Sentencia CIVIL Nº 702/2020, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 551/2020 de 02 de Noviembre de 2020

Encabezamiento

Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil

Carrer Canyeret, 1 - Lleida

25007 Lleida

Tel. 973705820

Fax: 973700281

A/e: aps2.lleida@xij.gencat.cat

NIG 2512042120198252980

Recurs d'apel·lació 551/2020 A

Matèria: Procediment Ordinari

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 8 de Lleida

Procediment d'origen: Judici verbal (250.2) (VRB) 1446/2019

Part recurrent / Sol·licitant: Segismundo Procurador/a: Jordi Daura Ramon

Advocat/ada: Jordi Corominas Diaz

Part contra la qual s'interposa el recurs: DAICARMOBEL, SL

Procurador/a: Ares Jene Zaldumbide

Advocat/ada: Brigida Lorena Cazorla Modol

SENTÈNCIA NÚM. 702/2020

Magistrat Únic: Il·lm. Sr. Albert Montell Garcia

Lleida, 2 de novembre de 2020

Antecedentes

PRIMER. El 24 de setembre de 2020 es van rebre les actuacions de Judici verbal núm. 1446/2019, procedents del Jutjat de Primera Instància núm. 8 de Lleida, a fi de resoldre el recurs d'apel·lació interposat pel procurador Jordi Daura Ramon en representació de Segismundo, contra la Sentència de data 07/07/2020, en què consta com a part apel·lada la procuradora Ares Jené Zaldumbide, en representació de Daicarmobel, SL.

SEGON. El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:

'Desestimo la demanda presentada por Don Segismundo, contra DAICARMOBEL, S.L,, y absuelvo a la demandada de resolver el contrato y devolver la cantidad pagada.

Sin expresa imposición de costas. [...]'

TERCER. El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.

Fundamentos

PRIMER.Abans d'entrar a resoldre la controvèrsia de fons suscitada entre les parts litigants i que es repeteix a l'escrit d'apel·lació del demandant, s'ha de reiterar el que ja s'ha raonat a la interlocutòria dictada per desestimar la sol·licitud de prova en segona instància realitzada al recurs en relació a la sol·licitud de nul·litat d'actuacions per la forma en què va ser desestimada la prova pericial que va demanar. Així, s'hi ha raonat de la següent manera:

'Tal i com indica el demandant i ara recurrent, va ser sol·licitada i desestimada en primera instància. No va ser aportat l'informe pericial amb l'escrit de demanda, tal i com obliga l' art. 336.1 de la LEC, que estableix que: 'Los dictámenes de que los litigantes dispongan, elaborados por peritos por ellos designados, y que estimen necesarios o convenientes para la defensa de sus derechos, habrán de aportarlos con la demanda'. Tampoc s'hi va fer cap referència a que existís algun motiu que impedís acompanyar-lo amb l'escrit de demanda, ni el va aportar cinc dies abans de l'acte del judici, tal i com disposa l' art. 337.1 de la LEC, que diu: 'Si no les fuese posible a las partes aportar dictámenes elaborados por peritos por ellas designados, junto con la demanda o contestación, expresarán en una u otra los dictámenes de que, en su caso, pretendan valerse, que habrán de aportar, para su traslado a la parte contraria, en cuanto dispongan de ellos, y en todo caso cinco días antes de iniciarse la audiencia previa al juicio ordinario o de la vista en el verbal'. Pel mateix, si la necessitat d'aquesta pericial va sorgir de les al· legacions contingudes a la contestació a la demanda, tampoc va donar compliment a allò que disposa l' art. 338.2 de la LEC per aquests supòsits, i que fa: 'Los dictámenes cuya necesidad o utilidad venga suscitada por la contestación a la demanda o por lo alegado y pretendido en la audiencia previa al juicio se aportarán por las partes, para su traslado a las contrarias, con al menos cinco días de antelación a la celebración del juicio o de la vista, manifestando las partes al tribunal si consideran necesario que concurran a dicho juicio o vista los peritos autores de los dictámenes'.

Efectua l'apel·lant tot un seguit de consideracions per les quals sosté que aquesta prova no es va practicar en primera instància per causa imputable a la Sra. Delfina, que l'hauria 'forçat' a renunciar-hi amb l'esquer d'evitar endarrerir la resolució del procediment, perquè el Jutjat no havia donat tràmit al seu escrit pel qual anunciava la pràctica d'aquesta prova, i davant l'endarreriment ocasionat per l'estat d'alarma declarat amb motiu de la pandèmia de la Covid-19. Doncs bé, dels preceptes anteriorment transcrits es pot constatar que aquesta prova, per infringir-los, va ser correctament desestimada en primera instància. A més, cal remarcar que a l'inici de l'acte del judici, sense que la Sra. Delfina encara no hagués dit res al respecte, la part demandant va manifestar que estaria conforme amb que aquesta prova pericial es practiqués com a diligència final 'i si hem de renunciar aportem un testimoni'. Va ser aleshores quan es va posar de manifest l'existència d'un escrit de data 11-2-20 on, entre altres, es proposava una prova pericial l'objecte de la qual eren els mobles venuts per la demandada al demandant, escrit del qual no s'havia donat compte a la Sra. Delfina. La part demandada es va oposar a la seva admissió atès en base als preceptes esmentats. Va ser aleshores que la Sra. Delfina després de posar de manifest que la part no va reiterat res al respecte d'aquesta prova malgrat que la vista s'havia senyalat de feia ja un mes, que va indicar que la desestimaria perquè no s'havia presentat amb la demanda. Davant d'això, va ser la pròpia part qui va manifestar que renunciava a aquesta prova. En conseqüència, en segona instància no pot ser admesa, atès que va ser la pròpia part qui va renunciar a la seva pràctica a l'acte del judici i, evidentment, perquè davant la resolució desestimatòria no va interposar recurs de reposició ni va formular queixa, requisit que exigeix l' art. 460.2.1 de la LEC per a que pugui ser admesa en segona instància.

Tot l'anteriorment exposat està relacionat amb la sol·licitud de nul·litat d'actuacions efectuada a l'escrit d'apel·lació, que la part basa en la indefensió creada al no haver estat admesa aquesta prova pericial per causa imputable a la Sra. Delfina segons s'ha indicat també. Doncs bé, com es pot comprovar del que s'ha argumentat, no existeix cap vici processal originador d'una nul·litat d'actuacions, atès que l'aportació de la prova pericial es va realitzar infringint les disposicions dels arts. 336.2, 337.1 i 338.2 de la LEC. Però a més, cal afegir que per a que al recurs d'apel·lació es pugui denunciar la comissió d'infracció de normes o garanties processals comeses en primera instància l' art. 459 de la LEC exigeix que 'el apelante deberá acreditar que denunció oportunamente la infracción, si hubiere tenido oportunidad procesal para ello'. Aquest requisit no l'ha complert la part, tota vegada que, com s'ha dit, a l'acte del judici no va interposar recurs de reposició contra la inadmissió de la prova pericial, com tampoc va formular oportuna protesta.

La falta d'interposició de recurs de reposició contra la decisió d'inadmetre aquesta prova a l'acte del judici també impedeix que pugui ser acordada la nul·litat d'actuacions sol·licitada, atès que l' art. 227.1 de la LEC estableix clarament que: 'La nulidad de pleno derecho, en todo caso, y los defectos de forma en los actos procesales que impliquen ausencia de los requisitos indispensables para alcanzar su fin o determinen efectiva indefensión, se harán valer por medio de los recursos establecidos en la ley contra la resolución de que se trate'.

SEGON.Es queixa l'apel·lant que la sentència de primera instància pateix del vici de manca de fonamentació i, a més, que la seva argumentació és incoherent, atès que afirma que no entén com és que afirma l'existència de vicis i defectes als mobles encomanats i, sense explicar els motius, desestima la demanda, i encara més ateses les declaracions del seu testimoni Sr. Hugo. Doncs bé, la simple lectura de la fonamentació de la sentència de primer grau impedeix que se li pugui atribuir la infracció processal que li imputa la part recorrent. La seva lectura permet copsar els motius pels quals resolt en la manera que ho fa.

Cal recordar que la part demandant, i ara apel·lant, només va exercitar l'acció de resolució contractual per incompliment absolut de la demandada, atès que els mobles que li va encomanar el demandant van resultar, segons es diu a la demanda, 'incompletos, sucios, con defectos de fabricación y que en ninguno de los casos correspondían con los muebles contratados por mi representado'. Doncs bé, tal i com raona la Sra. Delfina de primera instància, falta la prova que acrediti que els defectes i deficiències dels mobles són d'una importància tal que es pugui considerar que els mobles entregats no es corresponien amb la comanda realitzada, atès que la prova aportada no és que no hagi posat de manifest l'existència de vicis o defectes, sinó que el que no ha permès és saber quin abast tenien aquests defectes, si afectaven a tots el mobles o només a una part i, pel que fa als que n'estaven afectats, quina entitat tenien, és a dir, si els defectes podien ser reparats o, en el seu cas, només era possible la substitució del moble afectat. És cert que el testimoni Sr. Hugo va dir a l'acte del judici, que els mobles tenien defectes, però no va poder precisar si en tenien tots, perquè ell només va veure els que ja estaven descarregats del camió del transportista i muntador, i tot i que va dir que 'havia desperfectes, estaven bruts, amb rossadures o rallats', quan se li va preguntar si això passava en tots els mobles va dir: 'no, en alguns'. La testimoni Sr. Maximino només va poder dir, perquè ella no va veure els mobles, que 'suposadament un moble que es va descarregar estava trencat i els altres no es van descarregar', i va afegir que 'si es veu que està malament (el moble) el muntador el recull i es porta a fàbrica per reparació o fer un de nou. El repartidor em va dir que era reparable, que era només canviar el cantó afectat'. És a dir, tal i com raona la sentència de primera instancia, encara que es pot tenir per acreditat que existien defectes, en canvi, no s'ha provat que tots els mobles en tenien; tampoc se sap si eren defectes que podien ser reparats, ja sigui pel propi muntador ja sigui pel fabricant, o si eren de tal entitat que requerien o bé la substitució d'un mòdul o peça del moble o bé només era possible canviar tot sencer el moble afectat. Les fotografies aportades, que són primers plans en la seva majoria, no permeten copsar l'abast dels defectes en tot el moble i, el que és més important, no consta si el defecte que s'hi aprecia és reparable o no. Tampoc permeten saber quins mobles presentaven deficiències i quins no. Falta, doncs, la corresponent prova pericial que valorés l'entitat dels vicis i defectes, a quins mobles afectaven (si a tots o només alguns), si eren reparables o si s'havia de substituir només una peça o una part del moble o tot el moble sencer.

I és que com diu reiterada jurisprudència del Tribunal Suprem: 'si el éxito de tal excepción de contrato no cumplido adecuadamente esta condicionado a que el defecto o defectos de la obra sea de cierta importancia o trascendencia en relación con la finalidad perseguida y con la facilidad o dificultad de su subsanación, haciéndola impropia para satisfacer el interés del comitente, es claro que no puede ser alegada cuando lo mal realizado u omitido carezca de suficiente entidad en relación a lo bien ejecutado y el interés del comitente queda satisfecho con la obra entregada u ofrecida, de forma que las exigencias de la buena fe y el principio de conservación del contrato no autoricen el ejercicio de la acción resolutoria del art. 1124 del citado texto sustantivo y solo permitan la vía reparatoria, bien mediante la realización de las operaciones correctoras precisas, bien a través de la consiguiente reducción del precio' ( sentències del Tribunal Suprem de 27 de març de 1991, 8 de juny de 1996, 22 d'octubre de 1997 i 12 de juny de 1998 entre moltes altres).

És pot considerar provat, com raona la Sra. Delfina d'Instància, que havia defectes als mobles, però la prova aportada no permet considerar acreditat que l'incompliment en què incideix la demandada sigui de tal entitat que pugui justificar la resolució contractual, que és l'únic que demana de forma expressa el demandant a la seva demanda. No se sap si la deficient execució dels mobles comporta només un incompliment parcial o compliment defectuós, supòsit en el qual el comprador demandat té dret o bé a que es reparin els defectes sense haver de pagar cap quantitat suplementària, o bé a la reducció del preu en la proporció adient, sense que, en canvi, sigui permesa la resolució contractual ( sentències del Tribunal Suprem de 21 de gener de 1992, 21 de març de 1994 i 8 de juny de 1996 entre moltes altres). Aquesta acció de reclamació per un compliment defectuós o parcial, que dona dret a la reparació, no ha estat exercitada a la demanda, ni tant sols de forma subsidiària. Per tant, la demanda ha estat correctament desestimada i el recurs d'apel·lació no pot ser admès.

TERCER.Sol·licita el recurrent al seu escrit d'apel·lació que, en cas que el seu recurs sigui desestimat, es requereixi a la demandada per a que posi a disposició del demandant els mobles objecte de litigi. Doncs bé, aquesta és una pretensió nova, que s'introdueix ara per primera vegada al recurs d'apel·lació, sense que s'hagués demanat en primera instància en moment processal oportú ( art. 443 de la LEC), per la qual cosa no pot ser introduïda ara de forma extemporània alterant l'objecte del procés i, per tant, perjudicant les possibilitats de defensa de l'apel·lada, qui no va poder al·legar res al respecte i, evidentment, tampoc va poder proposar prova per rebatre aquesta pretensió. La prohibició d'introduir noves pretensions amb el recurs d'apel·lació està recollida a l' art. 456 de la LEC quan estableix que amb el recurs d'apel·lació es pot perseguir que es revoqui una sentència o una interlocutòria, d'acord amb els fonaments de fet i de dret de les pretensions formulades davant el tribunal de primera instància, precepte que s'ha de relacionar amb l' art. 412.1 de la LEC que disposa que: 'Establert el que sigui objecte del procés en la demanda, en la contestació i, si s'escau, en la reconvenció, les parts no ho poden alterar posteriorment'. Amb aquests preceptes la vigent llei processal no fa més que recollir la reiterada jurisprudència del Tribunal Suprem que indica que tot i que en la segona instància es pot conèixer en segon grau tot el procés en la seva integritat, en canvi, no constitueix un nou judici ni es poden resoldre problemes o qüestions diferents als plantejats en la primera instància, atès que a això s'oposa el principi general del dret 'pendente apellatione, nihil innovetur' ( SSTS 5-2 i 11-3-1963, 2-12-1983, 20-5-1986, 19-7-1989, 10- 11-1990, 21-4-1992 i 9-6-1997). Estableix així la invariabilitat en la segona instància dels termes del litigi i el respecte a la situació processal creada per les parts en primera instància, havent-se de considerar com a qüestions noves les suscitades amb posterioritat als períodes d'al·legació, les quals han de ser rebutjades perquè en cas contrari s'infringirien els principis d'igualtat entre les parts, contradicció i defensa, de tal forma que qualsevol al·legació ja sigui com a pretensió o com a mitjà de defensa, ha de plantejar-se en la fase processal adient. Així, diu la sentència del Tribunal Suprem de 20 de desembre de 2002, recollint la de 13 de maig de 2002, que: '... los Tribunales deben atenerse a las cuestiones de hecho y de derecho que las partes le hayan sometido, las cuales acotan los problemas litigiosos y han de ser fijadas en los escritos de alegaciones, que son los rectores del proceso. Así lo exigen los principios de rogación ( sentencias de 15 de diciembre de 1984, 4 de julio de 1986, 14 de mayo de 1987, 18 de mayo y 20 de septiembre de 1996, 11 de junio de 1997); y de contradicción (sentencias de 30 de enero de 1990 y 15 de abril de 1991), por lo que el fallo ha de adecuarse a las pretensiones y planteamientos de las partes, conforme a la regla 'iudex iudicare debet secundum allegata et probata partium' ( sentencias 19 octubre 1981 y 28 abril 1990), sin que quepa modificar los términos de la demanda (prohibición de la 'mutatio libelli', sentencia de 26 de diciembre de 1997), ni cambiar el objeto del pleito en la segunda instancia ('pendente apellatione nihil innovetur, sentencias de 19 julio 1989, 21 abril 1992 y 9 junio 1997)'. I diu al respecte l'apartat XIII de l'Exposició de Motius de la LEC que: 'es determina legalment que la segona instància no constitueix un nou judici, en què es puguin adduir tota classe de fets i arguments o formular-hi pretensions noves sobre el cas'. Per això mateix, si el recurs interposat estimés aquesta pretensió nova plantejada pel recorrent, s'incidiria en vici d'incongruència i es deixaria en indefensió a la part actora.

QUART.La desestimació del recurs interposat comporta la condemna a pagar les costes causades amb el mateix ( arts. 398 i 394 de la LEC).

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimo el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Segismundo contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 8 de Lleida, en procediment de judici verbal núm. 1446/19, que confirmo, i condemno el recurrent a pagar les costes causades en segona instància.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Contra aquesta resolució es pot interposar un recurs de cassacióen els supòsits de l' article 477.2 de la LEC i un recurs extraordinariper infracció processal (regla 1.3 de la disposició final 16a de la LEC) davant del Tribunal Suprem ( article 466 de la LEC), sempre que es compleixin els requisits legals establerts jurisprudencialment.

També s'hi pot interposar unrecurs de cassacióen relació amb el dret civil català, en els supòsits de l' article 3 de la Llei 4/2012, de 5 de març, del recurs de cassació en matèria de dret civil a Catalunya.

Els recursos s'han d'interposar per mitjà d'un escrit que s'ha de presentar en aquest òrgan judicial en el termini devint diesa partir de l'endemà de la notificació. Així mateix, s'ha de constituir al compte de dipòsits i consignacions d'aquest òrgan judicial el dipòsit a què es refereix la disposició addicional addicional 15a de la Llei orgànica del poder judicial, reformada per la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre.

Així ho pronuncio, ho mano i ho signo.

El magistrat

Les persones interessades queden informades que les seves dades personals s'han incorporat al fitxer d'assumptes de l'oficina judicial, sota la custòdia i responsabilitat d'aquesta, on es conservaran amb caràcter confidencial i únicament per al compliment de la tasca que té encomanada, i es tractaran amb la màxima diligència.

Així mateix, queden informades que les dades que conté aquesta documentació són reservades o confidencials, que l'ús que se'n pugui fer ha de quedar circumscrit a l'àmbit del procés, que se'n prohibeix la transmissió o comunicació per qualsevol mitjà o procediment i que s'han de tractar exclusivament per a finalitats pròpies de l'Administració de justícia, sens perjudici de les responsabilitats civils i penals establertes per al cas que se'n faci un ús il·legítim (Reglament EU 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell i Llei orgànica 3/2018, de 6 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals).

INFORMACIÓ PER ALS USUARIS DE L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA

D'acord amb el que disposen el Reial decret llei 16/2020 i l'Ordre JUS/394/2020, dictats com a conseqüència de la situació sobrevinguda arran de laCOVID-19, durant l'estat d'alarma i fins a tres mesos després que finalitzi:

- L'atenció al públic en qualsevol seu judicial o de la fiscalia s'ha de fer per via telefònica o a través del correu electrònic habilitat a aquest efecte, ambdós detallats més amunt, i en tot cas, s'ha d'ajustar al que estableix la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.

- En els casos en què sigui imprescindible acudir a la seu judicial o de la fiscalia, cal obtenir prèviament la cita corresponent.

- Els usuaris que accedeixin a l'edifici judicial amb cita prèvia han de fer servir mascaretes pròpies i utilitzar el gel desinfectant a les mans.