Sentencia Civil Nº 9/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Civil y Penal, Sección 1, Rec 77/2014 de 09 de Febrero de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

Sala Civil i Penal

R. de cassació núm. 77/2014

SENTÈNCIA núm. 9

President:

Excm. Sr. Miguel Angel Gimeno Jubero

Magistrats:

Il·lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués

Il·lm. Sr. Joan Manel Abril Campoy

Barcelona, 9 de febrer de 2015

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació interposat per la Sra. Genoveva , representada davant aquest Tribunal per la procuradora Sra. Marta Trilas Morera i dirigida per l'advocada Sra. Gemma Muñoz Mora, contra la Sentència dictada per la Secció 16a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 7 de maig de 2014 en conèixer del recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 29 de Barcelona el 13 de juny de 2012 en el procediment ordinari núm. 762/11. El Sr. Obdulio , aquí part contra la qual es recorre, ha estat representada en aquest Tribunal pel procurador Sr. Ivo Ranera Cahis i dirigida per l'advocat Sr. Marcos Mas Rauchwerk.

Antecedentes

Primer.El procurador Sr. Xavier Ranera Cahis, en representació Don. Obdulio , va formular demanda de judici ordinari núm. 762/11 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 29 de Barcelona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 13 de juny de 2012 , la part dispositiva de la qual diu el següent:

'ESTIMO ÍNTEGRAMENTE la demanda interpuesta a instancia de D. Obdulio , representado por el Procurador D. Xavier Ranera Cahís, asistido de su Abogado D. Carlos Mas Rauchwerk, contra Dña. Genoveva , representado por el Procurador Dña. Marta Trillas Morera y defendido por el Letrado Dña. Gemma Muñoz Mora y SE DECLARA que la legítima de D. Obdulio en la herencia de su difunto padre asciende a la cantidad que resulte de aplicar el 12'5% sobre el valor real de los activos y donaciones computables (350723,45€) menos el importe de las rentas y pensiones adeudadas a la fecha de su fallecimiento, estos es de 138.834,'15€, Y CONDENO a la demandada al pago de las cuota legitimaria (211889,30€) con los intereses desde la fecha de 2 de agosto de 2010. Se imponen las costas a la demandada'.

Segon.Contra aquesta Sentència, la part demandada va interposar un recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 16a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 7 de maig de 2014 , amb la següent part dispositiva:

'Que debemos desestimar y desestimamos el recurso de apelación interpuesto por la representación procesal de Genoveva contra la sentencia dictada en fecha 13 de junio de 2012 por el Juzgado de Primera Instancia 29 de Barcelona , confirmando integramente la misma, e imponiendo las costas de la alzada a la parte apelante'

Tercer.Contra la Sentència anterior, Doña. Genoveva va interposar aquest recurs de cassació. Per interlocutòria de 18 de setembre de 2014, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre perquè en un termini de vint dies formalitzés l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 15 de gener de 2015, en què es va celebrar.

Ha estat ponent l'Il·lm. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

Fundamentos

PRIMER.- La part recurrent ha interposat recurs de cassació contra la sentència de l'Audiència de Barcelona, Secció 16a, de 7 de maig de 2014 , i tota vegada que no ha articulat contra la mateixa recurs extraordinari d'infracció processal, els fets provats resten incòlumes en cassació.

En consonància amb el que s'acaba de manifestar, cal enumerar els següents fets provats rellevants en ares a la resolució del present recurs de cassació:

1.- El Sr. Obdulio és llicenciat en farmàcia des de l'any 1977 i treballava com a adjunt a la farmàcia del seu pare des de l'any 1981, ubicada al carrer Diputació 106 de Barcelona.

2.- L'any 1997 es produeix la subrogació del Sr. Obdulio en la posició arrendatícia del Sr. Esteban , derivada de la jubilació d'aquest.

3.- En data 1 de gener de 1999 es signa un document privat entre el pare i el fill, en virtut del qual aquest darrer s'obliga a satisfer una pensió vitalícia a favor del seu pare per import de 1.322,13 euros al mes. Rendes que foren satisfetes fins l'any 2001.

4.- En data 18 de gener de 1999 s'atorga escriptura pública de donació del negoci de farmàcia a favor del Sr. Obdulio i en la clàusula tercera del document s'estableix que la donació tindria el caràcter de no col·lacionable.

5.- El Sr. Esteban va atorgar tres testaments en dates respectives de 19-10-2001, 9-01-2007 i 25-02-2008. En tots ells es contenia una clàusula d'imputació de la donació del negoci de farmàcia a la llegítima del Sr. Obdulio .

6.- Segons escriptura púlica de donació de 11-11-2009 el Sr. Esteban va donar a la seva filla Genoveva la propietat de l'edifici ubicat al carrer DIRECCION000 NUM000 i que consta de baixos, set plantes, àtic i sobreàtic.

7.- El Sr. Esteban , de veïnatge civil català, va morir a Barcelona el dia 2 d'agost de 2010, havent atorgat el seu darrer testament en data 25 de febrer de 2008.

8.- El darrer testament, de 25-02-2010, contenia, en el que aquí interessa, les següents disposicions:

a) Llegava a l'esposa l'usdefruit vitalici de l'habitatge habitual del testador, així com la quantitat de 1.500 euros mensuals amb caire vitalici i a càrrec de l'herència.

b) Instituïa hereva universal a la filla, Doña. Genoveva , substituïda vulgarment per les netes del testador Elvira , Piedad i Asunción a parts iguals i aquestes substituïdes vulgarment pels seus respectius descendents i, a manca d'aquests, amb dret d'acréixer entre elles.

c) Imputava a la llegítima del Sr. Obdulio , com a llegat d'alliberament de deute, les quantitats que aquest devia al causant a la data de la mort, derivada de la renda vitalícia acordada entre ells per contracte de 1-01-1999 i imputava la donació del negoci de farmàcia del carrer diputació 106 de Barcelona, efectuada per escriptura pública de 18 de gener de 1999.

9.- La Sra. Obdulio va acceptar, de manera pura i simple, l'herència del seu pare en virtut d'escriptura pública de data 18-02-2011. S'indicava en l'esmentat document que la llegítima del Sr. Obdulio ja havia estat satisfeta amb el llegat d'alliberament de deute i amb la donació de la farmàcia.

10.- La sentència de primera instància del Jutjat d'Instància núm. 29 Barcelona, de data 13-06-2012 , va estimar íntegrament la demanda i va reconèixer el dret a la legítima i va condemnar a l'hereva a l'abonament de la quota legitimària de 211.889,30 euros, amb més els interessos des de la mort del causant i amb imposició de les costes processals a la part demandada.

11.- Interposat recurs d'apel·lació per l'hereva, la secció setze de l' Audiència Provincial de Barcelona va dictar sentència, de data 7-05-2014 , va desestimar el mateix i va confirmar la sentència d'instància.

SEGON.- En l'únic motiu del recurs de cassació, formulat per l'hereva, entén la part recurrent que s'ha de qüestionar la qualificació jurídica dels fets, de manera que s'ha produït una infracció de l' article 451-8.2 a ) i 1 CCCat . Manifesta, en primer terme, que la interpretació restrictiva de l' article 451-8.2 a) s'enfronta al principi inspirador de l'actual regulació de la llegítima (apartat sisè de l'exposició de motius de la Llei 10/2008, de 10 de juliol . Assenyala que la interpretació correcta de l'article 451-8.2 a) s'ha de vincular a la debilitació de la llegítima, de manera que, com a norma general, s'ha d'imputar a la llegítima dels descendents la donació dels pares dels negocis adreçats a servir de sosteniment pel futur, amb l'excepció que disposi el contrari el causant. Afirma també que l'Audiència atorga rellevància a uns termes ('no col·lacionable') que res tenen a veure amb la imputació a la llegítima de donacions a favor dels fills sinó a les operacions de partició, on actua la col·lació. I, en segon terme, considera que la interpretació restrictiva de la Sala, segons la qual el legitimari es trobava ja treballant des de fa anys amb el seu progenitor i el motiu de la donació era la jubilació del pare, significa que el precepte només es podrà aplicar a supòsits excepcionals i extrems. I això no té lògica perquè les donacions per a l'adquisició de primer habitatge s'imputen a la llegítima del fill pel simple fet d'ésser primer habitatge.

En conclusió, la recurrent sustenta que la donació del negoci de farmàcia a favor del legitimari Sr. Obdulio s'ha d'imputar a la seva llegítima, ja que fou una donació d'un negoci lligat a la seva carrera professional, l'únic treball que s'ha provat del legitimari és haver treballat al negoci de farmàcia, existeix un reconeixement exprés de l'ajuda rebuda pel pare, es dóna el negoci amb motiu de la jubilació per no deixar al fill sense feina i aquest negoci és el sosteniment econòmic de l'actor.

TERCER.- Si es pren en consideració que la mort del causant va tenir lloc en data 2 d'agost de 2010, el primer extrem que mereix ésser establert és el relatiu al dret intertemporal. Així, esdevé aplicable el llibre quart del Codi civil de Catalunya (Llei 10/2008, del 10 de juliol), atès que en virtut del que disposa la Disposició Transitòria primera les successions obertes després de l'entrada en vigor del llibre quart (1 de gener de 2009) es regeixen per aquest, a la vegada que, en consonància amb el que es preveu a la Disposició Transitòria segona els testaments atorgats amb anterioritat a la vigència del llibre quart són vàlids si complien les formes que exigia l'anterior legislació i que, si han de regir- com és el cas- una successió oberta després de la vigència del llibre quart, són també vàlids si compleixen els requisits formals i materials que determina aquest llibre.

Determinada l'aplicació del llibre quart, en funció dels criteris de dret intertemporal, convé ara analitzar si la Sala d'apel·lació ha infringit i, en concret ha portat a terme una interpretació restrictiva de l' article 451-8.2 i 1 del Codi civil de Catalunya . És cert que en el Preàmbul del llibre quart s'efectuen una sèrie de consideracions relatives a la llegítima. En aquest sentit, es manté la llegítima com a atribució legal successòria i s'accentua la tendència a afeblir-la. Com a exemples de la tendència indicada s'esmenta la limitació del còmput de les donacions a les realitzades en els deu anys anteriors a la mort del causant, excepte les donacions efectuades a legitimaris i imputables a la llegítima, davant la prevalença de l'interès a procurar formació als fills més que garantir-los un valor patrimonial. I, en seu d'imputació legitimària, es manté el sistema d'imputació a la legítima de les donacions fetes a compte o en pagament de la llegítima, així com les que contenen la clàusula expressa d'imputació. La novetat rau aquí en la modernització del criteri tradicional d'imputar les donacions matrimonials i altres anàlogues de donació als fills, de manera que es declara la imputació, excepte pacte exprés, de les donacions fetes als fills per a adquirir el primer habitatge o per a emprendre una activitat que els proporcioni independència personal o econòmica.

I és en aquesta matèria de la imputació legitimària on es projecta el motiu del recurs de cassació des d'una doble òptica.

La primera d'elles parteix de la interpretació que la Sala d'apel·lació efectua de l'expressió 'no col·lacionable', continguda en l'escriptura pública de donació del negoci de farmàcia de l'any 1999. La primera observació que és necessari efectuar és que el terme 'col·lació' s'empra en ocasions no per a fer referència a l'operació de la col·lació, pròpia de la partició i, en la que, segons el que disposa l' article 464-17, només actua quan els descendents que concorren a la successió són cohereus, sinó, a vegades, per indicar que els actes a títol gratuït són computables (cfr . art. 818 Codi Civil '... Al valor líquido de los bienes hereditarios se agregará el de las donaciones colacionables'), o bé que determinades atribucions a títol gratuït i en concepte de llegítima no són imputables (com es pot observar en escriptures notarials que empren aquesta terminologia).

Des d'un punt de vista tècnic i rigorós existeixen tres operacions que no poden ésser confoses, com són la computació i imputació legitimària i la col·lació. Des d'aquest ordre d'idees, la computació i la imputació legitimàries constitueixen operacions adreçades al càlcul de la llegítima, però amb rellevants diferències entre les mateixes. Així, mentre la computació cerca com a finalitat la determinació global de la llegítima i es troba regulada per normes amb caire imperatiu (cfr. art. 451-5), per el contrari, la imputació s'adreça a la determinació de la llegítima individual i és objecte de regulació per normes dispositives (cfr. art. 451-8). En canvi, la col·lació esdevé una operació integrada en la partició de l'herència, que estableix l'addició del valor de les atribucions gratuïtes i inter vivos, rebudes del causant per part dels cohereus que, a la vegada són descendents, sempre que l'atribució s'hagi efectuat en concepte de llegítima o hi sigui imputable o amb l'establiment exprés de la col·lació pel causant. La nostra Sentència de 3 d'abril de 1998 ja sustentava que ' La interpretación que hace la Audiencia de Girona del testamento de D.ª Z resulta inatacable en casación porque, a pesar de alguna imprecisión terminológica, la intención de la testadora fue la de instituir heredero universal a su hijo Y1. Los gastos que supuso costear una carrera universitaria a su otro hijo X1 -aquí recurrente- deberán ser imputados a sus derechos legitimarios por expresa voluntad de la testadora. No cabe hablar aquí de colación pues según la mejor doctrina ya desde el derecho romano justinianeo (Código 6.20.19 Novela 18, cap. 6) el deber de colacionar afecta a las operaciones particionales y sólo juega cuando hay una pluralidad de herederos testamentarios o abintestato, mientras que si el heredero es único lo que habrá que determinar es si las donaciones o liberalidades hechas en favor de los legitimarios son o no imputables a la legítima'.

En consonància amb aquestes previsions l'escriptura pública de donació del negoci de farmàcia, de data 18 de gener de 1999, no consta que s'efectués en pagament o a compte de la llegítima, de manera que la inclusió d'una clàusula en la que s'afirmava que la donació no era col·lacionable podia tenir dues interpretacions possibles: una, que s'emprés el mot en el seu sentit tècnic i més rigorós, en virtut del qual no caldria addicionar el valor comptable del negoci de farmàcia si en el dia de demà s'establien els descendents del causant ( Obdulio i Genoveva ) com a cohereus, la qual cosa si bé no va succeir, podia haver tingut lloc en el cas que en el darrer testament del causant s'hagués instituït els dos germans com a cohereus. Finalment això no va succeir, de manera que si bé no existia obligació de col·lacionar, atès que no es donaven els pressupòsits de la col·lació, no obsta a que en el moment d'atorgar l'escriptura aquesta hagués pogut ésser la voluntat del causant. I l'altra possible interpretació, que és la realitzada per la Sala d'apel·lació, és entendre que el terme 'no col·lacionable' volia referir la voluntat del causant de no imputar a la llegítima la donació del negoci de farmàcia (FJ3).

Però, en tot cas, i tota vegada que no s'ha acreditat que la donació del negoci de farmàcia ho fos en pagament o a compte de la llegítima, per tal que operés la imputació de la mateixa caldria l'establiment exprés de la imputació en el moment en què s'atorga, sense que es pugui imposar amb posterioritat per actes inter vivos ni mortis causa, o bé que ens trobéssim en un supòsit d'imputació legal. Quant al primer extrem, el motiu de cassació no pot reeixir, atès que no existeix en l'escriptura pública de donació una declaració de voluntat expressa favorable a la imputació a la llegítima de la donació de la farmàcia i, per tant, de la declaració que la donació és 'no col·lacionable', malament es pot inferir la imputació de la llegítima, màxim quan la regla tradicional del dret català, i que ara recull amb claredat l' article 451-8 CCCat i sobre la qual aquesta Sala ja s'havia pronunciat (STSJC 4-04-2005) és que les atribucions gratuïtes efectuades en vida no són una bestreta de la llegítima, de manera que no s'imputen a la llegítima. Consegüentment, cap infracció de l'article 451-8.1 s'ha produït en el present cas.

I, pel que fa al segon extrem, és a dir, la concurrència en el present supòsit d'una hipòtesi d'imputació legal, tampoc aquest motiu pot triomfar. La recurrent manifesta que, atesa l'evolució d'afebliment de la llegítima, la Sala ha realitzat una interpretació molt restrictiva de l' article 451-8.2 a) CCCat . El precepte indica que ' Són imputables a la llegítima, llevat que el causant disposi una altra cosa: a) Les donacions fetes pel causant a favor dels fills perquè puguin adquirir el primer habitatge o emprendre una activitat professional, industrial o mercantil que els proporcioni independència personal o econòmica'. No es pot convenir amb la interpretació que la recurrent sol·licita d'aquesta Sala.

És cert que la llegítima ha patit una evolució que ha anat debilitant la mateixa, no solament, entre altres extrems, en la seva natura i en el termini de prescripció per a la reclamació de la mateixa o del seu suplement, sinó que ara el llibre quart limita la computació dels actes a títol gratuït realitzats pel causant en els deu anys anteriors a la seva mort, mentre que, quan es regula la imputació, es modernitza el dret tradicional i s'inclou per a substituir a les donacions matrimonials o altres formes de dotació als fills per l'apartat a) de l'article 451-8.2 abans transcrit. És, precisament, en funció de la finalitat que s'intenta assolir ara (interpretació teleològica), acomodada a la lletra de la llei (interpretació literal) i d'acord amb la nova regulació de la llegítima com a atribució legal successòria (interpretació sistemàtica), que es pot mantenir que el legislador català vol establir, com a supòsit d'imputació legal, aquelles atribucions gratuïtes a favor dels fills per a possibilitar l'adquisició del seu primer habitatge o bé per a proporcionar els mitjans necessaris per a iniciar una activitat industrial, professional o mercantil que els doti d'independència econòmica. Es tracta de potenciar la vida independent dels legitimaris front a l'obtenció en el seu dia d'un valor patrimonial. I és des d'aquesta òptica d'idees que la interpretació extensiva i allunyada de la finalitat que cerca el precepte, el qual contempla donacions de caire finalista, i la regulació de la institució no pot ésser admesa. En efecte, en el cas que ens ocupa, la donació del negoci de farmàcia no s'efectua per tal que el legitimari pugui emprendre una activitat professional que li reporti independència, sinó que aquest ja gaudia de la independència econòmica prèvia, com així ha estat declarat provat a la instància, a la vegada que la donació del negoci de farmàcia es connecta amb el fet de la jubilació del titular de la farmàcia i pare del legitimari. Aleshores, i en atenció a les coordenades fàctiques descrites, i conforme a la interpretació enunciada de la norma catalana, el motiu ha de decaure i amb ell la totalitat del recurs de cassació.

QUART.- La desestimació del recurs de cassació comporta la imposició de les costes processals ( art. 398 LEC ).

Fallo

LA SALA CIVIL I PENAL del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha decidit:

DESESTIMARel recurs de cassació interposat per la representació processal de cassació interposat per la representació processal de Doña. Genoveva contra la sentència, de data 7-05-2014 dictada per la Secció 16ª de l'Audiència Provincial de Barcelona, en el Rotlle 903/2012 i confirmar íntegrament la mateixa. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada i la pèrdua dels dipòsits constituïts.

Així ho acorda la Sala i signen el president i els magistrats esmentats més amunt.

PUBLICACIÓ.La sentència ha estat signada per tots els magistrats que l'han dictat i publicada de conformitat amb la Constitució i les Lleis. En dono fe.