Sentencia Civil Nº 746/2007, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 358/2007 de 20 de Diciembre de 2007

Encabezamiento

Audiència Provincial

de Barcelona

Secció 11a

Rotlle núm. 358/2007

Jutjat de Primera Instància núm. 34

de Barcelona

Actuacions de procediment verbal núm. 854/2006

Sentència Núm. 746

Il·lms. Srs.

Josep Mª Bachs i Estany

Francisco Herrando Millán

Josep Antoni Ballester i Llopis

Barcelona, 20 de desembre de 2007

La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist les actuacions de recurs d' apel·lació núm. 358/2007,

interposat per la procuradora Sra. Álvarez Roset, en representació dels Srs. Luis Enrique i Claudio , part

actora en aquesta litis, contra la

sentència dictada el 23 de gener de 2007 pel Jutjat de Primera Instància núm. 34 de Barcelona a les actuacions de procediment verbal núm. 854/2006 i ha pronunciat la següent Sentència.

Antecedentes

Primer. La part dispositiva de la Sentència apel·lada és la següent: "DECISIÓ.- Desestimo la demanda interposada pel Sr. Claudio i el Sr. Luis Enrique , representats per la procuradora Mercedes Álvarez Roset, contra l'entitat asseguradora Vitalicio Seguros SA, representada pel procurador Ramon Feixó Bergadà, que queda absolta de tot pediment. Les costes processals s'imposen a la part actora".

Segon. La part demandant ha interposat recurs d' apel·lació contra l' anterior Sentència, que ha estat admès, s'han tramès les actuacions a aquesta Audiència, i, seguits els demés tràmits processals, amb la compareixença de la part recurrent a través de la procuradora Sra. Álvarez Roset i de l'oponent a través del procurador Sr. Feixó Bergadà, es va assenyalar per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 12 de desembre d'enguany, el que va tenir lloc a l' hora prevista.

Ha estat vist, i ha sigut ponent el Magistrat Sr. Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.

Fundamentos

Primer. La part actora recorre la sentència d'instància (f. 118 i f. 124 i ss.) pels següents motius: 1er) és un fet incontrovertit que els actors tenien una assegurança multirisc de la llar amb Vitalicio Seguros SA que garantia l'atracament fora de la llar (pàg. 9 clausulat general) i que l'objecte del procés és que el Sr. Luis Enrique va patir la substracció de diversos objectes del seu cotxe, que la demandada diu que no esta coberta perquè no hi hagué violència ni intimidació i que els actors recurrents entenen que sí hi hagué robatori; reiteren que el Sr. Luis Enrique va fer força amb un dels atracadors perquè no li robessin la bossa a l'altre, mentre l'altre atracador

forçava la porta del cotxe; sempre han entès que pot haver-hi robatori per ús de clau falsa, que no requereix violència ni força; i que la primera declaració davant la policia fou un vague relat dels fets que es va perfilar i precisar al Jutjat de Rubí; 2on) s'ha acreditat que SANIRED SL, propietària dels objectes robats, té el seu domicili social al domicili del Sr. Luis Enrique , que és el seu legal representant, que conviu amb el seu pare Claudio a l'habitatge assegurat; resten coberts per tractar-se d'instrumental o mobiliari professional i a l'habitatge s'exerceix alguna professió (art. 3.2 g) pàg. 4 clasulat general); 3er) ractant-se d'una exclusió el que invoca la demandada hauria d'estar signada, el condicionat particular i general no estan signats, l'exclusió està en document a banda, la redacció no és clara i no es destaquen les clàusules excloents o limitatives amb negreta, i els beneficiaris no han de tenir coneixements especials de les diferències entre robatori i furt; les clàusules obscures mai poden beneficiar el causant ( art. 1288 CC ). Postula la revocació i l'estimació íntegra de la demanda.

La part demandada s'oposa (f. 129 i ss.) pels següents motius: 1er) la sentència és clara, precisa i congruent, i els seus propis fonaments desmunten per si mateixos les al·legacions del recurs: la pòlissa defineix l'atracament com robatori amb violència o intimidació, no és cap clàusula limitativa o excloent, sinó delimitació d'objecte, l'actor i recurrent a la seva denúncia no parla d'acció violenta o intimidatòria, sinó de sostracció en un moment de distracció; no té cap credibilitat la declaració feta un any després davant del Jutjat; 2on) la conclusió és clara manca de cobertura. Postula la confirmació amb costes.

Segon. L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) A la seva demanda els actors (17-10-2006) reclamen de Vitalicio Seguros SA 1.514,86 euros per suposat robatori ocorregut el 27-11-2003 -assegurat dit risc per la pòlissa "Hogar Clàssic" 49-1-797.001.850 (f. 28 i ss.)- consistent en atracament a l'interior del vehicle de la propietat d'un conegut del Sr. Claudio a la Via Augusta de Sant Cugat del Vallès, per mitjà del qual li van sostreure un ordinador portàtil Toshiba model satèl·lit, d'uns 1.244,86 euros, un mòbil Alcatel amb tarja associada d'uns 384,76 euros, una agenda, dues carpetes contenint documentació, cinc CD amb còpies de seguretat de la informació de l'ordinador, un certificat de correus per recollir un

enviament postal a nom de la seva empresa, Sani-Red i una memòria externa de 256MB valorada en 154,31 euros; tots propietat de la seva empresa, Sani-Red (factures i rebuts de reposició als f. 48 i ss.); tots s'empara en la condició general de la pàg. 9 (f. 37), 1.2 "atraco fuera del hogar, entendiendo por tal el apoderamiento con ánimo de lucro de bienes asegurados que formen parte del contenido y que se hallen en posesión del asegurado o de los integrantes de la unidad familiar, realizado fuera de la vivienda asegurada por terceros, empleando violencia o intimidación en las personas" i, subsidiàriament, entenent que dita clàusula limitativa no fou signada i per tant resulta inoposable a l'assegurat.

b) Acompanya la part actora la denúncia interposada el 27-11-2003 davant la Policia Nacional de Sant Cugat (f. 43 i ss.) d'on resulta relatat el fet com un furt: un individu se'ls acosta per una banda del cotxe i reclama la seva atenció mentre un altre els pren els objectes de l'interior des de l'altra banda; versió que no va modificar en ampliar la denúncia el 4-5-2004 per dir que també li havien sostret la memòria externa de 256MB valorada en uns 120 euros.

c) L'actora reconeix que l'asseguradora va denegar el pagament per manca de cobertura per tractar-se d'una sostracció amb manca de violència ni força en els fets; consta una reclamació de data 20-10-2004 al servei d'atenció al client on el propi assegurat afirma que va tractar de modificar la denúncia policial -com segons ell se li suggeria des de l'asseguradora- i l'agent s'hi va negar (f. 52); consta així mateix que davant del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Rubí (prèvies 1876/03) l'ara demandant va declarar (17-12-2004, quan ja sabia que sense violència o intimidació no hi havia cobertura) quelcom totalment diferent del que sosté a la denúncia i a la demanda -que es remet a la denúncia- dient que un individu es va dirigir violentament a prendre la bossa del copilot del seient de davant, ell es va aixecar de darrere per ajudar-lo i aleshores un tercer li va estirar la cartera on duia els objectes, de darrere (f. 107); consta així mateix la denegació per escrit de data 17-11-2004 (f. 54-55) on, a més, es denegava la cobertura per tractar-se de béns de propietat de l'empresa Sani-Red.

d) Al judici verbal celebrat el 23-1-2007 (f. 108 i ss. i DVD) la part actora es va ratificar simplement a la demanda i va afegir que provaria que hi havia hagut violència; la demandada es va oposar per manca de cobertura ja que no es dóna el supòsit d'atracament definit a la pòlissa, sinó que es va tractar d'un furt no cobert; i per tractar-se de béns de propietat d'una empresa que no formaven part del

contingut de la llar; i per ultrapassar el límit de cobertura. No es van practicar proves consistents en declaracions personals.

Tercer. La sentència d'instància, de data 23-1-2007 (f. 110 i ss.), desestima íntegrament la demanda en considerar que el sinistre no estava cobert per la pòlissa perquè no va concórrer a la producció de la sostracció violència ni intimidació. Es basa la sentència en la contradicció de versions entre la primera denúncia i la seva ampliació i la declaració davant del Jutjat d'Instrucció primer -sempre a càrrec del Sr. Luis Enrique - i la versió donada, no a demanda sinó en aquest judici, després, on el suposat forcejament amb un dels lladres és novedós. La sentència es creu la primera versió.

I considera que el supòsit de simple furt no està cobert per la clàusula 1.2, pàg. 9 del clausulat general, que considera clara i delimitadora de la cobertura.

Quant als fets, la sala comparteix la tesi de primera instància. El recurrent insisteix en la segona versió, carent en absolut de prova. La primera gaudeix de la presumpció de certesa que se li ha de donar a les declaracions lliurement emeses per aquell a qui poden perjudicar, tant a judici -a la demanda inicial es remet simplement a la denúncia i la seva ampliació- com fora - denúncia policial, ampliació posterior, carta tramesa a la companyia-, devent-se de compartir amb el Jutjat a quo l'apreciació de que la segona versió, quina primera edició davant el Jutjat d'Instrucció que va tramitar les prèvies -de sort desconeguda, però que hem de suposar arxivades abans de la demanda- es fa quan ja se sap que si no hi ha violència o intimidació no s'integra la cobertura establerta al punt 1.2 del clausulat general.

Quart. Quant a la manca de cobertura, la clàusula en qüestió no és cap exclusió ni cap limitació sinó una delimitació d'una cobertura per extensió -no oblidem que és una pòlissa d'assegurança d'una llar situada al c/ València de Barcelona- , en realitat una excepció a favor de l'assegurat, emprant uns termes no solament perfectament clars en termes populars sinó també jurídicament. Exigeix un atracament fora de la llar, i puntualitza exactament què s'ha d'entendre per tal.

Certament, el popular "atracament" no és altra cosa que un robatori caracteritzat per una assalt inesperat i essencialment consistent en ús de violència, l'anomenada força sobre les persones -des de l'estirada de bossa al carrer per individu corrent o des de vehicle en marxa fins a l'avalançament més tradicional-, o d'intimidació -més freqüentment-, consistent generalment en esgrimir un arma, blanca o de foc, o un objecte contundent, en clara actitud amenaçadora per a la vida o la integritat física de l'atacat, a fi de vèncer tota resistència d'aquest en ordre a apoderar-se'n dels seus béns.

El resultat de la prova ens diu que no consta cap forcejament i que la sostracció dels objectes fou per mitjà d'habilitat i sorpresa, sense violència, intimidació ni força en les coses.

Cinquè. D'altra banda, la clàusula s'invoca també -subsidiàriament i sense convicció- com inoposable per no signada. Certament no apareix el clausulat general signat a l'exemplar de la demanda. No s'ha recabat el de l'asseguradora. No ho està tampoc el clausulat particular, en base al qual -conjuntat, complementat, pel general- es reclama. Ubi commodum, ibi incommodum. De la mateixa manera que s'accepta que existeix i és vàlida la pòlissa quant a un clausulat particular no signat -el que no el fa invàlid i es deu segurament a que es tracta de l'exemplar del prenedor- , s'ha d'acceptar el general que complementa aquell particular. és clara i no deixa res a dubtar del seu sentit i finalitat. També se la titlla d'inoposable per limitativa o com a exclusió, el que ja hem descartat més amunt, atès que són clars el seu sentit i finalitat delimitadora. Com s'ha de refusar que se la titlli de clàusula obscura, atesos els arts. 1281 i ss. CC. De fet, la sentència d'instància -i ho compartim- diu clarament que estem davant d'una clàusula clara (in claris non fit interpretatio).

Sisè. L'acreditada manca de cobertura en general del risc en que va consistir el sinistre dispensa d'examinar si els objectes hi estaven inclosos així com el límit quantitatiu de la suma assegurada aplicable en el seu cas.

S'ha de desestimar íntegrament el recurs i confirmar plenament la sentència d'instància.

Setè. La íntegra desestimació del recurs, que aboca a la plena confirmació de la sentència d'instància, imposa les costes de l'alçada a la part recurrent ( arts. 398 en relació al 394 LEC ).

Fallo

Desestimem íntegrament el recurs d' apel·lació interposat per la procuradora Sra. Álvarez Roset, en nom i representació de la part actora, contra la Sentència dictada a data 23 de gener de 2007 pel Jutjat de Primera Instància núm. 34 de Barcelona a les actuacions del procediment verbal núm. 854/2006 (Rotlle núm. 358/2007) que confirmem íntegrament, amb imposició de les costes de l' alçada a la part recurrent.

I, un cop ferma aquesta sentència, siguin retornades les actuacions originals al jutjat de la seva procedència, amb testimoniatge de la mateixa per al seu compliment.

Així, per aquesta Sentència, jutjant definitivament, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Barcelona, quatre de gener de dos mil vuit; un cop ha estat signada per tots els Magistrats que l' han dictat, es dóna a l' anterior sentència la publicitat ordenada per la Constitució i les lleis. EN DONO FE.