Sentencia Civil Nº 625/2008, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 17, Rec 260/2008 de 28 de Noviembre de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ DISSET

Rotlle 260/08

Judici ordinari 484/07

Jutjat de 1a. Instància núm. 56 de Barcelona

S E N T È N C I A 625/2008

Magistrats:

Il·lm. Sr. JOSÉ ANTONIO BALLESTER LLOPIS

Il·lma. Sra. AMELIA MATEO MARCO

Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA

Barcelona, 28 de novembre de 2008

La Secció Dissetena de l'Audiència Provincial de Barcelona HA VIST en apel·lació les actuacions número 484/07, seguides pels tràmits del judici

ordinari en el Jutjat de 1a Instància núm. 56 de Barcelona a instàncies del Sr. Carlos Jesús contra Real Club Deportivo Español de Barcelona, SAD i

Vitalicio Seguros, que estan pendents de ser resoltes en virtut del recurs d'apel·lació interposat per les demandades contra la sentència dictada el dia 27 de

desembre del 2007 pel Jutjat de 1a. Instància.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: "FALLO: Estimando la demanda formulada por el Procurador de los Tribunales DOÑA NURIA TORT PATINO, en nombre y representación de DON Carlos Jesús , condeno a EEL REAL CLUB DEPORTIVO ESPAÑOL DE BARCELONA S.A.D. y BANCO VITALICIO DE ESPAÑA, C.A. DE SEGUROS Y REASEGUROS a pagar al actor, solidariamente:

1.- la cantidad de CIENTO TREINTA MIL OCHOCIENTOS TRES EUROS CON TREINTA CÉNTIMOS (130.803,30 euros)

2.- los intereses de la indicada cantidad, que para la aseguradora serán los previstos en el art. 20 de la LCS .

3.- las costas del juicio."

SEGON.- Les demandades apel·laren contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a Instància núm. 56 de Barcelona en base als arguments que consten en el seu escrit, del qual es va donar trasllat a la contrapart que s'hi va oposar. Prèvia la tramitació corresponent i trameses les actuacions a l'Audiència Provincial, es va assenyalar per a deliberació del Tribunal el dia 19 de novembre d'enguany.

La ponent d'aquesta resolució ha estat la magistrada Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA.

Fundamentos

PRIMER.- El Sr. Carlos Jesús interposa una demanda contra el Real Club Deportivo Español i la seva asseguradora per les lesions i les seqüeles que li han quedat a causa de la caiguda que va patir el dia 23 d'abril del 2006 mentre baixava unes escales de l'estadi olímpic on va acudir per veure un partit de futbol. Al·lega que a les escales hi havia un líquid oliós amb el què va relliscar.

La sentència estima la demanda. Declara provat que el Sr. Carlos Jesús va caure per les escales de la grada per on baixava per accedir al seu seient en relliscar amb un líquid oliós que hi havia en el paviment d'un dels esglaons. Atès que corresponia el manteniment i neteja de les instal·lacions al RCD Español, declara la seva responsabilitat i condemna aquesta entitat i a la seva asseguradora a indemnitzar al lesionat en la quantitat de 13.608,81 € pel període de sanitat fins l'estabilització de les lesions i en 117.194, 49€ per les seqüeles que li han quedat. A més s'imposa a l'asseguradora l'obligació de pagar els interessos de l' article 20 de la Llei de contracte d'assegurança .

Recorren en apel·lació les demandades. Invoquen errònia valoració de la prova en relació al nexe de causalitat i la importància que va tenir la falta d'atenció del mateix lesionat, així com la improcedència d'examinar i resoldre aquest litigi d'acord amb la teoria del risc. Per tant demanen que es desestimi la demanda, o subsidiàriament s'apreciï una concurrència de culpes i es deixi sense efecte la condemna al pagament de interessos.

SEGON.- Un nou anàlisi per part d'aquest Tribunal de la prova practicada en la primera instància no porta a altra conclusió que a la què arriba la sentència que es recorre.

El primer que sobte és que, en contestar la demanda, el RCD Español i la seva asseguradora neguessin tenir constància de la caiguda del Sr. Carlos Jesús ni de les circumstàncies en què es va produir. Fins i tot al·legaren no saber si era soci, si estava en el camp perquè havia comprat una entrada o per alguna altra raó. L'argument de la part demandada resulta sorprenent perquè ha quedat acreditat a les actuacions ( f. 103) que un dels jugadors del club va visitar a l'ara demandant quan encara estava ingressat a l'hospital per entregar-li una camiseta seva i el mateix conseller delegat que ha comparegut a l'acte del judici com a legal representant del club, ha reconegut que ell personalment va acompanyar a aquell jugador a l'hospital i que tots dos el van visitar. A més, ha explicat que, el mateix dia, en acabar el partit va ser informat d'aquest sinistre, en concret de què un noi havia caigut i havia hagut de ser evacuat de l'estadi. El que no coneixia eren les circumstàncies d'aquesta caiguda.

El Sr. Carlos Jesús no ha pogut explicar com van succeir els fets. Les greus lesions que va patir ( trencament del penyal amb otorràgia i focus de contusió cerebral) i que li han deixat les important seqüeles que refereix la pericial ( determinades en la primera instància , no són objecte d'apel·lació), li provoquen una amnèsia que li impedeix poder facilitar aquesta informació. Però sí que ho han fet dues de les persones que en aquella ocasió l'acompanyaven. Les seves declaracions han estat coincidents tant en els aspectes essencials com els més accidentals sobre els que han estat interrogats. Tant Jose Manuel que, baixava les escales darrera de Carlos Jesús , com Consuelo que anava davant de tots, han ratificat que el seu amic va relliscar amb una taca de certes dimensions d'un líquid de color de l'oli i amb una textura més densa que l'aigua, i que queia d'un esglaó a l'altre. Primer va relliscar Carlos Jesús , que anava en primer lloc, però no va arribar a caure perquè es va aconseguir agafar i immediatament, ho va fer Carlos Jesús que anava darrera d'ella. Carlos Jesús -- sigui per la seva corpulència física, sigui perquè estigués més allunyat d'un punt on poder agafar-se...-- no va poder evitar la caiguda amb tan mala fortuna que el seu cap va impactar amb un dels esglaons que li provocà la fractura del penyal.

Cap dels dos testimonis ha dit que aquest líquid procedís d'alguna de les instal·lacions del recinte ( bars, maquinària... ), punt en el que ha volgut podar especial incidència la part demandada. Doña. Consuelo , que també va relliscar, el que ha explicat és que semblava líquid i restes d'algun menjar que li hauria caigut a alguna altra persona, i aquesta possibilitat resulta tant òbvia que el mateix delegat del club no l'ha descartat. La declaració d'aquells dos testimonis resulta suficientment convincent a criteri d'aquest Tribunal com per considerar acreditada les circumstàncies en què es va produir aquest sinistre. El fet que només dos de les tres persones que aquell dia acompanyaven a Carlos Jesús hagin comparegut com a testimonis no desvirtua la contundència d'aquesta prova. Aquesta quarta persona, que era amb qui anava parlant Carlos Jesús mentre baixaven les escales, hauria pogut donar la seva versió ( que no ha de perquè ser diferent a la dels altres dos) i podria donar alguna dada més sobre les circumstàncies posteriors a la caiguda perquè va ser ell qui va intentar reanimar Carlos Jesús i qui va anar a buscar ajut i que al final va tornar amb els sanitaris de la Creu Roja que el van traslladar a l'Hospital Clínic. Ara bé, que aquesta persona hagués pogut facilitar algunes dades sobre aquests punts, no vol dir que les circumstàncies d'aquest sinistre no hagin quedat suficientment acreditades amb els testimonis aportats. En definitiva , el Jutjat ha valorat la prova seguint els criteris de lògica i raonabilitat que exigeix la jurisprudència i aquesta valoració, examinada de nou en aquesta segona instància, ha de ser plenament compartida per aquest Tribunal.

El Jutjat no fa responsable d'aquests fets al RCD Español només en base a l'anomenada teoria del risc, com s'apunta en el recurs, sinó que aprecia en aquesta entitat una actuació negligent, com és la falta d'una adequada neteja de les instal·lacions, que és el va crear el risc, que és el molt diferent del que al·leguen els apel·lants. Als raonaments de la sentència de primera instància, en aquest punt, ens hem de remetre per la seva correcció i per tal d' evitar reiteracions del tot innecessàries.

Amb caràcter subsidiari, es pretén una reducció de la indemnització sobre la base d'una concurrència de culpa per part de la pròpia víctima per una falta d'atenció que li hauria impedit poder detectar el perill generat pel líquid vessat. També en aquest punt els raonaments del Jutjats han de ser compartits per aquest Tribunal. No pot exigir la part demandada al demandant, pel tal d'atribuir-li una part de culpa en aquest lamentable accident, que anés baixant les escales amb la mirada fixa en els esglaons quan, prèviament, no hi havia cap motiu que exigís als usuaris d'aquesta instal·lació una mesura tant extrema com la que ara se li imputa, ni cap circumstància personal i pròpia del demandant ( falta de vista, problemes de deambulació ...) ho aconsellava o exigia. Altrament, no hi ha cap prova ni indici que permeti deduir que Sr. Carlos Jesús baixés les escales de forma anormal o d'alguna manera imprudent. Ni consta que arribés tard al partit, com s'ha volgut apuntar l'acte del judici, ni que la seva conducta mereixés algun tipus de retret . El sol fet de baixar unes escales com són les grades de l'estadi olímpic parlant normalment amb una altra persona i sense la vista fixada en el terra ( quan no hi havia motiu que ho justifiqués) no permet fonamentar la concurrència de culpes que pretén la part demandada.

TERCER.- En darrer lloc, l'asseguradora demana que es deixi sense efecte la condemna al pagament dels interessos moratoris de l' article 20 de la Llei de contracte d'assegurança .

En l'escrit de demanda, la part actora va incloure els interessos moratoris en la seva reclamació, i en oposar-s'hi, l'asseguradora no va formular cap al·legació al respecte. La seva oposició es va centrar en la no acreditació del nexe, en falta de responsabilitat i en la desproporció de la quantitat reclamada. Res es va oposar en concret a la petició de interessos que també es demanaven . En tot cas, la demandada fonamenta la seva petició en el fet de que no va conèixer d'aquest sinistre fins que va rebre la demanda. És discutible si, aquest argument, seria oposable al perjudicat i suficient per deixar sense efecte la condemna al pagament de interessos, però el que resulta absolutament imprescindible i és que s'acrediti aquesta de causa de justificació de impagament que s'al·lega i en aquest cas ni tan sols s'ha intentat. Per les raons exposades , també en aquest punt el recurs haurà de ser desestimat.

QUART.- És la part apel·lant qui s'ha de fer càrrec de les costes que deriven de l'apel·lació ( article 398.2 de la Llei d'enjudiciament civil )

Fallo

Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per RCD Español SAD i Vitalicio Seguros contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a. Instància núm. 56 de Barcelona en data 27 de desembre del 2007 en el procediment del qual deriven aquestes actuacions, CONFIRMAR aquesta resolució amb imposició als apel· lants de les costes derivades de l'apel·lació.

Un cop notificada i ferma aquesta sentència, s'han de tornar les actuacions originals al Jutjat de procedència amb testimoniatge d'aquesta resolució per al seu compliment i deixant-ne una certificació en el present expedient.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ- En el dia d'avui, i un cop signada pels Magistrats que l'han dictat, es dóna a l'anterior sentència, la publicitat que ordenen la Constitució i les Lleis. En dono fe.