Sentencia Civil Nº 64/2008, Audiencia Provincial de Girona, Sección 1, Rec 562/2007 de 14 de Febrero de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

SECCIÓ PRIMERA

GIRONA

APEL·LACIÓ CIVIL

Rotlle núm. 562/2007

Actuacions: procediment ordinari núm. 75/2007

Jutjat Primera Instància 5 Girona (ant.CI-5)

SENTÈNCIA NÚM. 64/08

PRESIDENT

Fernando Lacaba Sánchez

MAGISTRATS

Fernando Ferrero Hidalgo

Carles Cruz Moratones

Girona, catorze de febrer de dos mil vuit

Hem vist el rotlle d'apel·lació núm. 562/2007, en el qual ha estat part apel·lant Íñigo i Sofía , representada per la procuradora ROSA BOADAS VILLORIA i dirigida pel lletrat ALBERT CARRERAS

SUREDA, i part apel·lada JOAN VALEROS S.L. i LEPANTO, S.A, representada per la procuradora MERCÈ CANAL PIFERRER

i dirigida pel lletrat ANTONI SANT BLANCH. Ha actuat com a ponent en la vista d'aquest recurs el magistrat Carles Cruz Moratones.

Antecedentes

Primer. El Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Girona (ant.CI-5), en les actuacions 75/2007, que se segueixen a instància Íñigo i Sofía , representat per la procuradora ROSA BOADAS VILLORIA i defensat pel lletrat ALBERT CARRERAS SUREDA, contra JOAN VALEROS S.L. i LEPANTO, S.A, representat per la procuradora MERCÈ CANAL PIFERRER, i defensat pel lletrat ANTONI SANT BLANCH, va dictar Sentència la decisió de la qual, literalment copiada, diu així: "Que desestimando la demanda interpuesta por D. Íñigo y Dña. Sofía debo absolver y absuelvo a Joan Valeros S.L. y Lepanto S.A. de las presentesiones deducidas contra los mismos en el presente proceso, con imposición de las costas a la parte actora.".

Segon. La part demandant va recórrer en apel·lació contra la Sentència esmentada i per aquest motiu les actuacions es van elevar a aquesta Audiència, i es van seguir els tràmits establerts a la LEC.

Tercer. En la tramitació d'aquest recurs s'han observat les prescripcions legals corresponents.

Fundamentos

Primer. Acceptem els de la Sentència contra la qual s'apel la.

Segon. En el present procés, la part demandant reclama per danys causats per fuita d'aigua i ho fa únicament en base a la responsabilitat extracontractual derivada de l' article 1902 del Codi civil contra un dels industrials que estava intervenint en l'obra de reforma dels pisos superiors als baixos de la finca que van quedar afectats. La sentència desestima la demanda perquè considera que no ha quedat demostrada la culpabilitat de la part demandada i, lògicament, també absolt la seva asseguradora.

Contra tal decisió s'alça la part demandant en base a considerar que la sentència incorre en una valoració errònia de la prova.

Tercer. De la revisió de tota la prova practicada en l'acte del judici arribem a la conclusió que la jutgessa d'instància ha valorat de manera encertada i en conjunt tota la prova practicada. En canvi, la part apel lant fa una lectura parcial i interessada de la prova que la porta a conclusions errònies. Per començar hem de dir que a) no hi va haver pericial com a tal per la seva part perquè el perit no va comparèixer al judici a ratificar-se en el seu informe, d'especial interès per les seves manifestacions sobre la forma de produir-se el sinistre; b) perquè el propi tècnic en cap moment diu en el seu dictamen que el lampista hagi confessat que va ser el darrer operari en abandonar el pis objecte de reforma abans d'iniciar-se el cap de setmana en el qual es va produir la fuita d'aigua.

També hem de dir que hi ha coincidència en què l'aixeta de la qual es va produir la fuita va patir un deteriorament intern (segurament per desgast d'algun component) que va fer que perdés aigua durant el cap de setmana. I també sembla evident per lògica que si el lampista va haver de retirar el vàter perquè el paleta obrís la rasa pel desguàs i canviés el paviment (com es pot veure a les fotografies aportades així estava en el moment del sinistre) no podia entrar el lampista a treballar al bany en el moment en què es va produir la fuita.

Tampoc tenim cap constància que el lampista fos l'últim operari en abandonar el pis que estava reformant també el paleta i aleshores no podem atribuir-li la responsabilitat del tancament de l'aixeta general de pas a tot l'habitatge. I encara menys quan resulta que el judici el representant de la constructora ha reconegut que tenien una mànega posada en aquella aixeta per si necessitaven aigua per la seva feina.

Quart. Mereix especial comentari el fet que el demandat hagués signat un document aportat a les actuacions (el número 4 de la demanda) en el qual, a instàncies del promotor de la reforma dels pisos, va manifestar en el darrer paràgraf de l'escrit que no li constava que hi hagués cap altra industrial realitzant treballs en aquest immoble en el moment en què es realitzaven les tasques per part de la seva empresa. La recurrent considera que queda vinculat per la doctrina dels actes propis i que si ja va reconèixer la seva responsabilitat en el sinistre ara ha de quedar vinculat.

Cal recordar el que ja hem dit en altres ocasions sobre la doctrina dels actes propis. Així en la nostra sentència de 4.11.02 dèiem: " Aquesta doctrina ja ha estat analitzada per la sala en diverses ocasions. En la nostra Sentència de 21.5.01 dèiem el següent:

"La impugnante pretende aplicar la constante y tradicional doctrina de los actos propios, cuando no concurren los requisitos que vienen siendo exigidos, pues para aplicarse tal doctrina es preciso tener en cuenta que los hechos tengan una significación y eficacia jurídica contraria a la acción ejercitada -sentencias de 6 de abril, 4 de julio de 1962 y 9 de mayo de 2000-. Como ha señalado la reciente sentencia de la Sala 1ª del TS de 28 de enero de 2000 "el principio general de derecho que veda ir contra los propios actos (nemo potest contra propium actum venire), como límite al ejercicio de un derecho subjetivo o de una facultad, cuyo apoyo legal se encuentra en el art. 7.1 del Código Civil que acoge la exigencia de la buena fe en el comportamiento jurídico, y con base en el que se impone un deber de coherencia en el tráfico sin que sea dable defraudar la confianza que fundadamente se crea en los demás, precisa para su aplicación la observancia de un comportamiento (hechos, actos) con plena conciencia de crear, definir, fijar, modificar, extinguir o esclarecer una determinada situación jurídica, para lo cual es insoslayable el carácter concluyente e indubitado, con plena significación inequívoca, del mismo, de tal modo que entre la conducta anterior y la pretensión actual exista una incompatibilidad o contradicción, en el sentido que, de buena fe, hubiera de atribuirse a la conducta anterior; y esta doctrina (recogida en numerosas sentencias de la Sala, como las de 27 enero y 24 junio 1996; 16 febrero, 19 mayo y 23 julio 1998; 30 enero, 3 febrero, 30 marzo y 9 julio 1999) no es de aplicación cuando la significación de los precedentes fácticos que se invocan tiene carácter ambiguo o inconcreto (sentencias de 23 julio 1997 y 9 julio 1999), o carecen de la trascendencia que se pretende para producir el cambio jurídico. En todo caso, es preciso que envuelvan verdaderas declaraciones de voluntad en orden a crear, modificar o extinguir relación de derecho -10 de abril de 1963-."

I en el present cas del document 4 de la demanda no es constata una voluntat inequívoca del demandat de declarar-se responsable per causa d'alguna negligència atribuïble a la seva empresa. En els primers paràgrafs explica el mateix que va fer en el judici , és a dir, que s'havia produït una fuita d'aigua en una aixeta d'un sanitari i que el deteriorament de l'aixeta no era aparent sinó que va ser detectat amb posterioritat pels danys ocasionats al pis d'abaix. Pel fa al par`graf més rellevant per la part recurrent és llegeix que "no consta aquesta part que hi hagués cap industrial realitzant treballs...." o sigui que només afirma que no li consta a ell però de tota la prova practicada en el judici resulta evident que el constructor també hi era fent obres de paleteria (com ha reconegut) i les fotografies demostren que encara no podia posar el demandat el vàter perquè el terra encara no estava acabat ni coberta la rasa del desguàs.

En conseqüència, com molt acertadament conclou la jutgessa d'instància, no se li pot atribuir al document 4 la transcendència que fa la part demandant quan de tota la prova practicada es comprova que no se li pot fer cap retret culpabilístic al demandat sobre la fuita d'aigua en una aixeta de pas del sanitari que ell no hi treballava ni tampoc per no haver tancat la clau de pas general quan tampoc sabem qui era el darrer operari dels que hi treballaven al mateix temps que va deixar el pis abans del cap de setmana. I la manca d'acció contra d'altres i en fonament a diferent acció, obliga a desestimar l'únic motiu que s'ha plantejat en el recurs.

Cinquè. La desestimació del recurs d'apel lació comporta imposar el pagament de les costes d'aquesta alçada a la part apel lant com a conseqüència del seu recurs, en aplicació de l' article 398.1 de la LEC .

Sisè. Atès que aquest és un procediment seguit per raó de la quantia (i no de la matèria) la qual és inferior als 25 milions de pessetes (150.000 euros, segon RD 1417/2001 ), contra la sentència definitiva en apel lació no es pot interposar recurs de cassació ni per interès cassacional, segons ha vingut reiterant el Tribunal Suprem en les interlocutòries de 26.2.02, de 5.2.02 (tres de la mateixa data); de 12.2.02 (7 de la mateixa data) i de 8.6.04, entre d'altres. Considera el Tribunal Suprem que les vies processals de l' article 477.2 de la LEC són distintes i excloents i, per aquest motiu, els assumptes per raó de la quantia no poden utilitzar la via de l'interès cassacional (article 477.2.3) que queda reservada únicament als procediments seguits per raó de la matèria. Aquest criteri ja ha estat estimat constitucional pel Tribunal Constitucional en les seves sentències 164/2004; 150/2004 i les interlocutòries 191/2004 i 201/2004.

Per la seva banda, la disposició final setzena de la LEC condiciona la possibilitat d'interposar el recurs extraordinari per infracció processal a que concorri motiu per a la interposició del recurs de cassació. Com ja s'ha dit, no hi cap aquesta classe de recurs en aquest cas, per la qual cosa tampoc es possible interposar el recurs extraordinari esmentat.

Fallo

Desestimem el recurs d'apel·lació formulat pel procurador de la part apel·lant Íñigo i Sofía , i confirmem la resolució de data 10-7-07, que va dictar el Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Girona en les actuacions de Procediment ordinari núm. 75/07, de què dimana aquest rotlle, i imposar a la part apel·lant les costes d'aquesta alçada.

Contra aquesta Sentència no es pot interposar cap recurs ordinari de cap classe ni l'extraordinari per infracció processal.

Expediu testimoniatges d'aquesta resolució, uniu-los al rotlle corresponent i trameteu-los al Jutjat de procedència, juntament amb les actuacions originals.

Aquesta és la nostra Sentència que, jutjant de manera definitiva, pronunciem, manem i signem i que es dipositarà al Llibre de sentències d'apel·lació.

PUBLICACIÓ. En data d'avui, el magistrat ponent, Carles Cruz Moratones, ha llegit i publicat la Sentència anterior en audiència pública. En dono fe.