Sentencia Civil Nº 60/2009, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 245/2008 de 19 de Febrero de 2009

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3ª

Apel·lació 245/08

Ordinari 272/06 del Jutjat de 1ª Instància 3 de Tortosa

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il·lma. Sra. Mª ANGELES GARCIA MEDINA

MAGISTRATS

Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA

Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 19 de febrer de 2009

Vist en aquesta Secció 3ª de la Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per Salvadora , representada en aquesta instància pel

Procurador Sr. Elías Arcalís i defensada pel Lletrat Sr. Calvet Vallespí, contra Sentència del Jutjat de 1ª Instància 3 de Tortosa de data 11-2-2008, en procediment

Ordinari 272/06, en el que figura com a demandant la recurrent, i com a demandat Leon .

Antecedentes

PRIMER.- En data 2-4-2008 es va presentar per Salvadora recurs d'apel·lació contra la Sentència d'instància que disposava: "Desestimo totalment la demanda presentada per Salvadora contra Leon , i absolc al demandat de les pretensions deduïdes de contrari, amb expressa condemna en costes a la part actora".

SEGON.- Leon en data 24-4-2008 es va oposar al recurs.

TERCER.- En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

VIST i sent el Ponent el Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA,

Fundamentos

PRIMER.- Es va interposar demanda per l'actora contra el seu germà Leon , al·legant que el pare d'ambdós, Leon , va morir l'any 1993, havent atorgat testament en data 6-9-1970, llegant a la seva es0posa, Purificacion , l'0usdefruit universal i vitalici de tots els seus béns, encara que es tornés a casar, amb facultat de vende en cas de necessitat,0 que queda a l'apreciació exclu0siva de la usufructuària, instituint hereus en el romanent dels bens als seus dos fills per parts iguals, havent tots acceptat l'herència l'any 2000; la mare, Purificacion , va morir l'1 de juliol de 2005, havent atorgat testament en data 4-10-2004, nomenant hereu universal al seu fill Leon ; que en data 29-3-2004 i 25-8-2004 la mare, Purificacion , va atorgar respectives escriptures de cessió a favor del seu fill Leon d'algunes de les finques de les que era usufructuària amb facultat de vende en cas de necessitat, q0ue quedava a l'apreciació exclu0siva d'ella, a canvi d'aliments, de manera que va cedir la propietat de les finques a canvi de que el fill la tingués a la seva casa i companyia, la cuidés i l'alimentés fins a la seva mort. Demanava l'actora la nul·litat de les cessions fetes, que afecten parcialment a 4 immobles, pels següents motius: a) Per no haver-se respectat el testament del pare, Jose Ramón , que va concedir a la seva esposa la facultat de vendre, però no pas la de fer cessions a canvi d'aliments; b) Per falta de causa de les cessions, ja que la mare no necessitava els aliments, al cobrar dues pensions de 381 euros i 230 euros i tenir diners al banc; c) Per haver un abús de dret i un exercici antisocial del mateix, ja que a canvi de donar aliments a una persona ja gran que no requereix d'especial cura, l'actora s'ha vist privada d'un patrimoni valorat en 277.850 euros aproximadament.

La sentencia impugnada desestima la demanda.

SEGON.- S'impugna la sentència al·legant, en primer lloc, error en la valoració de la prova i infracció de Llei pel que fa al primer motiu de nul·litat instat, relatiu a no haver-se respectat la voluntat del testador Jose Ramón , que va concedir a la seva esposa la facultat de vendre, però no pas la de fer cessions a canvi d'aliments, considerant que una cosa és vendre i una altra ben diferent fer cessions a canvi d'aliments.

Recorda el Tribunal Suprem, Sala 1a, S 29-4-2008, núm. 291/2008, que, "las sentencias de esta Sala de 15 diciembre 2005 y 29 septiembre 2006, a propósito de la interpretación de los testamentos, declaran:

a) En la interpretación de las disposiciones testamentarias debe buscarse la verdadera voluntad del testador (SSTS de 1 febrero 1988 y 9 octubre 2003, entre muchas otras).

b) La interpretación de los testamentos es competencia de los tribunales de instancia siempre que se mantenga dentro de los límites racionales y no sea arbitraria y sólo puede ser revisada en casación cuando las conclusiones a que se haya llegado en la interpretación sean ilógicas o contrarias a la voluntad del testador o a la Ley (SSTS de 14 de mayo de 1996, 30 enero 1997, 21 de enero de 2003, 18 de julio de 2005, entre muchas otras).

c) En la interpretación del testamento debe primar el sentido literal de los términos empleados por el testador y sólo cuando aparezca claramente que su voluntad fue otra, puede prescindirse del sentido literal y atribuir a la disposición testamentaria un alcance distinto (SSTS de 9 de junio de 1962 y 23 septiembre 1971, 18 de julio de 1991, 18 de julio de 1998, 23 de febrero de 2002, entre otras).

Així, respecte a com s'ha d'interpretar la facultat de vendre que va atorgar el causant a la seva esposa usufructuària en el testament, si bé és cert que la Llei 13/2000, de 20 de novembre, de regulació dels drets d'usdefruit, us i habitació , no és aplicable al present cas, segons estableix la seva DT, sí que serveix però per a interpretar i determinar el que s'entén en la tradició jurídica catalana, en el casos d'usdefruit amb facultat de disposar dels béns, per vendre, dient el seu art. 14.3 que "la facultat d'alienar a títol de venda comprèn la de fer-ho per qualsevol altre títol onerós". Aquesta Llei està actualment derogada per la Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre V del Codi civil de Catalunya, que de nou referma en el seu art. 561.21 que "1. Els usufructuaris poden disposar dels béns usufructuats si així ho estableix el títol de constitució. 2. L'atorgament de la simple facultat de disposició inclou les disposicions a títol onerós. La facultat d'alienar a títol de venda comprèn la de fer-ho per qualsevol altre títol onerós". En el mateix sentit, l' art. 304 de la Llei 40/1991, de 30 de desembre, del Codi de Successions per causa de mort en el Dret Civil de Catalunya disposa que "El testador pot rellevar l'usufructuari de l'obligació de prestar caució i concedir-li facultats dispositives sobre els béns usufructuats, a les quals s'han d'aplicar les normes previstes per al fideïcomís de residu". I l'art. 244 disposa que en fideïcomís de residu podrà l'hereu respecte al béns "alienar-los, gravar-los o disposar-ne d'altra manera per actes entre vius a títol onerós".

En definitiva, s'ha d'interpretar la paraula vendre no en el sentit restrictiu i tècnic com ho fa la recurrent, sinó com és propi tant del significat que té la paraula per a la majoria de les persones no tècniques en dret -el testador-, com pel sentit que té fins i tot en la institució de l'usdefruit amb facultat de disposició en la nostra tradició jurídica, com equivalent, en definitiva, a poder disposar dels béns onerosament per qualsevol mitjà. Del testament així resulta, doncs queda clara la voluntat del testador de que la seva esposa podés satisfer plenament les seves necessitats econòmiques com fos, al establir que quedava a l'apreciació exclusiva d'ella l'apreciació de la situació de necessitat, conservant el dret inclús encara que es tornés a casar, instituint als dos fills hereus solament en que quedés dels seus béns, per la qual cosa procedeix desestimar el motiu d'impugnació.

TERCER.- Al·lega, en segon lloc, error en la valoració de la prova i infracció de Llei pel que fa al segon motiu de nul·litat instat, relatiu a haver falta de causa en les cessions, ja que la mare no necessitava els aliments, i, per tant, no estaven justificades les cessions.

S'ha de partir del estricte respecte pel que va disposar el testador, i aquest va llegar a la seva esposa, Purificacion , l'usdefruït universal i vitalici de tots els seus béns, amb facultat de vende en cas de necessitat, que quedava a l'apreciació exclusiva de la usufructuària, instituint hereus en el romanent dels béns als seus dos fills per parts iguals. Aquest respecte és propi de l'autonomia que el nostre Dret ha concedit històricament als testadors, i que l'Exposició de motius de la vigent la Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre V del Codi civil de Catalunya , recorda quan diu que "aquest codi parteix dels principis bàsics de llibertat civil, que es manifesta deixant a l'autonomia de la voluntat un camp molt ampli d'actuació en la constitució i la configuració dels drets reals limitats". Per tant, podent apreciar lliurament la usufructuària Purificacion la necessitat de vendre béns per a cobrir les seves necessitats, doncs així ho va voler expressament el testador, procedeix ja desestimar el motiu d'impugnació, sent els hereus, com va dir el testador, hereus únicament en el romanent dels béns després de les vendes que podés fer la usufructuària, no tenint més dret als béns que aquest.

A més, i com diu l'Audiència Provincial de Tarragona, sec. 1a, S 2-7-2008, núm. 266/2008, el contracte de cessió de béns per aliments, regulat als arts. 1791 a 1797 CC , "tiene una finalidad claramente asistencial, y consiste en que una de las partes se obliga a proporcionar vivienda, manutención y asistencia de todo tipo a una persona durante su vida, a cambio de la transmisión de un capital en cualquier clase de bienes y derechos, tal como establece el artículo 1791 del CC. Es un contrato consensual, bilateral, oneroso, aleatorio y personal, que se perfecciona por el mero consentimiento, y basta ese acuerdo de las partes para que surja la vida jurídica, originando las obligaciones recíprocas para las partes contratantes: para el alimentante la de realizar las prestaciones de alimentos pactadas, y para el alimentista la de transmitir los bienes o derechos, obligaciones recíprocas e interdependientes, pues la obligación de cada parte tiene su razón de ser o causa en la contraprestación de la otra, si bien es de destacar que entre las mismas no es preciso que exista necesariamente una equivalencia económica, pero sí que la una sea consecuencia de la que contrajo la otra parte. En todo caso la obligación del alimentante es de tracto sucesivo o ejecución continuada, pues requiere de un comportamiento duradero en el sentido de las prestaciones asumidas, mientras que la del alimentista es de tracto único, y es ese intercambio de prestaciones lo que convierte al vitalicio en un contrato oneroso, que exige un sacrificio patrimonial para ambas partes, como se infiere del art. 1791 que utiliza el término "a cambio", por lo que no cabe que se configure como contrato gratuito, pero al no poderse predecir su duración hace del mismo un contrato aleatorio, lo que influye en la equivalencia de las respectivas prestaciones, pues la proporcionalidad de las mismas ha de ponerse en relación directa con la aleatoriedad de su duración, por lo que difícilmente cabrá hablar de proporcionalidad cuando las partes ignoren su duración". Per això, diu l'Audiència Provincial de Las Palmas, sec. 3ª, S 14-7-2008, núm. 490/2008, "lo que es de esencia en su causa un alea o incertidumbre sobre si será beneficioso económicamente para una u otra parte, lo cual dependerá de la duración de la vida del alimentista y de la cuantía de los alimentos que deben ser prestados, en relación con el valor de los bienes que el alimentante recibe a cambio de esa obligación (STS Tribunal Supremo (Sala de lo Civil) Sentencia núm. 280/1995 de 24 marzo). Para determinar la existencia de esta causa aleatoria específica, diferente de aquellas otras que a menudo pueden disimularse bajo este contrato, como la donación ilícita con privación de derechos legitimarios, que es lo que implícitamente se alega en este litigio, debemos atender a los medios de prueba existentes, teniendo en cuenta que la causa de todo contrato se presume como existente y como lícita, art. 1277 del CC , por lo que la carga de la prueba recae sobre el demandante de la nulidad".

I en el present cas, queda provat que Purificacion , quan va fer les cessions de béns a canvi d'aliments tenia més de 80 anys, amb una salut molt precària (diabetis mellitus insulinodependent, retinopatia diabètica, insuficiència renal crònica, hipertensió arterial, portadora de marcapàs, incontinència urinària, hèrnia hiatal, havent-se fracturat el fèmur al gener de 2004 amb ingrés hospitalari, tenint després greus dificultats per a deambular i per les activitats de la vida ordinària, de manera que necessitava l'ajut de tercers per posar-li els bolquers, administrar-li la insulina, acompanyar-la als metges, etc. -docs. 12 a 18 de la contestació-), per la qual cosa necessitava de gran atenció i cura tant a nivell físic com anímic, quedant provat doncs unes grans necessitats, totalment impossibles de cobrir amb els 600 euros al mes que cobrava i amb els estalvis que li varen quedar després de disposar dels 60.000 euros dies abans de fer la primera de les cessions de bens, per la qual cosa aquestes enormes necessitats, tant evidents i alhora tant feixugues de satisfer, per no dir impagables, donen causa a les cessions de béns a canvi d'aliments fetes, havent estat tals necessitats satisfetes fins a la seva mort pel seu fill Jose Ramón . Ella mateixa explica la causa a l'acta de manifestacions davant notari feta el 4-10-2004 (doc. 11 de la contestació), dient que "he efectuado voluntariamente unas cesiones de bienes a favor de mi hijo a cambio de alimentos, con la conciencia de que, sin su ayuda, no podría tirar adelante, pues como ya he dicho, preciso la ayuda permanente de una tercera persona (...) mi hijo no sólo me está prestando la ayuda referida sino que me está dando todo el cariño que necesito (...) de ahí la mejoría dentro de lo cabe". Que Purificacion estava agraïda al seu fill i gens agraïda a la seva filla és evident, doncs ella mateixa ho diu expressament a l'anterior acta de manifestacions, però això no suposa que el contracte de cessió fet no tingués causa, ateses i acreditades, com dèiem, les enormes necessitats de la cedent i la satisfacció de tals necessitats pel cessionari, i més encara quan ni tant sols va disposar de tots els béns que usufructuava.

En conseqüència, no s'aprecia per enlloc tampoc d'abús de dret o exercici antisocial del mateix, com també al·lega finalment el recurrent.

QUART.- Conforme als arts. 394 y 398 LEC , al desestimar el recurs, s'imposen les costes d'aquesta instància a la recurrent.

Vistos els preceptes citats i demés de general y pertinent aplicació,

Fallo

DESESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat per Salvadora , contra Sentència del Jutjat de 1ª Instància 3 de Tortosa de data 11-2-2008 , en procediment Ordinari 272/06. S'imposen les costes d'aquesta instància a la recurrent.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem y signem.