Sentencia CIVIL Nº 93/2019, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 659/2017 de 22 de Febrero de 2019

Encabezamiento

Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil

Carrer Canyeret, 1 - Lleida

25007 Lleida

Tel. 973705820

Fax: 973700281

A/e: aps2.lleida@xij.gencat.cat

NIG 2500842120168091300

Recurs d'apel lació 659/2017 C

Matèria: Procediment Ordinari

Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Tremp

Procediment d'origen: Divorci contenciós 169/2016

Part recurrent / Sol licitant: Cecilia

Procurador/a: Monica Piñol Tomas, Montserrat Vila Bresco

Advocat/ada: JOAQUIM DELGADO BERENGUE

Part contra la qual s'interposa el recurs: Marcial

Procurador/a: Montserrat Calmet Pons

Advocat/ada: MONTSERRAT VILADROSA CLUA

SENTÈNCIA NÚM. 93/2019

President:

Il.lm. Sr. Albert Montell Garcia

Magistrats:

Il.lma. Sra. Mª Carmen Bernat Álvarez

Il.lma. Sra. Ana Cristina Sainz Pereda

Lleida, 22 de febrer de 2019

Antecedentes

PRIMER.-Es van rebre les actuacions de Divorci contenciós 169/2016, procedents del Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Tremp, a fi de resoldre el recurs d'apel lació en el que consta com a part apel.lant y apel.lada la procuradora Montserrat Vila Bresco en representació de Cecilia , contra la Sentència de data 20/03/2017 , en què consta com a part apel.lant y apel lada la procuradora Montserrat Calmet Pons, en representació de Marcial .

SEGON.-El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:

'QueDEBO ESTIMAR Y ESTIMOPARCIALMENTE la demanda promovida por la procuradora de los Tribunales Dña. Montserrat Calmet Pons en nombre y representación de D. Marcial y, en consecuencia, DEBO DECLARAR Y DECLARO la disolución por divorcio del matrimonio celebrado entre D. Marcial y Dña. Cecilia en Tremp en fecha 12 de enero de 1991, con todos los efectos legales inherentes a la misma, y en especial los siguientes:

1.- Los cónyuges podrán vivir separados, cesando la presunción de convivencia conyugal.

2.-Quedan revocados los consentimientos y poderes que cualquiera de los cónyuges hubiere otorgado al otro, cesando la posibilidad de vincular bienes privativos del otro cónyuge en el ejercicio de la potestad doméstica.

3.-La disolución del régimen económico matrimonial, A la vista de la documentación aportada por ambas partes se declara la existencia de una comunidad de bienes de las partes y se admite la acción de división de la comunidad que se hará efectiva en ejecución de sentencia por el procedimiento determinado por el artículo 552-11 del Código Civil de Cataluña .

4.-Respecto al hijo mayor de edad Genaro , el Sr. Marcial y la Sra. Cecilia deberán abonar entre ambos progenitores a favor de Genaro la cantidad de 350,00 euros mensuales en concepto de alimentación, vestido y sanidad, así como el importe de las matrículas, material escolar, libros, .... hasta que el mismo sea económicamente independiente, en la siguiente proporción:

El Sr. Marcial abonará el 66 % de la cantidad de los 350,00 euros mensuales que se fija en concepto de alimentación, vestido y sanidad del hijo mayor Genaro y el 66 % del importe a que asciendan las matrículas, material escolar, libros,.... del hijo Genaro hasta que el mismo pueda completar su formación. Y la Sra. Marcial abonará el 34 % de la cantidad de 350,00 euros mensuales en concepto de alimentación, vestido y sanidad, así como el 34 % del importe a que asciendan las matrículas, material escolar, libros,.... del hijo Genaro hasta que el mismo pueda completar su formación.

Y respecto a la hija Piedad el Sr. Marcial y la Sra. Cecilia deberán abonar entre ambos progenitores a favor de Piedad la cantidad de 700,00 euros mensuales en concepto de alimentación, vestido, sanidad, y educación, hasta que la misma sea económicamente independiente en la siguiente proporción:

-el Sr. Marcial abonará la cantidad de 462,00 euros (un 66%).

- la Sra. Cecilia abonará la cantidad de 238,00 euros (34 %).

Dicha pensión de alimentos que se abonará en la cuenta que los hijos mayores de edad faciliten, se actualizará anualmente de acuerdo con la variación del IPC indicado por el INE o entidad que lo sustituya.

Asimismo el Sr. Marcial abonará el 66 % y la Sra. Cecilia el 34 % de los gastos extraordinarios (gastos excepcionales, imprevisibles y no periódicos como gastos médicos que no están cubiertos por la Seguridad Social como por ejemplo tratamientos odontológicos, intervención quirúrgica, ortodoncia, odontología, ortopedia, prótesis, óptica, vacunaciones, logopeda, psicólogo, psiquiatra, homeopatía, ...) de los hijos mayores de edad Genaro y Piedad hasta que los mismos alcancen su independencia económica.

5.-Por lo que respecta a la atribución del uso de la que fuera vivienda familiar, inscrita en el Registro de la Propiedad de Sort en I Tomo NUM000 , Libro NUM001 de Rialp, Folio NUM002 , Finca núm. NUM003 , se atribuye el uso exclusivo de la planta primera y segunda a la Sra. Cecilia y a sus hijos, y el uso exclusivo de la planta baja al Sr. Marcial . Por lo que respecta al uso de la tercera planta destinada a garaje, el mismo será compartido por los dos litigantes.

El importe de los préstamos con garantía hipotecaria que gravan la que fue vivienda familiar, el importe de los seguros vinculados a la adquisición y mejora de dicha vivienda, y el IBI y los tributos y las tasas de devengo anual de la vivienda familiar serán satisfechos por mitad entre ambos titulares; los gastos ordinarios de conservación, mantenimiento y reparación de la que fue vivienda familiar, incluidos lo de suministros, del espacio que ocupa cada litiganteque puedan individualizarseserán abonados por el progenitor que ocupa el espacio que ha generado dicho gasto, mientras que los gastos ordinarios de conservación, mantenimiento y reparación de la vivienda, incluidos los de suministros,que no puedan individualizarseserán abonados por el Sr. Marcial en la proporción del 66 % y por la Sra. Cecilia en la proporción del 34 %.

6.- En relación a los gastos a que se hace referencia en el apartado C) del documento núm. 39 aportado con la contestación a la demanda por la Sra. Cecilia , el Sr. Marcial deberá asumir el pago del 66 % del importe al que ascienden los gastos de matrícula pendiente de Genaro y de la matrícula TD3 de Genaro y la Sra. Cecilia el 34 % de dichos gastos; y corresponderá al Sr. Marcial asumir el 66 % de los gastos de matrícula pendiente Piedad , matrícula master UOC Piedad y matrícula universidad Piedad y a la Sra. Cecilia el 34 % restante.

DEBO DESESTIMAR Y DESESTIMO la demanda reconvencional interpuesta por la procuradora Dña. Mónica Piñol Tomás en nombre y representación de Dña. Cecilia , absolviendo al demandado de las pretensiones contenidas en la demanda reconvencional.[...]'

I amb data 05/06/2017 es va dictar una interlocutòria amb el següent contingut a la parte dispositiva:

'Procede la RECTIFICACIÓN del FUNDAMENTO JURÍDICO CUARTO de la Sentencia dictada en fecha 20 de marzo de 2017 en el procedimiento de Divorcio Contencioso núm. 169/2016 en el sentido de que las matrículas de los vehículos que figuran en dicho FUNDAMENTO JURÍDICO son en realidad ....WRQ (vehículo SUBARU), y ....GKD (vehículo SEAT IBIZA).

No ha lugar a la RECTIFICACIÓN interesada por la procuradora Sra. Calmet en nombre y representación de D. Marcial en relación a la cantidad que el Sr. Marcial debe abonar en concepto de pensión de alimentos en relación a sus dos hijos mayores de edad.[...]'

TERCER.-El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.

QUART.-En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.

Es va designar com a ponent el magistrat Albert Montell Garcia.

Fundamentos

PRIMER.- Recurs d'apel lació interposat per la Sra. Cecilia . Té com objecte dos pronunciaments de la sentència de primera instància, que són:

1.- Prestació compensatòria: demana que li sigui reconeguda en la quantitat de 300 € al mes i de forma indefinida. El Sr. Marcial consta que per la seva feina percep uns ingressos de 3.300 € al mes i uns altres 450 € pel lloguer d'un habitatge de la seva propietat. Pel que fa a la Sra. Cecilia li va ser reconeguda la situació d'incapacitat permanent total per resolució del dia 26-1-17. En el moment de celebrar-se la vista en primera instància el dia 31-1-17 només disposava de la comunicació del seu reconeixement efectuada per SMS. La notificació en legal forma va ser feta el dia 1-2-17, però no va ser aportada al procés malgrat que la sentència de primera instància no va ser dictada fins el 20-3-17 i notificada el 6-4-17. És ara en segona instància que s'aporta la mateixa, i s'acredita que per aquest concepte percebrà una pensió de 591,27 €. La Sra. Cecilia , és nascuda el NUM004 -58, enguany farà seixanta-un anys d'edat i va contraure matrimoni amb el Sr. Marcial el 12-1-91. No és controvertit, perquè així ho va afirmar en prova d'interrogatori i en el mateix sentit es van pronunciar els dos fills dels litigants en prova testifical, que constant matrimoni sempre ha estat treballant, encara que en alguns períodes ho va fer en l'anomenada economia submergida. Arran del reconeixement de la incapacitat va donar de baixa la seva activitat empresarial de servei de neteges per bé que pot continuar en el mercat laboral en activitats que siguin compatibles amb la seva incapacitat permanent. Al rotlle d'apel lació la Sra. Cecilia ha reconegut per escrit de 14-12-17 que el fill gran del matrimoni, Genaro , regenta un negoci de neteja, que resulta que està domiciliat al domicili familiar on viu la Sra. Cecilia , malgrat que també s'ha acreditat al rotlle d'apel lació que realitza treballs per temps determinat a Barcelona i a la Vall d'Aran com a monitor d'esquí durant la temporada d'hivern, que té una durada d'entre tres i quatre mesos. No és forassenyat, doncs, concloure que la Sra. Cecilia tindrà un paper actiu, si més no, en aquesta empresa que figura a nom del seu fill i que es dedica al mateix objecte que la que va tancar arran del reconeixement de la seva incapacitat permanent total. Pel que fa al seu patrimoni, només consta que la Sra. Cecilia té la meitat indivisa de l'habitatge familiar. Atès aquest conjunt de circumstàncies no pot ser estimada la pretensió de reconeixement d'una prestació compensatòria. La doctrina del TSJC havia establert reiteradament que la pensió compensatòria tenia com a finalitat compensar a un dels cònjuges de la pèrdua del nivell de vida o del nivell econòmic que li causaria la ruptura matrimonial. Per això la seva concessió estava condicionada per dos factors, per una banda, el nivell de vida que gaudia el cònjuge constant matrimoni i, per tant, abans de la ruptura, i per altra banda, el nivell que pugui mantenir després de la ruptura matrimonial qui hauria de pagar la pensió, doncs la seva concessió no pot provocar l'empitjorament de la situació econòmica del cònjuge que en resulti deutor. Aquesta doctrina es va construir en base a la regulació que en feia la Compilació i, després, el Codi de Família, que pretenien evitar la pèrdua de nivell de vida i que es causi una situació de precarietat econòmica en un dels cònjuges precisament per motiu de la ruptura. Ara bé, aquesta concepció ha canviat amb la nova regulació introduïda al CCCat arran de la publicació del seu Llibre Segon, de manera que la idea d'aconseguir el manteniment del nivell de vida que s'havia gaudit constant matrimoni, cedeix ara davant la seva conceptuació com a compensació per no haver pogut efectuar una activitat laboral constant matrimoni o haver-la fet amb menor intensitat, el que justifica la compensació per la pèrdua del nivell de vida que es podria haver assolit. Així, diu al respecte la STJC de 15-6-15 el següent:

'Como decíamos en la STJC de 27-11-2014 el Libro II del Código Civil de Cataluña introduce modificaciones en la regulación de la pensión compensatoria que no son únicamente terminológicas -cambio de la expresión pensión por la de prestación por poder pagarse de una sola vez- sino también de fondo.

Es cierto que no es de las instituciones que haya sufrido una mayor transformación en el Libro II pero en orden a la temporalidad de la prestación, el legislador catalán ha dado un paso más en la línea de zanjar en la medida de lo posible y sin vulnerar principios éticos y de solidaridad, las relaciones personales y patrimoniales de las personas que habían estado unidas por vínculos matrimoniales en evitación de litigios y conflictos.

Así el Preámbulo del Libro II justifica el mantenimiento de la prestación compensatoria considerando que:

'Ciertamente, muchos divorcios afectan a matrimonios de duración media bastante breve y a personas relativamente jóvenes, por lo que, en general, o bien ambos pierden de forma parecida o bien la convivencia conyugal no ha comprometido irremediablemente las oportunidades económicas de ninguno de ellos. Eso no ha llevado, sin embargo, a alterar esencialmente la configuración legal de la prestación compensatoria . Se ha tenido en cuenta que la incorporación de la mujer al mercado de trabajo no ha ido paralela, a la práctica, a un reparto de las responsabilidades domésticas y familiares entre los dos cónyuges y que en bastantes casos la actividad laboral o profesional de uno de los cónyuges se supedita aún a la del otro, hasta el punto de que, en determinados niveles educativos y de renta, continúa siendo habitual que uno de los cónyuges, típicamente la mujer, abandone el mercado de trabajo al contraer matrimonio o al tener hijos. Ambas circunstancias abonan reconocer el derecho a prestación compensatoria vinculándolo al nivel de vida de que se disfrutaba durante el matrimonio, si bien dando prioridad al derecho de alimentos de los hijos y fijando la cuantía de acuerdo con los criterios que la propia norma detalla. Sin embargo, para los casos en que la prestación se satisface en forma de pensión, se insiste en el carácter esencialmente temporal de esta, salvo que concurran circunstancias excepcionales que hagan aconsejable acordarla con carácter indefinido'.

De dicho preámbulo así como de lo dispuesto en los artículos 233-14,1 y 233-17,4 puede deducirse que la finalidad actual de la pretensión compensatoria es la readaptación del cónyuge acreedor a la vida activa como consecuencia de las desmejoras económicas consiguientes a la disolución del matrimonio y a la pérdida de oportunidades experimentada precisamente por éste.

No se concibe ya como una garantía de sostenimiento vital por parte del antiguo cónyuge ni como un derecho automático a una prestación económica permanente.

Se presume que cada uno de los cónyuges debe ser capaz de mantenerse por sí mismo y que tras la disolución del vínculo el menos favorecido debe actuar en forma proactiva para adquirir bienes propios que permitan su digna sustentación sin quedar sujeto a la permanente dependencia del otro.

La pensión o prestación compensatoria tiende pues a compensar la disparidad en las condiciones de vida entre ambos creadas por el divorcio por el tiempo necesario para que el cónyuge que perdió o disminuyó sus oportunidades laborales pueda volver a adquirirlas y reestablecer el desequilibrio que se produce en relación con el nivel de vida del otro y el mantenido durante el matrimonio'.

I afegeix més endavant que:

'Tras la entrada en vigor del precepto (es refereix a l' art. 233-17.4 del CCCat ) esta Sala, en las STJC de 27-9-2012 y en la más reciente de 27-11-2014 , ha declarado que siendo la prestación compensatoria otorgada en forma de pensión esencialmente temporal, tal como indica el Preámbulo de la Ley, solo podrá establecerse una permanencia de la pensión por tiempo indefinido cuando en el caso concreto concurra una potencialidad real y acreditada de que el beneficiario, como consecuencia de sus circunstancias personales (edad, estado de salud, formación profesional, posibilidades de adquirir ayudas públicas, etc.) y de la ausencia de patrimonio, no podrá alcanzar, en un plazo mayor o menor, aquella autonomía pecuniaria de la que hubiera podido disfrutar de no haber mediado el matrimonio, permitiéndole subvenir a sus necesidades'.

En el mateix sentit, recorda la STSJC de 6-6-16 que:

'la finalitat actual de la pretensió compensatòria és la readaptació del cònjuge creditor a la vida activa com a conseqüència dels desmilloraments econòmics consegüents a la dissolució del matrimoni i a la pèrdua d'oportunitats experimentada precisament per aquest. No es concep ja com una garantia de sosteniment vital per part de l'antic cònjuge ni com un dret automàtic a una prestació econòmica permanent. Es presumeix que cadascun dels cònjuges ha de ser capaç de mantenir-se per si mateix, i que després de la dissolució del vincle el menys afavorit ha d'actuar de manera proactiva per adquirir béns propis que permetin la seva digna sustentació sense quedar subjecte a la permanent dependència de l'altre. La pensió o prestació compensatòria tendeix, doncs, a compensar la disparitat en les condicions de vida entre tots dos creades pel divorci durant el temps necessari perquè el cònjuge que va perdre o va disminuir les seves oportunitats laborals pugui tornar a adquirir-les i restablir el desequilibri que es produeix en relació amb el nivell de vida de l'altre i el mantingut durant el matrimoni'.

Si fem aplicació d'aquest doctrina al supòsit que ens ocupa, trobem que la Sra. Cecilia ha estat treballant sempre constant matrimoni (fins i tot simultaniejant dues feines, segons va dir en prova testifical el seu fill gran), i malgrat els motius de salut que han fet que li sigui reconeguda la incapacitat permanent total, podrà continuar incorporada al mercat laboral i molt probablement estarà vinculada, en major o menor mesura, a l'empresa del seu fill, l'objecte de la qual és el mateix que la que ella mateixa havia tingut fins el reconeixement de la incapacitat. El seus ingressos laborals havien estat darrerament d'uns 450 € i per la incapacitat percep una pensió de 591,27 €. Encara que està propera la seva jubilació, a l'escrit de recurs s'indica que li quedarà una pensió que no arribarà als 800 € mensuals (' D'altra banda, la pensió que li quedarà a la jubilació serà al voltant dels 800 € mensuals', textual)). Per tant, mai ha deixat de ser activa, d'estar incorporada al mercat laboral i d'obtenir ingressos per sí mateixa, per la qual cosa la finalitat que la vigent legislació i la doctrina del TSJC atorguen a la prestació compensatòria ja s'ha complert i la fa innecessària.

2.- Distribució de l'ús de l'habitatge familiar: pretén el recurs de la Sra. Cecilia que de la planta primera atribuïda al Sr. Marcial , les parts corresponents a magatzem; gimnàs on es troben també els dipòsits d'aigua de la casa; entrada principal de la casa; muntacàrregues i el sota-escala, siguin considerats elements comuns d'ús compartit entre ambdós litigants. D'aquesta manera també s'evitarien els conflictes que s'han produït entre tots dos i, a més, la Sra. Cecilia i els seus fills podrien accedir als efectes personals que hi guarden al utilitzar aquests dependències com a traster. Aquesta pretensió només pot ser admesa en relació als accessos (entrada principal, escales i muntacàrregues), i a aquells elements de servei comú i no individualitzat, com l'espai destinat als dipòsits d'aigua. Per la resta, atès que a la Sra. Cecilia se li atribueix l'ús de les plantes primera i segona de la casa, al Sr. Marcial se li atribueix l'ús de la planta baixa, i a tots dos l'ús compartit de la planta tercera destinada a garatge, en resulta una atribució respectiva d'espais i superfícies proporcionada. Això es considera tenint en compte que els fills dels litigants a qui s'atribueix el mateix ús que a la Sra. Cecilia , bona part de l'any natural viuen fora de Sort, per motius d'estudi o per motius ocupacionals.

SEGON.- Recurs interposat pel Sr. Marcial . Accepta la relació de despeses de cada fill que aporta la Sra. Cecilia al seu escrit de contestació a la demanda i demanda reconvencional (document núm. 39). Es mostra d'acord amb la sentència de primera instància en diferenciar les despeses d'alimentació, d'assegurança mèdica, farmàcia i vestit, de caràcter constant i periòdic, d'aquelles altres que estan relacionades amb la formació dels dos fills, atès que ja són majors d'edat i estan en la darrera fase de la seva etapa formativa, i que suposa un cost elevat per bé que està proper a la seva fi i no té una regularitat periòdica. Aquesta diferenciació que s'aplica a la pensió del fill gran Genaro , demana que també s'apliqui a la pensió de la filla Piedad , també major d'edat i que està cursant estudis universitaris de grau. També demana que es rectifiquin els errors de concepte comesos a la sentència de primera instància, pels quals resulta que es computen dues vegades les despeses de matrícula. Al rotlle d'apel lació va demanar l'extinció de la pensió del fill gran Genaro per considerar que ja treballa de forma habitual. Doncs bé, pel que fa a això darrer, la prova practicada no indica que Genaro sigui ja econòmicament independent. No es discuteix que treballa com a monitor d'esquí durant la temporada d'hivern a la Vall d'Aran, és a dir, durant uns tres o quatre mesos, segons els anys, i que tal i com va dir a l'acte del judici li comporta uns ingressos mensuals d'uns 700 €. Es cert que els documents aportats al rotlle d'apel lació indiquen que realitza treballs temporals en gimnasos, fet corroborat per la Sra. Cecilia en prova d'interrogatori. Ara bé, la prova aportada no permet deduir que, hores d'ara, tingui una estabilitat laboral i, de retruc, en els seus ingressos com per poder deduir que s'ha incorporat definitivament i de ple al mercat laboral, de manera que sigui econòmicament independent. De fet, encara no ha pogut pagar la matrícula del cicle formatiu de grau mitjà de règim especial d'esport en la modalitat d'esquí alpí per falta de pagament de tot l'import de la matrícula, i sense aquest títol no pot matricular-se al cicle formatiu de grau superior de la mateixa modalitat esportiva, tal i com pretén per poder tenir millors expectatives laborals.

Pel que fa a l'import de la seva pensió d'aliments, no discuteixen els litigants que es diferenciïn totes les despeses relacionades amb la seva formació de la resta de despeses, al tenir les primeres una durada limitada en el temps, un cost important i no tenir una regularitat periòdica durant tot l'any. No són controvertides tampoc la relació de despeses presentada amb la contestació a la demanda. També estan d'acord els litigants que el Sr. Marcial ha de satisfer els aliments dels fills en un 66 % i la Sra. Cecilia en un 34 %. De la llista de despeses presentada, resulta que estan relacionades amb la formació les següents: assegurança mèdica (480 €); telèfon (360 €); menjar (750 €); medicaments, altres (180 €); vestit (800 €). En conjunt, fan un total de 2.570 € anuals que suposen 214,17 € al mes. Aplicats els percentatges admesos per tots dos litigants, resulta que el Sr. Marcial ha de pagar la quantitat de 141,35 € al mes. Pel que fa a les despeses de formació, escau mantenir el pronunciament de la sentència de primera instància que estableix només els percentatges que han de ser afrontats entre tots dos progenitors (el 66 % el Sr. Marcial i el 34 % la Sra. Cecilia ), tota vegada que es tracta de quantitats importants (sobretot pel que fa a les matrícules), que poden canviar d'import d'un curs per un altre, i que han ser satisfetes puntualment dintre del curt termini de temps establert pel centre formatiu, per evitar situacions anòmales com la produïda arran de la manca de pagament de la totalitat de la matrícula de grau mitjà, i que ha impedit la matriculació de Genaro al curs de grau superior.

Pel que fa a la filla Piedad , la sentència apel lada no realitza la distinció entre despeses d'aliments en sentit estricte i despeses de formació, de manera que estableix una quantitat conjunta i total de 700 €, distribuïts entre tots dos progenitors en els mateixos percentatges que aplica a la pensió del germà gran Genaro , és a dir, el 66 % el Sr. Marcial i el 34 % la Sra. Cecilia . Atès que la filla és també major d'edat i està cursant estudis superiors de grau d'enginyeria de disseny industrial a Terrassa i que, per tant, la seva situació és molt semblant a la del seu germà, escau realitzar també per a ella la distinció que tots dos litigants estan d'acord en aplicar pel fill gran, és a dir, diferenciar entre despeses d'aliments en sentit estricte, per una banda, i despeses de formació per altra. Pel que fa a les primeres, les parts accepten les següents: assegurança mèdica (480 €); telèfon (360 €); menjar (750 €); medicaments i altres (350 €); transport urbà (400 €); gimnàs (300 €). Això fa un total de 2.640 € anuals. No passa inadvertit a la Sala que falta el concepte de vestit que sí s'inclou en relació al fill Genaro . Aquest oblit no pot ser subsanat d'ofici pel Tribunal atès que es tracta d'aliments d'un descendent major d'edat, no d'un menor d'edat, i per tant estem vinculats pel principi dispositiu i pel principi que impedeix la 'reformatio in peius'. Per tant, el conjunt d'aquestes despeses puja a la quantitat de 2.640 €, que suposarà, per tant, la quantitat mensual de 200 €, dels quals correspon al progenitor satisfer el 66 %, és a dir, 145,20 €. Pel que fa a les despeses de formació (matrícules, material d'estudi i lloguer de pis), escau mantenir el mateix criteri de la sentència de primera instància pel qual estableix només els percentatges que han de ser afrontats entre tots dos progenitors (el 66 % el Sr. Marcial i el 34 % la Sra. Cecilia ), tota vegada que es tracta de quantitats importants (sobretot pel que fa a les matrícules i lloguer del pis a Terrassa), que poden canviar d'import d'un any per altre, i que han de ser satisfetes puntualment.

TERCER.- No escau efectuar pronunciament pel que fa a les costes causades en segona instància ( arts. 394 i 398 de la LEC ).

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Estimem, parcialment, els recursos d'apel lació interposats per les respectives representacions processals del Sr. Marcial i la Sra. Cecilia contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància de Tremp, en procediment de judici de divorci núm. 169/16, que revoquem, parcialment, i en conseqüència:

1.- Pel que fa a l'habitatge familiar, afegim que de la seva planta baixa, seran d'ús comú els accessos (entrada principal, escales i muntacàrregues), i a aquells elements de servei comú i no individualitzat, com l'espai destinat als dipòsits d'aigua.

2.- Pel que fa a la pensió d'aliments del fill Genaro , la part corresponent a alimentació vestit i sanitat la fixem en la quantitat 214,17 € al mes, dels quals correspon pagar al Sr. Marcial la quantitat de 141,35 € al mes, i a la Sra. Cecilia la quantitat de 74,76 € al mes, és a dir, el 66 % al Sr. Marcial i el 34 % a la Sra. Cecilia . En la mateixa proporció pagaran les despeses de formació (matrícules, material, llibres, etc.)

3.- Pel que fa a la pensió d'aliments de la filla Piedad , la part corresponent a alimentació vestit i sanitat la fixem en la quantitat 145,25 € al mes, dels quals correspon pagar al Sr. Marcial la quantitat de 141,35 € al mes, i a la Sra. Cecilia la quantitat de 74,76 € al mes, és a dir, el 66 % al Sr. Marcial i el 34 % a la Sra. Cecilia . En la mateixa proporció pagaran les despeses de formació (matrícules, material, llibres, lloguer d'un habitatge etc.)

Confirmem la resta dels pronunciaments de la sentència apel lada.

No escau efectuar condemna pel que fa a les costes causades en aquesta alçada.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que escaiguin.

Respecte del dipòsit constituït per la part recurrent, cal disposar el que escaigui de conformitat amb el que estableix la disposició addicional 15a de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ ).

Contra aquesta resolució es pot interposar unrecurs de cassacióen els supòsits de l' article 477.2 de la LEC i unrecurs extraordinariper infracció processal ( regla 1.3 de la disposició final 16a de la LEC ) davant del Tribunal Suprem ( article 466 de la LEC ), sempre que es compleixin els requisits legals establerts jurisprudencialment.

També s'hi pot interposar unrecurs de cassacióen relació amb el dret civil català, en els supòsits de l' article 3 de la Llei 4/2012, de 5 de mar ç, del recurs de cassació en matèria de dret civil a Catalunya.

Els recursos s'han d'interposar per mitjà d'un escrit que s'ha de presentar en aquest òrgan judicial en el termini devint diesa partir de l'endemà de la notificació. Així mateix, s'ha de constituir al compte de dipòsits i consignacions d'aquest òrgan judicial el dipòsit a què es refereix la disposició addicional addicional 15a de la Llei orgànica del poder judicial , reformada per la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre.

Així la pronunciem, manem i signem.

Els magistrats