Sentencia CIVIL Nº 89/2018, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 870/2016 de 26 de Febrero de 2018

Encabezamiento

Secció núm. 2 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil

Carrer Canyeret, 1 - Lleida

25007 Lleida

Tel. 973705820

Fax: 973700281

A/e: aps2.lleida@xij.gencat.cat

NIG 2512042120168001432

Recurs d'apel lació 870/2016 A

Matèria: Judici ordinari per quantia

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Lleida

Procediment d'origen: Procediment ordinari 357/2016

Part recurrent / Sol licitant: SATAC, S.L.

Procurador/a: Mªjosé Altisent Camarasa

Advocat/ada: RAFAEL GONZALEZ TORRES

Part contra la qual s'interposa el recurs: TEXSA SYSTEMS, S.L.

Procurador/a: Paulina Roure Valles

Advocat/ada: Gustavo Adolfo Gómez Ferré

SENTÈNCIA NÚM. 89/2018

Presidente:

Ilmo. Sr. Albert Montell Garcia

Magistrados:

Ilma. Sra. Mª Carmen Bernat Álvarez

Ilma. Sra. Ana Cristina Sainz Pereda

Lleida, 26 de febrer de 2018

Antecedentes

Primer.El 21 de desembre de 2016 es van rebre les actuacions de Procediment ordinari 357/2016, procedents del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Lleida, a fi de resoldre el recurs d'apel lació interposat per la procuradora Mª José Altisent Camarasa en representació de SATAC, S.L., contra la Sentència de fecha 06/10/2016 , en què consta com a part apel lada la procuradora Paulina Roure Valles, en representació de TEXSA SYSTEMS, S.L..

Segon.El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:

'ESTIMO PARCIALMENTEla demanda interpuesta por la Procuradora Sra. Roure, en nombre de TEXSA SYSTEMS, S.L., frente a SATAC, S.L.condenando a SATAC, S.L.. al pago de la cantidad de 11.662,89 €, así como al pago de los intereses por mora procesal previstos en el art. 7 de la Ley 3/04 de 29 de diciembre .

No se realiza condena en costas.[...]'

Tercer.El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.

Assenyalat l'acte de deliberació, votació i decisió, ha tingut lloc el dia 26/02/2018.

Quart.En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.

Es va designar com a ponent el magistrat Albert Montell Garcia .

Fundamentos

Primer.La demandada recórrer només el pronunciament de la sentència de primera instància que la condemna a pagar els interessos moratoris de l' art. 7 de la Llei 3/04, de 29 de desembre , per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials. Considera la recorrent que la creditora hauria d'haver indicat a la demanda la concreta quantitat líquida que reclamava per interessos moratoris que s'haguessin meritat fins aquell moment, i al no fer-ho, entén que no pot ser condemnada al seu pagament, incidint la sentència de primer grau en vici d'incongruència.

Segon.El recurs no pot prosperar. La Llei 3/04, estableix un sistema de la mora del deutor més proper al règim establert al codi de comerç que al codi civil. D'aquesta manera, el deutor incideix en mora de forma automàtica pel simple exhauriment del termini de pagament, sense necessitat de rebre cap requeriment ni intimació prèvia al pagament, com a requisit per a que incideixi en mora i el deute pugui començar a meritar interessos ( art. 5: 'El obligado al pago de la deuda dineraria surgida como contraprestación en operaciones comerciales incurrirá en mora y deberá pagar el interés pactado en el contrato o el fijado por esta Ley automáticamente por el mero incumplimiento del pago en el plazo pactado o legalmente establecido, sin necesidad de aviso de vencimiento ni intimación alguna por parte del acreedor'). El 'dies a quo' a partir del qual es meriten és, en defecte de pacte entre els parts, el que estableix la pròpia llei al seu art. 4, segons el qual: 'El plazo de pago que debe cumplir el deudor, si no hubiera fijado fecha o plazo de pago en el contrato, será de treinta días naturales después de la fecha de recepción de las mercancías o prestación de los servicios, incluso cuando hubiera recibido la factura o solicitud de pago equivalente con anterioridad'. Els requisits per a que el creditor pugui reclamar interessos de demora són (art. 6), que hagi complert amb les seves obligacions, que aquí no es qüestiona, i que 'no haya recibido a tiempo la cantidad debida a menos que el deudor pueda probar que no es responsable del retraso'. Atès el termini de temps transcorregut des de la data del reconeixement del deute efectuat per part de la deutora el 30-11-12, és produeix la situació de mora, com a mínim, des d'aquesta data, sense perjudici que els pagaments parcials efectuats fins aleshores hagin disminuït l'import del principal al qual aplicar el tipus d'interés de demora establert a l'art. 7. Els pagaments parcials efectuats amb posterioritat a la situació de mora produiran un problema de còmput o liquidació, però no incideixen en l'existència de la mora mateix. Al concórrer els requisits per a que el deutor incideixi en mora, la sentència de primer instància realitza correctament la condemna al seu pagament. Finalment, demanat a la demanda d'ordinari l'aplicació d'aquests interessos, no es produeix cap vici d'incongruència en la mesura que la sentència efectua un pronunciament exprés que es meriten, sense perjudici de la seva liquidació en fase d'execució de sentència un cop pagat el principal degut.

Tercer.Al lega també la recorrent que faltaria el requisit de la liquidació del deute per a que fossin meritats els interessos de demora. No poden ser admesos els arguments que efectua, atès que com diu la STS de 8-7-09 : 'En realidad la norma rectora de la obligación de prestar los intereses es la del Art. 1101 CC , que establece que 'quedan sujetos a la indemnización de los daños y perjuicios causados los que en el cumplimiento de las obligaciones incurrieren en dolo, negligencia o morosidad, y los que de cualquier modo contravinieren el tenor de aquéllas', lo que debe completarse con el Art. 1108 CC , cuando la obligación incumplida consistiese en la entrega de una cantidad de dinero. Pues bien, lo que ha resultado probado en este procedimiento es el incumplimiento, a pesar de todas las alegaciones de las partes recurrentes dirigidas a hacer olvidar que el procedimiento se inicia por el acreedor por incumplimiento del acuerdo de reconocimiento de deuda efectuado con sus deudores. No puede pues aplicarse la regla in illiquidis non fit mora, porque la cantidad estaba establecida en el citado documento, donde, además, se efectuó el reparto de acuerdo con los porcentajes de cada uno de los comuneros, por lo que era fácilmente determinable. Teniendo en cuenta que los intereses de demora tienen una función básicamente indemnizatoria de los daños y perjuicios y demostrado, como se ha demostrado en el procedimiento, el incumplimiento de los ahora recurrentes, no existe razón alguna para acceder a las peticiones incluidas en estos motivos. Además, esta Sala ha venido matizando la aplicación de la regla in illiquidis, en sus últimas sentencias. Así, la STS de 5 de enero de 2009 dice que 'Señala con razón el Tribunal de apelación que esta Sala, modificando su doctrina tradicional - contenida en las sentencias de 15 de febrero y 30 de noviembre de 1.982 y 21 de junio de 1.985 , entre otras muchas -, ha dejado de considerar que la liquidez de la deuda sea un presupuesto de la mora del deudor, al admitir la existencia de ésta aunque en la demanda se hubiera reclamado el pago de una deuda de cuantía superior a la finalmente declarada en la sentencia y, por lo tanto, aunque el proceso hubiera servido para liquidar la obligación - sentencias de 8 de noviembre de 2.000 , 26 de diciembre de 2.001 , 17 de noviembre de 2.004 , 9 de noviembre de 2.005 y 30 de enero de 2.007 , entre otras' (ver asimismo SSTS de 25 marzo , 6 abril y 20 mayo 2009 )'.

Quart.La desestimació del recurs interposat comporta la condemna a pagar les costes causades en aquesta alçada ( arts. 398 i 394 de la LEC ).

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimem el recurs d'apel lació interposat per la representació processal de SATAC SL, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Lleida, en procediment de judici ordinari núm. 357/16, que confirmem, i condemnem l'apel lant a pagar les costes de segona instancia.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Finalment, respecte del dipòsit constituït per la part recurrent, cal disposar el que escaigui de conformitat amb el que estableix la disposició addicional 15a de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ ).

Contra aquesta resolució es pot interposar unrecurs de cassacióen els supòsits de l' article 477.2 de la LEC i unrecurs extraordinariper infracció processal ( regla 1.3 de la disposició final 16a de la LEC ) davant del Tribunal Suprem ( article 466 de la LEC ), sempre que es compleixin els requisits legals establerts jurisprudencialment.

També s'hi pot interposar unrecurs de cassacióen relació amb el dret civil català, en els supòsits de l' article 3 de la Llei 4/2012, de 5 de mar ç, del recurs de cassació en matèria de dret civil a Catalunya.

Els recursos s'han d'interposar per mitjà d'un escrit que s'ha de presentar en aquest òrgan judicial en el termini devint diesa partir de l'endemà de la notificació. Així mateix, s'ha de constituir al compte de dipòsits i consignacions d'aquest òrgan judicial el dipòsit a què es refereix la disposició addicional addicional 15a de la Llei orgànica del poder judicial , reformada per la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre.

Així ho manem i ho signem.

Els magistrats