Sentencia Civil Nº 598/2011, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 937/2010 de 30 de Noviembre de 2011

Encabezamiento

Audiència Provincial

de Barcelona

Secció 11a

Rotlle núm. 937/2010

Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 de Vilafranca del Penedès

Actuacions de procediment ordinari núm. 9/2009

Sentència Núm. 598

Illms. Srs.

Josep Mª Bachs Estany

María del Mar Alonso Martínez

Antonio Gómez Canal

Barcelona, treinta de noviembre de dos mil once.

HAVENT ESTAT VISTES per la Secció Onzena de l' Audiència de Barcelona, amb el núm. 937/2010, les actuacions de recurs d' apellació interposat per la procuradora Sra. Camats i Franco, en nom i representació de la sra. Covadonga , part actora, contra la sentència de 14 de juny de 2010 dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 de Vilafranca del Penedès a les actuacions de procediment ordinari núm. 9/2009 , ha estat dictada aquesta sentència.

Antecedentes

Primer. La part dispositiva de la Sentència apellada és la següent: "FALLO.- Estimando parcialmente la demanda formulada por la procuradora Cristina camats Franco en representación de Dª Covadonga , contra Dª Petra , comparecidos en autos con la representación procesal de la procuradora Dª Carme Solé Esteve, acuerdo: a) declarar que la actora Dª Covadonga ostenta la condición de legitimaria de su difunto padre D. Jose Francisco . b) Se condena a la demandada Dª Petra a hacer pago a la actora de la suma de diez mil seiscientos treinta euros con treinta y seis céntimos (10.630,36 €). c) La demandada Dª Petra abonará a la actora los intereses al tipo legal incrementados en dos puntos sobre dicha suma desde esta sentencia hasta el completo pago. d) En cuanto a las costas, cada parte satisfará las causadas a su instancia siendo las comunes por mitad".

Segon. Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent a través del procurador Sr. Ruiz Castel.

Ha comparegut en aquesta alçada la part oponent a través del procurador Sr. Ros Fernández.

Fou assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 16 de novembre d'enguany, el que va tenir lloc a l' hora prevista.

HA ESTAT VIST, essent ponent l' Illm. Sr. Magistrat Josep Mª Bachs Estany, President de la Secció.

Fundamentos

Primer. Apella la representació de la part actora la sentència d'instància (f. 300) contra els pronunciaments b), c) i d) de la sentència i (f. 305 i ss.) pels següents motius:

1er) Errònia valoració de la prova: quant al patrimoni relicte, l'import de les sumes donades pel causant en vida i l'exclusió de la massa hereditària de diversos saldos bancaris en comptes dels que era titular el causant o conjuntament amb el Sr. Jose Francisco . Fonamentalment el problema ve de que no s'han tingut en compte alguns documents.

a) Pel que fa al valor dels béns relictes: la sentència encerta quan diu que s'ha de valorar a data de la mort del causant, però compara els valors atribuïts en acceptació d'herència (90.000 + 12.000) i seguidament resumeix les dues pericials aportades que valoren aquesta meitat indivisa en 44.000 i 49.451 euros respectivament. I prescindeix totalment del valor declarat en l'acceptació i fixa el valor en el punt intermig entre les dues pericials, 46.750 euros. Per excloure el valor donat en l'escriptura d'acceptació es fixa en que aquesta data de 2006. Però enlloc es diu que s'estigui valorant a data de l'instrument. Ni hi ha cap dada que ens digui el contrari. Cal tenir en compte que a tots els efectes l'herència val el que es diu a l'acceptació (plusvàlua, impost de successions, increment patrimonial a efectes de l'IRPF, etc.). En contestar el requeriment extrajudicial d'aquesta part, el Sr. Covadonga , apoderat general de la Sra. Petra va dir que es valorava la casa en 78.000 euros. Que ja és força més. Referint-se a més, expressament, a la data del traspàs. S'han adduït de contrari errors de càlcul que no són tals i que no s'han pogut acreditar. Cap perit ha pogut observar de prop els immobles perquè estan en mans de tercers des de 2007. Resulta significatiu que unes finques que se'ls pretén atribuir un valor l'any 1999 de 88.000 € es van taxar a efectes d'hipoteca en 325.000 e l'any 2007. Creu que s'ha d'estar al valor atribuït per la pròpia hereva en acceptar l'herència, 102.000 euros en total.

b) Quant a l'import de les donacions en vida: la sentència considera acreditat que el germà de l'actora, Sr. Desiderio , va rebre 12.000 euros del causant. Que entre abril i octubre de 1999 va rebre 7 transferències de 70.000 euros cadascuna. En base als extractes aportats per aquesta part. Sumes que el beneficiat va destinar a pagar un préstec hipotecari. Però la sentència comptabilitza només la meitat perquè el compte d'origen era conjunt de causant i beneficiat. I no inclou altres traspassos des de comptes en que era cotitular el pare de l'actora (270.000 i 125.000 pts. a data 18-3-1999, el dia abans de comprar el nou habitatge el Sr. Covadonga . I un reintegrament de 2.000.000 pts. Quin destí es desconeix. Entén que tal suma de 395.000 pta s'ha d' incloure amb els demés traspassos de 70.000.

c) respecte dels saldos en dipòsits bancaris: la sentència no considera acreditades las sumes que pretén aquesta part en no haver-se rebut el certificat sollicitat per ofici a Caixa Penedès. Però no se li va advertir a aquesta part d'això ni de la possibilitat de demanar diligència final [tampoc ha demanat prova en alçada]. Existeix prova documental directa de l' existència i quantia de tals saldos (extractes aportats, després de la demanda, discutida la seva admissibilitat però no impugnada la seva autenticitat ni contingut i finalment admesos com a prova, i dels quals resulta un saldo de 139.659 pta en un compte i 166.560 pta en un altre). Entén el recurrent que han de valer com a prova aquests extractes. I com que d'aquests comptes eren cotitulars el causant i la seva esposa, la meitat (920,21 €) s'han de computar com a relictum.

2on) Quantifica així la llegítima en 102.000 + 920,21 + 12.000 euros de donació directa + 1472,48 € de transferències periòdiques + 1187 € transferits el 18-3-1999 = 117.579,69 € -despeses d' enterrament i funeral (2.623,59 €)= 114.956,10 € (cabal relicte) D' on la llegítima que es reclama és la meitat de la quarta part, és a dir 14.369,51 €.

3er) Quant als interessos legals: es meriten des de la mort del causant ( art. 365.2 CSC ) i són 7.000,59 €

Postula l'estimació del recurs i la revocació parcial de la sentència d'instància i que s'estimi la demanda i que es condemni la demandada a lliurar a l'actora la suma de 14.369,51 euros en concepte de la llegítima de son pare més 7.000,59 euros d'interessos.

S'oposa la representació de la part actora/demandada la sentència d'instància (f. i f. i ss.) pels següents motius:

1er) La sentència és correcta i, en realitat només ha incrementat en 487,81 € el valor al que va assentir aquesta part.

2on) Quant a la valoració:

a) Valor dels immobles: no es pot estar a l'escriptura d' acceptació, que reflecteix sens dubte el valor del moment i no pas el de la mort del causant. Es va demanar l'exempció de l'impost per prscripció, o sigui que aquest valor era irrellevant. La part actora va demanar aquest valor però també una pericial judicial, que no li ha estat favorable en taxar el bé en 49.451 euros, i ara pretén desentendre's-en del seu resultat.

b) Valor de las donacions: les diferències que invoca l'actora sobre la sentència son mínimes. El Jutjat va reconeixer transferències per import de 1.472,48 € i es demana addicionar altres per valor de 1.187 €. La sentència havia d'aplicar el 33,33% d'aquestes quantitats i no el 50%, perquè els comptes són de tres titulars sempre (matrimoni i un o altre fill). Solament es podrien tenir en compte 791,33 € més. I repercutiria com a a molt en 98,91 €. Nogensmenys s'oposa a que es tinguin en compte més transferències, però, encara que el Jutjat s' equivoqués no s' apella, però s' exigeix que d' admetre's alguna transferència més s'apliqui aquest criteri del 33,33%.

c) Saldos de dipòsits bancaris: pasea el mateix, es tracta de dividir per tres i no per dos; perquè els titulars sempre són tres; independentement de que no se hagi fet res per tal que Caixa Penedès aportés el certificat demanat al seu dia, en tot cas aquesta tercera part serien 613,47 €, i repercutiria en 76,68 € més.

Postula l'estimació del recurs i la revocació de la sentència d'instància i que s'absolgui la recurrent.

Segon . L'anàlisi de les actuacions revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) És pacífic que el causant dels litigants, Sr. Jose Francisco (mort el 10-10-1999, f. 14) va atorgar testament el 18-10-1989 instituint hereva universal la seva muller Doña. Petra llegant als seus dos fills Desiderio i Covadonga la llegítima que els correspongués (f. 8 i ss., testament). Aquesta darrera demanda sa mare exigint-li per llegítima la suma de 14.250 € més interessos que computa en 5.859,74 €.

Computa l'actora el cabal relicte de la següent forma: meitat indivisa d'un pis, d'un traster i d'una plaça d'aparcament, adquirit l'any 1982 i meitat indivisa d'un traster independent que van ser valorats a efectes de l'acceptació de l'herència en 90.000 + 12.000 euros (f. 15 i ss., escriptura de 1-3-2006); meitats dels saldos en comptes; i donacions fetes en vida: 12.000 euros reconeguts pel seu germà, i altres que ara mateix es desconeixen. Reclama un mínim de 14.250 €.

b) Consta una comunicació de l'advocat de la part demandada a l'actora de data 4-8-2008, durant el llarg procés de reclamació extrajudicial, on es diu que el valor de taxació dels immobles és de 78.200 € a data de la mort del causant (f. 54) i on el germà de l'actora reconeix la donació de 12.000 € i un valor del cabal relicte de 87.681,27 € deduïdes despeses d'enterrament (factura al f. 56). Consta també (f. 54) que es va oferir consignar 10.960,15 € com a llegítima que estava disposada a reconèixer a l'ara actora.

c) Consten extractes de Caixa Penedès, compte acabat en 4602 de titularitat del causant, sa muller i l'actora on consten (fins 19-10-1999) 7 traspassos de 70.000 pta a dates 8-4-1999, 2-5-1999, 2-6-1999, 2-7-1999, 2-8-1999 (f. 77), 2-9-1999, 2-10- 1999 (f. 78); consten extractes del compte acabat en 5094 dels mateixos tres cotitulars on consten 12 ingressos per traspàs de 70.000 pta, 1 traspàs a altre compte de 70.000 pta, 6 ingressos per traspassos de 10.000 pta i 2 de 5.000 pta, tots ells posteriors a la mort del causant; així com extractes del compte acabat en 3636 (cotitulars el causant, sa muller i el fill Don. Desiderio ) on consten 11 traspassos de 70.000 pta fets després de la mort del causant.

Els saldos que resulten de cada compte a data 19-10-1999 són 139.659 pta al compte acabat en 4602, 24.524 pta al compte acabat en 5094, 145.980 pta al compte acabat en 3636.

d) En contestar la demanda, la demandada admet els 12.000 euros donats pel pare al seu fill i diu que va consignar 6.672,05 € (demanda de consignació de 7-10-2008 al f. 143 i ss.; Acte de 9-7-2009 al f. 152 i ss., declarant contenciós l'expedient), rebutjada de contrari. Es remet a la demanda de consignació per dir que en ella es computava en 44.000 euros la meitat indivisa dels immobles (informe de valoració al f. 157 i ss.), i que les despeses d'enterrament van ser de 2.623,58 €. i assenteix en part la demanda, per la xifra consignada (f. 147).

e) El dictamen pericial judicial de l'aparellador Sr. Hipolito (f. 238 i ss.) taxa l'habitatge amb pàrquing i el traster en 284.683,04 €.

f) En el judici celebrat en data 10-6-2010 (DVD) no compareix la demandada. Es renuncia a l'interrogatori de l'actora.

Declaren en qualitat de perits:

1) El Sr. Hipolito , perit de l'actora (min. 1:59 i ss. DVD), diu que no s'ha pogut examinar els immobles. És un edifici de protecció oficial però desqualificat per transcurs del temps. És de 1978 o 1979. Ha fet servei el mètode comparatiu. La valoració és del moment de la pericial. A data de la mort del causant, explica que es pot calcular i ha portat dades per fer-ho. L'altra part s'hi oposa però el jutjat entén que s'ha d'aclarir. Protesta. Aclareix el perit que a data octubre de 1999 l'immoble valia 632 €/m2 segons mercat, uns 98.902 €. La taxació hipotecària inclou despeses que ell no inclou. Reconeix que no apareixen les dades de finques similars però sí que els ha utilitzat. Eren vuit de la mateixa zona. No ha llegit l'altre informe pericial. Va demanar les escriptures de venda de 2007 i 2008 per ajudar-se en el seu cas. S'estén en d'altres extrems aliens a la controvèrsia.

2) la Sra. Serafina , API, perit de la part demandada (min. 20:02 i ss. DVD) es ratifica en el seu informe. Havia estat a l'habitatge abans. Ha valorat la finca l'any 1999, del 100% de l'habitatge, aparcament annex i traster. Era VPO l'any 1978. Ara és lliure. Ha fet servir el mètode de comparació. A través de la premsa local de 1999 es pot saber perfectament el que es pagava aleshores. Considerat sense reformes. No té ascensor. La valoració que ha donat és de mercat del moment. Ja era lliure l'any 1999.

Declaren com a testimonis:

3) el Sr. Desiderio , germà de l'actora (min. 30:47 i ss. DVD) diu que va intervenir en l'acceptació de l'herència de la mare, hereva. Reconeix que li van donar els 12.000 euros per comprar una vivenda. Sí reconeix haver rebut quantitats al llarg de la seva vida, des de petit, 270.000 pta el 18-3-1999 no recorda; i entre abril i octubre 70.000 pta era el cost de la hipoteca, no recorda si sortien del compte dels pares, sinó d'un compte on hi eren ell i la seva germana; admet que pot ser probable; i diu que més endavant li van donar més; un milió de pts. Al mes de febrer no ho recorda, ell era tutor del seu pare, des de gener de 1999 (diu 2009 però és impossible), no recorda més pagaments per ell que els de la hipoteca. Això explica els comptes a nom seu, de la mare i la seva germana. Dos milions els hi va pagar el seu pare i 6,5 milions per hipoteca. La seva germana li va donar 5 milions i ell ho va liquidar després. Els diners sortien d'un compte on figuraven ell, sa germana i la mare. No hi ingressava diners ell a aquests comptes. Ells van declarar com a béns de l'herència un pis amb pàrquing, un traster i no recorda si hi havia més coses. Abans es va haver de presentar un inventari (tutoria) i les despeses de sepeli. No es devien aportar els comptes perquè no hi havia diners. La tutoria es va fer per poder vendre una casa del pare a la província d'Alacant. No sap que s'haguessin fet reformes al pis. El valor que es va fixar a l'escriptura devia ser el que va aconsellar algun professional i correspon al dia de l'acceptació.

Sis milions i mig va ser la hipoteca i dos milions en efectiu.

La hipoteca durant uns mesos es va pagar amb aquestes 70.000 pta al mes i li va donar quasi 5 milions per cancellar la hipoteca i després ell li va retornar en un any. Viu la mare en aquest pis. A aquest pis nou. Els diners sortien d'un compte on eren la mare, ell i la germana. Van adaptar el pis. El notari els va dir que els impostos estaven prescrits i era indiferent el valor que es posés a l'escriptura. En contestar una carta va dir que valia 78.200 € però era equivocat, s'havia de reduir a la meitat. No va acceptar la consignació la seva germana.

Tercer . La sentència de instancia, de data 14-6-2010 (f. 285 i ss.), considera quant als immobles el valor mig pericialment determinat (a judici el Sr. Hipolito valora els immobles a data 1999 en 98.902 € -la meitat indivisa serien 49.451 €- i el perit de l'actora ho fixa en 44.000 €) enlloc del de l'escriptura d'acceptació, de l'any 2006. Estima també com a donacions per via de pagament de quotes hipotecaries del fill Sr. Desiderio , reconegudes per aquest en testifical, fetes pel pare des de gener de 1999 a la data de la seva mort, 7 traspassos de 420,71 € (dels que en computa el 50% com donació del pare) -quan hauria de ser el 33,33%- i computa per aquest capítol al cabal hereditari 1.472,48 €. També diu que no consten els saldos bancaris a data de la mort del causant. Com a despeses deduïbles per enterrament computa 2.623,59 €. Total, el cabal relicte representen 57.598,89 € i la quota legitimària 7.199,86 €. Els interessos els computa en 3.430,50 €

En tres punts discrepa el recurs del còmput de la base de detracció de la llegítima que fa la sentència apellada: la quantificació del valor dels immobles, les sumes que s'han donat a l'altre llegitimari via traspassos de comptes i la quantia defintiva dels saldos en compte corrent de titularitat del causant.

Quant al valor correcte dels immobles, defensa la recurrent que s'han de valorar segons els valors assignats a l'escriptura d'acceptació d'herència.

Però, essent clar i indiscutit aquí que la data de valoració ha de ser la de la mort del causant, és obvi que sense més no es pot donar per ajustat a la realitat d'aquell moment la valoració feta a l'escriptura d'acceptació d'herència, gairebé sis anys i mig després. La pericial de la pròpia actora, practicada amb les explicacions donades a la vista, permeten afirmar sens cap mena de dubte que el valor declarat a l'acceptació respon al moment en que es fa. Atès que el valor, a data octubre de 1999, de l'immoble, ja desqualificat de la seva condició d'habitatge de protecció oficial, era, segons el perit Sr. Hipolito , de 632 €/m2 segons mercat, uns 98.902 €. D'on, òbviament, la meitat indivisa pertanyent al causant era de 49.451. No tan distant del valor que li atribueix la pericial de la part demandada (44.000 euros).

Pretendre desvincular-se del resultat de la pericial pròpia i del resultat darrer de la prova a la que tant la recurrent com l'altra part s'han sotmès, no és de rebut.

Sabut és, però, que el mètode de comparació pot tenir desviacions en funció dels immobles concrets que es comparen. Més si ens basem en referències de valors en venda publicats a la premsa del moment. De manera que aquest Tribunal considera que haver cercat el Jutjat el valor mig entre els resultats de cada pericial no és una simple solució salomònica, sinó una molt prudent aproximació a copsar el veritable valor de la meitat indivisa de l'immoble considerat, allunyant-se de les desviacions possibles, tant màximes com mínimes.

La Sala comparteix totalment aquest criteri i la valoració assolida.

Quart. Quant a la quantia final de les donacions, la part recurrent pretén afegir a les 7 transferències de 70.000 pta operades al llarg de 1999 fins la mort del causant a favor de l'altre llegitimari altres 395.000 pta. Però examinada de bell nou la prova, no hi ha manera, amb el que tenim, de controlar el resultat, suposadament favorable al germà, dels fluxos entre comptes; només podem saber que del compte acabat en 4602 hi ha 7 traspassos de 70.000 pta que és el que ha tingut en compte la sentència, per bé que no consten com entrades al 3636. no pot acollir-se la pretensió del recurrent en aquest punt.

Cinquè. Quant a saldos, la part recurrent entén que no es pot dir que no hi hagi prova suficient en base als extractes aportats al plet.

Efectivament, és molt formalista la posició del Jutjat que decideix sense esperar a l'arribada de l'ofici de Caixa Penedès (que tampoc insta la part ara recurrent, que es practiqui com a diligència final ni com a prova de l'alçada -les seves raons tindrà-) de manera que no es pot compartir en la mesura que té com a conseqüència negar tota quantificació d'uns saldos que tothom concorda en que existeixen, no havent-hi debat entorn de si hi ha d'altres comptes que els fins ara considerats. Un simple examen dels extractes permet determinar que és possible determinar el saldo anterior més proper -a voltes coincident- amb la data de la mort del causant. I s'ha de tenir en compte que el terç d'aquests tres comptes és la quota de condomini atribuïble, en defecte d'altra prova, a dit causant. El valor final d'aquesta partida d'actiu a considerar és, doncs, de 1.864,12 €, dels tres comptes (139.659 pta, 24.524 pta i 145.980 pta.), fins i tot més que el que diu el recurrent (1.840,41 €).

El que representa computar 59.449,30 euros i rectificar la llegítima de 7.199,86 € a 7.431,16 €.

Sisè. Quant als interessos, la simple variació a l'alça de la base també comporta la modificació a l'alça dels mateixos. la Sala ha emprat el mateix programa de càlcul que ha usat el Jutjat a quo. La suma a reclamar per aquest concepte ha de passar, per tant, de 3.430,50 a 3.954,57 € fins data de la sentència de primera instància, devent d'aplicar-se els interessos de l' art. 576 des d'aleshores i fins al total pagament.

Setè. La prosperitat parcial del recurs exclou la imposició de costes de l'alçada ( art. 398 LEC ).

Fallo

Estimem en part el recurs d'apellació interposat per la representació de la part actora contra la Sentència dictada en data 14 de juny de 2010 pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 de Vilafranca del Penedès a les actuacions de procediment ordinari núm. 9/2009 (Rotlle núm. 937/2010) que revoquem en part. En conseqüència, estimem en part la demanda i condemnem la demandada a abonar a l'actora la suma d' 11.385,73 € (7.431,36 € en concepte de llegítima i 3.954,57 d'interessos meritats entre 20-10-1989 i 14-6-2010) més interessos legals incrementats en dos punts des de 15-6-2010 fins al total pagament, sense imposició de les costes de cap de les dues instàncies.

Així, per aquesta Sentència, jutjant definitivament, ho pronuncia, mana i signa aquest Tribunal.

I, un cop esdevingui ferma aquesta sentència, retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoniatge de la mateixa per al seu compliment.

PUBLICACIÓ.- A Barcelona, en aquesta mateixa data i una vegada ha estat signada per tots els Magistrats que l'han dictat, es dóna a l'anterior sentència la publicitat ordenada per la Constitució i les lleis. EN DONO FE.