Sentencia Civil Nº 64/2014, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 187/2013 de 18 de Febrero de 2014

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3a

Apel lació 187/13

Ordinari 335/12 del Jutjat de 1a Instància 3 d'Amposta

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il lm. Sr. GUILLERMO ARIAS BOO

MAGISTRATS

Il lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA (Ponent)

Il lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 18 de febrer de 2014

Vist en aquesta Secció 3a de l'Audiència Provincial recurs d'apel lació interposat per FUTURO CIUDAD AMPOSTA S.L., representada en aquesta instància pel Procurador/a Sra. García Solsona i defensada pel Lletrat/da Sra. Fernández Ibáñez, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 3 d'Amposta de data 26-10-2012 , en procediment Ordinari 335/12, sent part actora Grau Rodríguez Cambres SLP i part demandada la recurrent.

Antecedentes

PRIMER.-La Sentència d'instància disposa: 'Estimo parcialment la demanda presentada per Grau Rodríguez Cambres SLP contra FUTURO CIUDAD AMPOSTA S.L., inicialment denominada Castellania d'Amposta S.L., condemno a la demandada a pagar 500.000 euros més el tipus d'IVA que correspongui i més l'interès legal des del dia 26-7-2011. Cada part pagarà les costes causades a la seva instància i les comuns per meitat'.

SEGON.-En data 13-12-2012 es va presentar per FUTURO CIUDAD AMPOSTA S.L. recurs d'apel lació contra la Sentència d'instància.

TERCER.-Grau Rodríguez Cambres SLP en data 7-1-2013 es va oposar al recurs i va IMPUGNAR la sentència.

QUART.-En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

Fundamentos

PRIMER.-Es va interposar demanda sol licitant que es condemnés a la demandada a pagar 586.000 euros (500.000 euros de principal més 86.000 euros d'IVA, calculat aquest al 16% pel que fa a 200.000 i al 18% pel que fa als 300.000 restants), en base als serveis professionals relatius a projectes d'urbanització i edificació fets per l'actora a la demandada.

La sentència impugnada estima parcialment la demanda, condemnant a pagar els 500.000 euros de principal més el tipus d'IVA que correspongui, al no tenir clar que s'hagin de facturar els 300.000 euros al 18% i no al 16%.

SEGON.-RECURS DE FUTURO CIUDAD AMPOSTA S.L.

S'interposa recurs per la part demandada al legant error en la valoració de la prova.

Segons reiterat criteri jurisprudencial, la valoració probatòria és facultat dels Tribunals sostreta als litigants, els quals encara que evidentment poden aportar les proves que la Llei autoritza, de cap manera poden tractar d'imposar-la als Jutjadors, ja que no pot substituir-se la valoració que el Jutjador fa de tota la prova legalment practicada per la valoració que de la mateixa fa la part recurrent, al correspondre la valoració de la prova única i exclusivament al Jutjador i no a les parts, valoració que ha de fer de manera lliure però mai arbitrària. Mitjançant el recurs d'apel lació, es transfereix al Tribunal de segona instància o ad quem el coneixement ple de la qüestió, però quedant reduïda la seva funció a verificar si la valoració conjunta del material probatori feta pel Jutge de primera instància és il lògica, arbitrària, contrària a les màximes d'experiència o a les normes de la sana crítica, o si, pel contrari, l'apreciació conjunta de la prova és la procedent ( SSTS 15-2-1999 i 26-1-1998 , entre moltes).

És a la part actora a qui correspon la càrrega de provar els fets en que fonamenta la seva pretensió, conforme la norma general de distribució de la càrrega de la prova de l' art. 217 LEC , en el sentit de que correspon a l'actor la prova dels fets normalment constitutius de la seva pretensió, i al demandat, en general, la dels fets impeditius o extintius que al legui.

En el present cas, de les proves practicades al judici, òbviament les úniques que es poden tenir en compte a l'hora de dictar la sentència i en base a les quals aquesta s'ha de dictar, no s'aprecia error en la valoració de la prova a la sentència impugnada.

Al lega la recurrent, que no va contestar la demanda i va ser declarada en rebel lia, que no va contractar els serveis de l'actora, negant les firmes del 'Contrato de prestación de servicios y reconocimiento de deuda' de 25-8-2009 (doc. 3 de la demanda).

En primer lloc, la recurrent a l'audiència prèvia, on solament podia proposar prova donat que no havia qüestionat els fets de la demanda al no haver-la contestat, solament va qüestionar la signatura d'un dels dos administradors mancomunats de la recurrent, la corresponent al Sr. Sebastián , no la de l'altra administrador mancomunat Sr. Juan Antonio , per la qual cosa no pot al legar-la ara al recurs. En segon lloc, la recurrent reconeix haver pagat a l'actora 232.000 euros (200.000 euros de principal més 32.000 euros d'IVA), pagament que es preveia i que, per tant, va fer en base al 'Contrato de prestación de servicios y reconocimiento de deuda' de 25-8-2009 (doc. 3 de la demanda), per la qual cosa és incongruent fer pagaments en base a un contracte i no reconèixer el mateix. En tercer lloc, que la demandada es constituís el dia 29-7-2008 no és en absolut rellevant, ja que abans s'anomenava Castellania d'Amposta S.L., tal i com consta a la informació mercantil del doc. 2 de la demanda, societat aquesta última que va ser amb qui l'actora va contractar, havent simplement canviat el seu nom després pel de FUTURO CIUDAD AMPOSTA S.L. Finalment, la testifical del Sr. Cristobal , accionista de la demandada i pare del seu administrador mancomunat Don. Juan Antonio , per a res serveix, no solament pel seu evident interès en el plet sinó també perquè declara sobre fets no qüestionats -les signatures del 'Contrato de prestación de servicios y reconocimiento de deuda' de 25-8-2009-, i ho ignora quasi bé tot perquè ell es va apartar de la gestió i va quedar com a mer accionista.

Es desestima, en conseqüència, el recurs.

TERCER.-IMPUGNACIÓ DE Grau Rodríguez Cambres SLP

S'interposa recurs per l'actora únicament pel que fa a la no imposició a la sentència impugnada de les costes del procediment a la demandada, al considerar la recurrent que hi ha hagut una estimació substancial de la demanda, demanant que s'imposin tals costes a la demandada.

Diu el Tribunal Suprem, Sala 1ª, S 14-9-2007, nº 967/2007 que 'conviene recordar que la doctrina más reciente de esta Sala, expresada en las sentencias de 5 y 15 de junio de 2007 , que citan la de 9 de junio de 2006 , establece que el sistema general de imposición de costas recogido en aquel precepto 'se basa fundamentalmente en dos principios: el del vencimiento objetivo y el de la distribución, también llamado compensación -aunque no es estrictamente tal-, que tiene carácter complementario para integrar el sistema. El sistema se completa mediante dos pautas limitativas.

La primera afecta al principio del vencimiento, y consiste en la posibilidad de excluir la condena cuando concurran circunstancias excepcionales que justifiquen su no imposición (lo que en régimen del artículo 394 LEC 2000 tiene lugar cuando el caso presente serias dudas de hecho o de derecho). Su acogimiento (artículo 523, párrafo primero, inciso final) transforma el sistema del vencimiento puro en vencimiento atenuado.

La segunda pauta afecta al principio de la distribución, permitiendo que se impongan las costas a una de las partes (se discute si ha de ser total, o cabe hacerlo proporcionalmente, con opinión mayoritaria favorable a la segunda solución) cuando hubiese méritos para imponerlas por haber litigado con temeridad.

Por otro lado, la doctrina de los Tribunales, con evidente inspiración en la 'ratio' del precepto relativo al vencimiento, en la equidad, como regla de ponderación a observar en la aplicación de las normas del ordenamiento jurídico, y en poderosas razones prácticas, complementa el sistema con la denominada doctrina de la 'estimación sustancial' de la demanda, que, si en teoría se podría sintetizar en la existencia de un 'cuasi-vencimiento', por operar únicamente cuando hay una leve diferencia entre lo pedido y lo obtenido, en la práctica es de especial utilidad en los supuestos que se ejercitan acciones resarcitorias de daños y perjuicios en los que la fijación del 'quantum' es de difícil concreción y gran relatividad, de modo que, por razón de la misma, resulta oportuno un cálculo 'a priori' ponderado y aproximado, con lo que se evitan oposiciones razonables por ser desproporcionadas las peticiones efectuadas, y además se centra la reclamación en relación al 'valor del momento en que se formula, dejando la previsión de la actualización respecto del momento de su efectividad, a la operatividad de la modalidad que se elija de las varias que en la práctica son posibles'.

I ratifica el Tribunal Suprem, Sala 1ª, S 15-6-2007, nº 735/2007 que 'la teoría del cuasi-vencimiento o de la estimación sustancial, que opera únicamente cuando hay una leve diferencia entre lo pedido y lo obtenido, resultando aplicable, principalmente, a los supuestos en que se ejercitan acciones resarcitorias de daños y perjuicios, en los que la fijación del 'quantum' es de difícil concreción y gran relatividad, de modo que, por razón de la misma, resulta oportuno un cálculo a priori ponderado y aproximado'.

Aquesta Audiència ve assenyalant reiteradament que hi ha estimació substancial de la demanda, i per tant ha de pagar les costes la part demandada, quan la diferència entre el que es reclamava i el que finalment es concedeix és inferior al 12 % ( Sentència de 31 de gener de 2008 , entre moltes).

En el present cas, es reclamaven a la demanda 586.000 euros (500.000 euros de principal més 86.000 euros d'IVA, calculat aquest al 16% pel que fa a 200.000 i al 18% pel que fa als 300.000 restants). La sentència impugnada condemna a pagar els 500.000 euros de principal més el tipus d'IVA que correspongui, al no tenir clar que s'hagin de facturar els 300.000 euros al 18% i no al 16%.

Així doncs, sent la diferència entre el que es reclamava i el que finalment es concedeix inferior al 12% (seria d'un 1%), estem davant d'una estimació substancial de la demanda, motiu pel qual s'han d'imposar les costes de primera instància a la demandada conforme l' art. 394 LEC . Procedeix, en conseqüència, estimar la impugnació i revocar la sentència impugnada únicament pel que fa a imposar les costes de primera instància a la demandada.

QUART.-Conforme als arts. 394 i 398 LEC , al desestimar el recurs, s'imposen les costes del mateix a la part recurrent.

Conforme als arts. 394 i 398 LEC , a l'estimar la impugnació no es fa imposició de les costes de la mateixa.

Fallo

DESESTIMEMel recurs d'apel lació interposat per FUTURO CIUDAD AMPOSTA S.L. contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 3 d'Amposta de data 26-10-2012 , en procediment Ordinari 335/12. S'imposen les costes del mateix a la part recurrent. S'acorda la pèrdua del dipòsit per apel lar.

ESTIMEMla impugnació feta per Grau Rodríguez Cambres SLP contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 3 d'Amposta de data 26-10-2012 , en procediment Ordinari 335/12, que es REVOCA únicament pel que fa a:

1.- Imposar les costes de primera instància a la demandada.

2.- No es fa imposició de les costes de la impugnació.

3.- Retorneu a la impugnant el dipòsit fet per a recórrer.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día dieciocho de febrero de dos mil catorce. Doy fe.