Sentencia Civil Nº 6/2008, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 454/2007 de 10 de Enero de 2008

Encabezamiento

SENTÈNCIA N. 6/2008

Barcelona, deu de gener de dos mil vuit

Audiència Provincial de Barcelona, Secció Catorze

Magistrats:

Francisco Javier Pereda Gámez (Ponent)

Marta Font Marquina

Rosa Maria Agulló Berenguer

Rotlle n.: 454/2007

Judici Ordinari n.: 633/2005

Procedència: Jutjat de Primera Instància n. 49 de Barcelona

Objecte del judici: lesions i danys derivades d'accident de tràfic ( art. 1902 C.c .)

Motiu del recurs: errònia valoració de la prova

Apel·lants: Mapfre i Ignacio

Advocat: C. Bosch Antolín

Procurador: A. Martínez Sánchez

Apel·lat: Pedro Francisco

Advocada: C. Meya Martínez

Procurador: A. M. de Anzizu Furest

Antecedentes

1. RESUM DEL PLET DE PRIMERA INSTÀNCIA

El dia 13 de juliol de 2005 la part actora va presentar demanda en la que sol·licitava que es dicti sentència que condemni solidàriament a les demandades a pagar-li una indemnització de 186.156,98 euros, interessos de demora de l' article 20 de la LCS i costes, pels dies de baixa, seqüeles, danys materials i lucre cessant que va patir per l'accident de circulació de 6 de setembre de 2004.

La companyia asseguradora va contestar a la demanda i va oposar pluspetició, amb defensa de les conclusions del metge forense quan a dies de baixa i seqüeles, enfront de les acreditacions pericials i documentals de la part actora. Invoca també la pericial del Dr. Pedro Antonio . Afegeix l'excepció de falta de legitimació activa per a reclamar per lucre cessant (perquè l'empresa és una societat limitada) i impugna la reclamació per despeses de rellotge, roba, sabates i rampa.

Els Srs. Ignacio i Luis Carlos es van adherir a aquesta contestació.

La sentència recorreguda, de data 18 de octubre de 2006, accepta la tesi del metge forense, quan els dies de baixa, però s'acull als peritatges del Drs. Pedro i Pedro Antonio , quan a les seqüeles. La jutgessa aplica el factor de correcció, accepta la incapacitat permanent parcial (pel dolor a la mà, que limitaria l'exercici d'activitats professionals i d'oci) i el lucre cessant (perdut a través de l'empresa familiar), que redueix radicalment a 17.331,6 euros (enfront de 74.430,04 demanats). Aplica l' article 20 LCS i, en suma, estima parcialment la demanda i condemna la part demandada a pagar al demandant, de manera solidària, 90.659,67 euros, interessos legals des del 6 de setembre de 2004 (del 20% per a la asseguradora) i sense pronunciar-se sobre les costes processals.

2. QUESTIONS PLANTEJADES EN EL RECURS D'APEL·LACIÓ

La part recorrent argumenta que concorre pluspetició, per no acollir-se a la sentència les conclusions del metge forense, més "objectives", pèrit que ja va considerar la perícia Don. Pedro . Destaca que hi havia una patologia prèvia a l'espatlla, que no hi ha prova de infoedema en extremitat inferior, ni d'incapacitat permanent parcial i que l'actor no està legitimat per a reclamar lucre cessant de la societat limitada que porta el seu nom (reclamació que diu prescrita i incompatible amb cobrar per baixa de la Seguretat social). Diu que no hi ha prova de dany en un rellotge, vestit, sabates i rampa i nega l'aplicabilitat de l' article 20 CS (perquè, diu, l'actor podria haver cobrat).

La part apel·lada s'oposa, impugna el dictamen forense (que qualifica de "negligent") i defensa la sentència. Justifica les seqüeles reclamades, en especial les psíquiques, la incapacitat parcial i els danys. Considera aplicable, pel últim, l' article 20 LCS , per no concorre justa causa d'exclusió.

3. TRÀMITS EN LA SALA

L'assumpte va arribar a la Sala el 14 de juny de 2007. No s'ha resolt sobre prova i no s'ha assenyalat vista pública. La deliberació de la Sala ha tingut lloc el dia 10 de gener de 2008. Aquesta resolució no s'ha dictat en el termini legal ( art. 465.1 LEC ), degut a causes estructurals, el que es fa constar als efectes de l' article 211.2 LEC .

Fundamentos

1. LA PATOLOGIA PRÈVIA A L'ESPATLLA

La part actora ha acceptat la resolució. Són pacífics els pronunciaments de la sentència sobre dies de baixa i seqüeles, llevat dels 15 punts que concedeix per patologia en l'espatlla i la acceptació de seqüela a la cama.

La tesi del recorrent de que només hi ha seqüela d'espatlla dolorosa, mereixedora de 4 punts, i no una limitació de la mobilitat superior al 50%, de 10 punts, no té substrat probatori suficient. El metge forense Sr. Plácido mostra només, el dia del judici, el seu caveat sobre la concurrència d'una lesió prèvia però no es manifesta amb rotunditat sobre la resolució dels seus dubtes, ni puntua de forma alternativa (ho fa el lletrat, en preguntar en l'acte de diligència final).

El fet de que el segon informe del metge forense sigui de data posterior (17 de febrer de 2005) al del pèrit Don. Pedro (de 20 de desembre de 2004) no demostra major objectivitat ni exactitud, perquè el primer informe forense (de 23 de desembre de 2004) ja podia tenir en compte els antecedents documentals facilitats pel perjudicat i el segon porta causa només en que Don. Plácido havia oblidat els dies de baixa no impeditiva.

No resta provada la preexistència d'una lesió concorrent. Encara que algun document mèdic reflexa una luxació acromio- clavicular d'un any d'antiguitat (f. 88), el Dr. Verónica descriu, després del accident, una "fractura no consolidada de cuerpo de escápula con basculación de fragmento proximal" (f.120, 176, 179, 201), seqüela que ratifica en el judici (minut 3) diferent del síndrome acromial que també reconeix i d'un traumatisme antic en l'altra espatlla (minut 37). També la admet Don. Pedro (1 h. 24 minuts de la vista), justificant que les gammagrafies i el TAC li aportaven la informació necessària. Consta, en efecte, ressonància (f. 198) amb descripció de diverses lesions, una gammagrafia (al f. 86 i 182) sobre "lesió traumàtica activa" (després de l'accident) en la escàpula i una radiologia (f.175) que recull la "fractura conminuta" del cos de la espàtula esquerra, de forma que no prova el recorrent (amb les conseqüències de l' article 217 LEC ) la identitat de seqüeles, ni per definició, ni per localització.

2. L'INFOEDEMA EN L'EXTREMITAT INFERIOR

La jutgessa concedeix 10 punts per aquest extrem, que inclou totes les conseqüències lesives en la cama.

Aquesta seqüela és reconeguda pel Doña. Verónica en judici (minuts 15 i 18), on parla de pèrdua de substància cutània, la qual cosa complerta la possible insuficiència documental. El fet de que no es reculli en l'informe forense no impedeix apreciar la seva existència per altres mitjans probatoris, tant més quan el informe forense no té per objecte detallar les causes de possible acceptació o rebuig de les seqüeles reclamades per un perjudicat, sinó facilitar al jutge penal les dades necessàries per qualificar penalment els fets i per a fixar les indemnitzacions. En aquest context, és evident que la tècnica de redacció i contingut de l'informe difereix de la pròpia d'un peritatge per a un procés civil.

El dany a la cama resta reconegut pel Don. Pedro (f.189 i 215), també en judici (1 h. 33 minuts) on detalla que consisteix en la inflamació progressiva de la cama al llarg del dia, amb disminució notable de la mobilitat. També ho accepta Don. Pedro Antonio (f.371) que admet les lesions en turmell i peu (f.375), encara que negui la seqüela (f.376), cosa que fa només per la falta de documentació i sense haver visitat al pacient. El Servei de Rehabilitació també constata seqüeles finals (àlgies prolongades en la deambulació, f.508) i s'observa certa dificultat del Sr. Pedro Francisco quan puja i baixa de les estrades, durant el judici.

3.LA INCAPACITAT PERMANENT PARCIAL

La jutgessa recull com a causa de la incapacitat un dolor persistent a la mà que limita l'exercici d'activitats professionals i d'oci.

Al minuto 35 Doña. Verónica accepta la existència d'aquesta incapacitat i Don. Pedro (1 h. 39 minuts) descriu una basculació de la escàpula i una afectació física i funcional (de la activitat quirúrgico- dermatològica del lesionat) que provoca dificultats en la aplicació de làser i altres tècniques. La incapacitat permanent parcial és compatible amb una alta mèdica precipitada, per a atendre als clients en risc de ser perduts, donat el caràcter unipersonal de la clínica mèdica. En cap moment admet el Sr. Pedro Francisco en el seu interrogatori que hagués jugat a golf prematurament i amb normalitat, sinó que assistia al camp, amb als amics, com a teràpia.

La activitat probatòria de la incapacitat és escadussera però suficient. El demandat i recorrent no ha aportat cap prova que enervi l'apreciació probatòria del pèrit i del testimoni de la part actora, cosa que li perjudica ( art. 217 LEC ). Tampoc prova que hagi prescrit (la reclamació és accesòria de l'acció principal) ni que sigui "incompatible" amb una prestació de la Seguretat Social.

4. EL LUCRE CESSANT

El pèrit Sr. Luis Pedro (dictamen, f.229 y declaració en judici, 1 h. 53 minuts) aclareix la diferència entre ingressos i despeses i els seus càlculs són rectificats a la baixa en la sentència, de forma adequada, a la vista dels documents de les companyies asseguradores que en són clients (f. 231 a 239, 545 i 629) i el real perjudici.

El fet de que el demandant actuï només sota forma de societat limitada no resta suficientment acreditat, en la mesura que al menys part de dites companyies certifiquen que els pagaments són a persona individual (Asistencia Sanitaria Colegial, Mútua General de Catalunya, DKV, Seguros Vitalicio). L'actor inclou aquests ingressos en la declaració de la renda (f.265 i 270) com a ingressos per activitats econòmiques. Per últim, el recorrent no demostra ni la estructura social, ni l'accionariat ni el veritable destinatari dels ingressos del negoci, ni desvirtua les consideracions de la sentència d'instància sobre el caràcter "familiar" de la empresa.

5. ELS DANYS

La reposició dels danys en un rellotge, despeses en roba i sabates i construcció d'una rampa sembla prudent i adequada. El recorrent sosté que no s'ha provat que guardin relació amb l'accident, però sembla raonable presumir ( art. 386 LEC ) que un accident de les característiques del que estudiem produeixi la pèrdua d'aquests objectes (f. 279 a 298): un rellotge (de cost adequat al status professional del Sr. Pedro Francisco ), roba, sabates (no consta que es presenti una reclamació duplicada), casc, etc., comprats en dates immediates a l'accident.

Consta que l'actor va necessitar desplaçar-se amb cadira de rodes (f.78) cosa que justifica la despesa en una rampa.

6. ELS INTERESSOS DE L' ARTICLE 20 LCS

No s'aprecia justa causa per a la no aplicabilitat de l' article 20 LCS . La companyia coneixia o podia conèixer raonablement l'abast dels dies de baixa, seqüeles, incapacitat i danys i no ha fet cap intent de pagament o consignació abans de la presentació de la demanda.

El fet de que s'hagi produït una reducció notable de la indemnització reclamada per lucre cessant no pot constituir-ne justa causa per a un incompliment total de les obligacions de l'asseguradora.

7. LES COSTES

Les costes del recurs s'han d'imposar al recorrent, d'acord amb les previsions dels arts. 398.1 i 394 LEC .

Fallo

1. Desestimen el recurs d'apel·lació.

2. Imposem les costes del recurs a la part recorrent.

Un cop notificada aquesta sentència es tornaran les actuacions al Jutjat d'Instància amb testimoni de la mateixa, per a compliment.

Així ho pronunciem i signem.

DILIGÈNCIA.- Barcelona, . Faig constar que en el dia d'avui he rebut, signada l'anterior resolució i que seguidament es procedeix a donar-ne compliment. En dono fe.