Sentencia Civil Nº 83/2016, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 1, Rec 500/2014 de 25 de Febrero de 2016

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ PRIMERA

ROTLLE NÚM. 500/2014

Procedent del procediment Ordinari núm. 1207/2011

Tramitat pel Jutjat de 1a. Instància núm. 54 Barcelona

S E N T È N C I A NÚM. 83

Barcelona, 26 de febrer de 2016

La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, integrada per les Magistrades Il lma. Sra. Amelia MATEO MARCO, Il lma. Sra. Maria Dolors MONTOLIO SERRA i Il lma. Sra. Mª Teresa MARTIN DE LA SIERRA GARCIA FOGEDA, la primera de les quals ha actuat com a presidenta del Tribunal, ha vist el recurs d'apel lació número 500/2014, interposat contra la sentència dictada en data 10 de març de 2014 i la interlocutòria d'aclariment de 26 de març de 2014 en el procediment núm. 1207/2011, tramitat pel Jutjat de 1a Instància núm. 54 Barcelona. Han estat recurrents el Sr. Primitivo i la Sra. Marí Juana i apel lats la Sra. María del Pilar , la Sra. Aida , INMOBISA, SL i el Sr. Sergio . Un cop feta la deliberació, ha pronunciat, en nom de S.M. el Rei d'Espanya, la següent resolució.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència objecte d'apel lació és la següent: 'En virtud de lo expuesto, y VISTOS los preceptos legales citados, los invocados por la parte actora, y los demás de pertinente aplicación al caso de autos, debo ESTIMAR y ESTIMO parcialmente la demanda presentada por el Procurador don JOSÉ MARÍA CORTAS PIEDA a instancia de Doña María del Pilar y en su defensa el Letrado Don JOSÉ JUAN PINTO RUIZ, contra Doña Aida , Don Sergio , Don Primitivo , Doña Marí Juana e INMOBISA S.L y, en consecuencia, acuerdo lo siguiente:

1ºDeclarar que doñañ Aida , en su condición de apoderada de doña Estrella , debe rendir cuentas de los poderes otorgados a su favor, tanto del de 24-6-2004 a titulo personal como del de 7-6-1991 a través de la sociedad Inmobisa SL. Esa rendición deberá realizarse en los términos expuestos en los fundamentos 5º y 6º de esta sentencia, es decir, en relación a los bienes y actos allí específicamente mencionados.

2ºDeclarar que las cantidades de las que deba rendir cuentas doña Aida y cuyo destino no quede debidamente justificado en ejecución de sentencia, se entenderán percibidas por ella, pudiendo ser computadas en la herencia e imputadas a su cuota parte en caso de ser colacionables.

3ºDeclarar que los bienes y derechos insertos en la sociedad Inmobisa SL forman parte del patrimonio hereditario de la causante doña Estrella , debiéndose levantar el velo societario e integrar en el patrimonio personal de la causante a todos los efectos, los referidos bienes y derechos.

4ºDeclarar que la comunidad hereditaria de la señora Estrella es titular de un crédito contra don Primitivo y doña Marí Juana por importe de 10.341,56 euros, y de un crédito contra don Sergio por las rentas del alquiler de la vivienda de la CALLE000 nº NUM000 devengadas entre enero y mayo del 2011. Estos créditos deberán ser tenidos en cuenta al efectuarse la partición.

5ºDeclarar que, teniendo en cuenta todo lo expuesto en los puntos anteriores, los herederos deben adjudicarse la herecia por terceras partes, de conformidad con el último testamento válido de la causante de fecha 20-3-1991.

En cuanto a las costas, no se hace especial pronunciamiento.'

La interlocutòria d'aclariment estableix en la seva part dispositiva:

'En virtud de lo expuesto, POR SSª SE ACUERDA:

1º Se aclara la snetencia de 10-3-2014 en el sentido de que:

1ºEn el punto 8º del fundamento jurídico quinto, donde dice a 'Schlecker SA' debe decir 'a doña Otilia '.

2ºEl punto 3º del fallo, donde dice 'Declarar que los bienes y derechos insertos' y 'los referidos bienes y derechos' debe decir respectivamente 'declarar que los bienes, derechos, deudas y cargas' y 'los referidos, bienes, derechos, deudas y cargas'.'

SEGON.- Les parts esmentades han manifestat en els escrits respectius d'apel lació o, si s'escau, d'impugnació les seves peticions i arguments en què les fonamenten, segons consta en les actuacions.

La ponent d'aquesta resolució ha estat la Magistrada Il lma. Sra. Maria Dolors MONTOLIO SERRA.

Fundamentos

PRIMER.- Plantejament del litigi

Doña. María del Pilar , en la seva condició de cohereva de la seva mare, formula demanda contra els seus germans (i també hereus) Aida i Sergio , contra el marit i la filla de la seva germana ( Primitivo i Marí Juana ) i contra Inmobisa SL.

Explica, en síntesis, que a l'any 2008 va detectar que la seva mare no podia fer front a les seves despeses malgrat tenir un important patrimoni que generava rendes. Va ser llavors que va poder saber que la seva germana Aida (personalment i com a apoderada de Inmobisa), fent ús dels poders que se li havien atorgat, havia efectuat operacions a càrrec del patrimoni familiar els beneficis de les quals no repercutia a favor de la seva titular, la seva mare. A la seva mort ha pogut comprovar les operacions efectuades per Aida , amb coneixement de Sergio les quals han disminuït el patrimoni familiar només en benefici seu i/o del seu entorn familiar i en perjudici d'ella, com a cohereva per terceres parts.

Explica, a més, que la mare va transmetre al seu fill Sergio un negoci (estanc) pel que aquest no ha pagat res ni tan sols per l'ocupació del local. Entén que la massa hereditària té un crèdit per les rendes d'aquest local que s'han deixat de cobrar (a raó de 800€/mes) i pel temps que Sergio va ocupar el pis de la mare sense tampoc pagar-ne res (reclamació de 550€/mes).

Sosté que exerceix acció de restitució prèvia rendició de comptes per part de l'apoderada, la de frau de creditors i la d'enriquiment injust; i respecte la societat demandada invoca la doctrina de l'aixecament del vel.

En base a aquest relat fàctic sol licita que es declari que:

a).- Aida ha de rendir comptes per l'actuació que ha dut a terme durant anys emparada en els poders que li havia atorgat la seva mare tant personalment com d'Inmobisa,SL.

b).- les cases situades en el c/ DIRECCION000 NUM001 i c/ DIRECCION001 , NUM002 de Cadaqués van ser realment comprades per la seva germana Aida amb fons de la causant encara que constin formalment a nom del seu marit i de la seva filla. Subsidiàriament s'haurien de considerar donacions nul les per falta de forma.

c).- el fons utilitzats per la compra d'aquestes cases s'han d'incloure en la rendició de comptes que s'ha d'efectuar i, atès que suposen un enriquiment injust, sigui per part de Doña. Aida o subsidiàriament per part del seu marit i de la seva filla, també per aquesta raó haurien de ser restituïts.

Com a conseqüència de les anteriors declaracions sol licita que es condemni:

a).- la Sra. Aida a restituir a la massa hereditària de la mare la quantitat que resulti de la rendició de comptes que provisionalment xifra en 1.066.321€

b).- el Sr. Sergio a restituir a la massa hereditària 10.353€ i les quantitats que vagin vencent més totes aquelles derivades de l'adquisició del negoci que la causant li havia donat.

c).- a tots els demandats, en síntesis, a consentir i efectuar les adjudicacions, actes i entregues que resultin de les anteriors declaracions.

Sosté que, finalment, un cop efectuades les anteriors restitucions, els hereus hauran d'adjudicar-se l'herència per terceres parts.

La Sra. Aida contesta la demanda negant que hagi de rendir comptes si bé ofereix informació dels actes i operacions realitzades. Sosté que no s'han de restituir quantitats i que no va existir cap fiducia ni donació en l'operació de compra de les cases de Cadaqués per part del seu marit i la seva filla.

El Sr. Sergio addueix que la seva mare li va cedir el negoci gratuïtament i per tant res ha de pagar a les seves germanes, tampoc per l'ocupació del local perquè ho fa com a precarista. Nega, finalment, que la donació sigui col lacionable.

El Sr. Primitivo i la seva filla Marí Juana neguen que compressin les cases de Cadaqués com a fiduciaris. Al leguen que les va comprar el Sr. Primitivo com a inversió immobiliària i que és ell qui s'està fent càrrec dels préstecs.

Inmobisa SL al lega que no es donen els requisits per aplicar la teoria de l'aixecament del vel.

La sentència estima en part la demanda. En concret:

A) declara que Inmobisa SL és una societat patrimonial de la mare. Montserat tenia poders de la societat des del 1991 i personalment de la mare des del 2004. Per tant, produït el decés de la mare, qualsevol dels seus hereus pot reclamar la rendició de comptes com a única via per determinar el cabdal relicte de la poderdant. Descarta que es complís amb aquesta obligació en les reunions i les juntes que refereix la demandada.

B) concreta les operacions de compravenda, lloguers , cessions ... d'immobles i les de préstec o crèdit efectuades respecte les quals s'haurà de rendir comptes.

C) raona que Aida va ser seves determinades quantitats amb coneixement i consentiment de la mare i que, encara que no fos així, tampoc procediria la seva restitució perquè es tractaria només d'un avançament de la seva quota sense que això hagi causat perjudici als cohereus. En qualsevol cas, és ella la que administra la comunitat hereditària sent la postura majoritària la dels demandats.

D) declara que Inmobisa era una societat patrimonial de la Sra. Estrella , instrumental i sense activitat i amb confusió de patrimonis el que justifica l'aplicació de la doctrina de l'aixecament del vel als efectes d'entendre que el patrimoni d'aquesta entitat forma part de l'herència de la mare.

E) no hi ha cap prova que la compra de les cases de Cadaqués per part del Sr. Primitivo i la seva filla respongui a un negoci fiduciari i per tant que fos la Sra. Aida qui realment l'hagués comprat amb fons de la mare. Tampoc no hi ha cap prova d'una donació que s'hagués de declarar nul la per falta de forma. No obstant, la pericial ha posat en evidència que el Sr. Primitivo hauria disposat de 10.341,56€ del compte que aquest utilitzava per pagar el préstec per comprar les cases.

F) entén que la mare va decidir cedir gratuïtament el negoci al seu fill i per tant res ha de restituir per aquest concepte ni pel negoci ni per l'ocupació del local.

G) declara que el Sr. Sergio era qui havia de fer-se càrrec personalment del pagament de la renda pel lloguer del pis de la mare que va ocupar des del gener fins el maig del 2011, per tant, aquest crèdit haurà de tenir-se en compte en el moment de la partició.

D'acord amb aquests raonaments declara que:

a).-la Sra. Aida , en la seva condició d'apoderada de la mare i de la seva societat (i posterior administradora) ha de rendir comptes en els termes que s'indiquen en els seus fonaments de dret 5è i 6à.

b).- les quantitats de les que s'ha de rendir comptes, el destí de les quals no quedi degudament justificat en execució de sentència, s'entendran rebudes per ella podent ser computades en la herència i a la seva quota hereditària.

c).- els béns i drets d'Inmobisa formen part del patrimoni hereditari de la causant en el qual han de quedar integrats.

d).- declarar que la comunitat hereditària de la Sra. Estrella és titular d'un crèdit contra el Sr. Primitivo i la seva filla Marí Juana per import de 10.341,56€ i d'un crèdit contra Don. Sergio per les rendes del lloguer del pis des del gener al maig del 2011.

e) l'herència s'adjudicarà per terceres parts entre els hereus i d'acord amb els anteriors pronunciaments.

f) finalment, no fa imposició de les costes perquè , malgrat haver actuat els demandats formalment per separat, ho han fet amb la mateixa representació i defensa, amb el mateix ànim i línia de defensa.

Contra aquesta resolució recorren només el Sr. Primitivo i Doña. Marí Juana en relació al crèdit de 10.341,56€ que es declara contra d'ells i en favor de la comunitat hereditària i per la condemna al pagament de les costes en relació a l'acció exercida contra ells.

Invoquen incongruència extra petita perquè la declaració que s'efectua respecte a ells no havia estat sol licitada per la demandant i a més , parteix d'una tesis, que no havia estat en cap moment plantejada. Al lega que això els causa indefensió perquè no els ha estat possible defensar-se de la subtracció de més de 10.000€ d'un compte bancari.

Subsidiàriament, entenen que s'ha valorat erròniament la prova documental. Expliquen que les quantitats que refereix la pèrit corresponen a compensacions parcials de majors quantitats disposades per la Sra. Estrella e Inmobisa de la pòlissa de crèdit que assumia íntegrament el Sr. Primitivo .

Sosté que encara que no s'entregués així, s'hauria de deixar sense efecte la sentència en aquest punt perquè el crèdit no estaria vençut, líquid ni exigible perquè ni la pèrit no ha pogut determinar quin és l'origen (apunta a la possibilitat d'una donació) ni ha rebut mai cap reclamació en aquest sentit.

Finalment, entenen que les costes respecte a ells haurien de ser imposades a la demandant perquè les pretensions contra ells exercides han estat desestimades. Refereixen que han actuat realment per separat en aquest procediment i no només de forma aparent.

Ni la demandant, ni els codemandats, es van oposar al recurs.

SEGON.- Deure de congruència

Estableix l' article 218 LEC que les sentències han de ser clares, precises i congruents amb les demandes i amb la resta de pretensions de les parts, deduïdes oportunament en el plet. En els mateixos termes ho indicava l' article 359 LEC 1881 .

Reiteradament ha assenyalat el Tribunal Suprem ( SSTS de 27 de maig de 1996 , 18 de novembre de 1996 , 29 de maig , 28 d'octubre i 5 de novembre de 1997 , 11 de febrer , 10 de mar ç i 27 d'octubre de 1998 i ho reitera actualment 12 de febrer del 2016 )que 'el deber de congruencia se resume en la necesaria correlación que ha de existir entre las pretensiones de las partes, teniendo en cuenta el petitum [petición] y la causa petendi [causa de pedir] y el fallo de la sentencia' ( SSTS 173/2013, de 6 de mar ç, 31/2014, de 12 de febrer , y 467/2015, de 21 de juliol ).

El vici d'incongruència seria, doncs, un desajust entre la decisió judicial i els termes en què les parts han formulat la pretensió o pretensions que constitueixen l'objecte del procés. En concedir més , menys o cosa diferent del que se li hauria demanat, l'òrgan judicial incorreria en algun tipus d'incongruència ( STS 30 de desembre de 2015 ).

Per tant, per determinar si una sentència és o no incongruent, s'ha d'examinar si concedeix més del que s'havia sol licitat (ultra petita) o si es deixen incontestades i sense resoldre alguna de les pretensions mantingudes per les parts (citra petita), llevat que l'omissió es pugui interpretar com a desestimació tàcita, o s'ha pronunciat sobre qüestions no demanades per les parts, amb alteració de la causa petendi (extra petita).

Aquesta darrera és la incongruència que els dos demandats, ara apel lants, atribueixen a la sentència dictada en la primera instància en considerar que efectua un pronunciament que la demandant no havia sol licitat i en base a una argumentació i un plantejament distint del que s'havia efectuat per aquella part.

Certament, i com s'ha dit, s'incorre en incongruència si la sentència concedeix una pretensió que no ha estat oportunament deduïda pels litigants o modifica les qüestions de fet i de dret que s'ha sotmès a la consideració del Tribunal provocant, d'aquesta manera, un desajust o una inadequació entre la part dispositiva de la sentència i els termes en què les parts han formulat les seves respectives pretensions en el procediment; és a dir, si es transforma el problema plantejat en un altre de distint ( SSTS de 10 maig de 1986 , 24 de mar ç i 30 de setembre de 1987 , 26 de maig de 1988 , 24 de juliol. 1990 i 18 de juny de 1992 , 27 de maig i 18 de novembre de 1996 , 29 de maig , 28 d'octubre i 5 de novembre de 1997 , 11 de febrer , 10 de mar ç i 27 d'octubre de 1998 , 19 de juny del 2007 ).

Partint de les anteriors consideracions, un nou examen dels escrits rectors i de les actuacions practicades en la primera instància, no permet apreciar que la sentència que es recorre hagi incorregut en la incongruència que denuncia la part apel lant.

És clar que a la súplica de la demanda no s'inclou una pretensió literalment igual a la que es recull a la sentència però és conegut que, d'acord amb constant jurisprudència, no incorre en incongruència quan una resolució es pronuncia sobre una pretensió que, malgrat no haver estat formalment o expressament exercida, estava implícita o era conseqüència no separable o necessària de les peticions formulades o de la qüestió debatuda en el procés ( STS 25 d'abril del 2007 ).

En definitiva, el deure de congruència el que persegueix és que la sentència no es pronunciï sobre una qüestió estranya a les respectives pretensions de les parts. En aquest cas, el pronunciament del Jutjat no n'ha estat aliè.

Així, s'al legava a la demanda que a la mort de la mare es van posar de manifest 'la existencia de diversas operaciones de préstamo concertadas con diversas entidades financieras con cargo al patrimonio familiar (ya el existente a nombre de Dª. Estrella , ya insertos en INMOBISA) pero que no reverterían en los propios titulares de los inmuebles, si no que, como veremos, han ido a enriquecer principalmente el patrimonio de Doña Aida y de su propio entorno familiar' (pág.6). Es referia expressament la demandant a la pàgina 15 d'aquell escrit, al crèdit que van sol licitar la seva mare ( representada per la seva filla Aida ) i ella mateixa amb garantia hipotecària sobre una de les finques de la causant i que havia de servir per pagar una part del preu de les dues cases de Cadaqués que formalment consten adquirides pel Sr. Primitivo i la seva filla, espòs i filla de la demandada. En vèncer aquell crèdit, elles mateixes van sol licitar un préstec amb igual garantia hipotecària.

Adduïa que la Sra. Aida ( filla) havia efectuat actes de gravamen que havien disminuït considerablement el patrimoni de la mare ( pág. 23) i que la transcendència negativa que havia tingut la gestió de l'apoderada en el patrimoni de la mare, derivava del fet d'haver convertit en el seu modus vivendi la utilització dels actius per l'obtenció de finançament propi ( pág.25). Assenyala que ' los ingentes recursos obtenidos con cargo al patrimonio de la causante ( préstamos garantizados con tal patrimonio) tampoco tienen reflejo en las cuentas de la causante' i afegia ' sin que hasta ahora se haya podido conocer con detalle en qué se ha ido el dinero , aunque a la vista del patrimonio que a través de personas de su entorno familiar ha adquirido la apoderada no hay que tener demasiada imaginación para adivinar lo que pueda haber pasado' ( pág.27). En més d'una ocasió, s'ha referit a l'enriquiment de la Sra. Aida i del seu entorn familiar a partir d'aquesta operativa (pàg. 35) de la que expressament sol licitava que es rendissin comptes. És més, a la pàgina 50 de la demanda literalment al legava que s'exercia 'acción encaminada a reparar el enriquecimiento injusto, porque está claro que el patrimonio de la causante ha quedado disminuido notablemente a la par que el de la apoderada (y en su defecto -se alega subsidiariamente- también el de su esposo e hija) se ha incrementado considerablemente, siendo la causa de tal empobrecimiento el directo enriquecimiento de los demandados.

Y claro está, de todas aquellas operaciones que tras la oportuna actividad probatoria resulte un crédito contra los demandados y a favor de la herencia, habrá que condenar a restituir este crédito. '.

D'acord amb aquest relat sol licitava que es declarés l'obligació de Doña. Aida de rendir comptes de la seva gestió. Així mateix, sol licitava que s'inclogués en aquella rendició els fons del patrimoni de la Sra. Estrella ( personal o de la seva societat) que s'haguessin destinat a les operacions de compra realitzades formalment pel Sr. Primitivo . Literalment, sol licitava que es declarés 'g) Que la adquisición de dichas viviendas supuso un enriquecimiento injusto a favor de Dª Aida o subsidiariamente a favor de D. Primitivo y Dª Marí Juana en las proporciones indicadas, y un correlativo empobrecimiento del patrimonio de Dª Estrella , debiendo también por este título efectuarse la restitución de los fondos extraídos para su adquisición'.

I si bé en l'apartat 'h) concretava en Doña. Aida l'obligació de 'restituir a la masa hereditaria de Dª Estrella , la cantidad resultante de la referida rendición de cuentas', en l'apartat o) demanava que es condemnés 'A todos los demandados, a sufrir, consentir y efectuar las adjudicaciones o entrega de bienes referidas en las anteriores declaraciones, efectuando cuantos actos fueren precisos para su plena efectividad.'

No es pot entendre, doncs, com pretén l'apel lant, que l'únic pronunciament impugnat en apel lació ( llevat el relatiu a les costes) sigui estrany a les pretensions exercides en el present litigi ni que la decisió judicial s'hagi pronunciat sobre temes o matèries no debatudes oportunament en el procés i respecte de les quals, els litigants no hagin tingut oportunitat d'exercir adequadament el seu dret de defensa, formulant o exposant les al legacions i els arguments que tinguessin per convenient en defensa de les seves respectives decisions processals ( SSTC 20/1982, de 5 de maig , 86/1986, de 25 de juny , 29/1987, de 6 de mar ç, 142/1987, de 23 de juliol , 156/1988, de 22 de juliol , 369/1993, de 13 de desembre , 172/1994, de 7 de juny , 311/1994, de 21 de novembre , 91/1995 , 189/95 de 18 de desembre , 191/95 de 19 de juny , 60/96 de 15 d'abril , 9/98 de 13 de gener , 29/99 de 8 de mar ç , 182/00 de 10 de juliol , 194/2005, 18 de juliol ).

En el present cas, i al marge del que ja s' ha exposat en relació a les pretensions de la demandant i els fets i al legacions en les que es fonamentaven (causa petendi) cap indefensió s'hauria causat a les ara apel lants perquè formularen al legacions a l'informe de l'auditora, li demanaren aclariments al respecte i presentaren documentació per justificar la seva posició. Precisament en atenció a aquestes al legacions i la documentació aportada, la pèrit va reduir l'import d'aquest crèdit a la quantitat que recull la sentència.

És més, en considerar el Jutjat que els termes con s'havia redactat la súplica no permetia poder condemnar el Sr. Primitivo i la seva filla al pagament ( o restitució) d'aquella quantitat ( final del fonament de dret novè) s'ha limitat a declarar que 'la comunidad hereditaria de la señora Estrella es titular de un crédito contra don Primitivo y doña Marí Juana por importe de 10.341,56 euros'.

Hem de concloure, per tant, que el Jutjat no s'ha pronunciat sobre una qüestió no plantejada ni discutida en el procediment. El recurs en aquest primer punt ha de ser desestimat.

TERCER.- Crèdit a favor de la comunitat hereditària de Doña. Estrella i en contra dels Srs. Primitivo i Marí Juana . Valoració de la prova.

L'economista i auditora designada per practicar la pericial sol licitada per la demandant, va analitzar els moviments bancaris dels comptes personals de Doña. Estrella per poder donar resposta als punts que se li havien demanat a fi i efecte d'acreditar la realitat d'una operativa i de la confusió patrimonial en la que la demandant fonamentava la seva demanda.

En analitzar aquests comptes i l'extensa documentació que en el decurs del procediment i per una i altra via s'ha anat aportant, la pèrit va detectar que en el c/c (...) NUM003 el març del 2008 Doña. Estrella havia efectuat un ingrés de 6.000€ ( f.1906); en el (...) NUM004 hi havia un ingrés del desembre de 2006 procedent de la societat demandada de 3.200€ ( f.1905). Altra banda, explica que en una ocasió es va deixar de fer l'ingrés en efectiu de 1.141,546 que el Sr. Primitivo i la Sra. Aida venien efectuant al c/c (...) NUM005 de Inmobisa, SL per restituir els diners que mensualment extreien ( amb un xec) per pagar el lloguer del pis que ocupaven.

Explica la pèrit que totes aquestes quantitats van anar a parar al c/c ( ... NUM003 ) que el Sr. Primitivo gestionava i controlava per pagar des d'allí les quotes dels préstecs que s'havien sol licitat per comprar les cases de Cadaqués. Com que, a la data que es va produir el decés de la Sra. Estrella aquest compte presentava un saldo de -2.070,50€ ( f. 476), la pèrit conclou l'existència d'un crèdit a favor de la comunitat hereditària per un total de 10.341,56€.

L'argument dels apel lants per demanar la modificació de la sentència en aquest punt és que l''ingreso de Estrella de 6.000 €, el de Inmobisa de 3.200€ y el supuesto pago de alquiler de 1.141,56€, corresponden a compensacions ( parciales) de mayores cantidades dispuestas por la Sra. Estrella e Inmobisa ( a titulo de cuenta corriente entre ambas partes) de la póliza de crédito que asumía íntegramente Primitivo '( f.3064).

En termes similars ho exposaren en l'escrit de 20 de juny de 2013 (f.2826) i en el seu escrit de conclusions de les diligencies finals (f.2970) pel que sol licitava a la pèrit un complement o esmena del seu informe. Deien en aquells escrits que 'en cuanto al ingreso de Estrella de 6.000€ y el de Inmobisa de 3.200€, corresponden a compensaciones (parciales) de mayores cantidades dispuestas por la Sra. Estrella e Inmobisa ( a título de préstamo ) de la póliza de crédito que asumía integramente Primitivo '.

Expressament es referia a tres disposicions efectuades durant el gener i el març del 2006 per un total de 24.450€ (f.1108) que el Banco Popular, en el mail unit al f.2573, especifica quina va ser la seva destinació.

Doncs bé, plantejada la controvèrsia en els termes exposats, tampoc en aquest punt el recurs pot ser estimat. Com ja indicava la pèrit en el seu darrer informe( f.2877) aquella documentació no justifica que els ingressos litigiosos procedents de fons de la Sra. Estrella i de la seva societat i la disposició per part de l'apel lant a més de la falta d'ingrés d'una mensualitat del lloguer del pis, responguin a una compensació parcial d'un crèdit anterior que el Sr. Primitivo pogués tenir vers la Sra. Estrella i/o la seva societat patrimonial.

Com s'ha apuntat, es refereixen els apel lants en els escrits esmentats a disposicions del crèdit per part de la Sra. Estrella i la seva societat a 'títol de préstec' ( escrit de 20 de juny de 2013) o a 'títol de compte corrent entre ambdues parts' (recurs d'apel lació) i ni un ni altre resulten ni d'aquella documentació ni de la resta de la prova aportada.

Finalment al leguen els apel lants, de forma subsidiària, que aquell suposat crèdit que es declara a favor de la comunitat hereditària no estaria vençut ni seria líquid i exigible. Al marge que l'origen del crèdit que recull la sentència ha quedat clarament explicat a la pericial, seria la part demandada a qui correspondria acreditar que si ha disposat de les quantitats controvertides és perquè aquestes responen a una donació de la seva sogra( argumentació que es planteja de manera subsidiària).

No és la demandant que reclama que se li rendeixen comptes d'una gestió i disposicions del patrimoni de la mare qui ho ha d'acreditar. La facilitat i possibilitat probatòria la té precisament qui gestionava aquests fons.

Altrament, resulta totalment innecessari i intranscendents per resoldre com ho ha fet el Jutjat que no s'hagi 'solicitado por la actora que cantidad alguna se reconociera como préstamo, como donación nula o como cualquier otra figura jurídica asimilable' ( f.3067). El recurs ha de ser, doncs, també desestimat en aquest segon punt.

QUART.- Costes de la primera instància

Addueixen els recurrents com a darrer motiu d'apel lació que ' [B]ien sea porque, de forma principal, se estime el motivo del recurso por existencia de incongruència extra petita, bien porque, de forma subsidiaria, se estime el motivo del recurso relativo a la apreciación de que igualmente no existe crédito alguno de la comunidad de herederos frente a mis representadas, a juicio de esta parte debe condenarse a la parte demandante al pago de las costas causadas a don Primitivo y Doña Marí Juana '.

No havent estat estimada cap de les dues primeres pretensions, aquest darrer motiu no hauria de ser estimat si ens atenem als termes que ha estat plantejat pels mateixos apel lants.

En tot cas, i atès que el pronunciament en costes pot ser revisat en apel lació encara que no ho hagi sol licitat l'apel lant ( STS 10 de desembre de 2010 ),un cop efectuada aquesta revisió per part d'aquest Tribunal, es considera correcta la decisió adoptada pel Jutjat en relació a les costes i, per tant, tampoc en aquest darrer punt la sentència ha de ser modificada.

Recordar, abans de res, que la condemna al pagament de les costes troba la seva justificació en la necessitat d'haver de restituir a la part contraria les despeses que, en perjudici de la satisfacció de les seves pretensions, li ocasioni la defensa dels seus drets i interessos legítims davant qui promogui accions o recursos legalment mereixedors de la imposició de costes. No és una sanció sinó un mecanisme de distribució de les despeses que genera efectivament l'administració de justícia en el que entren en consideració els diferents intervinents en el procés, que com a tals exerciten el seu dret a la tutela judicial. Com es diu a la STC 107/2006, de 3 d'abril es tracta del 'resarcimiento por los gastos originados por el proceso, contraprestación que se dirige, por un lado, a cubrir parcialmente los gastos de funcionamiento del servicio público de la justicia específicamente ocasionados y, por otro, a compensar a la contraparte del desembolso que le produce el ejercicio de su derecho a la tutela judicial'.

La llei d'enjudiciament civil, en aquest sistema de distribució de despeses, es basa en el criteri objectiu o del venciment, principi que recull l' article 394 LEC com amb anterioritat ho feia l'article 523 de la de 1881. D'acord amb aquest criteri és el litigant que ha vist desestimades les seves pretensions qui s'ha de fer càrrec de les costes causades excepte que s'apreciïn circumstàncies excepcionals, o segons l'actual redacció, dubtes de dret o de fet. Lògicament, si les pretensions d'un litigant només han estat en part estimades, no es farà imposició de les costes com estableix l'apartat segon de l'actual article 394 LEC , a no ser que s'apreciï que alguna de les parts ha actuat amb temeritat.

És en base a aquest apartat i en estimar en part la demanda, que la sentència no fa imposició de les costes, tot afegint que aquesta decisió es pren perquè els demandats només aparentment han actuat per separat.

Contra aquesta apreciació, al leguen els apel lants que han actuat només aparentment per separat i que respon a 'una situación real y de hecho consecuencia de la política de la adversa de acumular acciones y solicitar declaraciones y condenas de todo tipo y contra todos los codemandados'. Refereix que han acudit al plet en virtut d'un 'litisconsorcio voluntario que trae causa del relato de hechos de la demandante , en el cual se incluyen a dos personas que no tienen que ver nada con la comunidad de herederos ni con la masa hereditaria ni con la rendición de cuentas que se interesa de contrario'.

És cert que el Tribunal Suprem ha assenyalat que, als efectes de la imposició de costes, no es pot confondre l'estimació parcial de la demanda( com a concessió de menys del que es pretenia respecte a tots i cadascun dels demandats) amb la desestimació total de la demanda davant d'un d'aquests demandats encara que s'admeti, en tot o en part, respecte la resta ( SSTS 17 de juny de 2004 i 7 de novembre de 2007 ) . En aquest darrer cas, en ser complement absolt un dels codemandats, el criteri del Tribunal Suprem és que per regla general les costes d'aquest codemandat absolt han de ser imposades al demandant ( STS 1 de mar ç i 12 de juliol del 2000 , 6 de juliol de 2001 , 17 de juny de 2004 ).

No és, però, aquest el cas que es dóna en el present litigi perquè la demanda no es pot entendre que ha estat totalment desestimada respecte Primitivo i Marí Juana .Encara que no se'ls ha condemnat a restituir els 10.341,56€, sí que s'ha declarat que la comunitat hereditària ostenta un crèdit vers ells. En definitiva, la demanda respecte aquests litigants, ateses les pretensions que contra ells s'exercien, ha estat en part estimada; en una petita part , però, a la fi, en part estimada.

En qualsevol cas, el mateix Tribunal Suprem ha mantingut que aquella ( la d'imposar les costes a la demandant) no és més que una regla general que no és d'aplicació, no tan sols en casos en els que concorrin circumstàncies excepcionals ( SSTS de 21 de juny de 1999 , 6 de juliol de 2001 ) sinó també en aquells casos en els que s'aprecia una estreta relació entre les parts en relació a l'objecte del litigi i les pretensions exercides així com una mateixa línia d'actuació defensiva('comunidad de actuación') i, sobretot,quan actuen amb una mateixa defensa i representació ( STS de 18 de juliol de 1997 ).

En el cas que s'examina, tots els demandats han comparegut amb una mateixa representació i defensa. I encara que han contestat la demanda per separat per centrar-se cada una d'elles en la qüestió que específicament afectava a aquell demandat concret, totes les contestacions presenten una mateixa línia de defensa que s'ha mantingut en tot el procediment. És més, llevat dels escrits de contestació la seva actuació ha estat exercida de forma unitària ( escrits, audiència prèvia, aportació i pràctica de prova, judici...). Per tant, també en el pronunciament en costes, la sentència dictada en la primera instància s'ha de mantenir en apel lació.

CINQUÈ.- Costes de l'apel lació

Són a càrrec dels apel lants les costes que deriven de l'apel lació ( articles 394.1 i 398.1 de la Llei d'enjudiciament civil).

Fallo

Desestimar el recurs d'apel lació interposat per Doña. Marí Juana i Don. Primitivo contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a. Instància núm. 54 Barcelona en data 10 de març de 2014 en el procediment del qual deriven aquestes actuacions i confirmar aquesta resolució.

Les costes de l'apel lació són a càrrec de l'apel lant.

Amb pèrdua del dipòsit consignat.

La present sentència es susceptible de recurs de cassació si concorren els requisits legals ( art. 469 - 477-disposició final 16 LEC ), que es interposarà davant d'aquest Tribunal en un termini de vint dies a comptar des de la notificació de la present.

Un cop notificada i ferma aquesta sentència, s'han de tornar les actuacions originals al Jutjat de procedència amb testimoniatge d'aquesta resolució per al seu compliment i deixant-ne una certificació en el present expedient.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.