Última revisión
28/11/2007
Sentencia Civil Nº 680/2007, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 284/2007 de 28 de Noviembre de 2007
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 46 min
Orden: Civil
Fecha: 28 de Noviembre de 2007
Tribunal: AP - Barcelona
Ponente: BACHS ESTANY, JOSE MARIA
Nº de sentencia: 680/2007
Núm. Cendoj: 08019370112007100800
Núm. Ecli: ES:APB:2007:13832
Encabezamiento
Audiència Provincial
de Barcelona
Secció 11a
Rotlle núm. 284/2007
Jutjat de Primera Instància núm. 55
de Barcelona
Actuacions de procediment ordinari núm. 941/2005
Sentència Núm. 680
Il·lms. Srs.
Josep Mª Bachs i Estany
Josep Antoni Ballester i Llopis
Enric Alavedra i Farrando
Barcelona, 28 de novembre de 2007
La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist les actuacions de recurs d' apel·lació núm. 284/2007, interposat per la procuradora Sra. Ribes i Buyó en representació del Sr. Juan María , part actora en aquesta litis, contra la sentència dictada el 28 de novembre de 2006 pel Jutjat de Primera Instància núm. 55 de Barcelona a les actuacions de procediment ordinari núm. 941/2005 i ha pronunciat la següent Sentència.
Antecedentes
Primer. La part dispositiva de la Sentència apel·lada és la següent: "DECISIÓ.- Desestimant la demnada interposada pel Sr. Juan María contra Sarrià Park SA, absolc la demandada. Sense imposició de costes".
Segon. La part demandant ha interposat recurs d' apel·lació contra l' anterior Sentència, que ha estat admès, s'han tramès les actuacions a aquesta Audiència, i, seguits els demés tràmits processals, amb la compareixença de la part recurrent a través de la procuradora Sra. Ribes i Buyó i de l'oponent a través de la procuradora Sra. Pradera Rivero, es va assenyalar per a deliberació i vista del recurs l' audiència del dia 21 de novembre del present any, el que va tenir lloc a l' hora prevista.
Ha estat vist, i ha sigut ponent el Magistrat Sr. Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.
Fundamentos
Primer. La part actora recorre la sentència d'instància (f. 289 i f. 294 i ss.) pels següents motius: 1er) en aquesta litis s'exerciten conjuntament l'acció de compliment contractual ( arts. 1091, 1124, 1254 i 1255 CC ) i la de ruïna funcional ( art. 1591 CC ), atès que l'actor és adquirent de l'habitatge i la demandada venedora i promotora, reclamant contra els desperfectes que presenta l'habitatge i en funció del peritatge de l'arquitecte Sr. Luis Manuel de data 28-7-2005 i del de l'arquitecte Sr. Juan Francisco d'11-7-2006; la sentència dóna per provat que la demandada va trametre a l'ara actor com a 0 de la CP de c/ DIRECCION000 NUM000 - NUM001 de Barcelona una carta dient que, prèvia revisió, les esquerdes es repararien el mes d'abril següent; i que el 15-6-2004 va admetre per una reclamació que considerava extemporània que, nogensmenys, el departament post-venda atendria els temes que del mateix foren competents; el Jutjat entén que
es tracta no de defectes constitutius de ruïna funcional sinó defectes de mer acabat que no afecten la seguretat de l'immoble i respecte de la carta de 15-6-2005 entén que, atesos els seus termes, no suposa l'assumpció clara i terminant de cap obligació de reparar; no és així: l'habitatge s'havia de lliurar en perfecte estat i sense cap deficiència; 2on) la promotora venia obligada pel contracte a lliurar l'habitatge en perfecte estat; es van fer diverses reclamacions conforme s'anaven observant les anomalies; i es van anar espaiant en el temps (30-12-2002, 14-1-2003 i 14-5-2004) i vàries telefònicament; es remet a la seva declaració al judici (min. 6'16 i ss. DVD); a la carta de 15-6-2004 entén que se li reconeix que durant dos anys (més enllà dels sis mesos relatius a vicis ocults) li han estat solucionant problemes; això en tot cas comportaria l'assumpció d'un compromís unilateral de solucionar els que anessin apareixent; el cert és que li van arreglar els interruptors de les persianes i el funcionament de les portes; no hi ha cap "fugida d'estudi" a dita carta, sinó un clar compromís; el perit Sr. Campillo Andújar diu que són defectes derivats de l'execució de l'obra (min. 45'16 i ss. DVD); l'acció de compliment també es basa en la carta de 14-2-2003 on se li diu que es repararan les esquerdes el mes d'abril; l'arquitecte tècnic Sr. Marco Antonio admet (min. 22'58 i ss. DVD) que s'han reparat unes esquerdes i han tornat a sortir, més i més fondes i que s'hauria de fer un estudi de l'habitatge (35 esquerdes a envans, d'entre 15 a 50 cm. de llarg); no és un defecte d'acabat; és un vici ruinògen; subsumible al 1591 LEC ; 3er) actes propis de la demandada: la contestació de la demanda demostra actes propis de la demandada: a) només va a la institució dels vicis ocults i de la prescripció en via judicial; però va fer reparacions passats els sis mesos del lliurament de l'habitatge; va generar en l'ara actor la creença de que li serien reparades totes les esquerdes; b) quant a la prescripció, l'altra part va intentar portar al procediment altres empreses reconeixent així l'existència dels defectes, sense invocar la prescripció (29-11-2005 i 10-2-2006); c) finalment, a conclusions va demanar subsidiàriament la no imposició de costes; 4rt) la demandada va voler portar a judici la constructora; existint un contracte de data 14-7-2000 de construcció d'habitatges que evidencia que la demandada ha de respondre també en base a aquest i al seu constant incompliment, perquè després de la recepció de l'obra hi havia un termini de garantia de 12 mesos pactat entre les parts (fins final de maig de 2003 si la recepció havia estat un mes abans de
l'escriptura), en defecte de quina acció la promotora els havia de reparar per si mateixa amb càrrec a l'empresa constructora; l'ara recurrent va trametre quant menys tres requeriments (3-12-2002, 30-12-2002 i 14-1-2003) dintre del període de garantia esmentat de 12 mesos; enlloc de reclamar a la constructora, l'actora va escripturar la venda a 6-6-2002, es compromet a reparar el febrer de 2003 i ho fa a finals de 2003; però en no complir aquesta obligació de reparar per si i a costa de la constructora també va incomplir el contracte , de forma que, més enllà de l'acció ruinògena de l' art. 1591 CC ha de respondre contractualment per haver lliurat un habitatge sense condicions, el que té un termini de prescripció de 15 anys; s'ha lliurat cosa diferent; invoca jurisprudència; 5è) interpretació de l' art. 1591 CC : en aquest cas hi ha defectes que suposen ruïna funcional; no es tracta d'imperfeccions corrents d'acabats (invoca jurisprudència menor d'aquesta Audiència i jurisprudència del TS); així a) estem davant d'esquerdes a parets que els perits qualifiquen de ruïna funcional o de necessari enderroc i nova execució; i aconsellen un estudi aprofundit de l'estructura; les esquerdes denoten que l'envà que les pateix seguirà obrint-se; s'ha de refer de bell nou; sense descartar que siguin fletxes excessives de l'estructura que comprimeixin els envans en quin cas el problema estructural seria més greu; el perit Don. Luis Manuel deixa clar que depèn del resultat de l'estudi s'hauran d'enderrocar i refer tots els envans; no li cap al cap al perit judicial que un habitatge nou tingui 35 esquerdes als envans; b) mala execució del plat de dutxa fer a obra posada in situ; salten les rajoletes de gresite i el desguàs és massa alt i provoca embassaments; s'ha de refer sens dubte; c) el defecte de la prota de vidre del menjador la sentència no el considera perquè no s'esmenta fins la carta de 14-5-2004 i entén que pot ser degut a mal ús; però els perits diuen que és un defecte de mala execució; les frontisses de metall no són prou capaces de suportar el pes de la porta de vidre; inadequació d'objecte, per tant; d) les juntes de rematada amb sostres dels envans es desprenen per zones; és defecte de construcció; e) entrada d'aire des de l'exterior de l'habitatge: hi ha endolls i interruptors sense estanqueïtat i per on passa l'aire del carrer; mai el perit de l'actor va dir que només passava en condicions extremes; no es pot considerar un defecte mínim; f) deficient execució de marcs i de portes d'armaris encastats, parquet, sòcols i rajoles de la sala de rentar; no són defectes ruinògens però sí prestacions incorrectament fetes,
contractualment reprovables; 6è) no hi ha cap prova de mal ús o inexistència de manteniment. Postula la revocació i l'estimació de la demanda i més en concret, en exercici de l'acció contractual, 1) que es fixin a la paret els marcs dels armaris encastats, que es xapin els cantons superiors de les portes interiors i les portes dels armaris encastats, 2) que es reparin les entrades d'aire de l'exterior per endolls i interruptors, 3) que es repari el sistema de fixació de la porta de vidre del menjador, 4) que es reparin les deficiències del parquet i 5) les fissures dels envans, 6) així com les deficiències d'execució de la dutxa de l'habitació principal; 7) que es reparin les deficiències de les cintes de junta a l'encontre d'envans i sostres i 8) les deficiències de l'enrajolat del quarto de rentar; tot segons la forma de reparació prevista a la pericial actora; subsidiàriament, en exercici de l'acció de l' art. 1591 CC , que es facin les reparacions esmentades excepte les núm. 1, 4 i 8 que s'admet no són funcionals; i que s'indemnitzi l'actor dels danys i perjudicis subsegüents a si ha d'abandonar l'habitatge durant dites reparacions.
La part demandada s'oposa (f. 336 i ss.) pels següents motius: 1er) a la preparació del recurs no impugna expressament ni la part dispositiva ni els antecedents de fet, només els fonaments de Dret de la sentència; només es poden examinar aquests, doncs; sosté per tant la inadmissibilitat del recurs; 2on) la demanda pretén que la demandada va lliurar un pis en estat de ruïna funcional i per tant cosa diferent de la pactada o bé que els defectes són de tal entitat que són vicis constructius reclamables segons l' art. 1591 CC ; recorda que són ja 6 les demandes interposades contra la CP i la demandada des de que es va impedir que fora reelegit president de la mateixa; dels 8 defectes reclamats només 3 o 4 -entrada d'aire, porta de vidre, defectes de parquet i fissures a envans- van ser denunciats i fora del termini de reclamació contractual, de 6 mesos, a la carta de 14-5-2004; de manera que l'acció contractual està caducada; els altres defectes s'han conegut amb la demanda; tots els defectes denunciats al seu moment -més de 15 peticions de reparacions- van ser degudament reparats per part del servei postvenda; cap d'ells coincideix amb els ara reclamats a demanda; reconeix la demandada que va reparar defectes fora de termini, però no tots, sinó els que va entendre eren de la seva responsabilitat; l'acció decenal no procedeix per aquest tipus de defectes; 2on) la sentència d'instància és absolutament correcta: no són ruïna funcional en tant que
no afecten parets de càrrega; 3er) l'apel·lació de l'adversa és temerària; es va reparar tot el que va reclamar, tot i fora de termini; que en d'altres pisos no s'havien fet; la carta de 14-2-2003 era comuna per a d'altres propietaris; es tractava de problemes d'assentaments, res greu ni estructural, i reparable fàcilment; reconeix que la reaparició de les fissures ara denunciades és un defecte d'acabat; han de restar fora també aquells defectes que en el propi recurs es consideren no són ruïna funcional; 4rt) l'al· legació del contracte entre constructora i promotora és nova aquí, a banda de que cap relleu pot tenir en la relació promotora/comprador; 5è) els vicis que invoca com a ruïnògens funcionalment no ho són; la ruïna funcional ja no existeix a la nova LOE si no entranya greus problemes d'habitabilitat; a) les fissures als envans: semblen degudes a fletxes que no entranyen patologia; reconeix que algunes han tornat a sortir com a conseqüència de l'assentament i del rejuntat dels envans; és un perjudici merament estètic; mai seria ruïna funcional; b) la dutxa de l'habitació principal. és un defecte de construcció de la constructora, d'acabat, no de la promotora; i el gresite a més es deteriora amb l'ús de productes de neteja no adequats; quan es va lliurar i mesos després estava bé el plat de dutxa; pot ser per defectuós manteniment; la mala evacuació de l'aigua per l'embornal és problema de manteniment, no d'execució; c) quant a la porta de vidre: va funcionar correctament diversos anys; ara no es pot dir que estigui mal executada; si la frontissa hagués estat insuficient, la porta s'hagués despenjat els primers mesos; d) les juntes de rematada dels encontres envans/sostres: és un problema de manca d'adherència, un problema d'acabat; no és de mala execució; es deu a moviments diferencials; e) l'entrada d'aire des de l'exterior només és perceptible, segons el perit judicial, en condicions extremes de fort vent; f) les deficiències de marcs, portes d'armaris encastats i rajoles del quarto de rentar: el mateix recurrent ens diu al recurs que no són defectes ruinògens; que saltin les tapetes dels marcs de les portes és problema de manteniment; s'ha d'encolar i punt; i enlloc consta que els cantons haguessin d'anar xapats; el perit judicial va dir que el parquet no estava prou obert i que no era deficiència el seu estat; quant a les rajoles sonen buides, però ni cauen ni es mouen; 6è) s'oposa a la pràctica de la prova d'aclariments de la pericial judicial demanada per la recurrent -finalment acordada per la Sala-. Postula la confirmació amb costes.
Segon. L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:
a) L'actor (17-11-2005) demanda la promotora/venedora del seu pis situat al núm. NUM001 , NUM002 de c/ DIRECCION000 de Barcelona, adquirit conjuntament amb la Sra. Marina , aliena al procediment, per escriptura pública de data 6-6-2002 (nota simple registral al f. 33 i ss.) i situat en edifici quina declaració d'obra nova i divisió en propietat horitzontal data de 25-7-2000 (nota simple registral al f. 13 i ss.), per defectes de variada tipologia apareguts amb posterioritat al lliurament de dit habitatge a l'actor; en concret, relata que en dates 3-12-2002 (telefax al f. 35-37), 30-12-2002 (f. 38-40) i 14-1-2003 va reclamar per escrit al servei de post-venda de la demandada; sosté que algunes de dites deficiències li van ser reparades i altres no, motiu pel que interposa la demanda en reclamació de reparació de les més importants aparegudes fins a data de demanda, prèvia reclamació per carta de 14-5-2004 (f. 44-45); dita carta fou contestada per l'ara demandada mitjançant la de 15-6-2004 (f. 46) on es queixa de que anunciï accions "puesto que no tenemos inconveniente (tal y como hemos estado haciendo los últimos dos años) en solucionar los asuntos propios de "postventa" que nos ha ido indicando" i afegeix que "observamos que en su carta nos reclama temas nuevos y, aún siendo dicha reclamación extemporánea, (debemos) reiterarle que el departamento postventa atenderá los temas que al mismo le competan", el que evidencia que la promotora no volia reconèixer més que els defectes que realment foren d'origen, no pas els deguts a fets aliens i posteriors a la venda (cops o manca de manteniment, p.ex.); reconeix aquesta significació en contestar la demanda (f. 168); en data 20-6-2005 l'ara actora va anunciar demanda per a la setmana següent (f. 47).
b) En aquesta demanda, l'actor en concret reclama: 1) deficiències d'execució i d'acabats en marcs, portes i armaris encastats - les tapetes de marcs d'armaris es desprenen, el cantells de les portes d'entrada de totes les estances de l'habitatge i dels armaris encastats no han estat xapats a les parts superiors-; 2) entra aire de l'exterior per entre els endolls i interruptors col· locats a parets paral·leles a la façana; 3) la porta de vidre d'entrada al saló/menjador no tanca -desquadrada, es superposa un full amb l'altre- ; 4) deficiències del parquet -les juntes existents entre certes lames del parquet flotant estan obertes, al passadís hi ha una zona
de 2 m. on el sòcol no tapa la junta entre el final de les lames i la paret-; 5) fissures als envans interiors -la demandada es va comprometre a reparar-les per carta de 14-2-2003 (f. 48) perquè afectava d'altres propietaris, reconeix que es van reparar emmassillant-les i pintant-les però han tornat a sortir; sosté que no són d'assentament sinó per defecte de construcció- ; 6) deficiències a l'execució de la dutxa de l'habitació principal: el plat d'obra posada in situ de gresite està aixecada per manca d'adherència; l'embornal no evacua l'aigua per estar massa alt-; 7) deficiències a les juntes de rematada als encontres envans/sostres -les cintes de la junta estan trencades o despreses per zones-; 8) les rajoles del quarto de rentar sonen a buit i per tant no estan ben agafades (d'aquestes deficiències només les esquerdes de la suite segona a la paret esquerra de la finestra van ser reclamades el 3-12-2002; l'entrada d'aire exterior i el mal tancament de la porta del rebedor i l'obertura de les juntes del parquet, es van reclamar per primera vegada a 14-5-2004; en dita carta també es va denunciar la reaparició de les fissures); l'actor basa la seva acció en l' art. 1591, d'una banda, i en els arts. 1254, 1255, 1091, 1088, 1124 CC, de l'altra , entenent que el demandat incorre en doble responsabilitat -legal i contractual- front de l'actor; postula la condemna del demandat a la reparació dels defectes esmentats, a indemnitzar l'actor pels danys i perjudicis dimanants d'haver d'abandonar l'habitatge en el seu cas per a poder dur a terme la demandada les reparacions i la imposició de costes.
c) Acompanya l'actor dictamen pericial de l'arquitecte tècnic Don. Luis Manuel de 28-7-2005 (f. 49 i ss.) que recull els defectes exposats a la demanda (fotos dels armaris encastats sense xapat als f. 53, al f. 54 diu que l'entrada d'aire es produeix en dies de condicions extremes com fort vent; també que la porta s'ha desquadrat quant al full de vidre per l'excés de pes que la frontissa no pot suportar; al f. 55 fotos de l'obertura de lames del parquet i del sòcol que no cobreix; al f. 56 diu que les esquerdes dels envans són generalitzades i a voltes afecten el totxo ceràmic base i que els envans s'han fet amb un material anomenat "ladryeso", que es col·loca ja preengixat de forma que s'enllueix posteriorment sense necessitat d'enguixar, sistema que requereix seguir exactament les instruccions del fabricant per tal de que no surtin esquerdes, però diu que la causa és per fletxat del forjat i per manca de compliment de les prescripcions del fabricant: cintes de poliestirè als encontres de baix amb sòl i de dalt amb
sostre, ús de morters excessivament rígids, capa final d'enlluït amb material gruixut i inadequat; s'hauria d'examinar detalladament l'estructura per veure si el fletxat s'ha estabilitzat ja i, en aquest cas, s'ha de repicar les zones fissurades i s'ha d'enguixar amb malla d'armat específica per a aquest tipus de revestiments, i un enlluït final de totes les superfícies i posterior pintat, prèvia imprimació base i dues capes de pintura plàstica; cas contrari -és a dir, si el fletxat no estigués estabilitzat- s'hauria d'enderrocar i refer tots els envans garantint les juntes necessàries per tal d'absorbir les possibles deformacions diferides del forjat -fotos al f. 57-; al f. 59 diu que el problema del sòl de la dutxa és d'una banda el material d'agafada del gresite inadequat i que el desguàs no es pot fer perquè l'embornal és massa alt -fotos al f. 60-; al f. 60-61 diu que l'encontre dels envans amb el sostre de les habitacions té una cinta a mode de junta, que presenta zones despreses per manca d'adherència; no és útil i s'ha de retirar, sanejar la zona, reparació, enlluït i repintat -foto al f. 61-; al f. 61-62 diu que les rajoles del quarto de rentar sonen a buit i això és degut probablement a manca d'adherència per col·locació deficient; proposa extraeure-les i recol·locar-les bé).
d) La part demandada (1-12-2005), davant de que es reclama solament per defectes d'execució o d'acabat, nega cap responsabilitat per vicis de construcció perquè solament fou la promotora (f. 74) i demana la portada al procés de la constructora; subsidiàriament, convençuda de que la LOE no és aplicable al cas, també la demana en base a la sent. AP Balears de data 2-5-2003 aportant el contracte d'obra (f. 78 i ss. que inclou una retenció del 5% com a garantia, una recepció provisional de 12 mesos també en garantia, i un detallat sistema de garantia de reparació dels vicis detectats -clàusules 9 i 11-); el demandant es va oposar a la crida provocada de la constructora, entre d'altres arguments, com inoperativitat i inaplicabilitat de la LOE, en base a la responsabilitat contractual de la promotora/venedora per no haver actuat en la forma prevista a la clàusula 9 del contracte d'obres; es va refusar dita intervenció per Acte de data 27-1-2006 (f. 131 i ss.); es va recórrer en reposició, desestimada per Acte de 24-3-2006 (f. 155 i ss.) que té en compte que l'actor acciona per dues accions diferenciades, legal i contractual i que la solidaritat de la promotora amb la constructora i altres intervinents no és negada; a la contestació (13-4-2006) s'insisteix en manca de listisconsorci passiu necessari
respecte de Dragados i s'oposa a la demanda en base a que els defectes denunciats no són ruïna funcional, sinó problemes de repassos i acabats quant no incidències degudes a manca de manteniment; ressalta que dels 8 defectes objecte de demanda només 3-4 van ser reclamats extemporàniament per carta de 14-5-2004; reconeix que el que fou reclamat a les cartes de 3-12- 2002 i 14-1-2003 fou reparat pel servei post-venda a través de Dragados; invoca que tot el reclamat ara -perquè el reclamat a 3- 12-2002, incloses unes esquerdes a una habitació, entén que ha estat totalment reparat- està fora del termini de sis mesos de caducitat de l'acció de vicis ocults ( art. 1490 CC ); i que no procedeix l'acció d el' art. 1591 CC perquè no són vicis ruinògens greus o que comprometen l'habitabilitat; invoca una aplicació de l' art. 1591 CC ajustat als temps (art. 3.1 CC ).
e) El litisconsorci passiu necessari de Dragados fou desestimat a l'audiència prèvia (f. 258 i ss. i DVD) i no s'insisteix en ell en alçada tot i que es va fer constar protesta.
f) El perit judicial insaculat a instància de la part demandada Sr. Campillo Andújar al seu informe de data 11-7-2006 (f. 268 i ss.) sosté que els tapajunts de 4 armaris encastats estan deslligats de la paret amb una franquícia excessiva de 1-2 mm., consistint això en defecte de col·locació i acabat que no suposa ruïna funcional; el mateix passa amb els cantells de les portes d'armaris i d eles portes d'accés a estances que no estan xapats a la zona superior sota dintell, que no és a la vista, afegint que es sol fer per facilitar el raspallat per ajustament i regulació de col·locacions quant a alçades, tot i que ho qualifica de defecte d'acabat, no ruïna funcional; admet que entra aire per 14 elements encastats a l'intradós de la façana NO -interruptors, endolls, comandament de persianes- i que és defecte d'acabat i no pas ruïna funcional; també entén com defecte de col·locació i d'acabat, no pas ruïna funcional, el venciment o desquadrament del full de vidre de la porta entre passadís i saló/menjador, pel costat de les frontisses, degut a un pes excessiu (65 kg.) de dit full i que fa que es superposi amb el fix; quant al parquet obert diu que no s'aprecia al moment de la visita i que el propietari els diu que s'obre més o menys depèn de l'època de l'any; això és degut a la dilatació de la fusta i a la seva col·locació "a testa"; no suposa ruïna funcional; no diu que sigui defecte d'acabat; quant a les fissures a parets interiors o envans en comptabilitza 35 a dormitoris, passadís, despatx i saló, verticals i horitzontals de
vàries mesures, d'entre 15 a 50 cm. de llargària; quant a causes diu que són vàries: per fletxes o deformacions de l'estructura de l'edifici que comprimeixen les parets, per juntes defectuoses en encontres de parets amb sostres, morters poc elàstics, tots ells defectes de muntatge en la seva major part; però diu que s'han d'estudiar les causes en profunditat i el seu avanç o estabilització mitjançant "pelles" de guix o testimonis amb dates i fer un estudi periòdic del seu comportament per si procedeixen de l'estructura; en el seu estat actual poden considerar-se ruïna funcional; quant al plat de dutxa, la manca d'adherència del gresite al sòl de la dutxa i l'estancament d'aigua són defectes de construcció que no entranyen ruïna funcional; també considera defectes de construcció la presència de tires de paper despreses en zones vàries d'encontre entre envans i sostres enguixats a despatx, dormitori, saló i cuina; és defecte de construcció per manca d'adherència de les tires, que no suposa ruïna funcional; que sonin a buit les peces ceràmiques del quarto de rentar no és defecte d'instal·lació ni ruïna, però és degut a que el material adherent no cobreix tota la superfície interior; descarta que les deficiències, totes elles, puguin deure's a mal ús o manca de manteniment per part de l'actor.
g) Al judici celebrat el 5-9-2006 (f. 276 i DVD) declaren el demandat (min. 0'43 i ss. DVD), que manifesta que té altres 5 demandes contra la demandada, també per defectes d'elements comuns i privatius d'altres, per incompliments de projecte i memòries d'acabats i d'infracció de normatives de subministraments, habitabilitat i aïllaments, va comprar per document privat però es va escripturar el 6-6-2002; va trametre tres fax els mesos següents (3, 30-12-2003 i 14-1-2003) a banda de reclamacions telefòniques; el departament de postvenda va venir a revisar les deficiències dues o res vegades i en va reparar algunes; altres estan pendents i algunes són objecte d'aquesta demanda; en altra carta de 14-5-2004 es van reclamar altres coses que van aparèixer, i primer es reclamava verbalment, alguna reparació es va fer, es van comprometre a revisar i reparar fissures; algunes es van reparar, altres no; vista la negativa final es va demanar una entrevista i es va comunicar el que quedava pendent; i va contestar el servei comprometent-se a allò que depengués del servei postvenda; per execució deficient de l'obra; no tot s'ha reparat; reconeix que algunes reclamacions de la demanda no es van reclamar abans per escrit, sí telefònicament; el testimoni Don. Marco Antonio (min. 11'09 i ss. DVD), responsable del
departament de postvenda de la demandada, declara que la seva funció és seguiment de l'obra i no es dediquen normalment a l'atenció particularitzada dels clients, d'aquest client en concret sí; ha fet repassos de l'habitatge de l'ara actor quantes vegades els ha cridat; i després han reparat la majoria de les qüestions reclamades; coneix els fax que va trametre l'ara demandant; cap d'elles es correspon a les de la demanda; s'ha reparat tot el que ell va reclamar per dits fax; menys algunes coses que s'hauran desestimat per considerar-les fora de garantia; quant a les fissures, van aparèixer a diversos apartaments i es van reparar al seu moment; el problema és l'enlluït dels "ladryeso"; un problema estètic; tot aquell que ho va demanar en temps, que creu que és durant el primer any segons l' art. 17 LOE , s'ha atès; les de la demanda no han estat ateses, certament; reconeix el testimoni que al llarg de 2003 es van reparar i es va tardar perquè s'havien de deixar créixer al màxim i arreglar-les tot seguit; i es va acabar a principis de 2004; posteriorment reconeix que poden haver ressorgit altres fissures perquè no s'hagués esperat prou per reparar-les; no s'han reparat per haver-se ja fet i ja no estar en garantia; però admet que s'havia d'haver fet un estudi a fons de cada cas; diu el testimoni que ell és l'únic problema que tenen; l'actor diu que va començar a viure al pis a primers d'agost tot i tenir les claus el 6-6-2002; no compareix el perit de l'actora Don. Luis Manuel , havent presentat còpia de comunicat mèdic de baixa (f. 278); es va demanar que declarés com a diligència final si el Jutjat ho considera necessari; finalment, el perit judicial Sr. Campillo Andújar (min. 27'01 i ss. DVD) advera el seu informe amb una correcció semàntica (on diu "de supone" ha de dir "se superpone") i manifesta que quant a marcs, portes i armaris, els cantells superiors no solen ser xapats per poder raspallar-los i ajustar l'alçada a l'hora d'ajustar portes; però desconeix si a la memòria de qualitats les portes eren totalment xapades o no; quant a la porta de vidre, és un defecte de col·locació per insuficiència de frontisses degut al pes; quant al parquet no va apreciar juntes excessivament obertes; només es veu a tres zones i és un defecte d'acabat puntual; el que passa és que és un semiparquet i amb gran dilatació; la junta no ha de ser molt tancada; als països nòrdics es fan d'un mm.; quant a les fissures sap que és un problema força generalitzat; no sap com s'ha posat el material; no coneix com s'ha executat ni les juntes que ha de tenir; coneix el "ladryeso"; el perit diu que s'han d'estudiar les causes amb profunditat, s'han d'obrir i
veure si arriben a totxo; el totxo es veu en un punt i no s'hi veu esquerda; s'hauria de veure als 35 punts; pot ser ruïna funcional, encara que és la primera vegada que sent aquesta terminologia; no coneix la jurisprudència al respecte; segons el diccionari seria si el cost de refacció és de més del 50%; el Jutjat li aclareix que jurídicament vol dir que els defectes han de ser tals que facin impropi l'edificació per a la seva finalitat com a habitatge; tantes esquerdes en un edifici és que s'han d'arreglar, o bé tirant a terra els envans i refent-los o fent cales als 35 punts; discrepa de que sigui purament estètic; hi ha discrepància de criteris tècnics, hi ha tècnics que diuen que això no és normal i altres que sí, que es pot arreglar; per ell és ruïna, s'ha de refer; a la vista de l'aclariment que li fa el Jutjat es referma en el seu informe; la funcionalitat de l'envà no és resistència, sinó tancament; s'ha de posar de tal forma que en arribar al sostre ha de fer-se de forma que no rebi els fletxats del forjat de formigó, que els pugui trencar; evidencia tot això que no s'han fet bé els envans i afecta l'adequada habitabilitat; no li han preguntat com s'arregla; encara que el problema fora al revestiment, econòmicament no és viable desfer el revestiment salvant la paret; es trencarà segur; és més econòmic enderrocar els envans i refer-los; la ruïna funcional d'aquest material hi és; quant a les rajoles que sonen buides al quarto de rentar no és un problema; no es mouen ni han caigut; es poden arrencar i tornar a posar; amb el temps es possible que caiguin; no és necessàriament així, depèn de com s'hagin posat; hi ha tres formes de fer-ho; no hauria de sonar a buit, de totes formes; en cap cas és per mal ús o manca de manteniment per part de l'actual propietari; que els marcs estiguin desenganxats és defecte d'execució; les portes no estan xapades per poder ser polides en el seu cas; no estan fregades tampoc; els marcs no ajusten, però estan xapats; l'entrada d'aire de l'exterior no hauria de ser, és manca de segellat; no és igual que si entrés aire per la caixa de persianes; la porta és dèficit de suport de les frontisses; quant a les fissures, recordant la cala, diu que el guix està adherit a la totxana però és habitual en aquest material i facilita que s'esquerdi sense afectar el totxo; els cruixits, en canvis de temps, no sap la causa; però si els envans estan lligats a l'estructura poden tenir una afectació; només ha estat una vegada al pis; el cruiximent no li van comentar abans d'avui; l'entrada d'aire es nota; s'ha d'omplir amb poliuretà; la fissura hi és però no és per l'esquerda, seria més gran; ha de ser per estar tocada des de la
col·locació; s'haurien de picar totes les esquerdes per saber-ho bé; la manca d'adherència del gresite és un problema d'execució claríssim; les tires demostren que els envans es mouen.
h) A la vista del recurs en aquesta alçada, a data 21-11-2007 declara el perit de l'actora Don. Luis Manuel que 1) quant a marcs i portes, el defecte detectat és d'execució i d'acabat. Li consta que el projecte deia que s'havien de xapar tots els cantells de cada full; no es va fer per deixadesa o per estalviar-s'ho; no és un tema simplement estètic, sinó de manca d'acabat; evidentment no afecta l'habitabilitat; 2) quant a l'entrada d'aire exterior per endolls i interruptors de la paret de façana, és cert que al seu informe va dir que només es notava (28-7-2005) en dies de fort vent, però aquí mateix en da'ltres dates i en altres llocs del mateix bloc s'ha pogut comprovar quelcom molt semblant i un llumí s'apaga en acostar-lo al lloc per on entra l'aire; a l'estiu no es nota; a l'hivern es nota més; no és normal que això passi; i hagués costat pràcticament igual fer-ho bé que deixar-ho malament; no afecta la funcionalitat però sí a l'habitabilitat, és molest; 39 quant a la porta de vidre que penja, no hi ha detectat cops; a banda que s'hauria trencat, segurament, abans de despenjar-se, es tracta d'una porta batent per ambdós costats, que gira 180º, i té un retenidor que esmortiria el cop; el que passa és que les frontisses no han estat suficients per aguantar el pes del full, uns 60 kg; cert que quan es fa el dictamen porta ja uns dos anys en servei, però no és un problema de manteniment, de posar-hi o no oli, com suggereix l'advocat de la part apel·lada; on?; és un problema de manca de dimensionat de les frontisses; les que s'hi han posat no aguanten; ara bé, no pot saber si s'ha anat despenjant mica en mica o es va despenjar el dia abans d'anar-hi; 4) quant a l'obertura de les juntes del parquet, les fotos són del mes de juliol, a l'hivern pot dilatar més per major presència d'humitat; s'ha de tenir en compte que és un parquet flotant i corre, es dilata i es contrau amb els canvis de temperatura; i és orgànic; si es fa ben fet aquesta obertura no es dóna; el problema pot haver estat la deficient col·locació o bé que el material era excessivament humit quan es va col·locar i en contraure's després deixa obertures; o no arriba al sòcol, com passa al passadís; és un defecte greu i perillós, perquè anant descalç un es pot tallar per l'aresta; es pot reparar sense aixecar-ho tot; per zones; no és un defecte purament estètic, és d'execució i és inacceptable; també pot afectar
la funcionalitat general de tot el parquet perquè l'obertura actual permet un major increment de la humitat; 5) quant a les fissures dels envans, a tota la promoció s'han fet amb ladryeso, un material prefabricat que es col·loca per plaques on el totxo ja ve enguixat i només s'ha d'enlluir superficialment, però que s'ha de col·locar i enlluir bé perquè si no, es produeix aquest fenomen; un paleta normal si no segueix bé les instruccions -deixar dues juntes al començament i al final de polietil·lè i treballar amb un material d'agafada especial- del fabricant es pot trobar amb aquest resultat; estan tots els envans fissurats; no és normal; si la constructora ha fet una reparació i han tornat a sortir això serà degut o bé que no ha refet bé l'obra o a que és un procés més lent del que es pensava; actualment amb els canvis forts de temps cruixeix; s'ha fet una cala fins a totxo i el material d'enguixat ha caigut net i mort; no hauria de ser així; el que fa pensar que el material sobreposat tampoc és l'adient o la barreja no és la deguda, o el fraguat no ha estat el correcte; es tracta d'esquerdes verticals predominantment, el que apunta en general a fractures per fletxat de forjats, però és més probable que es degui a manca de juntes o a mala col·locació d'aquestes; la totxana està fissurada, suposa que per mal ensamblatge o per defecte de fàbrica; ara els assentaments ja s'haurien d'haver acabat; un assentament és més puntual; no afecten parets de càrrega perquè aquí no n'hi han; són de tancament o envans, però cap de càrrega; no afecten la seguretat, sí formen part els envans de l'estructura, encara que no de la portant; no és normal que un pis es vengui i al cap de poc temps tots els envans estiguin esquerdats; si acaba trencant-se el material de fàbrica fins i tot afecta seguretat, perquè poden caure; la darrera solució, si tornen a sortir, és revocar-los i refer-los a la manera tradicional; ho qualifica de defecte greu de construcció; 6) quant al sòl de la dutxa, la causa clara és el material d'agafada dels gresites; aquestes rajoles s'usen en piscines i suporten bé l'aigua; a més hi ha mala execució del desguàs, no quant al pendent sinó quant a que l'embornal es situa massa alt; s'ha de refer; aquesta dutxa tenia un llistonat de fusta, de forma que no era trepitjada pels seus usuaris; 7) quant a les juntes d'acabament envans/sostre, és un mal menor, totalment lligada la seva aparició a la problemàtica dels envans; aquests es despengen i les cintes cauen; arreglant aquells això ja no passarà; 8) quant a les rajoles del quarto de rentar, no ballen però sonen a buit i, el que és més greu, que si es pressionen es trencaran; s'han d'arrencar i
tornar-les a col·locar amb material d'agafada posat a rengle o reixat i no a quatre tocs; ressalta finalment el perit que no ha detectat cap símptoma de mal ús o manca de manteniment com a causa o concausa de producció de dits defectes.
Tercer. La sentència d'instància, de data 28-11-2006 (f. 280 i ss.), desestima íntegrament la demanda. Considera que la carta de resposta a la de 14-5-2004 no suposa acceptació de cap responsabilitat sinó una diplomàtica fugida d'estudi.
Tot i considerar acreditat que les esquerdes que la promotora es va comprometre a solucionar per carta de 14-2-2003 i que es van reparar han tornat a sortir, considera que són defectes d'acabat i que la demanda contractualment no pot prosperar atès que quan es reclama han passat els sis mesos de l' art. 1490 CC , tant si es té en compte la demanda en sí com la carta de data 20- 6-2005 en que s'anuncia la demanda.
No podem compartir aquests raonaments.
En cap moment l'actor exercita expressis verbis una acció redhibitòria o quanti minoris per defectes de la cosa venuda, sinó una acció de compliment exacte del contracte de venda, que es recolza en que la prestació està parcialment incomplerta en tant que l' objecte és parcialment defectuós; ni implícitament tampoc, perquè junt a aquesta acció netament contractual, i d'alguna manera incardinada quant a la magnitud del defecte prestacional ve determinada pel caire constructiu d'aquests defectes de part de l'objecte, l'acció per vicis constructius ruinògens de l' art. 1591 CC contra el promotor i, per tant, dominus operis que ha venut el pis sense prèviament accionar contra constructora, subcontractades i, en el seu cas, equip facultatiu, i sense assolir, per tant, la refacció dels vicis. I té dit el TS (ad ex. sent. 25-11-1988, 21-10-1985, 8-7-1988, 12-2-1988, 7-1-1988 i 10-6-1983 entre d'altres moltes) que la normativa reguladora de les accions redhibitòria i quanti minoris dels arts. 1484 i 1490 CC resulten inaplicables quan la demanda es dirigeix a obtenir les reparacions derivades d'un defectuós compliment de la obligació contractual per vicis quina entitat els fa emmarcables en l'àmbit de l' art. 1591 CC .
Ja hem tingut ocasió -més sovint del desitjable- d'assenyalar la llarga i constant tradició jurisprudencial que permet exercitar una acció legal i alhora contractual, pròpiament pensada per a l'amo de l'obra front dels
constructors, la de l' art. 1591 CC , per part de l'adquirent i front del promotor que, amb la seva inacció o passivitat, pretén lucrar- se del consumidor final col·locant-li un objecte que no reuneix les condicions pròpies per les quals ha estat comprat.
Tradicionalment es construïa aquesta responsabilitat del promotor, tot i per fet d'altri, en tant que organitzador i coordinador del procés productiu i màxim beneficiari del mateix, en base a una solidaritat impròpia o bé en base a una responsabilitat per culpa in eligendo o in vigilando dels seus operaris o dels mitjans i empreses -tot i no ser treballadors seus en sentit propi- emprats en benefici propi en l'obra.
També s'ha dit en ocasions que estem davant una acció exercitada per subrogació del seu titular natural quan es dirigeix directament el comprador contra tècnics o constructors quan el promotor ha desaparegut física o jurídicament.
La Llei D'Ordenació de l'Edificació -no aplicable al cas- fa un pas més en consagrar ex lege aquesta acció de l'adquirent front de tots o qualsevol dels intervinents en el procés constructiu, especialment contra el promotor.
Regint aquí l' art. 1591 CC , regeix també la jurisprudència que l'ha anat configurant, sense que hom pugui aplicar ni retroactivament ni per analogia, principis de la nova LOE que es decantin d'aquella.
Quart. El termini d'exercici de l'acció contractual basada en els arts. 1101 i 1124 CC per tal d'exigir un compliment exacte del contracte -més genèrica i no pas incompatible amb la de sanejament (sents. TS 26-5-1990) tot i la dificultat conceptual de desllindar conceptes com prestació diferent a la pactada, prestació inútil o inidònia i insatisfacció del comprador, sent. TS 23-3- 1982, 20-2-1984, més concreta i residual (circumscrita a defectes no constructius)- és de 15 anys des de la compra i l'acció per vicis constructius de 15 anys igualment, exercitable dintre dels 10 anys de finalitzada la construcció, que és un termini no de caducitat ni de prescripció, sinó de garantia.
En el present cas és evident que cap d'aquests terminis ha transcorregut quan s'ha interposat la reclamació extrajudicial ni quan s'ha interposat la demanda.
Fins i tot en el cas que s'exercités una redhibitòria expressament, tampoc seria així, perquè quan la demandada promet arreglar els defectes a tota la Comunitat, a 14-2-2003, està reconeixent implícitament reclamacions prèvies,
que no cal prova de que hauran estat múltiples i contínues en el temps per arribar a dit compromís generalitzat, el que implica una denúncia del vici dintre del termini de caducitat (quina "interrupció" arriba a admetre la jurisprudència en determinats casos, singularment per conciliació, ad ex. sents TS 26-9-1984, 11-3-1987, 8-11-1983, 17-2-1979, etc.) en que calia fer dita denúncia.
Atesos els actes anteriors i posteriors, sembla clar que si l'actor -tan primmirat i exigent que diu la demandada que és- no va començar a denunciar esquerdes fins a 3-12-2002, això és degut simplement a que aleshores es van començar a manifestar dites esquerdes o fissures, començant per la part esquerra de la suite segona; la prova practicada demostra que està admès que a finals de desembre de 2003 es van reparar per primera vegada dites fissures. Que van tornar a sortir ho demostra la reclamació de 14-5-2004; com la pericial posterior demostra que ara estan generalitzades a tots els envans. És simplement ridícul pensar que no hi ha hagut cap reclamació més des de 14-5-2004 o a la contestació de la demandada de 15-6-2004 fins la carta avisant d'interposició de demanda, de 20-6-2005, quan tot indica que els defectes no han fet sinó anar creixent o apareixent-ne de nous.
Pensem també, a més, que un cop feta la denúncia del vici, el termini de prescripció de l'acció front del venedor s'ha d'entendre de 15 anys ( art. 1964 CC ).
De manera que tampoc hauria prescrit ni caducat l'acció en reclamació de reparació de qualsevol vici ocult denunciat a data 3- 12-2003 -cas de les esquerdes, reparades i reeixides- i reiterat a data 14-5-2004, devent-se d'admetre com a compromís d' una futura reparació d'allò realment defectuós d'origen la carta de 15-6-2004, quan l'ara actor adreça la carta de 20-6-2005.
Però és que, tant la carta de 14-2-2003 com la de 15-6-2004 entranyen -especialment, per més clara, la primera-, compromisos contractualment vinculants ( arts. 1255 i 1088 i 1098 CC ) en tant que no es nega l'acceptació de contrari, de reparació dels vicis denunciats no solament front dels que ja els havien denunciat sinó front de tots els comuners així que es manifestessin. De forma que una acció contractual en base a dits compromisos, també exercitada per l'actor que sovint s'hi refereix com a veritables contractes a la seva demanda, seria també autònomament viable.
Cinquè. No tenim dubte, atès el resultat de la prova pericial en el seu conjunt, completada en aquesta segona
instància pel que fa a la de l'actora, que els defectes denunciats, llevat de la manca de tapetes al cantell o part superior del full de les portes dels armaris de cuina i portes de les estances de tot el pis, perquè és una pràctica relativament usual per afavorir l'ajustament mitjançant el fregat o passada del ribot, són defectes d'execució de la construcció o instal·lació en obra dels diversos elements afectats.
Fins i tot les rajoles del quarto de rentar que sonen a buit però que corren risc de trencar-se per pressió o desprendre's a la més mínima que un porus deixi colar-hi l'aigua, encara que actualment estan ben agafades.
Els defectes clarament constructius són les esquerdes dels envans, les entrades intempestives d'aire exterior a través d'elements de comandament adossats a la paret i els despreniments de rajoles del sòl de dutxa, perfectament reclamables en base al joc dels arts. 1124 i 1591 CC perquè no és ajustat a les normes de la compravenda ni a la finalitat d'aquesta lliurar com a objecte idoni, per naturalesa i destí, un pis amb envans mal fets, cridats a esquarterar-se escandalosament tard o d'hora (35 esquerdes repartides per tot el pis, algunes amb fractura de totxo i tot), per quina acció al moment de la demanda regia el termini de garantia de 10 anys i el de prescripció de 15 anys -mai transcorregut perquè són defectes continuats, creixents-. Les entrades d'aire afecten l'habitabilitat claríssimament. Les esquerdes dels envans poden arribar a afectar la seguretat, si acaben caient a trossos. Els despreniments de les juntes de l'encontre paret/sostre també, en tant que són conseqüència d'aquelles esquerdes i denoten despenjament d'envans. Més avall direm com s'han de refer aquests desperfectes.
Altres defectes, no constructius en sentit estricte però sí quant a que es tracta d'instal·lacions permanentment adherides a l'immoble mal executades són la manca de xapes als cantells de portes d'armaris de cuina i de portes d'estances, llevat de la part superior d'aquestes, malgrat no tinguem la memòria de qualitats present, perquè és del tot usual aquest acabat, llevat del que ja hem dit respecte de la part superior.
És també un clar defecte d'instal·lació -d'altra banda evident i digne d'atenció immediata- el despenjament que ha sofert la porta de vidre que separa saló de passadís, que a més corre el risc d'acabar caient, i pesa 60 kg; és un problema que té fàcil solució, canviant la frontissa que la sustenta a la part superior per una de major dimensionat i resistència, o el seu sistema intern d'ancoratge; és clar
que una porta que no tanca bé pot arribar a afectar l'habitabilitat -en generar corrents d'aire- i és un risc per a la seguretat important.
Tampoc és de rebuda -i és fins i tot més greu, perquè com molt bé assenyala el perit Don. Luis Manuel et pots tallar anant descalç amb una junta oberta de parquet- que el parquet, en diverses zones del pis, aparegui tan mal col·locat que restin algunes juntes obertes o no arribi a sota del sòcol, disposat a tal fi, precisament; afecta clarament l'habitabilitat i fins i tot la seguretat dels ocupants de l'habitatge.
Tot el que obliga a revocar la sentència i estimar substancialment la demanda i manar que aquests defectes siguin reparats per la part demandada, en la forma que ara es dirà.
Sisè. Quant al procediment de reparació, la part demandada executarà per si o per industrials per ella designats i s'ajustarà a les següents normes: 1) els marcs de portes i finestres que s'han desprès seran reencolats i recol·locats al seu lloc; es xaparan els cantells de portes d'estances i d'armaris, del mateix material que hi ha a la resta dels fulls, llevat de la seva part superior; 2) s'aplicarà polietil·lè injectat darrere dels endolls, interruptors i comandaments de persianes situats a la paret que dóna a façana de l'habitatge, previ desmuntatge i posterior muntatge, fins a impedir l'entrada d'aire a través de dits elements; 3) es substituirà la frontissa o frontisses de subjecció de la porta de vidre i, en el seu cas, el sistema intern d'ancoratge, per altra o altres que efectivament suportin, sense despenjaments o desquadraments, el pes de la porta i la permetin batre en totes dues direccions, seguint a l'efecte les indicacions del gremi de vidriers de Barcelona si fora precís; 4) s'arrencarà i recol·locarà, o substituirà si allò no fora possible, el parquet i també els sòcols de les zones afectades, aplicant-se de nou de forma i manera que no s'obri per les juntes i de forma que la junta lateral final resti sota els sòcols; es tindrà especial cura de que el material estigui ben sec al moment d'aplicar-lo; 5) atès que no hi ha seguretat de que amb una simple operació d'enlluït dels envans restin aquests reparats, la part demandada revocarà tots els que presentin esquerdes i procedirà a refer-los amb un mètode tradicional de totxo de canto i enguixat posterior, tenint bona cura de deixar les franquícies necessàries i farcir-les del material adient per evitar noves esquerdes per fletxats o assentaments,
segons les normes de bona construcció; 6) amb quina solució també es resoldrà el despenjament de les juntes dels encontres sostre/envans; 7) es refarà de el nou el sòl de la dutxa de l'habitació ara afectada, reposant les llosetes de gresite amb material d'agafada adient, alhora que es donarà el pendent adient cap a l'embornal, fixant-lo més avall si fora necessari, a fi d'assegurar un desguàs absolut; 8) quant a les rajoles del quarto de rentar s'arrencaran i es reposaran amb un sistema d'agafada en reixat i no a quatre tocs, amb material adient, reposant les que es trenquessin en dita operació per altres de la mateixa espècie, qualitat i mostra; 9) es fixa un termini de tres mesos per iniciar aquesta reparació i un màxim d'altres tres per acabar-la; 10) si en el termini de sis mesos després reapareixen aquests defectes, el Jutjat d'instància competent per a l'execució, a instància de l'actor, comprovat aquest fet, autoritzarà una nova refacció, amb càrrec al demandat, per industrials de designació de l'actora.
Setè. L'estimació substancial del recurs i de la demanda determina la imposició a la part demandada de les costes de la primera instància i la no imposició de costes de l'alçada ( arts. 398 i 394 LEC )
Fallo
Estimem substancialment el recurs d' apel·lació interposat per la procuradora Sra. Ribes i Bunyó, en nom i representació de la part actora, contra la Sentència dictada a data 28 de novembre de 2006 pel Jutjat de Primera Instància núm. 55 de Barcelona a les actuacions del procediment ordinari núm. 941/2005 (Rotlle núm. 284/2007) que revoquem íntegrament.
En conseqüència, estimem substancialment la demanda i condemnem la demandada a reparar els desperfectes existents a l'habitatge del demandant, que es descriuen a continuació i d'acord amb les següents normes:
1) els marcs de portes i finestres que s'han desprès seran reencolats i recol·locats al seu lloc; es xaparan els cantells de portes d'estances i d'armaris, del mateix material que hi ha a la resta dels fulls, llevat de la seva part superior.
2) s'aplicarà polietil·lè injectat darrere dels endolls, interruptors i comandaments de persianes situats a la paret
que dóna a façana de l'habitatge, previ desmuntatge i posterior muntatge, fins a aconseguir impedir l'entrada d'aire a través de dits elements.
3) es substituirà la frontissa o frontisses de subjecció de la porta de vidre i, en el seu cas, el sistema intern d'ancoratge, per altra o altres que efectivament suportin, sense despenjaments o desquadraments, el pes de la porta i la permetin batre en totes dues direccions, seguint a l'efecte les indicacions del gremi de vidriers de Barcelona si fora precís.
4) s'arrencarà i recol·locarà, o substituirà si allò no fora possible, el parquet i també els sòcols de les zones afectades, aplicant- se de nou de forma i manera que no s'obri per les juntes i de forma que la junta lateral final resti sota els sòcols; aquesta operació es farà amb la màxima cura d'evitar al màxim possible diferències de tintat entre la part reparada i la que no hagi de ser- ho; es tindrà també especial cura de que el material estigui ben sec al moment d'aplicar-lo.
5) atès que no hi ha seguretat de que amb una simple operació d'enlluït dels envans restin aquests reparats, la part demandada revocarà tots els que presentin esquerdes i procedirà a refer-los amb un mètode tradicional de totxo de canto i enguixat posterior, tenint bona cura de deixar les franquícies necessàries i farcir-les del material adient per evitar noves esquerdes per fletxats o assentaments, segons les normes de bona construcció.
6) amb quina solució també es donarà per resolt el despenjament de les juntes dels encontres sostre/envans.
7) es refarà de el nou el sòl de la dutxa de l'habitació ara afectada, reposant les llosetes de gresite amb material d'agafada adient, alhora que es donarà el pendent adient cap a l'embornal, fixant-lo més avall si fora necessari, a fi d'assegurar un desguàs absolut.
8) quant a les rajoles del quarto de rentar s'arrencaran i es reposaran amb un sistema d'agafada en reixat i no a quatre tocs, amb material adient, reposant les que es trenquessin en dita operació per altres de la mateixa espècie, qualitat i mostra.
9) es fixa un termini de tres mesos per iniciar aquesta reparació i un màxim d'altres tres per acabar-la.
10) si en el termini de sis mesos després reapareixen aquests defectes, el Jutjat d'instància competent per a l'execució, a instància de l'actor, comprovat aquest fet, autoritzarà una nova refacció, amb càrrec al demandat, per industrials de designació de l'actora.
11) les despeses de neteja subsegüent a l'obra, llicència d'obres si s'escau i d'allotjament dels ocupants durant les obres, si fora necessari, són de càrrec directe de la demandada, resolvent-se qualsevol problema que sorgeixi al respecte en tràmit d'execució de sentència.
S'imposen les costes de la primera instància a la part demandada.
No es fa imposició de les costes de l' alçada.
I, un cop ferma aquesta sentència, siguin retornades les actuacions originals al jutjat de la seva procedència, amb testimoniatge de la mateixa per al seu compliment.
Així, per aquesta Sentència, jutjant definitivament, ho pronunciem, manem i signem.
PUBLICACIÓ.- Barcelona, cinc de desembre de dos mil set; un cop ha estat signada per tots els Magistrts que l'han dictat, es dóna a l'anterior sentència la publicitat ordenada per la Constitució i les lleis. EN DONO FE.
