Sentencia Civil Nº 91/200...ro de 2009

Última revisión
05/02/2009

Sentencia Civil Nº 91/2009, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 399/2008 de 05 de Febrero de 2009

nuevo

GPT Iberley IA

Copiloto jurídico


Relacionados:

Tiempo de lectura: 8 min

Orden: Civil

Fecha: 05 de Febrero de 2009

Tribunal: AP - Barcelona

Ponente: PEREDA GAMEZ, FRANCISCO JAVIER

Nº de sentencia: 91/2009

Núm. Cendoj: 08019370142009100145

Resumen:

Encabezamiento

SENTÈNCIA N.91/2009

Barcelona, cinc de febrer dos mil nou

Audiència Provincial de Barcelona, Secció Catorze

Magistrats:

Francisco Javier Pereda Gámez (Ponent)

Mª Carmen Vidal Martínez

Marta Font Marquina

Rotlle n.: 399/2008

Judici Ordinari n.: 814/2007

Procedència: Jutjat de Primera Instància n. 43 de Barcelona

Objecte del judici: reclamació per defectes en l'execució d'una obra (humitats per mala construcció de terrasses i de teulada)

Motiu del recurs: infracció de les regles sobre la càrrega de la prova i error en la valoració

Apel·lant: Comunitat Propietaris del c/ DIRECCION000 n. NUM000 , de Caldes de Montbui

Advocat: J. Galí Casabayo

Procurador: S. Garcia Vigne

Part contra la que s'apel·la: Nova Llum, S.L.

Advocat: C. Mut Terres-Camaló

Procurador: N. Mas-Baga Munne

Antecedentes

1. RESUM DEL PLET DE PRIMERA INSTÀNCIA

El dia 31 de juliol de 2007 la part actora va presentar demanda en la que sol·licitava que es condemni la demandada a pagar-li 7.656 euros, amb expressa imposició de costes. Relata que la demandada va realitzar de forma deficient la reparació d'una terrassa i d'una teulada, el que produeix humitats i reclama l'import de la reparació.

La part demandada va contestar a la demanda i diu que va fer bé la seva feina i que les humitats s'han produït perquè la comunitat no va voler canviar uns baixants deteriorats, tot i que ell va avisar del seu mal estat.

La sentència recorreguda, de data 20 de febrer de 2008, considera que no s'ha provat que les humitats tinguin origen en una incorrecta realització dels treballs per part del demandat. Sosté que hi ha prova de que les humitats eren anteriors i que no es va encarregar al demandat la seva reparació. Per això, el jutge desestima totalment la demanda i absol la demandada de totes les pretensions formulades i imposa el pagament de les costes a la part actora.

2. QÜESTIONS PLANTEJADES EN EL RECURS D'APEL·LACIÓ

La part recorrent argumenta que en cap moment s'ha provat la ineficàcia de la xarxa de baixants de la finca, ni s'ha provat la correcta col·locació de les teules. Denuncia una incorrecta aplicació de les regles de la càrrega probatòria. Diu que la demandada no ha provat haver avisat del suposat mal estat dels tubs, que funcionaven correctament abans de les obres (de fet, no va haver cap previsió en el pressupost sobre reparació d'humitats) i que els baixants no s'han canviat (només en dos petits trams, per embocar millor la tela asfàltica). Afegeix que es van col·locar malament les teules.

La part apel·lada s'oposa i diu que el jutge valora correctament la prova, que analitza novament en defensa de la seva tesi.

3. TRÀMITS EN LA SALA

L'assumpte s'ha registrat en la Secció el 6 de maig de 2008. No s'ha resolt sobre prova i no s'ha assenyalat vista pública. La deliberació de la Sala ha tingut lloc el dia 22 de gener de 2009. Aquesta resolució no s'ha dictat en el termini legal ( art. 465.1 LEC ), degut a causes estructurals, el que es fa constar als efectes de l' article 211.2 LEC .

Fundamentos

1. LA VALORACIÓ DE LA PROVA

Un nou estudi de les actuacions fa veure que, en efecte, el jutge d'instància valora incorrectament les proves practicades, tot repartint inadequadament la càrrega que correspon a cada litigant.

La sentència entén de forma errada les declaracions dels testimonis Srs. Simón i Jose Antonio i no valora el conjunt de la prova:

a) El pressupost elaborat per Nova Llum (f.12) feia referència a la coberta de la finca i a les terrasses, a més de a la reparació d'una claraboia, i no feia cap esment a la presència d'humitats (el fet de que prevegi la impermeabilització "con la finalidad de evitar posibles posteriores filtraciones" confirma que no hi havia cap patologia debuda a l'aigua), ni al canvi de baixants (només al solapament en les seves embocadures), com admet el Sr. Aurelio ;

b) Aquesta dada es ratificada pels testimonis Srs. Everardo (no hi havia humitats prèvies al seu pis, àtic 2ª i es van produir amb l'obra, solucionant-les amb un desplaçament del clavegueró i la substitució del baixant) i Berzosa (es tractava d'una obra de manteniment, els baixants estaven bé, Don. Simón no li va comentar que tingués humitats prèvies) i el pèrit Sr. Pablo (la causa de la gotera va ser sobrevinguda i per l'entrega deficient de la tela amb el baixant);

c) Tot i així, en la zona de desguàs de l'àtic 1ª, just a sobre del 4t 2ª, es van presentar dificultats, que van portar, com reconeix Don. Aurelio en el seu interrogatori i ratifiquen els Srs. a tres successius intents de reparació i, finalment, al canvi del baixant, per part del demandat (factura, f. 79);

d) La reparació a càrrec de Lampistería Besalú (pressupost i factura, f. 56 i 58), fa referència a altres llocs: les terrasses dels àtics 2ª i 3ª, les humitats procedents de la teulada (la zona de la ximeneia de l'atic 1ª) i els acabats dels pisos inferiors;

e) Quan Don. Jose Antonio diu que abans patia humitats clarament es refereix al "tejado", és a dir a la zona de teules, i no a la seva terrassa, afirmació lògica si recordem que habita l'àtic 2ª, al temps que dona compta d'una altre clavegueró que es va revisar dos cops, sense arreglar-se (el que coincideix amb les dades de Lampistería Besalú);

f) Quan el Sr. Simón afirma que durant molt temps va patir goteres (abans de l'obra), "al lado de la chimenea", s'està referint també a les que procedeixen de la teulada (és propietari de l'àtic 1ª), tant més quan diu que no li consta si el seu veí de sota té o no humitats;

g) Per últim, el pèrit Don. Pablo imputa les humitats a la obra i intenta donar explicació a l'origen de les humitats en el defectuós solapament de la tela o en el repicat de la part superior del baixant i només quan el jutge li pregunta sobre el "supòsit" de que les humitats fossin prèvies a la obra admet que en aquest cas podia ser una causa el mal estat del baixant.

En definitiva, el jutge s'ha deixar arrossegar per una impressió parcial del resultat de les proves. S'ha de donar la raó al recorrent.

2. LA CÀRREGA DE LA PROVA

És important destacar que l'origen de l'error està, a criteri de la Sala, en una deficient concepció, en el cas concret, de la distribució de la càrrega de la prova, que volem aclarir.

La sentència imputa a l'actora les conseqüències de la manca de prova d'un fet aliè al conflicte: si les humitats que justifiquen la intervenció d'un tercer (Lampistería Besalú, f. 58) eren o no anteriors a la intervenció del demandat.

Des de la perspectiva del repartiment probatori, és clar que l'actora no ha de provar si dintre de l'encàrrec al demandat incloïa o no la reparació d'humitats anteriors, perquè el fet constitutiu de la pretensió relatat per l'actor a l'escrit de demanda fa referència a que li va encarregar la reparació de la teulada i de les terrasses, per ser velles. Diu, en concret, que la impermeabilització era necessària, amb solapament de claveguerons i que les humitats van sortir després (fet primer de la demanda). No diu res de que hi haguessin humitats abans de reparar.

És el demandat qui va introduir a la contestació que les humitats eren prèvies i que no li van fer cas quan va denunciar el suposat mal estat dels baixants. Era, per tant, de la seva càrrega provar-ho, el que no ha fet. A més, si les humitats eren anteriors o si van sorgir durant l'obra, es difícil d'entendre que, com diu el jutge, no se li encarregués al demandat (o a un tercer) la seva immediata reparació. Tampoc és fàcil imaginar que, de haver denunciat el contractista que els baixants estiguessin deteriorats, l'actora no hagués volgut canviar-los (fet base de l'excepció que tampoc s'ha acreditat).

En aquestes circumstàncies, el recurs ha de ser estimat i la demanda ha de ser plenament acceptada.

3. LES COSTES

Les costes de la instància són de càrrec de la part demandada i les del recurs no s'han d'imposar, d'acord amb les previsions dels arts. 398.1 i 394 LEC .

Fallo

1. Estimen el recurs d'apel·lació i revoquem la sentència d'instància.

2. Estimem la demanda i condemnem Nova Llum, S.L. a pagar a la Comunitat Propietaris del c/ DIRECCION000 n. NUM000 , de Caldes de Montbui 7.656 euros, més els interessos de l' article 576 LEC , amb expressa imposició de costes al demandat.

3. No ens pronunciem sobre les costes del recurs.

Un cop notificada aquesta sentència es tornaran les actuacions al Jutjat d'Instància amb testimoni de la mateixa, per a compliment.

Així ho pronunciem i signem.

PUBLICACIÓ.- Barcelona, Faig constar que en el dia d'avui he rebut, signada l'anterior resolució i que seguidament es procedeix a donar-ne compliment. En dono fe.

Fórmate con Colex en esta materia. Ver libros relacionados.