Sentencia Civil Nº 77/2014, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 166/2013 de 19 de Febrero de 2014

Encabezamiento

Audiència Provincial

de Barcelona

Secció 11a

Rotlle núm. 166/2013

Jutjat de Primera Instància núm. 34 de Barcelona

Actuacions de procediment verbal núm. 135/2012

Sentència núm. 77/2014

Il·lm. Sr.

Josep Mª Bachs Estany

Barcelona, 19 de febrer de 2014

HAVENT ESTAT VISTES per la Secció Onzena de l' Audiència de Barcelona, constituïda per un sol magistrat en aplicació de l' art. 82.2, 1º LOPJ reformada per LO 1/2009 de 3 de novembre, les actuacions de recurs d' apel·lació núm. 166/2013, interposat per la procuradora Sra. Suñer i Ollé, en nom i representació de' Alpiq Energia España SAU, part demandada, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 34 de Barcelona a les actuacions de procediment declaratiu verbal núm. 135/2012, ha estat dictada la següent Sentència.

Antecedentes

Primer.- La part dispositiva de la Sentència apel·lada és la següent: 'DECISIÓ.- Estimo la demanda interposada per l'entitat aseguradora Axa seguros, representada pel procurador Àngel Joaniquet Ibarz; contra l'entitat Alpiq Energía España SAU, representada per la procuradora Esther Suñé Ollé, i condemno la part demandada a pagar a l'actora la quantitat de 3.160,5 € més els interessos legals des de la interpel·lació judicial. No es fa expressa imposició de costes per les raons exposades'.

Segon.- Ha comparegut la part recurrent a través de la procuradora Sra. Suñer i Ollé.

Ha comparegut la part oponent a través del procurador Sr. Joaniquet i Ibarz.

Es va assenyalar per a decisió del recurs l'audiència del dia 19 de febrer d'enguany, havent tingut això lloc a l'hora prevista.

HA ESTAT VIST per l' Il·lm. Sr. Magistrat En Josep Mª Bachs Estany, President de la Secció.

Fundamentos

Primer. Apel·la la representació de la part demandada la sentència d'instància (f. 85 i ss.) pels següents motius:

1er) antecedents: la sentència no ha recollit amb exactitud els fets succeïts. Alpiq, empresa de comercialització d'¡energia elèctrica, va contractar els seus serveis amb Agua mineral san Benedetto SA on s'expressa que el punt de subministrament és a Requena (València). Axa ha demandat aquesta part exercitant una acció directa contra el pressumpte causant d'un dany a la seva assegurada. Que es van produir a Loja (Granada). Tot i haver posat en coneixement de l'actora que només subministraven a Requena l'actora va continuar amb el litigi. Cap relació contractual té aquesta part amb Agua mineral San Benedetto SA de Parque la Presa SA de Loja (Granada). Que les dues empreses siguin del mateix grup és del tot irrellevant. Encara que la pòlissa sigui única. No som els subministradors de l'empresa danyada, de Loja. Manca per tant la legitimació activa i passiva.

2on) manca de legitimació passiva: aquesta part respon front de San Benedetto SA d'un correcte subministrament. No hi ha cap prova en contra. La qualitat del subminsitrament és responsabilitat d'Endesa. Que és la distribuïdora. Invoca la legislació del sector. En cap moment s'ha comunicat ni per San Benedetto ni per Parque La Presa SA cap incidència a Alpiq. La única obligació d'aquesta part és la intercomunicació entre la reclamació del client, a més, i la responsable en el seu cas, la distribuïdora. Alpiq s'assabenta per la demanda d'Axa.

3er) Indeguda interpretació de la prova a) pericial: és molt rellevant que la sentència en cap moment esmenta la pericial presentada per la pròpia actora, que deixa clar que la responsabilitat és d'Endesa. En primer lloc, el sinistre no va passar a les instal·lacions de Agua Mineral san Benedetto de Requena. No s'acredita la causa del sinistre, només es diu que la responsabilitat en tot cas seria d'Ebndesa, quan el perit va examinar els danys causats ja estaven reparant les màquines; el perit es basa en dades del propi assegurat que no aporta cap factura. En cap moment la pericial apunta a aquesta part com a responsable. El perit en declarar va dir que no sabia què és el punt de subministrament, cosa que no ha valorat el Jutjat. El perit es va contradir amb el declarat pel tècnic de Fluitrònic. Com es pot dir que ha anat el perit a Parque La Presa SA quan es reparaven les màquines si aquestes van ser enviades a Alemanya per a ser reparades. El demandat no acredita el dany generat, només aporta un informe que imputa a Endesa. b) testifical del tècnic de Fluitrònic: el tècnic diu que van ser reparades a Alemanya, no va poder especificar les causes de les avaries, ni cap alteració en el subministrament a data 31-8-2011 ni quant va durar, ni quin fou el motiu de l'avaria. L'úinic que consta és que els serveis van ser facturats a Agua Mineral San Benedetto SA. C) testifical del legal representant d'Agua Mineral san Benedetto SA: va deixar clar que el lloc de l'accident fou Parque La Presa SA, encara que Axa reclama per un sinistre ocorregut a Agua Mineral San Benedetto SA. Aquest testimoni va deixar clar que ambdues empreses tenen domicilis diferents a Granada i València. Va admetre que no van posar en coneixement d'Alpiq el sinistre. Axa tampoc. Va incomplir el contracte, per tant, Agua San Benedetto ja que ho havia de comunicar. Va admetre que el perit d'Axa hi va anar una setmana després. I que va fer el seu informe segons el relat fet per ells. No està acreditada ni la relació de causalitat (és més afirma el perit de l'actora que el responsable és Endesa), no s'ha acreditat eld any i quan el perit hi va la maquinària ja és a Alemanya a reparar. . L'actora hauria d'haver acreditat l'origen del tall de subministrament. Si aquest origen és a les instal·lacions de l'assegurada o a qualsevol punt de la xarxa, propietat d'Endesa, o a qualsevol punt de la de Red Elèctrica Española SA. Mai podria ser imputable a Alpiq.

4rt) Invoca la sent. AP Madrid -25a- de 22-11-2010 , cas molt similar, que exonera la comercialitzadora, mer intermediari en el mercat elèctric, no pas revenedor. Postula la revocació i la desestimació íntegra de la demanda.

S'oposa al recurs la representació de la part actora (f. 207 i ss.) pels següents motius:

1er) la recurrent torna a exposar els motius d'oposició d'instància. Aquesta part està legitimada en la mesura que la pòlissa cobreix l'empresa Finca la Presa S/N de Loja (Granada) i exercita correctament l'acció de l' art. 43 LCS . Ha justificat el pagament del dany i l'assegurança. L' art. 7 LCS preveu la contractació d'assegurança en nom de tercer. Alpiq Energía España SAU està legitimada passivament en tant que era la subministradora a la Presa. No es pot exonerar simplement invocant el seu caràcter de comercialitzadora (això ja ha estat resolt per la jurisprudència menor, sents. AP Cuenca 3-11-2004 , AP Barcelona 29-6-2004 - 16a-, 23-2-2005 , 6-6-2007 , 18-12-2003 i 18-11-2009 -16a- , AP València 14-7-2005 i AP Madrid 27-2-2006 i 529/2010 -11a-). La subministradora ha d'indemnitzar els danys provats que hagi causat a l'abonat. Per defectuós subministrament.

2on) La valoració de la prova és correcta: la testifical del legal representant d'Agua Mineral san Benedetto SA diu que van tenir talls el 31-8-2011 i alteracions. El tècnic de Fluitrònic va deixar clar que hi havia hagut danys i que les màquines havien estat enviades a ser reparades a Alemanya. I la pericial diu que el dany ve del subministrament. La part demanada no ha acreditat res en contra.

Postula la confirmació amb costes.

Segon. La anàlisi de l' actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) Axa Seguros generales exercita l'acció de l' art. 43 LCS després d'haver indemnitzat (f. 36, apunt comptable) els danys elèctrics soferts per 3.160,50 € (f. 30 i 34) per la seva assegurada Agua Mineral San Benedetto SA al seu establiment de Finca La Presa s/n de Loja (Granada), pòlissa 46534153. Demanda a Alpiq Energía españa SA en tant que empresa comercialitzadora que subministrava l'energia elèctrica a l'establiment de Finca La Presa s/n de Loja (Granada) a través del contracte F6P11001002.

Sosté l'actora que el 31-8-2011 es van produir diferents alteracions del subministrament elèctric a l'establiment assegurat i això va causar danys a diferents aparells elèctrics per import de 3.160,50 €. Invoca la responsabilitat de la demandada per deficient qualitat en el subministrament quant a continuïtat i qualitat intrínseca de l'ona de tensió en base a la llei 54/1997, art. 41. RD 1955/2000 , arts. 99 i 105.7

Acompanya pòlissa tot risc danys materials (f. 20 i ss.) on consta com a risc núm. 2 l'embotelladora de Loja, pericial del Sr. Luis Manuel (f. 30 i ss.) que diu que atesos els danys ocasionats (que detalla en un primer informe -dos detectors de presència, portes per a reparació de mòduls- i quantifica en la suma ara reclamada) relaciona el sinistre amb un flux irregular i inconstant de corrent per part de la subministradora Alpiq Energía españa SA, el 31-8-2011, produint-se una alteració al flux de la xarxa que abasteix el risc assegurat, que va ocasionar danys a diferents articles connectats a la xarxa. Refereix que l'assegurat va comptabilitzar diferents talls des de les 11 h.. I que en un segon informe ampliatiu diu que el responsable és Endesa (f. 33). Els dos informes diuen que el dia que hi va el perit l'assegurat estava reparant els elements danyats amb tècnics de la seva confiança. I reclamació prèvia (f. )

b) Al judici celebrat el dia 28 de setembre de 2011 (DVD), la part actora s'afirma i ratifica (min. 0:07 DVD) i demana una sentència conforme a la demanda.

La demandada manifesta (min. 0:08 i ss. DVD) oposar-se a la demanda en base a excepcionar manca de legitimació activa i passiva (no hi ha cap contracte entre Agua Mineral San Benedetto SA en l'establiment de Loja (Granada) i Alpiq.

Però admet un contracte entre Alpiq i l'entitat Parque La Presa SA, societat diferent i independent d'Agua Mineral San Benedetto SA encara que del mateix grup. Ella a Agua Mineral de San Benedetto només li subministren a Requena. L'advocat de l'actora aclareix que Agua Mineral San Benedetto és propietària de les dues i té una única assegurança per les dues.

Per això, Axa no es pot subrogar en allò que hagi pagat a Agua Mineral San Benedetto.

Planteja també litisconsorci passiu necessari (aliena al recurs) perquè no s'ha cridat a Endesa.

Quant al fons, oposa que només és comercialitzadora, que els problemes de qualitat de la corrent és cosa de la subministradora Endesa. Que el perit es basa en pressupostos i factures de l'assegurat que no s'aporten. Tampoc s'acredita el pagament ja que sols consta un número de compte. Diu que és tot un error.

L'actora respon les excepcions dient que Parque La Presa SA és propietat de San Benedetto. L'assegurada és San Benedetto. A qui subministra Alpiq a Loja és a Parque La Presa SA, participada al 100% per San Benedetto. Risc assegurat núm. 2.

La demandada replica que es tracta de CIF diferents i punts de subministraments diferents. No saben res d'aquell sinistre.

L'actora demana la documental per reproduïda, aporta l'ampliació de capital, que explica tot això (f. 129 i ss.). I la testifical del legal representant d'Agua Mineral San Benedetto, del tècnic reparador de Fluitrònic i la pericial del Sr. Luis Manuel .

La demandada demana la documental per reproduïda. Aporta la demandada el contracte de subministrament elèctric F6P0000999 entre Agua San Benedetto SA de Requena CIF A81224495 i ATEL Energía SA per a la instal·lació de Requena - punt de subministrament CUPS ES0021000008390159BD1P-, província de València, i interrogatori del legal representant d'Axa i la testifical de Candido , tècnic d'Alpiq.

S'admeten les documentals. No s'admet la testifical del Sr. Candido . S'admet l'interrogatori d'Axa encara que no es pot practicar perquè no ha vingut.

Declaren en qualitat de testimonis:

1) el Sr. Fabio (min. 26:01 i ss. DVD), per vídeoconferència des de Còrdova, legal representant de Fluitrònic. Les màquines són alemanyes. Es van avariat, es van retirar i es van enviar a Alemanya i els van dur reparats. El pressupost diu mòdul danyat per sobretensió. Els alemanys els van dir això. La tarja de control fou danyada per sobretensió. No hi ha factura ni pressupost a l'actuat. El mòdul és una part de la màquina, de seguretat, sensor de moviments. Especialment sensible a oscil· lacions de subministrament. No ha parlat amb l'empresa elèctrica. Sembla que ja havia succeït abans, això ho porta el seu comercial a Granada. Són equips nous. Per tal que s'espatllin a la vegada normalment és per sobretensió a línia o tempesta elèctrica. La causa és molt difícil de determinar. No és per un defecte intern de la màquina en sí.

Va facturar la reparació a Parque La Presa SA. CIF A18216986. Els alemanys no els van donar molta més informació, sobretensió a l'entrada de la tarja i punt. No pot dir ell quan va passar. Ho porta el comercial de la zona. El pressupost és del 23 de setembre, o sigui que pot ser. Són 3.152.50 + 18% d'IVA (3.719,25 e total). Li ha pagat Parque La Presa SA.

2) El legal representant de San Benedetto, Sr. Justo (min. 0:55 i ss. DVD 3), per videoconferència des de Requena, afirma que hi hagué una avaria al centre que tenen a Loja, interrupció del subministrament. Axa els va indemnitzar. Parque La Presa SA està participada al 100% per Agua Mineral San Benedetto, accionista única d'aquella. La pòlissa és de san Benedetto i incorpora com a risc Parque La Presa SA. Els perjudicis al final són del grup. De fet d'entrada és de la societat participada. Tenen comptabilitats consolidades, a nivell de balanços oficials.

Es talla la videoconferència. Es reprèn al clip 4. Es tracta de companyies diferents però tenen comptes consolidats a efectes de RM. Cada part té compromisos amb proveïdors de forma independent en funció dels contractes que tinguin. Parque La Presa SA té contracte propi amb Alpiq SA. A Requena tenen contracte també amb Alpiq SA. No sap si van comunicar o no a Alpiq la incidència. Els fets del dia 31 els sap de referència. Normalment informen. Però no ho sap segur. Es talla de nou. Segueix al clip núm 5. No recorda els termes del contracte quant a responsabilitat per qualitat del servei. La factura del reparador per les dues màquines és a nom de Parque la Presa SA i ho paga Parque La Presa SA.

Declaren en qualitat de perits:

1) Don. Luis Manuel , per videoconferència (min. 3.20 i ss. clip cinquè del DVD) reconeix haver fet l'informe i ratificar-s'hi. Fou un sinistre de danys elèctrics a Parque La Presa SA. Ell quan hi va li diu l'assegurada que el 31 d'agost hi van haver talls de llum i oscil·lacions i en restablir-se el subministrament, els dos sensors estan espatllats. Comprova que no hi ha cap fallada interna de l'empresa i dedueix que ve de fora, per avaria en transformador, llampec, etc. Això ja no ho sap. També es va malmetre alguna lluminària que no entrava en pòlissa. Són dos equips exactament iguals i de difícil reparació i es van dur a Alemanya. Però de fet no s'han reparat, s'han substituït. És un centre força aïllat. No té cap dubte que és una fallada del subministrament. Ve de fora. En un informe assenyala a Alpiq i en un complementari a Endesa. Això és perquè no sabia qui era el subministrador. A la zona és Endesa. Després li van dir que era Alpiq i va posar Alpiq. Es talla la connexió. Es reprèn i reitera això darrer. Ha valorat segons els pressupostos que ha vist.

Ha vist els mòduls afectats. Hi ha fotografies a la pericial. No va contactar amb la distribuïdora. Ha intervingut, les han dut a reparació i han tornat amb els mòduls substituïts. El dia que va passar el fet no ho era. No ha revisat res més que l'empresa. El punt de subministrament, l'escomesa, no. Són cables soterrats que van fins al quadre. Ell ha revisat des del quadre. Segons el que va veure, no hi havia cap indici que vingués l'avaria de dintre de la nau. Al primer va posar Alpiq. Al complementari hauria de dir Alpiq encara que diu Endesa perquè s'hauria oblidat de canviar-ho. No sap distingir entre comercialitzadora i distribuïdora. No és competència seva. És arquitecte tècnic.

S'aclareix que Altel i Alpiq és el mateix.

Tercer. La sentència d'instància, de data 1-10-2012 (f. 178 i ss.) estima la pretensió actora.

Entén que ambdues parts admeten que Alpiq SA subministra a Parque la Presa SA, un risc anomenat com 2 a la pòlissa i del mateix grup, ja que el soci únic és la pròpia Agua Mineral San Benedetto. Per tant, la legitimació activa i passiva es dóna.

Quant als requisits de l'acció de l' art. 43 LCS , entén que Axa ha pagat els danys que apareixen a la pericial.

Entén provats els danys. En base a la testifical del tècnic de Fluitrònic SL que diu que va retirar els aparells malmesos i els va remetre a Alemanya per a ser reparats. I que va informar que es devien els danys elèctrics a una sobretensió, sense que es pogués atribuir a una fallada de la màquina (se'n van espatllar dos de cop). També es recolza en la declaració del perit que va fotografiar els aparells malmesos (fotos al seu informe) i que la causa és un fluïd irregular i inconstant de corrent elèctrica.

Entén que la comercialitzadora ha de respondre front del client afectat perquè no és una mera intermediària, és qui cobra la factura del subministrat. Es basa en la sent. AP Barcelona de 12-3-2012 que al mateix temps es recolza en les de 29-6-2004 - 16a- 18-11-2009 -16a- i 2-2-2011 -16a-, 5-6-2009 -14a- i 30-5-2011 -1a-.

Condemna a pagar la suma reclamada.

No imposa costes per creure que la demandada no sabia que Parque La Presa SA i Agua Mineral San Benedetto SA eren la mateixa empresa.

Quart. El primer i segon motiu de recurs insisteix en que la demandada només subministrava a Requena a favor de l'assegurada. I sostenen que no són els subministradors de l'empresa de Loja, del mateix grup. I que no hi ha legitimació activa ni passiva.

No es pot acollir.

La prova ha demostrat l'accident elèctric, que no es discuteix és degut a un problema en la tensió del subministrament, que es va produir en una factoria d'una empresa participada al 100% per Agua Mineral San Benedetto, assegurat aquell risc (Parque La Presa SA) dintre de la mateixa pòlissa entre l'actora i Agua Mineral de San Benedetto, i que la subministradora de Parque La Presa SA és la demandada. Per tant, legitimació activa (la té l'asseguradora del risc en funció del contracte amb l'empresa participant) i passiva (la té la demandada com a subministradora -comercialitzadora- i causant del sinistre) estan perfectament establertes i confirmades.

Cinquè. El tercer motiu de recurs pretén que la sentència ha interpretat malament la prova pericial i que el veritable responsable del sinistre no és la demandada en tant que solament comercialitzadora, sinó la distribuïdora Endesa.

No es pot acollir.

Cert que hi ha dos pericials de l'asseguradora i en una d'elles es responsabilitza Endesa i en l'altra a la demandada, però també ho és que això fou aclarit pèl propi perit que va dir que la imputació a Endesa havia estat un error. Cert és també que la seva informació ve en part del vist (fotos al peritatge) i en part de la informació arribada des d'Alemanya per l'empresa que va reparar els sensors de moviment afectats, un relat oral. Cal, però, copsar que es tracta de danys típicament elèctrics deguts a una sobrecàrrega i que només podia aquesta provenir de l'exterior.

Si examinem les declaracions del perit Sr. Luis Manuel , aquest ens diu clarament que les instal·lacions interiors de l'empresa estaven bé, que només va resultar afectats els dos sensors de moviments, i que no te cap dubte que és un problema del subministrament des de xarxa. Esmena el seu error sobre Alpiq i Endesa i explica que va posar Endesa perquè pensava que era la subministradora. Diu que va veure els elements afectats i els va fotografiar. I que no ha pogut veure l'escomesa perquè són cables soterrats que van fins al quadre. Don. Fabio , de Fluitrònic, aclareix que una sobretensió es va carregar la tarja de control dels sensors de moviment, que és un aparell altament sensible a les oscil·lacions elèctriques i que comparteix plenament la opinió manifestada pels tècnics alemanys de que es va tractar d'una sobretensió. Afegeix que això ho abona el fet que s'hagin malmès els dos sensors alhora.

Sisè. El quart motiu de recurs entén que les comercialitzadores són meres intermediàries que no han de respondre mai per problemes de sobretensió que són tècnicament de distribució.

No es pot acollir.

En primer lloc, una comercialitzadora no és una mera intermediària, ja que és qui factura al consumidor final el preu de la corrent que li subministra. És la propietària d'allò que subministra al consumidor i que aquest adquireix. Des d'aquesta òptica la intermediària seria Endesa Distribución SLU, qui, en tot cas, té una relació entre la productora, que por ser ella mateixa o un tercer, i la comercialitzadora, però que no té cap relació contractual amb el client final. Certament que la Distribuïdora tindrà moltes més responsabilitats que ningú altre dintre de la cadena mercantil (producció, distribució, comercialització, consum) perquè des d'un punt de vista merament tècnic és obvi que la producció respondrà més de quantitat que de qualitat, que la tensió circulació per la xarxa d'alta tensió és responsabilitat de Red Elèctrica Española i que la responsabilitat del manteniment de l'adequada tensió de transport per la xarxa mitjana i baixa és en principi de la distribuïdora, però el cert és que serà una responsabilitat reclamable in rem verso, per la comercialitzadora que, no ens oblidem, subministra al final un producte defectuós encara que no sigui l'autora del defecte.

Certament hi ha sentències en favor de la tesi de la recurrent, però el sector majoritari és el favorable a la tesi de la sentència d'instància.

L'actora assenyala diverses sentències favorables a la tesi de la plena responsabilitat contractual de la comercialitzadora. En destacarem algunes: així, la sent. AP Cuenca de 3-11-2004 (EDJ 2004/160770) que ressalta 'hemos de coincidir plenamente con la juzgadora de instancia cuando invoca en su resolución el contenido del artículo 109 del Real Decreto 1.955/2.000, de 1 de diciembre , por el que se regulan las actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica, cuando señala que la responsabilidad del cumplimiento de los índices de calidad del suministro individual y zonal corresponde a los distribuidores que realizan la venta de energía al consumidor; circunstancias, todas ellas, por las cuales procede la íntegra desestimación de este primer motivo de impugnación'. La sent. AP Barcelona de 29-6-2004 -16a-(EDJ 2004/88317) que ressalta 'Por lo que debe de rechazarse la alegación en que funda su oposición la apelante, de que ella no suministra energía eléctrica a la actora.

Y, como suministradora viene sujeta a la responsabilidad de calidad del suministro a que se refiere el art. 48 de la Ley que dice que:

'El suministro de energía eléctrica deberá ser realizado por las empresas titulares de autorizaciones previstas en la presente Ley con las características y continuidad que reglamentariamente se determinen, para ello, las empresas de energía eléctrica contarán con el personal y medios necesarios para garantizar la calidad del servicio exigida por las reglamentaciones vigentes.

Las empresas eléctricas y, en particular, las distribuidoras y comercializadoraspromoverán la incorporación de tecnologías avanzadas en la medición y para el control de la calidad del suministro eléctrico.'

Por lo que la responsabilidad contractual en la calidad del suministro corresponde a la empresa comercializadora que suministra a un consumidor cualificado, y habiéndose producido un fallo en el suministro, debe de responder; e igualmente la distribuidora Endesa Distribución Eléctrica S.L., por responsabilidad extracontractual, como distribuidora de la zona objeto del siniestro sin haber adoptado las medidas técnicas necesarias para la causación de los daños'.

No solament les ressenyades per l'actora es poden comptar dintre d'aquesta direcció. Així, la sentència de la secció 1a de l'AP de Barcelona de 12-3-2012 (EDJ 2012/63800) és ben exemplificadora d'això que estem exposant. La de la secció 4a de 13-9- 2012 (EDJ 2012/326532) expressa a més que:

'Esta misma Sala, en procedimientos en que era parte también Endesa, sostuvo la misma postura, así rollos 471-2008 o 610/2010 'En cuanto a los derechos de las empresas distribuidoras y comercializadorasde energía eléctrica el art. 45.3 reconoce, entre otros, el de exigir que las instalaciones y aparatos receptores de los usuarios reúnan las condiciones técnicas y de construcción que se determinen, así como el buen uso de las mismas y el cumplimiento de las condiciones establecidas para que el suministro se produzca sin deterioro o degradación de su calidad para otros usuarios. A tal efecto, dentro de las condiciones generales de la póliza de abono para el suministro de energía eléctrica (según modelo aprobado por Real Decreto 1725/1984,de 18 de julio), se contempla la posibilidad de que la empresa suministradora se niegue a suscribir la póliza de abono cuando la instalación del peticionario no cumpla, a juicio de la empresa suministradora, las prescripciones que con carácter general establecen los Reglamentos de instalaciones eléctricas así como las especiales que, autorizadas por los Organismos competentes, deben satisfacer las instalaciones receptoras abastecidas por la empresa en cuestión, y si la instalación interior, nueva o reformada, propiedad del abonado, no reúne las condiciones de seguridad reglamentarias, la empresa suministradora debe negarse a facilitar energía eléctrica o, en caso de instalaciones antiguas, deben comunicar a la administración y al abonado que las utiliza la falta de seguridad que adviertan, quedando el abonado obligado a corregirlos, contando la empresa con importantes facultades de inspección y revisión para verificar la regularidad de la instalación (...)'.

Aquest mateix Tribunal, en sent. 21-6-2013, al rotlle 235/2012 (EDJ 2013/149103) va dir '...De manera que si bé per la via extracontractual molt probablement no abasta la responsabilitat en aquests casos a la comercialitzadora, sí l'ha d'abastar per la via contractual, atesa la doctrina de la unitat de la culpa. Cap invocar l'axioma ubi commodum ibi incommudum, i així aplicar-li la mateixa doctrina que imputa als promotors el dany causat als seus contractats pels constructors, que no ho són, sobre la base del lucre de l'activitat d'aquells i la culpa in eligendo, quan l'elecció sigui possible i per culpa in vigilandoen tot cas.

La xarxa del sector és d'Endesa Distribución. Però tota comercialitzadora que hi operi assumeix una obligació de supervisió en defensa dels interessos dels seus clients, destinataris finals de l'energia contractada (...)'.

S'ha de desestimar, per tant, el recurs i confirmar plenament la sentència recorreguda.

Setè. Les costes de l'alçada s'imposen a la part recurrent ( art. 398 LEC ).

Fallo

Desestimo íntegramentel recurs d' apel·lació interposat per la representació de la part demandada contra la Sentència dictada a data 1 d'octubre de 2012 pel Jutjat de Primera Instància núm. 34 de Barcelona a les actuacions de procediment verbal núm. 135/2012 (Rotlle núm. 166/2013) que confirmo íntegrament, amb imposició de les costes de l'alçada a la recurrent.

La desestimació íntegra del recurs comporta per al recurrent la pèrdua del dipòsit constituït per recórrer.

Així, per aquesta Sentència, tot jutjant definitivament, ho pronuncia, mana i signa aquest Tribunal.

PUBLICACIÓ.- Aquesta Sentència ha estat llegida i publicada el mateix dia de la seva data pel/per la Magistrat/ada Ponent, i s'ha celebrat audiència pública. EN DONO FE.