Sentencia CIVIL Nº 92/2018, Audiencia Provincial de Girona, Sección 2, Rec 99/2018 de 01 de Marzo de 2018

Encabezamiento

Secció 2a Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.2)

Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1, pl. 5a - Girona

17001 Girona

Tel. 972942368

Fax: 972942373

A/e: aps2.girona@xij.gencat.cat

NIG 1702242120168100260

Recurs d'apel lació 99/2018 2

Matèria: Apel lació civil

Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4 de La Bisbal d'Empordà

Procediment d'origen: Judici verbal especial sobre capacitat 265/2016

Part recurrent / Sol licitant: Luz , FUNDACIÓ TUTELAR COMARQUES GIRONINES

Procurador/a: ESTHER SIRVENT CARBONELL, CRISTINA PEYA ESTEVEZ

Advocat/ada: Josep Maria Sole Chavero, Jaime Muzas

Part contra la qual s'interposa el recurs: MINISTRERIO FISCAL

Procurador/a:

Advocat/ada:

SENTÈNCIA NÚM. 92/2018

Il lms. Srs.:

PRESIDENT

Sr JOAQUIM FERNÁNDEZ FONT

MAGISTRATS

Sra. MARIA ISABEL SOLER NAVARRO

Sr. JAUME MASFARRÉ COLL

Girona, 1 de març de 2018

Antecedentes

PRIMER. El 1 de febrer de 2018 es van rebre les actuacions de Judici verbal especial sobre capacitat 265/2016, procedents del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4 de La Bisbal d'Empordà, a fi de resoldre el recurs d'apel lació interposat per la procuradora Esther Sirvent Carbonell en representació de Luz contra sentència de 28 de juliol de 2017 . La procuradora Cristina Peya Estevez en representació de la FUNDACIÓ TUTELAR COMARQUES GIRONINES, es va adherir al recurs d'apel lació. El MINISTERIO FISCAL es va oposar.

SEGON.El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:

'Que ESTIMO PARCIALMENTE la demanda formulada por la representación procesal de Dª. Luz y DECLARO LA MODIFICACIÓN PARCIAL DE LA CAPACIDAD DE OBRAR acordada por nº 610/2012 de 5 de octubre de 2.012 del Juzgado de 1ª Instancia nº 6 de Girona en el procedimiento sobre capacidad de las personas nº 1127/2011 en el ÚNICO SENTIDO DE SUPRIMIR DEL AMBITO DE LA CURATELA LA TOTALIDAD DE LOS ACTOS DE ADMINISTRACIÓN Y DISPOSICIÓN ORDINARIA DE SUS BIENES E INGRESOS que, a partir de ahora, ejercerá Dª. Luz , SALVO LA CANTIDAD DE 200 EUROS MENSUALES DE EXCLUSIVA ADMINISTRACIÓN DE LA CURADORA Y QUE DESTINARA AL MANTENIMIENTO Y CONSERVACIÓN DE SU VIVIENDA.

SE MANTIENE la Sentencia EN TODO LO DEMÁS QUE SIGUE '...recordando que los actos que el incapacitado lleve a cabo sin la asistencia de curador, siendo ésta necesaria serán anulables en la forma que prevé la Ley. En cualquier caso, esta asistencia será necesaria para los actos definidos en el artículo 222- 43 del Libro II del Código Civil de Cataluña y para otorgar capítulos patrimoniales.

En el ámbito personal, se faculta expresamente al curador para la supervisión de la salud y de los tratamientos médico-psiquiátricos de Dª. Luz , incluyendo si es necesario la entrada en su domicilio, y pudiendo en caso de accidente o enfermedad de la persona sometida a curatela acordar el ingreso urgente en el Centro médico o sociosanitario más próximo o adecuado a su estado, aceptando las decisiones que los responsables de salud consideren convenientes sin perjuicio de la necesidad de la autorización judicial previa en los casos del artículo 212-4 del Libro II del Código Civil de Catalunya.

Como medida de vigilancia y control se establece que anualmente deba el curador poner en conocimiento de este Juzgado la situación personal y familiar del incapaz, así como rendir cuenta anual de la curatela.'.

Todo ello sin expresa imposición de las costas causadas.'.

TERCER. El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.

Assenyalat l'acte de la vista, ha tingut lloc el dia 28 de febrer de 2018.

QUART. En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.

Es va designar com a ponent el magistrat JOAQUIM FERNÁNDEZ FONT.

Fundamentos

Tema litigiós.

PRIMER.La demandant, Sra. Luz , va presentar una demanda amb la finalitat que es deixés sense efecte la seva incapacitació parcial i la correlativa mesura protectora de la curatela exercida per la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines.

La sentència del Jutjat de Primera Instància número 6 de Girona de 5 d'octubre de 2.012 , va declarar l'ara demandant parcialment incapaç i va decidir com a mesura de protecció una curatela.

L'àmbit d'aquesta mesura era, sintèticament, la totalitat dels actes d'administració i disposició del seu patrimoni i la supervisió dels tractaments mèdics necessaris

SEGON.La sentència de primera instància ha estimat en part la demanda.

Ha reduït els actes patrimonials de la demandant que requereixen la intervenció de la fundació curadora a l'administració i disposició de 200 euros al mes destinats al manteniment i conservació de l'habitatge on viu.

La intervenció i supervisió en els actes de rellevància mèdica es manté.

La raó d'aquestes decisions és que la demandant té la mateixa malaltia psiquiàtrica que tenia, la qual esdevé crònica i incurable.

Té en compte, però, la milloria que s'observa tant pel que fa al seguiment de les pautes mèdiques com en la relació amb els seus fills.

Això ha portat a una certa estabilitat. No hi hauria, però, cap garantia concloent que aquesta situació actual es mantingués en el temps d'una manera indefinida.

Com a conseqüència de la millora, de fet la fundació curadora ja va flexibilitzar la seva intervenció, de manera que permet que la Sra. Luz disposi lliurament de la major part dels seus ingressos, llevat de 200 euros que es destinen al manteniment i conservació de la seva vivenda.

TERCER.La demandant no hi està d'acord.

El seu recurs es fonamenta en una errònia valoració de la prova practicada. La fundació tutelar es mostra conforme amb aquest recurs.

Segons l'apel lant, és veritat que la malaltia que pateix és incurable, però s'han produït unes circumstàncies que haurien de portar a modificar la sentència de primera instància:

Per una part, perquè segueix el tractament mèdic i està estable, el que li permet ser autònoma.

Per una altra, perquè també ha millorat la seva relació amb els seus dos fills, que la poden ajudar i donar-li suport.

També al lega que la pròpia fundació curadora estava d'acord amb revocar la incapacitat.

En definitiva, mantenir la declaració d'incapacitat seria anar en contra de la seva autonomia personal i de la seva independència d'una manera innecessària.

Finalment, considera que l'informe forense emès en la primera instància és erroni i poc concloent.

Les institucions de protecció dels incapaços.

QUART.Atès que el recurs d'apel lació es basa en una suposadament errònia valoració de la prova feta en primera instància, escau recordar quina és la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre les institucions de protecció dels incapaços.

La sentència del Tribunal que acabem d'esmentar de 28 de juliol de 2.016 , recorda quins són els principis que han de regular aquesta matèria, prenent com a base la jurisprudència del Tribunal Suprem:

'Desde que España ratificó la Convención de Nueva York de 13 de diciembre de 2006, que inspiró luego el Real Decreto Legislativo 1/2013, de 29 de noviembre, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley General de las Personas con Discapacidad y de su Inclusión Social, el principio rector de la actuación de los poderes públicos en esta materia es el del respeto de la dignidad inherente, la autonomía individual, incluida la libertad de tomar las propias decisiones, y la independencia de las personas con discapacidad (art. 3 a ).

La jurisprudencia del Tribunal Supremo ha tenido ocasión de establecer doctrina legal en relación con la interpretación que debe darse en la actualidad al art. 200 del CC y al artículo 760, 1 de la Lec a la luz de lo dispuesto en los artículos 10.1 y 14 de la CE , en relación con el art. 10.2 del mismo cuerpo legal y la Convención de Nueva York de 13 de diciembre de 2006, ratificada por España en 27 de noviembre de 2007.

Ya la STS Sala 1ª 282/2009 de 29 de abril , proclamó que la declaración deincapacidaddebe contemplarse bajo el prisma de la protección de los discapaces, que defiende y no vulnera la dignidad de estas personas y, por el contrario, apoya sus derechos.

De esta forma, la persona con la capacidad modificada (en la nueva terminología de la Ley 15/2015, de 2 de julio, de la Jurisdicción Voluntaria) '... no cambia para nada la titularidad de los derechos fundamentales, aunque sí que determina su forma de ejercicio. De aquí, que deba evitarse una regulación abstracta y rígida de la situación jurídica del discapacitado... Una medida de protección como la incapacitación, independientemente del nombre con el que finalmente el legislador acuerde identificarla, solamente tiene justificación con relación a la protección de la persona'.

El sistema pasa de la sustitución en la toma de decisiones por el discapacitado a '... otro basado en el apoyo para tomarlas, que sigue reconociendo a estas personas iguales ante la ley, con personalidad y capacidad jurídica en todos los aspectos de la vida, y en igualdad de condiciones con los demás, como se ha dicho en el informe del Comité sobre los Derechos de las personas con discapacidad (11º período de sesiones. 31 de marzo a 11 de abril de 2014), sobre el contenido normativo del artículo 12 de la Convención, y se reitera en el informe final de la Unión Europea de 4 de septiembre de 2015.' ( STS, Sala 1ª de 29-4 - 2015 , 4-11-2015 o 18-12-2015 ).

Por su parte, la STS, Sala 1ª de 3 de junio de 2016 , recuerda que el correcto funcionamiento de los sistemas de protección requiere de un examen personalizado y particularizado de la situación, huyendo de formalismos y de soluciones meramente protocolarias en su planteamiento, resolución y ejecución. La discapacidad presenta numerosos matices y ha de adaptarse a la concreta necesidad de protección de la persona afectada, lo que se plasma en la graduación de laincapacidad. Esta graduación puede ser tan variada como variadas son en la realidad las limitaciones de las personas y el contexto en que se desarrolla la vida de cada una de ellas ( sentencia de 13 de mayo 2015 ).

Se trata de lo que esta Sala ha calificado de un traje o trajes a medida ( sentencias 20 de abril 2009 ; 1 de julio 2014 ; 13 de mayo y 20 de octubre de 2015 ), que precisa de un conocimiento preciso de la situación en que se encuentra esa persona, cómo se desarrolla su vida ordinaria y representarse en qué medida puede cuidarse por sí misma o necesita alguna ayuda; si puede actuar por sí misma o si precisa que alguien lo haga por ella, para algunas facetas de la vida o para todas, hasta qué punto está en condiciones de decidir sobre sus intereses personales o patrimoniales, o precisa de un complemento o de una representación, para todas o para determinados actuaciones'.

Valoració de la prova.

CINQUÈ.Sobre la base d'aquests criteris, estem en condicions de valorar la prova practicada.

D'acord amb els informes dels metges forenses, la Sra. Luz està diagnosticada d'esquizofrènia, amb trastorn depressiu crònic i deteriorament cognitiu.

La sentència d'incapacitació, amb referència a les proves mèdiques presentades en aquell procés, fa esment, també, a l'existència d'una esquizofrènia.

Els informes de l'IAS, institució que fa el seguiment mèdic de l'apel lant, fan al lusió a un trastorn depressiu major amb símptomes sicòtics.

El recurs no amaga aquesta malaltia però d'alguna manera mira de menystenir-la.

Sigui quin sigui l'orientació diagnòstica exacta, a vegades difícil d'establir en malalties mentals, el cert és que la recorrent té una malaltia psiquiàtrica de base, que segons l'informe dels forenses, ratificat en la vista, no es limita a una simple depressió més o menys intensa que es pugui controlar mèdicament, sinó que es el reflex d'una patologia de base.

Els informes de l'IAS expliquen que la demandant està estable, tot i que en el de 4 de març de 2.016 qualifica el deteriorament cognitiu de 'significatiu'.

També fa referència a dificultats per centrar la seva atenció a causa d'una lentitud en la velocitat de processament d'informació, també en la memòria de treball , tot i que observa una millora en les àrees de llenguatge i en l'habilitat espacial i constructiva visual.

Els altres informes de l'institut sanitari esmentat, de dates 8 i 16 de febrer de 2.016) diuen que roman estable.

Si fem un seguiment de les rendicions anuals de comptes de la curadora, que inclouen un apartat dedicat a la seva situació social, en totes fa esment a què la Sra. Luz es manté estable de la seva malaltia.

Ara bé, de les declaracions en el judici de la representat de la fundació curadora, també es demostra la situació d'inestabilitat del seu estat fins a principis de 2.016, quan va començar a seguir millor el tractament d'alguna manera estimulada per la seva voluntat d'instar un procediment amb la finalitat de recuperar d'una manera total la seva capacitat.

En tots els rendiments de comptes específicament es fa constar que té una tendència a prioritzar despeses innecessàries, sense adonar-se de la necessitat d'atendre primer les seves necessitats bàsiques.

Segons aquests informes, la relació amb la seva família ha anat evolucionant de manera que si abans era complicada, ara té millor relació amb els seus fills, que la miren d'ajudar.

L'informe dels metges forenses durant la primera instància és categòric i concloent: la presència i assistència de la figura del curador és fonamental per assegurar la continuació del tractament.

També deixar clar que no té una idea clara dels seus ingressos i de la manera d'administrar-los amb la finalitat que les seves despeses no els superin i afectin a la capacitat de procurar-se l'atenció a les seves necessitats bàsiques.

Segons els metges forenses, no seria procedent modificar la situació actual.

L'exploració de la demandant feta per aquesta Sala, arriba a la mateixa conclusió. Quan se li van fer preguntes ben simples referides a les seves despeses o a quans diners disposava, les respostes no eren gens clares i no eren compatibles amb la resta de proves presentades.

Tampoc va saber explicar d'una manera massa clara quina malaltia patia, tot i que va explicar correctament, si ho comparem amb els informes mèdics de l'IAS, quina medicació prenia i amb quina freqüència.

SISÈ.De les proves presentades no hi ha dubte que l'apel lant presenta una malaltia psiquiàtrica permanent, que no es limita a una depressió més o menys recorrent, que requereix un tractament continu per mirar d'aconseguir la seva estabilitat.

Ens trobem en el supòsit que contempla l' article 222-2.2 del Codi civil de Catalunya .

La mesura de protecció dissenyada des de la sentència que va declarar incapaç la Sra. Luz , ja implica una intervenció de mínims a través de la curatela, que se centrava en l'àmbit patrimonial i seguiment del tractament i controls mèdics.

A la vista de l'evolució de la demandant, la sentència de primera instància encara restringeix més aquesta intervenció en l'àmbit patrimonial, limitant-la a la quantitat de diners que es considera necessària per a garantir el manteniment i conservació de l'habitatge de la Sra. Luz .

Aquesta decisió, a la vista del resultat de les proves, implica una intervenció molt minsa centrada en allò que es considera indispensable. És prudent i proporcionada a la situació de la demandant.

Si actualment està estable, no ho oblidem, dins la seva patologia de base, és pel seguiment del tractament mèdic i de la vigilància periòdica que fa la curadora.

Per tant, no hi ha cap mena d'invasió de la seva independència i autonomia més enllà d'uns aspectes mínims que garanteixen el seu benestar.

Pel que fa al teòric suport que podrien donar els seus fills, el cert és que cap d'ells ha dit res d'assumir la curatela. No es tracta de cap retret. Les circumstàncies de cadascun ho poden dificultar o fer impossible. Ens limitem a constar un fet.

Convé recordar, finalment, que totes les mesures que tinguin l'objectiu de protegir a les persones total o parcialment incapaces, han de ser adoptades en el seu interès ( article 221-1 del CCCat ), situació que entenem que concorre d'una manera clara en aquest supòsit.

Per tot això, és procedent desestimar el recurs.

Costes.

SETÈ.De conformitat amb l' article 398.1 de la LEC imposem les costes de la segona instància a la part apel lant.

Fallo

PRIMER.Desestimem el recurs d'apel lació presentat en nom de Luz contra la sentencia de primera instància i la confirmem íntegrament.

SEGON.Imposem les costes de la segona instància a la part apel lant.

Contra aquesta resolució es pot presentar recurs de cassació, d'acord amb allò que estableix l' article 477.2.3º de la LEC si s'acredita el seu interès cassacional, i per infracció processal, de conformitat al que disposa la seva disposició final setzena.

Serà competent per a la seva resolució el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i s'haurà d'interposar davant d'aquesta Secció de l'Audiència en el termini de vint dies des de la seva notificació.

En el moment d'interposar-los s'haurà de fer el pagament del dipòsit preceptiu, si escau.

Notifíqueu aquesta resolució a les parts i, una vegada ferma, retorneu les actuacions originals al Jutjat de Primera Instància e Instrucció d'on procedeix.

Així ho ha decidit la Sala, integrada pels Ilms. Srs. Magistrats indicats, els quals, a continuació, signen.