Sentencia Civil Nº 95/2009, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 510/2008 de 10 de Marzo de 2009

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 510/2008

Procediment ordinari núm. 186/2007

Jutjat Primera Instància 6 Lleida

SENTÈNCIA núm. 95/2009

PRESIDENT:

IL·LM. SR. ALBERT GUILANYA FOIX

MAGISTRATS:

IL·LM. SR. ALBERT MONTELL GARCIA

IL·LMA. SRA. ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, deu de març de dos mil nou

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de

procediment ordinari número 186/2007, del Jutjat de Primera Instància núm.6 de Lleida, en virtut del recurs interposat per Regina ,

representada pel procurador José Maria Guarro Callizo i assistida pel lletrat Angel Melgosa Alonso contra la sentència de data 13 d'abril de 2008 dictada en el

procediment esmentat, rotlle de sala núm. 510/2008. La part apel·lada és Gaspar i Vanesa , representats per la

procuradora Ares Jene Zaldumbide i assistits pel lletrat Miguel Angel Alonso Sancho i Imanol representat per la procuradora Ares Jene

Zaldumbide i assistit per la lletrada Marta Montserrat Aragonés .És ponent d'aquesta resolució l'Il·lm. Sr. ALBERT MONTELL GARCIA, Magistrat d'aquesta

Audiència Provincial .

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data 13 d'abril de 2008, és la següent: "DECISIÓ.- DESESTIMO la demanda presentada per Regina , contra Vanesa , Gaspar , amb la intervenció adhesiva de Imanol , i en conseqüència, absolc els demandats Sres. Gaspar Regina ; tot sense fer especial condemna en costes. [...]"

SEGON. Contra l'anterior sentència, Regina va interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i al que es va oposar la part contrària , i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 10 de març de 2009 per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER.- La demandant exercita acció de responsabilitat extracontractual ex. arts. 1902 i 1903 del C.c ., pels danys que els demandats, propietaris del pis de dalt del seu magatzem, van causar al seu sostre (terra del pis dels demandats), i a les peces de roba que hi tenia emmagatzemades per a la seva posterior comercialització en venda ambulant. Els danys es van produir durant la realització d'unes obres de reforma del pis que implicaven un canvi en les conduccions i canalitzacions d'aigua privatives i en les seves respectives connexions amb les conduccions comunitàries que transcorren pel magatzem. La sentència de primera instància desestima la demanda perquè considera que entre els propietaris demandats i els industrials que van realitzar les obres causants dels danys reclamats, no hi ha cap relació de jerarquia o subordinació, per la qual cosa no els considera civilment responsables.

SEGON.- Sobre el particular, té declarat amb reiteració el Tribunal Suprem,per exemple a la seva sentència de 15 de setembre de 1997, que l' art. 1903 del C.c . estableix un supòsit de responsabilitat per fet il·lícit aliè que es fonamenta en la presumpció que el demandat ha incidit en culpa "in eligendo", "in vigilando" o "in omitiendo", exigint per a que pugui ser apreciada que existeixi una relació jeràrquica o de dependència més o menys intensa entre el causant del dany i aquell a qui s'exigeix la responsabilitat. Quan es tracta d'un supòsit en el qual intervenen diversos subjectes en virtut de sengles vincles contractuals, sense que entre ells s'estableixin relacions de subordinació, no pot ser aplicat l' art. 1903 del C.c . atès que qui encomana una obra a una empresa autònoma en la seva organització i mitjans, que assumeix els riscos inherents a la seva activitat, no respon pels danys que hagin causat els empleats de l'empresa contractada llevat, es clar, que el comitent s'hagi reservat participar ell mateix en la pròpia activitat desenvolupada per l'empresa que ha contractat, o hagi conservat facultats de vigilància i control. Per tant, per a poder apreciar l'existència de responsabilitat per la via de l' art. 1903 del C.c . cal que entre l'autor material del dany i el propietari de l'obra o promotor, existeixi una situació de jerarquia o subordinació, al tenir facultats de direcció o organització, única via per la qual es pot atribuir a una persona la responsabilitat en la qual ha incidit un tercer. La sentència de primera instància considera que els propietaris del pis on es van fer les obres no tenien facultats de direcció ni organització envers els industrials que van realitzar les obres per a reformar-lo, especialment pel que fa al lampista i al constructor. Tanmateix la prova practicada a l'acte del judici no permet compartir aquesta conclusió, tal i com fa notar l'apel·lant al seu escrit de recurs. Va ser abastament discutir al judici si la propietària demandant havia donat o no autorització als demandats per accedir a l'interior del seu magatzem per a poder fer les connexions de les canalitzacions privatives amb les comunitàries. El codemandat Sr. Gaspar va afirmar a l'acte del judici que la demandant, Sra. Regina , li havia donat permís, tot i que quan va arribar el dia pactat per accedir al magatzem es va negar a deixar-los passar. Va indicar a l'acte del judici, en prova d'interrogatori, que: "no nos dejó pasar (a ell mateix, el paleta i el lampista), y tuvimos que buscar la solución sin entrar en el almacén, hicimos las regatas y con las regatas hicimos el daño, tuvimos que buscarnos la vida". D'aquesta forma, el Sr. Gaspar , propietari de l'obra, admet que coneixia la impossibilitat d'accedir al magatzem, que van buscar una solució alternativa per a fer les obres i que ell coneixia la seva naturalesa i que la consentia i aprovava. En aquest mateix sentit, el lampista Sr. Juan Antonio , contractat pel Sr. Gaspar , va dir a la seva declaració testifical que davant aquella avinentesa: "hablamos con el cliente y tomamos la decisión de modificarlo todo y buscar un punto para hacer el agujero. Yo marqué al paleta dónde picar para hacer los agujeros". Així, doncs, l'opció finalment seguida va ser adoptada amb coneixement i consentiment de la propietat, que va participar en el procés per decidir la forma en la què es farien els forats que, finalment, van causar els danys. Certament que estava assessorat per uns tècnics professionals dels seus respectius sectors, però ell també va participar en l'opció finalment adoptada i la va consentir de manera expressa. Sorgeix així el vincle que permet apreciar la responsabilitat dels demandats per un fet aliè per culpa "in eligendo".

TERCER.- Pel que fa a la quantia de la indemnització, ha de ser estimada la pretensió de reparació de les destrosses efectuades al local propietat de l'apel·lant, sorgint la controvèrsia en la valoració dels danys causats a la roba emmagatzemada i que tenia per destí la seva venda en mercats ambulants. La prova pericial aportada pels demandats es basa en la valoració pericial efectuada pel Sr. Ángel , perit de l'actora, per bé que erròniament considera com a preu de venda el preu que el perit Don. Ángel fixa com a preu de cost o de compra. A aquest preu de venda, que en realitat és el preu de compra, aplica el perit Sr. Cecilio un preu de cost al qual aplica un percentatge de marge comercial, per la qual cosa aquell preu de cost que aplica resulta totalment aleatori i, el percentatge que hi aplica també està mancat de justificació. La valoració Don. Ángel , doncs, ha de ser considerada més encertada, malgrat que no justifiqui la manera per la qual determina el preu de compra de les peces de roba danyades. Ara bé, el seu dictamen el considerem més encertat i raonat atès que a l'acte del judici ja va aclarir que el preu de cost el va establer no de forma aleatòria o aproximada, si no que per esbrinar-lo va utilitzar les factures de compra que li va proporcionar la demandant. Va explicar que com que aquests factures estaven referides a lots sencers de roba, va haver de trobar la mitjana dels preus corresponent a cada tipus de peça i, a més, va afegir que va contrastar el resultat amb una empresa especialitzada en el sector (VENCA). Va insistir, així, que el preu que fa constar al seu dictamen és el preu de cost, no el preu de venda de la roba. Mereix, doncs, major versemblança i objectivitat el dictamen Don. Ángel , tot i que el resultat final que obté per a 1.800 peces de roba, que puja fins a 22.544 ?, sembla massa elevat per a roba que no és de marca i que està destinada a la venda en mercats ambulants. Si a això hi afegim que el perit Don. Cecilio va afirmar que quan va inspeccionar el local no hi havia tantes peces de roba i, a més, hi afegim que alguna podria ser aprofitable al estar a l'interior d'embolcalls de plàstic, considerem més adient reduir la indemnització fins a la quantitat de 12.000 ? ( art. 1103 del C.c .).

QUART.- L'estimació parcial del recurs interposat, comporta que no escaigui efectuar pronunciament envers les costes causades ni en primera ni en segona instància ( arts. 398 i 394 de la LEC).

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Estimem, parcialment, el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Doña. Regina , contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Lleida, en procediment de judici ordinari núm. 186/07, que revoquem i, en el seu lloc, estimem, parcialment, la demanda interposada contra Gaspar i Vanesa i, en conseqüència, condemnem els esmentats demandats a indemnitzar Doña. Regina en la quantitat de 12.000 ?, amb els interessos moratoris comptats a partir de la reclamació extrajudicial de 24-1-07, i a que reparin els danys causats al magatzem de la demandant. No escau efectuar pronunciament pel que fa a les costes causades en totes dues instàncies.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Així la pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.