Sentencia Civil Nº 62/2008, Audiencia Provincial de Girona, Sección 2, Rec 452/2007 de 18 de Febrero de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE GIRONA

SECCIÓ SEGONA

Rotlle de apel·lació civil núm. 452/2007

JUTJAT PRIMERA INSTÀNCIA 1 OLOT

Actuacions núm. 265/2005

Classe: Procediment Ordinari

SENTÈNCIA 62/2008

Il·lms. Srs.:

PRESIDENT

JOSÉ ISIDRO REY HUIDOBRO

MAGISTRATS

JOAQUIM FERNÁNDEZ FONT

JAUME MASFARRÉ COLL

Girona, divuit de febrer de dos mil vuit

La Sala ha vist el rotlle de apel.lació núm. 452/2007, en el qual ha intervingut com a part apel·lant Laura , representada per la procuradora NÚRIA ORIELL COROMINAS i defensada per la lletrada LAURA VILÀ CENTRICH, i

com a part apel·lada PISCINES PIRINEU S.L., representada pel procurador CARLOS JAVIER SOBRINO CORTES i defensada

pel lletrat VALDIVIA TOR FERRAN.

Antecedentes

PRIMER. Aquest procés es va iniciar arran de la demanda presentada en nom de Piscines Pirineu S.L. contra Laura .

SEGON. La Sentència que posa fi a la primera instància diu en la seva part dispositiva: " Que debo estimar y estimo integramente la demanda interpuesta por Piscines Pirineu SL, y condeno a Dña. Laura , al pago de la cantidad de 14.179'67 euros, más los intereses de mora del art. 1100 y 1101 del CC , que se devengarán desde la fecha de interposición de la demanda hasta la fecha de esta sentencia, calculados al tipo del interés legal del dinero, y al interés del art. 576 LEC , que se devengará desde la fecha de esta sentencia hsta el pago íntegro de aquella cantidad, calculado al ripo del interés legal del dinero incrementado en dos puntos y las costas devengadas en esta instancia.

No ha luagar a la deducción de testimonio de las presentes actuaciones para iniciar la vía penal, sin perjuicio de que las partes, si así lo consideran oportuno, puedan hacer valer sus derechos en la citada vía".

TERCER. En aplicació de les normes de repartiment vigents en aquesta Audiència Provincial, aprovades per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el coneixement d'aquest recurs ha correspost a la Secció Segona.

QUART. En la tramitació s'han observat les normes processals aplicables en aquesta classe de recurs, i les parts han efectuat les al·legacions que es poden veure en els respectius escrits presentats en aquesta segona instància. Es va assenyalar per a la deliberació i la votació del recurs el dia 11 de febrer dos mil vuit.

CINQUÈ. Conforme al que disposen les normes de repartiment, es va designar ponent d'aquest recurs l'Il.lm. Sr. JAUME MASFARRÉ COLL.

Fundamentos

PRIMER. Les objeccions de la recurrent quant a l'import dels treballs realitzats de contrari i béns incorporats a l'obra executada es contradiuen amb la postura que la mateixa part va sostenir en contestar la seva demanda. En efecte, d'una lectura de l'escrit esmentat resulta que la demandada admet que va existir un pressupost inicial pactat verbalment que ascendia a uns 27.000€, sense incloure l'IVA, derivant-se d'això un deute que estaria sobre els 30.000€ (fets tercer i quart). També admet la demandada en el fet quart que és cert el que s'ha recollit en el fet tercer de la demanda (on s'al·ludia a l'execució de treballs addicionals consistents en millora de materials proposats, subministraments no previstos inicialment i execució d'obres addicionals). El demandat no qüestiona que algun dels béns o treballs extres detallats en la demanda no s'hagués lliurat o executat, respectivament. Oposa, únicament, que tot això va ser abonat en efectiu al demandant. En definitiva, no pot qüestionar en aquesta alçada el contingut d'un pressupost amb el qual es va mostrar conforme en la instància, ni l'existència de béns lliurats i treballs realitzats més enllà d'aquesta inicial previsió, en la mesura en què així va venir a acceptar-se en la instància. Aquests extres, continguts en la factura adjuntada com a document núm. 3 de la demanda (i que responen a béns i treballs que el fill de la demandada va reconèixer com a existents) vénen quantificats sense que la demandada hagi qüestionat si el seu import és correcte (i sí, per la Sra. Laura , el fet d'haver de venir ja inclosos en el pressupost inicial, la qual cosa, com ha quedat apuntat, es contradiu clarament amb el contingut de la pròpia contestació a la demanda). Tampoc existeix cap prova que acrediti aquests suposats pagaments en efectiu de part del deute reclamat. Així les coses, l'única conclusió possible és la d'entendre correcta la quantitat exigida, una vegada deduït l'import que s'acredita com a lliurat a compte.

Planteja també la part que ha d'acollir-se la seva petició que, en tot cas, es desestimi la demanda, en la mesura en què les deficiències que presenta la piscina (que s'omple de terra barrejada amb aigua de pluja, de la mateixa manera que l'habitacle destinat a la maquinària, quan es produeixen fortes precipitacions) comporten el que hagin de realitzar-se actuacions que solucionin el problema esmentat, el cost del qual superaria (segons pericial de part) el reclamat de contrari. Sobre aquest particular s'ha de dir que la Sala ja s'ha pronunciat sobre la possibilitat d'oposar, sense necessitat de reconvenir, la "exceptio non rite adimpleti contractus" (així, Sentència d'aquesta Sala de 10/1/07), d'acord amb el que han decidit altres tribunals ( SAP Granada 6/10/06, Pontevedra 5/10/06, Madrid 12/9/06 , entre d'altres, en les quals es fa cita de STS 8/6/96 o 5/4/02). Tal oposició de compliment defectuós no modifica el debat fixat en la demanda, ni causa indefensió per això a l'actora, sent concorde la possibilitat de conèixer d'això amb el que disposa l' article 408 LEC , sempre que es pretengués la desestimació de la demanda, i no la condemna al saldo al qual el demandat cregués tenir dret.

S'ha d'afirmar que l'empresa especialitzada en la construcció de la piscina va haver de preveure el necessari per evitar l'aparició del problema denunciat o, almenys, haver informat de la possibilitat de la seva concurrència a la demandada a fi de buscar una ubicació diferent de la piscina o, si esqueia, poder preveure les actuacions tendents a evitar-lo. Ara bé, establert això anterior, l'import que es fixa per a tals actuacions és el recollit en la pericial practicada a instàncies de l'actora, en entendre desorbitat el calculat de contrari en vista dels concrets treballs que poden permetre una correcta canalització i drenatge de les aigües en una específica zona del jardí.

SEGON. L'estimació parcial del recurs presentat comporta que no es faci expressa imposició de costes d'aquesta alçada ( art. 398 LEC ). No obstant això, l'estimació substancial (qualitativament i quantitativament) de la demanda comporta que es mantingui la imposició de les costes d'instància a la demandada.

Vistos els articles citats, art. 1124 Cc, 394 LEC i altres de pertinent aplicació,

Fallo

ESTIMEM PARCIALMENT el recurs d'apel·lació, formulat per la representació de Laura , contra la sentència de 20 d'abril 2007, en l'únic sentit de fixar en 12.554,77€ l'import al pagament del qual està condemnada la demandada, avui recurrent, amb els corresponents interèssos legals computats sobre la suma esmentada en els termes recollits en la decisió de la sentència d'instància.

No es fa imposició de costes d'aquesta alçada.

Contra aquesta Sentència no es pot interposar cap recurs extraordinari, ja que s'ha tramitat el procediment no per raó de la matèria, sinó de la quantia litigiosa, que no excedeix de 150.000 euros.

Notifiqueu aquesta Sentència a les parts i deixeu-ne un testimoniatge en aquest rotlle i en les actuacions originals, que es retornaran al Jutjat de Primera Instància i Instrucció d'on procedeixen.

Així ho decideix la Sala, integrada pels magistrats esmentats, que signen a continuació.

PUBLICACIÓ. El magistrat ponent ha llegit i publicat la Sentència anterior amb el Tribunal en audiència pública, en data d'avui. Ho certifico.