Sentencia Civil Nº 95/2011, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 411/2010 de 04 de Marzo de 2011

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3a

Apel·lació 411/10

Ordinari 848/09 del Jutjat de 1a Instància 4 de Tarragona

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA

MAGISTRATS

Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Il·lma. Sra. Mª ANGELES BARCENILLA VISUS (suplent)

Tarragona, 4 de març de 2011

Vist en aquesta Secció 3a de la Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per OCASO SEGUROS S.A., representada en aquesta instància pel

Procurador/a Sr. Sánchez Busquets i defensada pel Lletrat/da Sra. Vallvé Fontana, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 4 de Tarragona de data 14-5-2010 ,

en procediment Ordinari 848/09, en el que figura com a demandant Marí Trini i Joaquín , i com a

demandats la recurrent i la CP de la Av. DIRECCION000 , NUM000 , de Tarragona.

Antecedentes

PRIMER .- En data 2-7-2010 es va presentar per OCASO SEGUROS S.A. recurs d'apel·lació contra la Sentència d'instància que disposava: "Estimo íntegrament la demanda interposada per Marí Trini i Joaquín contra la CP de la DIRECCION000 , NUM000 , de Tarragona i OCASO SEGUROS S.A., i condemno a les mateixes conjunta i solidàriament: 1) A que en el termini de dos mesos des de la data d'aquesta resolució realitzin la neteja i reparacions necessàries per eliminar les filtracions i humitats existents en l'habitatge propietat dels actors, i, fetes tals actuacions arreglin l'habitatge de la part actora amb les reparacions i reposicions necessàries deixant-la en el seu estat immediatament anterior a quan es varen produir els danys. 2) Subsidiàriament, pel cas que els codemandats no procedeixin a les reparacions establertes a l'apartat 1), condemno a les demandades a que al seu càrrec i costa procedeixi la actora a realitzar les reparacions necessàries per a deixar l'habitatge en el seu estat immediatament anterior a quan es varen produir els danys per import que no pot superar a quantia de 5.331,29 euros, suma a la que puja la efectiva reparació de l'habitatge meritarà l'interès legal previst a ' art. 576 LEC des de la present resolució. Les costes seran pagades íntegrament per les parts demandades".

SEGON.- Marí Trini i Joaquín en data 2-9-2010 es van oposar al recurs.

La CP de la DIRECCION000 , NUM000 , de Tarragona en data 8-9-2010 es va oposar al recurs.

TERCER.- En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

VIST i sent el Ponent l'Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA,

Fundamentos

PRIMER.- S'al·lega al recurs, en primer lloc, error en la valoració de les proves, al considerar que les humitats de l'habitatge dels actors són per rotura de les conduccions comunitàries per falta de manteniment de la mateixes per la CP assegurada i codemandada, per la qual cosa no hauria de respondre l'asseguradora recurrent.

Segons reiterat criteri jurisprudencial, la valoració probatòria és facultat dels Tribunals sostreta als litigants, els quals encara que evidentment poden aportar les proves que la Llei autoritza, de cap manera poden tractar d'imposar-la als Jutjadors, ja que no pot substituir-se la valoració que el Jutjador fa de tota la prova legalment practicada per la valoració que de la mateixa fa la part recurrent, al correspondre la valoració de la prova única i exclusivament al Jutjador i no a les parts, valoració que ha de fer de manera lliure però mai arbitrària. Mitjançant el recurs d'apel·lació, es transfereix al Tribunal de segona instància o ad quem el coneixement ple de la qüestió, però quedant reduïda la seva funció a verificar si la valoració conjunta del material probatori feta pel Jutge de primera instància és il· lògica, arbitrària, contrària a les màximes d'experiència o a les normes de la sana crítica, o si, pel contrari, l'apreciació conjunta de la prova és la procedent ( SSTS 15-2-1999 i 26-1-1998 , entre moltes).

En el present cas, de les proves practicades al judici, òbviament les úniques que es poden tenir en compte a l'hora de dictar la sentència i en base a les quals aquesta s'ha de dictar, no s'aprecia error en la valoració de la prova a la sentència impugnada.

La sentència impugnada fonamenta la seva conclusió, de que el sinistre és causat per una canonada comunitària embussada, en l'informe del perit Sr. Carlos María , que considera com a causa del sinistre que " la aparición de la humedad nuevamente, tras haberse secado al desatascarse los conductos y arquetas comunitarias, solo puede ser debido a un nuevo atasco de esos conductos y arquetas, que no han quedado perfectamente limpios... por lo que considero necesario realizar una adecuada limpieza con camión cuba de presión ". El perit de la recurrent, Sr. Juan Carlos , que és un perit que treballa habitualment per la recurrent, i en el que es vol fonamentar el recurs, no ha vist la canonada ni ha fet cates per a poder afirmar el que al·lega la recurrent, de que el sinistre és provocat no per un embussament sinó per una canonada trencada per defectuós manteniment, per la qual cosa poca credibilitat mereix i és manifestament insuficient per a estimar el motiu d'impugnació.

SEGON.- Oposa també que el sinistre no estaria cobert per la pòlissa, al·legant l'apartat 2.3.2 de les Condicions generals, on si bé es garanteixen els danys causats per aigua a conseqüència d'avaries, trencaments i fuites, no es garanteixen els danys produïts per " las aguas que discurran por el exterior del edificio, inundaciones, mareas, canalizaciones y conducciones subterráneas, redes de saneamiento o alcantillado público ", considerant que com la canonada comunitària té l'avaria quan està o passa ser sota l'edifici, quedaria el sinistre exclòs.

Com dèiem a les SSAP Tarragona, Secc. 3a, de 30-1-2007 i 13-2-2007, és doctrina reiterada, com diu la AP Cantabria, sec. 3ª, S 24-10-2002, nº 492/2002 , que "debemos partir de los principios que, desde hace tiempo, ha asentado la Jurisprudencia sobre la interpretación de los contratos, y en especial de aquéllos de adhesión, como es usualmente el de seguro. La STS de 20-9-2001 recuerda que los artículos 1.285 y 1.288 CC , que se refieren a la interpretación de los contratos, conteniendo el primero de los citados preceptos la disposición referente a una interpretación sistemática, ordenando al respecto que las cláusulas de los contratos han de interpretarse las unas por las otras, atribuyendo a las dudosas el sentido que resulte del conjunto de todas, y el segundo, el artículo 1.288 , al disfavor de las cláusulas oscuras, en el sentido de que la interpretación de estas no puede favorecer a la parte que hubiere ocasionado la oscuridad. Ahora bien, para acudir a estas normas interpretativas solo debe hacerse, "en el caso -como dice la STS de 19-2-1996 - de no ser posible atenerse al sentido literal de las cláusulas del contrato, reconociendo así la preferencia que, en materia interpretativa de los contratos, ha de concederse al criterio gramatical, es decir, al recogido en el artículo 1.281 ", o la STS de 28-6-1995 , en la que se sostiene a este respecto, que "las reglas interpretativas que dictan los artículos 1.281 a 1.289 del Código civil conforman un conjunto relacionado entre sí y están subordinadas al párrafo 1° artículo 1.281 , que tiene rango preferencial y que no hace preciso indagar la intención de los contratantes ( SsTS de 10-5-1991, 1-3-1993 y 29-3- 1994 )".

Por lo que se refiere a la interpretación de las cláusulas de los contratos de seguro, tres son los principios básicos dimanados de la jurisprudencia:

1°) Los contratos de seguro pertenecen al género de los denominados de adhesión, en cuanto sus condiciones tanto generales como especialmente las complementarias vienen predeterminadas por las compañías aseguradoras, limitándose la intervención del asegurado a la firma del contrato.

2°) Consecuencia lógico-jurídica de ello es que deba realizarse la exégesis más favorable al asegurado.

3°) Las contradicciones y cláusulas de dudosa interpretación nunca pueden beneficiar al causante de la oscuridad".

3°) Las contradicciones y cláusulas de dudosa interpretación nunca pueden beneficiar al causante de la oscuridad".

Es tracta doncs d'interpretar la pòlissa i, front a varies possibles interpretacions del text, s'ha de concloure que no s'aprecia error en la interpretació per la que opta la sentència impugnada. Efectivament, la exclusió a la que es refereix l'apartat 2.3.2 de les Condicions generals, quan parla de "canalizaciones y conducciones subterráneas", no es refereixen aquestes a les comunitàries del propi edifici assegurat sinó a les de tercers que passin per sota l'edifici assegurat. En hi ha prou en no descontextualitzar -com fa la asseguradora recurrent- sinó en interpretar "canalizaciones y conducciones subterráneas" dins del paràgraf on està per veure que el que exclou la pòlissa són els danys causats per aigües alienes, com són " las aguas que discurran por el exterior del edificio, inundaciones, mareas, canalizaciones y conducciones subterráneas, redes de saneamiento o alcantillado público ", no doncs les de les canonades assegurades del propi edici assegurat. Més encara quan al seu art. 1, referit al objecte assegurat, garanteix l'edifici, inclosos els fonaments, el terra i les " instalaciones fijas inherentes al inmueble, como las de distribución de aguas y saneamiento ", sense distingir entre si tals instal·lacions fixes de sanejament assegurades estan per sobre o per sota l'edifici assegurat.

Per tant, com "las contradicciones y cláusulas de dudosa interpretación nunca pueden beneficiar al causante de la oscuridad", procedeix desestimar el recurs.

TERCER.- Conforme als arts. 394 y 398 LEC , al desestimar-se el recurs, s'imposen les costes d'aquesta instància a la recurrent.

Vistos els preceptes citats i demés de general i pertinent aplicació,

Fallo

DESESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat per OCASO SEGUROS S.A., contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 4 de Tarragona de data 14-5-2010 , en procediment Ordinari 848/09. S'imposen les costes d'aquesta instància a la recurrent.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem.