Sentencia Civil Nº 85/2013, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 101/2012 de 26 de Febrero de 2013

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 101/2012

Procediment ordinari núm. 206/2011

Jutjat Primera Instància 8 Lleida

SENTÈNCIA núm.85/2013

PRESIDENT

IL·LM. SR. ALBERT GUILANYA FOIX

MAGISTRATS

IL·LM. SR. ALBERT MONTELL GARCFIA

IL·LMA. SRA. ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, vint-i-sis de febrer de dos mil tretze

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 206/2011, del Jutjat de Primera Instància núm. 8 de Lleida, en virtut del recurs interposat per SÁNCHEZ RAYA, S.L., representada pel procurador Jordi Daura Ramon i assistitida pel lletrat Jose Alberto Grau Perez contra la sentència de data vint-i-cinc d'octubre de dos mil dotze dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 101/2012. La part apel·lada és Herminio , representat per la procuradora María Ortiz Salillas i assistit pel lletrat Ignasi Balue Tomàs . És ponent d'aquesta resolució l'IL·LM. SR. ALBERT MONTELL GARCFIA, Magistrat d'aquesta Audiència Provincial

Antecedentes

PRIMER.La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data vint-i-cinc d'octubre de dos mil dotze, és la següent: 'DECISIÓ.- FALLO

Desestimo la demanda interpuesta por SÁNCHEZ RAYA S.L., contra Don Herminio y absuelvo al demandado de las peticiones del demandante.

Se imponen las costas a la demandante. [...]'

SEGON.Contra l'anterior sentència, SÁNCHEZ RAYA, S.L. van interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i al que es va oposar la part contrària; un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER.La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 26 de febrer de 2013 per a la votació i decisió.

QUART.En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER.-S'accepten els fets declarats provats a la sentència de primera instància. Com a primer motiu de recurs que interposa la societat demandant, Sánchez Raya SL, al·lega que mai va arribar a exercitar el dret d'opció de compra acordat al contracte privat de 13-3-06. Ara bé, aquest motiu de revocació no pot ser admès tota vegada que a l'escrit de demanda es parteix, precisament, d'haver exercit el dret d'opció. Tant és així, que a l'audiència prèvia ni es va fixar com a fet controvertit si l'opció havia estat exercitada o no, ni si ho havia estat dintre de termini. La causa de demanar adduïda a la demanda pressuposa en tot moment que l'opció de compra va ser exercitada, no discutint-se ni qüestionant-se en cap moment. Les pretensions de la demanda, només es fonamenten, des d'un punt de vista fàctic, en l'enfonsament del mercat immobiliària i en el tancament de l'aixeta del finançament bancari i, així, es diu que: 'Estos hechos además de ser imprevisibles, han producido una alteración extraordinaria de los presupuestos básicos del contrato, y han originado una desproporción inusitada en las recíprocas prestaciones de las partes' ( Fet Cinquè de la demanda); 'En este momento la única cláusula de posible aplicación del contraro sería la estipulada como b), dentro de la CLAUSULA CUARTA 'BIS', es decir la adquisición por mi mandante, previa su segregación, de una parcela rústica correspondiente a la unidad mínima de cultivo, que en este momento está legalmente fijada en 15.000 metros cuadrados. Estos 15.000 metros cuadrados, a razón de 150 euros metro cuadrado fijados como precio en el contrato, ascienden a un monto de 2.250.000 (DOS MILLONES DOSCIENTOS CINCUENTA MIL) euros. Teniendo en cuenta que nos encontramos ante una finca rústica se nos antoja un precio absolutamente exorbitante...' (Fet Setè); 'Conocido dicho extremo, y siempre con ánimo de dar cumplimiento al contrato y de llegar a una solución amistosa, esta parte propuso y notificó mediante burofax al demandado, hasta tres alternativas que pueden considerarse satisfactorias para ambas partes, a saber...' (Fet Novè); 'Como petición principal se solicita la devolución de los importes entregados 345.379,53, deduciendo del referido importe la denominada prima de compra por importe de 45.075,91 euros [...] Entendemos que procede la devolución puesto que el contrato de opción de compra suscrito en su día, estaba sujeto para su eficacia a la condición de que se aprobara y fuera ejecutivo el POUM de Alpicat que presuntamente iba a modificar parte de la calificación rústica de la finca por el de urbana' (Fet Desè); 'Llegado el vencimiento del plazo pactado, sin que se haya cumplido la condición (recalificación de parte de la finca objeto de opción) procede la resolución del contrato suscrito en su día, con devolución a mi mandante de las cantidades entregadas.' (Fet Desè); 'Para el supuesto de no considerarse la resolución del contrato por frustración de su fin, al no haberse producido la condición estipulada para su otorgamiento...' (Fet Onzè). A la Fonamentació de Dret de la demanda, s'integra la causa de demanar amb l' art. 1.124 del C.c . i 'en la cláusula 'rebus sic stantibus' en la medida en que se ha producido un alteración extraordinaria de carácter imprevisible de los presupuestos básicos del contrato que origina una desproporción inusitada entre las recíprocas prestaciones de las partes'. I així, la pretensió principal de la Sol·licitud de la demanda consisteix en que 'se declare resuelto el contrato de opción de compra suscrito entre mi mandante y el demandado al no haberse dado la condición prevista, con la consiguiente frustración de su fin, debiendo restituirse a mi mandante la cantidad de...'. Aquesta pretensió resolutòria per no haver-se complert una condició contractual i per haver-se produït una canvi substancial i desproporcionat de circumstàncies, és incompatible amb sostenir ara que no es va exercitar el dret d'opció, atès que aquestes pretensions, tal i com van ser plantejades, pressuposen, precisament, que l'opció va ser exercitada, atès que si no hagués estat així no caldria declarar resolt del contracte privat pel qual s'atorga l'opció de compra.

Finalment, en qualsevol cas, introduir ara per primera vegada com a fet controvertit que fonamenta les pretensions de la demanda, que no es va arribar a exercitar l'opció de compra, suposa introduir extemporàniament un fet nou, amb infracció del principi 'pendente apellationa nihil innovetur', consagrat als arts. 400.1 , 412.1 , 426.1 i 456.1 de la LEC . Diu al respecte la STS de 18-5-05 que: 'Es cierto que, por el respeto debido a la congruencia, la preclusión y la contradicción, en cuanto principios informadores del proceso civil, la jurisprudencia rechaza, como nuevas, las cuestiones planteadas después de la fase procesal destinada a definir el objeto del proceso, en la primera instancia. Así lo declaró esta Sala en las Sentencias invocadas en el motivo. Concretamente, en la de 15 de abril de 1991 se definieron las cuestiones nuevas como aquellas que debieron formularse en tiempo que permitiese su sometimiento al principio de contradicción y correspondiente prueba; y en la de 19 de diciembre de 1986 se declararon inviables en casación, puesto que los escritos hábiles para sustentar una tesis fáctica o jurídica que pueda reproducirse en este recurso extraordinario son solamente los de demanda, contestación, réplica y duplica'. En el mateix sentit veure les SSTS de 18 de maig , 16 i 30 d'octubre de 2006, així com també l'apartat XIII de l'Exposició de Motius de la LEC que explicita que: 'es determina legalment que la segona instància no constitueix un nou judici, en què es puguin adduir tota classe de fets i arguments o formular-hi pretensions noves sobre el cas¿.

SEGON.-Al·lega la societat demandant que amb el contracte d'opció pretenia l'adquisició d'un part de la finca propietat del venedor que anés a ser requalificada en el futur com a urbana i que, transcorregut el termini d'opció sense que encara ara s'hagi requalificat, s'ha frustrat la finalitat pretesa amb el contracte, del qual considera que la seva clàusula 4 bis, per la seva ubicació i enumeració, té un caràcter marginal i discordant. Tampoc pot ser admès aquest argument revocatori, atès que, cal insistir una altra vegada, l'opció de compra va ser exercitada i, a més, la compradora demandant va anar complint amb el calendari de pagaments que havia estat estipulat (a 30 i 90 dies des de la signatura del contracte, i amb un total de més de 180.000 €) i, posteriorment, després de la pròrroga o ajornament concedit fins el 6-1-07 per poder exercir l'opció, va pagar 60.000 € el 5-1-07; i 20.000 € més en tres ocasions més, els dies 22 de març, 20 d'abril i 22 d'agost de 2007.

Però a més, allò que titlla la recorrent com a clàusula marginal, és a dir, la 4 bis, en realitat el que fa és preveure les conseqüències contractuals derivades del fet que el POUM d'Alpicat encara no s'hagués aprovat, tal i com s'encarrega d'analitzar amb encert la sentència de primera instància. I així, pel cas que no es produís aquest fet futur, la conseqüència jurídica que lliurement pacten els contractants no és la resolució del contracte, si no que estableixen, malgrat que no es produeixi aquest fet que la recorrent ara titlla d'essencial, que la compradora podrà optar per adquirir una part indivisa de la finca 'con la superfície aproximada de suelo urbano y/o urbanizable pendiente de recalificar, ubicada en toda su colindancia con la zona ya calificada actualemte como urbana, y sobre 10.000 m2 de superfície...', o bé 'podrá optar por adquirir en la msima zona de colindancia con la zona actualmente urbana toda la superfície mínima necesaria para poder proceder a segregarla como finca registral independiente de la finca nº 1898, por el mismo precio (150 €/m2 de suelo) y condiciones del contrato'. Finalment, per si no fos prou clar, el darrer apartat d'aquesta clàusula estableix que 'Si llegado el dia 30 de diciembre de 2009 tampoco no fuese vigente y ejecutivo el POUM, el D. Herminio otorgará en esa fecha escritura pública de ocmpraventa a favor de Sánchez Raya SL en la forma antes expuesta a elección de la mercantil Sánchez Raya SL'. En definitiva, encara que per la compradora era important la requalificació urbanística de la finca, no ho era tant com per resoldre el contracte en cas que no es pogués assolir. Contràriament, les parts van pactar que l'escriptura pública de compravenda s'atorgaria igualment encara que no s'arribés a produir l'aprovació del POUM d'Alpical dintre dels terminis previstos al contracte privat, i segons una de les dues opcions entre les que podia triar la compradora. Per tant, el què era essencial per l'ara demandant era, precisament, garantir-se i assegurar-se l'adquisició de la parcel·la de terreny, amb la convicció que la seva requalificació urbanística, tard o d'hora, s'havia d'acabar produint, segurament coneixedora per la seva qualitat de professional en matèria de promocions immobiliàries, que els processos administratius d'aprovació i desenvolupament del planejament urbanístic municipal s'allarguen en el temps fins que no es produeix la seva aprovació definitiva. El què volia, doncs, la compradora era efectuar una inversió, adquirint un terreny rústic que en el futur, gràcies a la seva requalificació, s'incrementaria de valor, i que segurament seria superior al preu pel qual el comprava en la data de signatura del contracte privat, de forma que s'assegurava obtenir la matèria prima essencial per a tota empresa constructora, com és ara la disposició de sòl apte per a ser construït. En definitiva, la compradora estava realitzant una inversió, un negoci, pel qual comprava sòl a un preu amb la convicció que en el futur el seu valor seria superior, al marge, fins i tot, del que li pogués reportar el seu desenvolupament immobiliari.

TERCER.-Pel que fa a l'aplicació de la clàusula 'rebus sic stantibus', tal i com diu la STS de 27-12-12 : 'tiene por objeto la revisión, no anulación, del acto o negocio jurídico que ha sufrido un hecho imprevisible posterior a su celebración, no anterior. Así, la abundante jurisprudencia reitera que la alteración posterior de las circunstancias, sea extraordinaria, que provoque un desequilibrio exorbitante, por circunstancias imprevisibles. Así, sentencia de 20 noviembre 2009 y la anterior de 25 enero 2007 dicen: 'analizando la aplicabilidad al caso de la cláusula 'rebus sic stantibus', dice la sentencia de 23 de abril de 1991 que 'la doctrina ha examinado la dificultad extraordinaria sobrevenida en el cumplimiento de la obligación al igual que lo ha hecho la jurisprudencia, al tratar de la posibilidad de construir dentro de nuestro derecho vigente, la cláusula 'rebus sic stantibus' como medio de establecer equitativamente el equilibrio de las prestaciones; con cita de las sentencias de 14 de diciembre de 1940 , 17 de mayo de 1941 , y 5 de junio de 1945 , la de 17 de mayo de 1957 establece las siguientes conclusiones en relación con la aplicación de la citada cláusula: A) Que la cláusula 'rebus sic stantibus' no está legalmente reconocida; B) Que, sin embargo, dada su elaboración doctrinal y los principios de equidad a que puede servir, existe una posibilidad de que sea elaborada y admitida por los Tribunales; C) Que es una cláusula peligrosa, y, en su caso, debe admitirse cautelosamente; D) Que su admisión requiere como premisas fundamentales: a) alteración extraordinaria de las circunstancias en el momento de cumplir el contrato en relación con las concurrentes al tiempo de su celebración; b) una desproporción exorbitante, fuera de todo cálculo, entre las prestaciones de las partes contratantes que verdaderamente derrumben el contrato por aniquilación del equilibrio de las prestaciones, y c) que todo ello acontezca por la sobreveniencia de circunstancias radicalmente imprevisibles; y E) En cuanto a sus efectos, hasta el presente, le ha negado los rescisorios, resolutorios o extintivos del contrato otorgándole los modificativos del mismos, encaminados a compensar el desequilibrio de las prestaciones'. Tal doctrina se ha mantenido en posteriores resoluciones de esta Sala -Sentencias, entre otras, de 29 de mayo de 1996 , 10 de febrero de 1997 , 15 de noviembre de 2000 , 27 de mayo de 2002 y 21 de marzo de 2003 '.

Segons resulta d'aquesta doctrina jurisprudencial, la pretensió principal de l'apel·lant no pot ser acollida, doncs amb la demanda pretén la resolució del contracte privat de 13-3-06, quan la 'rebus sic stantibus' no té com a conseqüència la resolució contractual, si no el restabliment de l'equilibri de les prestacions entre les parts contractants. La finalitat que persegueix és corregir situacions de notòria injustícia en supòsits concrets de relacions contractuals duradores o de tracte successiu, en cas que en el seu decurs es produeixi una alteració extraordinària de les circumstàncies que van regir la seva celebració, i que s'arribarien a produir si no s'estableixen límits a l'autonomia de la voluntat en matèria contractual (pacta sunt servanda) que permetin la revisió del contracte en aquestes situacions. El Tribunal Suprem ha establert reiteradament que aquesta doctrina ha d'interpretar-se amb extraordinària cautela, por la indubtable inseguretat jurídica que originaria en les relacions contractuals si se'n fes ús de forma desmesurada. Així, diu la STS de 22-4-04 que: '...el contrato de compraventa es un contrato de tracto único, no obstante la forma aplazada del precio; los contratos de tracto sucesivo dan lugar a obligaciones cuyo cumplimiento supone realizar prestaciones reiteradas durante cierto tiempo, lo que no ocurre en la compraventa aunque se pacte un aplazamiento del pago, ..., y como dice la sentencia de 15 de noviembre de 2000 en esta clase de contratos la cláusula 'rebus sic stantibus' es aún de aplicación más excepcional que en los de tracto sucesivo, como señala la sentencia de esta Sala de 10 de febrero de 1997 '.

I en aquesta mateixa línia diu la STS d'1-3-07 que: 'No estamos ante un supuesto de aplicación de la doctrina de la llamada cláusula rebus sic stantibus, nacida para resolver los problemas derivados de la alteración del equilibrio de las prestaciones contractualmente establecido como consecuencia de alteración sobrevenida fortuita de las circunstancias contempladas al establecer la relación. La posibilidad de aplicar esta llamada 'cláusula', que aparece como técnica para enmendar el desequilibrio de las prestaciones a lo largo del tiempo en que deban cumplirse, bajo la indicada forma o bajo fórmulas doctrinales más evolucionadas, como son la teoría de la presuposición, la excesiva onerosidad sobrevenida o la 'base del negocio' ( Sentencias de 31 de marzo de 1960 , 31 de octubre de 1963 , 15 de marzo de 1972 , 9 de mayo de 1983 , 17 de mayo de 1986 , 21 de febrero de 1990 , etc.) se refiere fundamentalmente a las relaciones de tracto sucesivo, aunque alguna sentencia no la descarta en las de tracto único pero de ejecución diferida ( Sentencias de 10 de febrero de 1997 , 23 de noviembre de 1962 ), pero siempre predicando la necesidad de gran cautela y de atención a casos excepcionales, en que se haya producido una alteración extraordinaria de las circunstancias en el momento de cumplir el contrato en relación con las concurrentes en el momento de la celebración, por razón de circunstancias imprevisibles, y que se carezca de otro medio para salvar o impedir el perjuicio ( Sentencias de 24 de junio de 1993 , 21 de marzo de 2003 , 27 de mayo de 2002 , 28 de diciembre de 2001 , etc.) y tiene fundamentalmente efectos modificativos, dirigidos a compensar el desequilibrio'.

En base a aquesta doctrina, doncs, no resulta ara d'aplicació al supòsit plantejat. La crisis en el sector de la construcció no pot suposar una justificació genèrica per l'incompliment de les obligacions assumides per tots aquells que es dediquen a aquest sector econòmic i, per extensió, a tots aquells professionals i empreses que hi estan vinculats, directa o indirectament, d'una manera o altra. És més que evident l'enorme inseguretat jurídica que se produiria en cas de ser admès aquest plantejament. En qualsevol cas, és clar, segons resulta de les resolucions esmentades, que aquesta institució no és aplicable a la resolució del contracte, tal i com es demana, en lloc de referir-se a la seva revisió o modificació, ni tampoc ho és dintre de l'àmbit d'un contracte de compravenda, exempt d'un element de durabilitat que faci perllongar en el temps el compliment successiu de les obligacions de les parts. Tampoc s'adiu a la necessària nota d'imprevisibilitat ni al requisit d'excepcionalitat, el fet que l'activitat immobiliària sigui una activitat econòmica cíclica, la qual es desenvolupa en un marc econòmic que, com a tal, també ho és, estant sotmès a períodes expansius i a períodes recorrents de tipus contractiu. Tampoc resulta un mecanisme aplicable quan, com succeeix aquí, l'operació de compravenda constituïa una inversió, és a dir, un negoci, en el qual el comprador pretenia garantir-se l'adquisició d'un bé, en aquest cas un terreny, actualment rústic i de menor valor de mercat, però amb una clara i ferma expectativa de requalificació urbanística amb el consegüent increment de valor, de manera que el comprador s'assegurava la seva adquisició a preus actuals; impedia que el venedor pogués transmetre'l entre tant a un tercer que, amb el pas del temps, pogués oferir els preus superiors del moment; i, en definitiva, es pretenien aconseguir uns guanys futurs sense esperar cap més valor afegit que el derivat de la requalificació urbanística. En definitiva, el que pretén l'apel·lant és minimitzar les pèrdues d'una inversió o un negoci que ha anat malament, en gran part pels excessos comesos pels mateixos protagonistes d'aquest sector econòmic, que no van preveure allò que era previsible, és a dir, que no succeiria sempre que el valor dels immobles cada any seria superior al que tenien l'any anterior.

QUART.-Pel que fa a la possibilitat de moderar la pena contractualment pactada en virtut de l' art. 1.154 del C.c , no és admissible quan, com aquí succeeix, la voluntat contractual de les parts ha estat, precisament, que sigui l'incompliment parcial o defectuós, el supòsit que determina l'aplicació d'aquella pena contractualment prevista ( SSTS de 15 de novembre de 1999 i 22 d'octubre de 2002 ). I, així, diu la sentència de 5 de desembre de 2003 que: 'La clàusula penal, como la prevista en el caso de autos, establece una pena: la pérdida de las cantidades pagadas en caso de resolución; obligación accesoria, que se ha dado en el presente caso. El artículo 1154 del código civil prevé la moderación equitativa por el órgano jurisdiccional, cuando la obligación principal se ha incumplido parcialmente. Pero son de advertir dos extremos: no cabe moderación cuando el incumplimiento parcial era el previsto expresamente en la cláusula penal...'.I afegeix també que: 'no se ha infringido la jurisprudencia, ya que el sentido de la cláusula penal, aceptada por las partes era su aplicación en caso de impago, aun parcial, del precio, lo que efectivamente se produjo'. En el mateix sentit, es pronuncia la STS de 20-6-07 , en el següent supòsit de fet: 'En sustancia, han discrepado en el proceso las partes, que también lo son de un contrato de compraventa de un solar con vivienda en construcción que debían terminar los vendedores y demandantes (D.Bartolomé y DªElvira), por el destino que corresponda dar a los veinticinco millones de pesetas exclusivamente pagados por la compradora demandada (DªAsunción), del total del precio, y, al fin, por la eficacia de una cláusula penal, incorporada al contrato de compraventa, conforme a la cual 'si el comprador incumple los plazos previstos de pago, el vendedor quedará en libertad de rescindir el contrato y dejar sin efecto éste..., quedándose las sumas satisfechas hasta el momento en concepto de daños y perjuicios...'. Davant aquest supòsit, resolt el TS que: 'El artículo 1.154 remite al juicio de equidad del Juez para la moderación de la pena convencional 'cuando la obligación principal hubiera sido en parte o irregularmente cumplida por el deudor'. Responde la mencionada norma a la idea de que cuando los contratantes han previsto la pena para un incumplimiento total de la obligación, la equidad reclama una disminución de aquella si el deudor cumple en parte o deficientemente ésta. Precisamente por ello la jurisprudencia ( sentencias de 10 de mayo de 2.001 RJ 2001, 6191, 5 de diciembre de 2.003 RJ 2003, 8640 y 14 de junio de 2.006 RJ 2006, 3133), por respeto a la potencialidad normativa creadora de los contratantes ( artículo 1.255 del Código Civil ) y al efecto vinculante de la regla contractual ('pacta sunt servanda': artículo 1.091 del Código Civil ), rechaza la exigibilidad de la moderación que el artículo 1.154 establece cuando la pena hubiera sido prevista, precisamente, para sancionar el incumplimiento parcial o deficiente de la prestación producido. Tal es el supuesto al que se refiere el motivo. En él las partes, en ejercicio de su autonomía de voluntad, pactaron la pena convencional por si la compradora dejara de pagar la parte del precio correspondiente a alguno de los plazos señalados en el contrato. Producido ese incumplimiento parcial procede aplicar aquella en los términos convenidos'. Vegi's també les SSTS de data 15-11-99 , 10-5-2001 , 22-10-2002 , 5-12-2003 , 3-10-2005 , 20-7-2005 o 23-10-2006 . La moderació procedeix doncs, quan s'ha complert en part la total obligació per a la qual la pena va ser prevista, de manera que la finalitat del precepte no resideix en examinar si cal rebaixar equitativament una pena excessivament elevada, sinó analitzar si les parts al pactar la pena van pensar en el cas d'incompliment total i van avaluar la pena en funció d'aquesta hipòtesi o, en canvi, la van fer en la hipòtesi d'un incompliment parcial, com és aquí el cas.

CINQUÈ.-Atès el que disposen els arts. 398 i 394 de les costes de segona instància han de ser imposades a la part apel·lant.

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimem el recurs d'apel·lacióinterposat per la representació processal de Sanchez Raya SL, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 8 de Lleida, en procediment de judici ordinari núm. 206/11, que confirmem íntegrament, i condemnem l'apel·lant a pagar a les costes causades en segona instància.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Així la pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.