Sentencia Civil Nº 79/2015, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 600/2013 de 19 de Febrero de 2015

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 600/2013

Procediment ordinari núm. 116/2010

Jutjat Primera Instància 1 La Seu d'Urgell (UPSD 1)

SENTÈNCIA núm. 79/2015

PRESIDENT:

ALBERT GUILANYÀ I FOIX

MAGISTRATS:

NA ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

EN ALBERT MONTELL GARCIA

Lleida, dinou de febrer de dos mil quinze

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 116/2010, del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de La Seu d'Urgell (UPSD 1), en virtut del recurs interposat per OS D'OR S.L., representat per la procuradora CECILIA MOLL MAESTRE i assistit pel lletrat Enric Vicente Català contra sentència de data dinou d'abril de dos mil tretze dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 600/2013. Justiniano i Evangelina representats per la procuradora PAULINA ROURE VALLES i defensats pel lletrat Joaquim Betriu Monclus; Salvador i Petra , representats per la procuradora LAIA MINGUELLA BARALLAT i defensats per la lletrada Anna Cerdà Gasch; Jesús Carlos i Africa representats per la procuradora EVA SAPENA SOLER i defensats per Enrique Fernandez Garcia; Elvira , Africa , Matilde i Virtudes , representats per la procuradora EVASAPENA SOLER i defensats pel lletrat Enrique Fernandez Garcia; Celsa i Damaso representats per la procuradora Astrid Notario Ruiz i defensats pel lletrat Jaume Ribes Porta; Heraclio representat per la procuradora CARMEN GRACIA LARROSA i defensat pel lletrat Jordi Bonet Agustí; Miguel representat per la procuradora MONICA ARENAS MOR i defensat pel lletrat Josep Maria Pou Soler, impugnen l'apel·lació. No es van personar i s'han declarat rebels processals a : Valeriano , Milagrosa , Marí Trini , Casilda i Ángel Daniel . És ponent d'aquesta resolució el magistrat ALBERT GUILANYÀ I FOIX.

Antecedentes

PRIMER.La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data dinou d'abril de dos mil tretze , és la següent: ' DECISIÓ.- DECISIÓ

ESTIMEla demanda interposada per Celsa i Damaso contra OS D'OR, S.L. i, en conseqüència:

1) DECLAREresolt el contracte de compravenda de data 21 de març de 2006, relatiu a la vivenda-apartament nº NUM000 i de la plaça de pàrquing nº NUM001 de l'edifici ' DIRECCION000 ', situat en Coll de Nargó entre la AVENIDA000 , Ctra. DIRECCION001 i C/ DIRECCION002 .

2) CONDEMNEa la demandada a abonar a l'actora:

a) DISSET MIL SEIXANTA-UN EUROS AMB QUINZE CÈNTIMS (17.061,15 €)euros més els interessos d'aqueixa suma calculats al 6% anual des del 23 de març de 2006, fins al seu pagament.

b) DISSET MIL SEIXANTA-UN EUROS AMB QUINZE CÈNTIMS (17.061,15 €)més els interessos d'aqueixa suma calculats al 6% anual des del 15 d'octubre de 2007, fins al seu pagament.

c) DOS MIL SIS-CENTS SETANTA-SET EUROS AMB QUARANTA CÈNTIMS (2.677,40 €), més l'import dels lloguers que vagen satisfent els actors per l'arrendament de la vivenda i plaça de garatge situada a La Seu d'Urgell, C/ DIRECCION003 , nº NUM002 , fins a que es produïsca el pagament de la quantitat anterior.

ESTIMEla demanda interposada per Justiniano i Evangelina contra OS D'OR, S.L. i, en conseqüència:

1) DECLAREresolt el contracte de compravenda de data 11 d'abril de 2006, relatiu a l'apartament B30 i de la plaça de pàrquing nº NUM003 de l'edifici ' DIRECCION000 ', situat en Coll de Nargó entre la AVENIDA000 , Ctra. DIRECCION001 i C/ DIRECCION002 .

2) CONDEMNEa la demandada a abonar a l'actora:

a) VINT-I-DOS MIL CINC CINC-CENTS SIS EUROS AMB TRENTA VUIT CÈNTIMS (22.506,38 €)euros més els interessos d'aqueixa suma calculats al 6% anual des de l'11 d'abril de 2006, fins al seu pagament.

b) VINT-I-DOS MIL CINC CINC-CENTS SIS EUROS AMB TRENTA VUIT CÈNTIMS (22.506,38 €)més els interessos d'aqueixa suma calculats al 6% anual des del 20 de març de 2007, fins al seu pagament.

c) VINT-I-DOS MIL CINC CINC-CENTS SIS EUROS AMB TRENTA VUIT CÈNTIMS (22.506,38 €)més els interessos d'aqueixa suma calculats al 6% anual des del 31 d'octubre de 2007, fins al seu pagament.

ESTIMEla demanda interposada per Ángel Daniel contra OS D'OR, S.L. i, en conseqüència:

1) DECLAREresolt el contracte de compravenda de data 8 de juny de 2007, relatiu al local A1 b i terrasses annexes B30 de l'edifici 'La Serradora', situat en Coll de Nargó entre la Avda. Sant Climent, Ctra. Nova i C/Estret.

2) CONDEMNEa la demandada a abonar a l'actora CATORZE MIL NORANTA-VUIT EUROS AMB TRENTA DOS CÈNTIMS (14.098,32 €)més els interessos d'aqueixa suma calculats al 6% anual des del 28 de juny de 2007.

ESTIMEla demanda interposada per Miguel contra OS D'OR, S.L. i, en conseqüència:

1) DECLAREresolt el contracte de compravenda de data 22 de febrer de 2006 entre les parts.

2) CONDEMNE a la demandada a abonar a l'actora:

a) TRENTA-NOU MIL NOU-CENTS SETANTA-CINC EUROS AMB SEIXANTA CÈNTIMS (39.675,60 €)més els interessos d'aqueixa suma calculats al 6% anual des del 22 de febrer de 2006, fins al seu pagament.

b) TRENTA-NOU MIL NOU-CENTS SETANTA-CINC EUROS AMB SEIXANTA CÈNTIMS (39.675,60 €)més els interessos d'aqueixa suma calculats al 6% anual des del 14 de març de 2007, fins al seu pagament.

c) TRENTA-NOU MIL NOU-CENTS SETANTA-CINC EUROS AMB SEIXANTA CÈNTIMS (39.675,60 €)més els interessos d'aqueixa suma calculats al 6% anual des del 18 d'octubre de 2007, fins al seu pagament.

d) TRES MIL DOS-CENTS CINQUANTA EUROS AMB VINT-I-UN CÈNTIMS (3.250,21 €),així com la resta de lloguers mensuals que vaja satisfent l'actor fins a la data d'aquesta sentència, a raó de 540 euros mensuals.

ESTIMEla demanda interposada per Elvira , Africa , Matilde i Virtudes contra OS D'OR, S.L. i, en conseqüència:

1) DECLAREresolts els següents contractes de compravenda:

a) De data 28 de març de 2006 entre Elvira i Africa , com a compradores i la demandada, com a venedora, sobre l'apartament NUM004 de l'Escala NUM005 , així com la plaça de pàrquing nº NUM006 .

b) De data 28 de març de 2006 entre Matilde i la demandada, sobre l'apartament NUM007 de l'Escala NUM005 , així com la plaça de pàrquing nº NUM008 .

c) De data 28 de març de 2006 entre Virtudes i la demandada, sobre l'apartament NUM009 de l'Escala NUM005 , així com la plaça de pàrquing nº NUM010 .

2) CONDEMNEa la demandada a abonar les següents quantitats:

a) A Elvira i Africa :

- SETZE MIL SIS-CENTS VUITANTA-DOS EUROS AMB TRETZE CÈNTIMS (16.682,13 €)més els interessos d'aqueixa suma calculats al 6% anual des del 28 de març de 2006, fins al seu pagament.

- SETZE MIL SIS-CENTS VUITANTA-DOS EUROS AMB TRETZE CÈNTIMS (16.682,13 €)més els interessos d'aqueixa suma calculats al 6% anual des del 26 d'abril de 2007, fins al seu pagament.

- SETZE MIL SIS-CENTS VUITANTA-DOS EUROS AMB TRETZE CÈNTIMS (16.682,13 €)més els interessos d'aqueixa suma calculats al 6% anual des del 5 d'octubre de 2007, fins al seu pagament.

b) A Matilde :

- SETZE MIL QUATRE-CENTS QUARANTA EUROS AMB VUITANTA-DOS CÈNTIMS (16.440,82 €)més els interessos d'aqueixa suma calculats al 6% anual des del 28 de març de 2006, fins al seu pagament.

- SETZE MIL QUATRE-CENTS QUARANTA EUROS AMB VUITANTA-DOS CÈNTIMS (16.440,82 €)més els interessos d'aqueixa suma calculats al 6% anual des del 16 d'abril de 2007, fins al seu pagament.

- SETZE MIL QUATRE-CENTS QUARANTA EUROS AMB VUITANTA-DOS CÈNTIMS (16.440,82 €)més els interessos d'aqueixa suma calculats al 6% anual des del 16 d'octubre de 2007, fins al seu pagament.

c) A Virtudes :

- SETZE MIL QUATRE-CENTS QUARANTA EUROS AMB VUITANTA-DOS CÈNTIMS (16.440,82 €)més els interessos d'aqueixa suma calculats al 6% anual des del 28 de març de 2006, fins al seu pagament.

- SETZE MIL QUATRE-CENTS QUARANTA EUROS AMB VUITANTA-DOS CÈNTIMS (16.440,82 €)més els interessos d'aqueixa suma calculats al 6% anual des del 21 de maig de 2007, fins al seu pagament.

- SETZE MIL QUATRE-CENTS QUARANTA EUROS AMB VUITANTA-DOS CÈNTIMS (16.440,82 €)més els interessos d'aqueixa suma calculats al 6% anual des del 23 d'octubre de 2007, fins al seu pagament.

ESTIMEla demanda interposada per Salvador i Petra contra OS D'OR, S.L. i, en conseqüència:

1) DECLARE resolt el contracte de compravenda de data 10 de març de 2006 entre les parts.

2) CONDEMNE a la demandada a abonar a l'actora:

a) VINT-I-SET MIL CINC-CENTS QUARANTA-SET EUROS AMB CINQUANTA CÈNTIMS (27.547,50 €)més els interessos d'aqueixa suma calculats al 6% anual des del 15 de març de 2006, fins al seu pagament.

b) VINT-I-SET MIL CINC-CENTS QUARANTA-SET EUROS AMB CINQUANTA CÈNTIMS (27.547,50 €)més els interessos d'aqueixa suma calculats al 6% anual des del 8 de març de 2007, fins al seu pagament.

c) VINT-I-SET MIL CINC-CENTS QUARANTA-SET EUROS AMB CINQUANTA CÈNTIMS (27.547,50 €)més els interessos d'aqueixa suma calculats al 6% anual des del 19 de novembre de 2007, fins al seu pagament.

ESTIMEla demanda interposada per Heraclio contra OS D'OR, S.L. i, en conseqüència:

1) DECLARE resolt els contractes de compravenda de data 5 de gener de 2007 què s'acompanyen a la demanda.

2) CONDEMNE a la demandada a abonar a l'actora:

a) SETANTA-UN MIL VUIT-CENTS VUITANTA EUROS AMB SETANTA CÈNTIMS (71.880,70 €)més els interessos d'aqueixa suma calculats al 6% anual des del 8 de gener de 2007, fins al seu pagament.

b) SETANTA-UN MIL VUIT-CENTS VUITANTA EUROS AMB SETANTA CÈNTIMS (71.880,70 €)més els interessos d'aqueixa suma calculats al 6% anual des del 13 de desembre de 2007, fins al seu pagament.

Es condemna a la demandada al pagament de les costes processals.

Contra aquesta sentència cap recurs d'apel lació, a interposar en el termini de vint dies des de la notificació de la mateixa.

S'adverteix a les parts de la necessitat de constituir un dipòsit per import de 50 euros en el compte de consignacions d'aquest Jutjat perquè es tingui per preparat el recurs d'apel lació, requisit sense el qual no s'admetrà la impugnació. [...]'

SEGON.Contra l'anterior sentència OS D'OR S.L. va interposar un recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER.La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 19 de febrer de 2015 per a la votació i decisió.

QUART.En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER.La part demandada recorre contra la sentència de primera instància i ho fa al·legant que el simple retard en el lliurament de l'habitatge no és causa de resolució si no és en les condicions que recull la jurisprudència del Tribunal Suprem, com ara amb l'acreditació prèvia de l'essencialitat del termini pel comprador o amb la concurrència d'una voluntat rebel al compliment per part del venedor, sent que cap d'ambdues coses succeeix en el cas present. Així mateix recorre la sentència per entendre que l'incompliment del demandat es produeix per causa de força major derivada de la problemàtica urbanística sorgida en relació a la llicencia d'obres. Tanmateix denuncia que la sentència conté un error quan la condemna en relació a la demanda presentada pel Sr. Ángel Daniel atès que respecte d'aquell es va arribar a una transacció aprovada judicialment per interlocutòria de data 20 de març de 2012. Finalment, i de forma subsidiària, es demana que en el cas de que es mantingui la condemna principal no es faci aplicació de l'interès del 6% d'indemnització.

Totes les parts apel·lades varen contestar al recurs en la forma que és de veure en els respectius escrits d'oposició al recurs d'apel·lació.

SEGON. Com a primera qüestió cal palesar que el primer motiu de recurs que es fa valer i relatiu a la manca d'essencialitat del termini pactat així com que el retard no és causa de resolució del contracte, haurà de recordar-se que aquest motiu d'oposició no es va fer valer en totes les contestacions a les demandes acumulades ja que en algunes l'únic motiu que es fa valer és el de la força major, el que de per sehauria de suposar la desestimació d'aquest motiu de recurs al contrariar un dels principis generals de la segona instància quin és que no és possible fer valer en aquesta alçada arguments d'oposició no emprats en primera instància (pendente apellatione nihil innovetur).

Malgrat tot, el motiu tampoc podria prosperar atès que la jurisprudència del TS que es pretén aplicar parteix d'assercions diferents a les d'autos ja que en aquest cas consta expressament pactada una clàusula de resolució contractual, clàusula que a més va esser redactada per la pròpia demandada i que té el seu contrapunt en la clàusula 4ª del contracte que tanmateix permet a la venedora fer el mateix (és a dir resoldre el contracte) en cas d'impagament d'algun termini per part de la compradora.

Un supòsit similar al present és el que resolt la STS de 29 de novembre de 2012 i en que l'AP de Guadalajara, malgrat reconèixer que existeix incompliment per no haver lliurat en el termini pactat l'immoble i malgrat que es va pactar expressament la possibilitat del comprador de resoldre en aquest cas, entén que l'incompliment no era generador de resolució per no esser essencial ni greu. La compradora planteja recurs de cassació i en aquell al·lega que '... no considera analizable si el incumplimiento fue esencial o grave sino que la condición resolutoria era de estricta aplicación y transcurrido el tiempo de entrega sin haberse efectuado, no cabía más respuesta que la resolución.',a la qual cosa el TS respon de la següent manera:

'En este caso, el hecho de haber pactado una condición resolutoria expresa es suficientemente indicativo de la trascendencia que las partes le dieron al término del cumplimiento del contrato, y dicho carácter esencial aboca a la estimación del recurso, y asumiendo la instancia, la de la demanda. Por el contrario, resulta desestimada la reconvención. En base a los arts. 1114 y 1123 del C. Civil , se produce la resolución contractual una vez llegado el plazo de cumplimiento sin que se hubiese verificado, lo que provoca la devolución de las cantidades entregadas y ello porque así lo quisieron las partes, y sin que se aprecie violación de la buena fe contractual ( art. 1258 del CC ), debiendo las partes cumplir las obligaciones que nacen del contrato en cuanto tienen fuerza de ley entre los contratantes ( art. 1091 del C. Civil ).'

En el mateix sentit el TS en la seva Sentència de 5 de novembre de 2012 resolent un recurs de cassació contra una sentència de l'AP d'Almeria i en que el recorrent argumentava el següent: ' Alega el recurrente que en la sentencia recurrida no se razona porqué se considera que la obligación de entrega en el plazo pactado se considera esencial. Igualmente discute que no cita las pruebas en las que se basa para declarar que en la fecha de dictado de la sentencia de segunda instancia tampoco se encontraba la obra en condiciones de ser entregada.', el TS contesta tot dient que:

'...Alega el recurrente que la obligación de entrega no era esencial y que concurrió fuerza mayor como es el abandono de la obra por la constructora y que no se frustró el fin del contrato.

Sobre ello debemos declarar que:

A) Como en otras ocasiones ha declarado esta Sala, la sentencia declara que el plazo fijado en el contrato para la entrega de la vivienda, debe ser calificado como esencial por haberlo así dispuesto las partes contratantes en su concertación negocial. Esta conclusión alcanzada por la Audiencia Provincial tras valorar la prueba practicada e interpretar el contrato, resulta inatacable a través del recurso de casación, por lo que la aplicación a este supuesto de hecho del artículo 1124 CC , conduce necesariamente a apreciar un incumplimiento contractual de la vendedora que supone una validez de la resolución contractual instada por la compradora. ( STS del 28 de junio del 2012 ). Sin duda la obligación de entrega es esencial en el contexto del contrato de compraventa ( arts. 1462 y siguientes del Código Civil ), y en cuanto al plazo en el que la misma se ha de verificar se deberá estar a lo pactado, siendo de indudable importancia la apreciación del tiempo transcurrido sin cobertura contractual y las expectativas próximas o inciertas de la entrega.

B) Computando tan solo el retraso experimentado hasta la sentencia de primera instancia, se aprecia una dilación de dos años, lo que denota, sin duda, la frustración del contrato y los criterios para la determinación de la entidad o esencialidad del incumplimiento han sido resumidos por autorizada doctrina señalando varios parámetros, como la importancia para la economía de los interesados, la entidad del incumplimiento como obstáculo para impedir la satisfacción o para provocar la frustración, que ha de predicarse del fin o fin práctico del contrato, a lo que equivale la llamada 'quiebra de la finalidad económica'. Pero, en definitiva, ha de tratarse de un incumplimiento esencial, caracterizado por producir una insatisfacción de las expectativas o generar la frustración del fin'. ( STS, Civil sección 1, del 10 de noviembre del 2011, recurso 271/2009 ).

C) Como ya declaró esta Sala en la invocada sentencia 1039/1998 de 14 de noviembre de 1998, recurso 1744/1994 , el vendedor no es árbitro de cumplir un contrato cuando le convenga o interese o pueda, supuesto el cumplimiento del comprador de sus obligaciones, o su disposición seria y verdadera a cumplirlas, incumpliendo los plazos contractuales; el vendedor no puede escudarse en el incumplimiento de la contrata respecto a él, porque le es imputable frente al comprador por haberla elegido, es un suceso que ocurre en el círculo de sus actividades empresariales sujetas a su control, no externo, imprevisible o inevitable (fuerza mayor).

En conclusión, se ha violado por la vendedora la obligación esencial del contrato como es la entrega en plazo, al dejar pasar al menos dos años, sin que se terminara la obra, sin causa de fuerza mayor, frustrando el fin del contrato.'.

Per tant, en aplicació de la doctrina que emana de les esmentades resolucions, el primer motiu de recurs escau desestimar-lo.

TERCER.El segon dels motius que es fa valer és el relatiu a la força major i és pla que no es donen els requisits per entendre que aquella concorre. La força major la defineix el CC en l'article 1105 tot senyalant que ningú respondrà d'aquells successos que no haguessin pogut preveure's, o que, previstos , fossin inevitables. I certament que, com ens recorda el TS en la sentència més amunt esmentada, '... le es imputable frente al comprador por haberla elegido, es un suceso que ocurre en el círculo de sus actividades empresariales sujetas a su control, no externo...'.

El TS es refereix a la força major tot dient que 'La doctrina reiterada del Tribunal Supremo entiende que el concepto de fuerza mayor debe aplicarse solamente a todo acontecimiento inesperado, aunque puede no serlo, pero que a pesar de que se quiera prevenir, es imposible resistirlo, es decir, lo que no puede preverse o que, aún previsto, fuera inevitable o irresistible. Y, sin intervención de culpa alguna en el agente al proceder el evento decisivo exclusivamente de un acontecimiento impuesto y no previsto ni previsible, insuperable e inevitable, extraño al ámbito de la actividad de que se trata, en la que irrumpe como un obstáculo externo, como por ejemplo, un rayo, huracán, tornado, inundación, y situaciones catastróficas semejantes, que ya venían recogidas en Las Partidas o en el Digesto (aquarum magnitudines a nullo praestantur). Y, que entre el resultado y el evento que lo produjo exista un nexo de causalidad eficiente ( STS 4 de junio de 1902 que cita la de 7 de abril de 1965).

O com argumenta una SAP de Barcelona, Secc 13ª en relació a un supòsit en que s'al·legava força major per haver-se produït una troballa arqueològica durant la realització de l'obra que va impedir el seu lliurament dins del termini, i que era 'possible' que existís, diu la indicada sentència el següent:

'... la jurisprudencia es muy reacia a admitir algún caso de fuerza mayor que justifique el retraso en la entrega de las viviendas, lo cierto es que, dada la redacción del art. 1.1 L 57/1968, que establece la aplicación de la norma sea cual sea la causa o motivo del retraso en la entrega de la vivienda o en el inicio de las obras, entendemos que dichas circunstancias no pueden ser opuestas frente al comprador que pretende resolver el contrato de compraventa y reclama la devolución del dinero entregado anticipadamente.

Ha de hacerse constar que quien fija el plazo de entrega de las viviendas es el promotor, que es un profesional de la construcción y debe conocer las dificultades propias de esta actividad y, por lo tanto, tiene que prever estas circunstancias y asegurarse de poder cumplir sus compromisos fijando un plazo de entrega y entendemos que dichas circunstancias no pueden ser opuestas frente al comprador que pretende resolver el contrato de compraventa y reclama la devolución del dinero entregado anticipadamente. El riesgo de acabar las obras dentro del plazo establecido en el contrato es asumido íntegramente por el promotor-vendedor como parte de su riesgo empresarial y, en consecuencia, no puede trasladárselo al comprador.

El legislador, por tanto, hace recaer sobre el promotor-vendedor el riesgo de que la vivienda no pueda entregarse en el plazo previsto o que las obras no puedan iniciarse, de tal manera que el comprador al que se refiere la L 57/1968 (consumidor que ha entregado cantidades a cuenta), sea cual fuera la causa por la que se produzca el retraso en el inicio de las obras o en la entrega de las viviendas, podrá resolver el contrato de compraventa y exigir la devolución de las cantidades entregadas anticipadamente.'

I és evident que tot el que fa referència a la llicencia d'obres, la seva obtenció i validesa entra dins del tràfic propi d'una promotora, i més encara si, com resulta en el cas present, aquella tenia ple coneixement abans de la venda, de que respecte de la llicencia hi havia alguns problemes ja que hi havia dictàmens tècnics que sostenien que no s'ajustava a la legislació vigent en aquell moment.

El motiu per tant haurà d'esser desestimat i confirmada la sentència de primera instància en relació a tots els apel·lats, excepció feta de la demanda de Ángel Daniel que el jutge a quo, sens dubte, per error inclou en la condemna quan en realitat respecte d'aquell demandant s'havia sobreseït el procediment per Interlocutòria de data 20 de març de 2012.

QUART.Finalment l'apel·lant en la seva pètita del recurs fa una expressa demanda de que subsidiàriament i pel cas que es desestimés els seus motius de recurs (cosa que ha succeït), se'l absolgui del pagament de l'interès del 6% d'indemnització, pètita que està totalment orfe de qualsevol tipus d'argumentació fàctica o jurídica, i que escau desestimar en base al que disposa l' article 1101 en relació 1107 i 1108 del CC .

CINQUÈ.-Pel que fa a les costes d'aquesta alçada cal imposar-les a la part apel·lant atès que l'estimació parcial del recurs respecte d'un error material manifest comés en la sentència de primera instància i en relació a la condemna a pagar al Sr. Ángel Daniel , s'hagués pogut resoldre per la via de l' article 214 de la LEC sense necessitat de presentar recurs d'apel·lació.

Fallo

ESTIMEMparcialment el recurs d'apel·lació interposat pel procurador Moll contra la sentència de data 19 d'abril de 2013 del jutjat de primera instància i instrucció número 1 de la Seu d'Urgell que REVOQUEMen l'únic extrem de deixar sense efecte la condemna a pagar derivada de la demanda presentada pel Sr. Ángel Daniel contra Os d'Or, SL, RATIFICANTla resta de pronunciaments declaratius i de condemna derivats de la resta de demandes acumulades i amb expressa imposició a la part apel·lant al pagament de les costes causades en al present instància.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, ho manem i ho signem,

MODE D'IMPUGNACIÓ: Contra aquesta resolució caben els recursos extraordinaris de cassació i d'infracció processal si es donen els requisits que estableixen els articles 466 i següents de la Llei d'enjudiciament civil, havent d'acompanyar amb l'escrit d'interposició els dipòsits (mitjançant ingrés en el compte de dipòsits i consignacions d'aquest Tribunal) i taxes corresponents, en el supòsit d'estar obligat a això.

PUBLICACIÓ.El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.