Sentencia Civil Nº 619/20...re de 2007

Última revisión
09/02/2023

Sentencia Civil Nº 619/2007, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 16, Rec 307/2007 de 18 de Diciembre de 2007

nuevo

GPT Iberley IA

Copiloto jurídico


Relacionados:

Tiempo de lectura: 8 min

Orden: Civil

Fecha: 18 de Diciembre de 2007

Tribunal: AP Barcelona

Ponente: SEGUI PUNTAS, JORDI

Nº de sentencia: 619/2007

Núm. Cendoj: 08019370162007100695


Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE BARCELONA

SECCIÓ SETZENA

ROTLLE NÚM. 307/2007-B

JUDICI ORDINARI Nº 123/2006

JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA NÚM. 32 DE BARCELONA

S E N T È N C I A N ú m. 619/2007

Magistrats/ades:

Il·lm. Sr.: AGUSTÍN FERRER BARRIENDOS

Il·lm. Sr.: JORDI SEGUÍ PUNTAS

Il·lma. Sra.: INMACULADA ZAPATA CAMACHO

Barcelona, divuit de desembre de dos mil set.

Vistes, en grau d'apel·lació, davant de la Secció Setze d'aquesta Audiència Provincial, les actuacions de Judici Ordinari, núm.

123/2006, seguides pel jutjat de primera instància núm. 32 de Barcelona, a instància de la Sra. Constanza

contra ADMINISTRACIÓN SEGUIMIENTO Y PROYECTOS, S.A. Aquestes actuacions són pendents davant d'aquesta

superioritat en virtut del recurs d'apel·lació interposat per la part actora contra la sentència que es va dictar el dia 10-1-2007 pel

jutge d'aquell jutjat.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel·lada és del tenor literal següent: "FALLO: Amb desestimació de la demanda del procurador Fernando Bertrán Santamaría, en representació de Doña. Constanza .- 1) ABSOLC d'aquesta demanda Administración, Seguimiento y Proyectos, SA.- 2) amb imposició a la demandant de les costes procesals que se n'hagin derivat".

SEGON.- Contra l'anterior sentència va interposar recurs d'apel·lació la part actora mitjançant el seu escrit motivat, i es va donar trasllat a la part contrària es và opossar. Les actuacions es van elevar a aquesta Audiència Provincial.

TERCER.- Es va assenyalar per a votació i decisió el dia 27-11-2007.

QUART.- En aquest procediment s'han observat i complert les prescripcions legals.

Hi ha actuat com a Ponent el Magistrat Il·lm. Sr. JORDI SEGUÍ PUNTAS.

Fundamentos

PRIMER.- Aquesta litis té per objecte l'acció de retracte legal formulada per Constanza a partir de la seva qualitat de propietària de la meitat indivisa del pis de la DIRECCION000 NUM000 , NUM001 NUM002 , d'aquesta ciutat, i atesa la transmissió que de la segona meitat en féu Carlos Antonio a favor de Administración, Seguimiento y Proyectos SA (d'ara en endavant, Asepro) en escriptura de quatre d'octubre de 2005.

La sentència del jutjat acull el primer dels arguments defensius de la societat demandada (caducitat de l'acció), i en conseqüència desestima en la seva integritat la demanda de Constanza , qui recorre en alçada contra aquest pronunciament.

SEGON.- El primer dels arguments del recurs consisteix a dir que el retracte de comuners que aquí s'exercita està sotmès "no només al Codi civil", sinó també a la llei catalana 22/2001 , de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent, de tal manera que el termini computable és de seixanta dies, en virtut del que estableix l'article 34.2 d'aquesta darrera llei.

Aquesta argumentació és inexacta per la senzilla raó que, tal com assenyalà el jutge a quo, l'esmentada llei 22/2001 només regulava els drets d'adquisició voluntària dels béns (opció i tanteig/retracte), no els drets d'adquisició legal como ara el retracte de comuners, i així ho subratllava el mateix preàmbul de la llei ("La Llei prescindeix, doncs, de regular el drets d'adquisició preferent o de prelació de caràcter legal i els anomenats 'retractes legals'", es llegia en aquell preàmbul).

La norma legal (Llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, en vigor des de l'1 de juliol de 2006 ) que ha vingut a substituir aquella llei segueix, pel que fa al retracte de comuners, el mateix criteri atès que, després d'enumerar els drets d'adquisició voluntària que regula (opció, tanteig i retracte), proclama que "el tanteig i el retracte són drets d'adquisició legals en els casos en què ho estableix aquest codi", i després només en regula el retracte de confrontants i la torneria (arts. 568-1 i 568-16 a 568-26).

Així doncs, el retracte que promou la copropietària Constanza s'havia d'exercir en el termini de nou dies previst a l' article 1524 CC , a comptar de la inscripció de la compravenda en el registre de la Propietat, cosa que succeí el dia onze de novembre de 2005, mentre que la demanda fou presentada el vuit de febrer de l'any següent.

TERCER.- D'altra banda, diu la recorrent que el dies a quo del termini de l'acció de retracte s'ha de situar en el trenta de gener de 2006, data de l'audiència prèvia del judici ordinari (599/05) d'impugnació de l'eficàcia de l'opció concedida a Asepro el mes d'abril de 2005 i moment en la qual la senyora Constanza va poder conèixer amb tota certesa les circumstàncies de la venda a favor de Asepro.

Tampoc no pot ser acollida aquesta tesi atès que, como bé diu la sentència apel·lada, l' article 1524 CC no deixa cap dubte sobre que la inscripció registral del negoci transmissiu que fonamenta el retracte constitueix el dia inicial de còmput del breu termini d'exercici de l'acció.

El fet que determina l'inici d'aquest termini és "el coneixement de la venda" pel comuner, i aquest coneixement el dóna la inscripció tretzena de la finca registral nombre 5.613, on hi figuren les circumstàncies del negoci onerós. Són irrellevants als efectes del retracte subsegüent el que després pugui succeir entre comprador i venedor en relació amb el compliment de les obligacions del contracte, sobre tot pel que fa al pagament del preu, puix que el fet condicionant de la facultat adquisitiva del comuner és la perfecció de la venda, no la seva consumació. En aquest sentit, el fet que la compradora Asepro o el venedor Carlos Antonio comuniquessin un o altre dia al creditor hipotecari (Banco Pastor) la subrogació del comprador en la posició de prestatari solidari, no modificava en absolut la situació de Constanza com a prestatària també solidària.

QUART.- Considera l'apel·lant que el termini massa breu de caducitat previst en l' article 1524 CC és contrari al dret constitucional d'igualtat i al de tutela judicial efectiva ( arts. 14 i 24.1 CE ), raó per la qual aquest tribunal hauria de declarar la seva inconstitucionalitat sobrevinguda, de conformitat amb allò que estableix la disposició derogatòria tercera de la Constitució de 1978 .

Sense negar que la qüestió pot suscitar un interessant debat doctrinal, el que succeeix però és que el màxim intèrpret de la Constitució ja s'ha pronunciat (STC 54/1994) sobre la qüestió en respondre als dubtes de constitucionalitat que li traslladà un òrgan de la jurisdicció ordinària, i ho féu, després de subratllar que l' article 1524 I CC regula un termini de caire substantiu, no processal, en el sentit d'establir la plena vigència de la norma qüestionada pel seu ajust a les normes i principis constitucionals, i en particular als articles 14 i 24.1 CE .

L' article 5.1 LOPJ ordena als jutges a seguir la doctrina constitucional, i no sembla que puguem o haguem de desconèixer aquest mandat precisament en aquesta ocasió, per molt que hagin transcorregut uns anys de l'homologació constitucional del primer paràgraf de l' article 1524 CC .

CINQUÈ.- En darrer terme, demana Constanza ser dispensada de les costes de la primera instància degut a la mala fe amb què hauria actuat en tot moment Asepro.

Per estranys que puguin semblar els actes dispositius duts a terme durant l'any 2005 per Carlos Antonio , exespòs de Constanza , sobre la meitat indivisa de la seva propietat del pis que fou habitatge conjugal, el cert és que aquells negocis deriven d'una indiscutible titularitat dominical i que no posen en perill el dret d'ús de l'habitatge reconegut a favor de Constanza per la sentència de separació matrimonial, degudament inscrita al registre immobiliari.

No podem doncs assumir la proposició de la demandant segons la qual el seu exmarit ha actuat amb la intenció de causar-li alguna mena de perjudici, patrimonial o moral, i menys encara traduir aquesta realitat no provada en un alliberament del pagament de les costes que la corresponent norma legal ( art. 394.1 LEC ) només preveu pel cas que hi hagin seriosos dubtes de fet o de dret sobre la qüestió jurídica litigiosa, cap dels quals són aquí apreciables.

Les costes de la segona instància quedaran a càrrec de la recorrent, de conformitat amb allò que disposa l' article 398.1 LEC .

Fallo

Que DESESTIMANT el recurs d'apel.lació interposat per Constanza contra la Sentència dictada en data 10-1-2007 pel Jutjat de Primera Instància nº 32 de Barcelona en les actuacions de les quals dimana aquest rotlle, l'hem de CONFIRMAR i la CONFIRMEM íntegrament amb imposició de costes al recorrent.

Un cop sigui ferma aquesta resolució, retorneu aquestes actuacions originals al Jutjat d'on provenen, amb el seu testimoniatge perquè es compleixi.

Aquesta és la nostra sentència, de la qual s'ha d'unir un certificat al rotlle, i així la pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- En aquest dia, i una vegada signada per tots els magistrats que l'han dictada, es dóna a l'anterior sentència la publicitat ordenada per la Constitució i les Lleis. EN DONO FE.

Fórmate con Colex en esta materia. Ver libros relacionados.