urbana però pràcticament ruïnosa.

Entén, en conseqüència, que sí va mediar dol en l'acceptació de l'herència dels pares i declara nul la per dol dita escriptura.

Sense costes per estimació parcial de la demanda.

Quart.El primer motiu de recurs, que parteix de l'acceptació de que és aplicable al cas la caducitat pregonada pel CCC, de quatre anys, entén que concorre caducitat i que, per tant, a data de la demanda no existia ja l'acció d'anul labilitat per dol. Es basa en que hi ha hagut un seguit de fets públics i notoris que permetien a l'actor tenir cabal coneixement de la concurrència de la causa d'anul labilitat invocada molt abans de la data en que s'afirma dit coneixement (15-2-2013).

S'ha d'acollir plenament.

A banda que la caducitat en matèria d'acció de nul litat dels contractes era plenament aplicable a Catalunya quant menys des de 1960 ençà en funció de l'aplicació supletòria del CC comú segons entén la doctrina majoritària, no hi ha dubte que en el cas present el còmput del termini de l' art. 1301 CC en relació amb el 122-1 i ss. del CCC arrenca en el cas que ens ocupa del moment en que el titular de l'acció va poder tenir coneixement, raonablement, de les circumstàncies que fonamentaven l'acció (art. 122-5.1 CCC).

Del conjunt de la prova resulta clar que des d'abans de l'escriptura d'acceptació que ens ocupa era notori a Igualada que s'estava endagant un procés d'urbanització al DIRECCION000 . I en anys posteriors immediats ha estat indubtable, a vista i paciència de tothom, com s'ha aixecat un barri nou, pràcticament i com de la finca inicialment rústica que conformava la casa pairal i terres de vinya dels litigants han sorgit diverses finques urbanes, algunes de les quals han estat alienades per bé que no consta hagin estat edificades encara.

No hi ha cap element de prova o indici que permeti entendre que podia haver estat objecte d'engany continuat i eficaç la part actora per l'ara demandada al seu moment els anys posteriors a la signatura (res que apuntés a que dita masia i terres restessin essent rústiques per sempre més, al marge del PAU en qüestió o dintre del mateix, constituint un sector qualificat com zona verda o bé objecte de destinació a parc o places o altres equipaments comunitaris) sinó que resulta palès per a qualsevol persona de cultura mitjana d'Igualada i l'entorn (i els litigants són de la zona) la inclusió de la finca al mateix PAU i la seva qualitat d'edificable en funció de l'evolució del seu entorn durant aquesta vintena llarga d'anys transcorreguts.

De manera que molts anys abans de la data en que s'afirma (i que no és concloent que es pugui tenir com a data certa fins i tot en el cas de considerar-ne certs els fets del relat de l'actora atribuït al 15-2-2013) i indiscutiblement més de quatre abans de la demanda efectiva, l'actor estava, entén aquesta sala unànimement, en condicions de conèixer raonablement que potser havia estat enganyat i defraudat quant al preu declarat a dita acceptació d'herència.

El conjunt de la prova més aviat desmunta la tesi del dol i apunta a unconsortium fraudisentre els interessats, una simulació del veritable preu dels objectes de l'herència amb clara finalitat d'elusió fiscal, de manera que tot i que molt probablement es tracti de situacions prescrites, es deduirà testimoniatge de l'actuat i es remetrà preventivament a les respectives oficines de Barcelona de les agències tributàries tant de la Generalitat a efectes de depurar possibles responsabilitats quant a l'impost de successions com de l'Estat quant a l'impost del patrimoni.

La caducitat de l'acció ( art. 1301 CC ) determina la innecessarietat d'examinar altres motius, devent d'estimar-se íntegrament el recurs, de desestimar-se íntegrament la demanda i d'absoldre la part demandada.

Sisè.La prosperitat del recurs determina la no imposició de costes de l'alçada ( art. 398 LEC ). La desestimació íntegra de la demanda determina la imposició de les costes de la primera instància a la part actora ( art. 394 LEC ).

Fallo

Estimem íntegrament el recurs d'apel lació interposat per la representació de la part demandada contra la sentència dictada l'1 de setembre de 2015 pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 d'Igualada a les actuacions de procediment ordinari núm. 255/2014 (Rotlle núm. 75/2016) que revoquem íntegrament.

En conseqüència, desestimem íntegrament la demanda i absolem totalment la part demandada, amb imposició de les costes de la primera instància a la part actora i sense imposició de les costes de l'alçada.

L'estimació total del recurs determina per al recurrent el retorn del dipòsit constituït per recórrer.

Així, per aquesta Sentència, ho pronuncia, mana i signa aquest Tribunal.