Sentencia Civil Nº 61/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Civil y Penal, Sección 1, Rec 129/2015 de 21 de Julio de 2016

Encabezamiento

SENTÈNCIA núm. 61

President:

Il·lm. Sr. José Francisco Valls Gombau

Magistrats:

Il·lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués

Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada

Barcelona, 21 de juliol de 2016

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que s'indiquen més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 129/2015 contra la Sentència dictada en grau d'apel·lació per la Secció 1a de l'Audiència Provincial de Tarragona en el rotllo d'apel·lació núm. 53/14 , com a conseqüència de les actuacions de procediment ordinari núm. 47/12 seguides davant el Jutjat de Primera Instància núm. 7 del Vendrell. Don. Jose María ha interposat els dos recursos representat pel procurador Sr. Alberto Rosell Moratona i defensat per la lletrada Sra. Anna Casas Cerdà. Doña. Mercedes , part contra la qual es recorre en aquest procediment, ha estat representada per la procuradora Sra. Erlisbeth Canoles Medina i defensada per la lletrada Sra. M. Eugènia Caballero Ristol.

Antecedentes

PRIMER.La procuradora dels tribunals Sra. Maria Escude Pont va actuar en representació Don. Jose María i va formular la demanda de procediment ordinari núm. 47/12 en el Jutjat de Primera Instància núm. 7 del Vendrell. Un cop seguida la tramitació legal, el Jutjat indicat va dictar la Sentència amb data 27 de juny de 2013 , la part dispositiva de la qual diu el següent:

'Que ESTIMANDO ÍNTEGRAMENTE COMO ESTIMO la demanda interpuesta por la Procuradora Sra. Escudé Pont en nombre de D. Jose María frente a Dª. Mercedes , representada por el Procurador Sr. Pascual Navarro DECLARO que D. Jose María es propietario de:

Finca urbana. Piso sieto en planta NUM007 de la CALLE000 nº NUM000 de Sant Vicenç de Calders. Superficie: Construida sobre la vivienda inscrita al tomo NUM001 , libro NUM002 , folio NUM003 , inscripción NUM004 RP El Vendrell 3, titularidad de Isidoro . Linderos: frente, poniente CALLE000 nº NUM000 ; Derecha: norte con Carlos Ramón ; Izquiera Mediodía con Aurelio y con Fernando ; Fondo oriente con Maximino .

Impongo a la demandada las costas del presente procedimiento'.

En data 27 de novembre de 2013 es va dictar una interlocutòria d'aclariment.

SEGON.Contra aquesta Sentència, la part demandada va interposar recurs d'apel·lació, que es va admetre i es va substanciar a la Secció Primera de l' Audiència Provincial de Tarragona, la qual va dictar la Sentència en data 12 de maig de 2015 , amb la part dispositiva següent:

'El Tribunal decide:

1º.- Estimar el recurso de apelación formulado por Dña. Mercedes frente a la sentencia de 27 de junio de 2013, dictada por el Juzgado de 1ª Instancia Nº 7, de El Vendrell-Tarragona, en Procedimiento ordinario 47/2012, que se revoca íntegramente, y, en su lugar, se desestima la demanda formulada por D. Jose María absolviendo a la demandada Dña. Mercedes de sus pretensiones, con imposición de costas.

2º.- Al estimarse el recurso no se hace pronunciamiento sobre sus costas'.

En data 9 de juny de 2015 es va dictar una interlocutòria amb la part dispositiva següent:

'Se acoge la rectificación de errores materiales padecidos, en la sentencia de 21 de mayo de 2015, en los término señalados en el anterior F.J.'

TERCER.Contra aquesta Sentència, la representació processal Don. Jose María va interposar recurs de cassació i extraordinari per infracció processal. Per mitjà d'una interlocutòria de data 17 de desembre de 2015, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre a tràmit els recursos de cassació i extraordinari per infracció processal interposats, i els va traslladar a la part objecte del recurs perquè formalitzés l'oposició per escrit en el termini de vint dies.

QUART.Per mitjà d'una provisió de data 18 de febrer de 2016 es va tenir per formulada l'oposició i, de conformitat amb l' article 485 de la Llei d'enjudiciament civil, es va assenyalar data per a la votació i decisió, que han tingut lloc el 4 de juliol de 2016. Per mitjà d'una provisió de 16 de juny de 2016, es va acordar la substitució del magistrat ponent.

N'ha estat ponent l'Il·lm. Sr. José Francisco Valls Gombau.

Fundamentos

A)Recurs extraordinari d'infracció processal

PRIMER.1. Amb caràcter previ rebutgem l'obstacle d'admissibilitat oposat, ja que la Sentència objecte de recurs desestima la usucapió, atès que el sol·licitant no tenia la possessió de la finca a títol de propietari, per la qual cosa no era necessari invocar l' article 342 de la Compilació del dret civil de Catalunya, que fixava, per a aquest supòsit, el termini per usucapir. Per tant, la menció de la vulneració, en l'únic motiu del recurs de cassació, de l ' article 531-23, en relació amb el 531- 24.1, del Codi civil de Catalunya (d'ara endavant CCCat), sobre la usucapió i la necessària possessió per usucapir, era suficient per obrir la cassació.

2. En els motius primer al tercer del recurs extraordinari d'infracció processal es denúncia un error en la valoració de la prova, amb vulneració dels articles 319 i 326 LEC , per la via de l' article 469.1.4 de la LEC , en relació amb l' article 24.2 de la CE .

En el primer dels motius s'indica que la sala d'apel·lació no ha tingut en compte el document núm. 13 (f. 44), relatiu a un informe de data 4 d'abril de 1979, sobre la visita d'inspecció de l'arquitecte municipal, en la qual aquest arquitecte va considerar el recurrent propietari. I per això, la seva falta de valoració en la Sentència, al seu entendre, comporta un error notori a l'efecte pretès d'establir la seva condició de propietari.

En el segon, no es té en compte que els documents núm. 26 i 27 presentats amb la demanda (f. 52 i seg.) són posteriors al termini per usucapir i, per això, no tenen transcendència en el còmput del termini dels 30 anys.

I en el tercer, s'obvien els documents núm. 29 i 30 adjunts a l'escrit de demanda, que són la Sentència de divorci de 20 de maig de 2009 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 6 del Vendrell i de la qual, posteriorment, l'Audiència Provincial de Tarragona en va declarar la nul·litat el 29 de juliol de 2010, per una notificació defectuosa, atès que no s'havia valorat, ja que la Sentència objecte de recurs només fa referència a una segona demanda de divorci deduïda el 2 de març de 2011 .

3. Als efectes examinats, hem d'indicar, de conformitat amb el que disposa l' article 319, en relació amb el 326, de la LEC , que:

(i)els documents públics només fan prova plena del fet, acte o estat de coses que documenten, de la data en què es produeix aquesta documentació i de la identitat dels fedataris i persones que, si s'escau, hi intervinguin, però no impedeixen que el tribunal faci una apreciació, en relació amb altres mitjans de prova, sobre les conseqüències que poden derivar-se de les altres circumstàncies;

(ii)la valoració dels documents privats s'ha de fer en relació amb el conjunt de la resta de mitjans de prova; i

(iii)l' article 24 de la CE , al·legat per la via de l' article 469.1.4 de la LEC , no es pot utilitzar per pretendre una nova valoració de la prova, i aquesta valoració només pot, excepcionalment, tenir accés a la cassació mitjançant un suport adequat que evidenciï un error patent o arbitrarietat, ja que, en cas contrari, és funció del tribunal d'instància i aliè a la cassació, d'acord amb el que ha declarat una jurisprudència reiterada - sentències del TS, Sala 1a, de 30 de juny de 2009 , 26 d'octubre de 2010 i 8 de maig de 2014 , entre d'altres-, així com aquesta Sala en les sentències del TSJC 19/2011, de 4 d'abril ; 28/2011, de 20 de juny , i 8/2015 , de 2 de febrer, les quals assenyalen que només si es produís una clara i fins i tot grollera desviació del resultat probatori es podria pensar en una infracció de l' article 24 de la Constitució espanyola .

Això significa que les normes sobre valoració de la prova admeten un ampli marge de discrecionalitat, tot i que subjecte a les regles de la lògica i, per això, només si les vulneren o el jutjador incorre en errors notoris es poden revisar en cassació ( sentències del TS 403/2009, de 15 de juny , i 799/2009, de 16 de desembre , entre altres), cosa que no ha succeït en aquest supòsit, atès que la part recurrent, per una banda, pretén imposar els seus propis criteris en la valoració de les documentals esmentades enfront dels encertats arguments de la Sentència objecte de recurs, que té present el conjunt de la prova practicada, i per altra banda, no s'ha demostrat de manera patent una infracció de les regles del discurs lògic aplicables al procés per desvirtuar l'apreciació probatòria que la possessió de la finca litigiosa, pel recurrent, no va ser en concepte de propietari sinó com a precarista, atès que:

Del document núm. 13 es desprèn, exclusivament, que en un informe de l'arquitecte municipal es fa constar una visita a la finca i l'arquitecte hi indica que és propietat del recurrent, cosa que no fa prova de la seva titularitat i s'ha de valorar conjuntament amb les altres proves.

Els documents 26 i 27 són valorats com a 'argumento de cierre', en conjunció amb altres documentals que justifiquen, segons el FJ 2n, ap. 1, de la Sentència objecte de recurs, que la seva possessió no era en concepte de propietari, sense que es puguin aïllar determinades expressions tenint en compte que la dada de l'autorització expressa de la demandada, Doña. Mercedes (propietària i mare del recurrent), perquè la seva jove i les seves nétes continuessin posseint la finca, tot i haver estat efectuada el 2013, el que posa de relleu és un indici complementari valorat conjuntament amb la resta del material probatori i amb la finalitat d'inferir que la possessió de la finca pel Sr. Jose María mai va ser en concepte de propietari, i

En relació amb les documentals 29 i 30, que la Sentència analitza en el FJ 2n, ap. 2n, no tenen rellevància pel que fa als efectes examinats de la possessió en concepte de propietari, ja que es declara que ni tan sols s'ha d'acudir a la norma d'interrupció de la prescripció adquisitiva o usucapió, ja que el recurrent era posseïdor per mera tolerància. Per tant, la Sala no fonamenta la seva resolució en si ha transcorregut o no el termini de 30 anys, sinó en el fet que la possessió no va ser a títol de propietari, sinó com a precarista.

En conseqüència, és procedent rebutjar el recurs extraordinari d'infracció processal interposat.

B)Recurs de cassació

SEGON. A l'empara dels articles 2 i 3 de la Llei 4/2012, de 5 de mar ç, es denuncia la infracció del que disposa l' article 531-23, en relació amb el 531-24.1, ambdós del CCCat , per oposició a una jurisprudència reiterada d'aquest Tribunal, declarada en les sentències del TSJC 30/2013, de 15 d'abril ; 37/2012, d'11 de juny ; 30/2011, de 23 de juny , i 28/2008, de 15 de juliol , sobre la possessió en concepte de propietari per a la usucapió, i se sol·licita com a fixació de doctrina: si determinats fets possessoris, com ara estar d'alta en el cadastre, unit al fet de constar com a subjecte passiu en el pagament de l'IBI, s'han de considerar com a actes inequívocs de possessió a títol de propietari, per poder usucapir.

2. Els fets provats que es desprenen de la Sentència objecte de recurs i uns altres que s'afegeixen mitjançant la integració delfactum, com a dades complementàries, són:

(a)En els anys 1977-1978 es van construir dues plantes sobre l'habitatge format de planta baixa i primera planta, situat al CALLE000 , NUM000 , de Sant Vicenç de Calders. La propietat de la planta NUM005 i de la NUM006 planta era del pare del recurrent, en el moment d'interposició de la demanda, i actualment de la seva mare, així com el dret de vol.

(b)A més, són fets provats declarats en la Sentència objecte de recurs i no combatuts pel recurrent que l'elevació d'unes altres plantes en l'habitatge esmentat va ser realitzada a costa de la demandada i el seu espòs, que aporten com a documents 4 a 11 de la seva contestació a la demanda el pagament dels materials de construcció i de l'obra de paleta, i Don. Rubén -el seu pare-va subscriure els projectes bàsic i d'execució (doc. 12 a 17 de la contestació a la demanda i el que hi ha unit al f. 288), com a propietari.

Encara que el recurrent, el Sr. Jose María , s'encarregava dels tràmits administratius, segons consta en els documents adjunts a la demanda, això es va fer tenint en compte que, a la planta superior, el recurrent, amb la seva esposa, hi van fixar el domicili familiar. I així, en el doc. núm. 13, analitzat anteriorment, l'aparellador municipal declara que la propietat és Don. Jose María , però això no és altra cosa que una mera manifestació que s'ha de valorar amb el conjunt de la resta de les documentals en què consta que inicialment l'habitatge era del seu pare, l'elevació va ser costejada pels seus progenitors i en els projectes apareix la signatura Don. Rubén , aspecte provat en la Sentència objecte de recurs i no impugnat pel recurrent.

Així mateix, cal remarcar que, tot i que els documents del pagament dels materials i del projecte són anteriors al 4 d'abril de 1979, que es fixa com adies a quoper a l'inici de la usucapió, s'han de valorar conjuntament amb la resta de la documentació posterior a aquesta data, a l'efecte de determinar el títol possessori.

(c)Don. Jose María contreu matrimoni amb Doña. Carolina i fixen el domicili familiar a la planta superior esmentada de l'immoble. A partir del 4 d'abril de 1979, el recurrent va pagar l'IBI, en què constava com a titular, ja que s'havia encarregat dels tràmits administratius i va establir que pagaria l'IBI esmentat, atès que seria l'ocupant de l'habitatge amb la seva família.

(d)El 8 de juny de 2008, el recurrent abandona l'habitatge. La seva esposa compareix davant de la policia per denunciar la seva desaparició i per si li hagués succeït algun fet estrany. Seguidament, la Sra. Carolina , la seva esposa, el 2009 presenta una demanda de divorci, que és declarat el 20 de maig de 2009. Aquesta resolució va ser anul·lada per la Sentència de l'Audiència Provincial de Tarragona el 20 de juny de 2010 , per quebrantament de forma derivat de la falta de citació a termini del Sr. Jose María . Posteriorment, el 2 de març de 2011 va interposar una nova demanda de divorci, que es va decidir el 5 de juliol de 2013.

(e)El pare del recurrent mor el 25 de gener de 2012, amb testament atorgat el 2011, en què institueix hereva la seva esposa i, si no n'hi hagués o no pogués acceptar-la, prellega a les seves nétes Sara i Constanza , per meitat i parts iguals indivises, l'habitatge situat a la planta NUM007 . I, com argument de tancament contingut en la Sentència, s'afirma - independentment de si han transcorregut o no els 30 anys que no és laràtio decidendide la Sentència per a la desestimació de la demanda- que la Sra. Carolina va ser autoritzada per la seva sogra, mitjançant un document atorgat el maig de 2012, per continuar ocupant-la.

3. La representació del recurrent estima que s'ha adquirit la finca per usucapió atès que han transcorregut més de trenta anys i ho afirma perquè considera que el fet que en el cadastre constés com a titular el Sr. Jose María i pagués l'IBI són actes que s'han de considerar com de veritable possessió dominical i considera que des del 4 d'abril de 1979 fins després de la interposició de la segona demanda de divorci han transcorregut més de 30 anys.

I afirma que aquesta dada de constar com a titular cadastral i pagar l'IBI ha estat considerada, per una jurisprudència reiterada - sentències del TSJC 28/2008, de 15 de juliol ; 30/2011, de 23 de juny ; 37/2012, d'11 de juny , i 30/2013, de 15 d'abril -, d'entitat suficient per deduir que la possessió ho era a títol de propietari.

No podem compartir l'afirmació del recurrent, ja que resulta que en la STSJC 28/2008, de 15 de juliol , vam declarar que la'possessió a títol d'amo'no és un concepte purament subjectiu o intencional, per la qual cosa no n'hi ha prou amb la pura motivació volitiva representada per l'ànim de tenir la cosa per a si mateix, sinó que, a més, cal l'element objectiu o causal, que consisteix en l'existència d''actos inequívocos, con clara manifestación externa en el tráfico', és a dir,'actuar y presentarse en el mundo exterior como efectivo dueño y propietario de la cosa sobre la que se proyectan los actos posesorios'(STSJC 16/2003, de 19 maig). I afegíem que donar-se d'alta com a propietari de l'immoble davant d'organismes oficials es podria considerar rellevant a l'efecte de justificar lainterversiódel títol possessori, però, en canvi, pagar els impostos contra rebuts estesos a nom de propietaris anteriors podria no ser concloent (STSJC 25/1996, de 10 d'octubre); residir en un immoble podria no ser determinant, atès que'no és una cosa que socialment sigui exclusiu dels propietaris'(STSJC 16/2003, de 19 maig), com tampoc ho seria posseir-ne les claus (STSJC 36/1999, de 23 de desembre). I en el cas examinat esmentat es van considerar actes de possessió dominical donar-se'de alta en el catastro', assumir 'a su nombre los recibos e impuestos', actuar'como arrendador'i percebre 'las rentas de los departamentos alquilados... con actos externos, presentándose así en el mundo exterior',que, tot i que en part coincideix amb la situació del litigi -en relació amb el cadastre-no és un supòsit anàleg ja que, a més, s'actuava com a arrendador, es cobraven rendes i la cosa derivava del lliurament d'uns llegats, amb l'omissió d'una finca, a partir de la qual cosa, i atès que constaven actes inequívocs de possessió a títol de propietari, s'estimava la usucapió.

En laSTSJC 37/2011, d'11 de juny, s'estima que la cessió de la finca que l'Ajuntament va fer a favor de la Guàrdia Civil no es va fer en concepte de propietari, sinó per usar-la com a caserna de la Guàrdia Civil, i atès que era necessari el consentiment del propietari de la finca, que no consta, no es pot determinar que aquesta cessió que es fes en concepte dedominus,ja que no es justifica que hi hagués hagut una interversió possessòria; totes aquestes dades ni tan sols són anàlogues a les d'aquest litigi. I malgrat que es declara que l'ocupació de la finca existeix, no per això és determinant, ni tampoc el fet de posseir-ne les claus. En la STSJC 30/2013, de 15 d'abril , fem referència a les actuacions realitzades per un ocupant, i s'hi recull, en part, la doctrina fixada en les resolucions precedents sobre quins actes poden donar lloc a inferir que es tracta d'una possessió a títol de propietari (reclamacions davant d'organismes oficials, entre d'altres) amb la finalitat d'establir el còmput dels 30 anys enfront de la promotora, i hi estimem el recurs de cassació.

Per tant, la doctrina fixada en les resolucions anteriors no es pot considerar com a precedent al l'efecte de l'oposició a la jurisprudència d'aquest tribunal; cal significar que la fixació dels actes o circumstàncies per determinar si la possessió de la finca es fa a títol de propietari pertany a laquestio facti, mentre que la seva transcendència o significació jurídica constitueix unaquestio iuris, que s'ha de determinar en cada supòsit - sentències del TS 58/2011, de 22 de desembre , i 39/2013, de 30 de maig .

D'altra banda, en la STSJC 30/2011, de 23 de juny , declarem que:

'...Amb tot, no n'hi ha prou amb la mera possessió o detenció material d'una cosa, sinó que aquesta possessió ha de tenir unes característiques determinades definides ara en l' article 531-23.1, en relació amb l ' article 531-24 del CCCat , conforme al qual, per usucapir, la possessió ha de ser en concepte de titular del dret, pública, pacífica i ininterrompuda, sense necessitat de títol ni de bona fe.

La mera detenció, que és aquell exercici d'un poder de fet sobre la cosa sense la voluntat aparent externa d'actuar com a titular del dret o bé aquella tinença de la cosa per la tolerància dels titulars ( art. 521-1.2 del CCCat ), no és útil per a la usucapió...

...........

De la regulació anterior s'infereix que posseir en concepte de titular no és posseir creient-se propietari, sinó que a la tinença de la cosa s'hi ha d'afegir un concret animus domini materialitzat a través d'actes externs. El que és, doncs, més rellevant és com s'exterioritza aquest ànim, és a dir, com es comporta el posseïdor de cara a l'exterior, de manera que, segons l'estàndard o model de comportament dominical, el sentit raonable d'aquesta conducta susciti en els altres la creença que el posseïdor és propietari..'

I en aquesta resolució, anàloga a la de les actuacions, que desestimava la usucapió, tot i que l'ius edificandihavia estat realitzat pels que pretenien la usucapió enfront del titular cadastral i registral, vam declarar: 'Tal conclusión se aviene con la lógica de las cosas en el caso presente en el que hay que tener en cuenta el parentesco existente entre los litigantes, la necesidad de vivienda del matrimonio, la desocupación (en nuestro caso, la elevación de la planta superior) del inmueble en el momento en que se cedió la posesión y su proximidad con la residencia de los padres'.

Així, doncs, el suport probatori que presenta el recurrent pel que fa al pagament de l'IBI i el fet que constés el seu nom en el cadastre poden considerar-se indicis valorables a l'efecte de determinar la possessió en concepte de propietari, però per si sols, amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 13/2015, de 24 de juny, que reforma, entre d'altres, la Llei del cadastre immobiliari aprovada pel RDL 1/2004, de 5 de març, amb la finalitat que existeixi una coordinació de la informació existent entre el Registre de la Propietat i el cadastre (en què constava el recurrent) per a una millor identificació dels immobles i una més adequada prestació de serveis per als ciutadans i les administracions, no pot determinar, amb l'automatisme que pretén el recurrent, que amb només aquestes dues dades (titularitat cadastral i subsegüent pagament de l'IBI), considerades aïlladament, es pugui declarar que la possessió del recurrent va ser a títol de propietari. Noteu que aquestes dades han estat valorades juntament amb d'altres, com són el fet que el seu pare i titular registral de la finca i del dret de vol (actualment, en la seva totalitat, la seva mare, com a hereva) no va fer cap canvi de titularitat en el Registre de la Propietat a favor del fill i va signar tots els projectes com a propietari, va pagar la totalitat de les obres fins al moment de la seva conclusió. I el fet que el recurrent constés com a titular en el cadastre va ser a petició dels seus progenitors, com declarava la demandada, ja que resulta plausible, i així ho assenyala la Sentència objecte de recurs, sense ser combatut en aquesta seu cassacional, que en ocupar l'habitatge havia de fer-se càrrec d'alguna de les despeses (IBI) derivades de l'ús de la finca detinguda amb el consentiment dels seus pares.

En cap moment, tant anterior (pagament dels projectes i obres), com coetani o posterior fins que va abandonar l'habitatge, per la seva pròpia voluntat, consta que la possessió del recurrent fos en concepte de propietari, necessària per usucapir, i la dada de la seva titularitat cadastral i del pagament de l'IBI es derivava del fet que a petició dels seus pares es va fer càrrec, en un primer moment, dels tràmits administratius i va assumir el pagament de l'IBI en consideració a la mera ocupació de l'habitatge per destinar-lo a domicili familiar, com a precarista i per la simple tolerància dels pares, amb la finalitat de fixar el domicili familiar al costat dels progenitors, que ocupaven la planta inferior.

En conseqüència, s'ha de rebutjar el recurs de cassació interposat.

TERCER. La desestimació dels recursos extraordinari d'infracció processal i de cassació comporta la imposició de les costes dels dos recursos al recurrent - article 398 de la LEC -, així com la pèrdua dels dipòsits constituïts, de conformitat amb l'apartat 9 de la DA 15a de la LOPJ , redactada per la LO 1/2009, de 3 de novembre.

Fallo

LA SALA CIVIL I PENAL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA DECIDEIX:

DESESTIMARel recurs extraordinari d'infracció processal i de cassació interposat per la representació processal Don. Jose María contra la Sentència dictada per l'Audiència Provincial de Tarragona (Secció 1a) de data 12 de maig de 2015 i la interlocutòria d'aclariment de 9 de juny de 2015, dictades en el rotllo d'apel·lació 53/2014 , amb la confirmació de la Sentència dictada en tots els seus aspectes, la imposició de les costes dels dos recursos a la part recurrent i la pèrdua dels dipòsits constituïts.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts personades i, juntament amb el seu testimoni, remeteu el rotlle i les actuacions a la Secció indicada de l'Audiència Provincial.

Així, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.Avui han signat i publicat aquesta Sentència els magistrats d'aquesta Sala que l'han dictat. En dono fe.