Sentencia Civil Nº 68/2016, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 346/2015 de 03 de Marzo de 2016

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3a

Apel lació 346/15

Ordinari 391/14 del Jutjat de 1a Instància 4 de Tarragona

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il lm. Sr. GUILLERMO ARIAS BOO

MAGISTRATS

Il lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA (Ponent)

Il lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 4 de març de 2016

Vist en aquesta Secció 3a de l'Audiència Provincial recurs d'apel lació interposat per PROMOCIONES Y SERVICIOS ALEGRET S.A. (PROMYSA), representada en aquesta instància pel Procurador/a Sra. García Díaz i defensada pel Lletrat/da Sr. Mas Flores, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 4 de Tarragona de data 27-2-2015 , en procediment Ordinari 391/14, en el que figura com a demandant la CP c/ DIRECCION000 , NUM000 , de Tarragona, i com a demandada la recurrent.

Antecedentes

PRIMER.- La Sentència d'instància disposa: 'Estimo la demanda interposada per la CP c/ DIRECCION000 , NUM000 , de Tarragona contra PROMOCIONES Y SERVICIOS ALEGRET S.A. (PROMYSA), i, en conseqüència, condemno a la demandada a pagar a l'actora 68.503 euros, més els interessos legals des de la demanda, i al pagament de les costes processals causades'.

SEGON.- En data 8-4-2015 es va presentar per PROMOCIONES Y SERVICIOS ALEGRET S.A. (PROMYSA) recurs d'apel lació contra la Sentència d'instància.

TERCER.- La CP c/ DIRECCION000 , NUM000 , de Tarragona en data 4-5-2015 es va oposar al recurs.

QUART.- En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

Fundamentos

PRIMER.-Va interposar demanda la comunitat de propietaris contra la promotora de l'edifici, exercitat acció de responsabilitat contractual de l' art. 1101 CC i 1591 CC , reclamant la quantitat de 68.503 euros, que correspondrien al cost de reparació de les deficiències que presenta l'edifici.

La sentència impugnada estima la demanda.

SEGON.-Interposa la part demandada recurs al legant error en la valoració de la prova.

Segons reiterat criteri jurisprudencial, la valoració probatòria és facultat dels Tribunals sostreta als litigants, els quals encara que evidentment poden aportar les proves que la Llei autoritza, de cap manera poden tractar d'imposar-la als Jutjadors, ja que no pot substituir-se la valoració que el Jutjador fa de tota la prova legalment practicada per la valoració que de la mateixa fa la part recurrent, al correspondre la valoració de la prova única i exclusivament al Jutjador i no a les parts, valoració que ha de fer de manera lliure però mai arbitrària. Mitjançant el recurs d'apel lació, es transfereix al Tribunal de segona instància o ad quem el coneixement ple de la qüestió, però quedant reduïda la seva funció a verificar si la valoració conjunta del material probatori feta pel Jutge de primera instància és il lògica, arbitrària, contrària a les màximes d'experiència o a les normes de la sana crítica, o si, pel contrari, l'apreciació conjunta de la prova és la procedent ( SSTS 15-2-1999 i 26-1-1998 , entre moltes).

És a la part actora a qui correspon la càrrega de provar els fets en que fonamenta la seva pretensió, conforme la norma general de distribució de la càrrega de la prova de l' art. 217 LEC , en el sentit de que correspon a l'actor la prova dels fets normalment constitutius de la seva pretensió, i al demandat, en general, la dels fets impeditius o extintius que al legui.

TERCER.-En el present cas, de les proves practicades al judici, òbviament les úniques que es poden tenir en compte a l'hora de dictar la sentència i en base a les quals aquesta s'ha de dictar, s'aprecia error en la sentència impugnada.

L'edifici en qüestió va ser adquirit per la demandada l'any 2000, el va rehabilitar i ampliar en dues plantes més i va vendre seguidament els pisos i locals. Les obres varen finalitzar, segons certificat final d'obra, el 22-12-2003. En data 26-10-2011 es va arribar a un acord entre les parts perquè la demandada reparés una sèrie de desperfectes. Al juliol de 2012 el perit de l'actora, Sr. Mariano , informa que falten per realitzar algunes de les reparacions pactades, i aprecia altres deficiències noves, informe que completa a l'octubre de 2012 i al gener de 2013, de manera que en aquest últim informe valora en 5.337,40 euros el cost de les reparacions que falten per fer de l'acord de data 26-11-2011; en 4.806 euros el cost de les reparacions de les noves deficiències observades; i, com la façana presenta moltes deficiències derivades de 'la excesiva antigüedad de los materiales que componen el revestimiento de fachadas, ya que el edificio (...) fue construido entre los años 1950 a 1960, lo que supone unos 60 a 70 años de antigüedad. En el año 2003, con la ejecución del proyecto de reforma y ampliación del edificio, se conservaron los revestimientos de las fachadas de las plantas de origen (...) Considero que se tenían que haber renovado en su totalidad todos los revestimientos y elementos de fachadas antiguos para garantizar su correcta durabilidad', proposant la rehabilitació general de les façanes, el que puja a 48.210 euros, més despeses.

En perit de la demandada, Sr. Urbano , que va ser l'arquitecte que va dirigir l'obra de la rehabilitació i ampliació de l'edifici, reconeix que falten per realitzar un 15% de les reparacions que s'havien de fer conforme l'acord de data 26-11-2011, però no quantifica el seu cost; respecte a les noves deficiències detectades per l'altre perit, no les nega, però les imputa, fonamentalment, a la falta de manteniment de l'edifici que havia de fer la comunitat de propietaris, considerant que són deficiències puntuals i que la majoria 'tienen un carácter puramente estético y en ningún caso afectan actualmente a la estabilidad de la estructura y cerramientos del propio edificio'.

Ens trobem, per tant, davant d'un edifici antic (dels anys 50-60) que va ser rehabilitat l'any 2003, conservant-se, però, la façana encara que aquesta va ser pintada, sent, doncs, aquest l'edifici el que varen comprar els diferents copropietaris que conformen la comunitat actora, els quals havien de tenir doncs perfecte coneixement del què estaven adquirint. En l'edifici varen aparèixer vicis anys després, alguns passats gairebé 10 anys des de la rehabilitació, defectes fonamentalment d'acabats i estètics.

I) Respecte al cost de les reparacions que falten per fer de l'acord de data 26-11-2011, es considera correcte la pericial de l'actora, tal i com diu la sentència impugnada, que els valora en 5.337,40 euros més 10% d'IVA, ja que el perit de la demandada reconeix que falten per realitzar un 15% de les reparacions que s'havien de fer conforme l'acord de data 26-11-2011, però aquest perit no quantifica el seu cost, per la qual cosa l'única pericial precisa que hi ha al respecte és la de l'actora, i a ella s'ha, doncs, d'estar.

II) Respecte a les noves deficiències observades a partir de l'any 2012, nou anys després de conclosa l'obra de rehabilitació, comparteix aquest Tribunal amb la sentència impugnada que l'acord de data 26-11-2011 no eximeix a la demandada de responsabilitat en els vicis no reflectits en el mateix. Que les parts arribessin a un acord perquè la demandada reparés els defectes fins llavors detectats pel tècnic de l'actora no suposa que aquesta renunciés a reclamar altres no contemplats en dit acord.

Aquestes deficiències s'han de tenir també per acreditades, ja que el perit de la demandada no les nega. Aquest últim perit les imputa, fonamentalment, a la falta de manteniment de l'edifici que havia de fer la comunitat de propietaris, considerant que són deficiències puntuals i que la majoria 'tienen un carácter puramente estético y en ningún caso afectan actualmente a la estabilidad de la estructura y cerramientos del propio edificio', però, per altra banda, conclou que algunes de tals deficiències ja deurien existir des de l'acabament de la rehabilitació, i altres ja havien d'existir quan es va fer el primer informe pel perit de l'actora, Sr. Mariano , encara que aquest no les va recollir llavors. Per tant, difícilment es poden imputar a una manca de manteniment les deficiències que ja existien a l'acabament de la rehabilitació l'any 2003, i, les altres, no aporta el perit cap mena de valoració o quantificació que permeti a aquest Tribunal discriminar quina part és derivada de la falta de manteniment i quina no. Per tant, procedeix confirmar també aquesta indemnització de 4.806 euros més IVA.

III) Finalment, no procedeix la rehabilitació general de les façanes, que puja a 48.210 euros, més despeses i IVA. El perit de l'actora la proposa perquè la façana presenta moltes deficiències derivades de 'la excesiva antigüedad de los materiales que componen el revestimiento de fachadas, ya que el edificio (...) fue construido en entre los años 1950 a 1960, lo que supone unos 60 a 70 años de antigüedad. En el año 2003, con la ejecución del proyecto de reforma y ampliación del edificio, se conservaron los revestimientos de las fachadas de las plantas de origen (...) Considero que se tenían que haber renovado en su totalidad todos los revestimientos y elementos de fachadas antiguos para garantizar su correcta durabilidad'. És a dir, l'obra que proposa és una obra relacionada no amb els defectes de la rehabilitació a la que va ser sotmès l'edifici - en el que es va conservar la façana existent, encara que aquesta va ser pintada- sinó amb l'antiguitat de la pròpia façana i el desgast normal dels seus materials, desgast propi d'un edifici antic, que és el que varen comprar els diferents propietaris, sent, a més, normal que amb el pas dels anys, i sense que consti cap manteniment per part de l'actora, es deteriori la pintura i els materials de la façana, deteriorament fundamentalment estètic que no justifica tampoc una obra de la dimensions que es pretén, com és la rehabilitació total de la façana.

Per tant, procedeix estimar parcialment el recurs, revocar parcialment la sentència impugnada, estimar parcialment la demanda i condemnar a la demandada a pagar a l'actora la quantitat d'11.157,74 euros (5.337,40 + 4.806 + 1.014,34 d'IVA), més els interessos legals des de la demanda, i sense fer imposició de les costes de primera instància conforme l' art. 394 LEC .

QUART.-Conforme als arts. 394 i 398 LEC , al estimar parcialment el recurs no es fa imposició de les costes del mateix.

Fallo

ESTIMEM parcialmentel recurs d'apel lació interposat per PROMOCIONES Y SERVICIOS ALEGRET S.A. (PROMYSA) contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 4 de Tarragona de data 27-2-2015 , en procediment Ordinari 391/14, que es REVOCA parcialment, fent els següents pronunciaments:

1.- Estimem parcialment la demanda i condemnem a la demandada a pagar a l'actora la quantitat d'11.157,74 euros, més els interessos legals des de la demanda. No es fa imposició de les costes de primera instància.

2.- No es fa imposició de les costes del recurs.

3.- Retorneu el dipòsit necessari per apel lar.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día ocho de marzo de dos mil dieciséis. Doy fe.