Sentencia Civil Nº 85/2016, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 461/2015 de 15 de Marzo de 2016

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

APEL LACIÓ 461/15

PROCEDIMENT ORDINARI 988/12

JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA I INSTRUCCIÓ NÚM. 4 DEL VENDRELL

SENTÈNCIA

MAGISTRATS: IL LMS. SRS.

GUILLERMO ARIAS BOO (president)

JOAN PERARNAU MOYA

MANUEL GALÁN SÁNCHEZ

Tarragona, quinze de març de dos mil setze

Vist en aquesta Secció Tercera de l'Audiència Provincial de Tarragona el recurs d'apel lació que ha interposat la procuradora Montserrat Borrell Félix, en representació del Sr. Pio i de la Sra. Bibiana , defensats per l'advocat Ángel Iglesias Molero, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4 del Vendrell, amb data de trenta-u de juliol de dos mil catorze, en les seves actuacions 988/12, en què apareixen com a demandants els apel lants i, com a demandades, Promociones Can Serrallach, SL, que ha romàs rebel durant tot el procediment, i la comunitat de propietaris de l'avinguda DIRECCION000 -Sant Vicent-Major de Creixell, que ha comparegut davant d'aquestes actuacions amb la defensa de l'advocat Juan Carlos Largo de Celis i amb la representació del procurador Manel Dionisio Borrell.

Antecedentes

Primer. La resolució impugnada té aquesta part dispositiva: 'Que, desestimando la demanda presentada por la representación de Bibiana y Pio contra comunidad de propietarios DIRECCION000 , Sant Vicent Major de Creixell, absuelvo a los demandados de todos los pedimentos formulados contra ellos, con imposición de las costas a los demandantes.'

Segon. Els demandants hi van interposar un recurs d'apel lació pels fonaments que van considerar adients.

Tercer. Se'n va donar trasllat a l'altra part compareguda, que s'hi va oposar pels fonaments que va trobar adequats al cas.

Hi ha actuat com a ponent el magistrat GUILLERMO ARIAS BOO.

Fundamentos

Primer. BREU HISTÒRIA DEL CAS. Amb data de vint-i-nou d'abril de dos mil cinc, el representant de Promaribau, 13, SL, va atorgar una escriptura pública de declaració d'obra nova i divisió en règim de propietat horitzontal de l'edifici on té la seu la comunitat demandada, que, pel que fa a l'entitat número vint-i-nou, la descriu, de manera textual, així:

'Plaza de garaje, señalada con el número NUM001 , sita en la planta NUM002 del edificio en término de Creixell, Tarragona, entre la calle Mayor, calle en proyecto y la Avenida DIRECCION000 .

Tiene una superficie de DIEZ METROS, SESENTA Y TRES DECÍMETROS CUADRADOS (10'63 m2), y LINDA: al frente, con zona de paso y maniobra y parte con zona común; a la derecha entrando, con plaza de parking NUM000 ; a la izquierda con zona común; y al fondo, con muro.

CUOTA DE PARTICIPACIÓN EN LA PROPIEDAD HORIZONTAL: Se le asigna una cuota de 0'312 %

CUOTA DE PARTICIPACIÓN EN GASTOS DE GARAJE: Se le asigna una cuota de 1'017 %'

Amb data de vint-i-nou de març de dos mil set, Promaribau, SL, com a venedora, i Pio i Bibiana , com a compradors, van concórrer a l'atorgament d'una escriptura pública de compra i venda, els objectes de la qual eren un pis i l'esmentada plaça d'estacionament núm. 29, descrita de la manera que acabem de veure al títol constitutiu de la comunitat.

Segon. Sobre la base del plànol del projecte realment executat -diferent del projecte bàsic de l'immoble, que va servir com a suport de la declaració d'obra nova- i del Cadastre, els demandants interpreten que la descripció de la seva plaça de garatge que hi ha tant a l'escriptura de constitució del règim de propietat horitzontal com a la pròpia escriptura de compra i venda és errònia, tant pel que fa als metres de superfície com als límits físics. Consideren, en concret, que la superfície real és de disset metres i catorze decímetres quadrats i que el límit esquerre afronta amb la caixa d'escala, i no amb una zona comuna del propi garatge.

Tercer. Amb aquesta convicció, els demandants van tancar, per fer-la servir com a traster, una zona que, segons la seva concepció dels límits de la seva plaça d'estacionament, en formava part, a la banda esquerra. La comunitat de propietaris, que, d'acord amb el seu títol constitutiu, considera que es tracta, en realitat, d'una zona comuna, hi va reaccionar, i l'assemblea general en va prendre dos acords específics: un el dia onze de juliol de dos mil vuit, en què els veïns van acordar que es restituís la configuració original modificada amb el traster; i un altre, amb data de vint-i-cinc d'abril de dos mil nou, en què concedien als demandants un termini de dos mesos per enretirar-lo.

Quart. Els demandants van promoure contra la comunitat, aleshores, una primera demanda, en què van acumular dues accions: una de rectificació dels assentaments del Registre de la Propietat, el títol legal de la qual és l' article 40 d) de la Llei Hipotecària , mitjançant la qual pretenien adequar el contingut del Registre, que, pel que fa a la descripció i límits de la plaça de garatge a la qual ens referim, reflecteix fidelment, com ja hem dit, el títol constitutiu de la comunitat, al que consideraven que era la vertadera realitat extraregistral; i una altra de impugnació dels acords comunitaris que acabem d'esmentar, que consideraven radicalment nuls i susceptibles de ser impugnats fora dels terminis de caducitat de l' article 553-31.3 del Codi civil de Catalunya .

Cinquè. La jutge de primera instància va desestimar, a la seva sentència, totes dues pretensions. Pel que fa als assentaments registrals impugnats, va remarcar que reproduïen de forma fidel els títols inscrits, els pactes privats de les parts que definien el contingut dels negocis amb transcendència real que havien realitzat en relació amb la plaça d'estacionament de límits discutits. De manera que no podia ser considerat erroni el contingut dels assentaments registrals. Amb aquesta premissa, era evident que l'acte de l'assemblea de propietaris, en haver vetat l'actuació dels demandants sobre un espai comunitari, no era contrari al títol constitutiu de la comunitat o als estatuts de la comunitat, ni incorria en cap mena de nul litat radical, la qual cosa determinava, per aplicació del termini de caducitat legal ordinari, el de dos mesos, la desestimació de la impugnació.

Sisè. Els demandants hi van interposar un recurs d'apel lació, en què insistien a mantenir la seva tesi. Aquest mateix Tribunal va rebutjar el recurs, amb l'argument bàsic que les accions de rectificació dels continguts dels assentaments registrals deslligades d'una acció d'impugnació del títol material només són concebibles en els casos d'error o nul litat de l'assentament que es puguin constatar mitjançant el contrast amb el títol. Així, en el cas jutjat, en què els mateixos demandants acceptaven que els continguts de l'escriptura de compra i venda de la plaça d'estacionament litigiosa i del corresponent assentament registral coincidien, les seves pretensions no podien reeixir.

Setè. Van plantejar aleshores els demandants, sobre una nova base, un altre procediment, que van adreçar contra la comunitat inicialment demandada i contra la successora de la promotora que els havia venut la plaça de garatge de què parlem, en el qual impugnaven, com a pressupost de l'atac de l'assentament registral que consideraven erroni, els actes jurídics de declaració d'obra nova, constitució de comunitat en règim horitzontal i compra i venda que li servien com a suport. En primera instància, aquesta demanda també ha fracassat. Com explica el jutge a quo en la seva sentència, l'actora no ha acreditat pas que la divergència que hi ha entre els plànols del projecte constructiu i el Cadastre, d'una banda, i els títols als quals ens acabem de referir, de l'altra, obeeixi a cap error. Els demandants hi han interposat un recurs d'apel lació, contra aquesta sentència que diem, a la qual retreuen un error en la valoració de la prova, atès que, segons el seu criteri, no ha tingut en compte la pericial i la documental amb què pretenen haver acreditat l'existència de l'error discutit

Vuitè. REVISIÓ DE LA VALORACIÓ DE LA PROVA. Per tal que la pretensió dels demandats pogués tenir possibilitats de reeixir, seria necessari que haguessin acreditat que la promotora de la construcció de l'edifici s'havia compromès amb ells a lliurar-los una plaça d'estacionament amb les dimensions i límits que estableix el plànol que prenen com a referència. Aleshores, hauríem d'entendre que les escriptures que havien reflectit unes altres dimensions i límits obeïen a un error, i valorar quin tractament havia de tenir aquest fet. Resulta, però, que no ens han aportat la més mínima prova dels tractes que van tenir amb la promotora abans de signar l'escriptura pública de compra i venda de la plaça litigiosa. Al ludeixen, en el seu recurs, al plànol que van adjuntar, com a doc. núm. 1 a) a la seva demanda, del qual es pot desprendre que a la plaça controvertida, la vint-i-nou, hi ha un espai rectangular a l'esquerra, segons s'entra -a la dreta, segons es mira el plànol- de llargària inferior a la resta, que afronta amb la caixa de l'escala. Es refereixen, també, a un dictamen pericial que també han adjuntat a la seva demanda, que corrobora la discrepància entre el plànol suara al ludit i els títols discutits, i l'autor del qual dictamina que la voluntat real de la promotora era assignar a la plaça controvertida les dimensions i límits que es fan constar en el projecte executat. Però ni del plànol adjunt com a doc. núm. 1 a) de la demanda ni de les explicacions del perit podem desprendre l'existència d'un acord de voluntats entre promotora i compradors per lliurar-los una plaça d'estacionament amb la superfície i límits indicats. En canvi, podem pensar de manera raonable que, si n'hi hagués hagut un, d'acord, en aquest sentit, els compradors, abans de no signar l'escriptura pública, en què la plaça litigiosa es descriu en uns altres termes, havien d'haver protestat. Passi que, a bell ull, no s'adonessin que els deu metres amb seixanta-tres decímetres quadrats que deia l'escriptura no eren suficients per encabir la plaça que diuen que s'havien compromès a lliurar-los. Però és difícil de concebre que, si tenien clar que la seva plaça s'havia de correspondre amb el plànol al qual ens hem referit tantes vegades, no s'adonessin que a l'esquerra, segons s'entra, afrontava, segons l'escriptura que anaven a signar, amb una zona comuna del garatge, i no amb la caixa de l'escala. Coincidim, doncs, amb la sentència de primera instància, en la valoració de no considerar acreditat l'error en l'existència del qual es basaven les pretensions dels demandants. Així doncs, el seu recurs d'apel lació ha de ser rebutjat, i la resolució del jutge de primera instància ha de ser confirmada.

Novè. COSTES DE LA SEGONA INSTÀNCIA. Per aplicació del criteri expressat als articles 398.1 i 394.1 de la Llei d'Enjudiciament civil, se n'han de fer càrrec els apel lants, el recurs dels quals ha estat rebutjat.

Fallo

Amb desestimació del recurs d'apel lació que ha interposat la procuradora Montserrat Borrell Félix, en representació Don. Pio i de Doña. Bibiana , defensats per l'advocat Ángel Iglesias Molero, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4 del Vendrell, amb data de trenta-u de juliol de dos mil catorze, en les seves actuacions 988/12,

1) CONFIRMEM aquesta resolució i

2) CONDEMNEM els apel lants a pagar les costes del recurs.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat del qual provenen, amb testimoni d'aquesta resolució, i demaneu-ne rebut.

Doneu als dipòsits constituïts per recórrer contra la sentència la destinació legal.

Aquesta és la nostra resolució, que manem i signem.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día diecisiete de marzo de dos mil dieciséis. Doy fe.