Sentencia Civil Nº 94/2016, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 338/2015 de 04 de Abril de 2016

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLO DE APEL·LACIÓ Nº 338/2015

JUDICI ORDINARI Nº 1298/2012

JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA NÚM. 6 - REUS

SENTÈNCIA

MAGISTRATS IL·LMS. SRS.

GUILLERMO ARIAS BOO (President)

JOAN PERARNAU MOYA

MANUEL GALÁN SÁNCHEZ (Ponent)

Tarragona, a 5 d'abril de 2.016.

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per GENERALI ESPAÑA, S.A. DE SEGUROS Y REASEGUROSrepresentada pel Procurador dels Tribunals Sr. Estivill Balsells i defensada pel Lletrat Sr. Foraster Adserà, contra la Sentència de 9 de gener de 2.015 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Reus , judici ordinari núm. 1298/2012, al qual figura com a part demandant D. Alfredo representat per la Procuradora Sra. Carrera Portusach i assistit per la Lletrada Sra. Adalid Villacañas, i com a part demandada l' entitat asseguradora apel·lant així com el Sr. Fernando .

Antecedentes

PRIMER.La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

'Estimo parcialment la demanda interposada per Alfredo contra Fernando i Generali España SA de Seguros y Reaseguros, i, en conseqüència, condemno les demandades a indemnitzar a l'actora conjunta i solidàriament en la quantitat de 7.474 euros.'

SEGON.Contra la esmentada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal de GENERALI ESPAÑA, S.A. DE SEGUROS Y REASEGUROS d'acord amb les al·legacions contingudes al seu escrit.

TERCER.Per la representació processal de la part demandant es va presentar escrit d'oposició al recurs.

Fundamentos

PRIMER. Pronunciaments impugnats.

Interposa la representació processal de GENERALI ESPAÑA, S.A. DE SEGUROS Y REASEGUROS el present recurs d'apel· lació contra la sentència d'instància que estima la demanda formulada per l'adversa al·legant error en la valoració de la prova en quant al valor del vehicle sinistrat i infracció de la doctrina dels tribunals, sol·licitant que 'es declari que la indemnització a percebre pel demandant és el corresponent al valor del vehicle, incrementat en un 30% (1.495 €), enlloc del valor de reparació (7.474 €)'(foli 221 de les actuacions).

SEGON. Doctrina general sobre la indemnització als casos com el present.

Tal i com posa de manifest la SAP de Barcelona, secció 17, del 02 de juliol de 2015 (ROJ: SAP B 8906/2015 - ECLI:ES:APB:2015:8906), 'TERCERO.- Como se ha venido reiterando en las sentencias de esta Sala en relación con la indemnización por los daños causados al vehículo en un siniestro, se ha ido 'examinando cada caso concreto prestando especial atención en primer lugar a si ha habido o no reparación y atendiendo para fijar la cuantía de la indemnización a las circunstancias concretas procurando alcanzar la total indemnidad del perjudicado por ser la finalidad de la acción indemnizatoria ejercitada pero evitando que pueda producirse un enriquecimiento injusto.' Y ello siguiendo lo establecido por el TS (S 3-3-1978), que ha considerado que esta indemnización debe regirse por el principio de indemnidad debiéndose procurar la restitución del perjudicado al estado en que se hallaba antes de sufrir el siniestro. Señalando también la jurisprudencia del TS que carece de relevancia jurídica el hecho de que el importe de los daños causados sea superior al valor en venta del vehículo siniestrado pues corresponde al perjudicado optar entre que se le abone el precio del vehículo dañado o la cuantía de su reparación, aunque ésta sea superior al precio de venta del vehículo, excluyendo de esta forma que la vía de hacer frente a la responsabilidad declarada pueda quedar al arbitrio del agente productor del daño o su aseguradora, pues ni ésta ni aquel tienen esa facultad de opción. Así, en sentencia de esta sección de 24-07-2009 , se decía que '... el principio de la 'restitutio ad integrum' o principio de la indemnidad sólo cederá: a) cuando el valor de reparación sea incluso superior a un vehículo nuevo y b) Cuando la diferencia entre el coste de la reparación y el valor venal sea tan considerable que nos sitúe ante un abuso de derecho por parte del perjudicado, quien se vería enriquecido de forma injusta. No obstante esta desproporción habrá de examinarse caso por caso, pues no cualquier desproporción entre valor de reparación y valor venal excluye el abono de aquélla. Por lo tanto, ha de valorarse la diferencia que habría entre el valor de adquisición de un vehículo similar al dañado y el valor de la reparación y las posibilidades reales del mercado respecto al sector o gama del automóvil siniestrado. No se puede establecer un régimen rígido de porcentajes admisibles o no entre el venal y el de reparación, puesto que cuanto menor sea aquél, mayor dificultad existirá de encontrar en el mercado de segunda mano un vehículo que ofrezca garantías y que confiera la seguridad que poseía el vehículo siniestrado, cuyas limitaciones ya eran conocidas por su titular'.ç

També és cert que, amb caràcter general, l'Audiència Provincial de Tarragona ha vingut aplicant un percentatge del 30% sobre el valor venal del vehicle sinistrat.

Ara bé, sol·licitant la part apel·lant que 'es declari que la indemnització a percebre pel demandant és el corresponent al valor del vehicle, incrementat en un 30% (1.495 €), enlloc del valor de reparació (7.474 €)', no podem obviar les particulars circumstàncies concurrents al present supòsit i que permeten donar una resposta diferent, com són:

* si bé la furgoneta de l'actor Sr. Alfredo tenia una antiguitat d'11 anys, no més havia fet 56.000 kms. aproximadament; era utilitzada com a eina de treball, i es trobava en bon estat de conservació al moment de patir l'accident per causes absolutament alienes a la seva voluntat i sense cap culpa, qüestions aquestes que no han estat impugnades;

* la furgoneta ha estat, i això és molt important, efectivament reparada, tal i com s'ha acredita amb la corresponent factura (document nº 4 de la demanda -folis 10 i ss.), es a dir, no es tracta d'un simple pressupost, i a més, queda suficientment explicat el perquè de la diferencia de quantitats entre el pressupost elaborat pel pèrit i la final de reparació (danys apareguts després de desmuntar el vehicle), tampoc controvertit al recurs;

* que els conceptes continguts a la factura es corresponen amb els elements objecte de reparació afectats pel sinistre, i tal i com manifesta la Jutgessa d'instància 'No s'aprecien reparacions d'elements no potencialment afectats'(foli 196), fet tampoc impugnat amb el recurs.

Per tant, d'acord amb el que s'ha exposat resulta que, a diferència del que considera la part apel·lant, atès que el que s'ha reparat del vehicle és conseqüència directa dels danys patits a l'accident, la restitució íntegra del dany causat, es a dir, del que l'actor ha pagat per la reparació del seu vehicle, no suposa per al mateix un enriquiment injust, 'sinó que significaria la restitució a l'estat que tenia anteriorment a l'accident'(foli 198).

Per tot el que s'ha exposat, i considerant encertada la valoració de la prova efectuada per la Jutgessa a quo, el present recurs ha de ser desestimat.

TERCER. Costes de la segona instància.

Ex. article 398 LEC , la desestimació del recurs d'apel·lació determina la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Fallo

ES DESESTIMA INTEGRAMENT EL RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per GENERALI ESPAÑA, S.A. DE SEGUROS Y REASEGUROS contra la Sentència de 9 de gener de 2.015 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Reus , judici ordinari núm. 1298/2012 i, en conseqüència:

1. Es confirma íntegrament la resolució recorreguda.

2. S'imposen a la part apel·lant les costes de la segona instància.

S'acorda donar al dipòsit constituït la destinació legalment prevista.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem i signem.