Sentencia Civil Nº 61/2013, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Civil y Penal, Sección 1, Rec 171/2011 de 31 de Octubre de 2013

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

Sala Civil i Penal

R. de cassació i per infracció processal núm. 171/2011

SENTÈNCIA núm. 61

President:

Excm. Sr. Miguel Angel Gimeno Jubero

Magistrats:

Il·lm. Sr. José Francisco Valls Gombau

Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada

Barcelona, 31 d'octubre de 2013

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal interposat per TIERRA VIRGEN SL, representada davant aquest Tribunal pel procurador Sr. Octavio Pesqueira Roca i dirigida per l'advocat Sr. Eduard Arce Llupià, contra la Sentència dictada per la Secció 17a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 23 de maig de 2011 en conèixer del recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 30 de Barcelona el 11 de febrer de 2011 en el procediment ordinari núm. 982/09. La COMUNITAT DE PROPIETARIS DEL CALLE000 núm. NUM000 de BARCELONA, aquí part contra la qual es recorre, ha estat representada en aquest Tribunal pel procurador Sr. Antonio de Anzizu Furest i dirigida per l'advocat Sr. José Maria Aguila Bonfill.

Antecedentes

Primer.El procurador Sr. Marco Antonio Bonaterra Silvani, en representació de Tierra Virgen SL, va formular demanda de judici ordinari núm. 982/09 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 30 de Barcelona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 11 de febrer de 2011 , la part dispositiva de la qual diu el següent:

'Estimando parcialmente la demanda interpuesta por el Procurador Sr. Bonaterra Silvani, en representación de la entidad 'TIERRA VIRGEN, S.L.', contra la SUBCOMUNIDAD DE PROPIETARIOS DE LA CALLE000 Nº NUM000 DE BARCELONA, DEBO DECLARAR Y DECLARO la obligación de la demandada de efectuar la distribución de ingresos y el reparto de gastos comunitarios con arreglo a las cuotas o coeficientes e propiedad relativos a tal Subcomunidad, en proporción a los que figuran en el título constitutivo de la comunidad en régimen de propiedad horizontal que consta inscrito en el Registro de la Propiedad, con efectos a partir del ejercicio del 2009.

Asimismo, DEBO DECLARAR Y DECLARO la obligación de la SUBCOMUNIDAD DE PROPIETARIOS DE LA CALLE000 Nº NUM000 DE BARCELONA de eximir a la actora del pago de los gastos de luz de escalera, gastos de ascensor y gastos de limpieza de vestíbulo y escalera, a partir del ejercicio 2009, si bien tal exención no ha de extenderse a los gastos correspondientes a instalación de ascensor.

En consecuencia, DEBO DECLARAR Y DECLARO LA NULIDAD DE LOS ACUERDOS adoptados en el Punto Segundo, apdo. Primero, de la Junta Extraordinaria de fecha 31 de marzo de 2009, de la SUBCOMUNIDAD DE PROPIETARIOS DE LA CALLE000 Nº NUM000 DE BARCELONA, relativos al sistema de reparto de gastos y distribución de ingresos entre los copropietarios, de modo que dicho acuerdo queda sin efecto.

Igualmente, DEBO DECLARAR Y DECLARO LA NULIDAD DE LOS ACUERDOS adoptados en el Punto Tercero de la Junta Ordinaria de fecha 5 de marzo de 2009, así como en el Punto Segundo, apdo. Tercero, de la Junta Extraordinaria de fecha 31 de marzo de 20098, de la SUBCOMUNIDAD DE PROPIETARIOS DE LA CALLE000 Nº NUM000 DE BARCELONA, relativos a la aprobación de presupuestos para el ejercicio 2009, de modo que dicho acuerdo queda sin efecto.

Además, DEBO DECLARAR Y DECLARO LA NULIDAD DE LOS ACUERDOS adoptados en el Punto Segundo, apdo. Segundo de la Junta Extraordinaria de fecha 31 de marzo de 2009, de la SUBCOMUNIDAD DE PROPIETARIOS DE LA CALLE000 Nº NUM000 DE BARCELONA, relativos a la exención los locales de la finca del pago de gastos de luz de escalera, gastos de ascensor y limpieza de vestíbulo y escalera, de modo que dicho acuerdo queda sin efecto, con la matización reseñada en el párrafo segundo, in fine, de este Fallo, respecto de los gastos de instalación de ascensor.

DEBO ABSOLVER Y ABSUELVO a la SUBCOMUNIDAD DE PROPIETARIOS DE LA CALLE000 Nº NUM000 DE BARCELONA del resto de pedimentos interesados en su contra.

Todo ello debiendo abonar cada una de las partes las costas causadas a su instancia y las comunes por mitad'.

Segon.Contra aquesta Sentència, la part demandant va interposar un recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 17a de l' Audiència Provincial Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 23 de maig de 2011 , amb la següent part dispositiva:

'Que, con desestimando del recurso de apelación interpuesto por Tierra Virgen, S.L. contra la Sentencia dictada en fecha 11 de febrero de 2008 por el Juzgado de Primera Instancia nº 30 de Barcelona en el juicio ordinario registrado con el nº 982/2009 seguido a instancia de Tierra Virgen, S.A. contra Comunidad de Propietarios de la CALLE000 nº NUM000 de Barcelona, sobre nulidad de acuerdos comunitarios y otros extremos, debemos CONFIRMAR Y CONFIRMAMOS dicha Sentencia; con imposición de costas causadas en esta alzada a la recurrente'.

Tercer.Contra la Sentència anterior, Tierra Virgen SL va interposar aquest recurs de cassació i extraordinari per infracció processal. Per provisió de 21 de maig de 2012 es va donar trasllat a les parts personades sobre la possible inadmissió del recurs interposat, les quals van fer les al·legacions que van considerar oportunes. Per interlocutòria de 20 de setembre de 2012, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre perquè en un termini de vint dies formalitzés l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 4 de febrer de 2013, en què es va celebrar.

Ha estat ponent l'Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada.

Fundamentos

PRIMER.-

Són antecedents de caràcter fàctic que aquesta Sala considera de interès per la correcte comprensió del tema litigiós els següents:

La demanda que originà la contesa fou presentada per l'entitat Tierra Virgen S.L. en petició de impugnació dels acords presos en les juntes de propietaris celebrades el 5 de març de 2009 (junta ordinària) i el 31 de març també de 2009 (extraordinària) per la sub-comunitat de propietaris de fet (tal com es defineix a la demandada en la demanda principal) de la finca ubicada en el CALLE000 nº NUM000 de Barcelona; la demanda es dirigí contra la dita sub-comunitat i també contra el seu president senyor Íñigo .

En la demanda es concreta que en relació a ambdues juntes s'impugna el següent: a) l'aprovació de comptes dels exercicis 2007 i 2008; b) els pressupostos per l'any 2009, i les quotes fixades per a cobrir-los; c) l'acord de instal·lar un ascensor en l'immoble; d) en definitiva, els acords que havia adoptat la junta de propietaris de la finca, pel que fa al repartiment de despeses pels anys 2007 i 2008, de forma contraria als interessos de la demandant Tierra Virgen S.L.

En la demanda es fa palès que la demandant havia adquirit, amb data 19 de juny de 2007, la propietat del local identificat com a 'tienda nº2', amb entrada pel carrer la Pantomima de Barcelona, aquesta entitat figura inscrita en el Registre de la Propietat com a apartament número 2.833 del Patronat, amb una superfície de vint-i-quatre metres quaranta decímetres quadrats i un coeficient de '0,888%' .

El local forma part de la entitat número 6 d'un total de set blocs quatre d'ells que tenen façana al carrer la Pantomima d'aquesta localitat, i tres al carrer de la Cançó, construïts pel 'Patronato Municipal de la Vivienda de Barcelona'.

En el títol constitutiu de la propietat figura un apartat que diu a la lletra: 'Normas especiales comunes afectantes a esta finca y a cada uno de los nueve bloques constituídos en Régimen de propiedad Horizontal.- En cuanto a la conservación de los elementos comunes de la finca, en tanto el 'Patronato Municipal de la Vivienda de Barcelona', sea propietario de alguna entidad registral de la finca de referencia, toda obra que se intente emprender por la Comunidad de Propietarios requerirá previamente la conformidad del Servicio Técnico del Patronato, sin cuyo requisito no quedará el mismo obligado al pago del gasto producido por las unidades registrales de que sea propietario.- De las obras de mejora, en tanto el Patronato sea propietario de alguna entidad registral no se hará cargo el mismo bajo ningún concepto. Los locales comerciales de las fincas quedan exentos del pago de los gastos de luz de la escalera, gastos de ascensor y limpieza del vestíbulo y escalera.- En cuanto el Patronato administre total o parcialmente alguna de las unidades registrales de las que se componen los nueve edificios dichos , o detente la propiedad de alguna de ellas , la liquidación de los gastos comunes no se efectuarà por coeficiente como preveé la Ley de propiedad Horizontal, sinó que como pacto expreso se establece el Reparto de los gastos por partes iguales a prorrata por cada vivienda o local'.

La demandant deixa constància en la demanda que el dit repartiment de despeses per parts iguals es fixà per tal de facilitat l'administració de les finques mentrestant el Patronat de l'habitatge de Barcelona ostentés algun dret sobre els immoble. També ressalta que en l'actualitat (i des de fa molts anys) el Patronat ja no ostenta cap dret en l'edifici. Al seu parer aquesta circumstància suposa que el repartiment s'ha de fer per raó de coeficients de cada element privatiu sobre el total immoble tal com preveu la Llei de propietat horitzontal.

La demandant assegura que una vegada adquirit el local va tenir coneixement del fet que la comunitat a que pertanyia el seu local funcionava en règim de sub-comunitat independent integrada per les entitats que accedien als seus elements privatius pel portal nº NUM000 del CALLE000 (19 habitatges i dos locals comercials), sense celebrar reunions amb els altres sis portals del immoble. També assegura que després de la compra de l'element privatiu es va assabentar que la contribució a les despeses es feia a parts iguals sense tenir en compte la major superfície dels habitatges. Finalment diu que fou coneixedora que els locals també contribuïen al pagament de les despeses d'escala, malgrat tenir el seu accés directament a la via pública, i eludint, per tant, l'exclusió que a suara s'ha fet al·lusió que consta en el títol constitutiu.

La demanda deixa constància del fet que es dirigí a l'administradora de la comunitat demanant: que es cessés en l'irregular (al seu entendre) funcionament en règim de sub- comunitats de fet, que es procedís a la constitució de dues noves comunitats, l'una composada pels dinou elements de l'edifici del CALLE000 nº NUM000 , i l'altra pels vint i set elements restants. A més invocava la modificació de les quotes per al repartiment de despeses des de l'1 de gener de 2007, de manera proporcional a l'aprofitament dels elements privatius, l'exempció dels locals dels pagament de despeses de llum, neteja i conservació dels vestíbuls, així com d'una eventual instal·lació i conservació d'un ascensor; la presentació i liquidació dels comptes anuals corresponents als anys 2007 i 2008, d'acord a les anteriors premisses, així com la redacció dels pressupostos de l'any 2009 també d'acord amb l'anterior; finalment sol·licitava la devolució de les quantitats que titllava de contraries a dret, i per tant d'indegudament satisfetes, que s'havia vist obligada a pagar, en no haver seguit el règim invocat.

També posa de relleu la demanda que la demandada sub- comunitat de propietaris la CALLE000 , en la junta de propietaris celebrada el 5 de març de 2009, amb l'expressa oposició de la demandant Tierra Virgen S.L., actuà, com ho feia habitualment, amb règim de sub-comunitat; aprovà les despeses de forma igualitària per cadascun dels elements, i decidí la instal·lació d'un ascensor, que es sufragaria a parts iguals pels elements privatius. Els dits acords es varen mantenir, també amb l'oposició de Tierra Virgen S.L., en la junta de 31 de març de 2009 que també s'impugna. De fet, en la demanda es demana la nul·litat d'ambdues juntes.

Tierra Virgen S.L. denunciava la mala fe de la demandada, en haver actuat durant tants anys de forma contraria als interessos dels propietaris dels dos locals de negocis que estaven en franca minoria, i en haver obviat les seves pretensions.

En concret el 'petitum' de la demanda era del següent tenor:

'Primero: Que se declare la nulidad de las juntas de propietarios celebradas por la sub-comunidad de facto demandada, ordinaria de fecha 5 de marzo de 2009 y extraordinaria, de fecha 31 de marzo de 2009 y, en consecuencia, declare asimismo la nulidad de lo acuerdos adoptados en las mismas e impugnados por esta parte, relacionados en el encabezamiento de esta demanda.

Segundo: Que se declare la obligación de la comunidad demandada de efectuar la distribución de ingresos y el reparto de los gastos comunitarios, a partir del 1 de enero de 2007, con arreglo a las cuotas o coeficientes de propiedad que resultan del título constitutivo de la comunidad en régimen de propiedad horizontal que consta inscrito en el Registro de la Propiedad, y que se expresan en el cuadro de datos que figura en la última página de la convocatoria a la junta ordinaria celebrada el 5 de marzo de 209, la cual se acompaña a esta demanda como documento número 10.

Tercero: Que se declare la obligación de la comunidad demandada de eximir al titular de la entidad registral descrita en el hecho primero de la demanda del pago de los gastos de luz de escalera, gastos de ascensor y gastos de limpieza de vestíbulo y escalera que se devenguen en la comunidad, con efectos desde el 1 de enero de 2007.

Cuarto: Que se condene a la comunidad demandada a modificar las cuestas de la comunidad correspondientes a los ejercicios 2007 y 2008, y el presupuesto del ejercicio 2009 aprobados en junta ordinaria de fecha 5 de marzo de 2009, a fin de adaptarlos a los criterios que resulten de la estimación de los dos pedimentos anteriores, y a tenor de lo indicado en los fundamentos de derecho sexto y séptimo de esta demanda.

Quinto: Que se condene a la comunidad demandada a retornar a mi representada la cantidad de 1.252,88 euros, más los intereses legales devengados que se calculen en fase de ejecución de sentencia, correspondiente alas cantidades cobradas en exceso a mi representada durante los ejercicios 2007 y 2008 en concepto de gastos de comunidad y aportaciones al fondo de reserva de la comunidad del bloque P-6 del barrio de Horta de esta ciudad. O subsidiariamente, la condene a retornar a mi representada la cantidad de 998,55 euros más intereses por las cantidades cobradas en exceso durante los mismos ejercicios y por iguales conceptos en relación con la subcomunidad de hecho de CALLE000 NUM000 .

Sexto: Que se impongan a la demandada las costas del proceso a que dé lugar la presente demanda, por su manifiesta mala fe y temeridad'

SEGON.-

La sentència de Primera Instància estimà en part la demanda principal, en la forma que consta en la part dispositiva de la mateixa, resultant d'interès el que consta en la sentència dictada per l'Audiència Provincial, quan concreta els motius d'apel·lació en dir:

'La ahora apelante, en el escrito de preparación del recurso de apelación indicó, como recuerda en la alegación primera del de interposición del mismo, que 'los pronunciamientos de la Sentencia que se impugnan son los siguientes: 1. El primero (el expresado en el párrafo primero del Fallo), en cuanto a que se limitan sus efectos a los ejercicios a partir del 2009, inclusive, rechazándose su aplicación a los ejercicios 2007 y 2008. 2. El segundo, en cuanto a que se limitan sus efectos a los ejercicios a partir del 2009, desestimándose su aplicación a los ejercicios 2007 y 2008, y además se declara expresamente que la exención no ha de extender e a los gastos correspondientes a la instalación del ascensor. 3. El quinto, en cuanto a que se añade explícitamente la matización de que la exención a los locales del pago de los gastos de ascensor no ha de extenderse a los gastos de instalación de ascensor. 4. El resto de los pedimentos interesados en su contra. 5. El séptimo, en cuanto no se imponen las costas del proceso a la demandada ni se hace expresa declaración de su temeridad'.

TERCER.-

També raona la sentència que ara s'impugna el següent, que interessa als efectes de resoldre el motiu de cassació que més endavant tractarem:

'... los gastos relativos a la instalación del ascensor deben considerarse como objeto del procedimiento, con lo que, al constar aprobado dicho acuerdo con la mayoría suficiente que exige el artículo 553.25.5.a) del Codi Civil de Catalunya y venir obligados todos los propietarios a sufragar necesariamente los gastos que comporte la instalación del servicio de ascensor, conforme a lo dispuesto en el artículo 553 . 44.3 del mismo texto legal , con independencia de que haya de hacerlo con arreglo a su cuota de participación, al no venir excluidos los locales más que de los gastos que comporte el mantenimiento de dicho servicio, según se deriva del contenido de los estatutos al señalarse en los mismos que 'los locales comerciales de las fincas quedan exentos del pago de los gastos de luz de escalera, gastos de ascensor y limpieza del vestíbulo y escalera', gastos de ascensor que, en previsión de su futura instalación, no pueden entenderse otros que los de mantenimiento pues en la fecha de la división en propiedad horizontal no contaba el inmueble con el mismo y pretender que se refiere a los gastos de dicha futura instalación supondría tanto como que dicha norma es contraria a la Ley'.

Amb les anteriors consideracions, i moltes d'altres, ja que tant la sentència de Primera Instància com la dictada per l'Audiència Provincial es caracteritzen per desenvolupar un estudi profund i pormenoritzat del tema litigiós, va concloure l'Audiència rebutjant el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de Primera Instància, la qual confirmà, doncs, en la seva integritat.

QUART.-

Contra l'avantdita sentència hi interposà recurs extraordinari per infracció processal i recurs de cassació la demandant Tierra Virgen S.L., resultant, en virtut de la provisió dictada per aquesta Sala amb data amb data 21 de maig de 2012, i sobretot per mor de la Interlocutòria de data 20 de setembre també de 2012, que no es podia admetre el recurs per infracció processal, per les raons que s'esmenten en les dites resolucions, i pel que fa al recurs de cassació, només podia esser admès el tercer motiu que denuncia la infracció de l' article 553 . 44.3 del Llibre Cinquè del Codi civil de Catalunya , aprovat per Llei 5/2006 de 10 de maig, ja que és l'únic que presenta interès de cassació, en donar la possibilitat a la Sala de forjar jurisprudència sobre un tema en que no s'ha tingut oportunitat de pronuncia.

En concret la recurrent Tierra Virgen S.L., centra l'interès cassacional que com és sabut ha de estar circumscrit en un precepte de dret substantiu determinat, que en el supòsit que ara tractem es, per raons òbvies, l'esmentat article 553 . 44 .3 del CCCat , en la manca de doctrina d'aquest Tribunal Superior de Justícia, dient a la lletra:

'No existe doctrina del Tribunal Superior de Justicia de sobre la aplicación del artículo 553 - 44.3 y concordantes del Código Civil de Catalunya en el caso de que por norma especial del título constitutivo de la comunidad en régimen de propiedad horizontal se exonere a los titulares de determinados elementos privativos de contribuir a los gastos de instalación de ascensor, como a nuestro entender sucede en este caso'.

Per altra banda aquesta Sala en l'esmentada provisió de 20 de setembre de 2012, va centrar l'interès cassacional en la següent 'quaestio iuris', a saber: ' en determinar si la exoneració en el títol constitutiu de les despeses de manteniment de l'ascensor ha de comportar també l'exempció d'assumir les despeses que a què ascendeixi la instal·lació del mateix'.

CINQUÈ.-

Certament aquesta Sala no s'ha pronunciat sobre la citada qüestió jurídica, donat que sobre instal·lació d'ascensors en edificis en règim de propietat horitzontal, hem dictat la sentència de 20 de febrer de 2012 que va determinar que la instal· lació del servei d'ascensor en una finca que no en tingui permet constituir una servitud amb l'oportuna indemnització de danys i perjudicis ,encara que aquest fet, suposi l'ocupació de part de l'element privatiu destinat a local, sempre que el gravamen no suposi una pèrdua de funcionalitat o econòmica d'aquest.

També la sentència d'onze de juny de 2012 va tractar el tema d'instal·lació d'ascensor en una finca en règim de propietat horitzontal, declarant, que en supòsits de negativa de la comunitat a la instal·lació de l'ascensor, el Tribunal ha de fer un judici de ponderació entre les necessitats dels actors i les possibilitats de realització de les obres en la finca, així com de la capacitat econòmica de la Comunitat per fer-se càrrec de les obres atès que en la normativa catalana és la comunitat la que sense límits ha d'abonar les despeses de la instal·lació de l'ascensor en el supòsit de l' art. 553-25.6 CCCat .

Nogensmenys la resolució d'aquesta Sala de 25 de març de 2013 es pronuncià novament, en favor de la possibilitat de constitució d'una servitud, quan sigui necessària per a la instal·lació d'un ascensor en un edifici en règim de propietat horitzontal, malgrat que això suposés la ocupació de part d'un element privatiu annex, amb la valoració de l'entitat del gravamen.

Finalment, la sentència de 6 de maig de 2013 va disposar que no hi ha obstacle legal per a considerar l'edat dels qui viuen en l'edifici en règim de propietat horitzontal, com un element rellevant a l'hora de determinar la mobilitat de les persones per tal de superar les barreres arquitectòniques.

SISÈ.-

Si aquesta Sala no s'ha pronunciat sobre la 'qüestió litigiosa' que conforma l'interès cassacional més amunt anunciat, sí ho ha fet el Tribunal Suprem que en sentència de 13 de novembre de 2012 declarà, en relació a les despeses d'instal·lació d'un ascensor el següent:

'De este modo el artículo 9 de la LPH , al que directamente remite el artículo 18.2, impone a todos los propietarios la obligación de contribuir, con arreglo a la cuota de participación fijada en el título o a lo especialmente establecido, a los gastos generales para el adecuado sostenimiento del inmueble, sus servicios, cargas y responsabilidades que no seansusceptibles de individualización. En materia de acuerdos de instalación de un ascensor la doctrina jurisprudencial declara que: el acuerdo obliga a todos los comuneros, tanto a los que hayan votado favorablemente, como a los que han disentido, y eso supone que deben permitirque se lleve a efecto y abonar lo que corresponda, sin perjuicio de la impugnación judicial si

concurren las circunstancias del artículo 18 de la Ley ( STS de 18 de diciembre de 2008 ).No obstante lo anterior, el principio de autonomía de la voluntad permite que la voluntad comunitaria expresada a través de los estatutos de la comunidad autorice en determinades circunstancias exonerar de la obligación de contribuir a determinados gastos a algunas viviendas o locales comerciales. Sobre la interpretación y delimitación del término gastos, tal y como fija la STS de 20 de octubre de 2010 , en los supuestos en los que la instalación de un ascensor en un edificio que carece de este y que resulta necesario para la habitabilidad del inmueble, constituya un servicio o mejora exigible, la cual incrementa el valor del edificio en su conjunto y redunda en beneficio de todos los copropietarios, todos los comuneros tienen la obligación de contribuir a los mismos sin que las cláusulas de exención del deber de participar en las reparaciones ordinarias y extraordinarias haya de interpretarse como exoneración del deber de contribuir a los gestos de instalación de ascensor'.

SETÈ.-

Aquesta Sala comparteix plenament la doctrina fixada pel Tribunal Suprem en el sentit exposat, essent d'interès destacar que l'apartat tercer de l' article 553-44 del llibre cinquè del CCCat , esmentat com a infringit en el motiu del recurs, estableix l'obligació de tots els propietaris d'assumir les despeses que comportin la supressió de barreres arquitectòniques, i l'instal·lació d'ascensor d'acord a les normes de la Llei de l'habitatge i dels serveis imprescindibles per a la transitivitat i seguretat de l'edifici.

És cert que el preàmbul de la dita llei fa referència al principi bàsic de la llibertat civil, deixant a l'autonomia de voluntat, un camp molt ampli d'actuació, pel que fa a les situacions de comunitat, però no és menys cert que el dit preàmbul també recalca la protecció en general de les persones en situació de necessitat, dient a més, que aquesta protecció, es manifesta sobretot en la normativa de la propietat horitzontal, i en tot allò que te a veure amb la regulació d'edificis que contenen una pluralitat d'habitatges.

En especial, l'accés a l'habitatge per part de persones amb mobilitat reduïda ha estat un tema d'especial protecció en la jurisprudència del Tribunal Suprem i la d'aquesta pròpia Sala, no essent intranscendent el fet que el legislador tant en el Codi civil, com en la norma catalana, deixà d'exigir la unanimitat, per tal de modificar el títol constitutiu, en favor d' aquella pretensió.

Recordem que l'article 553-25, que tracta dels acords de la comunitat de propietaris, en l'apartat cinquè estableix una majoria simple per tal de modificar el títol constitutiu de l' habitatge pel que afecta a la supressió de barreres arquitectòniques i per a l'instal·lació d'ascensors fugint de l'unanimitat o de majories qualificades que regien en temps passat. A més en cas que tot i així, no s'assoleixin les esmentades majories, es pot acudir el Jutge per tal que autoritzi les obres necessàries

Les anteriors consideracions condueixen a declarar que pel que fa a l'instal·lació d'ascensors les normes establertes pel llibre cinquè del CCCat, són de caràcter imperatiu de forma que no està a mans dels qui redacten el títol constitutiu, ni de la comunitat de propietaris, en el seu cas, establir disposicions que minvin o facin més dificultós el dret dels comuners a obtenir la supressió de barreres arquitectòniques o l'instal·lació d'ascensors.

L'especial sensibilització de la societat, a facilitar l'accés als habitatges i als locals de negoci de totes les persones, independentment de quina sigui la seva edat i la seva capacitat de mobilitat, condueix a la impossibilitat de donar una interpretació a la llei contraria a la realitat social, tal com pretén el recurrent.

Conseqüentment aquesta Sala ha de declarar que: donat el cas d'un títol constitutiu d'una Comunitat de propietaris d'un edifici sense ascensor, on figuri una clàusula en el sentit d'eximir als propietaris d'alguns elements privatius de contribuir a les despeses de manteniment d'ascensor, suposa, pel cas que s'acordi la seva instal·lació, que els propietaris dels elements privatius no resten per aquella exempció eximits de contribuir proporcionalment a les quotes corresponents a l'instal· lació del dit ascensor, en suposar la instal·lació un benefici per l'habitabilitat i accessibilitat de l'edifici el qual incrementa el valor del mateix en conjunt ibeneficia a tots els copropietaris.

Les anteriors consideracions comporten la desestimació del recurs de cassació interposat contra la sentència dictada per l'Audiència Provincial i la integra confirmació de la mateixa.

VUITÈ.-

En presentar la qüestió litigiosa suscitada en aquest debat seriosos dubtes de dret i de fet, per virtut del que disposen els articles 394 i 398 de la Llei d'enjudiciament civil, no escau fer condemna en costes ni pel que fa a la primera ni segona instància ni tampoc en relació a les produïdes en aquest grau cassacional.

Fallo

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Ha decidit:

DESESTIMARel recurs de cassació i extraordinari per infracció processal interposat per TIERRA VIRGEN, SL contra la Sentència de data 23 de maig de 2011, dictada per la Secció 17a de l'Audiència Provincial de Barcelona en el rotlle d'apel· lació núm. 355/10 , la qual es confirma íntegrament, sense fer imposició de les costes causades i pèrdua dels dipòsits constituïts.

Així ho acorda la Sala i signen el president i els magistrats esmentats més amunt.

PUBLICACIÓ.La sentència ha estat signada per tots els magistrats que l'han dictat i publicada de conformitat amb la Constitució i les Lleis. En dono fe.