Sentencia Civil Nº 73/2013, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 414/2012 de 14 de Febrero de 2013

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 414/2012

Incidents núm. 254/2010

Jutjat Mercantil 1 Lleida

SENTÈNCIA núm. 73/2013

President/a:

IL·LM. SR. ALBERT GUILANYÀ I FOIX

Magistrats/ades jutges/esses:

IL·LM. SR. ALBERT MONTELL GARCIA

IL·LMA. SRA. ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, catorze de febrer de dos mil tretze

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions d'Incident concursal número 254/2010 (que dimana del Concurs núm. 243/2009), del Jutjat Mercantil 1 de Lleida, en virtut dels recursos d'apel·lació interposats d'una banda per Ambrosio i Nieves representats per la procuradora ASTRID NOTARIO RUIZ i assistits pel lletrat IGNACIO SAENZ DE BURUAGA, i de l'altra per Faustino representat per la procuradora CARMEN CLAVERA CORRAL i assistit per la lletrada TERESA COLLADO PUÑET, contra sentència de data dotze de desembre de dos mil onze dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 414/2012. Bibiana i Matías en qualitat d'administradors concursals DE PROMOHABITAT 98 SL, s'oposen a ambdós recursos d'apel·lació interposats. Així mateix, les parts PROMOHABITAT 98 S.L., CAIXA D' ESTALVIS DE CATALUNYA, TARRAGONA I MANRESA i Milagros (aquesta última en qualitat d'administradora de Promohabitat 98 Sl) han esta declarats en rebel·lia en segona instància.

És ponent d'aquesta resolució el magistrat president l'Il·lm. Sr. ALBERT GUILANYÀ I FOIX.

Antecedentes

PRIMER.La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data dotze de desembre de dos mil onze , és la següent: '

FALLO

ESTIMO parcialmente la demanda incidental presentada por la ADMINISTRACIÓN CONCURSAL CONCURSO NÚM. 243/09, en este procedimiento de INCIDENTE CONCURSAL núm. 254/10 y en consecuencia, decido

1. declaro la nulidad de la escritura de compraventa y subrogación de fecha 24 de julio de 2009, disponiendo la necesario para la reinscripción de la titularidad de la finca registral núm. NUM000 a nombre de la deudora en el Registro de la Propiedad núm. 1 de Lleida

2. que los actos realizados por la concursada y los intervientes PROMOHABITAT 98 S.L., Ambrosio y Nieves fueron realizados de mala fe, considerando los pagos realizados por éstos, a consecuencia de la venta que ahora se rescinde como créditos subordinados.

Todo esto con más la expresa condena a la parte demandada PROMOHABITAT 98 S.L., Ambrosio y Nieves , de las costas procesales causadas en el curso de este procedimiento. No se hace especial condena a las costas causadas a las demás partes personadas. [...]'

SEGON.Contra l'anterior sentència, les parts demandades Faustino , Ambrosio i Nieves van interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER.La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 1 de febrer de 2013 per a la votació i decisió.

QUART.En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER.Les representacions dels Sres. Faustino i el Sr. Faustino recorren contra la sentència de primera instància i ho fan al·legant diversos motius. Així i pel que fa als Sres. Ambrosio i la Sra. Nieves fonamenten el seu recurs en l'error en la valoració de la prova a l'entendre que no s'ha produït perjudici patrimonial per a la concursada i que el preu que es va pagar va ser el correcte de mercat. Mostren el seu desacord amb la valoració del preu del local.

La representació del Sr. Faustino manifesta en el seu recurs que concorre causa de nul·litat de les actuacions ja que se l' ha deixat indefens amb la postura adoptada per la codemandada Sra. Milagros que malgrat haver-se oposat a la demanda finalment s'aplana, cosa que li causa indefensió al temps d'atentar contra la bona fe i suposar un abús de dret. Pel demés s'oposa també al fons de la sentència, com fa l'altre apel·lant, i també ho fonamenta en l'error en la valoració de la prova i en la correcció del preu pagat pel local.

L'AC s'oposa als recursos i demana la íntegra confirmació de la sentència de primera instància.

SEGON. Fa l' article 71 de la LC ' 1. Declarado el concurso, serán rescindibles los actos perjudiciales para la masa activa realizados por el deudor dentro de los dos años anteriores a la fecha de la declaración, aunque no hubiere existido intención fraudulenta'.

Si analitzem l'actual regulació de la LC ens en adonarem de que aquesta fuig dels rígids esquemes de la retroacció característics de la legislació prèvia, per instaurar un marc general d'accions de reintegració de bens i drets a la massa, realitzats en el concret període temporal dels dos anys anteriors a la data de la declaració del concurs, i fonamentats en l'existència d'un perjudici per a la massa amb independència, en principi, de tot tipus d'element objectiu relatiu al caràcter fraudulent de l'acte impugnatori. La prova del requisit essencial del ' perjuicio para la masa activa' es facilita amb presumpcions de caràcter iuris et de iurei iuris tantum.

D'altra banda, resulta difícil donar un concepte de perjudici patrimonial, a l'existir el risc de que un criteri d'interpretació excessivament lax converteixi en rescindibles tots els actes realitzats pel deutor en els dos anys anteriors a la declaració del concurs, amb el consegüent risc pel valor essencial de la seguretat jurídica. Malgrat tot, és ben conegut com la jurisprudència mercantil s'està decantant, en oberta oposició a sòlides interpretacions doctrinals, pel concepte ampli de perjudici, comprensiu no solament d'aquells actes que suposen una minva o disminució de la massa activa sense contraprestació de cap mena, sinó també dels actes que perjudiquen la massa activa al temps que minven el passiu si això suposa una alteració del principi general de la par conditio creditorum (per totes, Sentència AP Madrid, secció 28ª, de 19 de desembre de 2008 i Sentència de 8 de gener de 2008, AP Barcelona, secció 15ª).

En el cas present la part apel·lant empra com a motiu de recurs l'error en la valoració de la prova i més concretament l'error en la valoració de l'operació de venda del local social als codemandats Sres Ambrosio Nieves , sent que l'apel·lant sosté que aquella operació no és rescindible, està perfectament justificada i no perjudica a la massa. Entén així mateix que els diners que es varen pagar pel local no són solament els 25.625 € de la subrogació hipotecaria amb més els 9.347 € que haurien abonat abans de l'escriptura sinó que caldria afegir-hi 1200 € de quotes endarrerides d'hipoteca i 9.000 € d'amortització anticipada d'hipoteca, fent- se càrrec a partir del moment de l'atorgament de l'escriptura també del pagament de totes les despeses i subministres com ara els rebuts d'Endesa o de les assegurances del local. Per últim no cal oblidar -afegeix l'apel·lant- els 46.000 € que els apel·lants van prestar a la societat mitjançant quatre talons de 8000, 15000, 16000 i 7000 € respectivament, talons que varen ser cobrats per la societat per ventanilla.

Doncs bé, no poden donar per acreditada tota l'operativa en la que la part apel·lant fonamenta el seu recurs. Així i pel que fa als 9.347 € no existeix cap prova de que fossen pagats amb anterioritat a la signatura de l'escriptura, com ara podria ser un apunt comptable, un moviment bancari o quelcom semblant. De fet en el Fet Segon de l'escrit de contestació a la demanda s'afirma que es varen pagar abans d'aquella signatura mentre que en el Fet Vuitè s'afirma que es van pagar en l'acte de l'atorgament i ara en el motiu Quart del recurs d'apel·lació es diu que van compensar un deute amb la concursada, però sense especificar quin deute i per quin concepte. Per acabar d'adobar-ho en la seva declaració el Sr Faustino (fill dels apel·lants i apoderat general de la societat) afirma que de fet els seus pares no van entregar cap quantitat de diners sinó que el pagament es va fer per compensació de deutes de la societat envers aquells. Semblantment succeeix amb la presumpta amortització de 9.000 € ja que el document en que es fonamenta (Doc24 de la contestació) no consta el número de préstec al que es refereix, tot i que sí consta que la data de l'amortització anticipada és el 19 de novembre de 2009, per tant, uns mesos desprès de l'escriptura de compravenda (juliol 2009) el que fa que de ser cert que es refereix a aquella hipoteca, no es tracta d'una amortització avançada sinó del pagament de la part d'hipoteca a la que es va subrogar amb la compravenda, i per tant, dins dels 25.625 € de la subrogació i que formaven part del preu declarat en escriptura. Afegir solament que pel que fa als 1200 €, de ser certa la quantitat resulta minsa i no justifica l'operació, com tampoc ho fan els rebuts de llum o assegurances (en que per cert, en la documentació que s'acompanya ni tan sols consta qui se'n va fer càrrec).

Tampoc podem donar per vàlids com a part del preu els 4 talons que es diu que es van cobrar per ventanilla ja que no existeix cap rastre comptable a la societat i ni tan sols consta que aquells fossin lliurats a nom de la societat concursada sinó que en un apareix com a beneficiaria 'Image 4' i els de 15.000 € i 16.000 € varen ser lliurats al portador. La societat que era qui tenia la facilitat probatòria per acreditar aquests extrems ni tan sols es va oposar a la demanda sinó que es va aplanar a l'acció de reintegració. De fet els apel·lants no apareixen a la llista de creditors que va elaborar la concursada ni a la que va elaborar l'AC, la qual cosa coincideix a més amb les manifestacions de l'administradora social Sra. Milagros que sosté que els apel·lants no van lliurar cap diner a la concursada, sent que els manifestacions del Sr Ismael són imprecises i arriba a afirmar que no té constància documental de que les quantitats que la mare del Sr Ambrosio li hagués lliurat al seu fill anessin a parar a algun compte de la societat concursada.

Per últim, encara que fos cert el que els apel·lants manifesten (cosa que ja hem dit que no està en absolut acreditada), procediria igualment l'acció de reintegració atès que aquella operació alteraria la pars condicióal fer de millor condició als pares del Sr. Ambrosio respecte de la resta de creditors amb crèdits més preferents als d'aquells.

TERCER.Pel que fa al motiu de recurs relatiu a quin fos el preu real del local, és evident que a les actuacions les úniques proves practicades al respecte són la pericial que considera que el valor és al voltant dels 100.000 € i la valoració que se li va donar a efectes d'hipoteca i que ultrapassa els 88.000 €, preus tots ells molts superiors al que n'haurien pagat els apel·lants.

Per acabar i pel que fa a la bona o mala fe dels intervinents en l'operació, haurem també de ratificar la sentència en aquest extrems atès que cal recordar que estem enfront d'una operació de transmissió d'un bé de la societat valorat en més de 88.000 € en la que intervenen el Sr. Faustino en la seva condició de soci, apoderat general i administrador de fet de la societat concursada, i el pares d'aquest, operació de venda realitzada amb posterioritat a la comunicació de la insolvència actual de Promohabitat 98 SL al jutjat mercantil a l'empara de l' article 5.3 de la LC . No s'havia iniciat encara cap tràmit d'execució hipotecaria i el Sr. Faustino era perfectament coneixedor de que la promotora del Sr. Faustino estava en situació d'insolvència. Per tant han participat en una operació de canvi de titularitat d'un bé propietat de la societat simulant efectuar una compravenda en que el preu no és el que val el local, amb clara infracció de la par condiciói en benefici propi, el que ens ha de menar a la desestimació del recurs d'apel·lació.

QUART.Pel que fa al recurs interposat pel Sr Faustino i en que denúncia nul·litat d'actuacions per indefensió i infracció dels principis de bona fe i abús de dret per part de la concursada, cal dir que no concorre ni una cosa ni l'altra. Efectivament i pel que fa a la denunciada indefensió que li hauria causat la postura adoptada per la Sra. Milagros , cal recordar que el Sr Faustino va ser citat a termini de forma personal, va demanar i aconseguir la suspensió del procediment per demanar justícia gratuïta, la qual finalment no li va ser concedida, el que va provocar que el jutjat li fes avinent que li restava un termini de 10 dies per contestar a la demanda, cosa que no va fer. No pot dir que sigui sorpresiva la posició processal de la Sra. Milagros quan aquella li va revocar els poders just uns dies abans de la demanda de reintegració presentada per l'AC, sent que aquella revocació estava inscrita al registre mercantil, i sent possiblement la seva causa l'operació que l'ara apel·lant va realitzar de venda del local social a favor dels seus pares. Per tant, el Sr Faustino era plenament coneixedor tant de les conseqüències que podia comportar la seva incompareixença com de la posició que adoptaria la Sra. Milagros . Pel demés la postura de la concursada que es va aplanar a la demanda, en res perjudica a la part apel·lant que hagués pogut al·legar i provar el que hagués tingut per convenient al seu dret, i sense que la postura adoptada de rebel·lia, sigui un obstacle per a la continuació del procediment, rebel·lia que val a dir pot ser alçada en qualsevol moment mitjançant la compareixença en les actuacions. Per últim afegir, en aquest apartat, que l' article 459 de la LEC impedeix que s'efectuïn en aquesta alçada aquest tipus d'al·legacions quan s'ha tingut oportunitat de fer-ho en primera instància, i si no s'ha fet, ha estat per la postura que allí es va adoptar. Fa l'article esmentat 'En el recurs d'apel·lació es pot al·legar infracció de normes o garanties processals en la primera instància. Quan sigui així, l'escrit d'interposició ha de citar les normes que es considerin infringides i al·legar, si s'escau, la indefensió soferta. Així mateix, l'apel·lant ha d'acreditar que va denunciar oportunament la infracció, si ha tingut oportunitat processal per fer-ho.

El darrer dels motius de recurs és el relatiu a l'error en la valoració de la prova incidint l'apel·lant en els mateixos arguments donats per part de l'altra apel·lant i relatius a la certesa del preu pagat i a la manca de perjudici patrimonial. La resposta ha de ser la mateixa ja donada en el recurs dels Sres Ambrosio Nieves al que ens remetem a efectes de reiterar un altre cop el mateix.

CINQUÈ.Atès el que disposa l' article 394 de la LEC i al haver-se desestimat els recursos d'apel·lació s'imposen les costes causades als apel·lants.

Fallo

DESESTIMEMels recursos d'apel·lació interposats pels procurador Notario i Clavera contra la sentència de data 12 de desembre de 2011 del jutjat mercantil de Lleida que CONFIRMEMen tots els seus extrems i amb imposició a les parts apel·lants de les costes causades pels seus respectius recursos.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, ho manem i ho signem,

PUBLICACIÓ.El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.