Sentencia CIVIL Nº 75/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Civil y Penal, Sección 1, Rec 42/2016 de 29 de Septiembre de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

Sala Civil i Penal

R. cassació núm. 42/2016

SENTÈNCIA núm. 75

President:

Il·lm. Sr. José Francisco Valls Gombau

Magistrats:

Il·lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués

Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada

Barcelona, 29 de setembre de 2016

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que s'indiquen més amunt, ha vist el recurs de cassació núm. 42/2016 contra la Sentència dictada en grau d'apel·lació per la Secció 14a de l'Audiència Provincial de Barcelona en el rotllo d'apel·lació núm. 164/14 , com a conseqüència de les actuacions de procediment ordinari núm. 612/13, seguides davant el Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Badalona. Don. Jose Pedro i l'entitat INICIATIVES ININVER ESPANYA, SL, han interposat recurs de cassació, representats per la procuradora Sra. Magdalena Julibert Amargós i defensats pel lletrat Sr. Jesús Condomines Feliu. Doña. Inés , part contra la qual es recorre en aquest procediment, ha estat representada per la procuradora Sra. Marina Palacios Salvadó i defensada per la lletrada Sra. Mónica Olmedo Muñoz.

Antecedentes

PRIMER.El procurador dels tribunals Sr. Luis García Martínez va actuar en representació de Doña. Inés i va formular la demanda de procediment ordinari núm. 612/13 en el Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Badalona. Un cop seguida la tramitació legal, el Jutjat indicat va dictar la Sentència amb data 10 de desembre de 2013 , la part dispositiva de la qual diu el següent:

'Que desestimando íntegramente la demanda interpuesta por el Procurador de los Tribunales D. Luís García, en nombre y representación de Inés debo absolver y absuelvo a Iniciativas Ininver España SL y D. Jose Pedro de todas las pretensiones deducidas en su contra con expresa condena en costas a cargo de la parte demandante'.

SEGON.Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar un recurs d'apel·lació, que es va admetre i es va substanciar a la Secció 14a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència en data 28 d'octubre de 2015 , amb la part dispositiva següent:

'Que estimando como estimamos el recurso de apelación interpuesto por la Procuradora de los Tribunales Sra. María Palacios Salvadó, en nombre y representación de Dª Inés , debemos revocar y revocamos la Sentencia dictada por el Juzgado de Primera Instancia núm. 1 de Badalona, en fecha 10/12/2013 , en los Autos de juicio ordinario 12/2013, y, en su lugar, pronunciamos haber lugar al retracto de la cuota de la finca sita en Badalona, RAMBLA000 NUM000 - NUM001 , escalera NUM002 , NUM003 , inscrita en el Registro de la Propiedad núm. 2 de Badalona, al folio NUM004 , tomo NUM005 , del archivo, libro NUM006 , Finca núm. NUM007 , a cuyo efecto otorgará la parte demandada a favor de la demandante escritura pública en el plazo de dos meses y en las mismas condiciones que fue adquirida; otorgándose la escritura de oficio por el juzgado, si la parte demandada no se aviniese a otorgarla en el plazo que le ha sido señalado. Todo lo que se pronuncia sin formular una expresa condena en las costas procesales de la presente alzada'.

Després de sol·licitar-ne l'aclariment, en data 7 de gener de 2016 es va dictar una interlocutòria amb la part dispositiva següent:

'ACLARAR la Sentencia dictada en el presente rollo en fecha 28 de octubre de 2015 en el sentido peticionado de imponer las costas de primera instancia a los demandados Jose Pedro e Iniciativas Ininver España SL'.

TERCER.Contra aquesta Sentència, la representació processal del Sr. Jose Pedro i Iniciatives Ininver Espanya, SL, va interposar un recurs de cassació. Per mitjà d'una interlocutòria de data 9 de maig de 2016, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre a tràmit els recursos de cassació i extraordinari per infracció processal interposats, els quals es van traslladar a la part objecte de recurs i al Ministeri Fiscal perquè formalitzessin l'oposició per escrit en el termini de vint dies.

QUART.Per mitjà d'una provisió de data 11 de juliol de 2016 es va tenir per formulada l'oposició al recurs de cassació i, de conformitat amb l' article 485 de la Llei d'enjudiciament civil, es va assenyalar data per a la votació i decisió, les quals han tingut lloc el dia 12 de setembre de 2016.

N'ha estat ponent l'Il·lm. Sr. José Francisco Valls Gombau.

Fundamentos

PRIMER.Plantejament del recurs

El recurs de cassació es basa en un únic motiu per infracció de l' article 552-4.2 del Codi civil de Catalunya (d'ara endavant, CCCat) i es fonamenta en la falta de jurisprudència d'aquest Tribunal Superior de Justícia pel que fa al còmput del termini de caducitat establert per fer un retracte, que el recurrent afirma que s'ha de fer des de la inscripció registral, quan n'hi ha, i que implica, en síntesi, una presumpcióiuris et de iurede coneixement -com en el Codi civil (CC, d'ara endavant)-, tret que s'acrediti que el retraient en va tenir un coneixement complet amb anterioritat a la inscripció.

La Sentència objecte de recurs sosté que eldies a quoper al còmput del termini dels tres mesos establert en l' article 552-4.2 del CCCat és, en el cas concret examinat, el del coneixement de la transmissió, independentment de la data en què s'hagués inscrit la venda en el Registre de la Propietat, ja que, en síntesi, declara, la infracció per part del copropietari transmitent (l'exmarit de l'actora), amb el coneixement i connivència de l'adquirent, del deure d'informar l'altre copropietari de la transmissió onerosa que pretenia fer-se, amb intenció de fer inefectiu el dret de tempteig i el de retracte reconeguts legalment, no la pot emparar l'ordenament jurídic.

SEGON.Fets provats

1r. L'escriptura notarial de venda entre el transmitent i el Sr. Jose Pedro i Iniciatives Ininver Espanya, SL, com a adquirents, va ser subscrita el 28 d'agost de 2012. La Sentència objecte de recurs constata la mala fe del venedor i dels compradors en l'ocultació de la venda a la copropietària i aquesta declaració no és objecte de recurs. La Sentència objecte de recurs declara que: '..(se)ha infringido de mala fe los más elementales deberes ...., pues en la escritura el Sr. Notario advierte expresamente del derecho de retracto de comuneros que el art. 1522 del Código Civil (sic) atribuye a los copropietarios de la finca objeto de esta escrituramanifestando los comparecientes que son conocedores de ello y no me requieren para que notifique a dicha copropietaria la presente transmisión(sic)...'.

2n. El 9 d'octubre de 2012 es fa la inscripció registral de la transmissió.

3r. El 5 de febrer de 2013 l'adquirent notifica a l'actora la transmissió onerosa realitzada, i

4t. S'interposa la demanda de retracte el 3 de maig de 2013.

TERCER.Còmput del termini per fer el retracte en el cas examinat

1. L' article 552-4. 2 del CCCat disposa que:

'2. Els cotitulars que pretenen fer la transmissió han de notificar als altres cotitulars, fefaentment, la decisió d'alienar i les circumstàncies de la transmissió. El tanteig es pot exercir en el termini d'un mes comptat des del moment en què es fa la notificació. Si no hi ha notificació o si la transmissió es fa per un preu o en unes circumstàncies diferents de les que hi consten, el tanteig comporta el retracte, que es pot exercir en el termini de tres mesos comptats des del moment en què els altres cotitulars tenen coneixement de l'alienació i les seves circumstàncies o des de la data en què s'inscriu la transmissió en el registre que correspon.'

2. A les actuacions s'ha declarat provada la mala fe dels atorgants de l'escriptura pública de transmissió onerosa per lesionar el dret de l'actora i subsegüentment les facultats que li atorga l' article 552-4.2 del CCCat .

Sobre això, declarem, en les sentències del TSJC 26/2009, de 2 de juliol , i 2/2012, de 5 de gener , entre d'altres, que l' article 111-7 del CCCat incorpora una norma sobre la bona fe en línia amb la tradició jurídica catalana i el dret continental europeu de què forma part, com es declara en el preàmbul de la Llei 29/2002, de 30 de desembre. Es tracta d'un principi de caràcter general que s'aplica a l'àmbit contractual i també en altres relacions jurídiques privades, i també es refereix a l'honradesa en els tractes. A aquests efectes, la bona fe, com a principi general del dret, en qualsevol cas, obliga a un comportament humà objectivament just, lleial, honrat i lògic sense frustrar la vocació o crida que el mateix principi conté perquè es compleixi i la seva accepció no és només la d'una bona fe subjectiva (absència de dol o frau situació psicològica), sinó també objectiva (conducta honrada i justa), que s'orienta a la realització de comportaments adequats per donar a les relacions jurídiques complida efectivitat de conformitat amb els objectius proposats. Es tracta d'incorporar estàndards socials d'honradesa i lleialtat, entenent el principi de la bona fe com una font autònoma de deures addicionals als estrictament establerts. Al mateix temps és un principi informador de l'ordenament jurídic que ha de tenir la seva projecció en la integració i interpretació de les normes.

3. La doctrina precedent aplicada als fets declarats provats en el cas de les actuacions -FJ 2n- porta a afirmar que els demandats van actuar amb mala fe en perseguir la inefectivitat de les facultats que s'atorguen en la comunitat ordinària (tempteig i retracte) als comuners. Cal tenir present que el CCCat, per bé que manté un principi de llibertat de disposició del dret entre els comuners, seguidament estableix els drets de tempteig i retracte, ja que la comunitat no és una situació que la llei hagi de promoure i la concentració de la propietat és una de les aspiracions de la tradició jurídica catalana, com assenyala la doctrina més autoritzada, ja que l'eficiència econòmica de les situacions de titularitat compartida per a la presa de decisions és molt inferior a les de titularitat individual.

A partir d'aquestes consideracions prèvies i tenint en compte que el dret civil català, per al còmput de la prescripció i caducitat -com en les actuacions-, incorpora, al costat del criteri de l'actio nata(nascuda) i exercible, el de la cognoscibilitat raonable, com succeeix també per a la prescripció, conforme declarem en les sentències del TSJC 48/2015, de 25 de juny , i 30/2016, de 19 de maig , de conformitat amb el que disposa l' article 122-5.1 del CCCat , tret de normes específiques que en cap cas poden emparar la mala fe provada. Per tant, és aquesta cognoscibilitat raonable -a partir de la notificació fefaent- la que s'ha de tenir present en el cas concret examinat.

4. El dret civil català estableix els drets de tempteig i retracte per a les situacions de comunitat ordinària indivisa quan es produeix una transmissió onerosa a favor de terceres persones alienes a la comunitat, llevat que s'hagués pactat el contrari en el títol de constitució, en la doble modalitat de tempteig i retracte. Noteu que en el CC no es parteix d'aquesta dualitat i això, com ens ensenya la doctrina, no és altra cosa que el producte d'un 'arrossegament històric' de les normes del projecte de CC de 1851, en què desapareixia la diferència entre tempteig i retracte, que era congruent amb el sistema proposat per García Goyena, en què l'acord de voluntats era suficient per a la transmissió del domini sense necessitat de latraditio, per la qual cosa tempteig i retracte havien de coincidir i sorgien a partir de l'acord transmissiu. Tanmateix, quan el vigent CC de 1889 torna al sistema de títol i mode, no es modifiquen els retractes legals, que, en tractar només el retracte, se segueixen referint a aquell sistema del projecte del CC de 1851.

En canvi, en el dret civil català es parteix de la dualitat de facultats de tempteig i retracte en coherència no només amb el sistema de transmissió sinó també de conformitat amb el que es disposa per al retracte entre cohereus, segons els treballs preparatoris realitzats per a l'avantprojecte d' LV, en l'article 51 del Codi de successions -actualment article 463-6 del CCCat que, en la redacció vigent s'ha modificat el paràgraf 3r, després de la promulgació del llibre V del CCCat, i remet a l' article 552-2.4 del CCCat per a l'exercici dels drets de tempteig i retracte, amb el de comuners. I per això la preferència adquisitiva es tradueix en un dret de tempteig i retracte. Es configura el retracte com una segona fase en l'exercici del dret de tempteig que només té lloc si falta la notificació o hi ha modificació de les circumstàncies de preu i de venda en relació amb les comunicades en el tempteig. Tanmateix, quan ambdues facultats es frustren de mala fe, no només perquè el venedor, que és qui té l'obligació d'informar el copropietari de la seva intenció de vendre i de les condicions de la futura transmissió, no ha fet la preceptiva i obligada notificació, sinó perquè això ha ocorregut amb el coneixement i amb la connivència del comprador, com consta provat en la Sentència, aquest no pot emparar-se en la inscripció registral com a data d'inici.

L' article 552-4.2 del CCCat quan computa l'inici del termini de caducitat a partir de la inscripció registral, que no deixa de partir d'una ficció (que es té coneixement de la venda i de les seves circumstàncies des de la data en què s'inscriu la transmissió en el registre), té com a finalitat ( article 3.1 del CC ) la seguretat jurídica, és a dir, no deixar en suspens l'eficàcia de les transmissions durant un temps massa llarg, per evitar la incertesa que generaria, per a qui adquireix, la possibilitat que, per l'exercici del dret de retracte legal, un altre es pogués col·locar en la seva posició d'adquirent, però quan el comprador ha estat còmplice del venedor per frustrar els drets del copropietari no pot impedir que el copropietari utilitzi el mecanisme que la pròpia llei arbitra com a remei en aquestes situacions i que no és un altre que l'exercici del dret de retracte.

El contrari comportaria que el Registre de la Propietat emparés la mala fe provada i declarada, com un apèndix de la publicitat formal, que no és altra cosa que una exteriorització de l'acte formal i consisteix en la cognoscibilitat potencial per als qui puguin estar-hi interessats. Per això, si per mitjà de l'acte transmissiu que té accés al Registre de la Propietat el realment buscat és fer inefectius tant el tempteig com el retracte en contra de la tradició jurídica catalana, que cerca la concentració de la propietat en la comunitat ordinària indivisa, i impedir, de mala fe, el legítim exercici dels drets que la legislació ha previst per promoure aquesta concentració, la conseqüència no pot ser una altra que l'efectiu exercici dels drets desconeguts.

Per tot això, s'ha de confirmar la Sentència objecte de recurs, que parteix de la dada de la notificació com a inici del còmput de la caducitat.

QUART. No és procedent imposar les costes d'aquest recurs atesos els dubtes de dret que planteja la qüestió i en consideració al fet que no hi ha doctrina d'aquest Tribunal sobre la qüestió plantejada, de conformitat amb el que disposa l' article 398 de la LEC .

Així mateix, segons el que disposa l'apartat 9 de la DA 15a de la LOPJ , redactada per la LO 1/2009, de 3 de novembre, s'ha de disposar la pèrdua del dipòsit constituït per interposar el recurs de cassació.

Fallo

LA SALA CIVIL I PENAL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA DECIDEIX:

1r/DESESTIMAR el recurs de cassació interposat per la representació processal d'Iniciatives Ininver Espanya, SL, i el Sr. Jose Pedro contra la Sentència dictada en data de 28 d'octubre de 2015 i la interlocutòria d'aclariment de 7 de gener de 2016, en el rotlle d'apel·lació 164/2014 , per la Secció 14a de l'Audiència Provincial de Barcelona, que es CONFIRMA en la seva integritat, i

2n/No és procedent imposar les costes d'aquest recurs, amb pèrdua del dipòsit constituït per recórrer.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts personades i, juntament amb un testimoniatge, remeteu el rotlle i les actuacions a la Secció indicada de l'Audiència Provincial.

Així, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ. Avui han signat i publicat aquesta Sentència els magistrats d'aquesta Sala que l'han dictat. En dono fe.